3r Eso Adaptacions Curriculars

Llengua i Literatura 3 ESO AVANÇA

El llibre Llengua i Literatura AVANÇA per a 3r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua realització ha participat l’equip següent: Carles Barquero Genovés Àngels Campos González Artur Folch Beltrán Ramon Guilabert Antón Roger Sarrià Batlle EDICIÓ

Pere Macià Arqué ADAPTACIÓ PEDAGÒGICA

Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmartí Generès

Projecte Els Camins del Saber

301957 _ 0001-0021.indd 1

28/07/11 13:21

Índex 3r ENS COMUNIQUEM LECTURA

1

TIPOLOGIA TEXTUAL

CONEIXEM ORTOGRAFIA

John Steinbeck, La perla

Els textos narratius literaris

Els sons i les grafies del valencià

Jordi Montaner, La biodiversitat, un bucle pervers

Els gèneres periodístics narratius i expositius

El diftong. L’apòstrof

oan Francesc Mira, J L’accident

Els gèneres periodístics argumentatius

L’accentuació i la dièresi

Entrevista a Marc Gasol

ls gèneres E conversacionals (I)

Les consonants p/b, t/d, c/g

Dario Fo, Ací no paga ningú!

Els gèneres conversacionals (II)

Les esses sorda i sonora

L ’aigua a la Comunitat Valenciana

Els textos expositius

Les consonants palatals

I sabel-Clara Simó, Raquel: una jove amb esperit crític

Els textos de l’àmbit personal

La resta de consonants

Joaquim Gonzàlez i Caturla, Gent de pau

Els textos de l’àmbit administratiu

Els signes gràfics

pàg. 6

2

pàg. 22

3

pàg. 38

4

pàg. 54

5

pàg. 70

6

pàg. 86

7

pàg. 102

8

pàg. 116

2

301957 _ 0001-0021.indd 2

28/07/11 13:21

LA LLENGUA GRAMÀTICA

APRENEM MÉS LLENGUA I SOCIETAT

LITERATURA

Les categories gramaticals. El substantiu Gènere i nombre dels substantius

Història de la llengua (I). Els orígens

La prosa històrica: les cròniques

Els determinants Els adjectius i els pronoms personals

Història de la llengua (II). Evolució de la llengua medieval

La prosa moral i didàctica

El verb La conjugació verbal. Les perífrasis verbals

Història de la llengua (III). La llengua en el segle xv

La poesia trobadoresca

L’adverbi Els enllaços

Història de la llengua (IV). La llengua entre els segles xvi i xviii

El teatre medieval

’oració. L Definició i constituents Els complements verbals

Història de la llengua (V). La llengua en el segle xix

La prosa humanista. Bernat Metge

Tipus d’oracions

Els àmbits d’ús i els registres

El Segle d’Or (I). La lírica

L’oració composta (I). La coordinació i la juxtaposició

La variació lingüística

El Segle d’Or (II). La novel·la cavalleresca

L’oració composta (II). La subordinació substantiva, adjectiva i adverbial

El contacte de llengües

a literatura dels segles xvi, xvii L i xviii: la Decadència

3

301957 _ 0001-0021.indd 3

28/07/11 13:21

Esquema de la unitat

1

UNITAT

La perla El poble al qual el Kino pertanyia havia cantat tots els fets i totes les coses. Havien dedicat cançons als peixos, a la mar irada i a la mar en calma, a la llum i a les tenebres, al sol i a la lluna, i totes les cançons restaven en l’ànima del Kino i de la seua gent: totes i cadascuna de les cançons que mai foren entonades, fins i tot les oblidades. I mentre anava omplint la cistella, la cançó ressonava a l’ànima del Kino, i el ritme de la cançó el marcaven els batecs del seu cor, mentre consumia l’oxigen dels seus pulmons, i la melodia de la cançó es trobava a l’aigua d’un verd grisós i en els animalets que s’arrossegaven al seu voltant i als núvols de peixos que s’hi arremolinaven i fugien rabents. Però en la seua cançó es refugiava una altra cançoneta secreta i recòndita, a penes perceptible, però sempre present, dolça i íntima, i persistent, quasi oculta en el controcanto, i aquesta cançó era la de la perla possible, perquè cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla. Les probabilitats eren escasses, però la sort i els déus podien fer-ho possible. I sabia que a la canoa la Juana l’ajudava amb la pregària màgica, rígid el rostre i tensos els músculs per forçar la fortuna, per arrancar la sort de les mans dels déus, ja que la necessitava per sanar l’espatla unflada del Coyotito. I com que la necessitat era gran i el desig encara més, la secreta i insignificant melodia de la perla possible era més forta que mai aquell matí. Frases senceres es feien sentir clarament i dolça a la Cançó del Fons del Mar.

vor. De vegades, foragita la sort. Cal anhelar-ho amb mesura, i tenir molt de tacte per no irritar Déu o els déus. La Juana, però, va contenir la respiració. Amb decisió, el Kino va obrir la fulla de la navalla. Va mirar pensarós la cistella. Potser valdria més obrir-la al final, l’ostra grossa. Va traure una ostra menuda de la cistella, en tallà el múscul, va furgar entre els plecs carnosos i la va llançar al mar. Aleshores va semblar que veia l’ostra grossa per primera vegada. Es va acotar al fons de la canoa, la va agafar i la va examinar. Les valves eren d’un lluent to negre tirant a marró, i només tenien adherits uns quants barretets. El Kino no s’atrevia a obrir-la. Sabia que el que havia vist podia ser un reflex, un fragment de petxina que hi havia caigut accidentalment o una il·lusió absoluta. En aquell golf de llums incertes hi havia més il·lusions que no pas realitats.

Quan comença la unitat...

Però sentia damunt d’ell els ulls de la Juana, que no podia esperar. Ella va posar una mà sobre el cap tapat del Coyotito i va fer, dolçament: –Obri-la. El Kino va introduir la fulla de la navalla entre les vores de la conquilla. Sentí la fermesa dels músculs tensos a l’interior a través de la navalla. Va moure la fulla amb destresa, el múscul va cedir i l’ostra va quedar oberta. Els llavis carnosos es caragolaren i després es van replegar. El Kino va apartar la carn i allà s’estava l’enorme perla, perfecta com la lluna. Captava la llum, la purificava i la retornava en argentada incandescència. Era tan grossa com un ou de gavina. Era la perla més gran del món.

El Kino, amb el seu orgull, la seua joventut i la seua força, era capaç de romandre sota l’aigua més de dos minuts sense esforç, per tant emprava aquest temps hàbilment a seleccionar les ostres més grosses. En ser molestades, les petxines es tancaven fermament. Una miqueta a la seua dreta s’alçava una massa de roca verda coberta d’ostres joves, no aptes per ser pescades. El Kino va acostar-se a la roca, i llavors, al costat, davall d’un petit voladís, va veure una ostra molt grossa, tota sola, a la qual no s’arrapaven les seues germanes. La petxina estava parcialment oberta, ja que el voladís protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del múscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral, i aleshores l’ostra es va tancar. El cor del Kino va augmentar el ritme dels seus batecs, i la melodia de la perla possible va ressonar a les seues orelles. Lentament va desenganxar l’ostra i la va prémer fermament contra el pit. Va alliberar el peu de la baga a l’entorn de la pedra, el seu cos va pujar a la superfície i els seus cabells negres brillaren a la llum del sol. Es va acostar a la canoa i hi va dipositar l’ostra al fons.

La Juana contingué l’alè i va fer un lleu gemec. I per al Kino, la secreta melodia de la perla possible esclatà clara i bella, rica i càlida, esplèndida, lluminosa i triomfant. A la superfície de la gran perla veia formes de somni. Va extraure la perla de la carn moribunda i la va col·locar al palmell de la mà, la va fer girar i va veure que era perfectament redona. La Juana s’acostà a mirarla a la mà del seu home, la mateixa mà que havia colpejat el portal del metge, i en la qual les ferides dels artells s’havien tornat grisenques per l’efecte de l’aigua salada. Instintivament la Juana s’apropà al Coyotito, que dormia damunt la flassada de son pare. Va alçar l’emplastre d’algues molles i mirà l’espatla del menut. –Kino! –va exclamar amb veu aguda.

La Juana estabilitzà l’embarcació mentre el Kino hi pujava. Els ulls li brillaven d’emoció, però amb tota tranquil·litat va hissar la pedra i, tot seguit, la cistella de les ostres. La Juana va pressentir la seua excitació i feia veure que mirava cap a una altra banda. No és bo desitjar una cosa amb excessiu fer-

Ell deixà de contemplar la perla i veié que la inflamació amainava a l’espatla del xiquet, que el verí fugia del seu cos. Aleshores el puny del Kino es va cloure damunt la perla, i l’emoció el dominava. JOHN STEINBECK, La perla

6

7

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

Claus de la lectura La recerca de la perla per part de Kino i Juana té per objecte obtenir diners per poder sanar l’espatla unflada del seu fill Coyotito. L’èxit de l’empresa contrasta, al final del fragment, amb la constatació que la inflamació ja ha baixat gràcies a l’emplastre d’algues molles que li havien aplicat. Aquest final, doncs, permet que fem diverses hipòtesis de continuació del relat i, per què no, que ens animem a llegir-lo sencer.


Vocabulari rabent: ràpid, veloç. recòndit: amagat. voladís: que surt enfora. baga: llaçada en què un dels caps del cordó no es fa passar del tot i forma una anella. fervor: ardor. barretet: gastròpode marí.

ACTIVITATS 1. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Kino, el protagonista de la història, havia oblidat totes les cançons del seu poble. Kino sabia que a la canoa Juana l’ajudava amb precs.

ACTIVITATS 5. Explica el significat d’aquestes paraules en el fragment de La perla. Si cal, pots consultar el diccionari.

Kino i Juana van rebre una gran quantitat de diners a canvi de la perla.

Kino omplia la cistella d’ostres alhora que recordava cançons del seu poble.

• Cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla.

Juana es va acostar a mirar la perla que tenia Kino al palmell. 3. Aprofitant els enunciats de l’activitat anterior, fes un resum de la història que has llegit.

Després de llegir el text et proposem unes quantes activitats per comprovar que l’has entés i per traure-li el màxim de suc.

• Les probabilitats eren escasses, però la sort i els déus podien fer-ho possible. • I com que la necessitat era gran i el desig encara més, la secreta i insignificant melodia de la perla possible era més forta que mai aquell matí. • Juana va pressentir la seua excitació i feia veure que mirava cap a una altra banda. • Va moure la fulla amb destresa, el múscul va cedir i l’ostra va quedar oberta.

Kino va obrir l’ostra grossa amb una navalla davant la mirada de Juana. Kino va obrir una ostra menuda.

• flassada

6. Torna a escriure les següents oracions del text, substituint la paraula destacada per un substantiu amb un significat semblant.

Kino va pujar a la superfície on l’esperaven Juana i Coyotito. Kino va vore una ostra molt gran al costat d’una roca.

• pregària

• argentat

2. Ordena els enunciats següents segons l’ordre en què ixen en el text. Juana va observar com amainava la inflamació de Coyotito.

• artell

• acotar-se

El protagonista va vore una ostra molt grossa, però no va poder obrir-la. La perla va guarir el mal que patia Coyotito, el xiquet.

• valva

llegiràs un text amé i interessant, amb l’ajuda d’un requadre de vocabulari on hem definit les paraules que potser no coneixes. També trobaràs un requadre titulat «Claus de la lectura» per orientar-te abans de fer les activitats.

7. Què et sembla que representen per a Kino les cançons que rep dels seus avantpassats? Escull una de les opcions següents. • Una manera de distreure’s mentre busca la perla.

• La integració i la confiança en la natura que li ho dóna tot.

• Un reclam per a atraure peixos i ocells.

• Un llegat dels avantpassats que sanarà màgicament l’espatla del Coyotito.

8. Explica el significat de l’expressió destacada i escriu-hi una oració. 4. Explica com creus que pot continuar aquesta història a partir de l’emoció que sent Kino al final del text.

La petxina estava parcialment oberta, ja que el voladís protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del múscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral.

8

9

4

301957 _ 0001-0021.indd 4

28/07/11 13:21

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL



ACTIVITATS 1. Llig el text següent i analitza’l contestant a les preguntes següents.

1. Què són i com són els textos narratius literaris?

L’aigua del terra li mullà els peus. Il·luminà el rellotge amb la llanterna. Si el periòdic no estava equivocat tenia a penes trenta-cinc minuts per a tancar la caixa de Pandora. Després, i això ho sentia ben clarament, els dimonis l’atacarien. Inicià el camí cap a l’interior. A poc a poc anava descendint, la humitat era més profunda, més intensa, i la foscor era cada vegada major. La roba d’Enric estava ara adherida al cos per l’aigua de la cova i per la suor freda que l’amarava. Als pocs metres, entropessà amb alguna cosa i caigué a la foscor humida del terra. Quan il·luminà el que li havia fet la traveta descobrí el cos del llibreter. El vell era deixat caure a un costat, amb els ulls mirant al cel. Enric es fixà i observà que no tenia marques de cap tret. Li obrí la camisa i veié, al centre del pit, la mateixa marca que havia vist abans al cos del Joan Peris i del pare Bontempi. Enfurit, agafà amb una mà la pistola i amb l’altra la llanterna. Ell no volia perdre l’ànima, abans es mataria. Anà introduint-se més i més cap a l’interior. Per uns instants, per-

Els textos narratius literaris són textos que expliquen fets reals o ficticis tenint en compte la seva evolució temporal i que es diferencien d’altres textos narratius, per exemple periodístics i històrics, perquè estan elaborats amb una intenció estètica. En general, tenen una estructura en tres parts:

ESTRUCTURA

Plantejament

Presentació de la situació d’uns personatges en un lloc i un temps determinats.

Nus

Alteració de la situació inicial i inici de les accions per a resoldre el nou estat de les coses.

Desenllaç

Es conclou el conflicte, es resolen les incògnites presentades i els personatges se situen en unes circumstàncies diferents.

Els personatges que ixen en el relat tenen un grau d’importància diferent. Sobre ells gira el nucli de l’acció.

Principals

Protagonistes

Són aquells que treballen per a solucionar el conflicte.

Antagonistes

S’oposen a la solució del conflicte.

PERSONATGES

Secundaris

TINGUES PRESENT

• L’ordre de la narració no sempre coincideix amb l’ordre en què han passat els fets, sinó que pot haver-hi salts enrere cap a fets més remots (flashbacks) o anticipacions de fets posteriors. • Quan un narrador extern no ho sap absolutament tot sobre la història i els personatges és un narrador omniscient. • En les narracions literàries, el text pròpiament narratiu se sol combinar amb diàlegs i descripcions.

Acompanyen els principals ajudant-los o entrebancant-los en major o menor grau durant els diferents successos que es presenten.

El narrador pot ser extern, si no participa en els fets narrats i els relata en tercera persona, o intern, quan és un dels personatges, que pot ser el mateix protagonista, qui explica la història, generalment en primera persona. El narrador extern és més objectiu i l’intern més subjectiu.

2. Gèneres literaris narratius

dé la noció del temps, no pensava, no tenia por, ni tan sols es preocupava per l’espessa mirada damunt seu. No sentia.

tens els textos explicatius que et serviran per comprendre i estudiar els continguts de cada unitat. Fixa’t també en les fotografies, les taules i els requadres amb informació al marge, perquè et poden ser molt útils.

No sabia quants minuts havien passat quan arribà a un lloc on s’eixamplava el camí. Aquell indret tenia una lluminositat estranya, la llum de la llanterna quasi no era necessària. Enric mirà al seu voltant. Es fixà que, per la part superior de la cova, hi havia un forat, una llarga escletxa per on entrava la llum de la lluna marcant un camí estret on només cabia el cos d’un home. Continuà avançant. Sentia al seu voltant nombroses presències, com si estiguera rodejat, però no podia veure ningú. Pensà que, potser, la llum de la lluna sí que estava protegint-lo, i procurà no eixir de la banda de llum que es filtrava a través del sostre, no volia quedar fora d’ella. No obstant això, se sentia acompanyat en aquell món obscur... cada vegada més acompanyat. Pas a pas, la claredat anà fent-se més gran, fins que arribà a un indret on semblava que la lluna s’havia convertit en sol. No dubtà ni un instant a saber què era aquella caixa que hi havia il·luminada a poques passes d’ell. L’havia trobada. La caixa de Pandora era al seu davant. SILVESTRE VILAPLANA, Els dimonis de Pandora

• En quina part de l’estructura narrativa (plantejament, nus i desenllaç) situaries aquest passatge? Per què? • Quins elements de la narració hi predominen: la descripció de persones o de llocs, la narració d’accions, el diàleg...? • Quin tipus de narrador hi ha?

Hi ha diversos gèneres narratius, entre els quals destaquen: • La novel·la, el gènere més llarg i de temes diversos (aventures, ciència-ficció, sentimental, terror, història...). • La crònica historiogràfica, basada en fets i personatges reals i, en general, considerats importants. • La biografia, que relata la vida d’un personatge. • El diari, que recull les experiències personals i els pensaments de l’autor, i ho fa per dies. • La narració breu, que inclou subgèneres com els mites, les llegendes, els contes, les faules i les rondalles.

En les pàgines de contingut i activitats...

A continuació tens una pàgina amb activitats que et serviran per comprendre millor els continguts.

• Quins personatges s’hi esmenten? De quin tipus creus que poden ser? • A quin gènere narratiu pot pertànyer un text com aquest?

10

11

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA



ACTIVITATS 1. Classifica aquestes paraules segons que les e i les o siguen obertes o tancades.

1. Els sons del valencià

infern • cor • plorar • colp • pols • carrer • arròs • terra • roda • pena portar • finestra • coll • serra • cosí • hivern • mosca • guerra • Dénia • moll

En valencià distingim dos tipus de sons:

e oberta

• Les vocals, que són set sons: a, e oberta (com en pèssim), e tancada (com en vaixell), i, o oberta (com en porta), o tancada (com en camió) i u. Aquests set sons es representen amb cinc grafies. • Les consonants, que són vint-i-tres sons. Te les presentem destacades dins de paraules: pare, castell, cuina, cobrar, fada, ganes, confiar, vore, sant, zebra, potser, setze, cara, roda, Xàtiva, Jaume, Conxa, metge, mel, llavar, muntó, plàtan, ronya.

e tancada

o oberta

o tancada

Els continguts estan dividits temàticament en tipologia textual, ortografia, gramàtica, llengua i societat i literatura.

2. Classifica les paraules segons que el so destacat siga sord o sonor. Recorda que el so sonor produeix una vibració lleu en les cordes vocals i el so sord no en provoca cap. cosa • donzella • tros • disfresses • ocell • ciutat • soltera cosina • colze • Rússia • zebra • races

2. Les grafies Les grafies són la forma que tenim d’escriure, és a dir, de representar gràficament cadascun dels sons de la llengua. No confondre sons i grafies és molt important. Per exemple, una mateixa grafia pot representar diversos sons (com ara la c de casa i la c de ciutat) i, per contra, un mateix so pot ser representat per més d’una grafia (per exemple, la j de jardí i la g de girafa representen el mateix so).

• Sords:

• Sonors:

També hi ha vegades que dues grafies representen un únic so (gu en guerra, ny en canya, etc.). En aquests casos parlem de dígraf. Els dígrafs en valencià són:

3. Copia les paraules que continguen dígrafs en el text següent i encercla’ls.

Exemple

F forqueta, anques

SS

Exemple

F Rússia, massa

GU

Exemple

F guepard, guerxo

RR

Exemple

F carreta, arròs

TG

Exemple

F platges, jutge

NY

Exemple

F pinyol, anyell

TJ

Exemple

F platja, mitjana

LL

Exemple

F llanda, collir

TX

Exemple

F cotxe, petxina

TZ

Exemple

F atzar, metzina

IG

Exemple

F roig, estiueig

QU

La platja era d’arena daurada, però a frec de l’aigua hi havia només un amuntegament d’algues i de petxines. Els crancs violinistes feien bombolles i removien el fons des dels seus caus d’arena i, entre les roques, menudes llagostes entraven a les cavernes i n’eixien contínuament. El fons del mar era ple d’éssers que nadaven, s’arrossegaven o simplement vegetaven. Les algues terroses oscil·laven a l’impuls dels suaus corrents, i les verdes herbes submarines ondulaven com cabelleres, mentre els menuts cavallets de mar s’adherien a les llargues fulles. JOHN STEINBECK, La perla

TINGUES PRESENT

En el cas de les consonants, cal diferenciar els sons sords i els sonors. Per exemple, zona comença amb una consonant sonora, a diferència de sonar, que comença amb una consonant sorda. O el mateix passa amb les consonants destacades a platja (sonora) i cotxe (sorda).

4. Encercla les lletres compostes que trobes en aquestes oracions. • Anna comprà un quilo de creïlles a la parada de Maria. • M’agrada molt el torró de xocolate amb ametles.

No es consideren dígrafs, sinó lletres compostes, les combinacions de dues consonants o una consonant geminada, que són aquestes: mm (immune), nn (innocent), tm (setmana), tn (cotna), tl (guatla), tll (ratlla) i l·l (til·la).

• El temps és un setmanari valencià que va eixir en 1985. • Tinc un dolor a l’espatla dreta que no em deixa descansar bé. • La festa de la Immaculada Concepció és el 8 de desembre. • Has llegit l’última novel·la d’Isabel-Clara Simó?

12

13

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT


1. Origen i evolució de la nostra llengua Una llengua és un sistema viu i canviant, que va incorporant al llarg dels segles noves formes, pròpies o manllevades d’altres llengües, alhora que va deixant de banda usos fins aleshores plenament vigents. La nostra llengua actual és el resultat de l’evolució del llatí, que ha anat modificant-se al llarg dels segles i adaptant-se a les necessitats comunicatives dels parlants. La major part del lèxic del valencià prové del llatí vulgar, forma col·loquial del llatí clàssic que es va introduir a la península Ibèrica en el segle ii aC, amb l’arribada dels romans i la consegüent romanització. Però la nostra llengua també ha rebut influència d’altres llengües, com ara les dels pobladors anteriors als romans (iber, celta o basc), les dels pobles que van ocupar el nostre territori en èpoques posteriors als romans (germànic i àrab) i les llengües veïnes amb què va conviure o encara conviu actualment (occità, aragonés o castellà).


ACTIVITATS 1. Completa la graella següent amb les paraules corresponents en castellà i valencià. Portugués

Francés

Italià

manhã

matin

mattino

falar

Castellà

parler

parlare

verão

été

state

sobrinho

neveu

nipote

medo

peur

paura

2. Fixa’t en el mapa següent i respon. Coincideixen les fronteres lingüístiques i les polítiques? Escriu en quins països es parla cadascuna de les llengües romàniques BÈLGICA

Les llengües anteriors a l’arribada del llatí constitueixen el substrat del valencià, mentre que les que l’influeixen posteriorment, com ara el germànic i l’àrab, són el superstrat. Pel que fa a les llengües veïnes, parlem d’adstrat.

18

• La influència de les llengües d’altres pobladors, anteriors i posteriors als romans, com hem vist en l’apartat anterior. El primer document escrit en llengua romànica del qual es té constància és en francés i data del segle ix, ja que fins llavors el llatí clàssic va ser la llengua de la cultura i de l’administració. De fet, no és fins al segle xii que comencen a aparéixer amb regularitat textos cultes escrits en les diferents llengües romàniques. En l’actualitat perviuen una dotzena de llengües romàniques a Europa, moltes de les quals, com el castellà i el francés, s’han estés per la resta del món. Altres, com el dàlmata, han desaparegut, bé per la invasió de pobles forans, bé per processos de substitució lingüística provocats pel contacte amb llengües veïnes.

R OMANIA

RT

UG

AL

ià

PO

és

ITÀLIA

on

ag

Ar

ESPANYA

Mar Mediterrani

• L’àrab és la llengua que més ha influït en el valencià, a causa de la convivència continuada de musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre territori. Aquesta herència és perceptible en topònims com Alzira, Almenara, l’Alcúdia, Vinaròs o Benicarló, o en mots de l’agricultura com séquia, almàssera, aljub o albergina.

• El diferent grau de romanització en cada territori i la proximitat a Roma, que facilitava l’arribada de les innovacions lingüístiques sorgides a la capital.

Francoprovençal ur

• També hi són ben presents antropònims d’origen germànic (Albert, Carles, Guarner), a més de paraules tan habituals com guerra, blau, blanc, fang o sabó.

TINGUES PRESENT

MOLDÀVIA

FRANÇA Ast

• Utilitzem paraules d’origen celta com blat, carro, camisa, trencar, o d’altres de bascoibèriques com esquerra, estalviar o carrasca.

El llatí vulgar dels pobladors romans va anar diferenciant-se del llatí clàssic o literari i, sobretot a partir de la divisió política posterior a la desfeta de l’imperi romà, va evolucionar de formes diferents en cada territori i va donar lloc a les llengües romàniques. En la formació d’aquestes llengües han influït diversos factors:

LUXEMBURG

OCEÀ ATLÀNTIC

Observem les traces que han deixat en el nostre lèxic algunes d’aquestes llengües:

2. Les llengües romàniques

Valencià

Illes Canàries

Retoromànic

Castellà

Galaicoportugués

Català

Italià

Romanés

Francés

Occità

Sard

• Galaicoportugués F • Castellà F • Català F

832355U01P27H01

• Occità F • Francés F • Retoromànic F • Italià F • Sard F • Romanès F 3. La major part dels noms de pobles i llocs del territori valencià que comencen per Al (‘el’) o Ben(i) (‘fill de’) tenen un origen àrab. Escriu cinc exemples de cada un d’aquests dos tipus de topònims de la teua comarca o dels voltants.

19

5

301957 _ 0001-0021.indd 5

28/07/11 13:21

1

UNITAT

La perla El poble al qual el Kino pertanyia havia cantat tots els fets i totes les coses. Havien dedicat cançons als peixos, a la mar irada i a la mar en calma, a la llum i a les tenebres, al sol i a la lluna, i totes les cançons restaven en l’ànima del Kino i de la seua gent: totes i cadascuna de les cançons que mai foren entonades, fins i tot les oblidades. I mentre anava omplint la cistella, la cançó ressonava a l’ànima del Kino, i el ritme de la cançó el marcaven els batecs del seu cor, mentre consumia l’oxigen dels seus pulmons, i la melodia de la cançó es trobava a l’aigua d’un verd grisós i en els animalets que s’arrossegaven al seu voltant i als núvols de peixos que s’hi arremolinaven i fugien rabents. Però en la seua cançó es refugiava una altra cançoneta secreta i recòndita, a penes perceptible, però sempre present, dolça i íntima, i persistent, quasi oculta en el controcanto, i aquesta cançó era la de la perla possible, perquè cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla. Les probabilitats eren escasses, però la sort i els déus podien fer-ho possible. I sabia que a la canoa la Juana l’ajudava amb la pregària màgica, rígid el rostre i tensos els músculs per forçar la fortuna, per arrancar la sort de les mans dels déus, ja que la necessitava per sanar l’espatla unflada del Coyotito. I com que la necessitat era gran i el desig encara més, la secreta i insignificant melodia de la perla possible era més forta que mai aquell matí. Frases senceres es feien sentir clarament i dolça a la Cançó del Fons del Mar. El Kino, amb el seu orgull, la seua joventut i la seua força, era capaç de romandre sota l’aigua més de dos minuts sense esforç, per tant emprava aquest temps hàbilment a seleccionar les ostres més grosses. En ser molestades, les petxines es tancaven fermament. Una miqueta a la seua dreta s’alçava una massa de roca verda coberta d’ostres joves, no aptes per ser pescades. El Kino va acostar-se a la roca, i llavors, al costat, davall d’un petit voladís, va veure una ostra molt grossa, tota sola, a la qual no s’arrapaven les seues germanes. La petxina estava parcialment oberta, ja que el voladís protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del múscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral, i aleshores l’ostra es va tancar. El cor del Kino va augmentar el ritme dels seus batecs, i la melodia de la perla possible va ressonar a les seues orelles. Lentament va desenganxar l’ostra i la va prémer fermament contra el pit. Va alliberar el peu de la baga a l’entorn de la pedra, el seu cos va pujar a la superfície i els seus cabells negres brillaren a la llum del sol. Es va acostar a la canoa i hi va dipositar l’ostra al fons. La Juana estabilitzà l’embarcació mentre el Kino hi pujava. Els ulls li brillaven d’emoció, però amb tota tranquil·litat va hissar la pedra i, tot seguit, la cistella de les ostres. La Juana va pressentir la seua excitació i feia veure que mirava cap a una altra banda. No és bo desitjar una cosa amb excessiu fer-

6

301957 _ 0001-0021.indd 6

28/07/11 13:21

vor. De vegades, foragita la sort. Cal anhelar-ho amb mesura, i tenir molt de tacte per no irritar Déu o els déus. La Juana, però, va contenir la respiració. Amb decisió, el Kino va obrir la fulla de la navalla. Va mirar pensarós la cistella. Potser valdria més obrir-la al final, l’ostra grossa. Va traure una ostra menuda de la cistella, en tallà el múscul, va furgar entre els plecs carnosos i la va llançar al mar. Aleshores va semblar que veia l’ostra grossa per primera vegada. Es va acotar al fons de la canoa, la va agafar i la va examinar. Les valves eren d’un lluent to negre tirant a marró, i només tenien adherits uns quants barretets. El Kino no s’atrevia a obrir-la. Sabia que el que havia vist podia ser un reflex, un fragment de petxina que hi havia caigut accidentalment o una il·lusió absoluta. En aquell golf de llums incertes hi havia més il·lusions que no pas realitats. Però sentia damunt d’ell els ulls de la Juana, que no podia esperar. Ella va posar una mà sobre el cap tapat del Coyotito i va fer, dolçament: –Obri-la. El Kino va introduir la fulla de la navalla entre les vores de la conquilla. Sentí la fermesa dels músculs tensos a l’interior a través de la navalla. Va moure la fulla amb destresa, el múscul va cedir i l’ostra va quedar oberta. Els llavis carnosos es caragolaren i després es van replegar. El Kino va apartar la carn i allà s’estava l’enorme perla, perfecta com la lluna. Captava la llum, la purificava i la retornava en argentada incandescència. Era tan grossa com un ou de gavina. Era la perla més gran del món. La Juana contingué l’alè i va fer un lleu gemec. I per al Kino, la secreta melodia de la perla possible esclatà clara i bella, rica i càlida, esplèndida, lluminosa i triomfant. A la superfície de la gran perla veia formes de somni. Va extraure la perla de la carn moribunda i la va col·locar al palmell de la mà, la va fer girar i va veure que era perfectament redona. La Juana s’acostà a mirarla a la mà del seu home, la mateixa mà que havia colpejat el portal del metge, i en la qual les ferides dels artells s’havien tornat grisenques per l’efecte de l’aigua salada. Instintivament la Juana s’apropà al Coyotito, que dormia damunt la flassada de son pare. Va alçar l’emplastre d’algues molles i mirà l’espatla del menut. –Kino! –va exclamar amb veu aguda. Ell deixà de contemplar la perla i veié que la inflamació amainava a l’espatla del xiquet, que el verí fugia del seu cos. Aleshores el puny del Kino es va cloure damunt la perla, i l’emoció el dominava. JOHN STEINBECK, La perla

7

301957 _ 0001-0021.indd 7

28/07/11 13:22


Claus de la lectura La recerca de la perla per part de Kino i Juana té per objecte obtindre diners per poder sanar l’espatla unflada del seu fill Coyotito. L’èxit de l’empresa contrasta, al final del fragment, amb la constatació que la inflamació ja ha baixat gràcies a l’emplastre d’algues molles que li havien aplicat. Aquest final, doncs, permet que fem diverses hipòtesis de continuació del relat i, per què no, que ens animem a llegir-lo sencer.

Vocabulari rabent: ràpid, veloç. recòndit: amagat. voladís: que ix enfora. baga: llaçada en què un dels caps del cordó no es fa passar del tot i forma una anella. fervor: ardor. barretet: gastròpode marí.

ACTIVITATS 1. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Kino, el protagonista de la història, havia oblidat totes les cançons del seu poble. Kino sabia que a la canoa Juana l’ajudava amb precs. El protagonista va vore una ostra molt grossa, però no va poder obrir-la. La perla va guarir el mal que patia Coyotito, el xiquet. Kino i Juana van rebre una gran quantitat de diners a canvi de la perla. 2. Ordena els enunciats següents segons l’ordre en què ixen en el text. Juana va observar com amainava la inflamació de Coyotito. Kino va pujar a la superfície on l’esperaven Juana i Coyotito. Kino va vore una ostra molt gran al costat d’una roca. Kino omplia la cistella d’ostres alhora que recordava cançons del seu poble. Kino va obrir l’ostra grossa amb una navalla davant la mirada de Juana. Kino va obrir una ostra menuda. Juana es va acostar a mirar la perla que tenia Kino al palmell. 3. Aprofitant els enunciats de l’activitat anterior, fes un resum de la història que has llegit. 4. Explica com creus que pot continuar aquesta història a partir de l’emoció que sent Kino al final del text.

8

301957 _ 0001-0021.indd 8

28/07/11 13:22


ACTIVITATS 5. Explica el significat d’aquestes paraules en el fragment de La perla. Si cal, pots consultar el diccionari. • valva

• artell

• pregària

• argentat

• flassada

6. Torna a escriure les següents oracions del text, substituint la paraula destacada per un substantiu amb un significat semblant. Si et cal consulta un diccionari de sinònims. • Cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla. • Les probabilitats eren escasses, però la sort i els déus podien fer-ho possible. • I com que la necessitat era gran i el desig encara més, la secreta i insignificant melodia de la perla possible era més forta que mai aquell matí. • Juana va pressentir la seua excitació i feia veure que mirava cap a una altra banda. • Va moure la fulla amb destresa, el múscul va cedir i l’ostra va quedar oberta. 7. Què et sembla que representen per a Kino les cançons que rep dels seus avantpassats? Escull una de les opcions següents. • Una manera de distraure’s mentre busca la perla. • La integració i la confiança en la natura que li ho dóna tot. • Un reclam per a atraure peixos i ocells. • Un llegat dels avantpassats que sanarà màgicament l’espatla del Coyotito. 8. Explica el significat de l’expressió destacada i escriu-hi una oració.

La petxina estava parcialment oberta, ja que el voladís protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del múscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral.

9

301957 _ 0001-0021.indd 9

28/07/11 13:22



1. Què són i com són els textos narratius literaris? Els textos narratius literaris són textos que expliquen fets reals o ficticis tenint en compte la seua evolució temporal i que es diferencien d’altres textos narratius, per exemple periodístics i històrics, perquè estan elaborats amb una intenció estètica. En general, tenen una estructura en tres parts:

ESTRUCTURA

Plantejament

Presentació de la situació d’uns personatges en un lloc i un temps determinats.

Nus

Alteració de la situació inicial i inici de les accions per a resoldre el nou estat de les coses.

Desenllaç

Es conclou el conflicte, es resolen les incògnites presentades i els personatges se situen en unes circumstàncies diferents.

Els personatges que ixen en el relat tenen un grau d’importància diferent. Principals

Sobre ells gira el nucli de l’acció. Protagonistes

Són aquells que treballen per a solucionar el conflicte.

Antagonistes

S’oposen a la solució del conflicte.

PERSONATGES

Secundaris

TINGUES PRESENT

•L ’ordre de la narració

no sempre coincideix amb l’ordre en què han passat els fets, sinó que pot haver-hi salts arrere cap a fets més remots (flashbacks) o anticipacions de fets posteriors. •Q uan un narrador extern ho sap absolutament tot sobre la història i els personatges és un narrador omniscient. •E n les narracions literàries, el text pròpiament narratiu se sol combinar amb diàlegs i descripcions.

Acompanyen els principals ajudant-los o entrebancant-los en major o menor grau durant els diferents successos que es presenten.

El narrador pot ser extern, si no participa en els fets narrats i els relata en tercera persona, o intern, quan és un dels personatges, que pot ser el mateix protagonista, qui explica la història, generalment en primera persona. El narrador extern és més objectiu i l’intern, més subjectiu.

2. Gèneres literaris narratius Hi ha diversos gèneres narratius, entre els quals destaquen: • La novel·la, el gènere més llarg i de temes diversos (d’aventures, ciència-fic ció, sentimental, de terror, històrica...). • La crònica historiogràfica, basada en fets i personatges reals i, en general, considerats importants. • La biografia, que relata la vida d’un personatge. • El diari, que recull les experiències personals i els pensaments de l’autor, i s’estructura per dies. • La narració breu, que inclou subgèneres com els mites, les llegendes, els contes, les faules i les rondalles.

10

301957 _ 0001-0021.indd 10

07/09/11 15:35


ACTIVITATS 1. Llig el text següent i analitza’l contestant les preguntes següents.

L’aigua del terra li mullà els peus. Il·luminà el rellotge amb la llanterna. Si el periòdic no estava equivocat tenia a penes trenta-cinc minuts per a tancar la caixa de Pandora. Després, i això ho sentia ben clarament, els dimonis l’atacarien. Inicià el camí cap a l’interior. A poc a poc anava descendint, la humitat era més profunda, més intensa, i la foscor era cada vegada major. La roba d’Enric estava ara adherida al cos per l’aigua de la cova i per la suor freda que l’amarava. Als pocs metres, entropessà amb alguna cosa i caigué a la foscor humida del terra. Quan il·luminà el que li havia fet la traveta descobrí el cos del llibreter. El vell era deixat caure a un costat, amb els ulls mirant al cel. Enric es fixà i observà que no tenia marques de cap tret. Li obrí la camisa i veié, al centre del pit, la mateixa marca que havia vist abans al cos del Joan Peris i del pare Bontempi. Enfurit, agafà amb una mà la pistola i amb l’altra la llanterna. Ell no volia perdre l’ànima, abans es mataria. Anà introduint-se més i més cap a l’interior. Per uns instants, per-

dé la noció del temps, no pensava, no tenia por, ni tan sols es preocupava per l’espessa mirada damunt seu. No sentia. No sabia quants minuts havien passat quan arribà a un lloc on s’eixamplava el camí. Aquell indret tenia una lluminositat estranya, la llum de la llanterna quasi no era necessària. Enric mirà al seu voltant. Es fixà que, per la part superior de la cova, hi havia un forat, una llarga escletxa per on entrava la llum de la lluna marcant un camí estret on només cabia el cos d’un home. Continuà avançant. Sentia al seu voltant nombroses presències, com si estiguera rodejat, però no podia veure ningú. Pensà que, potser, la llum de la lluna sí que estava protegint-lo, i procurà no eixir de la banda de llum que es filtrava a través del sostre, no volia quedar fora d’ella. No obstant això, se sentia acompanyat en aquell món obscur... cada vegada més acompanyat. Pas a pas, la claredat anà fent-se més gran, fins que arribà a un indret on semblava que la lluna s’havia convertit en sol. No dubtà ni un instant a saber què era aquella caixa que hi havia il·luminada a poques passes d’ell. L’havia trobada. La caixa de Pandora era al seu davant. SILVESTRE VILAPLANA, Els dimonis de Pandora

• En quina part de l’estructura narrativa (plantejament, nus i desenllaç) situaries aquest passatge? Per què? • Quins elements de la narració hi predominen: la descripció de persones o de llocs, la narració d’accions, el diàleg...? • Quin tipus de narrador hi ha? • Quins personatges s’hi esmenten? De quin tipus creus que poden ser? • A quin gènere narratiu pot pertànyer un text com aquest?

11

301957 _ 0001-0021.indd 11

28/07/11 13:22



1. Els sons del valencià En valencià distingim dos tipus de sons: • Les vocals, que són set sons: a, e oberta (com en pèssim), e tancada (com en vaixell), i, o oberta (com en porta), o tancada (com en camió) i u. Aquests set sons es representen amb cinc grafies. • Les consonants, que són vint-i-tres sons. Te les presentem destacades dins de paraules: pare, castell, cuina, cobrar, fada, ganes, confiar, vore, sant, zebra, potser, setze, cara, roda, Xàtiva, Jaume, Conxa, metge, mel, llavar, muntó, plàtan, ronya.

2. Les grafies Les grafies són la forma que tenim d’escriure, és a dir, de representar gràficament cadascun dels sons de la llengua. No confondre sons i grafies és molt important. Per exemple, una mateixa grafia pot representar diversos sons (com ara la c de casa i la c de ciutat) i, per contra, un mateix so pot ser representat per més d’una grafia (per exemple, la j de jardí i la g de girafa representen el mateix so). També hi ha vegades que dues grafies representen un únic so (gu en guerra, ny en canya, etc.). En aquests casos parlem de dígraf. Els dígrafs en valencià són:

TINGUES PRESENT

En el cas de les consonants, cal diferenciar els sons sords i els sonors. Per exemple, zona comença amb una consonant sonora, a diferència de sonar, que comença amb una consonant sorda. O el mateix passa amb les consonants destacades a platja (sonora) i cotxe (sorda).

SS

Exemple F Rússia, massa

Exemple F guepard, guerxo

RR

Exemple F carreta, arròs

TG

Exemple F platges, jutge

NY Exemple F pinyol, anyell

TJ

Exemple F platja, mitjana

LL

Exemple F llanda, collir

TX

Exemple F cotxe, petxina

TZ

Exemple F atzar, metzina

IG

Exemple F roig, estiueig

QU

GU

Exemple F

forqueta, anques

No es consideren dígrafs, sinó lletres compostes, les combinacions de dues consonants o una consonant geminada, que són aquestes: mm (immune), nn (innocent), tm (setmana), tn (cotna), tl (guatla), tll (ratlla) i l·l (til·la).

12

301957 _ 0001-0021.indd 12

28/07/11 13:22


ACTIVITATS 1. Classifica aquestes paraules segons que les e i les o siguen obertes o tancades.

infern • cor • plorar • colp • pols • carrer • arròs • terra • roda • pena portar • finestra • coll • serra • cosí • hivern • mosca • guerra • Dénia • moll e oberta

e tancada

o oberta

o tancada

2. Classifica les paraules segons que el so destacat siga sord o sonor. Recorda que el so sonor produeix una vibració lleu en les cordes vocals i el so sord no en provoca cap. cosa • donzella • tros • disfresses • ocell • ciutat • soltera cosina • colze • Rússia • zebra • races • Sords: • Sonors: 3. Copia les paraules que continguen dígrafs en el text següent i encercla’ls.

La platja era d’arena daurada, però a frec de l’aigua hi havia només un amuntegament d’algues i de petxines. Els crancs violinistes feien bombolles i removien el fons des dels seus caus d’arena i, entre les roques, menudes llagostes entraven a les cavernes i n’eixien contínuament. El fons del mar era ple d’éssers que nadaven, s’arrossegaven o simplement vegetaven. Les algues terroses oscil·laven a l’impuls dels suaus corrents, i les verdes herbes submarines ondulaven com cabelleres, mentre els menuts cavallets de mar s’adherien a les llargues fulles. JOHN STEINBECK, La perla

4. Encercla les lletres compostes que trobes en aquestes oracions. • Anna comprà un quilo de creïlles a la parada de Maria. • M’agrada molt el torró de xocolate amb ametles. • El temps és un setmanari valencià que va eixir en 1985. • Tinc un dolor a l’espatla dreta que no em deixa descansar bé. • La festa de la Immaculada Concepció és el 8 de desembre. • Has llegit l’última novel·la d’Isabel-Clara Simó?

13

301957 _ 0001-0021.indd 13

28/07/11 13:22

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

Les categories gramaticals. El substantiu

1. Les categories gramaticals Les categories gramaticals són els grups o classes de paraules que la gramàtica estableix tenint en compte la forma que tenen, el significat i la funció. La taula següent recull les categories gramaticals. CATEGORIES GRAMATICALS

TINGUES PRESENT

Des del punt de vista de la variació formal, les paraules poden ser variables o invariables. Les paraules variables poden canviar de forma; per exemple, els verbs poden adoptar formes molt diverses (parlar, parlava, parlarem...). Les paraules invariables, en canvi, tenen una única forma, com els adverbis (sempre, mai...). En la taula que tens aquí al costat marquem amb una V les categories variables.

nom o substantiu

V

arbre, Jordi, solidaritat, terra...

adjectiu

V

prim, valent, feliç, estret...

determinant

V

el, les, aquest, el meu, algun...

pronom

V

jo, tu, li, em, ens...

verb

V

ser, rebre, créixer, dutxar-se...

adverbi

ací, abans, molt, gens, mai...

preposició

a, de, amb, per, entre...

conjunció

i, o, ni, però...

interjecció

oh!, ah!...

2. El substantiu El substantiu o nom és una classe de paraula variable que designa persones, animals, coses, conceptes o idees. Segons el significat, els substantius es poden classificar en concrets i abstractes. • Els substantius concrets designen éssers o coses que es poden percebre amb els sentits. Exemples F riu, motxilla, margarida... Entre els concrets, cal distingir: – Substantius propis: designen de manera individual un element entre tots els de la mateixa espècie. Són els noms de persones o antropònims (Robert) i els noms de lloc o topònims (Vinaròs). – Substantius comuns: fan referència a éssers o coses que comparteixen unes característiques comunes (arbre, carrer, cotxe). Entre aquests podem diferenciar els substantius individuals, que en singular es refereixen a un sol ésser o cosa (cavall, alumne, dibuix, braç), i els substantius col·lectius, que designen, en singular, un conjunt d’elements (alumnat, eixam, exèrcit). • Els substantius abstractes designen conceptes, sensacions, qualitats o idees. Per tant, són noms que s’apliquen a realitats immaterials o mentals. Exemples F amistat, confiança, voluntat, pau...

14

301957 _ 0001-0021.indd 14

28/07/11 13:22


ACTIVITATS 1. Relaciona cadascuna d’aquestes paraules amb una categoria gramatical. Al costat, anota si són variables (V) o invariables (I). V

gran • ai! • perquè • teua • estiu • nosaltres • amagar • hui • sense •

I

• conjunció • verb • determinant • adjectiu • pronom • preposició • interjecció • adverbi • nom o substantiu

2. Subratlla tots els substantius d’aquest text i agrupa’ls per classes.

L’estiu que vaig complir quinze anys, els meus amics i jo vam abusar tant de la mar que només faltà que ens eixiren aletes i escames per convertir-nos en peixos. Per compensar, l’hivern següent vam decidir que faríem un poc d’excursionisme muntanyenc. Extremistes com érem en tot, no començàrem per una muntanyeta qualsevol, no, sinó que la primera excursió va ser al totpoderós Penyagolosa. Els pares no estaven gens d’acord a deixar-nos-hi anar, però hi

va haver dos factors que van decantar la balança al nostre favor. El primer va ser l’excel·lent meteorologia d’aquell mes de febrer, en què feia un temps primaveral. El segon, les gestions de mon pare, que havia contactat telefònicament amb els bombers i els forestals de la zona per advertir-los la nostra arribada i pregar-los, alhora, que ens ajudaren si ensopegàvem amb cap dificultat. MANEL JOAN I ARINYÓ, MP, una vida de llegenda

Concrets

Abstractes

Comuns individuals

Propis

3. Encercla els noms propis d’aquestes oracions i digues què tenen en comú.

• L’Amazones és el riu més cabalós del món. • Organitzaran una excursió a l’Himàlaia per a l’any vinent. • Joan és el delegat de l’empresa a Indonèsia. • Napoleó va ser el primer emperador francés. • Hem anat a vore una pel·lícula de Spiderman.

■ Tenen en comú que 4. Escriu el substantiu col·lectiu corresponent als substantius individuals següents. • soldat F

• professor F

• abella F

• ocell

F

• nau

F

• vela

F

• pi

F

• branca

F

15

301957 _ 0001-0021.indd 15

28/07/11 13:22


Gènere i nombre dels substantius Els substantius es caracteritzen perquè tenen flexió de gènere (masculins i femenins) i nombre (singular i plural).

3. Gènere El gènere del substantiu, masculí o femení, es reconeix pel determinant que l’acompanya (normalment un article que el precedeix i amb el qual concorda: el poble, la pissarra, els ulls, les vacances, uns balons, unes finestres...). • Generalment, el femení es forma afegint una -a al masculí o canviant -e, -o àtones del masculí per -a: gat / gata, fill / filla, alumne / alumna, viudo / viuda. Però també hi ha altres terminacions: -na, quan el masculí acaba en vocal tònica (germà / germana, fadrí / fadrina), i -essa, -iu, -ina (duc / duquessa, actor/ actriu, gall / gallina). • En alguns substantius, el masculí es forma a partir del femení afegint -ot: abella/abellot. •E ls substantius acabats en -aire (captaire), -ista (periodista), -cida (homicida), -ent i -ant (escrivent, cantant) tenen la mateixa forma per als dos gèneres. •F inalment, hi ha substantius que tenen arrels diferents per als dos gèneres: home/dona, ase/somera, gendre/nora, cavall/egua, oncle/tia, porc/truja.

4. Nombre La majoria de substantius tenen morfema de nombre per a indicar el singular (un element) i el plural (més d’un element). • En general, el plural dels substantius es forma afegint el morfema -s al singular: peu/peus, examen/exàmens. TINGUES PRESENT

• Hi ha substantius que tenen un gènere diferent del castellà. – Masculins: afores, avantatge, front, corrent, costum, deute, lleixiu, llegum, pendent, senyal. – Femenins: anàlisi, aroma, postres, resta, síndrome, sida, amargor, calor, fita, olor, suor, marató, esplendor, remor.

• Els substantius que acaben en -a àtona fan el plural en -es: casa/cases, fulla/fulles. En aquests casos cal tindre en compte els canvis ortogràfics següents: ç F c c F qu g F gu j F g

Exemple F

plaça/places Exemple F vaca/vaques Exemple F plaga/plagues Exemple F pluja/pluges

tj F tg gu F gü qu F qü

Exemple F

platja/platges Exemple F llengua/llengües Exemple F Pasqua/Pasqües

• Els que acaben en vocal tònica fan el plural afegint -ns al singular. Exemples F camí/camins, avió/avions... Excepcions F s ofà/sofàs, tabú/tabús, xampú/xampús, bambú/bambús, menú/menús, clixé/clixés, esquí/esquís... • Els substantius que acaben en -s, -ç, -x, -ix i -tx solen fer el plural en -os: país/països, comerç/comerços, despatx/despatxos. No obstant això, hi ha casos en què s’afig al singular -s: calç/calçs, esfinx/esfinxs, fènix/fènixs, vèrtex/vèrtexs. • Els substantius acabats en -sc, -st, -xt o -ig formen el plural afegint -os o -s: raig F rajos/raigs, text F textos/texts, bosc F boscos/boscs. • Finalment, hi ha alguns substantius invariables, com temps, llapis, cactus, etc.

16

301957 _ 0001-0021.indd 16

28/07/11 13:22


ACTIVITATS 1. Forma el femení dels substantius següents. • modista

• sogre

• baró

• porc

• actor

• emperador

• amo

• captaire

• senyor

• gendre

• mestre

• alumne

• comte

• abat

• heroi

• marit

• home

• hoste

• florista

• dibuixant

2. Classifica les paraules femenines de l’exercici anterior on corresponga. Afigen -a o canvien Tenen terminacions Són paraules -e, -o per -a específiques diferents

Tenen la mateixa forma

3. Forma el plural d’aquests substantius. • company

• ovella

• passeig

• dilluns

• país

• cor

• progrés

• nas

• pastís

• desig

• camí

• capritx

• examen

• cactus

• esfinx

4. Fes el mateix amb aquests altres. Alerta amb els canvis de grafies. • raça

• mitja

• butxaca

• llengua

• taca

• taronja

• ventríloqua

• pluja

• piga

• sitja

5. Completa la graella. masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

llop mestra cavalls enemic cantant comtesses

17

301957 _ 0001-0021.indd 17

07/09/11 15:36



1. Origen i evolució de la nostra llengua Una llengua és un sistema viu i canviant, que va incorporant al llarg dels segles noves formes, pròpies o manllevades d’altres llengües, alhora que va deixant de banda usos fins aleshores plenament vigents. La nostra llengua actual és el resultat de l’evolució del llatí, que ha anat modificant-se al llarg dels segles i adaptant-se a les necessitats comunicatives dels parlants. La major part del lèxic del valencià prové del llatí vulgar, forma col·loquial del llatí clàssic que es va introduir a la península Ibèrica en el segle II aC, amb l’arribada dels romans i la consegüent romanització. Però la nostra llengua també ha rebut influència d’altres llengües, com ara les dels pobladors anteriors als romans (iber, celta o basc), les dels pobles que van ocupar el nostre territori en èpoques posteriors als romans (germànic i àrab) i les llengües veïnes amb què va conviure o encara conviu actualment (occità, aragonés o castellà). Observem les traces que han deixat en el nostre lèxic algunes d’aquestes llengües: • Utilitzem paraules d’origen celta com blat, carro, camisa, trencar, o d’altres de bascoibèriques com esquerra, estalviar o carrasca. • També hi són ben presents antropònims d’origen germànic (Albert, Carles, Guarner), a més de paraules tan habituals com guerra, blau, blanc, fang o sabó. • L’àrab és la llengua que més ha influït en el valencià, a causa de la convivència continuada de musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre territori. Aquesta herència és perceptible en topònims com Alzira, Almenara, l’Alcúdia, Vinaròs o Benicarló, o en mots de l’agricultura com séquia, almàssera, aljub o albergina.

2. Les llengües romàniques El llatí vulgar dels pobladors romans va anar diferenciant-se del llatí clàssic o literari i, sobretot a partir de la divisió política posterior a la desfeta de l’imperi romà, va evolucionar de formes diferents en cada territori i va donar lloc a les llengües romàniques. En la formació d’aquestes llengües han influït diversos factors: TINGUES PRESENT

Les llengües anteriors a l’arribada del llatí constitueixen el substrat del valencià, mentre que les que l’influeixen posteriorment, com ara el germànic i l’àrab, són el superstrat. Pel que fa a les llengües veïnes, parlem d’adstrat.

• El diferent grau de romanització en cada territori i la proximitat a Roma, que facilitava l’arribada de les innovacions lingüístiques sorgides a la capital. • La influència de les llengües d’altres pobladors, anteriors i posteriors als romans, com hem vist en l’apartat anterior. El primer document escrit en llengua romànica del qual es té constància és en francés i data del segle IX, ja que fins llavors el llatí clàssic va ser la llengua de la cultura i de l’administració. De fet, no és fins al segle XII que comencen a aparéixer amb regularitat textos cultes escrits en les diferents llengües romàniques. En l’actualitat perviuen una dotzena de llengües romàniques a Europa, moltes de les quals, com el castellà i el francés, s’han estés per la resta del món. Altres, com el dàlmata, han desaparegut, bé per la invasió de pobles forans, bé per processos de substitució lingüística provocats pel contacte amb llengües veïnes.

18

301957 _ 0001-0021.indd 18

28/07/11 13:22


ACTIVITATS 1. Completa la graella següent amb les paraules corresponents en castellà i valencià. Portugués

Castellà

Valencià

Francés

Italià

manhã

matin

mattino

falar

parler

parlare

verão

été

state

sobrinho

neveu

nipote

medo

peur

paura

2. Fixa’t en el mapa següent i respon. Coincideixen les fronteres lingüístiques i les polítiques? Escriu en quins països es parla cadascuna de les llengües romàniques següents. BÈLGICA LUXEMBURG

OCEÀ ATLÀNTIC

MOLDÀVIA

FRANÇA Francoprovençal

As

ROMANIA

PO

RT

UG

AL

tu rià

és

ITÀLIA

on

ag

Ar

ESPANYA

Mar Mediterrani Illes Canàries

Castellà

Galaicoportugués

Retoromànic

Català

Italià

Romanés

Francés

Occità

Sard

• Galaicoportugués F • Castellà

F

• Català

F

• Occità

F

• Francés

F

• Retoromànic

F

• Italià

F

• Sard

F

• Romanés

F

832355U01P27H01

3. La major part dels noms de pobles i llocs del territori valencià que comencen per Al (‘el’) o Ben(i) (‘fill de’) tenen un origen àrab. Escriu cinc exemples de cada un d’aquests dos tipus de topònims de la teua comarca o dels voltants.

19

301957 _ 0001-0021.indd 19

28/07/11 13:22

APRENEM MÉS • LITERATURA

La prosa històrica: les cròniques

1. Introducció a l’edat mitjana El pensament medieval es basa en el teocentrisme, sistema filosòfic segons el qual Déu i la religió són el més important. L’església, per tant, impregnà la societat d’un esperit religiós i esdevingué el principal focus de difusió i de conservació de la cultura. La societat medieval s’organitzava en base a un sistema feudal en què hi havia grans desigualtats, quant a poder i riquesa, entre les diverses classes socials. • El rei era la persona més important i solia governar amb un poder absolut. • La noblesa conformava una minoria que acumulava les riqueses i els privilegis, i dominava la resta de classes socials. El rei Jaume I.

• Els clergues, al mateix nivell que la noblesa, monopolitzaven l’escassa cultura escrita i censuraven qualsevol forma de pensar diferent de la cristiana. • Els burgesos (artesans i comerciants) vivien a les ciutats i tenien una certa quantitat, encara reduïda, de poder i de riqueses. • El poble, la classe més nombrosa, estava format per persones analfabetes, sotmeses a una esclavitud quasi total i a unes condicions de vida miserables. La Corona d’Aragó era un país format, inicialment, per dos territoris autònoms: Aragó i Catalunya. El regne de València va incorporar-s’hi, després de la seua conquesta (1238), com a tercer territori confederat, i va ser repoblat per catalans i aragonesos principalment.

2. Les cròniques Les cròniques són relats històrics que foren escrits durant l’expansió de la Corona d’Aragó, en els segles XIII i XIV. A banda de la narració de fets històrics, les cròniques contenen alguns episodis novel·lats d’un gran interés literari. Els nostres cronistes medievals van ser: TINGUES PRESENT

Pots comprovar que la repoblació va estar formada per catalans i aragonesos fent una ullada als cognoms dels teus companys i companyes. Segurament podreu recollir alguns cognoms provinents de Catalunya (Ferrer, Andreu, Vidal...) i d’altres d’Aragó (Blasco, Gimeno, Calatayud...).

• Jaume I (1208-1276). Aquest rei conquerí els regnes de Mallorca i València, i ens contà aquestes proeses en l’anomenat Llibre dels fets, obra autobiogràfica en què destaquen la religiositat, el providencialisme i la bel·licositat. En aquesta crònica, l’estil sembla un poc desorganitzat perquè es pensa que el rei dictava als seus escrivans a mesura que li acudien els records al cap. La forma de relatar els fets, però, és molt viva i detallada. Així mateix, destaca l’ús de l’estil directe i de la primera persona amb el plural majestàtic nós. • Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII). Narra fets relatius al regnat de Pere II, dit el Gran, fill de Jaume I, i per a fer-ho utilitza un estil neutre i concís. Aquesta crònica destaca per la gran objectivitat i el rigor històric. • Ramon Muntaner (1265-1336). És, potser, la crònica més extensa i important. Narra els fets ocorreguts entre 1207 i 1328 i destaca especialment les conquestes de la Corona d’Aragó a la Mediterrània per a fer una exaltació de la figura dels reis catalanoaragonesos. Muntaner escriu amb un estil bastant col· loquial i subjectiu, amb referències constants al receptor.

20

301957 _ 0001-0021.indd 20

28/07/11 13:22


• Pere el Cerimoniós (1319-1387). Es tracta d’una crònica en què el rei intenta justificar la seua política. En aquesta crònica el rei ja no es comporta com un monarca de l’edat mitjana, sinó més aviat com un polític i un estrateg astut i, a vegades, fins i tot pervers. ACTIVITATS 1. Relaciona cada crònica amb la característica que li correspon de la columna. Jaume I •

• es justifica la política del rei. • s’usa l’estil directe i el plural majestàtic nós.

Bernat Desclot • Ramon Muntaner •

• s’escriu amb un estil col·loquial.

Pere el Cerimoniós •

• destaca per l’objectivitat i el rigor històric.

2. Busca informació a internet i explica breument què representa el color lila en aquest mapa. OCEÀ ATLÀNTIC

CORONA

Saragossa

Barcelona

Atenes

Nàpols

D’ARAGÓ

València

M a r

3. Llig el text següent i fes les activitats proposades.

Palerm

i a n r r e t i M e d

Possessions de la Corona d’Aragó en el segle XV

El rei Jaume I, ferit prop de València I nós, que tornàvem amb els hòmens, ens giràrem cap a la vila per vigilar els sarraïns, i un ballester ens tirà, i ens donà en el cap amb el cairell, prop del front. I perquè Déu ho volgué, no traspassà el test, i ens va eixir a la meitat del casc la punta de la fletxa; i nós, amb la ira que teníem, donàrem tal colp amb la mà en la fletxa que la trencàrem, i ens eixia832355U01P29H01 la sang per la cara cap avall, i amb un drap de seda que dúiem ens torcàrem la sang, i anàvem rient, per tal que l’exèrcit no es preocupàs. I entràrem en un reial, on ens allotjàvem, i se’ns van inflar tota la cara i els ulls, de manera que de l’ull, de la part en què nós érem ferits no hi poguérem veure per espai de quatre o cinc dies. I quan la cara se’ns va desinflar, cavalcàrem recorrent de dalt a baix tot l’exèrcit perquè la gent no es desmoralitzàs. JAUME I, Crònica o Llibre dels fets (adaptació)

• Deus haver observat que en el text el rei parla d’ell mateix en primera persona del plural, utilitzant l’anomenat nós majestàtic. Per què penses que ho fa? • Diries que el rei Jaume I té una mentalitat religiosa o teocèntrica? En quin fragment del text ho observes? • Quan el rei es troba ferit, intenta que els seus homes no ho sàpien. Per quin motiu?

21

301957 _ 0001-0021.indd 21

28/07/11 13:22

2

UNITAT

La biodiversitat, un bucle pervers La gestió mediambiental no té nord. Polítics, economistes, periodistes, ecologistes, publicistes, comerciants, enginyers i filòsofs parlen de canvi climàtic, sostenibilitat i biodiversitat sense solta ni volta. Per celebrar el Dia de la Terra, parlen dues de les figures més rellevants de la ciència mediambiental, Carlos Montes i Ramon Folch. Carlos Montes va donar a la seua conferència un títol provocador: Mites, llegendes i modes en la gestió de la biodiversitat. Segons aquest investigador, vivim immersos en l’Antropocé, una etapa evolutiva en què els humans hem de discernir el paper que corres pon a les espècies en perill d’extinció i als espais protegits. L’economia mana, les seues crisis condicionen to tes les altres crisis. Montes assegura que la crisi econòmica és només la punta d’un iceberg que amaga una cri si molt més gran: la de la gestió del planeta. La biodiversitat, assegura, no només té un valor, sinó també un preu. Només a través de taxes (o im postos) de biodiversitat podrem ga rantir determinades supervivències. La inèrcia del procés d’esgotament planetari, en tot cas, és nefasta. «Paul Ehrlich i els seus col·laboradors es van equivocar en les seues estimacions de 1981, però tenien raó: estem esgotant els recursos naturals; hi ha un límit, un topall, una data de caducitat». Plantes i animals s’extingeixen a un ritme de 27.000 espècies per any, 72 per dia, 3 per hora. No obstant això, reflexiona Montes, a la ciència no li interessa tant quantes espècies s’extin geixen, sinó com ho fan. Ocorre, ex plica, que la globalització és molt més que una moda. «Estem canviant els processos ecològics essencials que de terminen el funcionament global del nostre planeta». Els canvis són cada vegada més ràpids, intensos, univer

sals i traumàtics. Operen a escales de temps i espai molt més grans que les dels canvis de la variabilitat natural. «Hem modificat els ritmes naturals del canvi climàtic. Les coses ja no són el que eren, ja no són el que semblen». En opinió de l’ecòleg, la història constata que una economia mundial basada en els principis del liberalisme capitalista comporta un creixement sense límits, tot ignorant que les fonts d’energia o d’aigua potable es destruei xen a un ritme molt més gran del que es creen. Les economies estan sumides en una ‘mercadolatria’ que no res pecta els límits biofísics del planeta. Les xarxes mundials de comunicació i finances creen un enrenou que com porta canvis profunds en les estructu res del sistema, marcats per una mer cantilització dels béns públics i un desequilibri demogràfic. Malgrat les crisis, el sistema impulsa un consum per capita creixent (‘consumomania’) i obvia una pèrdua greu de diversitat cultural, de memòria socioecològica. «Tot s’homogeneïtza, hi ha una frag mentació dels paisatges i un canvi del règim natural de pertorbacions. Pot ser que les sorpreses que encara ens ofe reix la natura no siguen totes bones». Montes subscriu que la crisi ecolò gica no és, de fet, un problema ecolò gic, sinó humà. «Estem cridats a aprendre com viure sota un model econòmic sense límits en un planeta limitat». El creixement econòmic de

22

301957 _ 0022-0037.indd

22

28/07/11

11:25

grada els ecosistemes i la seua biodi versitat es posa en perill. «La resposta és, de vegades, maldestra». Les ad ministracions creuen complir amb la seua comesa mitjançant la creació d’un centenar d’àrees protegides per any, petits reductes que delaten la manca d’un gran acord social. «Són mesures necessàries, però no suf i cients». Montes va citar Albert Eins tein: «Si busques resultats diferents, no faces sempre el mateix». Montes també va criticar que es done prioritat a les espècies vistoses i rares, «sota una motivació més prò pia de les pel·lícules de Disney que del criteri científic». Va posar l’exem ple de Doñana, on els grans esforços se centren en la conservació del linx ibèric, mentre s’ignora que és també l’hàbitat d’un aràcnid únic i endèmic en vies d’extinció, «l’única aranya herbívora del planeta». Va ser rotund en les seues expec tatives: «Si hui l’escalfament global acapara titulars, la degradació dels ecosistemes ho farà demà». En el fu tur, el planeta ja no es dividirà en ideologies d’esquerres o de dretes, se gons Montes, «sinó en aquells que accepten els límits ecològics i els que no». Correspon ara als científics la delicada missió d’avaluar la quantitat de canvi que el sistema pot suportar sense col·lapsar-se. Una fàbrica d’incertesa Ramon Folch afirma que el que re sulta preocupant no és que siguem massa gent, sinó que és impossible que tots puguem viure igual. No és que no hi haja café per a tothom, sinó que, per no haver-n’hi, no hi ha ni aigua potable. «Els fets són els fets, i la realitat és la seua percepció». Va criticar que no hi haja rigor en el co neixement de la realitat per part dels seus gestors i que es confonguen so

vint els termes. «El valor d’un ésser viu és absolut, el preu és relatiu». Es proposen molts fronts d’unió en favor de la natura i contra el sistema actual, però no hi ha un model a seguir que siga realista. «No és que estiguem de part de la natura, sinó que en som part». Folch va diferenciar els «reptes categòrics» de les «alarmes anecdòti ques», tot criticant que les alarmes anecdòtiques sovint es trauen de con text: «No som una Societat del Conei xement, sinó de la Informació». El canvi climàtic, va subratllar, és un repte categòric, «igual que els mo dels energètics als quals atindre’ns». Segons aquest expert, «el petroli s’aca barà, i no és una cosa que plantegen els ecologistes, sinó la pròpia indústria (segons un informe de Shell Oil); la data estimada és l’any 2020». Com les rates o els coloms, som una espècie plaga, «però pesem només 300 mili ons de tones, una misèria». Suposem la mateixa biomassa que les formi gues, tot i que per a cada ésser humà hi ha un milió de formigues. El pitjor, va insistir, no és que siguem massa gent, sinó que gastem massa energia. Jutgem els problemes canviant l’escala, sense advertir que l’escala no la dóna la mida, sinó el caràcter dels fenòmens, dels esdeveniments. Per exemple, molt pocs aplaudiments van acompanyar la clausura de les jorna des. Era nit de Champions i molt pocs assistents van esperar fins passades les 10 de la nit. Però la contundència dels dos conferenciants va imprimir al debat de la sostenibilitat una ener gia poc habitual, gairebé un desfet. JORDI MONTANER, Global Talent. Diario Digital de Ciencia e Innovación, 10 de maig de 2010 (adaptació)

23

301957 _ 0022-0037.indd

23

28/07/11

11:25


Claus de la lectura Aquest text de Jordi Montaner és una crònica de la conferència de Carlos Montes i Ramon Folch en ocasió del Dia de la Terra. Temes i conceptes ecològics com biodiversitat, canvi climàtic, soste nibilitat o ús raonable dels recursos naturals són explicats de manera entenedora per aquests dos científics reconeguts, dels quals recull les parau les l’autor del text. Descobrirem, al llarg de la crònica i, sobretot, en el paràgraf final, les valora cions subjectives de Montaner.

Vocabulari bucle: cercle tancat, repetitiu. inèrcia: hàbit, costum. ecòleg: especialista en la part de la biologia que estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen. sumit: enfonsat. obviar: passar per alt. maldestre: mancat d’habilitat. comesa: missió. desfet: abundància desmesurada.

ACTIVITATS 1. Detecta aquestes parts en el text. Copia o, en el cas de les parts més llargues, indica’n el principi i el final. • Titular F • Entradeta F • Opinions de Carlos Montes F • Opinions de Ramon Folch F • Conclusió F 2. Digues amb quina de les tres últimes parts de l’activitat anterior relacionaries cadascuna d’aquestes afirmacions. • Els recursos, per exemple els energètics, són limitats, i n’estem gastant més del compte. • La sensibilització envers els fenòmens ecològics és desigual entre la població. • El sistema econòmic condiciona negativament l’evolució del planeta. 3. Explica amb l’ajuda del diccionari el significat de les paraules o expressions següents del text. En el cas de les frases fetes, hauràs de buscar la paraula destacada. • degradar

• enrenou

• sostenibilitat

• no tindre nord

• rotund

• sense solta ni volta

24

301957 _ 0022-0037.indd

24

28/07/11

11:25


ACTIVITATS 4. Contesta aquestes preguntes. • Si bio- significa ‘vida’, què vol dir biodioversitat? • Si -latria significa ‘adoració’, què vol dir mercadolatria? 5. Contesta aquestes preguntes després de llegir el text detingudament. • Quins dos experts han parlat en el Dia de la Terra? • Segons Montes, quina és la vertadera crisi que patim? • Quina crítica fa Montes sobre la protecció de les espècies? • Segons Montes, quines són les conseqüències d’una economia basada en el liberalisme capitalista? • Segons Folch, què és el més preocupant del món actual? 6. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Segons Montes, vivim en un planeta de recursos il·limitats. Montes afirma que la natura ens donarà moltes sorpreses molt agradables. Els científics han d’avaluar la quantitat de canvi que el sistema pot suportar. Segons Folch, el petroli és un recurs inesgotable. Folch critica que no hi ha un model realista per a conservar la natura. El públic que va quedar fins que acabaren les conferències de Montes i Folch era molt nombrós. 7. Llig l’afirmació següent de la lectura i fes les activitats proposades.

«Estem cridats a aprendre com viure sota un model econòmic sense límits en un planeta limitat». • Digues situacions que exemplifiquen un model econòmic sense límits. • Explica en quin sentit la Terra és un planeta limitat. 8. Marca. Què creus que vol dir Folch quan afirma: «No som una Societat del Coneixement, sinó de la Informació»? Hi estàs d’acord? Som una societat molt reflexiva, que analitza en profunditat les dades obtingudes pels mitjans de comunicació. Som una societat que obté moltes dades dels nombrosos mitjans de comunicació, però no és capaç d’analitzar-les i reflexionar-hi.

25

301957 _ 0022-0037.indd

25

28/07/11

11:25


Els gèneres periodístics narratius i expositius

1. La notícia Una notícia és un text informatiu narratiu en què es dóna compte d’un esdeve niment real d’actualitat. Una de les característiques de la notícia és la immediatesa. Al lector se li faci lita la informació clau des d’un principi i és ell qui determina si li interessa o no conéixer els detalls de l’esdeveniment llegint tot el text. La informació ha de ser rellevant, actual, sorprenent, i ha de despertar l’interés del públic lec tor. L’estil ha de ser senzill, sense descripcions, amb oracions simples i breus i un nivell de llengua estàndard, terme mitjà entre les formes col·loquials i cul tes. A més, la presentació de fets ha de ser tan objectiva i versemblant com si ga possible. L’estructura de la notícia consta dels elements següents, per ordre d’aparició: • Titular: condensa la informació en poques paraules; els titulars són moltes vegades suggeridors i atractius per a captar l’atenció del lector. • Subtítol (opcional): aporta informació breu addicional a la del titular. Si va abans del titular s’anomena avanttítol. • Entrada: resumeix amb poques paraules el contingut essencial de la notícia. Sol aparéixer destacada en negreta. • Autor o agència: abans del cos de la notícia hi ha una referència al redactor o a l’agència de notícies que han escrit el text. També pot aparéixer el nom del lloc des d’on es dóna la notícia. • Cos de la notícia: és el veritable text narratiu dels fets; generalment, en el primer paràgraf incorpora les dades principals, que donen resposta a les pre guntes clau que tot redactor s’ha de plantejar. Moltes notícies es reforcen amb recursos gràfics (fotografies, diagrames, di buixos, taules de xifres, gràfics, etc.).

2. Altres gèneres periodístics narratius i expositius Els altres gèneres narratius i expositius principals són la crònica i el reportatge: TINGUES PRESENT

Les sis preguntes clau que tota notícia ha de contestar són:

• Què ha passat? • Qui hi intervé? • On ha passat? • Quan ha passat? • Per què ha passat? • Com ha passat?

• La crònica pretén explicar uns fets viscuts en directe i analitzar-ne les carac terístiques i les causes o conseqüències. Combina trets de la narració i també de l’exposició i l’argumentació, en la mesura que interpreta un fet. És un text més extens que la notícia i sobretot més subjectiu. • El reportatge és un text informatiu, més extens que la notícia i la crònica, que inclou elements propis de la notícia, declaracions de personatges, des cripció de llocs, situacions, etc. Encara que pot tractar notícies actuals, gene ralment el reportatge aprofundeix en fets que van ser notícia fa un temps. Per a facilitar l’organització i la comprensió d’un text tan llarg, sol dividir-se en apartats i les fotografies i els recursos gràfics de tota mena (dibuixos, diagra mes, gràfics) ajuden a alleugerir-lo visualment.

26

301957 _ 0022-0037.indd

26

28/07/11

11:25


ACTIVITATS 1. Llig la notícia següent i localitza-hi el que t’indiquem a continuació.

Uns lladres s’emporten una escultura de Dalí d’un museu de Bruges a plena llum del dia La peça de bronze de l’any 1964, de deu quilos de pes, està valorada en més de 100.000 euros

EFE, BRUSSEL·LES Una estàtua de bronze de l’artista Salvador Dalí (1904-1989) ha sigut robada a plena llum d’una sala d’exposicions de Bruges (oest de Bèlgica), segons va comentar ahir la premsa belga. L’escultura La femme aux tiroirs (‘Dona amb calaixos’), de 50 centímetres d’alçada i 30 d’amplada i un pes de 10 quilos, va desaparéixer al migdia de dimecres. Valorada entre 100.000 i 120.000 euros, l’obra de Dalí, de 1964, representa una jove estirada, que es recolza sobre el braç dret i del ventre i pit de la qual ixen sis calaixos.

Els lladres se l’emportaren ocultant-la dins una bossa, un robatori que va ser gravat per les càmeres de seguretat. La policia analitza ara aquestes imatges per identificar-ne els responsables, segons mitjans locals. Els dos agents de seguretat de la galeria estaven també encarregats de la venda de bitllets, per la qual cosa se sospita que un dels còmplices els va distraure. La mostra s’exhibeix a l’interior del campanar medieval de Bruges. Malgrat que les obres de grans artistes són pràc-

ticament impossibles de vendre en el mercat de l’art, els lladres poden intentar l’eixida del mercat negre o reclamar diners a les asseguradores. El robatori presenta alguns paral· lelismes amb el del Sorolla que es va registrar al Museu Benlliure de València. Els dos han sigut actes a plena llum, en museus menuts i amb escassa seguretat, i sense por que les càmeres n’enregistraren els autors. www.levante-emv.es, 21 d’agost de 2010

• Titular F • Subtítol F • Autor o agència F • Informacions bàsiques:

– Què ha passat? F

– Qui hi intervé? F

– On ha passat? F

– Quan ha passat? F

– Per què ha passat? F

– Com ha passat? F

• En quin punt del text diries que es passa de la notícia estricta a les explicacions complementàries? • Quina expressió del titular creus que pot incitar més a llegir la notícia? • Quina dada del subtítol pot atraure més l’atenció del lector?

27

301957 _ 0022-0037.indd

27

28/07/11

11:25


El diftong. L’apòstrof au qua

ai

gua

eu

qüe

ei

güe

iu

qüi

ou

güi

oi

quo

ui

1. Els diftongs i els hiats Un diftong és la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba (cau/re). • Els diftongs creixents són aquells que estan formats per q, g 1 u (que sona) 1 vocal. Exemple: qua/dre. •E ls diftongs decreixents són aquells que estan formats per una vocal forta (a, e, o) i una de feble (i, u), o per dues de febles. Exemples: ai/re, piu/la. En canvi, els casos en què dues vocals en contacte no formen diftong s’anome nen hiat (A/ lí /ci /a).

2. L’apòstrof i la contracció

guo

Diftongs creixents

Diftongs decreixents

2.1 L’apòstrof L’apòstrof (’) és el signe gràfic que indica l’elisió d’una vocal en uns casos de terminats. • Posem apòstrof en els casos següents: – En els articles el, la (i els personals en, na) o la preposició de, quan van davant una paraula que comença per vocal o h muda: l’hora, n’Emília, d’ell. – En els pronoms febles em, et, es, el, en i la quan van davant vocal o h muda, i en algunes combinacions d’un d’aquests pronoms amb un altre: m’estima, s’esvaeix, n’ha comprat, me’n vaig. • Vés alerta amb aquestes excepcions: – No apostrofarem quan la h no siga muda o quan la i o la u del comença ment de paraula van seguides de vocal: el iogurt, de Houston. – Tampoc apostrofarem l’article femení singular ni el pronom personal la seguits d’una i o una u àtones, precedides o no de h: la hisenda, la uneix. – Mai no es poden apostrofar els noms de les lletres: la a, la e... – Tampoc no apostrofarem mai l’article la davant les paraules ira, host o una (quan ens referim a l’hora), ni davant paraules que comencen pel prefix a(‘el contrari de’), per no crear confusió: la asimetria. 2.2 La contracció La contracció és la unió d’una preposició i un article en una sola paraula. En valencià tenim les contraccions següents: a, de, per + el, els dels, pel/pels: vaig al cinema; vinc del parc; corren pels camins.

F

al/als, del/

Observeu, però, que en casos en què es podria emprar l’apòstrof i també la contracció, sempre mana l’apòstrof i la contracció no es fa. Així, escriurem sempre La casa de l’amic, no La casa del amic.

28

301957 _ 0022-0037.indd

28

28/07/11

11:25


ACTIVITATS 1. Assenyala els diftongs que contenen aquestes paraules i classifica’ls en creixents o decreixents. créixer • quotidià • aquarel·la • piragües • llengua • paraules • enguany • remei coure • nàixer • qüestió • estiu • fauna • cuinar • lleu • obliqües Diftongs creixents

Diftongs decreixents

2. Separa en síl·labes les paraules següents i assenyala els diftongs i els hiats que hi trobes. seqüència • precaució • estàtua • paisatge • paciència • lingüístic • buidar • guant quota • pauta • diari • quaranta • reina • ortografia • cua • viatjar Diftongs

Hiats

3. Escriu l’article que calga davant de cada cas (el, la o l’). •

elefant

•

Anna

•

hospital

•

Índia

•

essa

•

histèria

•

amic

•

una del migdia

4. Tria la forma correcta en cada cas i copia-la. • El mòbil del pare / El mòbil de el pare F • Anem a cal Anna / Anem a ca l’Anna F • El gos del Enric / El gos de l’Enric F • Passem pel camí / Passem per el camí F • Per al Ernest / Per a l’Ernest F • A l’eixida / Al eixida F 5. Completa els buits amb la forma adequada d’apòstrof o contracció.

vespre, la dona fatal i home irresistible es troben en un cafè amb les parets de color ocre. Es miren ulls; saben que aquest cop serà últim. Tant un com altra, des de fa setmanes se’ls ha anat fent evident la fragilitat fil que els havia unit d’ençà de tres anys i que els feia trucar-se a totes hores, viure un per altre; un desfici tal que ni les tardes de diumenge no eren avorrides. Ara, el fil està a punt de trencarse. Ha arribat el moment de posar en dubte amor que es tenen i, doncs, plegar. QUIM MONZÓ, «El determini», dins El perquè de tot plegat

29

301957 _ 0022-0037.indd

29

28/07/11

11:25


Els determinants

1. Els determinants Els determinants són les paraules que acompanyen el substantiu per determi nar, concretar o precisar-ne el significat. Els determinants concorden en gènere i nombre amb el substantiu.

2. Classes de determinants Hi ha set classes de determinants: • L’article, que es col·loca davant el substantiu per presentar-lo o delimitar-lo (el rellotge, la càmera, els apunts...). Les formes de l’article són: el/l’ (masculí singular), la/l’ (femení singular), els (masculí plural), les (femení plural). • Els demostratius, que indiquen la distància en l’espai o en el temps entre la cosa o la persona designada pel substantiu i la persona que parla. Les formes dels demostratius són aquest o este (proximitat), aqueix o eixe (distància mitjana) o aquell (llunyania), amb les formes femenines i plurals correspo nents. • Els possessius, que expressen una relació de possessió o de pertinença entre la persona que parla o de què es parla i el substantiu que determinen. Els possessius tenen formes tòniques (meu, vostre) i formes àtones (mon, sa). Les tòniques porten article davant quan precedeixen el nom (el meu amic). Les àtones només s’acostumen a emprar davant de relacions de parentiu (ma mare) i davant els substantius vida o casa (ta casa). Les formes dels possessius tònics són les següents: a) Quan es refereixen a un posseïdor: meu, teu, seu, amb les formes feme nines i plurals corresponents. b) Quan es refereixen a més d’un posseïdor: nostre, vostre, seu, amb les formes femenines i plurals corresponents. • Els numerals indiquen la quantitat exacta (cardinals) o l’ordre (ordinals) dels substantius que acompanyen. Els numerals partitius expressen les parts o fraccions d’una cosa (mig, mitja, terç, desé...). Els numerals múltiples expres sen la quantitat per la qual es multiplica el substantiu (triple, doble...). • Els quantitatius indiquen una quantitat de manera aproximada. Poden ser: – Variables, si flexionen en gènere i nombre: quant, tant, molt... Alguns quan titatius només flexionen en nombre: bastant/bastants, gaire/gaires... – Invariables, si tenen una única forma: massa, força, prou, més, menys... • Els indefinits indiquen identitat o existència del substantiu que acompanyen de manera imprecisa (algun, tot, mateix, altre, qualsevol, un, cada, cap...). • Els interrogatius i exclamatius s’utilitzen per a preguntar i per a expressar admiració o sorpresa sobre el substantiu que determinen (quin/quina/quins/ quines).

30

301957 _ 0022-0037.indd

30

28/07/11

11:25


ACTIVITATS 1. Subratlla els determinants que trobes en aquests sintagmes i digues de quina classe són. • la plaça F

• ma germana menuda F

• eixa bona dona F

• algunes preguntes F

• tres submarins nuclears F

• uns mocadors de paper F

• quants croissants? F

• quin cotxàs! F

2. Digues de quina classe són aquests determinants i, després, escriu-ne totes les formes possibles, segons el model. Determinant

Classe

Totes les formes

article

el

el, la, l’, els, les

aquest este aqueix eixe aquell meu teu seu nostre

vostre

3. Completa els buits amb la forma del possessiu adequada. • La

àvia (meua i dels meus germans) estiueja al

• El

examen (de Toni) era més fàcil que el

•

casa (de tu) és més acollidora que

• El

gos (de tu) perseguia el

• La

moto (d’ella) és també la

poble (teu i de la teua família). examen (meu i dels meus companys).

casa (de Júlia). gat (meu i de la meua família). (de mi) moto.

4. Subratlla i copia els determinants numerals i indefinits de les oracions següents. • Prompte voreu alguns amics vostres. F • El segon dia va trobar tots els plànols. F • Va pujar a la cinquena planta cada sis hores. F 5. Completa aquestes oracions amb un determinant exclamatiu o interrogatiu segons calga en cada cas. •

camí és més curt?

•

excursions havíem fet amb els nostres amics!

• Pere no sabia

banc podia prestar-li els diners per pagar la reparació de la seua moto.

31

301957 _ 0022-0037.indd

31

28/07/11

11:25


Els adjectius i els pronoms personals TINGUES PRESENT

L’adjectiu es pot presentar en tres graus:

L’adjectiu és la paraula que acompanya el substantiu per a qualificar-lo o per a completar-ne el significat. L’adjectiu pot expressar qualitats, estats, característi ques, procedència, etc., del substantiu que complementa. Els adjectius són paraules variables, és a dir, presenten formes diverses segons el gènere i el nombre, imposats pel substantiu que acompanyen, amb què han de concordar: home jove, casa antiga, xiquets feliços, disfresses meravelloses. Segons les terminacions de gènere i nombre, hi ha dues classes d’adjectius.

• Positiu, quan l’adjectiu expressa només la qualitat del substantiu (xiquet alt). • Comparatiu, quan es compara la intensitat amb què dos substantius posseeixen la mateixa qualitat (xiquet més alt que...). • Superlatiu, quan l’adjectiu expressa una qualitat en el grau màxim (maduixes dolcíssimes).

3. L’adjectiu

Adjectius de dues terminacions

En singular, tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. En plural poden tindre una única forma o dues, com en singular.

brut bruta bruts brutes

digne digna dignes dignes

Adjectius d’una terminació

Tenen una única forma per al masculí i per al femení, tot i que els acabats en -aç, -iç i -oç tenen una única forma en singular i dues per al plural.

alegre alegre alegres alegres

feliç feliç feliços felices

La formació del femení i del plural en els adjectius segueix els mateixos parà metres que la dels substantius.

4. Els pronoms personals

Els pronoms personals són les paraules que fan referència a les tres persones gramaticals del discurs: la que parla (primera), la que escolta (segona) i altres éssers o objectes (tercera), sense emprar cap substantiu. Els pronoms personals es poden dividir en forts i febles. • Els pronoms personals forts poden aparéixer sols, sense dependre de cap verb, i varien segons la persona gramatical, el gènere i el nombre. Persona gramatical

Nombre

singular plural

1a jo, mi nosaltres

2a tu, vós, vosté vosaltres, vostés

3a ell/ella/si ells/elles/si

– Els pronoms personals forts poden fer de subjecte (jo, tu, vosté, nosaltres, ells...) i, precedits de preposició, poden fer altres funcions (a mi, a vosaltres...). • Els pronoms personals febles són mots monosíl·labs àtons que necessiten sempre el suport del verb, amb el qual s’uneixen per a formar una unitat fò nica; en conseqüència, van sempre immediatament davant o darrere el verb.

1a persona 2a persona 3a persona 3a p. (reflexiu) 3a p. (neutre) Adverbials

Verb començat en consonant

Verb començat en vocal

Verb acabat en diftong decreixent o consonant

Verb acabat en vocal

em / ens et / us (vos) el / els; la / les; li / els es ho en; hi

m’/ ens t’ / us (vos) l’ / els; la, l’ / les; li / els s’ ho n’; hi

-me / -nos -te / -vos -lo / -los; -la / -les; -li / -los -se -ho -ne; -hi

’m / ’ns ’t / -us (-vos) ’l / ’ls; -la / -les; -li / ’ls ’s -ho ’n; -hi

Els pronoms personals febles substitueixen els diferents complements verbals (em pentine, els deixaré un llibre, li ho agrairem...).

32

301957 _ 0022-0037.indd

32

28/07/11

11:25


ACTIVITATS 1. Classifica aquests adjectius segons que siguen d’una terminació o de dues. ample • eficaç • fèrtil • menut • pobre • ric • humil • precoç • feble • lògic • àgil • comú incrèdul • cru • estret • aspre • esportiu • fort • musulmà • lleuger Adjectius d’una terminació

Adjectius de dues terminacions

2. Escriu el plural dels sintagmes següents. • estrella fugaç F

• cavall coix F

• història llarga F

• poble antic F

F

• text ambigu F

• llençol roig

■ Escriu tres dels sintagmes anteriors en grau superlatiu.

3. Substitueix les paraules subratllades per un pronom personal fort. • M’agrada eixir amb Rosa. F • Aquelles xiques volen la meua llibreta. F • Tu i jo ens comprarem la casa d’allà. F • L’amic d’Enric és d’Alemanya. F • Són regals per a tu i per al teu cosí. F • Carles i Pau ens van voler enganyar. F 4. Completa les oracions següents amb el pronom feble corresponent. • Deixa

(a mi) la goma, si no

has d’utilitzar.

• Encara et queden diners? Jo ja no • No sé on tinc les factures, busca • Maria • Vull donar

tinc. bé.

(a nosaltres) va preguntar si podríem deixar

(a ella) el cotxe.

( a tu) una bona notícia.

5. Indica quina de les tres oracions és correcta en cada cas. A B

Vosté hauries de demanar torn.

Vostés em podràs deixar passar?

Vosté hauria de demanar torn.

Vostés em podrien deixar passar?

Vosté hauríeu de demanar torn.

Vostés em podríeu deixar passar?

33

301957 _ 0022-0037.indd

33

28/07/11

11:25


Història de la llengua (II). Evolució de la llengua medieval

1. Com va arribar la llengua al nostre territori? Com deus recordar, l’expansió de la Corona d’Aragó durant el segle xiii cap al sud va donar forma al nou regne de València, que es considera fundat en 1238 amb la conquesta de la capital per Jaume I. Aquest nou regne va ser poblat per aragonesos i catalans, amb predomini dels darrers, que hi portaren la seua parla i que en molts casos conservaren lligams familiars amb els llocs d’origen. La llengua que parlem, doncs, no ha evolucionat del llatí parlat al nostre territori, sinó que va ser portada durant l’edat mitjana de les terres de més al nord, com va passar amb el castellà i el portugués. L’origen lleidatà de la majoria dels pobladors i el contacte amb l’aragonés i l’àrab (aquest fins al 1609, any de l’expulsió dels musulmans a tota la Península) confi guraren algunes particularitats en el parlar de València. A partir d’aquell mo ment, la llengua parlada al regne de València va ser anomenada pels parlants pla, vulgar (per diferenciar-la del llatí), català (per distingir-la d’altres llengües com el castellà, l’aragonés o el francés) o, a partir del segle xv, valencià (per diferenciar-la de les varietats de la llengua parlades a Catalunya i Mallorca i reforçar la ciutada nia valenciana).

2. Auge i declivi de la llengua

TINGUES PRESENT

La unificació de les corones catalanoaragonesa i castellana, tot i que va comportar una castellanització de la cort i de les classes benestants valencianes, no va impedir que els dos estats es mantingueren legalment separats durant més de dos segles, encara que compartien monarques.

L’auge de la llengua durant l’edat mitjana es produeix gràcies a dos factors: • El seu conreu com a llengua oficial i administrativa de la Corona d’Aragó. En aquest sentit, la cancelleria reial fou la institució política que contribuí a crear un model unificat de llengua i d’estil. • L’obra dels nostres escriptors clàssics, entre els quals destaquen Ramon Llull, Ramon Muntaner, Bernat Metge, Joa not Martorell o Ausiàs Marc. Tanmateix, les circumstàncies polítiques trencaren aquesta tendència expansiva de la nos tra llengua. L’entronització de la dinastia cas tellana dels Trastàmara (1412) i, sobretot, la unificació de la corona catalanoaragonesa amb la castellana (amb el casament de Ferran I amb Isabel de Castella en 1479) provocaren la castellanització de la cort. També les clas ses benestants valencianes adoptaren aquesta llengua com a signe de distinció a partir del segle xv. Tot això provocà el declivi de l’ús literari de la nostra llengua. En canvi, el castellà, en ple na eclosió cultural i demogràfica, fou emprat per molts escriptors valencians durant el se gle xvi. Ramon Llull.

34

301957 _ 0022-0037.indd

34

28/07/11

11:25


ACTIVITATS 1. Contesta si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). El valencià actual és una evolució del llatí parlat al nostre territori. El valencià actual és el resultat d’un repoblament bàsicament català. La majoria de pobladors cristians del regne de València provenien de Girona. La denominació de català per a referir-se a la nostra llengua data del segle xx. La denominació de valencià per a referir-se a la nostra llengua data del segle xv. Bernat Metge i Joanot Martorell escrivien en castellà i en àrab. A partir del segle xv la llengua més prestigiosa passa a ser l’aragonés. 2. En aquest mapa lingüístic hi ha diverses llengües als regnes cristians. Unes s’han expandit cap al sud i altres no. Completa la taula amb les llengües corresponents i contesta les preguntes que se’t plantegen. ��

Llengües que s’han expandit cap al sud

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

Llengües que no s’han expandit cap al sud

��

��

��

��

��

�

��

��

� ��

��

��

�

�

• Què penses que pot haver afavorit l’expansió d’algunes llengües i l’estancament d’unes altres?

��

• Quina llengua s’expandí cap a les Illes Balears? Durant el regnat de quin rei es va produir aquesta expansió de la llengua? 3. Quin paper va tindre per a la llengua la cancelleria reial? Quina institució fa en l’actualitat el mateix paper?

35

301957 _ 0022-0037.indd

35

28/07/11

11:25


La prosa moral i didàctica TINGUES PRESENT

Altres autors importants en aquest gènere són sant Vicent Ferrer, cèlebre pels seus sermons, i Francesc Eiximenis, autor de l’obra monumental Lo Crestià.

1. Els escrits didàctics Durant l’edat mitjana abunden les obres de temàtica religiosa, que tenien com a finalitat instruir religiosament i moralment la societat mitjançant trac tats on s’exposaven els principis de la fe cristiana, faules que contenien ense nyaments, etc. Entre els nostres autors, el que més destaca en aquest gènere és Ramon Llull.

2. Ramon Llull Ramon Llull va nàixer a Mallorca en 1232, fill d’una família acomodada. Va fer vida cortesana fins que una nit, ja casat i amb dos fills, se li va aparéixer Crist crucificat. L’aparició, que es va repetir al llarg de cinc nits consecutives, va ser interpretada per ell com un senyal de Déu perquè es posara en contacte amb ell i encomanar-li una missió especial. Abandonà la dona i els fills, vengué les propietats i repartí els guanys, i es retirà a meditar. Llull va concloure que la seua missió era convertir els infidels al cristia nisme, raó per la qual inicià una sèrie de llargs viatges que el dugueren a Tunis, Nàpols, Xipre... i començà a redactar la seua obra. Va morir al voltant de 1316 quan tornava a Mallorca després d’un dels seus viatges.

Llibre d’Evast e Blanquerna Aquesta obra conta la història de Blanquerna, un perso natge que es convertirà en l’exemple de cristià perfecte. Després d’una acurada educació per part dels pares (Evast i Aloma), Blanquerna triarà la vida religiosa i, dins d’aquesta, anirà passant de frare a abat, i d’abat a bisbe i a papa. Des de cada càrrec, Blanquerna emprendrà la tasca de reformar l’església, fonamentalment de dues maneres: eliminant la riquesa i la corrupció dels clergues i posant mitjans per a la conversió dels infidels. Llibre de meravelles En aquest llibre, Ramon Llull parla de l’existència de Déu i fa un repàs de totes les coses creades per Ell (els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, els homes, el paradís i l’infern). De cadascuna d’aquestes coses, Llull ofereix una espècie de resum de tot el que se’n sabia en aquella època. El lli bre dedicat a les bèsties és una faula en la qual, a través dels mals comportaments del rei dels animals, el lleó, i dels seus súbdits, es fa una crítica a la corrupció de la política de l’època.

2.1 La llengua de Llull Fins a l’aparició de Llull, totes les obres filo sòfiques o científiques a Europa eren escri tes en llatí, ja que aquesta era la llengua de cultura. L’afany didàctic i divulgador de Llull fa que siga el primer autor que utilitza la llengua vernacla per a parlar de temes importants. Per això va haver de crear moltes paraules de les quals la nostra llengua no disposava fins aleshores. En aquest sentit, Llull és el creador de la nostra llengua literària. 2.2 L’obra de Llull Llull va escriure més de dos-cents llibres, de gran riquesa i d’una extraordinària varietat. La seua producció té, en general, un marcat caràcter didàctic, tot i que també escriu obres místiques o poètiques, ja que el seu objectiu era difondre el missatge cristià a la major quantitat de gent possible. Les dues obres més representatives de Llull són el Llibre d’Evast e Blanquerna i el Llibre de meravelles.

36

301957 _ 0022-0037.indd

36

28/07/11

11:25


ACTIVITATS 1. Llig aquest text de Ramon Llull i respon.

La batalla del Lleopard i el Puma El Lleopard va anar a la cort del Lleó, i Na Renard, qui el va veure venir, digué al rei secretament aquestes paraules: –Senyor, a causa dels vostres amors amb la dona del Lleopard, he caigut en la ira d’aquest. Per tant, si vós, davant el Lleopard, no em doneu honors i no permeteu que estiga més a prop de vós que cap altre, crec que el Lleopard em matarà. En aquell moment el Lleó féu Na Renard de son consell, i la feia estar a prop d’ell perquè el Lleopard no s’atrevís a ferir-la ni matar-la. [...] A tots els membres del consell del rei i a tots els barons que estaven en aquella plaça va desagradar l’honor que el rei feia a Na Renard, i a qui més va desagradar va ser al Lleopard, al qual havien dit que Na Renard era la culpable dels amors del rei amb la seua dona. Davant el rei va anar el Lleopard acompanyat d’altres honrats barons, en presència dels quals el Lleopard culpà el rei de traïció, i va dir que el rei falsament li havia arrabassat la seua muller, i que si en la cort hi havia algun baró que volgués eixir en defensa del rei, que ell el combatria. [...] Per causa del gran deshonor que prenia el rei quan el Lleopard l’acusava de traïció, i perquè el Puma aïrà el Lleopard quan el rei dels hòmens va honorarlo més que a ell, el Puma prengué la batalla i eixí en defensa del rei. Així i tot, sabia que el rei havia fet maldat i engany contra el Lleopard, qui lleialment l’havia servit tot el temps de la seua vida. El Lleopard i el Puma van eixir al camp de batalla i tot el poble va dir: –Ara sabrem qui guanyarà, si la veritat o la falsedat. Llavors el Gall preguntà a la Serp qui li semblava

que hagués de véncer la batalla, i la Serp va dir aquestes paraules: –La batalla va ser inventada perquè la veritat derrotàs sempre la falsedat, i Déu és veritat; per tant, qualsevol persona que defense la falsedat, combat també contra Déu. Aquestes paraules que la Serp deia en veu baixa al Gall van ser escoltades pel Lleopard i el Puma, i per elles va restar molt consolat el Lleopard i molt trist el Puma, que tingué por de trobar deshonor i mort per culpa dels pecats del rei. Tot aquell dia fins a fer-se fosc durà el combat del Lleopard i el Puma: aquest es defenia molt fortament contra el Lleopard, al qual hagués vençut i mort si no fos per la mala consciència que tenia, i al Lleopard la força de la veritat i la ira que tenia contra el rei li donaven més força i l’animaven quan defallia. Tan fort era el Lleopard a causa de la creença que tenia en la seua raó que no li semblava que per cap motiu pogués ésser vençut. A la fi va derrotar el Puma i va proclamar davant tota la cort que el rei son senyor era un fals i un traïdor. Molt confós i avergonyit va restar el rei per aquella batalla, i el Lleopard matà el Puma i tot el poble tingué vergonya del deshonor del seu senyor. En tan gran vergonya i confusió va restar el rei davant son poble, i tan irat va restar contra el Lleopard, qui a tant deshonor l’havia portat, que no es pogué contenir i davant de tots va matar el Lleopard, qui no es va poder defendre de tan cansat com estava. Tots quants eren en la plaça foren despagats pel falliment del rei, i tots desitjaren estar sota el poder d’un altre rei, perquè és molt perillós estar sota el domini d’un rei injuriós, irat i traïdor. RAMON LLULL, Llibre de les bèsties (adaptació)

• Qui li havien dit al Lleopard que era el culpable dels amors del Lleó amb la seua dona? • Qui era més fort, el Lleopard o el Puma? Raona la resposta. • Per què el Lleó va poder matar el Lleopard sense dificultat?

37

301957 _ 0022-0037.indd

37

28/07/11

11:25

3

UNITAT

L’accident L’autoritat competent, o incompetent, ens ho recorda cada dia amb imat· ges i amb frases contundents, a la televisió i als diaris: tants morts en un pont o en un cap de setmana de vacances, tants ferits, tanta ferralla amunte· gada, tantes flames i focs, o tantes desgràcies domèstiques a la cuina o al bany. De manera que aquest paper meu, cosa poc habitual, serà de col· laboració amb el govern, amb qualsevol govern, ministeri o conselleria del ram corresponent. No sé si també valdrà com a literatura, com valia aquell paper genial que Josep Pla va escriure sobre el propi infart de miocardi, una peça insuperable, magistral, que jo he glossat extensament en algun lloc. L’infart, com l’accident, és allò que habitualment els passa a altres, no a nosaltres, no a vostès ni a mi. Passa als diaris i als noticiaris, els passa als pa· rents, amics i coneguts, però a nosaltres no. Nosaltres o la major part de nosaltres, el petit jo de cadascun de nosaltres, ens mirem els accidents dels altres, l’accident no és cosa realment nostra. Per això, quan arriba, mai no podem dir que l’esperàvem, sempre és com si ens haguera tocat una rifa a la qual no hem jugat, una cosa increïble, una cosa impossible. Deu ser una con· dició substancial per sobreviure, perquè si pensàrem que l’improbable és probable, que allò que no ens ha de passar ens passarà, no eixiríem de casa i, dins de casa, faríem la vida amagats sota el llit. En fi, que quan ve l’accident, quan es presenta, quan es pateix, es pot viure com una injustícia infinita, com una irrealitat feta real, com un miracle a l’inrevés, perquè als fragments de paradís sempre pensem que hi tenim dret, però els fragments d’infern no són mai merescuts ni esperats. Una persona, per posar un cas, pot acudir a la festa d’un poblet de muntanya, sopar a la fresca amb amics i coneguts i la resta de la gent, i després tindre la idea d’entrar al bar i fer-se un cremat de rom mentre comença el ball en què no té intenció de participar. Feia anys que no havia demanat un cremat, però li’n van entrar ganes, potser perquè portava un convidat foraster, professor a Cracòvia.

38

301957 _ 0038-0053.indd 38

28/07/11 11:50

Demanà, doncs, el cremat a la barra, en comptes de fer-se’l portar a una taula, l’amo del bar el preparà amb competència, en uns gotets de fang, amb rom i conyac i grans de cafè, encengué la barreja, i el client remenava amb una cullereta llarga. Però com que l’amo del bar és amic volgué fer una grà· cia, millorar la barreja, i va voler afegir un licor al gotet que cremava. La con· tinuació és perfectament indescriptible: allò esclata per l’aire amb una flamerada violenta, el client que remenava s’encén com un ninot de falla, els presents fan grans crits i donen ràpids consells ineficaços, i tot això i allò que vostès poden imaginar sense gran dificultat, perquè ho han vist en diverses variants per la televisió. Trobar-se tot encès en flames pot durar vint o trenta segons, perquè si en dura més serà difícil d’explicar, i en un moment tan curt passen pel centre del cervell o de l’ànima un grapat de pensaments poc filosòfics, pensaments molt antics i elementals, sobre el destí i la desgràcia, sobre el dolor i l’horror, sobre la mort, el final, la negror. Uns pocs segons només per constatar que s’ha fet de sobte feroçment real allò que, en el mateix instant de patir-ho i sentir-ho, encara sembla del tot irreal. La resta ja no té cap interès remarca· ble, és cosa de metges i ambulàncies, urgències, hospitals i aquells serveis i atencions que per a l’accidentat són doloroses i noves, però que deuen ser habituals per als professionals de l’assistència mèdica. Això sí, a la sala d’es· pera de la unitat especial de cremats de l’Hospital de la Fe de València, l’acci· dentat comprova que els accidents dels altres són, ara sí, tan estúpids i tan reals com el seu, i alguns de molt més grossos i greus. És una bona manera de compartir l’antic, universal i infinit dolor de la raça humana, que va co· mençar amb Adam i Eva, i que no s’acabarà mai. De manera que vostès, per favor, facen cas dels consells de les autoritats. JOAN FRANCESC MIRA, www.joanfmira.info

39

301957 _ 0038-0053.indd 39

28/07/11 11:50


Claus de la lectura La descripció d’un accident viscut és el pretext per reflexionar sobre la manera com les persones vivim aquesta qüestió dels accidents, quan afecten els altres i quan ens afecten a nosaltres mateixos. Estarem atents al caràcter argumentatiu del text i també a allò de què ens vol con· véncer l’autor, Joan Francesc Mira, un dels assagistes valencians actuals més re· coneguts.

Vocabulari contundent: que impressiona, convincent. ferralla: conjunt de ferros de rebuig. glossar: comentar, aclarir. cremat: beguda calenta feta amb rom, café, pell de llima, sucre, etc., que es flameja fins que l’alcohol crema quasi totalment. remenar: moure, agitar una mescla. flamerada: flama que s’alça d’un foc i que es consumeix ràpidament.

ACTIVITATS 1. Quin és el tema d’aquest article d’opinió? Coincideix totalment o parcialment amb el títol? 2. Quina és l’anècdota que fa servir l’autor per a reforçar la seua idea o tesi? 3. Amb quina intenció diu l’autor que escriu l’article? 4. Pensa l’autor que escriu un text literari? A quin escriptor es refereix, el qual sí que va fer un text literari sobre un accident? De quin accident es tracta? 5. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) segons l’autor. Les persones pensem que els accidents passen a l’altra gent, no a nosaltres. Els accidents solen ser esperats per les persones que els pateixen. Davant d’un accident, els presents tendeixen a aconsellar l’accidentat. Els accidents ens fan vindre automàticament al cap pensaments positius. Cal fer cas dels consells de les autoritats i previndre els accidents. 6. A quina conclusió arriba l’autor al final de l’article? Coincideix amb la intenció que ha declarat al principi? Personalment, t’ha convençut o, si més no, t’ha sensibilitzat pel que fa a la prevenció d’accidents?

40

301957 _ 0038-0053.indd 40

28/07/11 11:50


ACTIVITATS 7. Llig aquest fragment i contesta les preguntes que el segueixen.

En fi, que quan ve l’accident, quan es presenta, quan es pateix, es pot viure com una injustícia infinita, com una irrealitat feta real, com un miracle a l’inrevés, perquè als fragments de paradís sempre pensem que hi tenim dret, però els fragments d’infern no són mai merescuts ni esperats. • Què són els fragments de paradís? I els d’infern? • Per què pensem que els accidents són injustos o irreals? • Quina idea creus que vol expressar l’autor? • Hi estàs d’acord? 8. Llig aquest fragment i respon.

L’accidentat comprova que els accidents dels altres són, ara sí, tan estúpids i tan reals com el seu, i alguns de molt més grossos i greus. És una bona manera de compartir l’antic, universal i infinit dolor de la raça humana, que va començar amb Adam i Eva, i que no s’acabarà mai. • Quina conclusió trau l’accidentat de comparar el seu accident amb els dels altres? • A quin dolor es refereix l’autor quan parla del dolor que va començar amb Adam i Eva? • Què creus que vol donar a entendre amb aquesta referència bíblica? • Estàs d’acord amb l’autor que aquest dolor no s’acabarà mai?

41

301957 _ 0038-0053.indd 41

28/07/11 11:50


Els gèneres periodístics argumentatius

1. Els gèneres periodístics argumentatius Els gèneres periodístics d’opinió pretenen influir en la nostra manera de vore i interpretar les coses i els esdeveniments. Per aconseguir-ho, segueixen les pautes dels textos argumentatius. Hi ha diversos gèneres dins el periodisme d’opinió, tant escrits com orals. Heus ací els més importants.

GÈNERES PERIODÍSTICS D’OPINIÓ

Article i columna

Són textos periodístics en els quals l’autor dóna la seua interpretació i opinió sobre fets o temes d’actualitat. Mentre que l’article té una extensió variable (pot ser un article breu o més extens, com els anomenats articles de fons), la columna es distingeix per la forma, ja que ocupa normalment l’espai d’una de les columnes en què es divideix una plana de diari.

Editorial

És un article sense signar que representa el punt de vista de la redacció d’un diari sobre fets d’actualitat.

Carta al director

Carta escrita per un lector en què comenta o expressa la seua opinió sobre fets d’actualitat, situacions personals o informacions publicades en el diari.

Crítica

És l’anàlisi valorativa d’un esdeveniment cultural o esportiu, com una pel·lícula, un llibre, un partit de futbol o una exposició artística.

Debat i tertúlia

Són textos propis d’un canal oral i consisteixen en la combinació ordenada de les opinions de diversos personatges regulades per un moderador.

2. L’estructura dels textos argumentatius TINGUES PRESENT

Els textos argumentatius tenen unes característiques particulars, com ara expressions referides a la primera persona, que representa qui opina, o bé connectors lògics (de causa, conseqüència, oposició, etc.).

Els gèneres periodístics d’opinió segueixen, a grans trets, l’estructura d’un text argumentatiu. Argumentar vol dir donar raons que proven o refuten una idea o que intenten convéncer algú d’alguna cosa. L’estructura habitual dels textos argumentatius és la següent. • Títol: pot indicar el tema o introduir l’opinió general del text. • Introducció: s’hi exposa el tema, un esdeveniment recent o una reflexió ini· cial. • Tesi: és la idea o opinió que volem defensar, i ha de ser breu i clara. • Arguments: constitueixen el cos del text. Són els motius que reforcen la tesi, ordenats de més a menys importància. Han de ser justificats i sòlids. També se sol recórrer a la refutació raonada dels contraarguments, és a dir, de les opinions contràries a la tesi. • Conclusió: es tracta d’un comentari breu on es reforça la tesi o els arguments anteriors.

42

301957 _ 0038-0053.indd 42

28/07/11 11:50


ACTIVITATS 1. Llig aquests dos textos i digues la tesi que es defensa en cadascun d’ells. Text A

Sequera? De vegades utilitzem sense adonar-nos-en paraules i expressions de forma incorrecta. No sol ser greu, en tota comunicació humana apareixen errors i interferències que no acostumen a ser percebuts o, en el millor dels casos, són obviats. El problema sorgeix quan emprem els termes equivocats sense adonar-nos-en i perpetuem així una visió falsa i distorsionada de la realitat. Text B Una d’aquestes paraules és la «sequera Beneficis pedagògics pertinaç». Tots els estius en parlem, però si ens atenim a la definició del diccionari Ahir, l’enquesta de La Vanguardia preguntava a sis persones, relacionades trobarem que la sequera és «temps sec de amb l’educació, per què ha baixat el nivell de coneixements dels escolars. llarga durada». És a dir, el més normal del Alguns venien a dir que val més això que la memorització a què abans se món a la península Ibèrica, on el clima mesotmetia l’alumne –pobret–, i que és millor donar-li els mitjans perquè diterrani és predominant i es caracteritza aprengui per ell mateix que no pas obligar-lo a aprendre’s de memòria – pels estius llargs, secs i calorosos. quin horror!– coses tan terribles com, per exemple, noms i dates. (L’habiAixí és que ara la paraula l’apliquem quan tual Síndrome de la Plastilina, vaja, coneguda també com a «pedagogia hi ha restriccions d’aigua, tant si és al camp moderna».) Una de les respostes –de Manuel Pais, coordinador de cicle com a les ciutats. Així, doncs, no fem sinó del col·legi Peñalver– em va semblar sincera i realista: si el nivell de copervertir la realitat. Si hi ha manca d’aigua i neixements dels escolars ha baixat és «per la supressió de tots els controls les reserves dels pantans són baixes, potser de qualitat, pel creixement dels continguts, per la massificació...». s’haurà de pensar al revés: no és que hi haja QUIM MONZÓ, Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes poca aigua, és que hi ha massa gent i se so(adaptació) breexploten uns recursos que són més que limitats en un clima com el mediterrani. Hi ha sequera o hi ha un increment de població més que considerable durant l’estiu a les zones de costa? Hi ha sequera o hi ha massa camps de golf? Hi ha sequera o s’intenta sobreexplotar el camp a còpia de regar la màxima extensió possible? Potser, si ho preguntem als beduïns, ells no consideren que n’hi haja, de sequera, al desert del Sàhara. Ara bé, posem-hi uns quants camps de golf, unes quantes urbanitzacions amb piscines individuals i uns quants camps de regadiu i probablement es començarà aleshores a dir que la «sequera» ha aparegut al desert. FERNANDO CARRASCO NIGRA-MACCONO, www.elpais.es, 25/08/2006 (adaptació)

• Tesi del text A: • Tesi del text B: 2. Col·loca les expressions destacades als textos en aquesta taula de recursos propis dels textos argumentatius. Recurs

Exemple

Expressions i paraules valoratives Preguntes retòriques, de resposta esperable Connectors de conseqüència Recursos gràfics per a destacar determinades expressions Verbs que indiquen opinió

43

301957 _ 0038-0053.indd 43

28/07/11 11:50


L’accentuació i la dièresi

1. L’accent gràfic En valencià posem accent gràfic en els casos següents: Paraules agudes

Acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in.

Paraules planes

No acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in.

Paraules esdrúixoles

Sempre.

Recorda que sempre s’ha de posar l’accent tancat (´) sobre la i i la u, mentre que sobre la a posarem sempre l’accent obert (`). En el cas de les vocals e i o, es pot posar tant accent obert com tancat, segons que la vocal siga oberta o tancada. Val la pena recordar que les vocals e i o tòniques solen ser obertes en les parau· les esdrúixoles, mentre que en les agudes solen ser tancades. 1.1 L’accent diacrític És l’accent que s’empra per a distingir el significat de dues paraules que s’escri· uen igual. Per exemple, be sense accent és el nom de la segona lletra de l’alfa· bet i també un sinònim de corder, mentre que bé amb accent és un adverbi de manera.

2. La dièresi La dièresi (¨) és un signe gràfic que col·loquem damunt la u i la i en els casos següents: • Per indicar que la u sona en els grups güe, güi, qüe, qüi. Exemples F qüestió, llengües, pingüí, terraqüi… • Per indicar que les vocals i i u no formen diftong amb la vocal anterior, és a dir, no es pronuncien dins la mateixa síl·laba. Exemples F ra-ïm, ve-ï-na, Ra-ül… 2.1 Economia de la dièresi TINGUES PRESENT

Les vocals en contacte en paraules com país i països són les mateixes i formen hiat en tots dos casos. En país, però, accentuem perquè és aguda acabada en -is i economitzem la dièresi.

Hi ha casos en què no cal escriure dièresi encara que no hi haja diftong; són aquests: • Si la vocal sobre la qual hauríem de posar dièresi ha d’anar accentuada se· gons les normes, llavors hi posarem accent en lloc de dièresi: veí. • En els gerundis i els infinitius: construint, construir; en canvi, hem de posar dièresi en el participi: lluït, conduït. • En els verbs en futur o condicional: produiria, produiré. • En els mots compostos formats amb els prefixos anti-, co-, contra- i re-: contraindicar, reunificació. • En els sufixos -isme, -ista i les terminacions -us i -um: ateisme, egoista, Màrius.

44

301957 _ 0038-0053.indd 44

28/07/11 11:50


ACTIVITATS 1. Posa accent o dièresi en les paraules que en necessiten. • La fotosintesi és una reaccio per la qual nomes les plantes amb una substancia especial són capaces de capturar energia del sol. • La distancia entre Valencia i Castello és de més de denou quilometres. • Tu hauras d’anar amb les mans netes perque si no ho embrutaras tot. • El fet d’haver conduit tota la nit té com a consequencia que despres estiga cansada, pero crec que es recuperara quan dormira. • L’ultim paragraf del llibre no l’enteniem, per aixo vam decidir buscar un interpret experimentat en aquelles llengues. 2. Estudia aquest quadre de les paraules que porten accent diacrític o que no en porten i, després, escriu una oració amb cadascuna de les que t’indiquem. AMB ACCENT

SENSE ACCENT

• bé

F

• és

F

• es

F

be (nom de lletra/corder)

bé (adverbi de manera)

deu (quantitat/font/verb deure)

déu (ésser suprem)

dona (persona de sexe femení)

dóna (verb donar)

es (pronom feble)

és (verb ser)

feu (present verb fer/domini)

féu (passat simple verb fer)

fora (adverbi de lloc)

fóra (verb ser)

ma (possessiu)

mà (part del cos)

mes (part de l’any)

més (adverbi de quantitat)

mon (possessiu)

món (planeta)

net/nets (contrari de brut)

nét/néts (fill del fill)

os/ossos (part de l’esquelet)

ós/óssos (animal)

pel (contracció per + el)

pèl (del cos)

se (pronom)

sé (verb saber)

si (condicional)

sí (afirmació)

soc (tronc d’arbre/mercat/calçat)

sóc (verb ser)

sol (astre/sense companyia)

sòl (pis, terra)

son (possessiu/acte i ganes de dormir)

són (verb ser)

te (beguda)

té (verb tindre)

us (pronom)

ús (utilització)

vens/venen (verb vendre)

véns/vénen (verb vindre)

• més F • són F

45

301957 _ 0038-0053.indd 45

28/07/11 11:50


El verb

1. Què és un verb? El verb és la paraula que expressa accions, estats o processos situats en un temps determinat. En qualsevol forma verbal podem distingir dues parts: • L’arrel o lexema, que és la part del verb que li aporta el significat. • Un conjunt de morfemes o desinències que contenen la informació grama· tical, ja que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode, l’aspecte i la veu.

Exemples F

cant -àvem

dorm -iràs

ven -en

arrel desinències

arrel desinències

arrel desinències

La persona fa referència a la persona gramatical de l’acte comunicatiu que realitza l’acció del verb (primera, segona o tercera). El nombre indica si l’acció expressada pel verb la realitza una persona (singular) o més d’una (plural). El temps es refereix al moment en què té lloc l’acció expressada pel verb: passat (cridava), present (crida) o futur (cridarà). El mode es refereix a l’actitud del parlant davant allò que expressa el verb: • Indicatiu: presenta una acció o un fet com a real o cert (Ve demà). • Subjuntiu: presenta el fet o l’acció verbal com a desig, dubte o possibilitat (Pot ser que vinga demà). • Imperatiu: expressa ordres, manaments o instruccions (Vés-hi ara mateix!).

2. La conjugació verbal La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes d’un mateix verb. Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs es classifiquen en tres conjugacions: • La primera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ar (cantar). • La segona conjugació està formada pels verbs que tenen l’infinitiu acabat en -er o -re (témer, batre). TINGUES PRESENT

Alguns verbs (vestir, llegir, teixir, engolir, afegir...) es poden conjugar de manera pura i de manera incoativa.

• La tercera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ir (dormir, patir). La tercera conjugació presenta dos models de verbs: els verbs purs (dormir, sentir, obrir, fugir...) i els verbs incoatius, que són la majoria (patir, servir, conduir, agrair...). Els incoatius afigen l’increment -isc o -eix (-ix) en les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu.

46

301957 _ 0038-0053.indd 46

28/07/11 11:50


ACTIVITATS 1. Separa en aquestes formes verbals l’arrel i la desinència. • saltar F

• eixires F

• saltàveu F

• eixint F

• saltaràs F

• eixiríem F

2. Ordena aquestes formes verbals en la taula: escoltàrem, escoltí, escoltaren, escoltà, escoltàreu, escoltares. 1a persona del singular 2a persona del singular 3a persona del singular 1a persona del plural 2a persona del plural

3a persona del plural

3. Classifica les formes verbals següents segons que expressen un temps present, passat o futur. havia ballat • lliurarem • temeràs • vegérem • he decidit • venies • vaig haja temut • pense • vesteixes • llig • hauré dormit Present

Passat

Futur

4. Digues a quin mode verbal pertanyen les formes següents i escriu una oració amb cadascuna d’aquestes. • véns (

) F ) F

• vingues ( • vine ( • vages (

) F ) F

• vés (

) F

• vas (

) F

5. Classifica les formes verbals següents segons la conjugació a què pertanyen i escriu-ne l’infinitiu al costat. • parlareu F

• perdries F

• mereixies F

• bevíem F

• saps F

• trencant F

• digueren F

• respondran F

• pateixen F

• escriga F

• dormien F

• volaràs F

47

301957 _ 0038-0053.indd 47

28/07/11 11:50


La conjugació verbal. Les perífrasis verbals

3. Els temps verbals En la conjugació verbal hi ha temps simples (arrel + desinències), temps compostos (verb auxiliar haver + participi) i temps perifràstics (verb auxi· liar anar + infinitiu).

MODE INDICATIU

MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU

Temps simples

Temps compostos

Temps perifràstics

Present (tem)

Perfet (he temut)

—

Imperfet (temia)

Plusquamperfet (havia temut)

Passat anterior perifràstic (vaig haver temut)

Passat simple (temí)

Passat anterior (haguí temut)

Passat perifràstic (vaig témer)

Futur (temeré)

Futur perfet (hauré temut)

—

Condicional (temeria)

Condicional perfet (hauria temut)

—

Present (tema)

Perfet (haja temut)

Passat perifràstic (vaja témer)

Imperfet (temera)

Plusquamperfet (haguera temut)

—

Present (tem)

—

—

4. Les formes no personals Les formes no personals són aquelles que no informen sobre la persona gramati· cal que realitza l’acció expressada pel verb. Són tres: infinitiu, gerundi i participi. • L’infinitiu pot fer les funcions pròpies d’un substantiu: Llegir és apassionant. • El gerundi sol fer les funcions pròpies d’un adverbi: Anna vindrà volant. • El participi sol fer les funcions pròpies d’un adjectiu: El pare sembla cansat.

5. Les perífrasis verbals TINGUES PRESENT

Anomenem verbs irregulars aquells que no segueixen el verb model de cap conjugació, sinó que presenten alteracions en l’arrel o les desinències (anar, estar, ser, haver, voler, poder, traure, eixir, etc.).

Una perífrasi verbal és un conjunt de dues formes verbals que expressen una sola idea. Les perífrasis estan formades per un verb auxiliar conjugat i un verb en forma no personal, que aporta el significat. De vegades, entre les dues formes verbals pot haver-hi paraules d’enllaç. • Perífrasis d’obligació: expressen l’acció del verb com una necessitat i estan formades per un verb auxiliar, un infinitiu i, en dos casos, un enllaç: – Haver + de + infinitiu: Heu de vindre. – Caldre + infinitiu: Caldrà matinar. – Caldre + que + subjuntiu: Cal que faces això. • Les perífrasis de continuïtat o repetició, en canvi, estan formades per un gerundi i no porten cap enllaç: – Estar + gerundi: Estem acabant la faena. – Anar + gerundi: Va fent camí.

48

301957 _ 0038-0053.indd 48

28/07/11 11:50


ACTIVITATS 1. Analitza les formes verbals següents segons el model. prenem F prendre, 1a persona plural, present d’indicatiu, temps imperfectiu. • parlí F • cometéreu F • facen F • féiem F • confonc F • rebé F • perdràs F • escrivien F • llija F • voldríeu F • tinguen F 2. Consulta una flexió verbal i conjuga aquests verbs en els temps indicats. • Patir F present d’indicatiu • Anar F present d’indicatiu • Pujar F imperfet d’indicatiu • Témer F passat simple • Fer

F present de subjuntiu

• Estar F imperfet de subjuntiu 3. Escriu les tres formes no personals que corresponen a aquestes formes verbals. • veuen F

• temia F

• vull F

• havia F

• faig F

• creia F

• visc F

• podeu F

4. Subratlla les perífrasis verbals de les oracions següents i digues si són d’obligació o de continuïtat. • Els teus veïns han anat moblant el pis a poc a poc. • Està estudiant tota la vesprada. • Cal que m’expliques què passa. • Hem de visitar els museus. • Hem estat anant al parc cada dia. • Cal jugar millor per a guanyar el partit.

49

301957 _ 0038-0053.indd 49

28/07/11 11:50


Història de la llengua (III). La llengua en el segle XV

1. La llengua en el Segle d’Or

Durant el segle XV, la puixança econòmica del regne de València dins la Corona d’Aragó fa possible que al seu cap i casal es desenvolupe de forma notable tant l’art com la literatura. Una de les causes principals es troba en la cada vegada més rica i present burgesia ciutadana, impulsora i lectora d’obres que confor· men el que es coneix com el Segle d’Or de la literatura de la nostra llengua.

Arc de triomf d’Alfons el Magnànim, a Nàpols.

1.1 La influència de l’humanisme El segle XV és també el temps de l’humanisme, moviment cultural sorgit a Ità· lia en el segle XIV, que defensa l’antropocentrisme (l’home com a centre de l’existència) i la recuperació de la cultura escrita de l’antiguitat grega i romana. La cort del rei Alfons el Magnànim, establida sovint a Nàpols després de la conquesta de 1442, fou una via d’entrada dels nous corrents culturals. Els coneixements antics van ser l’objecte de recerca dels humanistes, en camps com la història, la literatura, la retòrica o la filosofia. La llengua dels textos adminis· tratius i literaris adopta molts cultismes, que en molts casos arriben al llenguatge del carrer, i imita l’estil i la sintaxi llatina. En la literatura ressorgeixen gèneres grecollatins, com els diàlegs o les epopeies, i es recuperen mites i temes antics. 1.2 La llengua parlada El predomini cultural del regne de València durant el segle XV significà per a la llengua el progressiu abandó, a tot el territori de la Corona, dels usos lingüístics antics que segles abans l’havien unit més estretament amb l’occità o el francés. Per exemple, desapareixen o no s’empren tant paraules com apel·lar, atényer, cercar, demanar, maridar, plànyer, pus, trop o tostemps i són substituïdes per altres com cridar, aconseguir, buscar, preguntar, casar, queixar-se, més, massa i sempre. És aleshores també que el contacte amb el castellà fa que es vagen introduint els primers castellanismes (amo, sombrero, despedir, retrassar...). L’autoconsciència i l’orgull de la ciutadania valenciana va anar en augment ja a la darreria del segle XIV i sobretot en el XV. És per aquest motiu que cada vegada més s’accepta el nom de valencià per a la llengua del regne i la nostra modalitat aconsegueix ser la de més prestigi dins la Corona d’Aragó.

2. L’esplendor literària

Una mostra d’aquesta hegemonia cultural valenciana va ser l’aparició de grans obres i autors literaris durant el segle XV: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, la poesia d’Ausiàs Marc, el Curial e Güelfa (d’autor suposadament valencià) i les obres de Roís de Corella, Jaume Roig o Isabel de Villena. Al seu costat, un gran nombre de tractats de tot tipus, obres poètiques, historiogràfiques, religioses o traduccions (com la primera de la Bíblia feta en llengua romanç a tot Europa) ens donen una bona mostra de l’efervescència d’un regne i una ciutat que en aquell temps era un dels ports més importants del Mediterrani. No debades València fou el primer lloc de la península on es va fer servir la impremta inventada per Gutenberg per a imprimir una obra literària.

50

301957 _ 0038-0053.indd 50

28/07/11 11:50


ACTIVITATS 1. Contesta les preguntes següents. • Per què es caracteritza l’humanisme? Quines conseqüències va tindre per a la llengua i la literatura? • Com va influir en la llengua el predomini cultural del regne de València? I en la literatura? 2. Llig aquest text del segle XV i analitza’l responent a les preguntes.

En la part del món a la qual encara de present de la gentil filla d’Agènor propi el nom li resta, en la feroç, bel·licosa província d’Espanya, en lo plaent i amenísim Regne de València, dins los murs de la seua major ciutat, regnant aquell que a l’animós troià ha succeït en igual ànim, rei don Joan, una ínclita donzella, en bellesa sens par, en intel·ligència passant totes les altres, amb gràcia i singularitat tan extrema que seria boig qui en sa presència alguna altra lloàs en estima de tanta vàlua, decidí, després que en el seu servei molt temps de mon adolorit viure atés havia, que els meus cansats pensaments, junt amb la meua persona, en la desitjada estrada de la seua falda descansassen.

JOAN ROÍS DE CORELLA, Tragèdia de Caldesa (adaptació)

• Com són les oracions, llargues o curtes? • Com és la sintaxi, segueix un ordre lògic o l’altera? • On estan situats els adjectius, davant o darrere els noms? ■ Localitza les paraules que ja no s’utilitzen hui dia i escriu-ne la forma actual.

51

301957 _ 0038-0053.indd 51

28/07/11 11:50


La poesia trobadoresca

1. Qui eren els trobadors? En l’edat mitjana floreix, a Occitània, un tipus de poesia que iniciarà una im· portant tradició. Es tracta, de fet, de la primera poesia culta d’Europa no escri· ta en llatí, sinó en una llengua romànica: l’occità. Aquest nou tipus de poesia s’anomena poesia trobadoresca perquè és com· posta per un poeta, que rep el nom de trobador i que sol acompanyar els seus poemes d’una música, perquè siguen cantats per un joglar. En la poesia troba· doresca hi havia diversos gèneres: • La cançó, de tema amorós. • El sirventés, que servia per a burlar-se públicament d’un personatge, sovint aprofitant una melodia coneguda. • La tensó, que tenia forma de diàleg cantat en què dos trobadors discutien sobre un tema establit prèviament. • El plany, composició trista destinada a elogiar una persona important morta recentment.

2. L’amor cortés La poesia trobadoresca va ser inventada pels nobles. Per això hi tenia un paper clau el refinament, la necessitat de l’amant per demostrar educació, cortesia i bones maneres. En canvi, la vulgaritat i la brusquedat eren considerades quali· tats pròpies de gent inculta i de classes socials baixes. L’amor cortés és un codi de comportament que, durant l’edat mitjana, establia una sèrie de normes per als amants, sense el compliment de les quals aquests no eren considerats bons amadors. L’amant (hom), per exemple, per a ser considerat cortés havia de complir una sèrie de requisits, com ser gentil, delicat, galant, valent, alegre, generós i servici· al. La dama (midons), per posar un altre exemple, només accedia als desitjos del pretendent després de molts patiments i temps d’espera per part d’aquest; no podia ser d’altra manera, ja que, com a dona aristocràtica, havia de fer-se valdre.

3. Els trobadors de la Corona d’Aragó El model de la poesia trobadoresca s’estengué per tot Europa i els nostres poetes també l’imitaren. L’emmirallament en la lírica provençal s’explica per les grans semblances entre l’occità i la nostra llengua, per les intenses relacions comercials a banda i banda dels Pirineus i pel prestigi que tenia la cultura occitana. Els nostres trobadors més destacats dels segles XII i XIII van ser: • El rei Alfons I el Cast, primer rei de la Corona d’Aragó, va compondre moltes cançons i va atraure a la seua cort els principals trobadors de l’època, que li dedicaren nombrosos poemes. • Guillem de Berguedà destacà per les seues cançons amoroses i, sobretot, pels seus sirventesos satírics, com el que blasma el marqués de Mataplana.

52

301957 _ 0038-0053.indd 52

28/07/11 11:50


• Ramon Vidal de Besalú és conegut sobretot per Les razós de trobar, un tractat gramatical i retòric adreçat als versificadors que no dominaven la llengua. • Guillem de Cervera, conegut també com a Cerverí de Girona, va ser un dels darrers trobadors, per això la seua obra recull les temàtiques i les formes ex· pressives de tota la tradició trobadoresca. ACTIVITATS 1. Llig el poema següent i fes les activitats proposades.

Can vei la lauzeta mover de joi sas alas contra·l rai, que s’oblid’e·s laissa chazer per la doussor c’al cor li vai, ai!, tan grans enveya m’en ve de cui qu’eu veya jauzion, meravilhas ai, car desse lo cor de dezirer no·m fon.

Quan veig l’alosa aletejar, joiosa, al raig matinador, com defalleix i es deixa anar, que el cor li vessa de dolçor, tan gran enveja m’ha copsat d’aquell ocell que veig joiós, que em meravell que el cor, dardat pel gran desig, no en reste fos.

Ai, las!, tan cuidava saber d’amor, e tan petit en sai! Car eu d’amar no·m posc tener celeis don ja pro non aurai. Tout m’a mo cor, e tout m’a me, e se mezeis’e tot lo mon; e can se·m tolc, no·m laisset re mas dezirer e cor volon.

Ai las, que poc que sé d’amar, tant que me’n creia sabedor! Perquè d’amar no em puc estar la qui no sap raó d’amor. Roba el meu cor, que és furt malvat, i el cor del món i el seu, tots dos, i fuig, deixant-me, en soledat, desigs ardents, cor anhelós. Traducció

BERNAT DE VENTADORN

• Digues en quina llengua està escrit el poema original i compara-la amb la versió actualitzada: paraules iguals, semblants, diferents, eliminades o afegides. • Determina el gènere a què pertany aquest poema. Justifica la resposta. • Qui s’expressa? En quina persona gramatical ho fa? • Centrant-te en la primera cobla, què veu el trobador en l’alosa? Quina reacció li provoca? Per què? • Passant a la segona, a qui es refereix ara el trobador amb «la qui no sap raó d’amor»? Per què l’anomena així? • Explica com és l’amor que sent el trobador en conjunt. 2. Digues a quin gènere de la poesia trobadoresca pertanyen aquestes dues estrofes i explica breument per què. A Cançoneta lleu i blana, lleugereta, gens ufana, faré jo de mon marqués, del traïdor de Mataplana, que d’engany és farcit i ple. Ai marqués, marqués, marqués, d’engany sou farcit i ple. Guillem de Berguedà

B L’heroi més gloriós, flor de la valentia, el brau Ricard, rei dels anglesos, és mort. Quin malaurat succés! La mort, quin mot més amarg d’escoltar! Ben dur té el cor, qui el puga suportar! Gaucelm Faidit

53

301957 _ 0038-0053.indd 53

28/07/11 11:50

4

UNITAT

Entrevista a Marc Gasol En molts aspectes, el perfil de Marc Gasol recorda el del seu germà Pau, l’estrella dels Lakers. En talent, en compromís amb la feina, en ambició. És una qüestió de genètica. Però, des del primer moment, Marc ha escollit el seu propi camí. Conseqüència, en part, de la seua forta personalitat. En lloc del Barça, va optar per Girona. En lloc d’assentar-se a l’ACB amb un contracte milionari, es va arriscar i va buscar fortuna a l’NBA, als mateixos Memphis Grizzlies, que ja li van donar l’oportunitat al seu germà. La seua vida transcorre a una velocitat vertiginosa. [...] En els anys a la Lliga nord-americana, la seua progressió ha resultat sorprenent, fins al punt que ja és l’objecte de desig dels grans clubs. Han passat uns anys des de la cita del Japó [Campionat Mundial de Bàsquet], on es va produir la seua eclosió com a jugador, però sembla una eternitat. Sí, quan vaig arribar a la selecció, ho vaig fer de rebot. Quan em va cridar Pepu Hernández, va ser com a convidat a la convocatòria prèvia. Des del 2006, quan era pràcticament un xiquet, fins a l’actualitat, que sóc un dels referents, han canviat molt les coses. Hi ha molta gent que m’ha ajudat pel camí. Però, sí, tot ha anat ràpid, molt ràpid, la veritat. També per a l’esport espanyol, el Mundial del Japó va suposar un abans i un després: van transmetre uns valors com a equip que s’han vist reflectits al Mundial de futbol. Comparar bàsquet i futbol es fa difícil, però sí que es pot establir el paral· lelisme en el tema de la mentalitat, en el dinamisme del grup. És una cosa que es veu. Es transmet el bon rotllo, les ganes de guanyar jugant bé i gaudint, però també emana talent. Perquè si no hi ha talent, no es pot guanyar. Si no existeix la classe de Xavi i Iniesta, si Iker Casillas no para el que para, si Puyol no apareix, si Villa no marca, és impossible sobreeixir. Si no hi ha talent, no es pot guanyar. Però s’ha d’ajuntar el talent amb aquest bon rotllo i amb les ganes de treballar. És la suma de tot. Hi ha alguna explicació per què la selecció de bàsquet haja coincidit en el temps amb la de futbol, amb Nadal, amb Contador, amb Alonso... Efecte contagi? Són anys de treball, sens dubte. Ningú arriba a dalt sense treball. Però, contagi? No crec que en siga l’explicació, perquè cada u és bo en el que fa. De primer guanya al seu club i, després, a la selecció. La confiança que tingues com a jugador és important, i també ho és la condició de guanyador. [...] Com pensa que pot afectar l’absència de Pau Gasol en la selecció? Aquesta pregunta és la que s’ha anat repetint des que ho va anunciar. Hem d’aprendre a ser valents, i nosaltres ho som. Som un grup molt madur i no tenim por de res. Nosaltres volem guanyar. Sabem jugar al bàsquet. Tothom

54

301957 _ 0054-0069.indd 54

28/07/11 11:32

sap que Pau és un referent i que el trobarem a faltar en alguns moments. No només al camp és un exemple per a tots. Però potser això ens donarà una mica més de rebel·lia als altres, elevarà el nostre inconformisme i ens farà voler més responsabilitat. Ja ho vorem. El que no podem perdre mai és el caràcter guanyador. És impossible perdre’l, perquè és una cosa que tenim. [...] Coneixent Pau com el coneix, deu haver estat molt dur per a ell prendre la decisió d’apartar-se de la selecció. A ell li sap molt de greu. Pau ha dit que la selecció la porta a dins, però arriba un moment en què el cos et demana parar. No pots jugar nou mesos amb el teu equip i després dos mesos més amb la selecció. Si ho fas, et queden 20 dies de vacances l’any. Quan ets jove, no passa res. Però, quan comences a fer-te gran, m’imagine que passa factura. Hi ha molta diferència entre l’equip que va guanyar al Japó i el de Turquia? No podem comparar-nos amb l’equip que va guanyar al Japó. Ara tenim més experiència i, potser, més desgast físic. Té algunes coses bones i altres de negatives. Aquest estiu ha estat mogut a l’NBA. Temia que a vosté també li tocara canviar d’aires? No ho temia. Però és una cosa que pot passar. L’NBA és un negoci, per sobre de tot. M’hauria sorprés, però no pots prendre-t’ho malament. No és res personal: és un negoci. I així és com funciona. Després de dos anys a Memphis, no li hauria agradat un canvi? Memphis és un bon lloc per jugar. Allà tinc un paper important. Compte amb molts minuts. Però, a més, és que els estic agraït. Ells van apostar per mi, van confiar en les meues possibilitats, i és una cosa que vull tornar-los. El que sembla evident és que està molt adaptat a la vida americana. No em quedaré a viure allà quan em retire, si es refereix a això. Però sí, hi estic molt adaptat. No només perquè estudiara al college, sinó perquè jo no necessite massa en cap lloc per viure. Crec que podria fer-ho a qualsevol lloc del món. Amb la meua companya, Cristina, amb uns quants llibres i amb l’ordinador, en tinc de sobres. Això és el que el motiva a iniciar aquest pròxim curs la carrera d’Empresarials? No, simplement que no et pots quedar només amb el bàsquet. Has de pensar què faràs després, perquè la vida dels esportistes passa molt de pressa. DOMinical, El Periódico, 22 d’agost de 2010 (adaptació)

55

301957 _ 0054-0069.indd 55

28/07/11 11:32


Claus de la lectura En llegir aquesta entrevista a Marc Gasol anirem resseguint els diferents temes que tracta, tant els que fan referència a la seua persona com els que tenen més a vore amb el seu germà Pau o amb la situació actual de l’esport espanyol en general. Estarem atents als canvis de tema i al fil que ha elaborat l’entrevistador per oferir-nos una imatge completa de l’entrevistat i de les seues opinions.

Vocabulari perfil: conjunt de característiques d’una persona. genètica: herència biològica. emanar: deixar eixir. retirar-se: deixar la competició.

ACTIVITATS 1. Explica el significat de l’expressió de rebot i marca quines de les expressions següents són sinònimes. De sobte.

De retruc.

De calbot.

De gaidó.

2. Marca. Tenint en compte les preguntes que se li formulen, quina faceta de Marc Gasol pretén destacar el periodista? Marc Gasol, com a esportista d’elit. Marc Gasol, com a jugador de la selecció espanyola. Marc Gasol, com a jugador de l’NBA. 3. Enumera. Segons Marc Gasol, quines condicions són necessàries perquè un esportista triomfe? 4. Llig les afirmacions següents i indica quines són vertaderes (V) i quines són falses (F). Marc Gasol va jugar en l’equip de València l’any 2006. Pepu Hernández és l’actual entrenador del Memphis Grizzlies. Marc Gasol creu que el futbol i el bàsquet són semblants quant a mentalitat i joc en equip. Segons Marc Gasol, l’absència del seu germà en el Mundial perjudicarà molt l’equip. Marc Gasol es troba a gust al Memphis, perquè han confiat en ell. Marc Gasol pensa quedar-se a viure als Estats Units, perquè s’hi troba molt a gust. 5. Respon. Què creus que significa l’afirmació «La vida dels esportistes passa molt de pressa»? Quines conseqüències penses que se’n deriven? 6. Explica què vol dir el periodista quan pregunta a Gasol si «temia que a vosté també li tocara canviar d’aires».

56

301957 _ 0054-0069.indd 56

28/07/11 11:32


ACTIVITATS 7. Explica el significat de les afirmacions següents.

Pau ha dit que la selecció la porta a dins, però arriba un moment en què el cos et demana parar.

L’NBA és un negoci, per sobre de tot.

Ningú arriba a dalt sense treball. ■ Estàs d’acord amb aquestes afirmacions? Justifica la resposta.

8. Com es diferencien gràficament les intervencions del periodista i de Marc Gasol? Comprova si en altres revistes o diaris s’usa el mateix sistema. 9. Marca la resposta correcta en cada cas. • Quina persona gramatical utilitza el periodista per a adreçar-se a Marc Gasol? Tu.

Vosté.

Vós.

• I Marc Gasol, com s’adreça al periodista? Tu.

Vosté.

Vós.

• A què creus que equival l’ús de la segona persona gramatical en respostes de Marc Gasol com la següent?

No, simplement no et pots quedar només amb el bàsquet. Has de pensar què faràs després...

Fa referència al periodista.

Equival a una construcció impersonal, com hom no es pot quedar.

Fa referència al lector.

Equival a una primera persona.

57

301957 _ 0054-0069.indd 57

28/07/11 11:32


Els gèneres conversacionals (I) TINGUES PRESENT

En les entrevistes escrites el llenguatge no verbal es reflecteix amb comentaris del periodista (somriu, gesticula aïradament...). En internet, en canvi, emprem avatars (icones o requadres que identifiquen els usuaris, per exemple amb una fotografia) i emoticones, icones simples que reflecteixen estats d’ànim (per exemple, ;-) o bé :-x).

1. Els textos conversacionals

Un text conversacional es fonamenta en l’intercanvi d’informació entre dos o més interlocutors que es comuniquen per mitjà d’un canal oral o escrit. Aquests textos inclouen converses informals, gèneres periodístics com l’entrevista, o nous formats com els xats.

2. L’entrevista

L’entrevista és un gènere periodístic que segueix l’estructura d’un diàleg regulat entre dues persones: una que formula una sèrie de preguntes i una altra que les contesta. Normalment s’hi fa servir l’estil directe, en el qual se succeeixen les veus dels dos participants, delimitades per signes gràfics o per un estil de lletra diferent per a cada interlocutor. Segons la finalitat comunicativa, distingim dos tipus d’entrevista: • Les entrevistes objectives, que pretenen bàsicament informar sobre l’activitat o les opinions d’un personatge en relació amb un fet, bé perquè la seua professió hi està relacionada, bé perquè es considera que és una autoritat política, social o acadèmica que hi pot dir la seua. • Les entrevistes de personalitat pretenen exposar com és un personatge mitjançant les seues declaracions. A banda de la informació sobre fets passats o actuals, que acostuma a ser el motiu pel qual és entrevistat, es busca conéixer la persona, fer un retrat de la seua vida, el seu ambient i el seu caràcter.

3. Estructura de l’entrevista

Normalment, en una entrevista trobem l’estructura següent:

ENTREVISTA

Presentació

L’entrevistador situa la figura del personatge (dades personals, trajectòria, motius de l’entrevista, etc.).

Qüestionari

Pot variar segons la intenció de l’entrevistador o el tipus d’entrevista. Cal evitar una successió de preguntes i respostes freda o poc fluida, i les preguntes han d’aconseguir la implicació en el tema i l’aportació de novetats.

Conclusió

L’entrevistador resumeix o valora les respostes oferides.

4. Els textos conversacionals en internet Mentre que en una entrevista els termes de la conversa estan fixats per l’entrevistador, en els mitjans informàtics es reprodueix més fidelment l’espontaneïtat de la conversa parlada. Amb internet hi ha la possibilitat d’establir una conversa amb altres usuaris de la xarxa mitjançant els fòrums, els xats o els blocs.

58

301957 _ 0054-0069.indd 58

28/07/11 11:32


ACTIVITATS 1. Respon. De quin tipus és l’entrevista inicial de la unitat? Justifica la resposta. 2. Prepara una entrevista a algú del teu centre (un membre de l’equip directiu, un professor, un membre del personal no docent, un company de nivells superiors, etc.). Pensa dotze preguntes que et permetrien tindre una primera aproximació a la seua personalitat. Posa-les en comú amb altres companys i elaboreu un qüestionari que tinga com a màxim díhuit preguntes, sense repetir-ne cap. Amb l’ajuda del professor, ordeneu les preguntes i entrevisteu la persona triada.

59

301957 _ 0054-0069.indd 59

28/07/11 11:32


Les consonants p/b, t/d, c/g

1. Les consonants p/b, t/d, c/g a final de paraula Els sons [p], [t], [k] a final de paraula poden ocasionar problemes ortogràfics, ja que es poden escriure, respectivament, amb p/b, t/d i c/g. Ateneu, doncs, a les instruccions següents per aclarir dubtes: • Com a regla general, escriurem p, t o c darrere vocal tònica. Exemples F llop, estret, amic… Excepcions – Les paraules acabades en -etud i -itud: quietud, solitud. – Paraules com adob, club, tub, cub, fred, fluid, sud, nord, mag, estrateg, pedagog... – Els noms propis Madrid, David, Carib. • Quan la paraula acaba en síl·laba àtona o té dues consonants finals, escriurem la mateixa grafia que tenen els derivats o les formes femenines. Exemples F à rab - Aràbia; serp - serpejar; ràpid - rapidesa; sort - sortejar; llarg - llargària; marc - emmarcar… Excepcions – Algunes paraules planes com ànec, mànec, préssec, xàfec, fàstic... – Els presents d’indicatiu: comprenc, tinc, córrec, venc... • Els gerundis i els participis acaben sempre en -t. Exemples F j ugant, dient, sabut, decidit… • Les terminacions cultes s’escriuen sempre amb la forma sonora (b, d o g). Exemples F p olisíl·lab, hidròfob, iod, pedagog, psicòleg, ignífug…

2. La distinció entre b i v Saber quan s’ha de posar b o v és, en general, més fàcil del que sembla. Aquestes són les normes bàsiques. Escrivim b

TINGUES PRESENT

Hi ha paraules que en valencià s’escriuen amb b i en castellà amb v (basc / vasco) i d’altres que en valencià s’escriuen amb v i en castellà amb b (avorrit / aburrido).

Darrere m: rumba, gamba, trombó, colombaire En els derivats de mots acabats en p o b: llop - lloba, sap - saber, corb - corbera Davant l i r: blau, arbre, poble, branca, biblioteca, brusa

Escrivim v Darrere n: canviar, convidar En els derivats de mots acabats en u: neu - nevar, escriu - escrivia En les formes de l’imperfet simple dels verbs acabats en -ar: cantava, somiava, parlaves En el verb haver: havia, havíem

60

301957 _ 0054-0069.indd 60

28/07/11 11:32


ACTIVITATS 1. Ompli els buits amb les lletres b, d, g, p, t, c, segons corresponga. • tími

• confi

• dar

• joventu

• equi

• pràcti

• aba

• corren

• cabu

• virtu

• biòle

• inquietu

• nàufra

• gre

2. Escriu la paraula primitiva dels mots següents tenint en compte les dues primeres regles d’escriptura de les oclusives finals. • amigar F

• verdura F

• aridesa F

• acurtar F

• partir

F

• buidar F

• dardar F

• foguera F

• llobató F

3. Corregeix els errors en les oclusives finals de les oracions següents. • David ha anat a buscar un treball com a músig a Madrit. • No sigues cabut! El contrari de dolç és amarc, no salat! • Alfarp, poble de la Ribera, és una població d’origen àrap. • Per a considerar-se vàlit, el salt ha de ser de més de vind metres de llarc. • A l’institud de Sogorp hi ha dos professors de grec. 4. Escriu b o v. • ne

ar

• con • ha

• passa

enient • mar ies

a re

• em

olicar

• can

iar

• pintà

• am

ient

• ca

ut

• bla

• cal

esa

• escla

• ben

ingut

eu

• tam

or or atge

• no

etat

• sa

erut

• re

uda

5. Completa el quadre que et presentem a continuació.

cantar Jo

haver

procurar

estudiar

jugar

cantava

Tu

estudiaves

Ell/Ella

procurava

Nosaltres Vosaltres

jugàveu havien

Ells/Elles

6. Hi ha una sèrie de paraules que no s’escriuen igual en valencià i en castellà pel que fa a les grafies b/v. Tenint en compte això, completa les oracions amb les grafies adequades. Si et cal, consulta el diccionari. • L’ad

ocat de l’a

• M’agrada més la • Se m’ha o •A

orrits o

i li ha fet guanyar el cas. resquilla en almí

lidat el mò ser

à

ar que la natural.

il al camp. em el mo

iment dels nú

ols.

61

301957 _ 0054-0069.indd 61

28/07/11 11:32


L’adverbi

1. Els adverbis Els adverbis són paraules que o bé aporten informació sobre les circumstàncies que envolten l’acció verbal, o bé expressen afirmació, negació o dubte. Poden acompanyar el verb (vindrem prompte), l’adjectiu (estaven molt feliços) o un altre adverbi (arribàrem massa tard). L’adverbi és una paraula invariable, ja que no presenta canvis de gènere ni de nombre.

2. Classes d’adverbis Els adverbis es classifiquen segons el significat o la circumstància que expressen: ADVERBIS Manera

com, bé, malament, així, millor, pitjor, alhora, sols, arreu, corrents, debades...

Temps

quan, ara, abans, adés, després, ahir, hui, demà, sempre, tothora, mai, llavors, aleshores, sovint, tard, prompte, aviat, ja, encara, enguany...

Lloc

on, ací, allà, allí, enllà, enlloc, dins, fora, sobre, sota, damunt, davall, davant, darrere, avant, arrere, amunt, avall, dalt, baix, prop, lluny...

Quantitat

quant, poc, molt, més, menys, tant, bastant, massa, força, quasi, prou, gens...

Afirmació

sí, també...

Negació

no, tampoc...

Dubte

potser...

3. Les locucions adverbials Les locucions adverbials són grups de dues o més paraules que tenen un significat conjunt i que fan la mateixa funció que un adverbi. LOCUCIONS ADVERBIALS

TINGUES PRESENT

Alguns adverbis de manera es formen a partir d’adjectius, afegint a la forma femenina de l’adjectiu la terminació –ment (digne - dignament; tranquil - tranquil·lament).

Manera

a corre-cuita, a dojo, a peu coix, a contracor, a (les) fosques, de colp i volta, de grat, a cau d’orella, a la força, de bat a bat, de gom a gom, de tot cor, de reüll, xano-xano, fil per randa, a ulls clucs, a tort i a dret...

Temps

a hores d’ara, a la llarga, a poqueta nit, de bon matí, d’ara endavant, d’hora, de dia, a la nit, de moment, de seguida, l’endemà, despús-ahir, de tant en tant, en acabant, al capvespre...

Lloc

a dins, a fora, a dalt, a baix, a la vora, al davant, al darrere, amunt i avall, de dalt a baix, pertot arreu, a sobre, a la dreta, a l’esquerra, a la vora, al voltant, al capdavall, al capdamunt...

Quantitat

una mica, no gaire, si més no, a més a més, d’allò més, bona cosa, gens ni miqueta, més o menys, com a màxim, com a mínim, no gens, un grapat...

Afirmació

fins i tot, de segur, en efecte, i tant, sens dubte, de veritat, de debò, de veres...

Negació

de cap manera, en absolut, no pas, no gens, en ma vida...

Dubte

si de cas, si molt convé, tal vegada, tal volta, qui sap...

62

301957 _ 0054-0069.indd 62

28/07/11 11:32


ACTIVITATS 1. Classifica els adverbis següents en la columna corresponent. immediatament • possiblement • també • prou • així • gens • debades • avall • prompte • enlloc • millor tampoc • sí • potser • molt • hui • fora • corrents • adés • suaument • tothora • bé • massa • ací alhora • dins • pitjor • quasi • darrere • feliçment • almenys • poc • tant Manera

Temps

Lloc

Quantitat

Afirmació

Negació

Dubte

2. Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i indica quin significat aporten. • Mai trobarem les claus de la moto.

F

• No voleu arribar els últims? Doncs passeu avant!

F

• Els meus cosins viuen lluny.

F

• Encara no ha arribat el tren.

F

• Ho vam saber després.

F

• Probablement vorem el partit en ma casa.

F

• A ella li agraden massa les llepolies.

F

• Potser tindrem sort!

F

3. Forma adverbis en -ment a partir dels adjectius següents. • alegre F

• seré F

• lleuger F

• simpàtic F

• solemne F

• animat F

• vistós F

• feliç F

4. Uneix les locucions adverbials següents amb les expressions sinònimes.

de bat a bat • a cau d’orella • a hores d’ara • a corre-cuita • de gaidó • a la vora •

• en veu baixa, secretament • en aquest moment • molt a prop • totalment obert • amb molta pressa • de costat

5. Escriu una oració amb cada una de les locucions adverbials següents. de gom de gom • a la babalà • de sobte • d’aleshores ençà • al cap i a la fi

63

301957 _ 0054-0069.indd 63

28/07/11 11:32


Els enllaços

4. Les preposicions i les conjuncions La preposició i la conjunció tenen una funció semblant, ja que serveixen per a enllaçar unes paraules amb altres dins una oració. Així, poden relacionar dues paraules, dos sintagmes i, fins i tot, la conjunció pot enllaçar dues oracions per formar-ne una altra de composta. Són dues classes de paraules invariables, és a dir, no tenen ni gènere ni nombre. 4.1 Les preposicions La preposició serveix per enllaçar paraules amb el seu complement. Precedeix normalment un substantiu o un sintagma nominal, amb el qual forma el sintagma preposicional. Viuen en un poble costaner. S. Prep.

Les preposicions es classifiquen en dos grups: • Àtones o febles: a, amb, de, en, per, per a. • Tòniques o fortes, que poden ser simples (contra, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra, vers, vora...) o compostes (cap a, des de, fins a...) Les locucions preposicionals són grups de dues o més paraules que fan la mateixa funció que una preposició: a força de, a excepció de, al costat de, gràcies a, en comptes de, a fi de, a través de, d’acord amb, a causa de, per culpa de... 4.2 Les conjuncions La conjunció serveix per a enllaçar paraules, sintagmes i fins i tot oracions. Les locucions conjuntives són grups de dues o més paraules que fan la mateixa funció que una conjunció. Les conjuncions i les locucions conjuntives poden ser de dues classes:

TINGUES PRESENT

Els enllaços coordinants donen lloc a oracions compostes amb coordinació d’oracions. En canvi, els enllaços subordinants produeixen oracions compostes amb subordinació d’oracions.

• Les conjuncions i locucions coordinants enllacen dos o més elements que estan al mateix nivell sintàctic dins una oració, o bé oracions diferents que tenen la mateixa importància i que podrien funcionar de manera independent. Exemple F No volia anar al cine, però va anar-hi. La conjunció coordinant però enllaça dues oracions que estan al mateix nivell sintàctic: No volia anar al cine i va anar-hi. • Les conjuncions i locucions subordinants relacionen oracions en les quals la que és precedida per la conjunció depén de l’altra, que és la principal. Exemple F Marta pregunta si veniu a dinar. La conjunció subordinant si introdueix l’oració veniu a dinar com a complement del verb de Marta pregunta. De conjuncions i locucions coordinants n’hi ha amb diversos significats. Per exemple, i indica suma d’elements (copulativa), o expressa elecció (disjuntiva), però significa oposició (adversativa), etc. També passa el mateix amb les conjuncions i locucions conjuntives subordinants. Per exemple, perquè indica causa o finalitat, si expressa condició, encara que significa concessió, etc.

64

301957 _ 0054-0069.indd 64

28/07/11 11:32


ACTIVITATS 1. Completa els buits de les oracions següents amb les preposicions àtones adients. Posa atenció a les possibles contraccions. la meua família.

• A l’hivern aniré a esquiar

el concert.

• Elles volien anar

telèfon.

• Ens van cridar

les tisores.

• Va retallar la revista • Estudiem

un institut prop

València.

2. Subratlla les preposicions que hi ha en les oracions següents. • Ho vam aconseguir mitjançant un gran esforç.

• Pujàrem a la muntanya sota la pluja.

• No sabrem la nota fins la propera setmana.

• No vages amb moto sense el casc.

• Heu d’anar cap a l’eixida.

• Entre nosaltres i aquells xics vam fer la festa.

• Pere és amic dels meus pares.

• Durant la setmana mai prenia dolços.

3. Encercla els enllaços coordinants d’aquestes oracions, digues si són conjuncions o locucions conjuntives, i indica quins elements enllacen. • Fa molta calor, per tant et pots llevar la camisa. F És

i enllaça

amb • No ho has fet tu, sinó jo. F És

i enllaça amb

• Voleu carn, peix o bé pasta? F És

i enllaça amb

• No volia eixir al carrer ni vore la televisió. F És

i enllaça

amb • Són molt amics, fins i tot fan vacances junts. F És

i enllaça

amb 4. Encercla els enllaços subordinants d’aquestes oracions, digues si són conjuncions o locucions conjuntives, i indica quina és l’oració principal i quina la subordinada. • Si vols estudiar Història, anirem a la biblioteca. És F Proposició principal F Proposició subordinada F • Ho va comprar encara que li semblava car. És F Proposició principal F Proposició subordinada F • Ens van dir que vindrien. És F Proposició principal F Proposició subordinada F

65

301957 _ 0054-0069.indd 65

28/07/11 11:32


Història de la llengua (IV). La llengua entre els segles XVI i XVIII

1. La llengua en l’edat moderna Diversos canvis socials i polítics van provocar la davallada de l’ús culte de la nostra llengua. La unió amb Castella va comportar l’arribada de governants, funcionaris i bisbes castellans, i la progressiva castellanització de les classes nobles. A més, en el terreny literari, Castella viu una època d’esplendor, i molts dels nostres autors volgueren imitar els grans autors del moment i ho feren en la llengua de moda, el castellà.

Catalunya Pèrdua de les r finals en síl·laba tònica (pensar/pensà). Es neutralitzen les o i u àtones (cum nçà en comptes de començà).

e

Evolució diferent del subjuntiu (que jo senta/séntia/senti). Balears L’idioma es queda estancat en l’època medieval. Reapareixen per escrit formes que durant el XIV i el XV només s’usaven en la parla, com l’article salat (es carrer, ses finestres). Regne de València Apareix l’apitxament (ensordiment de sons: *machor, *cassa...). Els castellanismes hi entren en més quantitat: ja es constaten els mots, encara hui habituals, entonces, después, hasta, pues...

Al final del segle XVI, a València continua havent-hi un moviment literari culte i minoritari. Quasi totes les obres que en sorgeixen són en castellà i només alguns autors, com Joan Timoneda, escriuen algunes obres en valencià. Per això els segles XVI, XVII i XVIII conformen el que s’ha anomenat decadència literària. Aquesta denominació fa referència al descens en la quantitat i la qualitat literària de les obres d’aquesta època. Predomina la literatura popular (cançoners, romanços, obres religioses com els goigs, la poesia satírica o el teatre còmic) ja que, en general, es considerava que la literatura culta s’havia de fer en castellà. També la cancelleria reial, que havia unificat la llengua administrativa i culta a tota la Corona d’Aragó, perd força a partir de la unió amb Castella. Per tot plegat, a partir del segle XVI, es produí una dialectalització progressiva de la nostra llengua, que tens exemplificada en el quadre de l’esquerra.

2. Evolució política i social A València la influència del castellà fou més intensa que a la resta del territori. Una de les raons d’aquest fet va ser el repoblament de l’interior del regne, arran de l’expulsió dels moriscos en 1609, fet fonamentalment amb castellans i aragonesos. L’expulsió dels moriscos va afeblir l’economia del país: va desaparéixer de colp un terç de la població i la producció agrícola se’n va ressentir greument. El país visqué una refeudalització a favor de la noblesa i a València la burgesia començà a entrar en decadència. El desastre de la revolta de les Germanies, iniciada en 1519, la prohibició a la Corona d’Aragó del comerç amb Amèrica i el desplaçament d’aquest comerç a l’Atlàntic, la pirateria o el pagament de les contínues guerres a Europa van enfonsar finalment l’economia. La gota que féu vessar el got va arribar entre 1700 i 1714: la derrota de valencians, catalans i aragonesos (partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria) enfront dels castellans (que preferien Felip de Borbó) en la guerra de Successió va comportar la desaparició de la Corona d’Aragó i, amb els decrets de Nova Planta, l’abolició de totes les institucions i legislacions pròpies dels seus territoris i la implantació de les castellanes. A més, durant els segles XVIII i XIX s’acumularan lleis prohibitives de l’ús de la nostra llengua en actes públics i religiosos, així com en l’ensenyament.

66

301957 _ 0054-0069.indd 66

28/07/11 11:32


ACTIVITATS 1. Llig el text següent, escrit en el segle XVIII, i respon a les preguntes proposades.

Tot prové de no tindre una y altra una Gramàtica o Vocabulari ben copiós, hon se faça crisi de les veus que podem usar en les matèries sèries y de les que devem abandonar de les conversacions polítiques, fent al mateix temps un escorcoll ben rigurós de quines espressions i maneres de parlar són circumspectes y dignes d’hòmens sabis y quines són vulgars y proporcionades solament per a la gent més baixa y ordinària. LLUÍS GALIANA, Rondalla de rondalles • Quin problema exposa Galiana en el fragment?

• Quina devia ser la situació de la llengua en aquell moment?

• Quines raons històriques expliquen que no hi haguera una gramàtica i un diccionari en la nostra

llengua en 1776? 2. Fes un esquema amb totes les dades que tens sobre les causes de la decadència del regne de València. Agrupa-les en polítiques, econòmiques i socials. • Causes polítiques F • Causes econòmiques F • Causes socials F 3. Quines conseqüències creus que degué comportar la crisi de la burgesia per a la nostra llengua i la nostra literatura? 4. Creus que la situació de predomini del castellà sobre el valencià es manté encara en l’actualitat? Argumenta’n el perquè.

67

301957 _ 0054-0069.indd 67

28/07/11 11:32


El teatre medieval

1. Introducció a l’edat mitjana TINGUES PRESENT

El seguiment de la tradició del Misteri d’Elx, mantinguda viva pels il·licitans durant segles, ha merescut que l’obra haja sigut declarada per la Unesco patrimoni de la humanitat.

El teatre medieval era un instrument de propaganda política i religiosa. Era un teatre pensat per a ser representat com a espectacle públic i, per tant, se n’han conservat pocs textos. Segons el tema, distingim teatre religiós i teatre profà. El teatre religiós es classifica, segons el tema, en quatre cicles: • El cicle de Nadal, sobre el naixement de Crist (Cant de la Sibil·la, per exemple, a Mallorca). • El cicle de Pasqua, sobre la mort i la resurrecció de Crist (Passió de Cervera). • El cicle hagiogràfic, centrat en vides de sants (Misteri d’Adam i Eva, a València). • El cicle marià, protagonitzat per la Verge Maria, sobretot la seua mort i ascensió al cel com a Mare de Déu (Misteri d’Elx). El teatre profà inclou totes les obres teatrals que no tractaven temes religiosos: • El teatre d’entreteniment. Podia consistir en jocs malabars, danses, mims o acrobàcies, sempre a càrrec de joglars i destinat a un públic popular. • El teatre del poder civil. Eren processons, tornejos cavallerescos, festes cortesanes, etc., que transmetien la idea de poder associada a determinades elits civils o religioses que, amb la solemnitat, pompa i grandiositat d’aquests actes, promocionaven la seua ciutat, govern o confraria.

MA Gra del Tan on Aca cel çan l’ar cam na dem com bles

2. El Misteri d’Elx

Representació del Misteri d’Elx.

Es tracta de la mostra més important del nostre teatre medieval. Recrea la mort i l’ascensió al cel de la Verge Maria, i es representa cada any coincidint amb la festivitat de l’Assumpció, els dies 14 i 15 d’agost, a l’interior de la basílica de Santa Maria de la ciutat d’Elx. El Misteri destaca per ser l’única obra de teatre del món que va sobreviure a les normes del Concili de Trento, que prohibien la representació d’obres de teatre dins les esglésies. És una manifestació cultural important pel text, però també per la música polifònica que l’acompanya i la valuosa varietat de vestits i aparells escènics que són part integrant de la posada en escena. L’argument del Misteri es desenvolupa durant dos dies, la vespra i la festa. • En començar la vespra, la Verge manifesta el desig de morir per poder acompanyar el seu fill, que es troba al cel. Llavors el primer aparell escènic, la magrana, baixa de la cúpula de la basílica amb un àngel dins que comunica a Maria que el seu desig es farà realitat. Com a plasmació de la seua última voluntat, els apòstols són transportats de forma màgica davant la Verge, que mor davant d’ells. La vespra es tanca, llavors, quan un altre aparell, l’araceli o recèlica, baixa del sostre per emportar-se al cel l’ànima de la Verge difunta. • La festa, d’altra banda, comença amb l’adoració que els apòstols fan del cos sense vida de la Mare de Déu. Aleshores entren en escena uns jueus, disposats a profanar el cos sant, però una misteriosa força els paralitza les mans abans que puguen tocar-lo. Convertits al cristianisme a causa del miracle, els jueus s’uneixen als apòstols en l’adoració. Poc després, baixa del cel de nou la recèlica, que s’emporta el cos de la Mare de Déu, la qual, ja en les altures, és coronada com a reina del cel i la terra.

ÀN Déu Ma Jo u de v Lo e ab Ell per Ed Ell alt, per Em aqu que qua

68

301957 _ 0054-0069.indd 68

28/07/11 11:32


ACTIVITATS 1. Situa en aquest mapa de la Comunitat Valenciana les següents tradicions de balls i processons amb un elevat contingut teatral. • El Sexenni de Morella. • Les danses guerreres de la Todolella. • La festa de la Mare de Déu de l’Ermitana de Peníscola. • La processó del Corpus de València. • El ball de la Carxofa de Silla. • La processó de la Verge de la Salut d’Algemesí. • Les danses de Titagües. 2. Llig aquest fragment del Misteri d’Elx i respon.

APARICIÓ DE LA MAGRANA MARIA Gran desig m’ha vengut al cor del meu car Fill ple de amor. Tan gran que no hu podria dir, on per remei desig morir. Acabada esta cobla, obren la porta del cel i devalla lo núvol ab l’àngel. I començant a eixir per la porta, s’ha de disparar l’artilleria. Sonaran l’orgue, ministrils i campanes mentres lo núvol devalla alguna distància i, en parar l’artilleria i los demés instruments, obre’s lo núvol i comença a cantar l’àngel les següents cobles. ÀNGEL Déu vos salve Verge imperial, Mare del Rei celestial. Jo us port saluts e salvament de vostre Fill omnipotent. Lo vostre Fill, qui tant amau e ab gran goig lo desitjau, Ell vos espera ab gran amor per ensalçar-vos en honor. E diu que al terç jorn, sens dubtar, Ell ab si eus vol apellar alt, en lo Regne celestial per Regina angelical. E manà’m que us la portàs, aquesta palma i eus la donàs; que us la façau davant portar quan vos porten a soterrar.

Acabada esta cobla, arriba l’àngel i agenolla’s en lo cadafal, prop la Maria i besa la palma i posa-la sobre lo cap i dóna-la-hi. I la Maria pren dita palma, fent la mateixa cerimònia, i respon al to de Vexilla Regis. Dic al to de Gran desig. MARIA Àngel plaent e il·luminós: si gràcia trob jo davant vós, un do vos vull demanar, prec-vos no’l me vullau negar. Ab molt ser, si possible és, ans de la mia fi jo veés los apòstols ací justar per lo meu cos a soterrar. Acabada esta cobla, respon l’àngel muntant en lo núvol. ÀNGEL Los apòstols ací seran i tots ab brevetat vendran, car Déu, qui és omnipotent, los portarà sobtosament. I puix, Verge, ho demanau, lo etern Déu diu li plau que sien ací sens dilació per vostra consolació. Acabada esta cobla, es tanca lo núvol i entra en el cel i es tanca la porta d’aquest. I tornen a sonar els ministrils, campanes i los demés instruments. Luis Quirante, El Misteri d’Elx. Edició de la consueta del 1722

• A quin moment del Misteri creus que pertany aquest fragment, a la vespra o a la festa? Justifica la832355U06P150H03 resposta amb el contingut d’algun vers. • Per què en el text paraules com Fill o Rei porten majúscules quan no es tracta de noms propis? • L’àngel dóna a Maria una palma, signe de santedat i símbol dels màrtirs. Quina relació té, però, aquest símbol amb la ciutat d’Elx, lloc on es fa la representació?

69

301957 _ 0054-0069.indd 69

28/07/11 11:32

5

UNITAT

Ací no paga ningú! ACTE SEGON ESCENA DESENA (a) ANTÒNIA. ¿Vosté? ¿Quina broma és aquesta? G. CIVIL. ¡Les dues quietes! Ara sí que us he pillat. Ací estan les dues, embarassades de sobte. Però, i com creixen les panxes últimament! Ja fa temps que ho havia descobert. ¿Què us pensàveu? ANTÒNIA. Però, ¿què diu aquest home? ¿Què ha descobert? MARGA. (Es deixa caure sobre el llit.) ¡Ho sabia, ho sabia! G. CIVIL. (A MARGA.) Veig que no ha perdut el xiquet. I vosté, senyora, enhorabona: en cinc hores s’ha quedat embarassada i està ja a punt de parir. ¡Quina velocitat! ANTÒNIA. Senyor guàrdia, l’avise que comet un greu error. G. CIVIL. L’error l’he comés abans, quan m’he cregut tot el numeret del part. ¡Vinga, fora les coses que han robat! ANTÒNIA. Està boig. ¿De què parla? G. CIVIL. No faça la sabuda. Ja han jugat prou. Els homes ixen a fer neteja i passen els sacs a les dones, que es fabriquen una panxa, i ja està. Estic tot el dia veient dones embarassades. Però, ¿és possible que totes les dones del barri s’hagen quedat prenyades al mateix temps? Puc entendre tot això de la reproducció de l’espècie, però açò ja és massa. Dones madures, joves, xiquetes... Fins i tot una velleta de vuitanta anys. ¡L’he vista amb els meus ulls,

amb una panxa que pareixia que duia bessons! ANTÒNIA. ¡Ah, ja! Però tot això és per la santa patrona. ESCENA DESENA (b) G. CIVIL. ¿Quina santa patrona? ANTÒNIA. Sí, santa Eulàlia, ¿sap? Era una santa que no podia tenir fills i, quan va fer seixanta anys, el Senyor li va fer la gràcia que quedara embarassada. G. CIVIL. ¿Amb seixanta anys? ANTÒNIA. Sí, i el marit en tenia més de vuitanta. G. CIVIL. ¡Quines coses! ANTÒNIA. L’home va morir al poc de temps. La força de la fe, ja se sap. De manera que, per recordar aquest miracle, totes les dones del barri passegen durant tres dies amb una panxa postissa. G. CIVIL. ¡Quina tradició més preciosa! I per això assalten supermercats, ¿no? Per poder omplir-se les panxes. Les coses que es veuen per la fe religiosa del poble. ¡Bé, ja n’hi ha prou! Ensenyeu-me les coses que heu furtat o acabaré per perdre la paciència. ANTÒNIA. ¿I què farà, si la perd? ¿Ens arrancarà la roba? L’avise que si ens toca un sol cabell, o si continua entossudit a veure les nostres panxes, serà víctima de la maledicció. G. CIVIL. No em faça riure. ¿Quina maledicció? ANTÒNIA. La mateixa que va caure sobre l’home de la santa. Com

70

301957 _ 0070-0085.indd

70

28/07/11

11:29

que era un incrèdul, li va dir: «Santa Eulàlia, vine ací i ensenya’m la panxa. Deixa’t estar de romanços, perquè jo no sóc el pare». Aleshores, santa Eulàlia es va obrir el vestit i, segon miracle!, del ventre li va brollar... una cascada de roses! G. CIVIL. Molt bonic, el miracle... ANTÒNIA. Encara no s’ha acabat. Al vell se li ennuvolà la vista de sobte. «¡No m’hi veig, no m’hi veig! –cridava–, estic ceguet. Déu m’ha castigat». «¿Ara ja t’ho creus?», li preguntà la santa. «¡Sí, crec!» I, aleshores, tercer miracle! Entre les roses aparegué un xiquet de deu mesos, que ja parlava, i que va dir: «Pare, el Senyor et perdona; pots morir en pau». Li tocà el cap amb la maneta i el vell va morir. Però molt tranquil, ¿sap? G. CIVIL. ¿Ja ha acabat? Ara ensenye’m les roses... ANTÒNIA. Molt bé. De manera que vosté també és un incrèdul... G. CIVIL. Sí, molt. ANTÒNIA. ¿No tem la maledicció? G. CIVIL. Ja li he dit que no. ANTÒNIA. Com vosté vulga. Després no em diga que no l’he avisat. (A MARGA.) Vinga, alça’t, que ens descobrirem al mateix temps. (ANTÒNIA i MARGA reciten.) Santa Eulàlia del bon tracte, qui no crega en el miracle, caiga en la maledicció. Qui faça la mala acció de voler mirar les panxes, que s’atinga a les conseqüències.

Fes que tinga, santa honrada, nit i boira en la mirada. (Les dues dones s’obrin els abrics.) G. CIVIL. ¿Què és això? ANTÒNIA. Jo diria que és verdura. G. CIVIL. Verdura... ANTÒNIA. Sí, és verdura: encisams, endívies, porros i, fins i tot, ¡cols! MARGA. Jo també portava cols. G. CIVIL. Però, ¿es pot saber per què han amagat totes aquestes verdures? ANTÒNIA. Nosaltres no hem amagat res. ¡Encara serà un miracle! G. CIVIL. Sí, el miracle de les cols. ¿On paren les roses? MARGA. És que van molt cares. ANTÒNIA. Escolte, senyor guàrdia, cadascú fa els miracles segons l’estació. I, a tot açò, ¿hi ha alguna llei que diga que un ciutadà, sobretot si és una dona, no pot dur endívies, encisams i cols en la panxa? G. CIVIL. Clar que no hi ha cap llei. ANTÒNIA. ¿No? Si és així, ja hem acabat. ¡Adéu, passe-ho bé! G. CIVIL. ¿Com que adéu? ¡Vull saber per què duien tota aquesta verdura amagada en les panxes! ANTÒNIA. Ja li ho hem dit: per recordar el miracle de santa Eulàlia. I, qui no s’ho crega, més tard o més prompte serà víctima de la maledicció. (Baixa lentament la llum.) DARIO FO, ¡Ací no paga ni Déu!

71

301957 _ 0070-0085.indd

71

28/07/11

11:29


Vocabulari fer neteja: furtar.

Claus de la lectura En aquesta escena de l’obra ¡Ací no paga ni Déu!, del dramaturg italià Dario Fo, el guàrdia civil sospita que les panxes embarassades d’Antònia i Marga són postisses i que amaguen material furtat pels seus marits. Elles intentaran enredar l’agent de l’autoritat, especialment Antònia, que és qui porta la veu cantant. Procurarem imaginar l’escena, fixant-nos en les acotacions i en el mateix desenvolupament del diàleg. ACTIVITATS 1. Resumeix breument l’argument d’aquest fragment teatral de Dario Fo. 2. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

El guàrdia civil diu que està tot el dia veient dones embarassades. Per recordar el miracle de santa Eulàlia, totes les dones del barri passegen amb una panxa postissa durant 15 dies. La causa de tantes dones embarassades és que recorden el miracle de la santa Isabel. Segons Antònia, l’home de la santa es va quedar cec per no creure en el miracle. El guàrdia civil ja ha detingut altres dones embarassades. Les dones protagonistes porten diverses classes de verdures amagades a les panxes. El guàrdia civil sospita que Antònia i Marga han robat al supermercat.

3. Contesta aquestes preguntes sobre el text. • Quins personatges intervenen en les dues escenes? • Què ha fet sospitar al guàrdia civil de les dues dones? • Quina és l’actitud del guàrdia civil al llarg de tot el fragment? En algun moment observes que canvia la seua manera de pensar? • Quina de les dues dones mostra des del començament una actitud de preocupació en vore’s acusada pel guàrdia civil? • Què fan les dues dones per intentar enganyar el guàrdia civil? • Quins productes amagaven les dones sota l’abric? • Per quin motiu creus que ho feien? • Quina és la maledicció que Antònia presagia al guàrdia civil?

72

301957 _ 0070-0085.indd

72

28/07/11

11:29


ACTIVITATS 4. Explica els tres miracles a què fa referència Antònia per convéncer el guàrdia civil de l’autenticitat dels embarassos de les dues dones. 5. Explica el significat de l’expressió destacada. Després, escriu un parell d’oracions en què la utilitzes.

«Santa Eulàlia, vine ací i ensenya’m la panxa. Deixa’t estar de romanços, perquè jo no sóc el pare».

6. Explica el significat dels versos destacats.

«Santa Eulàlia del bon tracte, qui no crega en el miracle, caiga en la maledicció. Qui faça la mala acció de voler mirar les panxes, que s’atinga a les conseqüències. Fes que tinga, santa honrada, nit i boira en la mirada.»

7. El personatge del guàrdia civil es caracteritza al llarg del fragment per una actitud entossudida. Subratlla tots els sinònims de l’adjectiu entossudit que trobes a continuació. • avar

• obstinat

• tossut

• caparrut

• tenaç

• extenuat

• enginyós

• intransigent

• neguitós

• mordaç

• negligent

• pertinaç

8. Digues quines de les expressions següents serveixen per a definir aquest text. • text dialogat

• comèdia

• text narratiu

• debat

• text argumentatiu

• tragèdia

• text dramàtic

• entrevista

73

301957 _ 0070-0085.indd

73

28/07/11

11:29


Els gèneres conversacionals (II)

1. Els textos teatrals i cinematogràfics Els textos teatrals i cinematogràfics són conversacionals pel fet que quasi tota la informació ens és donada per mitjà dels diàlegs dels personatges, sense narrador. Aquests textos comparteixen algunes característiques amb els textos narratius, com ara l’estructura, però presenten unes diferències substancials. Textos teatrals i cinematogràfics

Textos narratius

El narrador explica tota la informació i regula tot el que hem de saber.

El narrador pot reproduir els diàlegs en estil directe o bé integrar-los en el seu propi discurs mitjançant l’estil indirecte.

L’autor dóna les informacions per mitjà de les acotacions: descriu GF el lloc i el temps de l’obra, informa del moviment i el comportament dels personatges...

Com que no hi ha narrador,

GF els diàlegs es presenten sempre en estil directe.

Entre els textos teatrals i els cinematogràfics també hi ha algunes diferències: Textos teatrals

Textos cinematogràfics

TINGUES PRESENT

•P er a reproduir un diàleg en estil indirecte cal fer servir els anomenats verbs de dicció: dir, preguntar, contestar, cridar, ordenar, demanar, insistir, afirmar, exclamar, replicar, aclarir, suplicar...

•E ls personatges redons, que solen ser els principals, necessiten una construcció molt acurada, ja que no tenim les indicacions del narrador per a explicar com són o què pensen. El diàleg, l’acció i la bona caracterització són fonamentals per donar-nos a entendre com són.

El text s’organitza en actes, que El text s’organitza en seqüències,que són es divideixen en escenes, en una successió d’accions amb unitat GF temàtica. Les seqüències es divideixen en cada una de les quals l’acció ocorre en el mateix temps i espai escenes que es desenvolupen en un i amb uns mateixos personatges. mateix temps i espai. En els textos teatrals, les acotacions descriuen el lloc, el temps, les accions, les entonacions o els gestos. Els directors teatrals i el seu equip completen la informació restant: vestuari, il·luminació, música...

En els textos cinematogràfics la informació addicional es presenta detallada en el guió tècnic: localitzacions, GF durada de les escenes, indicacions sobre els personatges, so d’ambient, efectes, banda sonora, il·luminació, moviments de càmera i plans. Al costat del guió tècnic hi ha el guió gràfic, una mena de còmic sense diàleg on es dibuixen les escenes per plans: general, mitjà, primer pla, pla de detall...

Els personatges teatrals i cinematogràfics, com els narratius, poden ser bàsicament de dos tipus: plans o redons. Els personatges plans es caracteritzen per un únic tret i no evolucionen al llarg de la història (per exemple, el roí, el graciós, el fatxenda, la dona innocent, el policia cruel...). Els personatges redons, en canvi, tenen una personalitat molt definida que s’acosta bastant a la complexitat humana en les seues reaccions i evolucions.

74

301957 _ 0070-0085.indd

74

28/07/11

11:29


ACTIVITATS 1. Explica breument les diferències entre aquestes parelles de conceptes. • text narratiu / text teatral: • text teatral / text cinematogràfic: • acte / escena: • guió tècnic / guió gràfic: 2. Observa els plans següents i explica les diferències que hi ha. A

B

Pla general

C

Pla americà

D

Primer pla

Pla de detall

■ Escriu A, B, C o D, segons corresponga. Quina finalitat narrativa creus que té cada un dels quatre

tipus de plans anteriors?

Destacar l’expressió corporal del personatge en una situació determinada. Situar l’acció general. Centrar l’atenció en un objecte o una acció molt concreta. Destacar les expressions gestuals dels personatges. 3. Posa exemples de personatges plans i redons en novel·les, obres de teatre o pel·lícules que hages llegit o vist últimament.

75

301957 _ 0070-0085.indd

75

28/07/11

11:29


Les esses sorda i sonora En la nostra llengua, distingim una essa sorda (sopa) i una essa sonora (cosa). Ara vorem les grafies que poden representar cada so.

1. La essa sorda Aquest so pot ser representat mitjançant diverses grafies, depenent del lloc que ocupe en la paraula. A principi de paraula

• Amb c, davant e, i: ceba, cigró • Amb s: sabata, sépia, sirena, sofà, sud

Entre consonant i vocal

• Amb c, davant e, i: encetar, narcís • Amb ç, davant a, o, u: començar, cançó, forçut • Amb s: dansa, molsa

Entre vocals

• Amb c, davant e, i: cacera, edició • Amb ç, davant a, o, u: puça, açò, traçut • Amb el dígraf ss: tassa, passar • Amb s, només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual

A final de paraula

• Amb ç: feliç, capaç • Amb s: pastís, esbós

2. La essa sonora Aquest so, a diferència del de la essa sorda, no existeix en castellà. En valencià es representa amb les grafies següents, depenent del lloc que ocupe en la paraula. Exemples F zenit,

A principi de paraula

Entre consonant i vocal

z

zona, zebra, zoomorf

Exemples F pinzell, Excepció

colze, Alzira

F d erivats de dins (endinsar), fons

(enfonsar) i trans (transistor)

Exemples F casa, Excepció

Entre vocals TINGUES PRESENT

Quan una paraula acaba en -s i la paraula següent comença en vocal o en una consonant sonora, la s es pronunciarà sonora: tres novel·les, les amigues.

s

posar, andalusa, brisa F m ots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i paraules amb els sufixos -zou, -zoide, -zoic (protozou, espermatozoide, paleozoic)

3. La pronúncia de les esses sorda i sonora A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt: • La z és sempre sonora. • La c, la ç i la ss són sempre sordes. • La s entre vocals és en general sonora, i en altres posicions és sempre sorda.

76

301957 _ 0070-0085.indd

76

28/07/11

11:29


ACTIVITATS 1. Completa les paraules següents amb la grafia o el dígraf corresponent (s, ss, c o ç). •

el

•

•

énia

• pi

• ro

inyol

emblar

•

arra

• dan

arago

• bra

a

a

•

os

•

ar

uela

abata

• mi

a

• con

í

•

iutadà

• pa

os

• peda

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem. • veloç

F

velo

• avanç

F

avan

• feliç

F

feli

os • feli

itat • infeli

• vers

F

ver

icle • ver

ar • ver

• tros

F

tro

ejar • destro

• pas

F

pa

ar • pa

• gros

F

gro

itat • velo

es • velo

ar • avan

ada • avan

íped

em • avan

ment • feli

es

os • ver

ador • ver

ejar

os • tro os • pa

ir • gro

eu

• feli

ar • tro

eig • pa

a • engro

os • velo

ets

ets • pa

ària • gro

ada

et

3. Completa, a partir de l’exercici anterior, la regla següent. Quan una paraula acaba en ç, forma els derivats amb les lletres

i/o

En canvi, quan la paraula acaba en s, forma els derivats amb

i/o

4. Completa els buits de les paraules següents amb la grafia adequada de la essa sonora. • mu

eu

• de

embre

• quin

• sen

ill

• ro

ella

• hi

• proto

ou

• trape

i

• tre

ar

• anàli

i

• bron

• esmor

e

•

enda or e

ebra

• revi

ió

• pai

atge

•

enit

5. Esbrina si aquestes paraules contenen s sonora o s sorda i posa’ls s, ss, ç, c o z. • prince

a

• co

• tro

os

•o

• on

e

• pu

• disfre

es

• ama

ina ell

• don

ella

• ru

a

•

ona

•

a

• ra

ombi

• col

oltera

•

e

a ona

• pa

ió

6. Ompli l’espai en blanc per reconstruir el nom d’aquestes poblacions valencianes. • Algeme • Ca

í

es Altes

• Ma • Alma

amagrell

• Guada

ora

• Burja

uar ot

•

edaví

•

irat

• Valèn

ira

•

orita

• Beni

• Al

ia a

7. Llig aquestes oracions fixant-te en la pronunciació de les esses. • Si baixen molt els sous els treballadors perdran poder adquisitiu. • No es pot fer una truita sense trencar i batre els ous. ■ Explica la diferència que hages trobat entre les dues paraules destacades i a què es deu.

77

301957 _ 0070-0085.indd

77

28/07/11

11:29


L’oració. Definició i constituents

1. L’oració Una oració és un enunciat o conjunt de paraules que expressa una idea o un pensament complet, i que conté almenys un verb en forma personal. Les frases, en canvi, són enunciats que no contenen cap verb en forma personal. Exemples F La pel·lícula començava a les sis de la vesprada = oració Quina sort! = frase Les oracions s’organitzen en sintagmes, que són paraules o grups de paraules que s’estructuren al voltant d’una paraula que actua com a nucli i que acompleixen una funció determinada en l’oració. Hi ha cinc tipus de sintagmes: • Sintagma nominal (SN). Exemple: una obra teatral. • Sintagma verbal (SV). Exemple: feien tard. • Sintagma adjectival (SAdj). Exemple: molt avorrida. • Sintagma adverbial (SAdv). Exemple: prou bé. • Sintagma preposicional (SPrep). Exemple: de la meua germana.

2. Els constituents de l’oració Els constituents bàsics de l’oració són el subjecte, que sol ser un sintagma nominal, i el predicat, que és sempre un sintagma verbal. El subjecte i el verb han de concordar en nombre i persona. • El subjecte és el sintagma nominal que designa la persona, animal o cosa de qui es parla en l’oració. El nucli, que sol ser un substantiu o un pronom, pot anar precedit d’un determinant i seguit d’uns complements. SN subjecte

El cotxe de Robert té uns seients molt còmodes. Det. Nucli Complement del nom

• El predicat és el sintagma verbal que expressa tot allò que es diu del subjecte. Està format per un nucli, el verb, que és l’element clau de qualsevol oració i que pot anar acompanyat de complements. SV predicat El nostres amics van descobrir l’amagatall . Nucli (verb)

TINGUES PRESENT

Si el subjecte no apareix explícitament sinó que se suposa, parlem de subjecte el·líptic: Ahir (nosaltres) vam anar al cinema.

Complement

Podem distingir dues classes de predicats: el predicat nominal i el predicat verbal. • El predicat nominal o atributiu és aquell que té com a nucli un verb atributiu (ser, estar, semblar o paréixer), que actua com un enllaç entre el subjecte i l’atribut, l’element amb més càrrega de significat del predicat (Aquelles dones semblaven distretes). • El predicat verbal és aquell que té com a nucli un verb predicatiu, que expressa una acció o un procés que afecta el subjecte. Els verbs predicatius poden anar sols, encara que normalment van acompanyats d’un o diversos complements (Pere juga amb els seus amics).

78

301957 _ 0070-0085.indd

78

28/07/11

11:29


ACTIVITATS 1. Subratlla les expressions següents que tenen un sentit complet i, per tant, són enunciats. • Eva ha anat al circ.

• Alícia treballa a la fàbrica.

• Vosaltres teniu.

• Quina calor!

• Arròs amb menjarem Pere.

• Vine, Maria.

2. Subratlla els verbs en forma personal d’aquests enunciats i indica al costat quins són oracions. • I tant que sí!

• Segur que no.

• Vols dir que m’ha entés?

• La piscina està oberta a partir de les deu.

• Xocolate.

• Entrenem tres dies cada setmana.

3. Classifica aquests sintagmes en la taula següent.

tres mandarines • trenca les cadenes • de goma • ràpidament • salta • bastant amable • una vesprada calorosa gens divertida • supera els adversaris • per a Josep • en 1945 • malament • amb les seues amigues un llapis de color roig • competent SN

SV

SAdj

SAdv

SPrep

4. Assenyala el subjecte i el predicat de les oracions següents. Després, indica’n els nuclis. • L’ordinador de Xavier té un virus molt perillós. • Ahir la meua família va anar amb tren a Oriola. • Durant els exàmens elles es trobaven nervioses. • Mai va saber admetre la derrota l’excampió de motociclisme. • La gravació d’aquelles imatges va permetre la detenció de tots els assaltants. 5. Subratlla el verb de les oracions següents i indica quines tenen un predicat nominal (PN) i quines un predicat verbal (PV). • Les pel·lícules de la setmana passada van ser molt interessants. • Ella sempre confonia els noms dels carrers. • L’alumne va alçar la mà després de l’explicació. • Tots aquells bolígrafs són rojos. • La dependenta semblava obsessionada.

79

301957 _ 0070-0085.indd

79

28/07/11

11:29


Els complements verbals Els complements verbals són aquells sintagmes que completen la significació del verb. Segons la funció que fan dins l’oració, els complements del verb poden ser atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement predicatiu o complement circumstancial.

Atribut

L’atribut és el complement dels verbs atributius o copulatius (ser, estar, semblar o paréixer), que expressa una qualitat o característica del subjecte. Pot ser un SN, un SAdj, un SPrep, un pronom o un participi.

Complement directe

El complement directe (CD) és un sintagma nominal que designa l’objecte o la persona sobre la qual recau l’acció expressada pel verb. Els verbs que necessiten un CD per a tindre un significat complet s’anomenen verbs transitius. Per a reconéixer el sintagma nominal que fa la funció de complement directe podem substituir-lo pels pronoms febles em, et, ens, us, el, la, els, les, en i ho.

Complement indirecte

El complement indirecte (CI) és el sintagma que indica el destinatari de l’acció expressada pel verb. El CI sempre va introduït per les preposicions a o per a, i per a identificar-lo dins l’oració podem fer al verb les preguntes a qui? o per a qui? Els pronoms febles que poden substituir el CI són em, et, li (es) / ens, us, els (es).

Complement de règim verbal

El complement de règim verbal (CRV) és un sintagma preposicional introduït per una preposició exigida pel verb. Aquest complement és necessari perquè el verb tinga sentit complet. El CRV es pot substituir pels pronoms febles en (quan va introduït per la preposició de) i hi (si la preposició és a, en o amb).

Complement predicatiu

El complement predicatiu (CPred) és un complement verbal que expressa una qualitat del subjecte o del complement directe. Generalment és un SAdj que acompanya un verb predicatiu en funció atributiva, i que ha de concordar en gènere i/o nombre amb el nucli del subjecte o del complement directe.

Complement circumstancial

El complement circumstancial (CC) és un complement verbal no obligatori que aporta una informació específica sobre circumstàncies de lloc, temps, manera, quantitat, instrument, companyia... de l’acció verbal. En general, el pronom feble que substitueix els CC és el pronom hi. Però quan el CC va introduït per la preposició de, el pronom és en.

Els actors semblen nerviosos. Atribut

Ahir vam trobar la motxilla al parc. CD

Ahir la vam trobar al parc.

Pau va escriure una carta al seu cosí . CI

Pau li va escriure una carta.

Maria sempre es queixa de la roba . CRV

Maria sempre se’n queixa.

Els meus amics tornaren il·lusionats. CPred

Aniré demà a València. CC Lloc

Hi aniré demà.

80

301957 _ 0070-0085.indd

80

28/07/11

11:29


ACTIVITATS 1. Assenyala els complements directes de les oracions següents. • Van trobar el paquet al magatzem. • El director va demanar els informes a la secretària. • Ells ens van recomanar aquests còmics. • Ahir no es va acabar les postres. • Nosaltres sempre reguem els arbres del jardí. • Aquest migdia he tret de la butxaca els papers. • Abans li déiem tota la veritat. ■ Substitueix els complements directes per un pronom feble.

2. Escriu cada oració on corresponga segons la funció del complement subratllat. • Joan sempre parlava de la faena. • Els germans de ma mare semblaven cansats per culpa del viatge. • Jordi va demanar un entrepà de formatge al cambrer. • Acabe de comprar un regal a mon pare. • Després de la pluja, l’aigua del riu baixava bruta. • A les deu del matí començaran els actes festius. Atribut Complement directe Complement indirecte Complement de règim verbal Complement predicatiu Complement circumstancial

3. Separa el subjecte i el predicat d’aquestes oracions i analitza’n els complements del verb. • La meua germana ha dissenyat molts vestits a actrius famoses. • Aquells actors s’han acostumat a l’èxit ràpidament. • Aquest matí repararé l’ordinador als nostres veïns. • Júlia va escriure ahir un missatge als seus amics de Benicàssim. • Marta i Gemma han aprovat el projecte de final de carrera. • La professora ens ha explicat tots els problemes a la pissarra. • L’advocat ha portat tots els documents als jutjats.

81

301957 _ 0070-0085.indd

81

28/07/11

11:29


Història de la llengua (V). La llengua en el segle XIX

1. El marc històric i literari: la Renaixença Al segle XIX comença la lenta formació d’un estat liberal modern a tot Espanya, fet que en el terreny cultural suposa una uniformització en una mateixa llengua i cultura, la castellana. Durant aquests anys continuen les lleis que centralitzen el poder polític, l’administració, la justícia, la cultura, l’exèrcit i l’economia. El castellà és la llengua única de l’educació i la prohibició de les altres llengües arriba fins i tot al seu ús per telèfon en 1896. Tot i això, el segle XIX és també el moment de l’inici de la tímida recuperació cultural de la nostra llengua. Políticament, els moviments de recuperació d’un estat pluricultural dins l’Espanya liberal començaren amb el federalisme de la segona meitat del segle. A més, a Catalunya la nova burgesia industrial s’enfrontà per interessos econòmics amb l’estat. Al mateix temps, intel·lectuals, escriptors i polítics promogueren la recuperació de la cultura pròpia com un signe diferencial i encetaren el moviment de la Renaixença. Teodor Llorente.

A València no hi hagué una burgesia enfrontada amb l’estat com a Catalunya, però començà una certa reivindicació de la nostra llengua sense arribar a l’actuació política. Es van crear associacions de defensa i promoció de la llengua i la literatura pròpies, com Lo Rat-Penat (1878), o certàmens literaris com els Jocs Florals (record dels antics que se celebraven durant l’edat mitjana). Autors com Teodor Llorente, Venceslau Querol i Constantí Llombart van escriure obres en valencià i van iniciar així una tasca de normalització de l’ús literari de la llengua, encara que des de perspectives diferents: mentre que els dos primers pretenien la recuperació de la llengua antiga, Llombart entenia que havia d’adequar-se també als usos populars i pròxims a la gent.

2. La llengua dels renaixencistes El gran debat lingüístic de l’època es trobava en la disputa entre l’ús de dos models de llengua diferenciats: • Els defensors del «valencià que ara es parla» escrivien en una llengua que tot el món entenia, però que era plena de vulgarismes (abundants en obres populars com els sainets, els col·loquis, les auques, els romanços...). TINGUES PRESENT

A Catalunya i les Illes Balears es van consolidar també les formes actuals dels seus parlars, raó per la qual posteriorment, ja al segle XX, calgué recuperar una llengua unitària.

• Els partidaris de les formes antigues i literàries, en canvi, escrivien en una llengua arcaica, que pocs entenien del tot, i reivindicaven usos literaris quasi perduts o propis de parlars que no havien sigut influïts pel castellà. Mentrestant, la llengua continuava sumant castellanismes (chispa, luego, enfermetat, abarcar, bulto, embustero, llimpiar...). En els textos escrits, el valencià i la resta de parlars començaren a diferenciar-se una mica més. En valencià s’incorporaren algunes mostres d’ortografia castellana (y, ch) i es consolidaren formes actuals com els demostratius simples (este, eixe), el canvi dels pronoms febles (lo hi done, la hi done/li la done) i determinades terminacions verbals (patixc, cantara, dormira...).

82

301957 _ 0070-0085.indd

82

28/07/11

11:29


ACTIVITATS 1. Llig aquest fragment d’una carta que dirigí Teodor Llorente a Marià Aguiló i contesta les preguntes que el segueixen.

Teníem, ací a València, una llengua viva i una literatura morta; perquè encara que mai s’ha deixat d’escriure en valencià, els populars autors de romanços i col·loquis, i els que després portaren esta llengua al teatro i al periodisme satíric i festiu, la usaren sense estudi ni poliment algú, corrompuda i rebordonida com la trobaven en los llavis de la gent indocta, i bàrbarament castellanitzada en la ciutat, on no ha pogut defendre’s, com en los pobles més retirats, de la invasió de l’idioma oficial. Una llengua en tal estat és impròpia de tota poesia que

no siga completament familiar. Hi ha que relligar la tradició literària i açò té dificultats. ¿S’han d’adoptar de nou les paraules perdudes i oblidades? ¿S’ha de renunciar, per por a no ser comprés, al nom valencià propi, quan aquest ha estat substituït per un altre castellà? [...] Hi ha un muntó de diccions que s’han perdut en uns punts, i en altres es conserven; que els ciutadans de València ja no empleen, i alguns no les coneixen, i que aixís que eixim a l’horta, les trobem vives i significatives. [...] TEODOR LLORENTE, Poesia valenciana completa

• Explica l’afirmació inicial del fragment en relació amb la decadència de la llengua i la situació d’aquesta al segle XIX: «Teníem, ací a València, una llengua viva i una literatura morta». • Explica les diferències entre la situació de la literatura popular i la literatura culta, i les diferents necessitats expressives d’una i altra manifestació cultural. • Com creus que respondria Llorente a aquestes preguntes retòriques que formula ell mateix? a) «¿S’han d’adoptar de nou les paraules perdudes i oblidades?» F b) «¿S’ha de renunciar, per por a no ser comprés, al nom valencià propi, quan aquest ha estat

substituït per un altre castellà?» F

• Quina diferenciació geogràfica i quina solució al problema del model de llengua planteja l’autor al final del text? • Copia algun barbarisme que hages detectat en el text i escriu la forma correcta actual.

83

301957 _ 0070-0085.indd

83

28/07/11

11:29


La prosa humanista. Bernat Metge

1. L’humanisme a la Corona d’Aragó

Els humanistes són aquells escriptors que, a partir del segle XIV, comencen, primerament per Itàlia i després per tot Europa, a recuperar la rica cultura dels grecs i romans, que havia estat oblidada durant segles. Aquest corrent filològic i filosòfic situà l’home al centre de l’univers (antropocentrisme) i afavorí actituds basades en el raonament humà (racionalisme) i en la capacitat humana de dubtar (escepticisme). Tot i la proximitat amb Itàlia, en la nostra literatura l’humanisme tingué un desenvolupament limitat per raons ideològiques i per l’ús del llatí o del castellà per part de molts dels autors considerats humanistes. Tot i això, destaquen escriptors com Joan Roís de Corella, Antoni Canals i, sobretot, Bernat Metge. Lluís Vives.

2. Bernat Metge

Va nàixer a Barcelona, entre els anys 1340 i 1346, i va treballar com a notari en la cort del rei. Aficionat des de jove a les lletres, va traduir del llatí a la nostra llengua algunes obres importants d’humanistes reconeguts, com ara el Valter e Griselda, de l’escriptor florentí Francesco Petrarca. La seua obra principal és Lo Somni. 2.1 Lo Somni Després de la misteriosa mort del rei Joan I, Bernat Metge, juntament amb altres funcionaris reials, va ser culpat d’estar implicat en l’assassinat del rei i del fet que aquest morira sense confessió. El van tancar a la presó i, després d’eixir-ne, va escriure la seua obra mestra, Lo Somni, amb l’objectiu d’exculpar-se de l’assassinat i de guanyar el favor del rei i de la cort per a recuperar el seu lloc de treball com a funcionari. L’èxit del llibre va fer que aconseguira els seus objectius. En Lo Somni Bernat Metge conta que el rei Joan I se li apareix en somnis i li diu que la seua mort no va ser fruit de cap assassinat ni complot, sinó que va ser natural. En les dues parts finals del llibre, a més, fa un elogi de les dones, centrat especialment en les dones de la cort reial. Els elements humanistes de Lo Somni són: • El llibre pren la forma de diàleg, molt emprada per grecs i romans. • En les seues pàgines ixen personatges de la mitologia clàssica, com ara Orfeu i Tirèsies, que parlen amb l’autor i el rei. • En Lo Somni veiem que la literatura no té com a preferència la difusió de certes idees religioses o polítiques, sinó que serveix una persona i els interessos d’aquesta. Es tracta, doncs, d’un llibre antropocentrista.

TINGUES PRESENT

Dos humanistes importants de la Corona d’Aragó foren el valencià Lluís Vives i el barceloní Jeroni Pau, que s’expressaren en llengua llatina.

3. Altres autors de l’època humanista a la Corona d’Aragó

Aquests altres autors no es poden considerar del tot humanistes ja que, malgrat que tenien interés per les obres clàssiques i les van imitar formalment en molts casos, el seu pensament continuava sent essencialment medieval. • Antoni Canals (regne de València, 1352-1419) va traduir al valencià autors llatins com Valeri Màxim o Sèneca, però la seua ideologia era medieval. • Joan Roís de Corella (Gandia, 1433-1497) va dedicar una bona part de la seua joventut a versionar obres clàssiques, especialment d’Ovidi.

84

301957 _ 0070-0085.indd

84

28/07/11

11:29


ACTIVITATS 1. Llig el fragment següent, pertanyent a Lo somni, i respon a les preguntes que el segueixen.

Un divendres a mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em vingué gran desig de dormir, i alçant-me en peu passegí un poc per la dita cambra; però sobtat de molta son, vaig gitar-me sobre el llit, i sobtosament, sense despullar-me, m’adormí, però no pas en la forma acostumada, sinó en aquella que els malalts o famejants solen dormir. Estant així, se m’aparegué un home de mitjana estatura [...] i per a mi fou evident que estava davant el rei En Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc de temps que havia mort, i al qual jo llongament havia servit. I dubtant de qui era, m’espaordí terriblement. Llavors ell em digué: –Allunya tota por de tu, perquè jo sóc aquell que et penses. –Oh, Senyor! Com sou vós ací? No vau morir l’altre dia? –No, sols deixí la carn a sa mare, i doní l’esperit a Déu, qui me’l va donar. –Com l’esperit? –diguí jo–. No puc creure que l’esperit siga res ni que puga tenir altre camí sinó aquell que la carn té. –I doncs, què creus que sóc jo? No saps que l’altre dia passí de la vida corporal en què era? –Ho he escoltat –responguí–, mes ara no ho crec, perquè si haguéreu mort no seríeu ací, e entenc que sou viu. [...]

–La fama és certa, que jo he pagat el deute de natura; i el meu esperit és aquest qui parla amb tu. –Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes, parlant amb vós, jo no creuré que sigueu mort, perquè els hòmens morts no parlen. –Veritat és –digué ell– que els morts no parlen; però l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar. –No em pareix –diguí jo– que l’esperit siga res després de la mort, perquè moltes vegades he vist morir hòmens i bèsties i ocells, i no veïa que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conéixer que carn i esperit fossen dues coses distintes; sinó que sempre he cregut que el que hom anomena esperit i ànima no fos altra cosa sinó la sang o la calor natural que és en el cos. [...] –Molt t’enganyes –digué ell–, pareix que no faces diferència entre una classe d’esperit i l’altra. –No, perquè veig que totes les coses animades moren d’una mateixa manera. BERNAT METGE, Lo Somni (adaptació)

• Indica en aquest text d’on a on va la part narrativa i d’on a on la part dialogada. • Explica breument què li ocorre al narrador i protagonista en el primer paràgraf. Precisa com és el seu son. • Quin és el fet cabdal que es produeix en el segon paràgraf? • Completa aquest quadre amb les opinions dels dos personatges que dialoguen. Què és...

... la carn o el cos...

... l’ànima o l’esperit...

... per al rei En Joan? ... per a Bernat Metge?

• Quina de les dues ideologies et sembla més pròpia del món medieval? • Amb quin d’aquests conceptes identificaries l’actitud del narrador pel que fa a l’esperit? antropocentrisme (l’home, centre de l’univers) racionalisme (confiança absoluta en el raonament humà) escepticisme (dubte de tot el que no siga científicament demostrable) humanisme (recuperació dels clàssics grecs i romans) teocentrisme (Déu, centre de l’univers)

85

301957 _ 0070-0085.indd

85

28/07/11

11:29

6

UNITAT

L’aigua a la Comunitat Valenciana 1. La pluviositat A la nostra Comunitat, la pluviositat és escassa, amb pluges estacionals, curtes i intenses que provoquen inundacions i molta erosió. Generalment plou més a la costa que a l’interior, a excepció de les zones muntanyoses, en què plou amb certa intensitat. A la serra d’Espadà, la Tinença de Benifassà, el Penyagolosa, la serra d’Aitana i la Safor s’arriba als 700-800 mm/any; en canvi, a la meitat sud de la província d’Alacant només s’assoleixen els 300 mm/any.

2. Els rius i les rambles A la Comunitat Valenciana hi ha dues classes de rius: • Els rius al·lòctons naixen en altres comunitats i desemboquen al Mediterrani. Són al·lòctons els rius Millars, Túria, Xúquer i Segura. Es tracta de rius llargs i cabalosos, amb aigua que s’utilitza sobretot per al regadiu. • Els rius autòctons naixen a les nostres serres. Entre altres, són rius autòctons el Palància, el Serpis i el Gorgos. Aquests rius són curts i poc cabalosos, ja que les capçaleres estan prop del mar Mediterrani, on desemboquen, i procedeixen de serres amb altituds inferiors a 1.500 m. Les rambles són barrancs que naixen amb l’aigua de la pluja caiguda torrencialment a la primavera o a la tardor. L’erosió que provoquen és molt gran, ja que inunden, de colp i volta, terrenys que s’assequen del tot després d’alguns dies.

3. Els aqüífers Una part important de l’aigua de pluja es filtra en la terra i s’acumula, cosa que fa amerar les roques permeables i forma aqüífers. A la nostra Comunitat, els aqüífers es disposen al llarg d’una franja propera al litoral. D’aquests aqüífers s’extrau aigua per al reg i per al consum humà des de fa segles, i això n’ha provocat la sobreexplotació. També sofreixen salinització per intrusions marines i una contaminació elevada per l’abús de fertilitzants en l’agricultura.

4. Les zones humides En certs llocs de la Comunitat Valenciana l’aigua s’acumula i forma zones humides, com les albuferes i les llacunes, que són reserves naturals per a la nidificació i el descans d’ocells migratoris. Així mateix, serveixen de refugi a poblacions d’animals i vegetals que només viuen a la nostra Comunitat: les anomenades espècies endèmiques.

86

301957 _ 0086-0101.indd 86

28/07/11 11:35

Aquestes zones humides es conserven en estat natural per la pressió social, que fa que els governs dicten lleis per promoure’n el manteniment i la recuperació. D’aquesta manera s’evita la seua degradació, a causa de la pressió urbanística, l’extracció d’aigua per a regadius, l’acció industrial i els sediments que, a poc a poc, s’hi van depositant. A la Comunitat Valenciana hi ha dos tipus de zones humides: • Zones humides litorals. Es tracta d’albuferes, maresmes i marjals separades del mar per barreres arenoses o restingues. En gran part dels casos presenten una o diverses obertures –les goles– que permeten la comunicació amb el mar i, per tant, la renovació de l’aigua i el manteniment de la vida aquàtica. Les zones humides litorals més importants de la nostra Comunitat són les albuferes de València, Calp, Elx-Santa Pola i Peníscola; les maresmes del Prat de Cabanes; les marjals de Xilxes-Almenara, el Puig-Puçol, Cullera i PegoOliva; i les llacunes litorals de la Mata i Torrevella. • Llacunes interiors. Són acumulacions d’aigua de pluja o de regadiu, o brolladors subterranis que omplin depressions del terreny. Les més importants són les llacunes de Salines, Villena i el Fondo d’Elx-Crevillent. L’aigua els arriba per naixements d’aigua, fonts, ullals i brolladors, a partir dels aqüífers.

5. El problema de l’esgotament de recursos Fins fa poc, l’ésser humà extreia de la naturalesa tot el que podia per al seu profit, sense pensar que algun dia aquests recursos podrien esgotar-se. Entre aquests recursos, el més valuós és l’aigua. Actualment, les necessitats d’aigua a la Comunitat Valenciana són molt elevades, a causa, bàsicament, del ràpid creixement de la població per la immigració i el turisme. Aquest creixement ha motivat una major necessitat d’aigua per als usos agrícoles, per a la indústria i per al consum domèstic. Però la quantitat d’aigua que ens ofereix la naturalesa és cada vegada més baixa. L’extracció d’aigua dels aqüífers és tan alta que alguns s’han esgotat i d’altres s’han omplit d’aigua marina. D’altra banda, la contaminació de les aigües fa que una gran part no es puga fer servir per al consum per la qualitat tan baixa que presenten. Tot això ens obliga a pensar en aquest problema per buscar-hi una solució: l’estalvi d’aigua domèstica és fonamental; el reg gota a gota, una necessitat, i el reciclatge de l’aigua que utilitzen les indústries, una mesura eficaç contra la contaminació. JOSE MANUEL CASAS I ALTRES, Supernova, Ciències de la Naturalesa 1r ES0

87

301957 _ 0086-0101.indd 87

28/07/11 11:35


Claus de la lectura En aquest text expositiu distingirem dues parts: la primera, més extensa, descriu els recursos hidrològics de la Comunitat Valenciana; la segona, més breu, resumeix els problemes principals que la utilització humana de l’aigua planteja en el nostre territori. Farem atenció a entendre el conjunt de termes específics de la matèria a mesura que els anem trobant en la lectura.

Vocabulari pluviositat: quantitat de pluja. erosió: desgast que es produeix en el sòl. amerar: penetrar un líquid, generalment aigua, a un objecte. aqüífer: formació geològica on s’emmagatzema i circula aigua subterrània. albufera: llacuna litoral tancada per un cordó arenós. endèmic: que viu només en una regió determinada. maresma: costa baixa inundable per les aigües del mar o d’un riu. marjal: aiguamoll litoral.

ACTIVITATS 1. Digues quina creus que és la finalitat d’aquest text. 2. Busca en el text un exemple de definició i un de classificació.

• Definició F

• Classificació F

3. Fes un esquema del text que en reculla les idees principals.

88

301957 _ 0086-0101.indd 88

28/07/11 11:35


ACTIVITATS 4. Contesta aquestes preguntes després de llegir detingudament el text. • A quines zones de la Comunitat plou més i a quines plou menys? • Com es formen les rambles? • Què són els aqüífers? Com s’aprofiten? • Per a què utilitzen les zones humides els ocells migratoris? • Què permeten les mesures de protecció de les zones humides? 5. Explica les diferències que hi ha entre els rius autòctons i els rius al·lòctons. 6. Indica el problema que es deriva de les crescudes de les rambles. 7. Assenyala què ha motivat el creixement de les necessitats d’aigua a la nostra Comunitat. 8. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

A la meitat sud de la província d’Alacant plou molt. Els rius Millars, Túria, Xúquer i Segura són al·lòctons. Els aqüífers valencians estan situats en una llarga franja propera a la costa. Les llacunes interiors són albuferes, marjals i maresmes separades per barreres arenoses. La contaminació de l’aigua fa que cada vegada se’n puga aprofitar menys per al consum humà.

9. Explica el significat de l’afirmació següent.

Aquestes zones humides es conserven en estat natural per la pressió social, que fa que els governs dicten lleis per promoure’n el manteniment i la recuperació.

89

301957 _ 0086-0101.indd 89

28/07/11 11:35


Els textos expositius

1. Característiques dels textos expositius Els textos expositius són aquells que tenen la intenció de transmetre objectivament informació amb una finalitat essencialment didàctica i divulgativa. Podem trobar aquest model de textos en els fullets explicatius, els llibres de text, les obres de divulgació científica, les obres de consulta, les conferències, les explicacions a classe... Els textos expositius poden presentar la informació de dues maneres: • De forma resumida i clara, perquè ens fem una idea general del tema de què es parla. És el cas, per exemple, dels diccionaris, les enciclopèdies, els tríptics... En aquests textos són importants els esquemes, tant per a organitzar millor els continguts com per a sintetitzar-los. • També la poden presentar de forma àmplia, per a aprofundir en el coneixement dels continguts de què es parla. Aquests textos solen incloure apartats i subapartats per a organitzar la informació. És el cas, per exemple, de les obres de consulta especialitzades (manuals, llibres de text, articles especialitzats, etc.).

2. Estructura dels textos expositius Els textos expositius solen presentar l’estructura següent:

ESTRUCTURA

Introducció

S’hi presenta el tema de què es parlarà i el propòsit que es persegueix.

Desenvolupament

S’hi exposa la informació que volem transmetre segons l’ordre establit i amb exemples.

Conclusió

Conté un resum de les idees exposades i, de vegades, una valoració personal.

3. Estil dels textos expositius Els textos expositius han de ser clars, senzills i ben organitzats. Amb aquesta finalitat, hi són freqüents aquests recursos: TINGUES PRESENT

En l’àmbit escolar o acadèmic en general abunden els textos expositius, tant escrits (llibre de text, treball monogràfic) com orals (classe magistral, exposició oral).

• L’ús d’un lèxic adequat al contingut i comprensible per al receptor a què s’adreça. Convé explicar els termes especialitzats sempre que calga. • La disposició de la informació dels continguts en apartats i subapartats en cas de treballs extensos, o en paràgrafs en cas d’escrits més breus. • La presència d’elements gràfics que ajuden a entendre l’exposició: esquemes, diagrames, fotografies, il·lustracions... Moltes vegades, una imatge sintetitza de manera més comprensible el que es descriu amb paraules. • Finalment, hem de tindre en compte els connectors textuals que utilitzarem segons l’estructura en què hàgem organitzat el text.

90

301957 _ 0086-0101.indd 90

28/07/11 11:35


ACTIVITATS 1. Relaciona cadascun d’aquests grups de connectors amb un tipus. és a dir, en altres paraules... •

• connectors espacials

dalt, baix, al voltant, en primer terme, al fons, enmig... •

• connectors temporals

per tant, així, ja que, per això, per aquesta raó... • però, en canvi, al contrari, amb tot... • de primer, a continuació, tot seguit, després, finalment, aleshores, mentre, llavors, més tard... • pel que fa a, d’altra banda, a més a més, en relació amb, quant a, d’acord amb... • per exemple, com ara… • en resum, per acabar, en definitiva... •

• connectors per a concloure • connectors per a canviar de tema • connectors de causa-efecte • connectors d’oposició • connectors per a aclarir • connectors per a posar exemples

2. Llig aquest text i resol les activitats que s’hi proposen.

La desertificació al Mediterrani europeu La regió del Mediterrani Nord constitueix un complex mosaic de variats paisatges. Una gran part de la regió és semiàrida i està sotmesa a sequeres estacionals, gran variabilitat de la pluviositat o sobtats i intensos ruixats. Es caracteritza per l’explotació continuada del territori des de fa més de 8.000 anys, per l’elevada densitat de població, per la producció agrícola intensiva, per les grans concentracions industrials, per ser una important destinació turística... A tot això caldria afegir la terrible escalada d’incendis forestals que en el període de 1976 a 1999, i en el cas concret de la Comunitat Valenciana, va arrasar dos terços de la superfície forestal. La degradació de les terres al Mediterrani es relaciona amb freqüència amb pràctiques agrícoles inadequades o amb la utilització de zones marginals en principi poc aptes per a l’agricultura. En aquestes condicions el terreny s’erosiona, perd matèria orgànica, se salinitza i, gradualment, disminueix la seua capacitat productiva com a resposta a aquesta combinació de riscos naturals –sequeres, inundacions, incendis forestals– i a les esmentades activitats humanes. Contribueixen a agreujar la situació els canvis socioeconòmics i l’estat de crisi i abandó que en aquests últims anys ha travessat l’agricultura tradicional, amb les consegüents migracions de les zones rurals a les urbanes. JOSÉ LUIS RUBIO, «Els processos de desertificació en un context de canvi global», Mètode, núm. 34 (estiu, 2002)

• Digues la intenció o finalitat d’aquest text. • Digues de quina de les dues maneres es presenta la informació en aquest text. • Busca una expressió que serveix per a afegir una nova dada a les anteriors. • Busca una expressió que serveix per a introduir una conseqüència d’una idea anterior.

91

301957 _ 0086-0101.indd 91

28/07/11 11:35


Les consonants palatals

1. Els sons palatals Aquest quadre recull les consonants que es pronuncien acostant la llengua al paladar: Consonants Fricatives (l’aire frega en els òrgans bucals)

Sonores (vibren les cordes vocals) Grafies: g / j Exemple: menjar

Africades Grafies: tg / tj (primer moment d’oclusió i segon Exemple: rellotge moment de fregament)

Sordes (no vibren les cordes vocals) Grafies: x / ix Exemple: reixa Grafies: x / tx / -ig Exemple: motxilla

2. Les consonants palatals sonores: les grafies g/j i tg/tj PRONÚNCIA FRICATIVA

g

Davant les vocals e, i: general, mengen, verger, girar, enginyer, regió Excepcions F • Davant els grups -ecc- i -ect-: injecció, objecte •E n noms de procedència bíblica: Jesús, Jeremies •E n algunes paraules per raons etimològiques: jerarquia, jersei, jeroglífic, majestat

j

Davant les vocals a, o, u: japonés, menjar, pijama, jove, bajoca, aljub, dejuni

tg

• Davant les vocals e, i i sempre entre vocals: garatge, rellotge, paisatgístic • Totes les paraules acabades en -atge, -etge, -otge i -utge i derivats s’escriuen amb tg.

tj

• Davant les vocals a, o, u i sempre entre vocals: platja, pitjor, fetjut • Les paraules derivades d’altres que duen -tg- o acaben en -ig se solen escriure amb tj.

PRONÚNCIA AFRICADA

3. Les consonants palatals sordes: les grafies x/ix i x/tx/ig PRONÚNCIA FRICATIVA

x

• A començament de paraula: xilòfon, xeringa, xarop • Darrere i o au: guix, rauxa

ix

• Entre vocals: reixa, maduixa, eixam • A final de paraula: calaix, peix, moix, fluix

x PRONÚNCIA AFRICADA

• A començament de paraula: xocolate, xica, xiclet Excepcions F Paraules provinents d’altres llengües: txistu, Txad, txapela • Darrere de consonant: anxova, perxa, elxà, panxa • A final de paraula, si va darrere de consonant: Elx, ponx, Barx

tx

• Entre vocals: metxa, cotxe, clòtxina, motxilla • A final de paraula (si els derivats s’escriuen amb tx): capritx, despatx

ig

• A final de paraula (si els derivats s’escriuen amb g/j, tg/tj): assaig, roig

92

301957 _ 0086-0101.indd 92

28/07/11 11:35


ACTIVITATS 1. Completa les paraules següents amb g, j, tg o tj. • nete

ar

•

e

• pa

• diumen e

• persona

•

eneral

•

aponés e

• in

ecció

•a

udant

eriàtric

• ro

ar

• ma

• via

•

a estat

ent

• reporta

• me

e

• se

ell

• rebu

•

ar

e

esús

• pe

ada

• mi

à

2. Ompli el quadre següent seguint l’exemple. Present d’indicatiu

Pret. imperfet

Condicional Jo viatjaria

viatjar passejar desitjar

Jo desitge

menjar Jo jutjava

jutjar netejar

3. Posa x, tx o ig a les paraules següents, segons calga. • pun

a

• car

ofa

• fa

opar

•

• despa • ta •

a

•

oc

• Con

• pu

uplar

• ca a

•

• empa

ina

• cartu

alot

•

ocolate

•

emeneia

4. Escriu la paraula a què es refereix cada definició. • Color de la sang. F • El contrari d’alt. F • Natural de Txèquia. F • Entrepà fet amb pa de motle. F • Malla teixida d’una porteria. F • Persona que ha perdut l’enteniment. F 5. Completa el text següent amb les grafies dels sons palatals adequades.

El pas de les plataformes era saludat amb crits pels iquets que corrien darrere d’elles reclamant: «un pe et, un pe et, encara que siga icotet!». Els més pillets anaven amb gan os per poder agarrar-ne algun. Per evitar-ho, una persona vi ilava les ca es al llarg del tra ecte. Eren aquelles vesprades d’estiu en què tots estaven a la fresca. Els ma ors raonaven. Els iquets ugaven o passe aven els fanals que els seus pares els havien fet, buidant un meló d’Al er i decorant-li la corfa. A meitat dels anys quaranta, la subhasta de pe començà a fer-se en l’edifici de la llo a d’El Progreso Pescador. PEP MARTORELL, El món mariner del Cabanyal

93

301957 _ 0086-0101.indd 93

28/07/11 11:35


Tipus d’oracions

1. Segons l’estructura

L’oració és un conjunt de paraules que expressen una idea o un pensament complet, independent sintàcticament, i que conté, almenys, un verb en forma personal. Els constituents bàsics de tota oració són el sintagma nominal (subjecte) i el sintagma verbal (predicat). Segons el nombre de verbs en forma personal, les oracions poden ser simples o compostes. • L’oració simple és la que es construeix amb un sol verb en forma personal. L’amiga d’Anna va vore uns ocells amb plomes grogues. verb

• L’oració composta és la que conté més d’un verb en forma personal i, per tant, més d’un predicat. A l’hivern cada dia enceníem el foc perquè feia molt de fred. verb

verb

Les oracions compostes poden contindre proposicions. Una proposició és una oració simple formada pel verb i el complement o complements que l’acompanyen. • Juxtaposades. Robert ja no ve a casa nostra : deu estar enfadat. oració 1

oració 1

• Coordinades. Li agradava el teatre però els amics preferien el cine. oració 1

oració 1

• Subordinades. Els amics de Laura deien que aprovarien tot el curs. oració principal

2. Segons l’actitud del parlant

oració subordinada

L’emissor pot plasmar la seua actitud davant el missatge amb diferents mecanismes: l’ús de signes gràfics, l’ús d’un mode verbal o un altre, l’ordre de les paraules, l’ús de marcadors lèxics (adverbis, pronoms i conjuncions) o el tipus d’oracions que utilitze. Segons l’actitud del parlant podem classificar les oracions en: • Enunciatives. Presenten la informació com si fóra real. Poden ser: – Afirmatives: Josep ha trencat les ulleres. – Negatives: No sabem on vius. • Interrogatives. Serveixen per a formular preguntes. Poden ser: – Directes, si acaben amb un signe d’interrogació: Quan has eixit de classe? – Indirectes, si van introduïdes per un verb: No sé què teníem a les mans. – Totals, si es responen amb un sí o un no: Has sabut la lliçó? – Parcials, si demanen com a resposta una paraula o un grup de paraules distintes de sí i no: Qui ha portat l’agenda? • Exclamatives. Expressen emocions: Com se l’estimava! • Imperatives. Expressen una ordre, un prec o una prohibició: Preneu la llet! • Dubitatives. Presenten un fet com a possible: Potser són estrangers. • Optatives. Expressen un desig: Tant de bo anares d’excursió!

94

301957 _ 0086-0101.indd 94

28/07/11 11:35


ACTIVITATS 1. Subratlla els verbs en forma personal que trobes en aquest text i destria les oracions simples de les compostes.

Els treballadors en assemblea van decidir continuar les mobilitzacions fins que no se solucionara el problema. Estaven desesperats. Van acordar una vaga general i a més a més van decidir tancar-se a la fàbrica, amb ells a dins no s’atrevirien a desmantellar-la. El bloqueig continu de l’autopista va

provocar no solament problemes de proveïment al poble sinó també a la ciutat, en quedar bloquejada una de les seues principals vies de sortida. Els veïns i les veïnes de la comarca portaven amb resignació les conseqüències negatives de la protesta.

Oracions simples

Oracions compostes

GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ, La fàbrica

2. Classifica les oracions següents segons el tipus d’oració composta de què es tracte. • Va caure un bac i es va trencar una cama. F • Fem el dinar o anem al mercat. F • Sempre que volia llegir un llibre es posava les ulleres. F • Estan molt tranquils; deuen tindre un bon dia. F • Veniu a la festa del meu aniversari perquè ens ho passarem molt bé. F • No aniré al concert: estic cansat. F 3. Indica de quin tipus són aquestes oracions segons l’actitud del parlant. • Anireu al cine després de fer els deures? F • Tots els carrers del centre estaven plens de brutícia. F • Quina por que tenia! F • Tant de bo poguera anar al cinema amb tu. F • On hi ha una bústia? F • Torneu a casa ara mateix! F • No llances els papers al terra! F 4. Transforma aquesta oració enunciativa afirmativa en els tipus següents.

Vicent escolta aquesta cançó.

• Enunciativa negativa F • Exclamativa F • Interrogativa total F • Interrogativa parcial F

95

301957 _ 0086-0101.indd 95

28/07/11 11:35


Tipus d’oracions

3. Segons els constituents de l’oració Atenent els constituents bàsics de l’oració (subjecte i predicat) i la naturalesa del predicat, distingim entre oracions atributives, predicatives i impersonals. • Oracions atributives. Són aquelles que tenen un predicat nominal, és a dir, un predicat constituït per un verb atributiu o copulatiu (ser, estar, semblar, paréixer) i un atribut. Els verbs atributius actuen com un simple enllaç entre el subjecte de l’oració i l’atribut, que el complementa i n’expressa una característica, una qualitat o un estat. Així doncs, l’atribut és l’element amb més càrrega de significat del predicat.

La meua germana semblava il·lusionada . Subjecte

Verb atributiu

Atribut

• Oracions predicatives. Són les que contenen un predicat verbal, format per un verb predicatiu i un complement o més, en cas de tindre’n. Les oracions predicatives poden ser transitives, intransitives, reflexives i recíproques.

Oracions transitives

Oracions intransitives

Oracions reflexives

TINGUES PRESENT

Segons la veu del verb també es poden distingir oracions actives (Pere ven cotxes), passives (Els cotxes són venuts per Pere) i passives pronominals (Es venen cotxes).

Oracions recíproques

Són aquelles oracions que porten un complement directe (CD). Els verbs que admeten CD s’anomenen verbs transitius. Estan formades per verbs que no porten complement directe. Habitualment es construeixen amb verbs que expressen moviment (eixir, anar, tornar, córrer...) o estat (dormir, viure, créixer...). Són aquelles oracions en què el subjecte executa i rep alhora l’acció verbal. Sempre es construeixen amb un pronom personal (em, et, es, ens, us), que fa funció de CD o de CI. Són un tipus d’oracions reflexives en què el subjecte està compost per diverses persones o coses, que executen i reben mútuament l’acció verbal.

Daniel ha comprat pa. Subjecte V. transitiu CD

La iaia amoixa el gat. Subjecte V. transitiu CD

El pare ha vingut ací. Subjecte

Verb

CC Lloc

Maria viu molt bé. Subjecte Verb CC Manera

Jaume es pentina. Subjecte CD

Verb

Imma es renta les mans. Subjecte CI Verb

CD

Roland i Carme es Subjecte

CI

telefonaven. Verb

• Oracions impersonals. Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte explícit ni el·líptic. Solen estar formades per verbs relacionats amb fenòmens atmosfèrics, el verb haver-hi, el verb ser acompanyat d’un CC de temps, els verbs semblar o paréixer seguits d’una oració introduïda per que i verbs impersonals formats amb el pronom es. Fa fred. Hi havia molta gent. És tard. Sembla que vindran. S’hi està bé.

96

301957 _ 0086-0101.indd 96

28/07/11 11:35


ACTIVITATS 1. Classifica aquestes oracions en atributives i predicatives. En el cas de les atributives, subratlla’n l’atribut. • Hem convençut la teua germana. F • L’oficina de Correus estarà oberta tot el dia. F • El meu gat estava malalt. F • Demà comprarem clòtxines al mercat. F • El seu amic sembla molt espavilat. F • El secretari recollia un paper de terra. F • Carles és molt valent. F 2. Relaciona cada tipus d’oració amb la característica i l’exemple que li corresponga. Oracions actives

El subjecte pateix l’acció del verb.

Maria rega els geranis.

Oracions passives

El subjecte executa l’acció del verb.

Els geranis són regats per Maria.

3. Indica si les oracions següents són transitives o intransitives. Després, subratlla el CD de les oracions transitives i transforma-les en passives. Segueix el model. Model F La mestra va corregir els exercicis a la pissarra. La mestra va corregir els exercicis a la pissarra. F Oració transitiva. CD

Els exercicis van ser corregits per la mestra a la pissarra.

• El meu pare llegia el diari tots els matins. F • Els alumnes parlaven amb l’escriptora d’Alcoi. F • Hui han podat una palmera al pati de l’institut. F 4. Digues si aquestes oracions són impersonals, reflexives, recíproques o passives pronominals. • Hui hi ha molts núvols. F • Ella es pentinava els cabells amb un raspall. F • Enric i Pau s’envien missatges amb el mòbil. F • Al meu edifici es lloga la planta baixa. F • Hui ha plogut al sud de la Comunitat Valenciana. F • Els teus germans s’estimen moltíssim. F • S’ha subhastat un quadre de Sorolla de l’última etapa. F • El jugador es dutxà després del partit. F

97

301957 _ 0086-0101.indd 97

28/07/11 11:35


Els àmbits d’ús i els registres

1. Els àmbits d’ús L’àmbit d’ús és el marc sociocultural en què té lloc l’acte comunicatiu: familiar, educatiu, administratiu, professional, judicial, literari, dels mitjans de comunicació, etc. Atenent les variables següents, en cada situació comunicativa utilitzarem una variant de la llengua o una altra. • L’individu i la relació amb l’interlocutor: el discurs varia per motius del sexe del parlant, l’edat, la formació, l’ocupació o la relació que s’estableix amb el destinatari de la comunicació. • El tema: segons que el tema siga general (com ara una conversa sobre esport) o especialitzat (si es fan servir termes específics d’una matèria o ciència), el lèxic i les expressions canvien. • El canal en què es produeix la comunicació condiciona la forma dels missatges (la ràdio, el carrer, la línia telefònica, internet...). • La intenció comunicativa (convéncer, explicar, informar, donar ordres, emocionar...) també condiciona la forma del text.

2. Els registres Per a adequar-nos a cada àmbit d’ús utilitzem models de llengua diferents que configuren els registres. El quadre següent recull els principals: • Es dóna en àmbits cultes: REGISTRES FORMALS: nivell de formalitat alta

a) Cientificotècnic: llenguatge molt clar i precís, amb abundants termes propis de cada especialitat i tecnicismes. b) Administratiu: llenguatge amb moltes fórmules fixes establides i tecnicismes. Per exemple, el llenguatge jurídic. c) Literari: llenguatge més elaborat, ple de recursos retòrics i amb una intenció estètica.

REGISTRE ESTÀNDARD: nivell de formalitat mitjana

• Supera les diferències geogràfiques i socials de la parla, és neutral. • S’usa sobretot en els mitjans de comunicació i la publicitat. • Recentment, tendeix a incorporar lèxic de registres més formals, pel desenvolupament tecnològic i la globalització de la informació. • Es donen sobretot en situacions de comunicació oral.

REGISTRES INFORMALS: nivell de formalitat baixa

• Són més improvisats i espontanis, amb bastants barbarismes i vulgarismes, oracions inacabades, incorreccions gramaticals, etc. • Inclouen els àmbits familiar i d’amistat o coneixença amb confiança. • Contenen els nivells familiar, col·loquial i, fins i tot, vulgar.

98

301957 _ 0086-0101.indd 98

28/07/11 11:36


ACTIVITATS 1. Llig els textos següents i respon.

Text 1

Text 2

Text 3

L’ús de nanopartícules d’or es coneix des de fa uns 1.700 anys, [...], encara que sembla que va ser Faraday, l’any 1857, qui va intentar explicar per primera vegada el color rogenc de l’or present en els vitralls de les esglésies associant-lo a un efecte de grandària. [...] Faraday també va ser el primer a sintetitzar per primera vegada en un laboratori els primers col·loides de nanopartícules d’or usant una reacció de reducció dels ions AuCI4 amb fòsfor.

–Ei! Xavals! Com anem? –Genial. Ja s’ha acabat aquest malson. [...] –Ostres! Sembles la de sempre. –Sí! Ja n’hi ha prou, de fugir. Triniti ha mort, torna Llum! –Això! Tornem de nou. S’acaba el malson, comença la vida. –Ei! He de començar a estudiar. Només queda un mes de classes. –Tia, para! Avui ho celebrarem. –D’acord! –Llum, Dani m’ha dit que tens un joc nou que és genial. –Sí, tia! És una passada. Hi juguem? [...] –Guai! Açò ja s’assembla als vells temps.

La Universitat de València obri les biblioteques 24 hores al dia

JUAN MARTÍNEZ-PASTOR, GUILLERMO MUÑOZ-MATUTANO I RAFAEL ALBARGUES, «El majúscul impacte d’allò minúscul», Mètode, núm. 65 (estiu de 2010)

GEMMA LLUCH, el-joc.com

L’entitat acadèmica amplia l’horari pels exàmens de setembre

Les biblioteques de la Universitat de València de Ciències Socials (al campus de Tarongers), de Ciències (Burjassot) i d’Humanitats (Blasco Ibáñez) obriran les 24 hores del dia a partir de hui dilluns i fins les 21 h del pròxim 10 de setembre. L’ampliació extraordinària de l’horari respon «a la necessitat dels estudiants de disposar d’espais on preparar les matèries per als pròxims exàmens de setembre», indiquen des de l’entitat acadèmica. [...] avui.elpunt.cat, 23 d’agost de 2010 (adaptació)

• Com creus que són els individus que participen en aquests actes comunicatius? En el text 1 i el text 3 no hi ha aparentment interlocutors, però sabries dir a qui van adreçats?

• De quins temes es parla? Pertanyen a un àmbit culte o més informal?

• Quina és la intenció comunicativa de cada text?

• Per què creus que en cada text s’usa un tipus de llengua diferent? 2. Classifica les paraules segons que s’utilitzen en un registre formal (F), estàndard (E) o informal (I). • pispar

robar

furtar

• pusil·lànime

covard

gallina

• pasta

diners

capital

• ric

forrat

adinerat

• finar

morir

dinyar-la

99

301957 _ 0086-0101.indd 99

28/07/11 11:36


El Segle d’Or (I). La lírica

1. Ausiàs Marc Ausiàs Marc és, possiblement, el poeta més important de la nostra literatura. De la seua vida sabem que va nàixer a Beniarjó, al costat de Gandia, l’any 1397 i que descendia d’una família noble molt aficionada a les lletres. De fet, son pare, Pere Marc, i el seu oncle Jaume van ser també poetes importants. De jove va servir a Itàlia en l’exèrcit del rei Alfons el Magnànim. Després, va tornar als dominis de la família, el senyoriu de Beniarjó, a administrar-los. Es casà dues vegades i les dues va vore morir les esposes sense haver tingut cap fill. Així i tot, a la seua mort (València, 1459) havia reconegut com a propis cinc fills tinguts amb altres dones. Els temes principals dels 128 poemes que configuren l’obra de Marc són l’amor, viscut com un conflicte permanent entre l’esperit i el cos; la mort, que li permet reflexionar sobre el destí de l’ànima; les seues emocions i contradiccions, i també la seua relació amb Déu, com un home que, penedit i turmentat pels seus pecats, n’implora la misericòrdia. Ausiàs Marc.

L’originalitat i la importància de la poesia de Marc deriva del canvi que representa respecte a la poesia trobadoresca. A diferència dels trobadors, el conflicte principal ja no és el que enfronta el poeta amb l’estimada, sinó les contradiccions interiors del mateix poeta. Pel que fa a la dona, ja no és una simple imatge idealitzada, sinó una persona humana, amb defectes i virtuts. Una altra novetat és la formulació de preguntes filosòfiques sobre la naturalesa i el destí de la persona. La dimensió més humana i íntima de la poesia de Marc l’allunya de l’edat mitjana i l’acosta al Renaixement.

2. Altres poetes

TINGUES PRESENT

Els poemes d’Ausiàs Marc s’agrupen segons el tema: cants d’amor, cants de mort, cants morals i Cant espiritual. Dins els cants d’amor, hi ha diversos cicles segons l’apel·latiu poètic amb què es refereix a la dona.

Jaume Roig va nàixer a València, ciutat on va viure tota la vida i on exercí com a metge. El llibre més important que va escriure és la narració en vers anomenada Espill, una mostra de literatura misògina, que se centrava en la crítica a les dones, a les quals considerava éssers demoníacs i causants de tots els mals de la humanitat. Però la misogínia és un pretext per contar un seguit d’històries quotidianes amb gran realisme. L’Espill és, doncs, una obra fruit de la mentalitat de la burgesia (comerciants, funcionaris o metges), cosa que també es reflecteix en el llenguatge, que reprodueix perfectament la forma del parlar valencià de l’època. Joan Roís de Corella pertanyia a una família valenciana noble, la dels comtes de Cocentaina. La seua escassa afició a les armes va motivar que des de jove escollira la carrera eclesiàstica. Mestre en teologia i home molt culte, va desenvolupar una producció literària important i diversa, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans. El cim del seu art és l’obra Tragèdia de Caldesa, on descriu un desengany amorós utilitzant la primera persona narrativa. De l’estil de Roís de Corella podem destacar el llenguatge adornat, preciosista i exquisit, i l’ús del vers blanc, és a dir, un tipus de vers en què es manté constant el nombre de síl·labes però no hi ha rima.

100

301957 _ 0086-0101.indd 100

28/07/11 11:36


ACTIVITATS 1. Llig el text següent i contesta les preguntes que el segueixen.

Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar: xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.

Les veles i els vents han de satisfer els meus desitjos fent camins incerts per la mar. Els vents Mestre i Ponent s’armen contra ells: el Xaloc i el Llevant els deuen ajudar amb els seus amics, el Gregal i el Migjorn, pregant humilment al vent de Tramuntana perquè amb el seu bufar els siga favorables i perquè els cinc duguen a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l’estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. [...] Jo tem la mort per no ser-vos absent, per què amor per mort és anul·lats, mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car, nós vivint, no creu se pusca fer.

El mar bullirà com una cassola al forn canviant el color i l’estat natural, i mostrarà malvolença a qualsevol cosa que sobre ell s’ature un sol moment. Els peixos, grans i menuts, correran a amagar-se i buscaran amagatalls recòndits, fugint del mar on van nàixer i es van criar, eixiran a la terra com a única salvació. [...] Jo tem la mort per no ser absent de vós, perquè l’amor és anul·lat per la mort, però jo no crec que el meu voler puga ser superat per tal separació. Només tinc por que el vostre escàs voler, quan jo haja mort, em pose en oblit. Aquest és l’únic pensament que em lleva la felicitat perquè, vivint nosaltres, no crec que això passe.

AUSIÀS MARC

Versió actualitzada

• De què confessa que té por el poeta en l’última estrofa?

• Per què té por d’aquest fet?

• El poeta està segur de l’amor de la seua estimada? Justifica-ho amb una citació d’aquesta última estrofa.

• Quin estat de la mar descriuen les dues primeres estrofes?

• Què té a vore amb el conflicte plantejat a l’última?

101

301957 _ 0086-0101.indd 101

28/07/11 11:36

7

UNITAT

Raquel: una jove amb esperit crític 2 d’abril Érem l’altre dia a ca l’Oriol, amb l’Anna i la petita Pati, i la mare donava el pit a la menuda. Era una escena entendridora, i, quan hem sortit, ho he comentat amb l’Oriol. I va i em diu que això és l’essència de la feminitat. Que, vulguem o no vulguem, estem fetes per ser mares, i que cap dona no és completa fins que no té fills. Que contra natura no valen les teories. M’ha alarmat moltíssim el to en què ho feia. «Tu has vist la cara de l’Anna, mentre la nena mamava?» Sí, l’he vista, i estava extasiada, i em sembla molt bé. A més, no tinc res en contra de la maternitat en general, però d’això a dir que l’essència de la feminitat és la maternitat... Li he preguntat si ell creu que l’essència de la masculinitat és la paternitat, i ha dit que rotundament no; [...] i que les dones podem –i, per sort, que hi tenim tot el dret– treballar, accedir a tots els llocs, i que tenim raó quan diem que estem capacitades per a fer qualsevol tasca, però, això sí, sempre que la professió no intercepti la nostra funció de mares. Ha puntualitzat que ell també està en contra que només fem de mestresses de casa, i que la natura no ens ha marcat per a això, que, sí, és només fruit del costum i dels prejudicis, perquè no hi ha cap tret natural que ens capaciti especialment per rentar els plats –home, moltes gràcies–, però que la maternitat sí que està escrita en el nostre codi genètic. La discussió l’ha guanyada ell. Segurament perquè jo, encara que tingui una cosa molt clara, no sé discutir massa bé. En primer lloc, perquè m’apassiono, i, en segon, perquè els contraarguments se m’acudeixen després. 16 d’abril Mai, mai en tota la vida no havia estat tan desconcertada com estic ara. Bé, la paraula no és «desconcertada», sinó angoixada, perplexa... Feta un embolic, vaja. Ja no entenc res. Ni tan sols sé què està ben fet i què mal fet (per més que m’havia semblat perfecta la moral kantiana que hem donat a filo). I, a més a més, tinc la més total incapacitat per explicar-ho a ningú. A l’Oriol jo l’estimo, encara que siguem tan diferents, però, una cosa així, no la hi explicaré. No sé per què, però senzillament no puc. A més, la seva reacció no em farà cap bé. Com l’altre dia que, després de pensar-m’ho molt i de fer molts esforços –per què he de ser tan tancada?– li vaig dir que faig un diari. Era com compartir amb ell una cosa meva. Doncs va i es clava a riure. I va dir que ja no tinc edat de fer aquestes bestieses, i es va posar molt tendre però en idiota, fent això de parlar-me com si jo fos una nena petita: «La meva Raquel! Apa, reina, no t’enfadis que et poses lletja», i xorrades d’aquestes. Així, de superior a inferior, de persona madura a criatura. Jo li vaig dir que mai més li contaré res meu. I que és tan ignorant que no sap que hi ha hagut grans escriptors que han fet diaris. I va i m’ho nega. Diu que això no

102

301957 _ 0102-0115.indd

102

28/07/11

11:32

són «diaris» sinó dietaris, i amb aquesta imbecilitat ens hem passat una hora discutint. Jo li he citat uns quants autors –bé, només dos: el Marià Manent i el Josep Maria Castellet– que han publicat els seus diaris. I com que s’ha quedat sense arguments (perquè això meu també és «dietari», no?), ha dit que faci el que em doni la gana i que, al capdavall, els diaris només els fan les xiques. «Com ho saps? Has fet una enquesta?», i ell m’ha preguntat si és que conec algun noi que en faci, i jo, és clar, no en conec cap. «Les dones sou més sentimentals i necessiteu abocar-ho tot en algun lloc. I més tu, que ets tan introvertida. Però els tios passem, d’això.» A mi m’ha sonat a tòpic tronadíssim: això és de xica, això altre de xic... Per què? Qui ho ha decretat? Ah, misteri...! I diuen que ara ja som iguals! Que ens eduquen de la mateixa manera! I un rave! [...] 29 d’abril Hem fet un exercici, a la classe de llengua, que m’ha sortit molt i molt bé. Doncs la profa m’ha cridat i m’ha dit que el meu treball era boníssim. La profa de llengua és mallorquina, i parla com si et demanés perdó. Fins i tot, quan està enfadada, es queixa que nosaltres passem d’ella, però és que ni t’adones que estigui enfadada. Bé, doncs amb aquell seu parlar una mica planyívol, m’ha dit que és el millor treball que ha corregit mai. Bufa! Que li ha agradat tant que l’ha ensenyat als companys de seminari i tot, i que tothom ha dit el mateix: que era boníssim de contingut i de forma. A mi em feia gràcia, sentir-la parlar així, com si li fes vergonya dir-me unes coses tan agradables. I ha dit que està tan ben redactat que veu claríssim que serveixo per escriure. Que ha sentit a dir que vull fer biològiques, i que m’ho pensi bé, perquè tinc uns dons que és una llàstima desaprofitarlos. [...] Deia que una carrera d’humanitats encaixaria molt millor en el meu temperament, que podria ser escriptora. Aleshores li he dit que la literatura pot ser un plaer, però no un ofici; que és molt agradable llegir, i que sí, que escric amb facilitat, però això no ho ensenyen a cap facultat. I li he dit una cosa que m’he penedit de seguida d’haver-la dita, perquè, a més no ho penso de debò: que la societat pot passar dels escriptors, però que els científics són necessaris. S’ha posat com trista, com moixa, perquè era una bufetada a la seva pròpia carrera i a la seva pròpia funció en la societat, i ha replicat que estic equivocada, que hi ha lloc i necessitat de tot, i que, mirat així, l’ofici més important és el de pagès i el d’escombraire. I ho és molt, ha afegit precipitadament, encara que no li donem massa valor social, però que cal de tot: sabaters i músics, químics i escriptors, paletes i mestres. Que menysprear una activitat, la que sigui, és una mica vil... He reconegut que té raó, però he insistit que, gràcies per les seves lloances, però vull estudiar biològiques. Fins i tot he estat a punt de confessar-li que sí que escric de gust, perquè faig un diari, però m’ha semblat massa confidencial. ISABEL-CLARA SIMÓ, Raquel

103

301957 _ 0102-0115.indd

103

28/07/11

11:32


Claus de la lectura En aquests tres fragments del diari Raquel, d’Isabel-Clara Simó, redescobrirem aquest gènere que solem associar a l’etapa juvenil de la vida, però que també ha estat conreat per escriptors adults reconeguts. Pel que fa als temes, ens podrem aproximar a les diferències de gènere, sovint agreujades per raons culturals, i al tema de l’orientació acadèmica en funció de les aptituds, els interessos personals i les exides laborals.

Vocabulari interceptar: posar obstacles. puntualitzar: remarcar bé, punt per punt. perplex: dubtós, que no sap cap a quina opció decantar-se. tronadíssim: molt fet malbé, molt antiquat. vil: menyspreable, de baixa condició.

ACTIVITATS 1. Digues a quin dia del diari de Raquel correspon cadascuna d’aquestes tres afirmacions. • La igualtat entre els dos gèneres és encara teòrica, perquè tenim massa prejudicis. • La decisió sobre els estudis a seguir és una opció molt personal. • La maternitat no és l’essència de la feminitat. 2. Escriu una altra afirmació relacionada amb cadascun dels fragments, on isca Oriol o la professora de llengua. • 2 d’abril F • 16 d’abril F • 29 d’abril F 3. D’acord amb la lectura, indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

Oriol creu que les dones només haurien de fer de mestresses de casa.

Oriol i Raquel són molt semblants de caràcter.

Oriol considera que escriure un diari és cosa de xiques.

La professora de Llengua creu que la carrera més digna és la d’Humanitats.

4. Explica en quins tòpics sobre les dones es basen les idees d’Oriol. 5. Enumera els arguments que dóna la professora a Raquel perquè estudie Humanitats.

104

301957 _ 0102-0115.indd

104

28/07/11

11:32


ACTIVITATS 6. Què expressa Raquel amb el comentari que hi ha entre guions en aquest fragment? Marca i justifica la tria.

Ha puntualitzat que ell també està en contra que només fem de mestresses de casa[...], perquè no hi ha cap tret natural que ens capaciti especialment per rentar els plats –home, moltes gràcies–, però que la maternitat sí que està escrita en el nostre codi genètic. Felicitació.

Agraïment.

Sarcasme.

7. Creus que el títol del text s’ajusta al seu contingut? Justifica-ho. 8. Llig amb atenció el fragment següent del text i respon.

I com que s’ha quedat sense arguments (perquè això meu també és «dietari», no?), ha dit que faci el que em doni la gana i que, al capdavall, els diaris només els fan les xiques. «Com ho saps? Has fet una enquesta?», i ell m’ha preguntat si és que conec algun xic que en faci, i jo, és clar, no en conec cap. «Les dones sou més sentimentals i necessiteu abocar-ho tot en algun lloc. I més tu, que ets tan introvertida. Però els tios passem, d’això.» • En quins casos fa servir el discurs directe per introduir les paraules d’Oriol? Quines marques tipogràfiques ho indiquen? • En quins casos fa servir el discurs indirecte per introduir les paraules d’Oriol? Marca’ls en el text. • Creus que en algun moment Raquel interpel·la a un possible lector? En cas que la resposta siga afirmativa, copia’n el fragment. 9. La novel·la Raquel es va escriure l’any 1991. Creus que en l’actualitat continuen presents els mateixos conflictes entre xics i xiques? Justifica-ho.

105

301957 _ 0102-0115.indd

105

28/07/11

11:32


Els textos de l’àmbit personal Fins ara hem vist textos amb diverses finalitats comunicatives: entretindre, informar, mostrar una opinió, reproduir una comunicació oral o exposar un tema. Si aquests textos tenien una dimensió clarament pública, ara ens centrarem en uns altres que, dins d’un àmbit privat, tenen una finalitat comunicativa molt més relacionada amb l’expressió dels fets, les idees i els sentiments de l’autor.

1. Els diaris

Un diari és un text en què l’autor pretén explicar una sèrie de fets que ha viscut en una successió de jornades. Tanmateix, representa més una forma de reflexió personal a partir del dia a dia que una simple notificació d’esdeveniments. És un exercici de raonament i d’autoreflexió que serveix més per a l’autor que per a un hipotètic lector. Hi predomina la funció expressiva o emotiva del llenguatge, és a dir, fer partícips els altres dels pensaments propis. Tot i que no hi haja una voluntat de fer el text públic, molts diaris s’arriben a publicar.

2. Els blocs d’internet

El bloc consta de diversos textos (els articles o posts), organitzats de diverses maneres: segons el dia en què estan escrits, el tema de què parlen, etc. I també, com en un diari, els autors dels blocs, anomenats blocaires o webloggers, solen exposar en les seues pàgines personals les opinions, inquietuds o descripcions dels esdeveniments de la seua vida. La diferència essencial entre un diari i un bloc és que aquest es publica en internet, i això fa que qualsevol persona el puga llegir i, fins i tot, fer comentaris dels articles publicats. D’aquesta manera, les aportacions de tots els lectors ajuden a la reflexió col·lectiva dels temes plantejats en el bloc. Per això els blocs han superat el format de diari i ara es fan servir no solament per a l’expressió individual, sinó també per a altres coses, com ara intercanviar informacions, comentaris, fotografies o propostes entre una colla d’amics; donar a conéixer les activitats d’entitats culturals, com bandes de música, grups de teatre, clubs de lectura, etc., o comentar i reflexionar sobre temes o fets de l’actualitat científica, política, esportiva, cultural, artística, etc.

3. Els dietaris

Els dietaris presenten la mateixa estructura en jornades que els blocs o els diaris, però a diferència d’aquests només pretenen reflectir els esdeveniments que ocorren sense cap voluntat de fer-hi cap reflexió personal. Els textos s’acosten, per tant, més a una crònica de successos que a l’autobiografia. Els dietaris al·ludeixen al context en què es troba l’autor, és a dir, la seua funció és més referencial o representativa que expressiva. En l’actualitat, els dietaris no són tan habituals com fa segles, quan eren comunes les anotacions en les institucions eclesiàstiques o en algunes famílies nobles. En la nostra literatura hi ha molts exemples de dietaris personals: el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (segle XV), el Calaix de sastre, del Baró de Maldà (segles XVIII-XIX), o el Dietari de Pere Joan Porcar, que comprén referències diàries de la ciutat de València des de 1589 fins a 1628.

106

301957 _ 0102-0115.indd

106

28/07/11

11:32


ACTIVITATS 1. El Diari d’Anne Frank és un dels diaris personals publicats més coneguts. Llig-ne aquest fragment, busca informació i contesta les preguntes que el segueixen.

Dissabte, 20 de juny de 1942 Per a algú com jo és una sensació molt estranya escriure un diari. No tan sols perquè mai no he escrit res, sinó perquè em fa l’efecte que més endavant ni a mi ni a ningú altre li interessaran les confidències d’una col·legiala de tretze anys. Però això en realitat no importa, tinc ganes d’escriure i molt més encara de desfogar-me i traure’m de sobre unes quantes espines. «El paper és més pacient que els homes.» Vaig recordar aquesta frase un d’aquells dies mig malenconiosos en què estava asseguda amb el cap repenjat a les mans, avorrida i desganada, sense saber si eixir o quedar-me a casa, i finalment em vaig posar a rumiar sense moure’m d’on era. Sí, és cert, el paper és pacient, però com que no tinc cap intenció d’ensenyar mai a ningú aquest quadern de tapes dures anomenat pomposament «diari», si no és que alguna vegada en la meua vida tinc un amic o una amiga que es converteixen en l’amic o amiga «de l’ànima», el més probable és que no interesse a ningú. ANNE FRANK, Diario (adaptació)

• Qui era Anne Frank? • En quines circumstàncies va escriure el diari? • Com creus que la va poder ajudar el fet d’escriure una mica cada dia? • Per què no havia escrit mai res Anne fins aquell moment? I per què va començar a escriure aleshores? 2. Segur que a la teua comarca hi ha blocaires. Fes una recerca en google de blocs de persones de la teua zona i posa’ls en comú a classe, valorant-ne els elements gràfics i temàtics. 3. A quin tipus de text de l’àmbit personal pertanyen els fragments següents? Argumenta-ho.

2414 Nevar / Dimecres a 31 de giner 1624, a les huit hores de la nit, començà a nevar i no parà en tota la nit, que hi havia en molts carrers de València dos pams de neu, i durà en los carrers tot lo endemà per los carrers [sic] la neu, que es tiraven uns ab altres pelles de neu. I nevar tant no hi havia memòria dels hòmens haver vist tanta neu. 2418 Crida de les taronges / Dilluns a 5 de dit [mes] féu crida lo Justícia criminal de València que es recordassen los olvidats de no tirar aigua i taronges lo dia de Carnestoltes sots certes penes.

107

301957 _ 0102-0115.indd

107

28/07/11

11:32


La resta de consonants

1. La ela geminada S’escriuen amb ela geminada (l·l): • Les paraules que comencen en les síl·labes següents, i els seus derivats: mil- ▶ mil·lèsima, mil·lenni... al- ▶ al·legoria, al·lèrgia, al·lucinar... sil- ▶ síl·laba, sil·logisme... col- ▶ col·laboració, col·lecció, col·lega... ▶ il- il·lògic, il·lusió, il·luminar... • Les paraules que acaben en les terminacions següents, i els seus derivats: -el·la ▶ aquarel·la, novel·la, passarel·la... -il·la ▶ goril·la, clorofil·la, tranquil·la... -il·lar ▶ cavil·lar, oscil·lar, vacil·lar... • Alguns mots d’origen culte com cristal·lí, mal·leable, metàl·lic, instal·lar, constel·lació, el·lipse, circumval·lació, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, pol·len, cèl· lula, penicil·lina, excel·lent, intel·ligència, rebel·lia, pàl·lid, sol·licitar, pel·lícula, bèl·lic, cal·ligrafia, satèl·lit, paral·lel...

2. La erra forta en paraules derivades i compostes En els casos de paraules derivades, si el prefix acaba en vocal i el lexema comença per r no duplicarem aquesta per indicar que la r sona com a vibrant múltiple: antireumàtic, preromà. En els casos de paraules compostes, si el primer element del compost acaba en vocal i el segon comença per r, separarem els dos elements amb un guionet: cama-roja, Vila-real.

3. Les grafies m i n • Davant b o p sempre escrivim m (embús, empitjorar), mentre que davant v sempre posarem n (canvi), amb alguna excepció, com ara tramvia o circumval·lació. • Recorda també que paraules que en castellà escrivim amb nm (Inmaculada, conmover), en valencià porten sempre doble m (immillorable, commoció), amb l’excepció d’algunes poques paraules compostes, com enmig i tanmateix.

4. La grafia h La grafia h és un cas peculiar, ja que no porta cap fonema associat, és a dir, no sona. Simplement serveix per a indicar que determinades paraules s’escrivien amb h en llatí. Per exemple, home ve del llatí homine, i hui de hodie. No hi ha unes regles fixes que indiquen quan s’ha d’escriure h. Tot i això, cal recordar algunes paraules que sempre en porten: • El verb haver i les seues formes (havia, haurà). • També en porten les paraules que comencen per un so aspirat, generalment provinents de l’anglés (hippy, holding...) o onomatopeies (ha, ha!). • Comencen també per h els prefixos hiper-, hidro-, hetero-, hipo-, homo- i els derivats consegüents (hipoglucèmia, hipermercat...).

108

301957 _ 0102-0115.indd

108

28/07/11

11:32


ACTIVITATS 1. Escriu l o l·l en les paraules següents. •a

ucinogen

• mi

• si

abejar

•a

èsim èrgia

• monosí •i

ab

ògic

•a

egria

•i

usió egir

•i

ícit

• co

aborar

• ce

ebrar

•e

•a

umne

• mi

enni

• mi

ímetre

• co

eccionar

2. Fes el mateix amb aquestes altres paraules. • reve

ar

• conste

• satè

it

• pà

id

• fi

a

ació

• nove

ista

• exce

ent

• para

elisme

• rebe

ió

• rebe

ia

• gori

a

• tranqui

itat

• passare

a

• ti

a

• pi

a

• aquare

a

3. Relaciona amb fletxes i anota en la columna de la dreta la paraula resultant. • racista

F

pre •

• retrat

F

anti •

• roba

F

penja •

• rus

F

auto •

• renaixement

F

pro •

• rosa

F

malva •

4. Localitza els errors de les oracions següents i copia-les de nou corregides. • El tranvia número huit arriba al port agafant la circumval·lació oest. • Emmig de la foscor i del silenci, començà a sentir-se el so d’un tinbal. • L’anbaixador de Colòmbia es va conprometre a ajudar els inmigrants del seu país. • Després del colp, li van immobilitzar la cama i l’entrenador va demanar un camvi inmediat. • La inmaduresa sols es pot conbatre amb la lectura i l’experiència. 5. Escriu la paraula corresponent a cada definició. Totes contenen la lletra h. • Ganxo que serveix per a pescar.

F

• Massa ovalada i plana de carn picada de vedella o porc. F • Succeir un difunt en la propietat d’alguna cosa.

F

• Conjunt de dues vocals que no formen diftong.

F

109

301957 _ 0102-0115.indd

109

28/07/11

11:32


L’oració composta (I). La coordinació i la juxtaposició TINGUES PRESENT

Els nexes coordinants són les paraules que enllacen dues oracions coordinades. Poden ser: • Conjuncions coordinants (una sola paraula). Ex.: però. • Locucions conjuntives coordinants (un grup de paraules). Ex.: no obstant això.

Com hem vist en la unitat anterior, les oracions compostes es poden classificar en tres grups: compostes per coordinació, compostes per juxtaposició i compostes per subordinació. En aquesta unitat treballarem les oracions coordinades i les juxtaposades, mentre que les oracions subordinades les vorem en la unitat següent.

1. Les oracions coordinades Les oracions compostes per coordinació estan formades per dues o més oracions sintàcticament independents i enllaçades per mitjà d’un nexe coordinant (i, ni, però...). O O Nosaltres no trobàrem el camí i vosaltres hi arribàreu massa prompte. 1

2

verb

nexe

verb

El quadre següent recull els diferents tipus d’oracions coordinades. i, ni

Expressen una suma o addició. Exemples F J oan menja gelat i Maria beu un refresc. No mirarem la televisió ni escoltarem la ràdio.

Disjuntives

o, o bé, o si no

Indiquen una elecció. Exemples F H eu de llegir el llibre o no podreu aprovar l’assignatura. Podeu pagar-ho en efectiu ara o bé ajornar-ho fins al gener.

Distributives

ara... ara, ni... ni, així... com, tant... com, l’un... l’altre, no solament... sinó

Expressen distribució o alternança. Exemples F Ara plou, ara fa sol. Ni volen fer una reclamació, ni volen tornar el producte.

Adversatives

però, sinó, no obstant això, tanmateix, mentre que, encara que, amb tot

Expressen oposició. Exemples F Hem anat a comprar raïm, però no n’hi havia. Estava molt il·lusionat, encara que no ho manifestava.

Il·latives

doncs, en conseqüència, així doncs, així és que, per tant, de manera que

Expressen conseqüència. Exemples F E lles no coneixien el seu secret, per tant, mai no podien revelar-lo. Mireia no eixirà hui de casa, així és que no l’espereu més temps.

Explicatives

o siga, això és, és a dir

Expressen un aclariment. Exemples F Vosaltres mai mengeu carn, és a dir, sou vegetarians. Ell és agnòstic, això és, no creu en les veritats absolutes.

Continuatives

i encara, així mateix, fins i tot, ni tan sols

Expressen successió o continuïtat. Exemples F Va aprovar totes les assignatures i encara va traure dues matrícules. M’ho va donar tot, fins i tot em va regalar un rellotge.

Copulatives

110

301957 _ 0102-0115.indd

110

28/07/11

11:32


2. Les oracions juxtaposades

Les oracions compostes per juxtaposició són les que estan formades per oracions sintàcticament independents, relacionades únicament pel sentit, sense que hi haja cap enllaç o nexe entre l’una i l’altra. Miquel s’ha alçat tard; hui no arribarà a temps a l’institut. Les dues proposicions se solen separar amb un dels signes de puntuació següents: coma, punt i coma o dos punts. ACTIVITATS 1. Digues si les oracions següents són simples o compostes. • Volíem anar-hi tant si nevava com si plovia. F

• La televisió és un gran instrument d’informació i de comunicació. F

• El meu veí va traure el cotxe del garatge a mitjanit. F

• Aboqueu la verdura a la cassola i afegiu-hi mig litre d’aigua. F

• Ahir vam jugar a escacs amb les teues germanes després de les classes. F

2. Separa cada una de les proposicions que formen les següents oracions compostes coordinades i subratlla’n els nexes. • Anirem a la pastisseria i comprarem una dotzena de pastissos. • M’han regalat un rellotge, però encara no me l’he posat. • Hem passat les vacances d’estiu al poble dels nostres pares, és a dir, hem estat envoltats de muntanyes. • Ara portava un vestit elegant, ara vestia amb roba esportiva i informal. • Els alumnes feien molt de soroll al pati de l’institut, així és que el professor va haver de cridar durant l’explicació. 3. Transforma aquestes oracions compostes per juxtaposició en oracions compostes per coordinació. • La ballarina saludava satisfeta: estava contenta. F

• Estudia per als exàmens; no perdes el temps. F

• No anirem al castell d’Alacant; no hi vorem l’exposició d’art modern. F

• Miquel va al cine; Marta prefereix el teatre. F

• No sabem encara el resultat de l’anàlisi; estem molt neguitosos. F

4. Assenyala les conjuncions i les locucions coordinants de les oracions següents i indica a quina classe pertanyen.

• El seu iaio ni dorm ni deixa dormir. F

• No solament ens va agradar el sopar, sinó que vam deixar els plats ben nets. F

• Hem estudiat molt aquest trimestre, per tant aprovarem el curs. F

• Volia escoltar una música tranquil·la, però no en teníem cap. F

• No mengeu massa llepolies ni tampoc mengeu dolços. F

• Agafa un taxi o compra el bitllet del metro. F

• L’una estudiava informàtica, l’altra treballava a l’hospital. F

• Estudiem ESO, és a dir, educació secundària obligatòria. F

111

301957 _ 0102-0115.indd

111

28/07/11

11:32


La variació lingüística La llengua és un sistema canviant, que es transforma al llarg del temps i que és diferent segons els llocs, les situacions o el tipus de persones que la parlen. Aquesta diversitat de produccions de la llengua s’anomena variació lingüística i, segons el punt de vista des del qual l’analitzem, podem distingir-hi diferents varietats.

1. Les varietats diacròniques

Les varietats diacròniques, anomenades també varietats històriques, corresponen als diversos estadis pels quals ha passat la llengua, des dels orígens fins a l’actualitat, a causa de les influències de les altres llengües amb què conviu i l’evolució segons la voluntat dels parlants.

2. Les varietats diatòpiques

Les varietats diatòpiques, anomenades també varietats geogràfiques, són les maneres de parlar pròpies dels pobles, les comarques o les comunitats. La nostra llengua té dos dialectes generals, l’oriental (parlat al Rosselló francés, les illes Balears, la ciutat sarda de l’Alguer i les comarques de Girona, Barcelona i nord de Tarragona) i l’occidental (parlat a Andorra, Lleida, el sud de Tarragona, l’est d’Aragó i la Comunitat Valenciana). Aquest quadre inclou una divisió més detallada dels dialectes principals. Dialectes occidentals Valencià (Comunitat Valenciana)

Dialectes orientals

Nord-occidental (Lleida, Andorra i sud de Tarragona)

Central (Nord de Tarragona, Barcelona i Girona)

Balear (Illes Balears)

Present d’indicatiu

jo parle / parlo ell parla / parle

jo parlo ell parle

jo parlo ell parla

jo parl ell parla

Articles

el / lo, la, els, les

lo, la, els, les

el, la, els, les

es, sa, ets, ses

Demostratius

este, esta, estos, estes

aquest, aquesta, aquests, aquestes



Subjuntiu

Sense i: que jo parle / vinga que tu parlares

Amb i: que jo parli / vingui que tu parlessis



3. Les varietats diastràtiques TINGUES PRESENT

A part d’aquestes varietats de la llengua, cada parlant té el seu idiolecte, és a dir, una manera pròpia de parlar la llengua.

Les varietats diastràtiques, anomenades també varietats socials, depenen de la procedència social dels parlants (nivell de formació acadèmica i cultural, lloc de residència, professió o ocupació, edat…).

4. Les varietats diafàsiques

Les varietats diafàsiques, anomenades també registres, estan determinades per l’àmbit d’ús en què té lloc la situació de comunicació; així, no és el mateix adreçar-se a un amic que a un metge o a una institució oficial. El registre que supera totes les varietats lingüístiques és l’estàndard.

112

301957 _ 0102-0115.indd

112

28/07/11

11:32


ACTIVITATS 1. Relaciona cadascuna d’aquestes situacions amb una varietat lingüística: diacrònica, diatòpica, diastràtica o diafàsica. • Un alumne es dirigeix a un professor desconegut que acompanya uns alumnes que han vingut a fer un intercanvi a la seua escola.

F

• Un grup de xiquets mallorquins parlen a la plaça del seu poble.

F

• Un cavaller s’adreça al rei Jaume I en el moment de la conquesta de València. F • Un professor i un llaurador valencians conversen sobre un tema d’actualitat.

F

2. Dóna exemples d’aquestes varietats. • Una varietat històrica anterior a la nostra actual F • Una varietat geogràfica fronterera amb el valencià F • Una varietat social determinada pel lloc de residència F • Una varietat social determinada per l’edat dels parlants F • Un registre que neutralitza les diferències dialectals i socials F 3. Indica quina informació pots extraure de les varietats diatòpiques, diastràtiques i diafàsiques usades en aquests textos.

Text 1 MESTRE ¿Repetir-la? ¡Xiqueta, si amb esta ja en van sis! ¡Si la sabeu molt bé, filla meua! Els que no les saben són els altres: ¡l’un darrere les tórtores, i l’altre en el colomer, tocant el violó, i el quefe buscant plets als altres, i a mi maldecaps perquè li dirigisca les seues obretes! I les dones igual. Poquetes, però escollides. La so Tomasa,

de carrer en carrer, contant històries i buscant picos pardos per eixos mons de Déu... de bracet de l’alcaldessa, que també, eixa també és una bona peça. RODOLF SIRERA, «A l’Edén me’n vull anar (o el judici celestial del Virgo de Visanteta)» dins Revistes valencianes

Text 2 El genoma és el conjunt del material hereditari d’un organisme, la seqüència de nucleòtids que especifiquen les instruccions genètiques per al seu desenvolupament i funcionament i que són transmeses de generació en generació, de pares a fills. A més dels gens pròpiament dits, s’hi inclouen regions espaiadores, regions reguladores, restes de gens antany funcionals i

moltes seqüències més de funció o paper encara desconegut, si és que en tenen cap. De fet, en el genoma humà, a penes l’1,5% del material hereditari té una funció codificant, és a dir, correspon al que solem entendre per gens. FERNANDO GONZÁLEZ, «Què és el genoma?», Mètode, núm. 32 (hivern, 2001/2002)

113

301957 _ 0102-0115.indd

113

28/07/11

11:32


El Segle d’Or (II). La novel·la cavalleresca

1. El llibre de cavalleries i la novel·la cavalleresca Durant l’edat mitjana, les novel·les que van tindre més èxit van ser les que contaven aventures i fets heroics de cavallers. La narrativa cavalleresca va passar per dues etapes diferenciades, el llibre de cavalleries i la novel·la cavalleresca. • El llibre de cavalleries és la més antiga i més fantasiosa. Hi trobem fades, encanteris, dracs, gegants, mags i altres elements imaginaris. Les aventures del protagonista són l’ingredient més important. Els primers llibres de cavalleries tingueren l’origen en les llegendes sobre el rei Artús, els cavallers de la taula redona i el mag Merlí (matèria de Bretanya). • La novel·la cavalleresca és més moderna i més realista que la novel·la de cavalleries. El cavaller ja no emprén gestes increïbles, sinó que són més realistes, com els llocs on transcorren. En les novel·les de cavalleries també hi té un paper important l’amor. En la nostra literatura tenim dos bons exemples de novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa, d’autor anònim, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

2. Curial e Güelfa Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima del segle XV. Els experts opinen que l’autor podria ser valencià pel dialecte que utilitza. La novel·la conta la història de Curial, jove d’origen humil que haurà de recórrer el món per guanyar mèrits cavallerescos que el facen digne de l’amor de Güelfa, jove vídua de rica família. La relació dels protagonistes passa per moments angoixosos, fins que al final es casen. És una de les primeres obres considerades «novel·les modernes», no sols per les característiques de l’heroi o per les ambientacions reals, sinó també perquè l’autor s’adreça directament al lector.

3. Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc, escrita entre 1460 i 1468, representa per a molts autors el moment d’esplendor màxima de la nostra literatura. Llegidíssima per persones de totes les èpoques, traduïda a nombrosos idiomes, adaptada al cinema, lloada per autors com ara Cervantes (qui en va dir que era «el mejor libro del mundo») i Shakespeare, el Tirant és, ara i adés, un símbol del Segle d’Or de la nostra llengua. De l’autor del Tirant, Joanot Martorell, en sabem poques coses: va ser un cavaller nascut a Gandia, viatjà per molts llocs d’Europa i morí relativament jove, deixant sense publicar la novel·la, la comercialització de la qual va servir perquè la família compensara alguns dels deutes econòmics que l’embargaven. El Tirant se’ns mostra com una novel·la extraordinàriament realista, amb personatges rics en matisos psicològics. L’aspecte militar del llibre també resulta tremendament realista. El final no és precisament feliç: no guanyen els bons, sinó els espavilats, potser com en la vida mateixa. L’heroi que ha estat capaç de derrotar els musulmans és vençut per un simple refredat i l’imperi que tant ha costat de conquerir a la fi és dirigit per un simple oportunista com Hipòlit. Així doncs, el Tirant anticipa una visió del món moderna i realista, lluny de la superstició i el teocentrisme medieval, i prop de l’antropocentrisme i l’empirisme que definiran el Renaixement.

114

301957 _ 0102-0115.indd

114

28/07/11

11:32


ACTIVITATS 1. Llig aquest resum en cinc parts de l’argument de Tirant lo Blanc i el fragment proposat a continuació, i contesta les preguntes que hi ha després. • Tirant a Anglaterra. El jove cavaller Tirant, nascut a Bretanya, emprén un viatge a terres angleses, on rebrà una formació cavalleresca. • Tirant a Sicília i Rodes. Després de la seua formació, ja fet cavaller, marxa a aquests dos llocs per ajudar els reis cristians a lluitar contra els musulmans. • Tirant a l’imperi grec. A causa de la seua bona fama, és reclamat a l’imperi grec, que està amenaçat pels turcs. Allotjat en la cort grega per l’emperador, s’enamorarà de la princesa Carmesina i participarà, amb els seus cavallers, en molts jocs amorosos que subratllaran l’aspecte còmic de la novel·la. • Tirant al nord d’Àfrica. Després d’un naufragi, Tirant apareix en terres africanes, on lluita a favor del cristianisme i derrota definitivament els infidels. • Tirant torna a l’imperi grec. Després del seu èxit a Àfrica, torna a Grècia, on derrota els turcs i, finalment, esposa Carmesina i consuma la seua passió per ella. Poc després, però, un simple refredat posa fi a la vida de l’heroi i, de retruc, a la de Carmesina, que mor de tristesa. Després de morir l’emperador, la corona passa a Hipòlit, amic de Tirant, que manté una relació sentimental amb l’emperadriu.

Com Tirant fou ferit en el cor amb una fletxa que li tirà la deessa Venus Mentre deia l’emperador tal o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les raons i, d’altra part, els ulls contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I per la gran calor que feia –perquè havia estat amb les finestres tancades– estava mig descordada, mostrant en els pits dues pomes del paradís que pareixien cristal·lines, les quals donaren entrada als ulls de Tirant que, a partir d’aquell moment, no trobaren la porta per on eixir i quedaren empresonats per sempre en poder de persona lliure, fins que la mort dels dos els va separar. [...] L’emperador prengué per la mà la seua filla Carmesina i la tragué fora d’aquella cambra. I el capità prengué del braç l’emperadriu i entraren en una cambra molt ben ornamentada i tota historiada de les següents amors: de Floris i de Blancaflor, de Tisbe i de Piremus, d’Eneas i de Dido, de Tristany i d’Isolda i de la reina Ginebra i de Lancelot, i de molts altres, els amors dels quals estaven representats en aquella subtil i artificial pintura. I Tirant digué a Ricard: –No hauria cregut mai que en aquesta terra hi hagués tantes coses admirables com veig.[...] Tirant demanà llicència a tots i se n’anà a la posada, se n’entrà en una cambra i posà el cap sobre un coixí als peus del llit. [...] Diafebus, que veié que Tirant no eixia, entrà en la cambra i li digué:

–Capità senyor, us pregue pel meu amor que em digueu quin és el vostre mal, perquè si puc donar-vos algun remei ho faré de molt bona voluntat. –Cosí meu –digué Tirant–, de moment, no necessiteu saber el meu mal. I jo no tinc altre mal sinó l’aire de la mar, que m’ha trastocat tot. –Oh, capità! I de mi us voleu amagar, que de tots els mals i béns que heu tingut jo n’he estat l’arxiu, i ara de tan poca cosa em bandegeu dels vostres secrets? [...] I, de vergonya, es girà cap a l’altra part, perquè no gosà mirar Diafebus en la cara i no li pogué eixir una altra paraula de la boca sinó que digué: –Jo ame. Acabant-ho de dir, dels seus ulls destil·laren vives llàgrimes mesclades amb sanglots i sospirs. Diafebus, veient el vergonyós comportament de Tirant, conegué la causa per la qual Tirant reprenia tots els del seu llinatge i, fins i tot, a aquells amb qui tenia amistat. Quan venia el cas que parlaven d’amor ell els deia: «Sou ben folls tots aquells que ameu, no teniu vergonya de llevar-vos la llibertat i posar-la en mans del vostre enemic, que us deixa morir abans que tenirvos pietat?», i de tots feia gran burla. Però jo veig que ell ha caigut en el llaç en què no basta la força humana per resistir-lo. JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc (adaptació)

• En quina de les cinc parts situaries l’episodi? • Quin és el «llaç en què no basta la força humana per resistir-lo»?

115

301957 _ 0102-0115.indd

115

28/07/11

11:32

8

UNITAT

Gent de pau Jo no volia acceptar aquest càrrec de cap manera. Però tothom va insistir-hi, i a última hora, em van nomenar secretari de la comunitat de veïns de l’edifici Pèrgola, carrer del Cid Campeador, número quatre, Alacant. Després, a casa, la meua dona deixà caure que, ja que era el secretari, podia fer que posaren un parell de testos ben grans al racó de l’entrada. Veient que la idea em deixava fred, afegí: «I si tens un poc de mà esquerra, ja que t’agraden tant els esports, pots aconseguir que posen una antena parabòlica». Reconec que em va seduir aquella idea de la parabòlica, però el cas és que ara mateix he de redactar l’acta d’una reunió que hi va haver l’altre dia i encara no sé com començar. La reunió es va celebrar als baixos de l’edifici. Si tot anava com esperava, al final de la reunió, jo pensava plantejar això dels testos i la parabòlica. Les paraules del president tallaren les meues cavil·lacions: –Veïns i amics, els he convocat a aquesta reunió per un motiu molt concret. Al paperet de la convocatòria posa «problemes d’higiene». Ara, entre nosaltres, ho diré més clarament: les pixarrades dels gossos. La veritat és que tots els dies trobem pixums de gossos per totes bandes. Jo he pensat de comprar sofre i posar-ne per tot el pati, però cal considerar que també hi ha xiquets i que això pot resultar molt perillós. I ara jo calle i demane als presents que opinen i diguen quina pot ser la solució al problema. Com s’esperava, prengué la paraula una de les veïnes del sector anticaní més aferrissat. La dona exposà que estava més que farta de veure l’ascensor ple no sols de pixarrades, sinó de les baves d’un gos que vivia a la seua escala, sense oblidar que no s’hi podia entrar a causa de la pudor. Mentre acabava el seu discurs, llançà una ostensible mirada acusadora a un matrimoni que viu al cinqué D, uns que tenen una carnisseria a la plaça. La carnissera s’alçà i contestà que més pudor feien les bosses d’escombraries del quart F que les treien al replà de l’escala quan volien i les baixaven quan els rotava. Respongueren els al·ludits que ells feien això perquè els seus veïns del costat sempre tenien bombones de butà al replà i que això sí que era perillós i antihigiènic. «De perills, volia parlar jo –saltà el de les bombones–, què em dieu dels testos de geranis del segon H, que qualsevol dia cauen i causen una desgràcia?». La del primer H rematà l’acusació dient: «A més de sollar-me a mi la roba». La dels geranis rebotegà que no se li sollaria la roba si no estenguera a la façana, en comptes de fer-ho al pati interior, que és on s’havia de fer. Llavors, l’altra explicà que ella estenia a la façana perquè algunes penjaven la roba tota xopa i li banyaven la seua i que per això... No m’agradava com anava la reunió, la troca s’enredava cada vegada més i una alenada inquietant planava per la sala. Llavors intervingué el president i pregà que ens atinguérem al tema de la reunió. «Doncs ja que parlem de pixarrades –era el del tercer B–, ja m’agradaria saber qui és el fill de sa mare que pixa al racó del garatge que hi ha al costat del meu cotxe». De sobte, una velleta va dir que això solia fer-ho el xicon del segon

116

301957 _ 0116-0136.indd 116

28/07/11 11:53

C. El pare de l’esmentat s’encengué com la pólvora i preguntà amb sarcasme si és que l’espiava. Aquestes paraules emprenyaren l’home de la velleta, que acusà l’altre de no tenir vergonya. Amb dificultats, el president aconseguí imposar silenci, cosa que aprofità Miquel, el meu veí del costat, per demanar moderació i educació als del cinqué I, perquè els xiquets d’aquell pis tenien per costum de jugar al futbol al corredor. El pare dels futbolistes contraatacà dient que com era que no el molestava l’equip de música de la seua pròpia filla, que sempre el posava a tal volum, que semblava que la casa s’enfonsara. Miquel es defensà recordant que, en qualsevol cas, molt més emprenyava la lladradissa de tots els gossos de la casa, quan es quedaven sols els diumenges. Mare meua! Els gossos una altra vegada! Quan ja semblava impossible que allí es poguera tornar a parlar, ressonà enmig del rebombori la veu de la veïna del sisé G, una dona amb aires de marquesa, que tothom coneixia com la madrilenya. La dona va dir que ja feia més de dues hores que allí no es deien més que pardalades i que, en canvi, no s’havia plantejat un tema vertaderament important: la calefacció. Llavors, el del sisé B, un que és mecànic, digué en to irònic que abans de demanar excessos, ell demanava a la «marquesa de Montflorit» que pagara les quatre mensualitats que devia a la comunitat i, de passada, la factura del cotxe que li havia reparat feia dos mesos. L’assemblea acollí aquestes paraules amb un murmuri recriminatori dirigit a la marquesa, la qual replicà que no pensava contestar a les paraules d’aquell senyor perquè ella només entenia el castellà i que si no li ho traduïa, no podia saber què havia dit. Llavors l’altre, més roig que un titot, amollà que, si esperava que li ho traduïra, podia començar per tocar-se la f... Ai, mare! Això sí que ho va entendre, i aquella l’insultà i l’altre li tornà la flor. Allò es calfava. En això, la policia irrompé en la reunió. Sense més presentacions, el sergent preguntà amb veu de tro: «Què passa ací?». Els veïns, amb aire d’innocents, respongueren tots a una veu: «Res!». Havia renascut el silenci i el president aprofità l’avinentesa per parlar: –Senyor agent, ací no passa res. Únicament parlàvem de les nostres coses i com que som tants... Pot anar-se’n ben tranquil. Som tots gent de pau. Els policies examinaren la situació i finalment se’n van anar. El president prengué de nou la paraula: –Amics, trobe que ja hem parlat prou per hui. El senyor secretari ja els enviarà un escrit amb els acords adoptats. Bona nit. I ara jo he de redactar aquesta maleïda acta i no sé ni com començar. La meua dona m’ha dit que no em calfe més el cap, i que pose això dels testos per a l’entrada i l’assumpte de la parabòlica. Em pense que això faré. JOAQUIM GONZÀLEZ I CATURLA, Els colors de la solitud (adaptació)

117

301957 _ 0116-0136.indd 117

28/07/11 11:53


Claus de la lectura La narració presenta una escena de costums ambientada en l’època contemporània, com és una reunió d’una escala de veïns en una capital de província, en aquest cas Alacant, amb la tendència a enrevessarse que tenen aquest tipus de trobades, especialment en el punt de l’ordre del dia reservat per al final. Estarem atents als diferents registres utilitzats i als estils narratius del text.

Vocabulari anticaní: contrari als gossos. aferrissat: que combat amb molta força. rebotegar: contestar amb paraules irades o de disconformitat.

ACTIVITATS 1. Explica el significat que tenen en sentit figurat les expressions següents del text. • La troca s’enredava cada vegada més. F • Allò es calfava. F • I l’altre li tornà la flor. F • Que no em calfe més el cap. F 2. Respon a les preguntes següents. • Què van celebrar els veïns de l’edifici Pèrgola? • De què anaven a parlar en aquesta reunió? • Es van cenyir tots els veïns a l’assumpte de la reunió? • De quines altres qüestions van parlar? • Qui va irrompre en la reunió al final? Per què? 3. D’acord amb la lectura, indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). La carnissera pertanyia al sector anticaní. L’encarregat de redactar l’acta era el secretari de la comunitat. Per a la madrilenya el tema més important de la comunitat era la calefacció. El xicon del segon C posava la música a un volum molt elevat. El secretari anomena «marquesa de Montflorit» la madrilenya.

4. Busca en el diccionari les definicions de convocatòria i acta més adequades al context de la lectura, i copia-les. • Convocatòria F • Acta F

118

301957 _ 0116-0136.indd 118

28/07/11 11:53


ACTIVITATS 5. Explica. Per què la reunió no transcorre com s’esperava, segons la convocatòria? 6 . El problema del protagonista és la redacció de l’acta. Quina penses que és la dificultat més gran? 7. Tria l’opció correcta en cada cas. A El narrador relata en 1a persona del singular. El narrador relata en 2a persona del singular. El narrador relata en 3a persona del singular. B La narració segueix un desenvolupament lineal del passat al present. La narració fa diversos salts en el temps. La narració segueix un desenvolupament lineal del present al passat. C El narrador reprodueix les paraules dels personatges en estil directe. El narrador reprodueix les paraules dels personatges en estil indirecte. El narrador reprodueix les paraules dels personatges combinant estil directe i estil indirecte. 8. El narrador pretén reproduir el to col·loquial de les reunions de veïns. Posa’n algun exemple i escriu-lo després en un to més formal. Expressió col·loquial

Expressió formal equivalent

119

301957 _ 0116-0136.indd 119

28/07/11 11:53


Els textos de l’àmbit administratiu

PRACTICA-HO

Redacta una sol·licitud adreçada al teu ajuntament en què els demanes que es milloren les condicions d’accés al teu institut. Exposa possibles causes per a la petició. Introdueix-la a l’ordinador seguint l’estructura del model que tens en aquesta pàgina.

Els textos administratius són aquells que adrecem a una institució, una empresa o un organisme oficial (la Generalitat, una conselleria, un ajuntament...) o que es redacten dins d’aquests. Tenen una intenció comunicativa diversa: sol·licitar informació, demanar una ajuda, recórrer en contra d’una acció institucional... També poden tindre finalitats comercials o professionals. Cal tindre en compte que en aquests escrits s’ha de fer servir un llenguatge molt formal i cal seguir una estructura textual tancada.

1. La sol·licitud A l’hora d’adreçar-nos a una institució, el més habitual és escriure una sol· licitud o instància. En la sol·licitud reflectim per escrit una demanda sobre una matèria reglada que inicia un procediment administratiu. La sol·licitud es redacta amb una sèrie de raons ben detallades. L’estructura més habitual d’aquest tipus de text presenta els apartats següents:

Dades personals

Inclou el nom, els cognoms, el document d’identitat, el domicili, el districte postal i la localitat. Exposició de motius

S’hi exposen els motius que justifiquen la sol·licitud.

Sol·licitud

Exposició del que es demana.

Joana Arlandis i Soler, amb DNI 24384957W, major d’edat, que visc a Castelló de la Plana, al carrer de la Mar, núm. 4, CP 12001, mare de Lluís Doménech i Arlandis, amb DNI 79384958Y, alumne de tercer d’ESO de l’IES Ribalta de Castelló durant el curs 2010-2011. EXPOSE: Que, tenint en compte l’Ordre de 14 de desembre de 2010, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, per la qual es convoquen ajudes per a l’adquisició de llibres de text per a l’alumnat d’educació primària i educació secundària obligatòria en centres finançats amb fons públics, per al curs 2011-2012, i atesa la situació de família nombrosa (quatre germans) en què es troba el nostre nucli familiar, SOL·LICITE: Que es valore aquesta situació familiar a fi de poder rebre ajudes per a l’adquisició de llibres durant el curs 2011-2012.

Signatura

Lloc i data Documents adjuntats

En cas que siguen necessaris, reforcen l’exposició. Entitat a qui s’adreça

Castelló de la Plana, 20 de febrer de 2011 Documentació adjunta: Títol de família nombrosa i declaració de la renda 2009. DIRECCIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORTS DE CASTELLÓ DE LA PLANA

120

301957 _ 0116-0136.indd 120

28/07/11 11:53


2. El currículum Quan ens adrecem a una empresa o un organisme per sol·licitar un lloc de treball, hem de presentar una carta de sol·licitud en la qual hem de detallar per quin mitjà ens hem assabentat de l’oferta laboral i per quins motius creiem oportú que l’empresa ens ha de seleccionar. Per justificar aquest últim punt, hem d’adjuntar el currículum, document on es detallen tant les nostres dades personals com els mèrits acadèmics i professionals que l’empresa o la institució ha de valorar per a acceptar-nos. Aquest document també té un esquema formal tancat que cal seguir sempre.

Títol i fotografia

CURRÍCULUM DADES PERSONALS

Dades personals

Dades acadèmiques

S’hi detallen tant els títols aconseguits en organismes oficials o ben acreditats, com els cursos de perfeccionament sobre l’àrea de treball que se sol·licita.

Nom i cognoms: Pere Marqués i Ortells Lloc i data de naixement: València, 23 d’octubre de 1979 DNI: 94528493D Domicili: Carrer de Miró, 23, 4t-2a València 46009 Telèfon: 963098989 Adreça electrònica: [email protected] DADES ACADÈMIQUES Títols oficials: – Diplomat en ATS, Escola d’Infermeria de la Universitat de València, 2001. – Grau Superior d’Anglés de l’EOI de València, 2004. – Grau Superior de Valencià per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, 2000. Cursos: – Tècniques de primera assistència (100 hores), Universitat d’Alacant, 1999. – Atenció sanitària a l’esport (60 hores), Escola d’Infermeria de la Mútua Valenciana, 2008.

Dades professionals

Cal ordenar-les cronològicament. Altres dades

Reforcen la valoració positiva per a accedir al lloc sol·licitat; és important consignar el coneixement d’idiomes i detallar tots els aspectes de la competència lingüística (entendre, llegir, parlar i escriure). Signatura

DADES PROFESSIONALS – ATS interí a l’ambulatori de la platja de Gandia, 2002-2010. – ATS als Campionats Juvenils d’Atletisme de Gandia, 2003-2006. ALTRES DADES – Voluntari de la Creu Roja des de l’any 2001. IDIOMES Castellà, valencià i anglés parlat i escrit molt bé.

València, 27 de febrer de 2012

Lloc i data de redacció del document

PRACTICA-HO

Busca en el diari ofertes de treball. Tria’n una i inventa un currículum ideal per a poder aconseguir el lloc que s’ofereix. Introdueix-lo a l’ordinador seguint l’estructura del model que tens en aquesta pàgina.

121

301957 _ 0116-0136.indd 121

28/07/11 11:53


3. La convocatòria i l’acta 3.1 La convocatòria En les reunions que es duen a terme en les empreses, les institucions públiques i la major part dels col·lectius (esportius, socials, culturals o polítics) s’utilitzen una sèrie de documents en què es fan constar els assumptes que s’hi han debatut. En primer lloc, les persones que s’han de reunir reben un text, la convocatòria, en què s’informa tant de l’organisme que la promou, com del lloc, la data i els continguts de la reunió. Aquests continguts configuren el que s’anomena l’ordre del dia o, el que és el mateix, tots els apartats d’informació i debat en els quals es basarà l’assemblea. L’estructura de la convocatòria és la que segueix:

Identificació de la institució o de l’òrgan que fa la convocatòria.

ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES DE L’IES DE CASTALLA

Convocatòria d’Assemblea General Ordinària

Text de la convocatòria, on s’indica el lloc i la data de la reunió i es diu si és ordinària o extraordinària.

Es convoca Assemblea General Ordinària de l’Associació, que tindrà lloc el pròxim dia 19 de novembre de 2012, a la sala d’usos múltiples de l’Institut de Castalla, a les 18.00 hores, i en segona convocatòria a les 18.30 hores, al mateix lloc, amb el següent Ordre del dia

Ordre del dia, en què es resumeixen els punts que es debatran: 1. Lectura i aprovació de l’acta anterior: es llegirà l’acta de la darrera reunió i la redacció se sotmetrà a votació entre tots els assistents amb dret a vot. 2. Temes de la reunió organitzats per seccions. 3. Torn obert de paraula: període obert d’intervencions destinat a peticions i preguntes que es vulguen fer.

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta anterior. 2. Aprovació, si escau, dels comptes del curs 2011-2012. 3. Aprovació, si escau, del pressupost del curs 2012-2013. 4. Exposició de la programació d’activitats del curs. 5. Torn obert de paraula. El president Santiago Peiró i Llopis Castalla, 6 de novembre de 2012

Càrrec, signatura i nom i cognoms de la persona que convoca i la datació, que consta de la localitat i la data (dia, mes i any).

A peu de pàgina es poden afegir referències a documents adjunts per a oferir més informació sobre la convocatòria o recordatoris per als participants.

PRACTICA-HO

Redacta una convocatòria per a una assemblea dels delegats de les diferents classes del teu centre. Els continguts poden referir-se a l’estat de l’aula, propostes de viatges, acords de peticions als professors, funcionament de les instal·lacions de l’institut… Introdueix-la a l’ordinador seguint l’estructura del model que tens en aquesta pàgina.

122

301957 _ 0116-0136.indd 122

28/07/11 11:53


3.2 L’acta Una vegada feta la reunió oficial (en la qual es prenen decisions que afecten els participants o altres persones), sempre es deixa constància dels punts debatuts perquè n’hi haja un testimoni escrit. Aquests textos s’anomenen actes: són els documents en què es redacten les informacions, els debats, les opinions o votacions d’aquestes assemblees col·lectives. Com en molts escrits administratius, el llenguatge utilitzat pretén descriure els fets i les intervencions dels participants amb tanta objectivitat com siga possible, per això l’estil ha de ser concís i clar, prescindint de continguts irrellevants i sense fer-hi cap valoració personal. La redacció de l’acta és a càrrec del secretari de l’entitat organitzadora, que va agafant notes durant el temps que dura la reunió. Una acta segueix també una estructura fixa, amb apartats que s’han d’omplir obligatòriament. Les paraules en majúscula són els títols que encapçalen cada punt del text. 1. Identificació de la reunió (amb el nom de l’organisme), el lloc, la data i l’hora d’inici. 2. ASSISTENTS amb nom i cognoms (i càrrecs, si en tenen), i també les persones absents. 3. L’ORDRE DEL DIA exposat en la convocatòria. 4. Resum de les INTERVENCIONS més significatives en els debats sobre les qüestions tractades (no cal redactar-les totes, només les que aporten informació rellevant). 5. ACORDS o decisions preses en la reunió. 6. Conclusió amb una fórmula típica: El/la president/a alça la sessió a les ... hores, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. 7. Signatura del secretari i vistiplau del president o director. 8. Annexos (relació de documents annexos a l’acta).

PRACTICA-HO

Inventa’t una acta amb un company o companya de la classe. Procura que tinga almenys set de les huit parts en què s’estructura una acta. Per fer-ho, pots utilitzar aquest fragment de la lectura inicial de la unitat. Mira de fer servir expressions més formals i neutres i d’evitar els detalls innecessaris. La dona exposà que estava més que farta de vore l’ascensor ple no sols de pixarrades, sinó de les baves d’un gos que vivia a la seua escala, sense oblidar que no s’hi podia entrar a causa de la pudor. Mentre acabava el seu discurs, llançà una ostensible mirada acusadora a un matrimoni que viu al cinqué D, uns que tenen una carnisseria a la plaça. La carnissera s’alçà i contestà que més pudor feien les bosses d’escombraries del quart F que les treien al replà de l’escala quan volien i les baixaven quan els rotava. Respongueren els al·ludits que ells feien això perquè els seus veïns del costat sempre tenien bombones de butà al replà i que això sí que era perillós i antihigiènic.

123

301957 _ 0116-0136.indd 123

28/07/11 11:53


Els signes gràfics

1. Els signes de puntuació Aquesta taula recull els usos dels signes de puntuació principals:

Punt [.]

L’utilitzem quan acabem una oració completa. Si l’oració que va després continua amb la mateixa idea, escrivim el punt i seguit. Si, per contra, introdueix un canvi d’idea o de punt de vista, aleshores escrivim el punt i a part i comencem l’oració següent en un paràgraf a banda. Quan volem acabar un text, escrivim un punt i final.

Coma [,]

La utilitzem per a marcar pauses dins una oració. Aquestes pauses poden respondre a aclariments, enumeracions, incisos...

Dos punts [:]

Tenen la funció de precedir una enumeració; a més, poden precedir les paraules literals d’alguna persona.

Punt i coma [;]

Serveix per a separar diferents enumeracions i per a introduir pauses en oracions massa llargues i complexes.

Punts suspensius [...]

Indiquen que hem deixat una enumeració sense tancar o una idea sense acabar.

Cometes [« »]

Serveixen per a indicar que se cita literalment el que ha dit alguna persona.

Parèntesis [( )]

Indiquen que, dins una oració, fem un aclariment necessari al fil del que diem.

Exclamació i interrogació [! ?]

El signe d’exclamació s’utilitza per a expressar emoció o donar una ordre, i el d’interrogació per a fer una pregunta.

2. El guionet

El guionet és un signe gràfic que utilitzem en els casos següents: • En els numerals, per a separar les desenes de les unitats i les unitats de les centenes (regla del D-U-C): quaranta-tres, cinquanta-huit, tres-cents, quatre-cents. • En els mots compostos, quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x: Vila-real, cama-roig, penya-segat, para-xocs. • En els compostos en què es repeteix, parcialment o totalment, un constituent, un patró rítmic o un significat, i en certs estrangerismes: pengim-penjam, xinoxano, boogie-boogie, talk-show. • En els compostos on hi ha punts cardinals: sud-est, nord-oest. • Quan el compost sense separar pot induir a lectures errònies (pit-roig) o quan el primer element del compost du accent gràfic (pèl-curt, mà-llarg). • Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un substantiu: noviolència, no-agressió, no-verbalitat. • En compostos com despús-ahir, abans-d’ahir, despús-demà... • En els pronoms febles, quan van darrere el verb, per a enllaçar amb el verb o amb altres pronoms febles, llevat dels casos en què cal escriure apòstrof: dónali-la, aneu-vos-en.

124

301957 _ 0116-0136.indd 124

28/07/11 11:53


ACTIVITATS 1. Escriu el signe de puntuació adient en cadascun dels espais de les oracions següents. • Al mercat he comprat de tot

tomaques

peres

un encisam i un pollastre

• Demà anirem al mercat a comprar verdures • El meu cosí

que és cap d’una filada mora

• A la festa van vindre Xavier • Lluís em digué

Enric

Pere

m’ha convidat a Alcoi Carles

Vindràs a la festa

• Al menjador havia de netejar la taula les cadires i les butaques a les habitacions havia de fer els llits netejar els armaris i plegar la roba a la cuina havia de fregar el terra i guardar la vaixella Quanta faena que dóna una casa • Neus va dir

No teniu vergonya ni la coneixeu

• Joan Timoneda

famós poeta del segle XVI

va nàixer a València

• Quina sort que he tingut 2. Posa els signes de puntuació adequats en el text següent. Escriu majúscula quan calga.

L’altre dia vaig anar al mercat al que està a la plaça de Jesús prop de ma casa allí hi havia diferents llocs de venda a la parada de fruita hi havia melons d’Alger peres i pomes a la de flors hi havia orquídies pensaments i lilàs a la del peix hi havia orades calamars aladrocs que bonic que era tot quan vaig acabar de comprar devien ser més o menys les dotze aleshores sabeu què em va passar que vaig entropessar amb la vorera i em va caure al terra tota la compra quin desastre

3. Escriu les paraules següents. Segons calga, separa-les amb un espai, amb un guionet, o bé ajunta-les. • poti + poti F

• Riba + roja F

• pèl + roig F

• tres + mil F

• para + xocs F

• setanta + set F

• hiper + mercat F

• ex + nóvio F

• dos + cents F

• recolza + caps F

• nord + americà F

• sud + oest F

4. Uneix les dues columnes per trobar el compost més adient i, en acabant, indica quins porten guionet i quins no n’han de portar.

sud •

• mut

guarda •

• paquistaní

sis •

• demà

sord •

• africà

indo •

• bosc

despús •

• cents

5. Completa les combinacions següents de verbs i pronoms febles amb els guionets i els apòstrofs que consideres adients. • Va portar me l.

• Torneu li l.

• Perdona ns ho.

• Vés hi

• Pentinant se ls.

• Esperant los hi.

• Rebaixar li la.

• Deixa li les.

125

301957 _ 0116-0136.indd 125

28/07/11 11:53


L’oració composta (II). La subordinació substantiva i adjectiva En les oracions compostes per subordinació hi ha sempre una proposició principal i una proposició subordinada que fa la funció de complement d’algun element de l’altra i que, per tant, no té independència sintàctica. Les proposicions subordinades gairebé sempre van unides a la proposició principal per mitjà d’un nexe subordinant. Segons la funció que desenvolupen dins l’oració principal, hi ha tres tipus d’oracions subordinades: les substantives, les adjectives i les adverbials.

1. Les subordinades substantives Les proposicions subordinades substantives fan les mateixes funcions que el nom (o el sintagma nominal). Per tant, poden fer la funció de subjecte, de complement directe, de complement indirecte, de complement de règim verbal, d’atribut i de complement del nom, de l’adjectiu i de l’adverbi. Els meus amics volien que els convidara a un sopar. Prop. subord. substantiva (CD)

Els nexes que solen introduir les subordinades substantives són les conjuncions que i si, els pronoms interrogatius què, qui, com i altres pronoms, precedits o no de preposicions. També es consideren subordinades substantives les proposicions que tenen com a nucli un infinitiu, precedit o no de preposició, ja que es comporten com un sintagma nominal però presenten complements propis d’un sintagma verbal. M’agradaria viure a París . Verb CC Lloc Prop. subord. substantiva (Subjecte)

TINGUES PRESENT

Els nexes subordinants són les paraules que enllacen una oració subordinada amb la seua oració principal. Poden ser:

•C onjuncions subordinants (una sola paraula). Ex.: que.

•L ocucions conjuntives subordinants (un grup de paraules). Ex.: abans que.

2. Les subordinades adjectives Les proposicions subordinades adjectives s’anomenen així perquè fan les funcions pròpies de l’adjectiu dins l’oració principal, és a dir, generalment actuen com un complement del nom. També s’anomenen de relatiu perquè el nexe que les introdueix és un pronom relatiu (que, què, qui, el qual, on...). A més d’unir la proposició adjectiva a la principal, el relatiu sempre substitueix un element de la proposició principal, que anomenem antecedent, i realitza una funció dins l’oració subordinada. Els electrodomèstics que estalvien més energia tenen ara un preu interessant. Prop. subord. adjectiva

Així, en l’oració de l’exemple, el relatiu que té com a antecedent els electrodomèstics (Els electrodomèstics estalvien més energia) i fa la funció de subjecte dins la proposició subordinada.

126

301957 _ 0116-0136.indd 126

28/07/11 11:53


ACTIVITATS 1. Llig les oracions compostes següents i subratlla les subordinades substantives que hi ha. Després, assenyala’n el nexe.

• M’agrada que em telefones tots els caps de setmana. • No sabíem què feien allà. • Hem sabut que el València va guanyar el partit. • Anna i Sandra volien que portàreu les sabates de taló alt. • Montse es queixava que sempre ha de treballar a l’estiu.

2. Subratlla les oracions subordinades substantives que trobes en aquestes oracions compostes i digues la funció sintàctica que fan respecte a la principal. • Ens fa molta il·lusió que isca bé la representació teatral d’aquesta vesprada. F • Als estrangers no els agradava que hi haguera tanta brutícia. F • M’he acostumat a tindre la casa ordenada. F • No ens va dir què havia trobat darrere la porta del garatge. F • La nostra intenció era deixar enllestida tota la faena pendent. F 3. Subratlla les subordinades adjectives d’aquestes oracions i assenyala’n l’antecedent. • Els xics que has conegut hui són de Castelló. F • Les tisores amb què vaig retallar la notícia les té ma mare. F • L’habitació on dorms té els mobles moderns. F • No coneixíem l’assumpte de què parlàveu. F • El professor que has saludat explica la literatura d’una manera molt divertida. F • No coneixíem les conclusions a què van arribar. F 4. Completa amb una oració subordinada adjectiva o de relatiu. • Vam vore un partit • Anna ha trobat les ulleres • Aquesta és la notícia • Porta el llibre • Hem visitat el museu 5. Assenyala el nexe de les oracions compostes següents i escriu si introdueixen una oració subordinada substantiva (OSS) o una oració subordinada adjectiva (OSA).

• No vull que mires tant la televisió. • El disc de què parles m’agrada molt. • M’agrada la roba que té molts adorns. • Coneixíem una cantant que tenia els cabells rossos. • Diuen que l’ocupació hotelera ha augmentat a tota la costa.

• Només dos alumnes sabien què significava aquella paraula. • Les persones que vulguen fer el curs d’informàtica han de matricular-s’hi abans del dia 15. • Aquelles xiques tan sols volien prendre el sol a la platja. • Mai he sabut com resoldre el problema de la contaminació.

127

301957 _ 0116-0136.indd 127

28/07/11 11:53


L’oració composta (II). La subordinació adverbial

3. Les subordinades adverbials Les proposicions subordinades adverbials solen equivaldre a un adverbi o un sintagma adverbial i, per tant, solen fer la funció de complement circumstancial. Així, hi ha oracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera i comparatives. Quan tornàvem de la platja vam vore una posta de sol meravellosa. Prop. subord. adverbial (CC Temps)

En aquest exemple, la subordinada adverbial fa la funció d’un complement circumstancial de temps de la principal. TIPUS DE PROPOSICIÓ

NEXES SUBORDINANTS

De temps

• Anterioritat: abans que • Simultaneïtat: quan, mentre (mentres), sempre • Posterioritat: fins, fins que, després, des que

De lloc

on

De manera

com, així com, com si, segons que, tal com, sense

Comparatives

• Igualtat: tan, tan ... com, tant ... com, igual que • Superioritat: més ... que, millor que • Inferioritat: menys ... que, pitjor que • Proporcionalitat: com més ... més/menys...

D’altra banda, hi ha subordinades adverbials que poden expressar altres circumstàncies que no poden substituir-se per un adverbi, com ara condició, causa, conseqüència, finalitat o objecció. Lluís s’ha comprat un ordinador perquè el necessitava per al seu treball. Prop. subord. adverbial (Causal)

Si us agrada llegir us comprarem una col·lecció de llibres. Proposició subord. adverbial (Condicional)

En aquest tipus d’oracions, les conjuncions i les locucions conjuntives més freqüents són les següents. TIPUS DE PROPOSICIÓ

NEXES SUBORDINANTS

Causal

perquè, ja que, com que, per tal com, a causa que, per raó que, atés que, vist que

Final

perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de

Consecutiva

així que, de manera que, fins al punt que

Condicional

si, posat que, mentre, mentre que, sempre que, en cas que, a condició que, llevat que

Concessiva

encara que, per bé que, tot i que, a pesar que, si bé, malgrat que

128

301957 _ 0116-0136.indd 128

28/07/11 11:53


ACTIVITATS 1. Assenyala les proposicions subordinades adverbials d’aquestes oracions i classifica-les segons el tipus de circumstància que expressen. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i )

Mentre eixia de casa, prenia un entrepà de pernil. M’agrada passejar per on estiuegen els meus oncles. Escrivia una instància com ho havia aprés a l’institut. Fins que no hages dinat, no podràs mirar la televisió. Com més gran és, més lent es fa. Anirem on vulguen els pares. No hem eixit de casa des que ens vas avisar. Balla més que canta. Després de rebre una telefonada, va enviar el seu currículum. Temps

Lloc

Manera

Comparació

2. Subratlla les proposicions subordinades adverbials i indica quines són causals, consecutives, finals, condicionals o concessives. • Encara que estiga cansat, faré el treball. F • Hem estudiat molt, de manera que traurem bones notes. F • Heu de deixar un seient buit a fi que hi puga cabre la càrrega. F • Com que no tenia mai sort, no es va creure la notícia del premi. F • Haureu de consultar-ho en el diccionari si voleu estar-ne segurs. F • Elles coneixien tots els detalls, així que no els va sorprendre la notícia. F • Comprarem un mòbil perquè pugues estar localitzable. F • Tot i que li agradava la faena, no li van renovar el contracte. F • Si aneu a la reunió de delegats, podrem conéixer les vostres reivindicacions. F 3. Subratlla les subordinades d’aquestes oracions compostes i classifica-les segons que siguen substantives, adjectives o adverbials. • A pesar que feia una calor sufocant, elles van passejar-se per la platja. F • Els programes televisius que més m’agraden són les sèries espanyoles. F • Aquelles xiques que tenen un pírcing són estrangeres? F • Llorenç ens va dir que la seua família era de Castelló. F • Els meus veïns arribaren quan nosaltres eixíem de casa. F • Compreu el llibre abans que estiga exhaurit. F • El meu germà ha amagat les claus on no les puga trobar. F • Sempre que els meus pares tornen d’un viatge, em porten molts regals. F

129

301957 _ 0116-0136.indd 129

28/07/11 11:53


El contacte de llengües La majoria de llengües estan en contacte amb altres llengües per diverses raons: perquè s’estudien com a llengües estrangeres, perquè conviuen en un territori o per la influència cultural o política d’unes comunitats lingüístiques sobre unes altres. La llengua reflecteix aquest fet en els barbarismes o en els préstecs acceptats.

1. El bilingüisme Una de les conseqüències més importants de la convivència de dues llengües és el bilingüisme d’una gran part dels parlants. En teoria, això significa que els individus tenen una competència lingüística (parlen, entenen, lligen i escriuen) igual de bona en dues llengües, però en la pràctica els fets demostren que aquesta afirmació no és certa, ja que la major part dels parlants bilingües sol dominar més una llengua que l’altra i sol fer-les servir en contextos diferents. D’aquesta situació sol derivar el bilingüisme diglòssic, en què una llengua ocupa unes funcions de prestigi determinades, mentre que l’altra queda relegada quasi pràcticament a l’àmbit familiar o col·loquial.

2. La diglòssia La diglòssia consisteix en el desplaçament, per raons polítiques o socials, d’una llengua per una altra de més valorada en determinades funcions públiques. Generalment, el parlant utilitza una de les llengües, la de prestigi, per als àmbits d’ús més formals (educació, literatura, burocràcia, mitjans de comunicació, etc.) mentre que utilitza l’altra, la minoritzada, quasi exclusivament per als usos informals (relacions amb familiars i gent pròxima).

3. La normalització

TINGUES PRESENT

El bilingüisme pot evolucionar negativament en una situació de diglòssia, que minoritza la llengua del territori, o positivament si hi ha un procés de normalització lingüística que fomente la llengua minoritzada.

La diglòssia pot arribar a provocar a llarg termini la substitució d’una llengua per una altra (com va ocórrer amb l’iber i el celta, substituïts pel llatí a la Península) si no es manté una lleialtat lingüística per part dels parlants envers la llengua minoritzada i/o s’inicia un procés de normalització lingüística que equipare les dues llengües i fomente la minoritzada. A la nostra Comunitat el valencià ha mantingut contacte amb altres llengües: de primer amb l’àrab i l’aragonés i més endavant amb el castellà. Des de la desaparició de la Corona d’Aragó el castellà ha anat desplaçant el valencià en els usos oficials fins a les darreres tres dècades. Tanmateix, el valencià va recuperant a poc a poc els àmbits que antigament tenia, gràcies a un procés de normalització amb tres fites principals: 1. Acceptació en 1932 de les Normes de Castelló, normes lingüístiques adaptades a les particularitats del valencià, que segueixen bàsicament les creades per Pompeu Fabra per fixar un codi modern i actual. 2. Aprovació en 1983 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que regula com s’ha de promoure el valencià en l’educació, l’administració, els mitjans de comunicació i la vida pública. 3. Creació en 1998 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, màxim òrgan a la nostra Comunitat que té, com una de les funcions principals, vetlar per l’ús normal del valencià.

130

301957 _ 0116-0136.indd 130

28/07/11 11:53


ACTIVITATS 1. Compara els límits polítics i lingüístics que hi ha a Europa i respon a les preguntes següents. • Hi ha països en què es parla més d’una llengua? Anomena’n tres.

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� � �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

• Què creus que pot passar als territoris on hi ha llengües minoritàries?

��

��

��

��

��

��

��

��

� � � � � � � � � � �

2. Hi ha bilingüisme diglòssic a la Comunitat Valenciana? En quines edats sobretot? Què ajuda a fer que aquest fenomen disminuïsca?

832355U08P222H01

3. Repassa unitats anteriors i indica quins motius polítics i/o històrics coneixes que hagen sigut la causa de la diglòssia que hi ha entre valencià i castellà. 4. Explica. Per què creus que és necessari un procés de normativització (establiment de normes lingüístiques; elaboració de gramàtiques, ortografies, diccionaris...; establiment d’un registre estàndard, etc.) perquè una llengua puga tindre usos normals? Què passaria si no n’hi haguera?

131

301957 _ 0116-0136.indd 131

28/07/11 11:53


La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII: la Decadència

1. L’evolució política i la castellanització En 1469 el matrimoni entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó significarà la unificació de les dues corones. A partir d’aquest moment, el regne de València vorà subordinats els seus interessos als d’un enorme imperi del qual serà ja només una part mínima. En l’aspecte lingüístic, el castellà es convertirà, a partir del segle XVI, en la llengua de prestigi, ja que era la llengua del rei i dels nobles, enfront del valencià, que era la llengua que continuava parlant el poble. Això fa que la literatura culta en la nostra llengua es trobe en una etapa de decadència. Al principi del segle XVIII la victòria de Felip V en la guerra de Successió va fer que el regne de València vera desaparéixer les seues corts i els seus furs, i que les lleis de Castella s’imposaren al nostre territori. Des del punt de vista lingüístic també va ser imposat el castellà com a única llengua oficial. L’ús del valencià va quedar prohibit en l’ensenyament, el govern, la justícia i l’església. El valencià quedà marginat en els àmbits cultes i limitat a l’ús familiar i popular.

2. La literatura culta durant els segles XVI, XVII i XVIII

TINGUES PRESENT

Durant els regnats dels Àustria (segles XVI-XVII) s’unifiquen les corones però es mantenen les institucions valencianes. En canvi, a partir dels regnats dels Borbó (segle XVIII), amb els Decrets de Nova Planta se substitueixen les institucions pròpies per d’altres de castellanes.

Durant la Decadència, la literatura culta es va fer sobretot en castellà. Hi hagué, però, algunes excepcions. En el segle XVI és important la poesia en la nostra llengua, amb els exemples del valencià Joan Timoneda i de Pere Serafí. Els dos autors són representants del Renaixement, que es caracteritza per un llenguatge senzill i harmoniós, amb constants referències als escriptors clàssics grecs i llatins. Durant el segle XVII sorgeix el barroc, moviment que substitueix la senzillesa i l’harmonia renaixentista per un llenguatge recarregat i per l’expressivitat i el gust pel desequilibri. Representants d’aquest moviment en la nostra literatura són Francesc Fontanella i Francesc Vicent Garcia. Finalment, en el segle XVIII sorgeix el neoclassicisme, que, com indica el seu nom, suposa un retorn als clàssics. En aquest moviment destaquen Joan Ramis i el valencià d’Ontinyent Lluís Galiana.

3. La literatura popular durant els segles XVI, XVII i XVIII

Dins d’aquest tipus de literatura destaquen dos gèneres: • Els dietaris. Mentre les classes socials poderoses es passaven al castellà, el poble continuava utilitzant la seua llengua, per exemple en els dietaris privats, que es redactaven en la intimitat i no estaven pensats per a ser publicats, sinó com a entreteniment personal. En molts casos hi llegim crítiques als governants i aspectes de la vida quotidiana i diària de les persones del poble. • Els col·loquis. Són poemes, generalment còmics però sovint portadors d’un missatge polític, que eren recitats de poble en poble pels col·loquiers, una espècie de còmics ambulants que atreien l’atenció del públic de forma simpàtica i sense un vestuari massa cridaner ni una escenografia complexa; de fet, vestien de forma habitual i simplement s’enfilaven a una taula o una cadira. Els gestos i la veu eren els seus únics instruments per a assegurar-se l’atenció del públic.

132

301957 _ 0116-0136.indd 132

28/07/11 11:53


ACTIVITATS 1. Llig aquest poema culte i contesta les preguntes posteriors.

Sonet Ai, Déu com no m’ha fet arbre perquè no sentís dolor, i lo cor de pedra marbre perquè no sabés d’amor.

En edat florida i tendra tant lo foc d’amor me crema que té per estall i tema de fer-me tornar en cendra, molt més valguera ser arbre per a passar tal ardor i lo cor de pedra marbre perquè no sabés d’amor.

Guanyara sent insensible lo que perd en sentiment perquè sent tan gran turment que lo viure és impossible; i així volguera ser arbre o altra cosa pitjor, i lo cor de pedra marbre perquè no sabés d’amor.

Jo ame essent desamat sens jamés fer-ne mudança, servisc fora d’esperança de poder ser remediat, convertixca’m doncs en arbre sec sens profit ni verdor, i lo cor de pedra marbre perquè no sabés d’amor. JOAN TIMONEDA, Flor d’enamorats

• Sobre quin aspecte de l’amor es parla en el poema? • Quin estat d’ànim del jo poètic es reflecteix en aquests versos? • Per què vol el jo poètic ser arbre? 2. Llig aquest fragment d’un dietari i resol les activitats que el segueixen. Batiste Vallcaneda, mort

• Destaca alguna paraula en què s’aprecie la influència del castellà.

A 12 de dits [juny de 1662], a les quatre del matí, trobaren mort al licenciado Batiste Vallcaneda, chitat de llarch a llarch, al cantó que entra de la plasa del Campanar de la Seu als Brodadors [...]. Lo que • Destaca alguna grafia que mostre es digué fonch que venint ab son cavall a la casa del cantó que vil’evolució fonètica del valencià. via el canonche Font, per los Brodadors venia don Tal Sentafé y Vivetes, y com sentiren pasos de cavall pensaren que era algun soldat de la guarda que anaven a ronda y sinse mes asigurarse, li • Explica. Per què podem dir que aquest tiraren una caravinada. Asò es digué perquè els mateixos fadrinets fragment pertany a la literatura popular? se alabaren de haver-o fet y se hausentaren. Però, lo més cert fonch que ells se alabaren de assò perquè eren molt inquiets y desicha- ven tenir ocasió per a fer-se bandolers, com ab tot efecte es feren; perquè a hon lo trobaren, que digueren el mataren allí, no trobaren en terra rastre de sanch, ni en lo vestit que portava damunt. JOAQUIM AIERDI, dins V. J. ESCARTÍ, Memòria privada

133

301957 _ 0116-0136.indd 133

28/07/11 11:53

NOTES

134

301957 _ 0116-0136.indd 134

28/07/11 11:53

NOTES

135

301957 _ 0116-0136.indd 135

28/07/11 11:53

Direcció d’art: José Crespo Projecte gràfic: Portada: Pep Carrió Interiors: Manuel García Imatge de coberta: Antonio Fernández Il·lustració: Giner Bou - Grua Gràfics Cap de projecte gràfic: Rosa Marín Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera, Roger Sarrià Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda Desenvolupament gràfic: Rosa María Barriga, José Luis García, Raúl de Andrés Direcció tècnica: Ángel García Encinar Coordinació tècnica: Jesús Muela, Laura Gil de Tejada Confecció i muntatge: Eduard Cánovas, Pedro Rodríguez Cartografia: José Luis Gil Correcció: Alba Vila, Neus Vicens, Lluïsa March Documentació i selecció fotogràfica: Mercedes Barcenilla Fotografies: C. Contreras; F. Ontañón; GARCÍA-PELAYO/Juancho/CENTRE COMERCIAL SUPERDIPLO; J. C. Muñoz; J. Jaime; J. M. Gil-Carles; Krauel; Larrión-Pimoulier; ORONOZ; Prats i Camps/ IES Carrús. Elx, Alacant; R. Blasco; Roca-Madariaga; A. G. E. FOTOSTOCK/IFPA; AGENCIA ESTUDIO SAN SIMÓN/A. Prieto; CONTIFOTO/COMPIX/MIRAMAX/Sparham; DIGITALVISION; EFE/A. Estévez, SIPA-PRESS/ARCHIVES TALLANDIER/SIPA ICONO SIPA-PRESS/SIPA; FACTEUR D’IMAGES/Fabien Malot; GETTY IMAGES SALES SPAIN/NBAE/Joe Murphy; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO; BIBLIOTECA DEL REIAL MONESTIR D’EL ESCORIAL; BIBLIOTECA NACIONAL D’ESPANYA/Laboratorio Biblioteca Nacional; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA

© 2011 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 – 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya en

ISBN: 978-84-9807-496-3 CP: 301957 Depòsit legal:

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

301957 _ 0116-0136.indd 136

28/07/11 11:53

3r Eso Adaptacions Curriculars

Recommend Documents