01 Fonaments Monitor Lleure

CURS: DINAMITZADOR EN EL LLEURE - ASSIGNATURA: FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE: APLICACIÓ DELS FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE INFANTIL I JUVENIL.

Dinamitzador en el lleure. Fonaments de l’educació en el lleure: Aplicació dels fonaments de l’educació en el lleure infantil i juvenil. 1


FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE: APLICACIÓ DELS FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE

INFANTIL I JUVENIL

CAPACITAT Analitzar el concepte d’educació en el lleure i la seva evolució dins el marc general de l’educació i la societat

OBJECTIUS D’APRENENTATGE /

Identificar els conceptes d’educació, oci i temps lliure, valorant la seva importància a la realitat i el context actual actual i la seva evolució històrica.

/

Identificar les modalitats d’intervenció en el temps temp s lliure valorant la seva importància i idoneïtat segons els contextos. contexto s.

/

Conèixer l’aplicació per a l’educació integral i el procés de socialització

/

Reconèixer la normativa normativa de referència aplicable a les activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.

/

Comprendre la transversalitat de l’educació en el lleure sobre les diferents dimensions de les persones participants de les activitats.

CONTINGUTS 1.

CONCEPTE D’EDUCACIÓ D’EDUCACIÓ

2.

OCI I LLEURE

3.

EDUCACIÓ INTEGRAL

4.

PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

5.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE

6.

EL CONTEX ACTUAL DE LES ACTIVITATS INFANTILS I JUVENILS

2


1.

CONCEPTE D’EDUCACIÓ.

1.1. L’educació com a procés per viure en societat . L’ésser humà en relació a altres éssers necessita més temps per desenvolupar -se. -se. Molts animals amb el sol fet de la gestació ja són capaços de sortir-se’n sortir-se’n però nosaltres no, els humans necessitem a part del període de la gestació tota una vida. Per tant direm direm que la persona neix inacabada i necessita de l’educació per formar -se. -se. Aquesta idea d’educació podem explicar -la -la com a tot allò que influeix en la persona person a per a fer-la vàlida per a viure en societat en base a aquesta mateixa societat. Des d’aquesta perspectiva perspectiva explicarem aquest fenomen com a un procés socialitzador, que permet a la persona adquirir les competències bàsiques (coneixements, habilitats, actituds, valors, de convivència, ...) per a viure la vida en societat.

1.2. L’educació com a procés per a reproduir i transformar la societat. Fer una definició d’educació és una tasca molt difícil. Si ho fem d’una manera concreta ens deixarem aspectes i si ho fem d’una manera àmplia aniríem més enllà del que realment ens e ns interessa. No obstant, partint de de la idea anterior, no podem caure cau re en la indiferència o d’immobilisme a l’hora de provar de construir una definició d’educació, ja que com argumenta el pedagog Brasiler, Paolo Freire: “la educació no pot ser mai un procés neutre. O s'educa per a la solidaritat, solidaritat, o s'afavoreix la insolidaritat. L'absència d'intervenció afavoreix la influència dominant”. Per aquest motiu és important prendre un posicionament respecte al que vol dir per a nosaltres educació. Una definició compromesa del concepte pot ser: “ Educació Educació és el procés integral de maduració de la persona en tots els aspectes de la seva personalitat: físics, mentals, afectius, en harmonia amb la presa de consciència del món que l’envolta i el compromís vers la transformació en una societat millor, més més solidària, integrada en el medi natural, més igualitària, més participativa, més acollidora.”

2. OCI I LLEURE. L’oci i el Lleure és donen sempre en el temps lliure de les persones. Entenent temps lliure com a temps lliure d’obligacions. d’obligacions. TEMPS DE NO TREBALL TEMPS DE TREBALL

ALTRES OCUPACIONS

OCI o TIEMPS DE LLEURE

En els infants i joves, aquest és el tercer temps després de la família i l’escola. Per aquest motiu és important que aquest temps sigui viscut amb alegria i qualitat, que permeti a la persona seguir-se desenvolupant en el seu dia a dia.

3


2.1. Les funcions del Lleure. Per definició, el Lleure es distingeix del simple temps lliure, ja que es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent en aquest creixement la relació amb altres persones. L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà de simplement passar l'estona i aporta algun guany simbòlic al que la practica. Com a exemples tindríem practicar algun esport, fer música per plaer, participar en l'educació no formal, associar-se en iniciatives existents o crear-ne de noves. Com va establir el creador de la sociologia de l'oci, Joffre Dumazedier (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques: les anomenades 3D

D

D Descans

Diversió

D Desenvolupament

"Conjunt d'ocupacions a què l'individu pot dedicar-se de manera completament voluntària, sigui per divertir-se, sigui per desenvolupar la seva informació o la seva formació desinteressada, la seva participació social voluntària, després d'haver alliberat de les seves obligacions professionals, familiars o socials (descans)".

El Lleure pren la seva màxima màxima expressió en la societat Postindustrial contemporània, on l’expansió del lleure i dels sectors econòmics que d'alguna manera li estan destinats fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb les societats societats del consum, l’espectacle i del coneixement.

2.2. Característiques de l’educació en el lleure. Si entenem la educació com un model d’ajuda al creixement de la persona entendrem el que pretén, busca, i com ens ho fem al món del lleure per dur a terme la tasca educativa: /

Contacte entre persones : sense relació humana i influències mútues no hi ha educació. En lleure parlem de dos elements clau: l’educador o monitor i el grup.

/

Intencionalitat: el contacte del que parlàvem abans ha de ser intencional. La educació en el lleure no té raó de ser sense uns fins o objectius, marcats prèviament, no cal que siguin estàtics ni inamovibles.

/

L’educació com a procés: procés : implica uns passos i unes etapes, i la planificació que ens dirà en quin ordre i com ho anirem fent per assolir els objectius o fins abans esmentats. Aquest procés afavoreix el desenvolupament integral del nen.

Una educació en el lleure de qualitat hauria d’apostar per possibilitar el màxim de vivències personals, oportunitats d’enriquiment, una ocasió per ocasió per créixer a nivell global. El temps de lleure ha de significar un espai per ser omplert, i l’omplim amb significat. El temps el gestionarem oferint espa is creatius que cada persona dotarà d’un significat, els educadors i educadores serem els guies. Ha de quedar clar que parlem del temps de no treball, tre ball, del temps de no estudi,... però pe rò no l’hem de pensar com a temps d’evasió simplement, ja ho hem dit abans: el treballarem com a espai de creixement i de millora constant.

4


Parlem de l’educació com a un UNIVERS DE POSSIBILITATS. Aquesta educació no sols ve de la mà dels educadors de l’educació en el lleure, sinó també de l’escola, de la família, de les entitats,... i nosaltres ho volem treballar com a: complementació, estímul i suma. l’educació en el lleure vol: lleure vol: / /

Construir persones en base a una societat. Transformar el món.

Funció reproductora Funció transformadora

Afirmem doncs, que no és un garatge social.

3. EDUCACIÓ INTEGRAL 3.1 Educació integral L’Educació Integral és aquella pràctica educativa que treballa amb (i per la) persona en tota la seva globalitat, és a dir, tenint en compte les seves 5 dimensions: / / / / /

Dimensió psicològica Dimensió afectiva Dimensió social Dimensió motriu Dimensió ecològica (referent al entorn més proper)

3.1.1 Les 7 dimensions educatives de l’educació en el Lleure . Igual que a la persona l’educarem globalment per àmbits, l’educació en el lleure també té unes dimensions que la complementen i la doten de sentit educatiu. Quines són doncs les dimensions de l’educació l’educació en el lleure? / / / / / / /

Dimensió corporal Dimensió emocional-mental. Dimensió social Dimensió ambiental Dimensió ètica Dimensió estètica Dimensió espiritual

DIMENSIÓ CORPORAL. Coneixeran les potencialitats i limitacions del propi cos. La consciència corporal. El saber que necessitem. Exemple de la cantimplora: un nen va d’excursió i porta una cantimplora petita, i a mig camí es queda sense aigua, té set, es desespera,... La propera vegada que vagi d’excursió aprendrà que la cantimplora ha de ser més gran, o si més no, subministrar-se millor per no quedar-se sense aigua a mig camí.

5


El cos com a llenguatge: / / /

coneixement, domini, assumir i ser conscient de la cultura del culte al cos

hàbits de salut

També: saltar, nedar, menjar, fer educació física, fer esport, cantar, ballar, dutxar-se, vestir-se, lligar-se els cordons de les sabates, tocar instruments, dibuixar, anar en bicicleta, pujar i baixar escales, beure aigua, patinar, fer els deures (concentració), fer-se el llit (a unes colònies), aprendre a fer silenci, creuar el carrer quan el semàfor es posa en verd, netejar, estendre la roba (a uns campaments), fer-se un entrepà (amb un taller de cuina).

DIMENSIÓ EMOCIONAL-MENTAL. Les emocions positives i negatives, ambdues eduquen, i hem de saber canalitzar-les. Donem eines i instruments per gestionar aquestes emocions, Resolució de Conflictes. Quan un nen/a o jove, se’n va de colònies, s’ha de buscar la vida,... contraresta els efectes negatius de la cultura paternalista. ista. Conèixer els límits que tenim a nivell emocional, quan parar d’una situació de tensió que ens porta al límit. A l’hora de posar en marxa el nostre cos...Quan cantem: influencia dels sentiments que provoquen les cançons, els records, relaxació, calma cos-ment.. Quan nedem: ens traiem la por a un nou medi, valentia, sensacions noves, seguretat, satisfacció, autorealització, autorealització, frustració,... Pujar i baixar escales: coordinació de moviments i equilibri, autonomia “puc anar als llocs que jo vull”. Respectar als companys, si tothom respecta al seu company, vol dir que un mateix també serà respectat. El dret de les persones comporta un deure en les mateixes. Fer-se mal, quan caus, et dones un cop,... tens una sensació de dolor, de malestar,... Per poder menjar, has de coordinar els moviments adequats en agafar els coberts, moure amb “estratègia” per tal de poder tallar la carn, fer ús del ganivet per menjar peix,...

DIMENSIÓ SOCIAL. Lloc de trobada entre persones i amb el territori (barri, poble,...). Versus

Lleure solitari i tecnològic que és una tendència creixent.. Cada vegada en infants més joves.

Un contacte entre persones ben gestionat esdevé educatiu. Ho relacionem amb l’”Aprendre a viure junts” de Jacques Delors. Establim vincles de qualitat, per exemple: Felicitem al final d’un partit¡ Compartir el material. Currículum ocult, Valorem cada petit detall, cada petit avenç dels infants.

6


Sabrem fer intervencions en relació a la Resolució de Conflictes, sabem actuar amb els nens i gestionar els seus conflictes sempre sota una relació basada en el respecte. A més, també gestionarem els conflictes amb (i entre) l’equip de monitors. Estarem coordinats i compenetrats entre els monitors i els monitors amb el coordinador. Caldrà estar vinculats (i propers) als nens i a les seves famílies, d’aquesta manera detectarem quins interessos tenen i les possibles necessitats a les que donar resposta. Cada nen és el membre més important del teu grup, per tant, això vol dir que haurem de vetllar pel benestar de cadascun d’ells per assegurar assegurar el benestar general del grup. Una eina important per treballar en grup, és saber establir una normativa interna de funcionament (què podem fer? Què serà imprescindible que tothom compleixi per conviure en pau?etc...) Al marcar uns deures a les persones, estem assegurant uns drets. Per exemple: si jo tinc el dret de respectar a tothom, voldrà dir que tothom em respectarà a mi. Hem de tenir present que molts dels nostres nens i joves provenen de famílies d’una cultura diferent a la nostra i que per ta tant, nt, hem d’estar a l’aguait, i detectar possibles.

DIMENSIÓ AMBIENTAL. De pertinença i estima al món, a la terra, al país,... al barri. Estimar i Conèixer. Cura del que tenim. Ho intentarem deixar igual o millor que abans.

DIMENSIÓ ÈTICA. Deures i responsabilitats  no tot s’hi val. S’encenen per emergència, i no, han de ser la base de la convivència. Igual que els Drets dels Infants, només surten a la llum llum quan no es compleixen. Quan fem una sortida, hem d’ensenyar d’ensenya r i conscienciar que els nens s’han de comportar en espais públics: respectar respect ar les normes mínims de convivència, civisme, respecte, no llençar papers al terra, no fer soroll en espais on estigui prohibit, deixar seure a gent necessitada en transport públic,... En definitiva, guardar un ordre quan aquest sigui requerit..

7


DIMENSIÓ ESTÈTICA. Bellesa. Capacitat d’experimentar la bellesa, el gust per les coses ben fetes. De gaudir de les coses belles: / / / / /

Paisatge. Bona jugada. Bon exemple. Bona polifonia de veus. Bona actuació.

No gust per lo groller, sinó per lo maco. A l’hora de parlar, no fer ús excessiu de paraules malsonants, no menjar amb la boca boca oberta, fer servir bé els coberts (no menjar men jar amb les mans), respectar els materials del centre, tenir te nir cura de les coses personals pe rsonals (o treballs) dels companys i els propis,... Treballar els hàbits d’higiene i mantenir -la. -la.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL. Que és diferent a lo confessional:

Sentit de la existència Sentit de la mort Sentit de la vida

El PERQUÈ de tot plegat

Diem la veritat,o amaguem la realitat als nens?

Mirar en dins: quin sentit tinc jo en la vida, nosaltres,... perquè estem al món? Sabem respondre? 4-

. EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ.

Des d’un punt de vista sociològic, l’educació no pot ésser estudiada únicament com un procés d’ensenyançad’ensenyança- aprenentatge unidireccional i limitat per un entorn escolar. Ha d’anar més enllà de l’àmbit educatiu formal per contemplar els aspectes socialitzadors de l’educació no formal i de l’educació informal. Així doncs, com a tal, la finalitat de l’educació és constituir en els individus el seu ésser social. L’ésser social no és més més que tot el sistema d’idees, de sentiments, de costums que són expressió dels diferents grups dels quals formem part, com ara les creences religioses, les pràctiques morals, les tradicions, les opinions... El procés de socialització és un procés de relació entre la persona i el seu entorn, que té com a resultat una adaptació de les pautes i de les normes socials. L’ infant L’ infant descobreix la seva identitat a mida que aprèn què és la societat. Aquest procés d’aprenentatge de rols i adquisició d’identitat es dóna en un grup de referència que ens dóna una cosmovisió (manera de veure el món, ideologia, posició en la societat...).

8


Tipus de socialització: /

Socialització primària: primera infància: infància: és la més important en la vida de l’individu, ja que el tipus de socialització que es desenvolupa en l’etapa del vincle vincle emocional (0-6 anys) servirà com a base per a la construcció co nstrucció de la sociabilització del futur adult. L’ infant, L’ infant, de 0 a 6 anys, estableix relacions generalment de tipus emocional, per tant és important que les persones de referència en aquesta edat tan sensible siguin emocionalment properes al nen/a.

/

Socialització secundària : la persona, ja amb una base de socialització, es realitza en altres àmbits. Aquest tipus de relacions ja no es basen només en les emocions, sinó que intervenen també altres factors com ara els interessos socials o de pertinença a un grup d’iguals.

/

Socialització terciària o resocialització : on la persona inicia un nou procés de socialització quan la socialització primària i secundària no han estat adequades o han deixat a l’individu fora del funcionament funcionament social. És el que comunament anomenem Procés de reinserció social.

Conceptes clau del procés de socialització: /

Estatus: La persona ocupa diferents posicions de poder en funció del context en el que es relacioni a cada moment.

/

Rol: Són les pautes i comportaments que s’espera d’una persona en funció de l’ estatus estatus al que pertany. Una persona pot desenvolupar diferents rols al seu dia a dia.

/

Classes socials: Són grup socials que comparteixen una sèrie de característiques (condicions de vida, nivell socioeconòmic, estatus social...).

/

Cultura: conjunt de coneixements, creences i tradicions que comparteixen un grup de persones.

/

Aculturació: Procés pel qual la cultura externa a un grup s’imposa a la pròpia i provoca la seva desaparició.

/

Transculturació: Assimilació d’una cultura diferent per part d’un grup.

/

Enculturació: Aprenentatge de la pròpia cultura.

9


5. HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE. Les bases de l’educació en el lleure tal i com l’entenem actualment van sorgir a Suïssa a principis del segle XX, en una societat acomodada pels estàndards de l’època, amb totes les necessitats bàsiques cobertes i amb un bon sistema educatiu, un grup de pedagogs buscaven una forma de transmetre valors als nens/es i joves per completar l’educació en coneixements que es feia a les escoles. La solució que es va trobar va ser la de treballar els valors fora de l’horari escolar realitzant activitats que en aquellsmoments aquellsmoments es van definir com vivencials; es referien principalment a portar els nens/es de campament i amb la la pròpia convivència fer que els nens/es i joves adquirissin valors, sobre tot, de convivència, respecte, etc. Partien del’experiència de l’experiència del del campament a l’illa de Brownsea (EEUU) que va organitzar per nois i noies Robert Baden Baden Powell Aquesta iniciativa, però, es va quedar simplement en una proposta metodològica, no es va arribar a posar en pràctica de forma organitzada en cap moment. Aquests principis teòrics van ser utilitzats per l’Alemanya nazi per posar -los -los en pràctica de forma organitzada i continuada transmetent als nens/es i joves els valors i les idees que històricament s’han associat amb el nazisme. Aquesta iniciativaes iniciativa es coneix com el model alemany, que va traspassar-se a alguns països europeus i a Estats Units, que va influenciar influenciar el moviment Scout nord-americà que ja existia des de 1907. Gairebé al mateix temps, des de França, en veure veure que el model proposat a Suïssa funcionava en les experiències pràctiques a varis països europeus, van decidir posar-lo també en marxa, però en aquest cas els valors que es volien transmetre distaven bastant dels proposats pel model alemany; es basaven en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. A més a més en una segona fase també hi van introduir la transmissió d’hàbits socials i saludables a partir del mateix tipus d’activitats. És el que es coneix com a model francès, que també es va traspassar a varis països europeus. En el cas de l’estat espanyol, s’hi van introduir els dos models; models; en algunes zones es realitzaven campaments/colònies amb el model alemany i d’altres amb el model francès com és el cas de Catalunya. Cal dir que aproximadament els anys 80 el model alemany, que ja s’havia desvirtuat molt i els valors que es transmetien transmetien distaven dels inicials, va entrar en crisis i s’imposava el model francès, que també havia evolucionat, considerant-se el model més modern i encertat per les activitats d’educació en el lleure.

El voluntariat com origen de l'educació en el lleure a Catalunya. Encara que les primeres experiències ja es van realitzar a Catalunya a la dècada dels 40 seguint el model francès, va ser durant els anys 50 quan les activitats, en un principi campaments i colònies, es van generalitzar. A grans trets i des d’un punt de vista generalitzant, l’evolució de l’educació en el lleure a Catalunya ha estat com segueix: / /

/

Dècada dels 40 : primeres experiències en colònies i campaments estendre l’educació l’educació Dècada dels 50 : el voluntariat va ser el motor que va propulsar i estendre en el lleure per tot el territori des d’institucions creades pel voluntariat amb una clara intenció de voler transmetre uns valors molt concrets i determinats Dècada dels 60 : el voluntariat es va organitzar en federacions i s’estructura, sempr e des de l’associacionisme sense afany de lucre, però la intenció de treballar valors concrets i determinats amb els nens/es i joves es va diluir una mica.

10


/

/

/

/

Dècada dels 70 : les institucions (ajuntaments, generalitat, etc.) s’impliquen en l’organització d’activitats d’educació en el lleure i encara es deixen una mica més de banda alguns dels valors que es treballaven per herència del model francès. Dècada dels 80 : sorgeixen les empreses d’educació en el lleure que organitzen i gestionen activitats de lleure educatiu generalistes, moltes d’elles provenen del voluntariat i l’associacionisme. Dècada dels 90 : les empreses es professionalitzen, ja no necessàriament són associacions convertides en empreses, sinó que es creen directament des d’un punt de vist de negoci empresarial. Dècada dels 00 : les empreses cada vegada s’especialitzen més i ofereixen activitats molt específiques.

5.1. Oci i Lleure a Catalunya. Tot i que seguint les definicions anteriors és és complicat marcar una línia que separi un concepte de l’altre, podríem trobar -nos -nos persones que afirmin que el Lleure va més enllà que l’oci, ja que la funció de Desenvolupament (explicada (explicada per Dumazedier) ocupa un paper rellevant, sobre tot per la intencionalitat perseguida amb l’activitat, sigui en la dimensió que sigui de la persona. El que sí que és cert, és que a Catalunya la paraula Lleure transcendeix a les descripcions filosòfiques, per emmarcar-se en un context educatiu que ha tingut molt de pes en el teixit social del nostre país. Aquest és un espai històricament ocupat per entitats no lucratives, administració pública i actualment per empreses de serveis educatius, i que per tant està regulat per la Generalitat de Catalunya, i en concret per Direcció General de Joventut, que regula les activitats dirigides en el temps lliure dels infants i joves a Catalunya.

6. EL CONTEXT ACTUAL DE LES ACTIVITATS INFANTILS I JUVENILS. 6.1. La gestió de les activitats de Lleure. Les activitats d’educació en el lleure poden tenir una gestió pública o privada: / /

La gestió pública és la que es realitza directament des de les institucions com ajuntaments, consells comarcals, diputació i generalitat essencialment. La gestió privada és la que es realitza des de empreses i/o entitats sense afany de lucre. Aquestes entitats , tant públiques i/o privades poden interactuar mitjançant subcontractacions entre unes i altres. El realment important d’aquest d’aquest fet , és saber on ens trobem nosaltres com a directors/es d’un aspecte concret d’una activitat d’educació en el lleure dins d’un entramat gestor d’aquestes característiques i sobre el que tenim responsabilitat i/o capacitat de decisió.

11


6.2. la Regulació de les activitats de Lleure educatiu. Actualment, l’òrgan de l’administració pública que posseeix les competències en matèria d’activitats infantils i juvenils en el temps lliure és la “Direcció General de Joventut” de la Generalitat de Catalunya. Indistintament de la forma jurídica que gestioni una activitat de lleure, aquestes estan regulades per el Decret 137/2003, de 10 de juny. Aquest decret regula les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes –i –i qualsevol altra activitat assimilable que habitualment fan les associacions educatives juvenils –, –, en les quals participin persones menors de divuit anys, sempre que les activitats no tinguin caràcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya amb una finalitat educativa, cultural, formativa o social. En matèria laboral, la llei que regula les relacions laborals per a les persones professionals del sector és, actualment el 2n Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya 2008/2010. Per a més informació sobre el decret 137/2003 de 10 de Juny, el conveni de Lleure o altre normativa relacionada amb el Lleure, podeu adreçar-vos a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/

12


13

01 Fonaments Monitor Lleure

Recommend Documents