Valen 4º Refuerzo

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMÀRIA

Ensenyament individualitzat

Pla de millora Programa d’ampliació Llengua 4 El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ Esther Bellavista Vilaplana Empar Tortosa Sanz IL·LUSTRACIÓ Jordi Sales Roqueta EDICIÓ EXECUTIVA Empar Tortosa Sanz DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Pep Carrió. Cap de projecte: Rosa Marín González. Coordinació d’il·lustració: Esther Bellavista Vilaplana. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte. Confecció i muntatge: Núria Lombarte Gil. Correcció: Clàudia de Val del Amo i Lluïsa March Soler.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València PRINTED IN SPAIN

EAN: 8431300925595 CP: 671229

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Presentació L’ensenyament individualitzat L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajude a superar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats. Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitats particulars de l’alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàctics específics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i també dels objectius de millora que es plantegen en cada cas. Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix un conjunt de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’altres inclou: • La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrenament en les tècniques d’estudi. • El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el professorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. • I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats: – Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un reforç més gran per a afermar els principals continguts de la unitat i per a desenvolupar les competències. – Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és que l’alumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus coneixements i pose en joc les competències adquirides.

Llengua 4

3

Índex

PLA DE MILLORA Unitat 1 Les llengües d’Espanya. El valencià............. 8 Sons i grafies............................................... 9 El diccionari............................................... 10

Unitat 2 El grup nominal ......................................... 11 L’ús de x, tx i ig........................................ 12 Els sinònims.............................................. 13

Unitat 3 El substantiu. Classes ............................... 14 L’ús de x i ix ............................................. 15 Els antònims ............................................. 16

Unitat 4 Gènere i nombre del substantiu................. 17 L’ús de v................................................... 18 Les paraules polisèmiques......................... 19

Unitat 5 Els determinants (I).................................... 20 La partició de paraules.............................. 21 Les paraules parònimes............................. 22

Unitat 6 Els determinants (II)................................... 23 L’accentuació............................................ 24 Les paraules homòfones .......................... 25

Unitat 7 L’adjectiu. Graus ....................................... 26 L’accent en les paraules agudes................ 27 Les paraules derivades.............................. 28

Unitat 8 El verb. Arrel i desinències......................... 29 L’accent en les paraules planes ................ 30 Les paraules compostes ........................... 31

4

Llengua 4

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ Unitat 9 El verb. Nombre i persona......................... 32 L’accent en les paraules esdrúixoles.......... 33 Els diminutius i els augmentatius .............. 34

Unitat 1................................................ 54 Unitat 2................................................ 56 Unitat 3................................................ 58

Unitat 10

Unitat 4................................................ 60

El verb. Temps i mode............................... 35 La dièresi .................................................. 36 La família de paraules ............................... 37

Unitat 5................................................ 62

Unitat 11

Unitat 7................................................ 66

Els pronoms personals.............................. 38 El guionet.................................................. 39 Les paraules onomatopeiques................... 40

Unitat 8................................................ 68

Unitat 12

Unitat 10............................................. 72

L’adverbi ................................................... 41 L’ús de p i b a final de paraula................... 42 Les sigles.................................................. 43

Unitat 11............................................... 74

Unitat 13

Unitat 13............................................... 78

L’oració: subjecte i predicat....................... 44 L’ús de t i d a final de paraula.................... 45 Les variants lèxiques.................................. 46

Unitat 14............................................... 80

Unitat 6................................................ 64

Unitat 9................................................ 70

Unitat 12............................................... 76

Unitat 15............................................... 82

Unitat 14 Classes d’oracions.................................... 47 L’ús de c i g a final de paraula .................. 48 Les frases fetes......................................... 49

Solucionari........................................... 85

Unitat 15 L’oració, el paràgraf i el text....................... 50 Els punts suspensius................................. 51 Els refranys ............................................... 52

Llengua 4

5

Pla de millora

1

Les llengües d’Espanya. El valencià

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

1

Data

RECORDA A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen altres llengües, com ara la Comunitat Valenciana on es parla el valencià. Llevat de l’èuscar o basc, totes les llengües que es parlen a Espanya provenen del llatí. El valencià té uns sons, unes lletres i unes paraules pròpies que el diferencien de la resta de llengües d’Espanya procedents del llatí.

1 Indica quines llengües es parlen a la Comunitat Valenciana i quan uses cada una.

2 Completa la taula d’equivalències amb les paraules que et proposem.

pa

madre

pai

aita

auga

pan

pare

agua

Valencià

Castellà

Gallec

Basc

nai

ama

padre mare aigua

ura pan

ogia Adéu!

3 Escriu V si és verdader i F si és fals.

¡Adiós!

El so de la s de casa en valencià no existeix en castellà. La paraula japonés sona igual en castellà que en valencià. Les lletres ñ, y i ch del castellà no existeixen en valencià. El valencià i el castellà són exactament iguals perquè vénen del llatí. 8

Llengua 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1

Sons i grafies


Nom

2

Data

RECORDA Les lletres o grafies són els signes amb què representem els sons per escrit. Hi ha sons que es representen amb una sola lletra i d’altres que poden ser representats per més d’una lletra. A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents. Altres vegades dues lletres juntes representen un únic so. Aquests grups de lletres són els dígrafs.

1 Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.

peu, tap, carpa

Cada parell de lletres destacades representa un únic so.

cel, boca, fàcil

Les lletres destacades representen un mateix so.

gerro, pluja, jocs

La lletra destacada representa sempre el mateix so.

fitxa, all, mussol

La lletra destacada representa sons distints.

2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmació.

▶

• El so K es representa amb lletres diferents. ▶

• Hi ha una lletra que no representa cap so. ▶

• La lletra s representa dos sons distints.

3 Encercla els dígrafs en les paraules següents.

pinya

pallasso


milotxa

tassa Llengua 4

9

1

El diccionari


Nom

3

Data

RECORDA El diccionari és el llibre que recull les paraules d’una llengua i els seus significats. En el diccionari, les paraules estan ordenades alfabèticament.

1 Ordena alfabèticament les paraules següents.

càmera

bolígraf

gat

gust

cadira

colador

boira

gos

dia

sabata

2 Escriu al costat de cada paraula la forma en què l’has de buscar en el diccionari.

clarions

malalta

somreia

bruts

encengué

pollets

3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada expressió.

• Tindre barra ▶ • Deixar amb un pam de nas ▶ 10

Llengua 4


2

El grup nominal


Nom

1

Data

RECORDA El grup nominal és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’un substantiu. La paraula més important del grup nominal és el substantiu. També poden formar part del grup nominal els determinants, com l’article, i els adjectius.

1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.

una uns les el

caixes gata bolígraf guants

blau

▶

nous

▶

buides

▶

grisa

▶

2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.

3 Escriu un grup nominal per a cada oració.

•

canta cada matí.

•

m’agrada molt.

•

són molt simpàtics.

•

es renta les dents amb el raspall nou.


Llengua 4

11

2

L’ús de x, tx i ig


Nom

2

Data

RECORDA El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig. • S’escriu x a principi de paraula i després de consonant. • S’escriu tx entre vocals. • S’escriu ig a final de paraula.

1 Completa les paraules següents amb x, tx o ig.

ra

co e

ampú

pe ina

esto

oriço

fle a

fi es

pu

ocolate

2 Llig les definicions i completa les paraules corresponents. Totes contenen x, tx o ig.

12

• Ganes de fer una cosa.

▶ D E

• Raig d’aigua que ens renta el cos de dalt a baix.

▶ D

• Mes que hi ha entre abril i juny.

▶ A

• Conjunt de roba que et poses per a fer esport.

▶ A LL

• Paraula que significa el contrari de bonic.

▶ E

• Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons.

▶ R A

• Si li’l poses en la boca a un bebé, deixa de plorar.

▶ P Ó

Llengua 4


2

Els sinònims


Nom

3

Data

RECORDA Els sinònims són paraules que tenen el mateix significat.

1 Pinta en cada columna la paraula sinònima de la primera. enorme

preocupat

llest

divertit

comprar

xicotet

quiet

intel·ligent

avorrit

vendre

immens

intranquil

ignorant

entretingut

botiga

diminut

ràpid

feliç

trist

adquirir

bonic

por

parlar

veloç

ocell

bell

valor

pensar

ràpid

ànec

apagat

tristor

callar

lent

au

lleig

temor

xarrar

velocitat

animal

2 Fixa’t en les paraules destacades del text i copia juntes les que siguen sinònimes. Benvolguts pares i mares, Els professors de les diferents assignatures del col·legi Jaume Roig hem preparat tota una sèrie d’excursions i activitats fora de l’aula. Creiem que aquestes eixides ajuden els alumnes a aprofundir en les matèries del curs i a tindre experiències diferents de les de la classe. És per això que us demanem tota la vostra col·laboració per a tirar endavant el programa d’activitats del col·legi. Atentament, Els mestres de l’escola Jaume Roig


1.

2.

3.

4.

5.

Llengua 4

13

3

El substantiu. Classes

Nom


1

Data

RECORDA Els substantius són les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals i les coses. Els substantius poden ser comuns o propis i individuals o col·lectius.

1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classifica’ls.

Irene

dos

gat

poble

jugava

Pluja

abans

Benifondo

teua

gran

xiqueta

les

De persona

D’animal

De cosa

Pluja

2 Copia els substantius anteriors on corresponga.

Comuns Propis

3 Escriu, en cada cas, el substantiu individual i el col·lectiu corresponent.

14

Llengua 4


3

L’ús de x i ix


Nom

2

Data

RECORDA El so de la x de Xàtiva es por representar amb les grafies x i ix. • S’escriu x a començament de paraula. • S’escriu ix entre vocals i a final de paraula.

1 Ratlla la paraula de cada grup que no tinga el so de la x de Xàtiva.

Xixona

coix

reixa

xurros

Xeraco

cartutx

caixa

beixamel

Xàbia

baix

panxa

peix

Xina

feix

fluixa

brioix

2 Completa les paraules següents amb x o ix, segons convinga.

• va ell

• aloc

• bru a

• eresà

• re a

• ca er

• fa a

• ilòfon

• brú ola

• ifra

3 Copia substituint els dibuixos per les paraules adequades amb x o ix.

• Xènia va menjar per postres. • El de Xavier és molt tou. • No m’agrada el gust d’aquest . • Hi ha dos a la . Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 4

15

3

Els antònims


Nom

3

Data

RECORDA Els antònims són paraules que tenen significats contraris.

1 Pinta en cada columna la paraula antònima de la primera. enorme

preocupat

llest

divertit

comprar

gos

inquiet

intel·ligent

avorrit

vendre

immens

tranquil

ignorant

entretingut

botiga

diminut

ràpid

feliç

trist

adquirir

bonic

dia

parlar

veloç

ric

bell

jornada

pensar

ràpid

pobre

apagat

nit

callar

velocitat

adinerat

lleig

dilluns

xarrar

lent

llapis

2 Fixa’t en els dibuixos oposats i escriu cada oració amb l’antònim de la paraula destacada.

• El carro està buit.

▶

• La porta està tancada. ▶ ▶

• Hi ha pocs caramels. ▶

• El xiquet riu.

16

Llengua 4


4

Gènere i nombre del substantiu


Nom

1

Data

RECORDA Els substantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins. Els substantius també tenen nombre: poden estar en singular o en plural. Els substantius concorden en gènere i nombre amb els determinants i els adjectius que l’acompanyen en el grup nominal.

1 Relaciona i indica quin gènere i quin nombre té cada grup nominal que formes.

la el els les

llibre llet sabates cotxes

calenta

▶

roges

▶

ràpids

▶

obert

▶

2 Escriu el femení de cada substantiu.

• cuiner ▶ • xiquet ▶ • ministre ▶ • mestre ▶ • doctor ▶ • forner • sogre ▶ • gat • fill

▶

▶ • pediatre ▶

▶ • pintor ▶ • infermer ▶

3 Escriu aquests substantius en plural.

• goma ▶ • dona ▶ • àrbitre ▶ • ram

▶ • llibre ▶ • ocell

• col·legi ▶ • got • fulla

▶

▶ • muralla ▶

▶ • cama ▶ • moto


▶ Llengua 4

17

4

L’ús de v


Nom

2

Data

RECORDA • S’escriu v darrere de n. • S’escriu v en les formes del verb haver que tenen aquest so. • S’escriu v en les formes acabades en -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven dels verbs de la primera conjugació.

1 Observa com s’escriuen les paraules següents i contesta.

enveja • invent • canviar envellir • enviar • convent

• Quina lletra hi ha sempre davant de la v?

2 Completa el quadre amb les formes de cada verb. anar

Jo

cantar

caminar

cantava

Tu

havia caminaves

Ell o ella

anava

Nosaltres

anàvem

Vosaltres Ells o elles

haver

havíeu cantaven

3 Escriu la paraula amb v que correspon en cada cas.

• Éssers vius sense esquelet intern. ▶ • Que no es pot percebre amb la vista. ▶ • Màquina que s’usa per a envasar productes. ▶ • Enlairar-se, començar a volar un avió, un ocell… ▶ • Demanar a algú que acudisca a un acte, una festa, etc. ▶ • Persona que imagina i fabrica coses que abans no existien. ▶ 18

Llengua 4


4

Les paraules polisèmiques

Nom


3

Data

RECORDA Les paraules polisèmiques són les que tenen més d’un significat.

1 Escriu una oració amb cada significat d’aquestes paraules polisèmiques.

ratolí • • serra • • 2 Ratlla el significat que no correspon a cada paraula.

banc

clau

cap

Lloc per a seure-hi.

Eina per a cuinar.

Part superior del cos.

Grup d’insectes.

Signe musical.

Qui mana en una empresa.

Lloc on es guarden i es presten diners.

Peça de metall que permet obrir i tancar un pany.

Peça de suro que tapa una botella.

3 Descobreix la paraula polisèmica a què fan referència els parells de definicions.

• Element que cobreix el cos dels ocells. ▶ P Instrument per a escriure. • Amfibi generalment de color verd. Vestit de faena d’una sola peça.

▶ G

• Part subterrània de les plantes. Part invariable d’una paraula.

▶


A

Llengua 4

19

5

Els determinants (I)


Nom

1

Data

RECORDA Els determinants són les paraules que van davant del substantiu, amb el qual concorden en gènere i nombre, i en concreten el significat. N’hi ha de diversos tipus: • Els articles concreten o determinen els substantius que acompanyen. Poden ser determinats o indeterminats. • Els possessius indiquen a quina persona o persones pertany un ésser o un objecte. • Els demostratius indiquen la distància, en l’espai o en el temps, que hi ha entre la persona que parla i els éssers o els objectes a què es refereix.

1 Subratlla els articles i encercla els substantius a què fan referència.

• La gata de Sara juga amb un cabdell de llana. • Les cosines de Laura viuen en una ciutat molt gran. • Unes xiquetes m’han dit que la mestra està malalta. • Una amiga meua ha guanyat el concurs de dibuix. • Els pares han comprat uns pastissos deliciosos. 2 Escriu el demostratiu de proximitat, de distància mitjana i de llunyania que pot portar davant cada substantiu.

▶ , , cotxe , , ocells ◀ ▶ , , plantes , , nina ◀ 3 Escriu un substantiu adequat en cada cas.

20

• les meues

• el vostre

• el seu

• la teua

• els teus

• les seues

• les nostres

• el meu

Llengua 4


5

La partició de paraules

Nom


2

Data

RECORDA Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim escrivint un guionet (-) i continuem escrivint-la en la línia següent seguint aquestes normes: • No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba. • No es poden separar les vocals d’un diftong perquè pertanyen a la mateixa síl·laba, però sí les d’un hiat perquè pertanyen a síl·labes diferents. • Els dígrafs rr, ss, l·l i tx es poden separar; en canvi els dígrafs qu, gu, ll i ny no.

1 Escriu com partiries aquestes paraules a final de línia.

teula

tauró

caixa

quatre

boina

pingüí

2 Parteix aquestes paraules de totes les maneres possibles a final de línia.

▶

• piranya

• mortadel·la ▶

• paraigüer

▶

• formigues ▶ • carabassa ▶ Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 4

21

5

Les paraules parònimes

Nom


3

Data

RECORDA Hi ha paraules, com reina i regna, que s’assemblen tant en la forma o la pronunciació que es poden confondre. Aquest tipus de paraules s’anomenen paraules parònimes.

1 Assenyala la paraula que correspon a cada imatge.

serena

asos

sirena

ases

canaló

tromba

caneló

trompa

2 Escriu una oració amb les paraules de l’exercici anterior que no has assenyalat. Si cal, consulta el diccionari.

• • • • 3 Completa cada oració amb el parònim adequat del parell suggerit.

• Al refugi hi havia (previsions / provisions) per a un mes. • Aquest vestit té un preu (accessible / assequible). • Va aprendre la (professió / processó) de mecànic de son pare. • El medicament ha tingut un (efecte / afecte) immediat. • L’orenga és una (espècie / espècia) molt aromàtica. 22

Llengua 4


6

Els determinants (II)


Nom

1

Data

RECORDA • Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Els numerals poden ser cardinals o ordinals. • Els indefinits són paraules que expressen quantitats inexactes o identifiquen algú o alguna cosa de manera imprecisa. • Els interrogatius i els exclamatius són paraules que acompanyen i determinen un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamació sobre aquest.

1 Subratlla de roig els determinants numerals i de blau els determinants indefinits d’aquest text.

El meu germà va jugar ahir el sisé partit del campionat de bàsquet. Van guanyar, però per poca diferència: només dos punts! Ara mateix tenen tres equips per davant en la classificació. Però si guanyen tots els partits pendents, encara tenen alguna possibilitat d’acabar com a primers classificats del seu grup. 2 Classifica els numerals anteriors segons de quin tipus siguen.

Cardinals

,

Ordinals

,

3 Copia escrivint l’ordinal corresponent.

• Pau és el 1r alumne en la llista. ▶ Pau és el primer alumne en la llista. • El teu amic Lluís viu al 6é pis.

▶

• Hui és el meu 11é aniversari.

▶

• Marc ha arribat en 3r lloc.

▶

4 Encercla els determinants i escriu I si són interrogatius o E si són exclamatius.

• Quina hora és, per favor? • Quin fred que tinc!


• Quanta aigua du el riu! • Quin jersei vols posar-te?

Llengua 4

23

6

L’accentuació


Nom

2

Data

RECORDA La síl·laba que sona més forta en una paraula és la síl·laba tònica. Les altres síl·labes són àtones. En algunes paraules, la síl·laba tònica es marca posant un signe anomenat accent gràfic sobre la seua vocal. En valencià, l’accent gràfic pot ser agut (´) o greu (`).

1 Encercla la síl·laba tònica en les paraules següents.

calcetí

camiseta

helicòpter

fàbrica

café

llapis

barnús

finestra

pantalons

margarida

2 Escriu cada paraula al seu lloc, tenint en compte que cada casella és una síl·laba i que la casella ombrejada correspon a la síl·laba tònica.

camaleó

bàscula

marieta

telèfon

tobogan

arbre

3 Copia les paraules d’aquesta pàgina que porten el tipus d’accent gràfic indicat.

24

Accent greu

Accent agut

Llengua 4


6

Les paraules homòfones

Nom


3

Data

RECORDA Dues paraules són homòfones quan sonen igual, però signifiquen coses diferents, com ara cec (persona privada totalment o en part del sentit de la vista) i sec (que ha perdut la humitat o l’aigua que tenia).

1 Subratlla la paraula homòfona adequada per a cada imatge.

sòl / sol

comte / conte

falç / fals

cignes / signes

2 Tria la paraula adequada per a completar cada oració. Si cal, consulta el diccionari.

• Ja he demanat el al cambrer. (compte / comte) • En classe de Matemàtiques, hui hem construït un . (cub / cup) • Miquel, dóna la al teu germà menut quan creueu el carrer. (ma / mà) • La d’aquesta pizza és molt cruixent. (maça / massa) • Abans de pujar al cavall, assegura’t que li has posat bé la . (cella / sella) 3 Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has fet servir en l’activitat anterior.

• • • • • Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 4

25

7

L’adjectiu. Graus


Nom

1

Data

RECORDA Els adjectius són les paraules que expressen qualitats o estats de les persones, dels animals o de les coses. Els adjectius estan en el mateix gènere i en el mateix nombre que el substantiu a què es refereixen. L’adjectiu té tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.

1 Encercla els adjectius i subratlla els substantius a què fan referència.

• Aina té una gata blanca i Blai té un gos negre. • Necessite unes tisores més grans que aquestes. • Jo tinc els cabells arrissats; tu, en canvi, tens els cabells llisos. • Abans es veia un cel fosquíssim, però ara fa un sol esplèndid. 2 Copia algun adjectiu dels que has encerclat que tinga els graus indicats.

Grau positiu

Grau comparatiu

Grau superlatiu

3 Escriu un adjectiu per a cada dibuix. Com estan?

4 Escriu tres oracions usant el mateix adjectiu en grau positiu, comparatiu i superlatiu.

• • • 26

Llengua 4


7

L’accent en les paraules agudes

Nom


2

Data

RECORDA Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba s’anomenen paraules agudes. Les paraules agudes porten accent gràfic en els casos següents: • Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s. • Quan acaben en -en o en -in.

1 Busca i escriu les sis paraules representades. q

O

B

E

N

T

R

E

P

À

w

T

A

R

R

Ò

S

N

C

S

e

S

U

N

E

L

D

A

I

C

p

A

T

I

N

S

A

J

R

A

r

A

O

M

P

G

T

P

E

M

t

V

B

H

O

c

A

ç

D

I

y

I

Ú

D

E

T

e

S

U

Ó

u

O

S

N

C

U

I

N

E

R

2 Encercla la síl·laba tònica de les sis paraules anteriors i respon.

• Quina posició ocupa la síl·laba tònica? • Per tant, com són les sis paraules anteriors? 3 Accentua les paraules agudes que calga.

• Hui Laura menja amanida, fideus i salmo per dinar. • Els campions de la marato escolar van ser Ruben i Francesc. • Aquest mati he vist els salts de trampoli que feien per la televisio. • Dema celebrare la meua festa d’aniversari. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 4

27

7

Les paraules derivades


Nom

3

Data

RECORDA Les paraules derivades són aquelles que s’han format a partir d’una altra paraula que es diu primitiva. Així, dentista és una paraula derivada de la primitiva dent.

1 Relaciona cada paraula derivada amb la seua primitiva.

ferrer

llibrer

paper

llibreria

fornada

forner

ferro

llibreter

paperera

forn

ferreria

paperot

ferradura

llibre

papereta

fornera

2 Escriu la paraula que correspon en cada cas i que deriva de la paraula destacada.

• Persona que prepara el menjar a la cuina.

▶

• Botiga on es ven tot tipus de carn.

▶

• Persona que et porta la carta que t’han enviat. ▶ • Màquina que serveix per a llavar la roba.

▶

• Lloc on la gent guarda el cotxe i altres vehicles. ▶ 3 Forma paraules derivades seguint els models.

florera • flor ▶ • sal

saler ▶

• sucre ▶ • clau ▶ • ou

▶ • palla ▶

• sopa ▶ • fitxa ▶ 28

Llengua 4


8

El verb. Arrel i desinències

Nom


1

Data

RECORDA Els verbs són les paraules que expressen accions. El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. L’infinitiu és la forma que utilitzem per a anomenar els verbs. En valencià hi ha tres conjugacions segons l’acabament de l’infinitiu. Totes les formes verbals consten d’arrel i desinències.

1 Llig el text i subratlla’n els verbs.

Laia assegura que, de major, serà gimnasta professional. Per això acudeix cada vesprada al gimnàs, als entrenaments del seu club. Ella insisteix que tant d’esport no li resulta pesat, però també admet que, de vegades, acaba el dia molt cansada. Així i tot, per a ella l’esforç paga la pena! 2 Copia els verbs que has subratllat, escriu-ne l’infinitiu i indica’n la conjugació: 1a, 2a o 3a.

assegura assegurar 1a • ▶ • ▶ • ▶

• ▶

• ▶

• ▶

• ▶

• ▶

3 Escriu, en cada cas, la forma verbal representada i l’infinitiu corresponent. Què fa?

escriu

4 Separa l’arrel i la desinència de cada forma verbal.

• volia ▶ vol-ia

• pateixen ▶

• portem ▶

• pintà ▶

• debatreu ▶

• creixes ▶


Llengua 4

29

8

L’accent en les paraules planes

Nom


2

Data

RECORDA Les paraules que tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba s’anomenen paraules planes. Les paraules planes porten accent gràfic en els casos següents: • Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. • Quan acaben en diftong.

1 Anota el nom de cada animal. Tots són paraules planes.

2 Escriu una oració amb cada paraula plana representada. Compte amb els accents!

▶ ◀

▶ 3 Accentua les paraules planes que calga.

• Quan ereu menuts menjaveu molts platans; en canvi, ara sembla que preferiu la poma. • Ahir anarem al zoologic i coneguerem una cria de goril·la acabada de naixer! • Vosaltres sabieu que Angel escriu uns contes bonissims? 30

Llengua 4


8

Les paraules compostes

Nom


3

Data

RECORDA Les paraules compostes, com ara gratacel, són les que s’han format unint dues o més paraules simples (gratar i cel).

1 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes.

salva •

• gotes ▶

alta •

• taps ▶

compta •

• vides ▶

• veu

lleva •

▶

2 Anota la paraula composta que correspon en cada cas.

• Drap amb què ens torquem les mans a la cuina.

▶

• Màquina que renta els plats, els gots, els coberts… ▶ • Instrument que serveix per a caçar papallones.

▶

• Objecte semblant a un ganivet amb què obrim les cartes. ▶ 3 Llig aquestes paraules compostes que s’han barrejat i escriu les paraules correctes amb l’ajuda dels dibuixos.

trencamosques

matallamps


paraocells

espantaclosques

Llengua 4

31

9

El verb. Nombre i persona

Nom


1

Data

RECORDA Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural. Les formes verbals també expressen la persona que realitza l’acció: poden estar en primera, en segona o en tercera persona. Les formes no personals són l’infinitiu (cantar), el gerundi (cantant) i el participi (cantat).

1 Llig el text i encercla de roig els verbs en singular i de blau els verbs en plural.

Clara i Marta aniran a l’excursió a l’Albufera, però les seues cosines, Laura i Laia, encara no ho saben. Jo també hi aniré. Per cert, Toni, tu vas dir que sí que vindries, però encara no has portat l’autorització. Al final vindreu Neus i tu? Què decidiu? Recordeu que el termini d’inscripció acaba demà… 2 Subratlla els verbs d’aquestes oracions i, en acabant, classifica’ls.

• Jo aniré a Itàlia.

• Elles juguen a pilota.

• Nosaltres mengem arròs.

• Ell llig molt bé.

• Tu cantes òpera.

• Vosaltres sempre rieu.

Primera persona

Segona persona

Tercera persona

3 Completa aquesta taula de formes no personals. Infinitiu

Gerundi

Participi

batent

batuda llegit

menjar 32

Llengua 4

llegides menjats


9

L’accent en les paraules esdrúixoles

Nom


2

Data

RECORDA Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba s’anomenen paraules esdrúixoles. Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament.

1 Escriu la paraula que no és esdrúixola de cada grup.

fàbrica

tómbola

cocodril

fórmula

esdrúixola

góndola

informàtica

època

camiseta

gàrgola

biòloga

trapezi

història

llapis

església

pàgina

2 Descobreix la paraula esdrúixola que correspon en cada cas.

• Assignatura que estudia els números i les operacions.

▶

• Dona que atén i cura els animals quan estan malalts.

▶

• Unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

▶

• Les paraules en tenen una de tònica i altres d’àtones.

▶

• Gran construcció que servia de tomba als antics faraons. ▶ 3 Copia escrivint les paraules esdrúixoles representades.

• Posa’t el

i sabràs si tens febre.

• Hi ha una

a la finestra.

• Aquesta fa unes fotos boníssimes! Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 4

33

9

Els diminutius i els augmentatius


Nom

3

Data

RECORDA Els diminutius són paraules que expressen la idea de mida xicoteta. Els augmentatius són paraules que expressen la idea de mida gran.

1 Llig el text i classifica les paraules destacades en el grup corresponent.

Ahir vam anar a dinar al camp amb l’oncle Pau, la tia Sandra i la cosineta Roser, tots en el cotxot de l’oncle, on cabem molt bé. Vam anar a un lloc amb tauletes i banquets de fusta que hi havia davall d’uns arbrots enormes prop d’un riuet. La mare duia una cistellota plena d’entrepans i la tia va portar un pastissot de xocolate que de poc no cabia damunt de la taula! Roser i jo ens vam afartar! I els altres també, eh? Són diminutius

Són augmentatius

2 Ratlla les paraules que no siguen diminutius.

paquet tauleta

jerseiet piloteta

manteta gatet

marieta saquet

llet

bicicleta

3 Escriu un diminutiu i un augmentatiu de cada paraula usant les terminacions -et/-eta i -ot/-ota.

34

• flor ▶ ,

• porta ▶ ,

• peu ▶ ,

• peix ▶ ,

• got ▶ ,

• bola ▶ ,

Llengua 4


10

El verb. Temps i mode


Nom

1

Data

RECORDA El temps verbal indica si l’acció ja ha tingut lloc (passat), si té lloc ara (present) o si tindrà lloc més endavant (futur). Els temps verbals s’agrupen en modes segons que expressen accions reals, desitjos o ordres. Els temps verbals que expressen accions reals estan en mode indicatiu.

1 Subratlla les formes verbals i classifica-les segons el temps que indiquen.

• Laura dibuixà un monstre molt divertit. • Irene farà un examen dimecres. • La meua cosina viu a Sardenya. • Els alumnes no aniran a classe aquest divendres. • Els meus pares anaren de viatge de noces a Venècia. • Gerard i Guillem són molt bons companys. Passat

Present

Futur

2 Marca les oracions que estan en mode indicatiu.

Tant de bo fóra ja estiu!

Pere està content amb les notes.

Clara va a escola amb autobús.

Marta, tanca la porta!

Done’m el diari, per favor.

No m’agrada el xocolate calent.

3 Escriu una oració en present, una en passat i una en futur.

• • • Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 4

35

10

La dièresi


Nom

2

Data

RECORDA La dièresi (¨) és un signe que es posa sobre les vocals i i u en els casos següents:

• Per indicar que cal pronunciar la u dels grups qüe, qüi, güe, güi. • Per indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior i que, per tant, es pronuncien en síl·labes diferents.

1 Posa la dièresi en les paraules que calga.

• Només hi ha dos paraigues al paraiguer. • Aquestes pasques anirem al poble del iaio Raul. • La veina del sisé canta tot el dia. • Amb quina frequència passa el tren d’Alacant? • M’agrada més el raim que les figues. • Laura mira Guillem de reull. 2 Copia les oracions substituint els dibuixos per les paraules corresponents.

• Els i les viuen a l’Antàrtida. • Vam fer una excursió pel llac amb les . • A Manel li han regalat un . • Per dormir sempre em pose . 36

Llengua 4


10

La família de paraules

Nom


3

Data

RECORDA Una família de paraules està formada per totes les paraules que deriven de la mateixa paraula. Així, peixos, peixet, peixot i peixera formen part de la família de paraules que es crea a partir de la paraula peix.

1 Agrupa aquestes paraules en famílies i digues de quina paraula provenen.

• florir

• mariner

• floreta • panellet

• submarí

• floral

• fulles • empanar

• panet

• florista

• marina • fullaraca

• desfullar

• panera

• fullatge • marítim

2 En cada una d’aquestes famílies hi ha un mot que no hi pertany. Ratlla’l.

• enamorar, amor, amorós, clamor

• portador, porta, portal, portalada

• llit, llitera, escalfallits, bullit

• punta, despuntat, puntuació, puntes

3 Escriu tres mots per a cada família de paraules.

PASTÍS

NÚVOL


Llengua 4

37

11

Els pronoms personals

Nom


1

Data

RECORDA Els pronoms personals són les paraules amb què anomenem les persones, els animals o les coses sense utilitzar substantius. ls pronoms poden ser de primera persona, segona persona o tercera persona E i poden anar en singular o en plural.

1 Encercla les paraules que siguen pronoms personals. En acabant, classifica’ls.

nosaltres

jo elles

ella

mare

Sandra

amic

xiquets

escola

tu

vosaltres

ells meus

ell

demà

Primera persona

Segona persona

Tercera persona

2 Substitueix les paraules destacades per un pronom personal. Fixa’t en l’exemple.

• Arnau vol cereals o galetes?

▶ Ell vol cereals o galetes?

• Júlia va guanyar la competició.

▶

• Carles i Irene són germans.

▶

• Joan i jo farem de voluntaris.

▶

• Marta i Gemma, pareu de xarrar!

▶

• Les meues amigues vindran més tard. ▶ • De major, Sergi vol ser veterinari. 38

Llengua 4

▶ Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

11

El guionet


Nom

2

Data

RECORDA S’escriu guionet (-) en els casos següents: • En els numerals, entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. • En paraules formades per la unió de dues paraules, quan la primera acaba en vocal i la segona comença en r, s o x.

1 Completa la taula escrivint els números en xifres o en lletra, segons corresponga.

Número

Com es llig

La paraula DUC ens recorda quan cal escriure guionet en els numerals.

43 tres-cents dotze 56

sis-cents vint-i-quatre 800 288 63 dos mil quinze

2 Escriu les paraules compostes següents. Vigila si han de dur guionet o no.


Llengua 4

39

11

Les paraules onomatopeiques


Nom

3

Data

RECORDA Les paraules onomatopeiques s’han format imitant el so que fa un animal, una persona o una cosa. Per exemple, xiuxiuejar s’ha format a partir de la imitació del soroll que fan les persones quan parlen en veu baixa (xiu-xiu).

1 Ratlla, en cada cas, la paraula onomatopeica que no corresponga. Xip, xap!

Dring!

dringar belar

xipollejar

cruixir

Bee!

Uuuuu!

udolar

mugir

brunzir

belar

2 Escriu oracions usant la paraula onomatopeica corresponent. Piu-piu!

▶ Rauc, rauc!

◀

Mèu, mèu!

▶

40

Llengua 4

Cloc, cloc!

◀


12

L’adverbi


Nom

1

Data

RECORDA

Com?

Quan?

Els adverbis són paraules que expressen circumstàncies de lloc, de temps, de manera o de quantitat.

Quant?

On?

1 Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i classifica’ls.

• Laia va estudiar molt.

• Patrícia viu allà.

• Maria es va alçar ràpidament.

• Vaig acabar bastant cansada.

• Carles va anar ahir al cine.

• El vestit roig em va bé.

• Ai, m’he deixat la jaqueta fora!

• Aniré a vore el metge hui.

Temps

Lloc

Manera

Quantitat

2 Ratlla les paraules que no siguen adverbis.

amable

suaument

llegim

cas

demà

persona

gens

lluny

3 Completa amb els adverbis que no has ratllat abans. Fixa’t quin tipus d’adverbi es demana en cada cas.

• La iaia acarona el gat . (manera) • La pilota ha anat a parar . (lloc) • A tu l’all t’agrada molt; a mi no m’agrada . (quantitat) • Ja hem fet la major part del treball; l’acabarem. (temps) Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 4

41

12

L’ús de p i b a final de paraula


Nom

2

Data

RECORDA El so P es pot representar a final de paraula amb les lletres p o b. • Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu p. • Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu p o b segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.

1 Resol els mots encreuats.

3

1 Medicament líquid que et lleva la tos. 2 Grup d’esportistes que competeixen junts.

4

3 Tros de suro o de plàstic que tapa una botella. 4 Rèptil allargat i sense potes que s’arrossega per terra.

2

1

5

5 Llengua que es parla a Aràbia. 6 Així s’anomena el fill d’un rei.

6

2 Observa les paraules derivades i escriu-ne la primitiva.

• ▶ calba, calbesa.

• ▶ verbal, verbalitzar.

• ▶ camperol, campament.

• ▶ agrupació, grupet.

• ▶ corbera, corbató.

• ▶ tombant, tombar.

3 Completa amb p o b.

• Feli juga en l’equi de Joan.

• Al cam va caure un llam .

• Jose

• Hui he fet un tom pel parc del Llo .

sa parlar àra .

• El mot cor 42

Llengua 4

és monosíl·la .

• Compra xaro i esparadra a la farmàcia. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

12

Les sigles


Nom

3

Data

RECORDA Les sigles són paraules que es formen unint les lletres inicials de diverses paraules. Generalment, les sigles es refereixen a una associació, una institució, un museu...

1 Relaciona cada sigla amb el seu significat.

AMPA

• document nacional d’identitat

CP

• educació secundària obligatòria

ONG

• associació de mares i pares d’alumnes

DNI

• codi postal

ESO

• organització no governamental

2 Escriu el grup de paraules que correspon a cada sigla amb l’ajuda de les banderes.

UE

EUA

3 Escriu la sigla que correspon a cada grup de paraules.

Organització Mundial de la Salut

Unitat de cures intensives

Centre d’educació infantil i primària

Universitat de València


Llengua 4

43

13

L’oració: subjecte i predicat

Nom


1

Data

RECORDA Les oracions són grups de paraules ordenades que expressen una idea i contenen almenys un verb. Les oracions tenen subjecte i predicat. • El subjecte és la persona, l’animal o la cosa de què es diu alguna cosa en l’oració. • El predicat és el que es diu en l’oració sobre el subjecte.

1 Ratlla l’expressió que no siga una oració i explica per què no ho és.

Que tingues un bon dia!

Bon dia!

2 Ordena i escriu les oracions següents.

Laura

llima.

de

gelat

un

es

menja

juga

bé

Carles

bàsquet.

molt

a

3 Inventa i escriu un subjecte o un predicat on corresponga.

• rega les plantes del balcó. • vam anar d’excursió a la platja. • Josep i Marta . • El vestit rosa . 44

Llengua 4


13

L’ús de t i d a final de paraula


Nom

2

Data

RECORDA El so T es pot representar a final de paraula amb les lletres t o d. • Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu t. • Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu t o d segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.

1 Completa amb t o d les paraules que representen els dibuixos següents.

dar

petar

pla

bole

pon

car

2 Ompli els buits amb t o d.

• Ricar

volia anar a escola amb el patine .

• Joana va anar a un concer de clarine . • Aquell vagabun era d’algun país del nor . • Si se’t fa tar • A Alber

, telefona’m, d’acor ?

li agrada mol

el iogur

líqui .

3 Completa cada oració amb una paraula de la mateixa família que la destacada.

• La rapidesa és una virtut, però crec que sovint fas les coses massa . • És un esportista d’elit que practica un molt arriscat. • En realitat era una taula molt sòlida, encara que l’aspecte no fóra molt . • Vicent vol estudiar robòtica perquè té la intenció de dissenyar un Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

intel·ligent. Llengua 4

45

13

Les variants lèxiques

Nom


3

Data

RECORDA Una variant lèxica és cada una de les maneres diferents en què es pot dir una mateixa cosa segons el lloc d’on som, les persones amb qui parlem, etc. Per exemple, carabassa i suspens són variants lèxiques que expressen el mateix, però la primera se sol utilitzar en situacions de confiança i l’altra en situacions més formals.

1 Escriu davall de cada aliment les variants lèxiques amb què s’anomena.

carlota bufes tomaca panís

pernil

pebre dacsa safanòria pimentó tomata roses cuixot

2 Torna a escriure cada oració canviant la paraula destacada per una altra variant lèxica més formal.

• Mira, Esteve, tu estàs sonat!

▶

• El meu germà vol pencar a l’estiu. ▶ • Robert és un col·lega de classe. ▶ • Les matemàtiques em flipen! 46

Llengua 4

▶ Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

14

Classes d’oracions

Nom


1

Data

RECORDA Quan parlem, ho podem fer amb diferents intencions. Segons la intenció que tinguem, les oracions poden ser enunciatives, interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives i dubitatives.

1 Relaciona cada tipus d’oració amb el seu ús i l’exemple corresponent.

Oracions enunciatives

Serveixen per a afirmar o negar alguna cosa.

Que bé que hages vingut!

Oracions interrogatives

S’usen per a donar ordres o prohibir alguna cosa.

No t’alces!

Oracions exclamatives

S’usen per a expressar sorpresa, alegria, tristesa...

Què et passa?

Oracions exhortatives

Serveixen per a preguntar.

Potser ens hem perdut.

Oracions dubitatives

S’usen per a indicar que no s’està segur del que es diu.

Hui no em trobe bé.

2 Indica de quin tipus és cada oració segons la intenció.

• No tinc aquest cromo.

▶

• Com aniràs al camp?

▶

• Quin gatet més bonic!

▶

• Endreça l’habitació, Paula. ▶

• Potser aquell és el nou mestre.

• El vent ha estat bufant tota la nit. ▶

▶


Llengua 4

47

14

L’ús de c i g a final de paraula


Nom

2

Data

RECORDA El so K es pot representar a final de paraula amb les lletres c o g. • Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu c. • Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu c o g segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.

1 Escriu la paraula d’on prové cada un d’aquests grups.

• ▶ blancor, blanca.

• ▶ llarga, allargar.

• ▶ amargor, amargant.

• ▶ secallós, assecar.

• ▶ sangonós, sanguini.

• ▶ banquet, bancada.

• ▶ saquet, ensacar.

• ▶ diàlegs, dialogar.

2 Escriu la lletra que falta en cada cas.

un par

el carran

infantil

el missatge del nàufra un alberco sucós

de platja

el cas d’anar en bici

un sarcòfa

egipci

3 Completa les paraules amb c o g.

• El biòle

va descobrir un fon molt estrany.

• L’arqueòle

sue va guanyar un premi.

• Aquest ídol de fan 48

Llengua 4

és molt anti .

• El meu ami Llu

estudia po .

• El mecàni és galle . • Ha caigut un ba i s’ha fet san . Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

14

Les frases fetes


Nom

3

Data

RECORDA Les frases fetes són grups de paraules que juntes tenen un significat especial i diferent del que tenen normalment. Per exemple, bufar i fer ampolles és una frase feta que significa ‘fàcil de fer’.

1 Subratlla la frase feta de cada parell.

• Agafar un tros de pa.

• Ofegar-se en un got d’aigua. • Beure un got d’aigua.

• Ser una màquina.

• Treballar en una obra. • Posar mans a l’obra.

• Ser un tros de pa.

• Construir una màquina.

2 Copia les frases fetes que has subratllat on corresponga segons el significat.

• Començar a fer alguna cosa.

▶

• Angoixar-se per no res.

▶

• Tindre molta capacitat de treball. ▶ • Tindre molta bondat.

▶

3 Tria el significat de cada frase feta i escriu una oració usant-la.

• Parar l’orella.

Escoltar amb atenció.

No voler escoltar res.

• Estar a la lluna.

Ser astronauta. Estar distret.


Llengua 4

49

15

L’oració, el paràgraf i el text


Nom

1

Data

RECORDA Les oracions són enunciats amb sentit complet que contenen almenys un verb. Els textos són les unitats superiors que utilitzem per a comunicar-nos els uns amb els altres. Són missatges complets, presenten les idees de forma ordenada i contenen enunciats referits a un mateix tema i relacionats entre si. Els textos solen organitzar la informació en paràgrafs, que són conjunts d’enunciats que desenvolupen una mateixa idea i acaben en un punt i a part.

1 Subratlla les expressions que siguen enunciats.

• Isabel viu a Meliana.

• Brrr, que freda!

• L’entrepà està boníssim!

• Ara demà no sí poal.

• Son no encara tinc jo.

• Quina alegria!

2 Copia els enunciats anteriors que siguen oracions.

• • 3 Digues quina d’aquestes notes conté un text i raona la teua tria.

A

Ha sigut una eixida molt interessant. Potser algun dia seré terrisser… I m’han deixat fer un pitxeret amb el torn! El carter ha dut cartes. Ens han ensenyat com treballen l’argila i com couen les peces en un forn. Aquest matí els alumnes de 4t hem visitat una terrisseria.

B

Aquest matí els alumnes de 4t hem visitat una terrisseria. Ens han ensenyat com treballen l’argila i com couen les peces en un forn. I m’han deixat fer un pitxeret amb el torn! Ha sigut una eixida molt interessant. Potser algun dia seré terrisser…

50

Llengua 4


15

Els punts suspensius

Nom


2

Data

RECORDA Els punts suspensius (...) s’utilitzen en els casos següents: • Per a indicar que una enumeració està incompleta. • Quan interrompem una oració per expressar dubte, sorpresa, temor, etc.

1 Encercla els punts suspensius del text segons la funció que fan.

En roig

Deixen incompleta una enumeració.

En blau

Interrompen l’oració per expressar dubte, sorpresa, temor, etc.

Hui és un dia especial perquè… és el meu aniversari! Hem fet una festa amb els pares, els iaios, els oncles, els cosins... Teníem la casa plena! M’ho he passat molt bé. I m’han regalat moltes coses: joguets, roba, un anell preciós... Però el millor de tot ha sigut… la col·lecció de contes que volia! Quan la iaia me l’ha donada, no m’ho podia creure. Estic molt feliç. Tinc una família meravellosa! 2 Escriu enumeracions incompletes. No t’oblides de posar-hi els punts suspensius!

• A la motxilla porte els llibres, • M’agraden els macarrons, • Els companys de classe són 3 Escriu una oració en què s’usen els punts suspensius per a expressar sorpresa.


Llengua 4

51

15

Els refranys


Nom

3

Data

RECORDA Els refranys són dites que transmeten consells, ensenyaments… de la saviesa popular. Per exemple, El sol de juny estalvia llum és un refrany que fa referència al fet que al juny els dies són més llargs i per això gastem menys electricitat.

1 Tria i escriu el final per a cada un d’aquests refranys.

crit

xivarri

cau

▶ • A la taula i al llit, al primer .

taula

panxa

pica

▶ • De mica en mica s’ompli la .

cotxe

abric

pa

▶ • Qui té bon amic, té bon .

2 Relaciona i escriu els refranys complets.

A l’estiu •

Al setembre, •

Val més un veí a la porta •

• qui tinga blat que en sembre. • que un parent a Mallorca. • tota cuca viu.

• • • 3 Completa aquests refranys substituint els dibuixos per paraules.

• Al que no conegues, no li toques les .

• En tancada no entren .

• A l’abril, cada val per . 52

Llengua 4


Programa d’ampliació

1

Comprenc un correu electrònic

Nom

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Data

Estimada Clara, Com va tot per Alemanya? Ja tinc ganes que vingues a passar les vacances d’estiu. Et trobe molt a faltar. No sé si t’ho havia dit, perquè de vegades em costa expressar els meus sentiments, però la veritat és que t’estime molt i que t’enyore a tota hora. Ja ho saps, ets la meua millor amiga! Recorde quan estaves ací a Barxeta i anàvem juntes a escola. Sempre juntes, cap ací i cap allà. Quan em vas explicar que havíeu de marxar a Alemanya per qüestions de faena de ton pare, em va fer molta pena. Vaig estar plorant tot el dia, tot i que davant teu no ho vaig fer. Ja sé que per a tu encara va ser més dur. Un país nou, amics nous, escola nova… Trobe que per escrit em costa menys explicar el que sent. En definitiva, et volia dir que et trobe molt a faltar i que tinc moltes ganes que arribe el juliol i que vingues de vacances per tornar a estar tot el dia juntes. Un bes molt fort i fins prompte! Esther

1 Completa amb les diferents parts del correu electrònic.

• Salutació • Cos del text amb el missatge (escriu el principi i el final) • Comiat • Signatura 54

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

1

2 Respon a aquestes preguntes.

• Qui escriu el correu electrònic? • Qui rebrà el correu electrònic? • On viu ara Clara? • Per què hi ha hagut de marxar? 3 Assenyala per quines vacances tornarà Clara a Barxeta.

Per les vacances de Nadal. Per les vacances de Setmana Santa. Per les vacances d’estiu. 4 Respon. Quina relació hi ha entre Clara i Esther?

5 Imagina un motiu per a escriure un correu electrònic a algú o tria’n un d’aquests.

Acomiadar-te d’algú.

Preguntar un dubte dels deures.

Fer les paus amb algú.

Parlar amb un amic que tens lluny.

6 Ara escriu el teu missatge de correu electrònic. Recorda les parts que ha de tindre.


Llengua 4

55

2

Comprenc un cartell publicitari

Nom


Data

! s n o d e r Moments

a i r e Pizz nezia Ve

I ara, servei a domicili!

A la pizzeria Venezia les pizzes són més cruixents, més gustoses

i més grans! C/ Mallorca, 321

Tel. 643 454 566

1 Un anunci sol tindre diverses parts. Relaciona cada una amb la seua descripció.

Eslògan

Explica les característiques bàsiques del producte anunciat.

És un missatge breu que pretén cridar la nostra atenció i animar-nos a comprar el producte.

Text informatiu

Text complementari 56

Llengua 4

Informa de qüestions pràctiques, com ara on es pot adquirir el producte i com ens el poden fer arribar.


AMPLIACIÓ. UNITAT

2

2 Ara respon a aquestes preguntes sobre l’anunci anterior.

• Què s’anuncia en aquest cartell? • Quin és el text que informa del producte? • Quin és l’eslògan? • Quina altra informació s’hi dóna? 3 Explica quina creus que és la funció de la imatge en l’anunci de la pizzeria.

4 Marca les afirmacions correctes. Què has de tindre en compte per a fer una falca publicitària?

Una falca publicitària és un espai dedicat a anunciar un producte en la ràdio. Una falca publicitària és una part d’un programa de ràdio. La falca publicitària ha de ser breu i clara. Com més llarga és una falca publicitària, millor. En la ràdio no hi ha imatges; per això, en les falques publicitàries cal cridar l’atenció dels oients amb la música, els canvis del to de veu, l’expressivitat… 5 Elabora el text per a la falca publicitària de l’anunci de la pàgina anterior.


Llengua 4

57

3

Comprenc un text descriptiu

Nom


Data Ulldemolins és una ciutat moderna, d’amples avingudes arbrades i plenes de flors, i places obertes al cel. Un cel que quasi sempre és clar, amb algun núvol dibuixat. Al fons de l’avinguda principal hi ha la plaça de l’Ajuntament. Des dels carrers que ixen de la plaça, els edificis semblen agulles que s’enfilen amunt, arrapant el sol i els núvols. Els gratacels encara semblen més alts del que en realitat són. Les façanes de vidre dels edificis reflecteixen la llum i encara omplin més de vida els carrers, pels quals la gent transita ràpidament, sense parar, vora els vehicles sorollosos. Cotxes, autobusos, taxis, vianants... tots amunt i avall en un tràfec incessant.


• Què es descriu en aquest fragment: els personatges, els fets o l’escenari? • On se situa l’escena? • Com és aquest escenari segons la descripció: alegre, desagradable, tenebrós, desolat, primaveral, ràpid, lent...? • Quins elements d’una ciutat moderna s’hi esmenten? 58

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

3

2 Fes una llista amb tots els adjectius que ixen en el text.

3 Relaciona cada element amb el terme corresponent i explica què són.

gratacel

façana

avinguda arbrada

• • • 4 Explica amb paraules teues el significat de l’oració Els edificis semblen agulles que s’enfilen amunt, arrapant el sol i els núvols.

5 Escriu una descripció breu de la localitat on vius o bé d’aquella on estiueges.


Llengua 4

59

4

Comprenc unes instruccions

Nom


Data

Magdalenes de xo colate Ingredients

• 125 grams de man tega. • 125 grams de sucr e. • 150 grams de fari na. • 1 cullerada de po stres de rent. • 2 ous. • 2 cullerades de ca cau en pols. • 25 grams de xoco late negre per a fond re. • Motles de paper.

Preparació 1 Foneu la mantega i, qu an estiga líquida, afegiu-hi d’un en un els altres ingredient s: el sucre, la farina, el rent, els ous prèviament batuts i el 2 Afegiu-hi el xocolate cacau en pols. negre fos i barregeu-ho bé. 3 Feu boles de pasta i co l·loqueu-les en els motles de pa per. 4 Finalment, poseu-ho tot al forn a 180 ºC durant un s 15 minuts. 1 Respon a aquestes preguntes.

• Què explica aquest text? • De quin tipus de text es tracta?

Instructiu

Informatiu

Argumentatiu

Descriptiu

• Quantes parts té el text? • Per què creus que estan numerats els passos? • Creus que és possible realitzar aquesta recepta? Per què? 60

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

4

2 Assenyala les condicions que ha de complir un text instructiu.

Ha de tindre un lèxic precís. Les oracions han de ser breus i clares. Les oracions han de ser molt llargues. Les oracions han d’estar ben ordenades perquè s’entenga bé el procés. L’ordre en què s’expliquen les instruccions no importa. En la part de la preparació cal utilitzar verbs en imperatiu. En la part de la preparació cal utilitzar verbs en futur. 3 Ratlla els textos que no siguen instructius.

Fullet on s’explica com muntar una bicicleta.

Definicions d’un diccionari.

Comentari sobre una pel·lícula de la cartellera.

4 Escriu un text instructiu a partir de les imatges. No oblides indicar els ingredients.

Recepta per a fer un pastís de formatge.

Fullet on s’explica com funciona la consola de jocs.

PA AMB TOMACA

1

2

3


Llengua 4

61

5

Comprenc una narració

Nom


Data

La princesa de la sal Una vegada, ja fa molt de temps, en un reialme llunyà vivia un rei que tenia tres filles. Un dia els va preguntar fins a quin punt elles l’estimaven. –Jo t’estime com el pa –li va contestar la filla major. –Jo t’estime com el vi –li va contestar la mitjana. –Jo t’estime com la sal –li va contestar la menuda. –Si m’estimes com la sal, ja pots eixir pel portal –li digué el rei, tot enfadat. I la va fer fora de palau. Al cap d’uns quants anys, el dia del seu casament, la filla menuda va convidar el rei, que no la va reconéixer. Ella mateixa va voler fer el dinar i no hi va posar sal. –Us ha agradat el dinar, senyor? –li va preguntar. –S’han descuidat de posar-hi sal. Puc menjar sense pa o sense vi, però mai sense sal. En aquell moment el rei es va adonar que la sal era molt important i també va reconéixer la seua filla. Li va demanar perdó i, des d’aleshores, van ser molt feliços.


• Qui són els protagonistes del conte? • Hi ha personatges secundaris? Quins?

• On passen els fets? • Quan passen els fets? • Què els passa, als personatges? • Com es resol la situació? 62

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

5

2 Relaciona cada part de la narració amb el contingut corresponent.

Plantejament

• S’explica què els passa als personatges i com actuen per resoldre-ho.

Nus

• Es conta com es resol la situació i com acaba la història.

Desenllaç

• Es presenten els personatges i s’indica quan i on passen els fets.

3 Indica quin moment del conte representa cada imatge: el plantejament, el nus o el desenllaç.

4 Escriu un conte breu. Recorda que ha de tindre plantejament, nus i desenllaç.


Llengua 4

63

6

Comprenc un joc


Nom

Data

El joc de l’estop

Material Un full i un bolígraf per participant.

Com s’hi juga? • Cada participant col·loca un full en posició horitzontal i hi dibuixa columnes (per exemple, 5).

Participants A partir de dos. Sense límit.

En què consisteix? Cal escriure, abans que els altres, un seguit de paraules que comencen per una lletra donada.

• A la part de dalt de cada columna s’indica el tipus de paraula clau que decidiu. Per exemple: nom de persona, animal, menjar, color, ciutat… • A cada torn, un participant decideix la lletra amb què jugaran. Per exemple, la B. • Cada jugador intentarà trobar una paraula de cada categoria triada que comence per la lletra decidida: Biel, balena, bunyol, blau, Berlín... • El primer que aconseguisca omplir la filera cridarà «Estop!» i la resta de participants pararà d’escriure. • Les paraules correctes que ningú més haja escrit valen 10 punts i les repetides, 5 punts. • Es torna a començar amb una altra lletra. Al final se sumen tots els punts i qui en tinga més guanya.

1 Marca. Per a què creus que serveix el text anterior?

Per a dir-nos el que hem de fer a cada moment. Per a explicar com funciona el joc i què hem de fer per a jugar-hi correctament. Per a descriure’ns els materials necessaris i anar-los a comprar. Per a fer propaganda d’un joc i vendre’l. 64

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

6

2 Subratlla. De quin tipus de text es tracta?

• Instructiu. • Informatiu. • Argumentatiu. • Descriptiu. 3 Respon. Creus que perquè funcione el joc els participants poden vore què escriuen els altres jugadors? Per què?

4 Tria un dels jocs següents i completa’n la fitxa.

Parxís.

Dòmino.

Oca.

Vaixells.

Sambori.

Conillets a amagar.

Birles.

Baló presoner.

Material: Nombre de participants: En què consisteix?

5 Explica breument com es juga al joc que has triat. No oblides cap dels passos.


Llengua 4

65

7

Comprenc textos poètics

Nom


Data

Rosella Com se t’ha arrugat, rosella vermella, el vestit mudat tot just estrenat? Potser ha estat el blat, rosella vermella, o el vent que, esverat, te l’ha rebregat. Núria Albó, dins de Poesies amb suc

La lluna La lluna, tan blanca, sembla de paper. Té cara de pena i res no hi pot fer. Penjada en la fosca com un llumener, la lluna ja plora damunt el carrer. F. Bofill, A. Puig, F. Serrat, Juguem cantant

1 Respon a aquestes preguntes sobre el primer poema.

• Quin és el títol del poema? • Quants versos té? • Quantes estrofes té? • Qui n’és l’autora? • Quines paraules del final de cada vers acaben igual? 66

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

7

2 Relaciona cada paraula del poema «Rosella» amb el seu significat.

vermella

mudat

esverat

rebregat

arrugat

roja

de gala

alarmat

3 Llig el poema sobre la lluna i copia les paraules que acaben de manera semblant en els versos parells, és a dir, les que rimen.

4 Pinta del mateix color les paraules que rimen. En acabant, completa cada nova estrofa amb el parell de paraules adequat.

formatge

or

baló

balcó

viatge

cor

La lluna, daurada, s’assembla a un disc d’ . La seua llum clara alegra el meu . La lluna, tan groga, sembla de . Com m’agradaria poder fer-hi un ! La lluna, redona, pareix un . Voldria agafar-la des del meu .


Llengua 4

67

8

Comprenc un text expositiu

Nom


Data

Les meduses Les meduses són animals invertebrats que, quan són adults, viuen flotant al mar. Aquests organismes transparents amb forma de campana tenen uns tentacles amb cèl·lules urticants que utilitzen per a capturar preses i defensar-se, i que provoquen coïssor als humans quan les toquem. Les meduses viuen allunyades de la costa com a individus aïllats o formant bancs, però periòdicament s’aproximen, transportades pels corrents, a les nostres platges. L’arribada de meduses a la costa en més o menys quantitat és un fenomen natural que principalment té lloc durant la primavera i una gran part de l’estiu. Tot i que no se sap per què passa, sembla que la combinació de determinats corrents i vents marins, així com la temperatura del mar, influeixen en la proliferació d’aquests animals.

Si aquest estiu aneu a la platja i en veieu una, encara que estiga morta, no la toqueu: us evitareu de passar un mal tràngol en forma de picors i coïssors que poden arribar a ser insuportables! Manel Muriach i Cinelli. Cavall Fort, núm. 1152 (adaptació)


• Qui és l’autor del text? • En quina revista es publica? • Com es titula el text? • De què parla? 68

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

8

2 Relaciona aquestes paraules i expressions de la lectura amb el seu significat.

invertebrat •

• Que produeix urticària o coïssor.

proliferació •

• Animal mancat de columna vertebral.

• Situació complicada, difícil de resoldre.

urticant •

mal tràngol •

• Creixement o multiplicació ràpida d’una cosa.


• Quin tipus d’animals són les meduses? • De quin color són? • Quina forma tenen? • Què tenen als tentacles? Per a què serveixen? • On viuen normalment les meduses? • Quins efectes tenen sobre els humans? 4 Tria un tema que t’interesse. Pots triar-ne un d’aquests o un altre.

El canvi climàtic

Les abelles

El bàsquet

5 Busca’n informació i elabora un text expositiu breu.


Llengua 4

69

9

Comprenc una entrevista

Nom


Data

Entrevista al mag Lari —Com va ser el teu primer contacte amb el món de la màgia? —Com molts mags, jo vaig descobrir la màgia gràcies al joc Magia Borrás. —Recordes el teu primer truc de màgia?

—Hi ha escoles de màgia? —No, per a la màgia no hi ha escola. Sovint s’aprén a partir de llibres, però si t’ho ensenya algú altre és més fàcil. La màgia és més teatre que una altra cosa, i això no t’ho ensenyen els llibres.

—Crec que me’l vaig inventar jo mateix. Posava un ninot Madelman dins d’una caixa i la serrava pel mig. No tenia cap mèrit perquè serrava el Madelman pel mig i ja està. —Quan vas decidir que et volies dedicar a la màgia?

—Què passa quan un truc no ix? —Ah! Ací és on aprens a compondre-te-les! Els jocs de mans depenen molt del material que utilitzes i de vegades els objectes fallen. He aprés a preveure què pot fallar en un número i pensar les solucions. El més important és que el públic no note res.

—Quan tenia catorze anys. Els meus pares em van regalar, per Sant Jordi, un llibre de màgia que em va encantar. Me’l vaig llegir molt de pressa i quan el vaig acabar, mon pare em va dur a una associació de mags... Vaig anar aprenent i aviat vaig tindre clar que em volia dedicar a la màgia.

Cavall Fort, núm. 1022 (adaptació)


• Qui és l’entrevistat? • Quina és la seua faena? • Quan va decidir la seua professió? • Com s’aprén la màgia? • Si el truc no ix, què és el més important?

70

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

9

2 Observa l’entrevista i digues quina diferència gràfica hi ha entre les preguntes i les respostes.

3 Imagina que ets l’entrevistador i vols seguir fent preguntes al mag Lari. Tria les que siguen més adients.

Recordes alguna anècdota en l’escenari? Quin número de sabata utilitzes? Què li diries a un xiquet que vulga ser mag com tu? Què prefereixes, el futbol o el bàsquet? Si tornares a nàixer tornaries a ser mag? Per què? 4 Tria un personatge per entrevistar-lo. Pot ser un d’aquests o un altre que vulgues.

Un futbolista

Un actor o una actriu

Un escriptor

5 Escriu les preguntes que li faries, seguint un ordre lògic.

6 Escriu les respostes que creus que et donaria el personatge que has triat.


Llengua 4

71

10

Comprenc un article d’opinió

Nom


Data

Els deures Tots tenim obligac ions. Els pares treba llen i nosaltres estudiem . I quines són les no stres obligacions? Anar a classe, se guir l’horari, fer les activ itats que toca... I qu an s’ ac ab en le s cl as se s, so vi nt en s he m d’endur faena per fer a casa: els deur es! Pinta. Busca. Ret alla. Escriu. Compl eta. Copia. Compara... Tot són ordres pe ra complir d’un dia pe r a l’altre. Els adults no acostumen a porta r faena a casa. I no saltres, per què sí? Ja sabem que els deures serveixen pe ra assimilar i aplicar el que hem aprés. P erò de vegades estem cansats, tenim ex traescolars o, fins i to t, se’ns acumula m olta faena. Veritat que els pare s i les mares, desp rés de treballar huit ho res fora, no tenen ganes de portar més faena a casa tots els dies? Potser estaria bé no

tindre tants deures

!

Pere O. 4t B


• Qui signa el text? • A qui creus que s’adreça? 2 Tria l’opció correcta.

72

El text explica una història.

El text és un poema.

El text exposa una notícia.

El text presenta una opinió.

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

10

3 Tria l’opció correcta.

L’autor creu que els deures no haurien d’existir. L’autor creu que cal fer deures, però que de vegades són excessius. L’autor creu que està molt bé tindre deures. 4 Explica. Quina és la teua opinió sobre aquest tema? Raona la resposta.

5 Relaciona amb l’acabament correcte.

... serveix per a expressar el punt de vista d’algú sobre un tema. L’article d’opinió...

... serveix per a donar informació sobre un tema concret. ... serveix per a fer una previsió sobre un tema.

6 Tria un tema per a fer un article d’opinió.

Ordinadors, consoles, mòbils... En fem un bon ús o un abús? Fem extraescolars perquè ens agraden o perquè ho volen els pares? Per què vénen al nostre país tants turistes estrangers? 7 Explica la teua opinió sobre el tema que has triat exposant les idees de manera ordenada.


Llengua 4

73

11

Comprenc una notícia


Nom

Data

L’Etna es desperta El volcà Etna, que es troba a l’illa de Sicília, a Itàlia, va començar a escopir lava anit de forma espectacular i ha demostrat que encara és ben viu. Segons els científics, de moment, no hi ha perill per a les persones que hi viuen a prop. L’Etna és el volcà més gran en activitat que hi ha a Europa. Al desembre passat es va haver de tancar l’aeroport de Catània, durant una set-

mana, per culpa del fum que eixia del volcà. Entre el març i l’abril passats ha entrat en erupció quatre vegades. I en les dues darreres setmanes també ho ha

fet diverses voltes. El sector turístic se n’ha vist afectat perquè es fan cancel·lacions per por de les erupcions. Info K (novembre del 2007)

1 Assenyala quin tipus de text has llegit.

Instructiu

Informatiu

Argumentatiu

Descriptiu

2 Respon a aquestes preguntes sobre la notícia.

• Què ha passat? • Quan i on ha passat? • A qui pot afectar? • Quin és el titular de la notícia? • Quina és la funció del titular? • Quin altre element acompanya la notícia? 74

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

11

3 Assenyala les opcions correctes.

El volcà Etna, que es troba a l’illa de Sicília, a Itàlia, va començar a escopir lava anit. El volcà Etna, que es troba a l’illa de Sardenya, a Itàlia, va començar a escopir lava anit. Segons els científics, hi ha perill per a les persones que hi viuen a prop. Segons els científics, de moment, no hi ha perill per a les persones que hi viuen a prop. L’Etna és el volcà més gran en activitat que hi ha a Europa. L’Etna és el volcà més menut en activitat que hi ha a Europa. Al desembre passat es va haver de tancar l’aeroport de Catània durant una setmana per culpa del fum del volcà. Al desembre passat es va haver de tancar l’aeroport de Catània durant una setmana per culpa de la lava del volcà. 4 Tria un tema per a redactar una notícia i anota’l. Pot ser un esdeveniment cultural o esportiu, alguna cosa que haja passat a l’escola o al teu poble…

5 Escriu la teua notícia responent a les preguntes següents. No t’oblides del titular!

Què ha passat?

Quan ha passat?

On ha passat?

A qui li ha passat?


Llengua 4

75

12

Comprenc un debat

Nom


Data Moderadora: Bona vesprada! Benvinguts a Opina, el programa d’opinió dels dijous a TV 20. Hui parlarem de l’energia eòlica. És necessària? És viable? Per parlar de tot açò tenim a la taula el senyor Peris, de la Plataforma Energia Neta, i la senyora Bou, representant de l’Associació de Veïns de Vilapriu, la localitat de la comarca de la Pineda on volen instal·lar un parc eòlic. Tots dos: Bona vesprada! Moderadora: Senyora Bou, per favor... Sra. Bou: Des del meu punt de vista, l’energia eòlica és necessària, però cal vore on instal·lem els molins. És injust que siga només en algunes comarques perquè l’agricultura, la ramaderia i el turisme de la zona s’hi veuen molt perjudicats. Moderadora: Senyor Peris... Sr. Peris: Senyora Bou, els parcs eòlics s’han de col·locar en algun lloc, i sembla que la seua comarca és la més adequada. Sra. Bou: Que els posen al mar! No a casa nostra! Sr. Peris: Però vosté sap que instal·lar-los al mar ix molt més car! Sra. Bou: Això no és culpa nostra! Sr. Peris: Ni nostra i, a més a més... Sra. Bou: I a més res, no permetrem que posen molins d’aquests al costat del nostre poble. Moderadora: A vore, senyora Bou, li demane que respecte el torn de paraula. Ara anem a publicitat. Quan tornem escoltarem l’opinió d’altres experts en energia eòlica i d’altres veïns de la comarca de la Pineda. Tornem de seguida!


• On té lloc el debat? • Qui hi participa? • Sobre què debaten? 76

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

12

2 Tria les afirmacions amb què estigues d’acord.

El més important en un debat és que cada ponent respecte el torn de paraula i el punt de vista dels altres. El més important en un debat és que cada ponent done la seua opinió sense respectar la dels altres. En un debat cal que cada ponent argumente les seues opinions. En un debat podem parlar de qualsevol tema. 3 Explica. Creus que és important el paper del moderador en un debat? Per què?

4 Opina. Estàs d’acord amb alguna de les posicions que s’expressen en el debat anterior? Amb quina? Per què?

5 Feu grups de quatre persones i trieu un dels temes següents per a fer un debat i la vostra posició al respecte. Feu el debat i no oblideu triar algú que faça de moderador.

a descàrrega gratuïta L de pel·lícules o música d’Internet.

a llibertat de L les televisions per a emetre el que vulguen.

S’ha de permetre perquè la cultura és per a tots, independentment dels mitjans econòmics. No s’ha de permetre, perquè la música i les pel·lícules tenen un propietari que ha de guanyar-se la vida amb la seua faena. Cada canal pot emetre tots els programes que vulga i del tipus que vulga. Hi ha programes massa violents o desagradables i caldria regular el que es pot emetre i el que no.


Llengua 4

77

13

Comprenc una previsió meteorològica

Nom


Data

Una tongada de xàfecs i nevades obrirà demà una nova fase de l’hivern L’hivern està a punt d’encetar una nova fase. No es pot dir que fins ara no haja fet fred, ja que l’anticicló ha provocat moltes gelades i nits realment hivernals i humides en molts casos, però a partir de demà diverses masses d’aire fred faran que la sensació d’hi· vern s’instal·le també durant les hores centrals del dia. És important destacar que no sem· bla que es tracte d’un canvi puntual, sinó que pot ser el patró de temps que domine molts dies de la segona part del gener. Fins i tot hi ha la possibilitat que aquesta situació derive en una onada de fred de primera categoria a nou o deu dies vista, però aquest és un pronòstic encara molt poc de fiar. Demà una gran borrasca farà ploure i nevar a la major part de la Comunitat.

Les pluges apareixeran durant el matí, però en molts casos no duraran més d’una o dues hores. En moltes zones no cauran més de 2 o 3 l/m2, però a les comarques del nord i l’oest de Castelló les precipitacions seran més abundants. Atents a la cota de neu, que s’instal· larà al voltant dels 1.000 metres, i pot ser fins i tot més baixa en alguns sec· tors. Demà és bastant probable que s’acumulen més de 10 o 15 centíme· tres de neu en molts sectors del Maes· trat i en punts de la Calderona. També plourà bastant al llarg del dia a les comarques centrals i al nord d’Alacant. No es descarta alguna tem· pesta localment intensa i el vent bufarà molt fort especialment a la costa i a les comarques centrals.


Instructiu 78

Llengua 4

Predictiu

Argumentatiu

Descriptiu


AMPLIACIÓ. UNITAT

13

2 Escriu V si és verdader i F si és fals.

El text predictiu és un tipus de text que té com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur. Els textos predictius són fiables al 100 %. La previsió meteorològica i els horòscops són textos predictius. Una notícia i un conte són textos predictius. Els textos predictius utilitzen el futur i expressions de probabilitat. 3 Respon a aquestes preguntes.

• Què prediu el text de la pàgina anterior? • Quin oratge preveuen? • En què es diferencia l’oratge que feia fins ara del que farà a partir de demà? 4 Completa el mapa de l’oratge que podria acompanyar la predicció meteorològica anterior. Pensa quines icones pots utilitzar (sol, pluja, neu, vent) i on les has de col·locar.

5 Pensa quin oratge t’agradaria que fera demà a la teua comarca i escriu la predicció com si fores el presentador de la tele que l’explica.


Llengua 4

79

14

Comprenc la descripció d’un personatge

Nom


Data

Tres amics —Jo sóc Hèctor —va presentar-se l’altre xaval, que tenia un aire molt simpàtic, amb aquells cabells tan curts, tallats com si foren un raspall, i amb unes orelles immenses, estil Dumbo—. I tinc onze anys. —Jo en tinc tretze i em dic Verònica —va presentar-se la tercera del grup, una xica de cabells negres, rulls, i uns ulls tan grans que semblava un dibuix animat japonés. —Doncs jo sóc Tonatiuh i fa una setmana que vaig fer quinze anys —va afegir el que havia parlat primer. Semblava un indi, de pell molt torrada pel sol i cabells negres, llisos i espessos. Tenia una boca de llavis gruixuts. Gemma Lienas. Les balenes desorientades (adaptació)


Instructiu

Predictiu

Argumentatiu

Descriptiu


• Com és Verònica? • I Hèctor? • I Tonatiuh? 80

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

14

3 Respon. Què se’ns descriu majoritàriament d’aquests personatges, l’aspecte físic o el psicològic (caràcter, aficions…)?

4 Tria un d’aquests personatges i imagina quin caràcter deu tindre.

5 Pensa en altres qüestions relacionades amb el personatge triat i respon.

• És un bon o un mal estudiant? • Quina relació té amb els companys? • Què li agrada fer per divertir-se? 6 Escriu, finalment, la descripció del personatge: inventa-li un nom i explica com és físicament i psicològicament.


Llengua 4

81

15

Comprenc un còmic


Nom

Data

Els alumnes de quart van d’excursió a la cova Fonda.

Joan no està molt content.

De sobte…

Joan, t’has fet mal?

Jo preferiria anar al parc aquàtic…

Quina vergonya! !

OM

BRO

Aiiiii

i!

A la cova…

La cova Fonda és famosa per les formes de les roques. a! Alert

XOP

!!!

Joan, vigila!


• Quantes vinyetes hi ha? • Quins personatges hi ixen? • On es recullen les paraules dels personatges? • Totes les bafarades són iguals?

Per què?

• On s’escriuen les paraules del narrador? 82

Llengua 4


AMPLIACIÓ. UNITAT

15

2 Explica què són les onomatopeies i digues quines s’utilitzen en aquest còmic.

3 Escriu un text narratiu que explique el mateix que passava en el còmic anterior. Usa guions per a introduir les paraules dels personatges.

4 Transforma en un còmic aquest acudit o un altre que t’agrade. Intenta fer almenys dues vinyetes i usar diversos tipus de bafarades i onomatopeies.

Un home que passejava per la vora d’un llac hi cau dins. Comença a cridar: –Auxili! Ajuda! No sé nadar! I un altre home que el mirava li respon: –Bé, jo tampoc, però jo no vaig cridant-ho pertot arreu…


Llengua 4

83

Solucionari

Solucionari PLA DE MILLORA Unitat 1 Fitxa 1. Les llengües d’Espanya. El valencià 1. Valencià i castellà. Resposta lliure (RL). 2. Valencià Castellà Gallec Basc pare

padre

pai

aita ama

mare

madre

nai

aigua

agua

auga

ura

pa

pan

pan

ogia

3. V / F / V / F.

Fitxa 2. Sons i grafies 1. peu, tap, carpa → La lletra destacada representa sempre el mateix so. / cel, boca, fàcil → La lletra destacada representa sons distints. / gerro, pluja, jocs → Les lletres destacades representen un mateix so. / fitxa, all, mussol → Cada parell de lletres destacades representa un únic so. 2. Resposta model (RM). Sabata, casa / camió, esquirol / home, hamaca. 3. pinya / pallasso / milotxa / tassa.

2. DESIG / DUTXA / MAIG / XANDALL / LLEIG / ORXATA / XUPLÓ. Fitxa 3. Els sinònims 1. immens / intranquil / intel·ligent / entretingut / adquirir / bell / temor / xarrar / ràpid / au. 2. 1 professors, mestres / 2 assignatures, matèries / 3 col·legi, escola / 4 excursions, eixides / 5 aula, classe.

Unitat 3 Fitxa 1. El substantiu. Classes 1. De persona: Irene, xiqueta. / D’animal: gat, Pluja. / De cosa: poble, Benifondo. 2. Noms comuns: gat, poble, xiqueta. Noms propis: Irene, Pluja, Benifondo. 3. Ovella, ramat / plat, vaixella / arbre, bosc. Fitxa 2. L’ús de x i ix

Fitxa 3. El diccionari

1. Xina / cartutx / panxa / xurros.

1. boira, bolígraf, cadira, càmera, colador, dia, gat, gos, gust, sabata. 2. clarió / malalt / somriure / brut / encendre / pollet. 3. RM. • Actuar amb atreviment, amb poc de mirament cap als altres. • Fer que algú quede decebut per no aconseguir el que volia.

2. vaixell / xaloc / bruixa / xeresà / reixa / caixer / faixa / xilòfon / brúixola / xifra.

Unitat 2 Fitxa 1. El grup nominal 1. una gata grisa / uns guants nous / les caixes buides / el bolígraf blau. 2. RM. Els retoladors gruixuts / la xiqueta menuda / el gosset pelut / les fulles seques. 3. RM. • El gall… / • El xocolate… / • Els meus cosins… / • Anna... Fitxa 2. L’ús de x, tx i ig 1. raig / cotxe / xampú / fletxa / puig / petxina / estoig / xoriço / fitxes / xocolate.

86

Llengua 4

3. • Xènia va menjar maduixes per postres. • El coixí de Xavier és molt tou. • No m’agrada el gust d’aquest xarop. • Hi ha dos peixos a la peixera. Fitxa 3. Els antònims 1. diminut / tranquil / ignorant / avorrit / vendre / lleig / nit / callar / lent / pobre. 2. • El carro està ple. • La porta està oberta. • El xiquet plora. • Hi ha molts caramels.

Unitat 4 Fitxa 1. Gènere i nombre del substantiu 1. la llet calenta ▶ femení singular el llibre obert ▶ masculí singular els cotxes ràpids ▶ masculí plural les sabates roges ▶ femení plural © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PLA DE MILLORA 2. cuinera / xiqueta / ministra / mestra / doctora / fornera / sogra / gata / pediatra / filla / pintora / infermera. 3. gomes / dones / àrbitres / rams / llibres / ocells / col·legis / gots / muralles / fulles / cames / motos.

• for-migues, formi-gues • ca-rabassa, cara-bassa, carabas-sa. Fitxa 3. Les paraules parònimes 1. sirena, ases, caneló, trompa. 2. RL.

Fitxa 2. L’ús de v 1. La n. 2.

anar

cantar

caminar

Jo

anava

cantava

caminava

haver havia

Tu

anaves

cantaves

caminaves

havies

Ell o ella

anava

cantava

caminava

havia

Nosaltres

anàvem

cantàvem

caminàvem

havíem

Vosaltres

anàveu

cantàveu

caminàveu

havíeu

Ells o elles

anaven

cantaven

caminaven

havien

3. invertebrats / invisible / envasadora / envolar-se / convidar o invitar / inventor. Fitxa 3. Les paraules polisèmiques 1. RL. 2. Grup d’insectes. / Eina per a cuinar. / Peça de suro que tapa una botella. 3. PLOMA / GRANOTA / ARREL.

Unitat 5 Fitxa 1. Els determinants (I) 1. • La gata, un cabdell • Les cosines, una ciutat • Unes xiquetes, la mestra • Una amiga, el concurs • Els pares, uns pastissos 2. aquest cotxe, aqueix cotxe, aquell cotxe / aquests ocells, aqueixos ocells, aquells ocells / aquestes plantes, aqueixes plantes, aquelles plantes / aquesta nina, aqueixa nina, aquella nina. 3. RL. Fitxa 2. La partició de paraules 1. teu-la / tau-ró / qua-tre / cai-xa / boi-na / pin-güí. 2. • pi-ranya, pira-nya • mor-tadel·la, morta-del·la, mortadel-la • pa-raigüer, parai-güer © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

3. • Al refugi hi havia provisions per a un mes. • Aquest vestit té un preu assequible. • Va aprendre la professió de mecànic de son pare. • El medicament ha tingut un efecte immediat. • L’orenga és una espècia molt aromàtica.

Unitat 6 Fitxa 1. Els determinants (II) 1. El meu germà va jugar ahir el sisé (numeral) partit del campionat de bàsquet. Van guanyar, però per poca (indefinit) diferència: només dos (numeral) punts! Ara mateix tenen tres (numeral) equips per davant en la classificació. Però si guanyen tots (indefinit) els partits pendents, encara tenen alguna (indefinit) possibilitat d’acabar com a primers (numeral) classificats del seu grup. 2. Cardinals: dos, tres. Ordinals: sisé, primers. 3. • El teu amic Lluís viu al sisé pis. • Hui és el meu onzé aniversari. • Marc ha arribat en tercer lloc. 4. • Quina hora és, per favor? I • Quin fred que tinc! E • Quanta aigua du el riu! E • Quin jersei vols posar-te? I Llengua 4

87

Solucionari PLA DE MILLORA Fitxa 2. L’accentuació 1. calcetí / camiseta / helicòpter / fàbrica / café / llapis / barnús / finestra / pantalons / margarida. 2. marieta / camaleó / arbre / telèfon / bàscula / tobogan. 3. Accent greu: helicòpter, fàbrica, bàscula, telèfon. Accent agut: calcetí, café, barnús, camaleó. Fitxa 3. Les paraules homòfones 1. sol / conte / falç / signes. 2. • Ja he demanat el compte al cambrer. • En classe de Matemàtiques, hui hem construït un cub. • Miquel, dóna la mà al teu germà menut quan creueu el carrer. • La massa d’aquesta pizza és molt cruixent. • Abans de pujar al cavall, assegura’t que li has posat bé la sella. 3. RL.

Unitat 7 Fitxa 1. L’adjectiu. Graus 1. • Aina té una gata blanca i Blai té un gos negre. / • Necessite unes tisores més grans que aquestes. / • Jo tinc els cabells arrissats; tu, en canvi, tens els cabells llisos. / • Abans es veia un cel fosquíssim, però ara fa un sol esplèndid. 2. RM. Positiu: blanca. Comparatiu: més grans que... Superlatiu: fosquíssim. 3. RM. Cansat / contenta / enfadats / tristes. 4. RL. Fitxa 2. L’accent en les paraules agudes 1. arròs, cuiner, entrepà, camió, patins autobús. 2. arròs, cuiner, entrepà, camió, patins, autobús. • L’última posició. • Agudes.

88

Llengua 4

3. • Hui Laura menja amanida, fideus i salmó per dinar. • Els campions de la marató escolar van ser Rubén i Francesc. • Aquest matí he vist els salts de trampolí que feien per la televisió. • Demà celebraré la meua festa d’aniversari. Fitxa 3. Les paraules derivades 1. ferrer, ferradura, ferreria → ferro llibrer, llibreria, llibreter → llibre forner, fornada, fornera → forn paperera, paperot, papereta → paper 2. cuiner / carnisseria / carter / llavadora / cotxera. 3. • sucre ▶ sucrera / • clau ▶ clauer / • ou ▶ ouera / • palla ▶ paller / • sopa ▶ sopera / • fitxa ▶ fitxer.

Unitat 8 Fitxa 1. El verb. Arrel i desinències 1. Laia assegura que, de major, serà gimnasta professional. Per això acudeix cada vesprada al gimnàs, als entrenaments del seu club. Ella insisteix que tant d’esport no li resulta pesat, però també admet que, de vegades, acaba el dia molt cansada. Així i tot, per a ella l’esforç paga la pena! 2. • serà ▶ ser, 2a / • acudeix ▶ acudir, 3a / • insisteix ▶ insistir, 3a / • resulta ▶ resultar, 1a / • admet ▶ admetre, 2a / • acaba ▶ acabar, 1a / • paga ▶ pagar, 1a. 3. escriu, escriure / rega, regar / divideix, dividir. 4. • pateixen ▶ pat-eixen / • portem ▶ port-em / • pintà ▶ pint-à / • debatreu ▶ debat-reu / • creixes ▶ creix-es. Fitxa 2. L’accent en les paraules planes 1. periquito o lloro / tigre / girafa / cérvol / hipopòtam / mona. © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PLA DE MILLORA 2. RM. • M’agradaria fer una volta amb helicòpter. • El semàfor regula el trànsit. • El cotxe de mon pare és menut. 3. • éreu, menjàveu, plàtans • anàrem, zoològic, coneguérem, nàixer • sabíeu, Àngel, boníssims Fitxa 3. Les paraules compostes 1. salvavides / altaveu / comptagotes / llevataps. 2. torcamans / rentaplats / caçapapallones / obricartes. 3. trencaclosques / matamosques / parallamps / espantaocells.

Unitat 9 Fitxa 1. El verb. Nombre i persona 1. Clara i Marta aniran (plural) a l’excursió a l’Albufera, però les seues cosines, Laura i Laia, encara no ho saben (plural). Jo també hi aniré (singular). Per cert, Toni, tu vas dir (singular) que sí que vindries (singular), però encara no has portat (singular) l’autorització. Al final vindreu (plural) Neus i tu? Què decidiu (plural)? Recordeu (plural) que el termini d’inscripció acaba (singular) demà… 2. Primera persona: Jo aniré a Itàlia. Nosaltres mengem arròs. Segona persona: Tu cantes òpera. Vosaltres sempre rieu. Tercera persona: Ell llig molt bé. Elles juguen a pilota. 3.

Infinitiu

Gerundi

batre

batent

batut

batuda

Participi batuts

batudes

llegir

llegint

llegit

llegida

llegits

llegides

menjar

menjant

menjat

menjada

menjats

menjades

Fitxa 2. L’accent en les paraules esdrúixoles 1. camiseta / llapis / cocodril / trapezi. 2. matemàtiques / veterinària / quilòmetre / síl·laba / piràmide. © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

3. • Posa’t el termòmetre i sabràs si tens febre. • Hi ha una libèl·lula a la finestra. • Aquesta càmera fa unes fotos boníssimes. Fitxa 3. Els diminutius i els augmentatius 1. Són diminutius: cosineta, tauletes, banquets, riuet. Són augmentatius: cotxot, arbrots, cistellota, pastissot. 2. Cal ratllar: paquet, marieta, llet, bicicleta. 3. • flor ▶ floreta, florota • porta ▶ porteta, portota • peu ▶ peuet, peuot • peix ▶ peixet, peixot • got ▶ gotet, gotot • bola ▶ boleta, bolota

Unitat 10 Fitxa 1. El verb. Temps i mode 1. • Laura dibuixà un monstre molt divertit. • Irene farà un examen dimecres. • La meua cosina viu a Sardenya. • Els alumnes no aniran a classe aquest divendres. • Els meus pares anaren de viatge de noces a Venècia. • Gerard i Guillem són molt bons companys. Passat Present Futur dibuixà

viu

farà

anaren

són

aniran

2. Clara va a escola amb autobús. / Pere està content amb les notes. / No m’agrada el xocolate calent. 3. RL. Fitxa 2. La dièresi 1. • Només hi ha dos paraigües al paraigüer. • Aquestes pasqües anirem al poble del iaio Raül. Llengua 4

89

Solucionari PLA DE MILLORA

• La veïna del sisé canta tot el dia. • Amb quina freqüència passa el tren d’Alacant? • M’agrada més el raïm que les figues. • Laura mira Guillem de reüll. 2. • Els pingüins i les foques viuen a l’Antàrtida. • Vam fer una excursió pel llac amb les piragües. • A Manel li han regalat un globus terraqüi. • Per dormir sempre em pose peücs.

2. paracaigudes / gira-sol / rentaplats / para-xocs.

Fitxa 3. La família de paraules

1. • Laia va estudiar molt. • Patrícia viu allà. • Maria es va alçar ràpidament. • Vaig acabar bastant cansada. • Carles va anar ahir al cine. • El vestit roig em va bé. • Ai, m’he deixat la jaqueta fora! • Aniré a vore el metge hui.

1. flor: florir, floreta, floral, florista / mar: mariner, submarí, marina, marítim / pa: panellet, empanar, panet, panera / fulla: fulles, fullaraca, desfullar, fullatge. 2. clamor / portador / bullit / puntuació. 3. RM. Pastís: pastisset, pastisser, pastisseria. Núvol: nuvolet, ennuvolar, nuvolositat.

Unitat 11 Fitxa 1. Els pronoms personals 1. 1a persona: jo, nosaltres. / 2a persona: tu, vosaltres. / 3a persona: ella, ell, elles, ells. 2. • Ella va guanyar la competició. • Ells són germans. • Nosaltres farem de voluntaris. • Vosaltres, pareu de xarrar! • Elles vindran més tard. • De major, ell vol ser veterinari. Fitxa 2. El guionet 1.

90

1. Cal ratllar, respectivament: belar / cruixir / mugir / brunzir. 2. RM. L’ocellet piula al niu. / La granota rauca a la tolla. / El gat miola a la finestra. / La gallina cloqueja al corral.

Unitat 12 Fitxa 1. L’adverbi

Temps

Lloc

Manera

Quantitat

ahir

allà

ràpidament

molt

hui

fora

bé

bastant

2. Cal ratllar: amable, llegim, cas, persona. 3. • La iaia acarona el gat suaument. • La pilota ha anat a parar lluny. • A tu l’all t’agrada molt; a mi no m’agrada gens. • Ja hem fet la major part del treball; demà l’acabarem. Fitxa 2. L’ús de p i b a final de paraula

Número

Com es llig

43

quaranta-tres

312

tres-cents dotze

56

cinquanta-sis

624

sis-cents vint-i-quatre

800

huit-cents

288

dos-cents huitanta-huit

63

seixanta-tres

2.015

dos mil quinze

Llengua 4

Fitxa 3. Les paraules onomatopeiques

1. 1 xarop / 2 equip / 3 tap / 4 serp / 5 àrab / 6 príncep. 2. • calb ▶ calba, calbesa. • verb ▶ verbal, verbalitzar. • camp ▶ camperol, campament. • grup ▶ agrupació, grupet. • corb ▶ corbera, corbató. • tomb ▶ tombant, tombar. 3. • Felip juga en l’equip de Joan. / • Al camp va caure un llamp. / • Josep sap parlar àrab. / • Hui he fet un tomb pel parc © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PLA DE MILLORA del Llop. / • El mot corb és monosíl·lab. / • Compra xarop i esparadrap a la farmàcia. Fitxa 3. Les sigles 1. AMPA → associació de mares i pares d’alumnes CP → codi postal ONG → organització no governamental DNI → document nacional d’identitat ESO → educació secundària obligatòria 2. UE: Unió Europea EUA: Estats Units d’Amèrica. 3. OMS / UCI / CEIP / UV

Unitat 13 Fitxa 1. L’oració: subjecte i predicat 1. Cal ratllar: «Bon dia!». No és una oració perquè no conté cap verb. 2. Laura es menja un gelat de llima. Carles juga molt bé a bàsquet. 3. RM. • El xiquet rega les plantes del balcó. • Els alumnes de 4t vam anar d’excursió a la platja. • Josep i Marta es coneixen des de menuts. • El vestit rosa està molt arrugat. Fitxa 2. L’ús de t i d a final de paraula 1. dard / petard / plat / bolet / pont / card 2. • Ricard volia anar a escola amb el patinet. • Joana va anar a un concert de clarinet. • Aquell vagabund era d’algun país del nord. • Si se’t fa tard, telefona’m, d’acord? • A Albert li agrada molt el iogurt líquid. 3. • La rapidesa és una virtut, però crec que sovint fas les coses massa ràpid. • És un esportista d’elit que practica un esport molt arriscat. • En realitat era una taula molt sòlida, encara que l’aspecte no fóra molt sòlid. • Vicent vol estudiar robòtica perquè té la intenció de dissenyar un robot intel·ligent. © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 3. Les variants lèxiques 1. tomaca, tomata / panís, dacsa / pebre, pimentó / pernil, cuixot / bufes, roses / carlota, safanòria. 2. • Mira, Esteve, tu estàs boig! • El meu germà vol treballar a l’estiu. • Robert és un company de classe. • Les matemàtiques m’encanten!

Unitat 14 Fitxa 1. Classes d’oracions 1. Oracions enunciatives → Serveixen per a afirmar o negar alguna cosa. → Hui no em trobe bé. Oracions interrogatives → Serveixen per a preguntar. → Què et passa? Oracions exclamatives → S’usen per a expressar sorpresa, alegria, tristesa... → Que bé que hages vingut! Oracions exhortatives → S’usen per a donar ordres o prohibir alguna cosa. → No t’alces! Oracions dubitatives → S’usen per a indicar que no s’està segur del que es diu. → Potser ens hem perdut. 2. • No tinc aquest cromo. ▶ Enunciativa. • Com aniràs al camp? ▶ Interrogativa. • Quin gatet més bonic! ▶ Exclamativa. • Endreça l’habitació, Paula. ▶ Exhortativa. • Potser aquell és el nou mestre. ▶ Dubitativa. • El vent ha estat bufant tota la nit. ▶ Enunciativa. Fitxa 2. L’ús de c i g a final de paraula 1. • blanc ▶ blancor, blanca. • llarg ▶ llarga, allargar. • amarg ▶ amargor, amargant. • sec ▶ secallós, assecar. • sang ▶ sangonós, sanguini. • banc ▶ banquet, bancada. • sac ▶ saquet, ensacar. • diàleg ▶ diàlegs, dialogar. 2. un parc infantil / el missatge del nàufrag / un albercoc sucós / el carranc de platja / el casc d’anar en bici / un sarcòfag egipci. Llengua 4

91

Solucionari PLA DE MILLORA 3. • El biòleg va descobrir un fong molt estrany. • El meu amic Lluc estudia poc. • L’arqueòleg suec va guanyar un premi. • El mecànic és gallec. • Aquest ídol de fang és molt antic. • Ha caigut un bac i s’ha fet sang. Fitxa 3. Les frases fetes 1. • Ofegar-se en un got d’aigua. • Ser un tros de pa. • Posar mans a l’obra. • Ser una màquina. 2. • Començar a fer alguna cosa ▶ Posar mans a l’obra. • Angoixar-se per no res ▶ Ofegar-se en un got d’aigua. • Tindre molta capacitat de treball ▶ Ser una màquina. • Tindre molta bondat ▶ Ser un tros de pa. 3. • Parar l’orella: escoltar amb atenció. RL. • Estar a la lluna: estar distret. RL.

Unitat 15 Fitxa 1. L’oració, el paràgraf i el text 1. • Isabel viu a Meliana. • Brrr, que freda! • L’entrepà està boníssim! • Quina alegria! 2. • Isabel viu a Meliana. • L’entrepà està boníssim! 3. Conté un text la nota B, perquè és un missatge complet, presenta les idees de forma ordenada i tots els enunciats es refereixen al mateix tema i estan relacionats entre ells.

M’ho he passat molt bé. I m’han regalat moltes coses: joguets, roba, un anell preciós... (en roig, deixen incompleta una enumeració) Però el millor de tot ha sigut… (en blau, interrompen l’oració per expressar sorpresa) la col·lecció de contes que volia! Quan la iaia me l’ha donada, no m’ho podia creure. Estic molt feliç. Tinc una família meravellosa! 2. RM. • A la motxilla porte els llibres, les llibretes, els regles, l’estoig… • M’agraden els macarrons, els fideus, l’arròs caldós, la pizza… • Els companys de classe són Blai, Jordi, Aaron, Carme, Gemma… 3. RM. El mag va colpejar el barret amb la vareta i en va traure… una granota! Fitxa 3. Els refranys 1. • A la taula i al llit, al primer crit. • De mica en mica s’ompli la pica. • Qui té bon amic, té bon abric. 2. • A l’estiu → tota cuca viu. • Al setembre, → qui tinga blat que en sembre. • Val més un veí a la porta → que un parent a Mallorca. 3. • Al gos que no conegues, no li toques les orelles. • En boca tancada no entren mosques. • A l’abril, cada gota val per mil.

Fitxa 2. Els punts suspensius 1. Hui és un dia especial perquè… (en blau, interrompen l’oració per expressar sorpresa) és el meu aniversari! Hem fet una festa amb els pares, els iaios, els oncles, els cosins... (en roig, deixen incompleta una enumeració) Teníem la casa plena!

92

Llengua 4

© 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Solucionari PROGRAMA D’AMPLIACIÓ Unitat 1 Comprenc un correu electrònic 1. • Salutació: Estimada Clara, • Cos del text amb el missatge: Com va tot per Alemanya? /... tinc moltes ganes que arribe el juliol i que vingues de vacances per tornar a estar tot el dia juntes. • Comiat: Un bes molt fort i fins prompte! • Signatura: Esther. 2. • Esther. • Clara. • A Alemanya. • Per qüestions de faena de son pare. 3. Per les vacances d’estiu. 4. Clara i Esther són molt amigues. 5 i 6. RL.

Unitat 2 Comprenc un cartell publicitari 1. Eslògan → És un missatge breu que pretén cridar la nostra atenció i animar-nos a comprar el producte. Text informatiu → Explica les característiques bàsiques del producte anunciat. Text complementari → Informa de qüestions pràctiques, com ara on es pot adquirir el producte i com ens el poden fer arribar. 2. • Una pizzeria. • A la pizzeria Venezia les pizzes són més cruixents, més gustoses i més grans! • Moments redons! • L’adreça de la pizzeria i el telèfon, a més de la informació sobre el servei a domicili. 3. RM. Cridar l’atenció del públic perquè li agafen ganes de menjar les pizzes d’aquesta pizzeria. 4. Una falca publicitària és un espai dedicat a anunciar un producte en la ràdio. / La falca publicitària ha de ser breu i clara. / En la ràdio no hi ha imatges; per això, en les falques publicitàries cal cridar l’atenció dels © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

oients amb la música, els canvis del to de veu, l’expressivitat… 5. RL.

Unitat 3 Comprenc un text descriptiu 1. • L’escenari. • En Ulldemolins, una ciutat moderna. • RM. És un escenari primaveral, alegre, sorollós,animat... • RM. Amples avingudes, gratacels, vehicles sorollosos, tràfec incessant... 2. moderna, amples, arbrades, obertes, clar, principal, alts, sorollosos, incessant. 3. Primer dibuix: avinguda arbrada. Segon dibuix: façana. Tercer dibuix: gratacel. • Una avinguda arbrada és un carrer ample ple d’arbres. • La façana és la cara exterior d’un edifici on hi ha l’entrada. • Un gratacel és un edifici altíssim amb molts pisos. 4. RM. Vol dir que els edificis són tan alts que sembla que arriben al cel i als núvols. 5. RL.

Unitat 4 Comprenc unes instruccions 1. • Com fer magdalenes de xocolate. • Instructiu. • Dues: ingredients i preparació. • Per indicar l’ordre en el procés d’elaboració de la recepta. • RL. 2. Ha de tindre un lèxic precís. / Les oracions han de ser breus i clares. / Les oracions han d’estar ben ordenades perquè s’entenga bé el procés. / En la part de la preparació cal utilitzar verbs en imperatiu. 3. Definicions d’un diccionari. Comentari sobre una pel·lícula de la cartellera. Llengua 4

93

Solucionari PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 4. RM. Pa amb tomaca Ingredients: pa, oli, tomaca, sal. Preparació: 1 Refregueu mitja tomaca sobre el pa. 2 Afegiu-hi un raig d’oli i un pessic de sal. 3 Ja teniu a punt el pa amb tomaca. Bon profit!

Unitat 5 Comprenc una narració 1. • El rei i la seua filla menuda. • Sí. Les altres dues filles. • En un reialme llunyà. • Fa molt de temps. • RM. El rei s’enfada amb la seua filla menuda perquè ella li diu que l’estima com la sal; el rei interpreta que això és poca cosa i la fa fora del castell. • RM. Al cap d’uns quants anys, el rei menja uns aliments sense sal que li ha preparat la seua filla menuda, s’adona que s’ha equivocat i li demana perdó. 2. Plantejament → Es presenten els personatges i s’indica quan i on passen els fets. Nus → S ’explica què els passa als personatges i com actuen per resoldre-ho. Desenllaç → Es conta com es resol la situació i com acaba la història. 3. Nus. / Desenllaç. / Plantejament. 4. RL.

Unitat 6 Comprenc un joc 1. Per a explicar com funciona el joc i què hem de fer per a jugar-hi correctament. 2. Instructiu. 3. RM. No, perquè han d’intentar escriure paraules diferents de les dels altres per a obtindre deu punts cada vegada. 4 i 5. RL.

94

Llengua 4

Unitat 7 Comprenc textos poètics 1. • Rosella. • Huit. • Dues. • Núria Albó. • D’una banda, arrugat, mudat, estrenat, blat, esverat, rebregat; de l’altra, vermella, vermella. 2. vermella → roja / mudat → de gala / esverat → alarmat / rebregat → arrugat. 3. paper, fer, llumener, carrer. 4. La lluna, daurada, s’assembla a un disc d’or. La seua llum clara alegra el meu cor.

La lluna, tan groga, sembla de formatge. Com m’agradaria poder fer-hi un viatge!

La lluna, redona, pareix un baló. Voldria agafar-la des del meu balcó.

Unitat 8 Comprenc un text expositiu 1. • Manel Muriach i Cinelli. • En Cavall Fort. • Les meduses. • De com són les meduses, de com viuen i dels efectes nocius que ens provoquen si les toquem. 2. invertebrat → Animal mancat de columna vertebral. proliferació → Creixement o multiplicació ràpida d’una cosa. urticant → Que produeix urticària o coïssor. mal tràngol → Situació complicada, difícil de resoldre. 3. • Són animals invertebrats. • Són transparents. • Tenen forma de campana i tentacles. © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


• Als tentacles tenen unes cèl·lules urticants que utilitzen per a capturar preses i defensar-se. • Viuen allunyades de la costa. • Provoquen urticària i coïssor als humans quan les toquem.

• Anit, a l’illa de Sicília (Itàlia).

• Les persones que hi viuen a prop i també els turistes.

• L’Etna es desperta.

• Resumir breument el contingut de la notícia i cridar-nos l’atenció perquè la llegim.

• Una imatge del volcà.

4 i 5. RL.

Unitat 9 Comprenc una entrevista 1. • El mag Lari. • És un mag, fa trucs. • Quan tenia catorze anys. • S’aprén a partir de llibres o t’ho pot ensenyar algú. • El més important és que el públic no note res. 2. Les preguntes s’escriuen en negreta i les respostes no. 3. Recordes alguna anècdota en l’escenari? / Què li diries a un xiquet que vulga ser mag com tu? / Si tornares a nàixer tornaries a ser mag? Per què? 4 a 6. RL.

3. El volcà Etna, que es troba a l’illa de Sicília, a Itàlia, va començar a escopir lava anit. / Segons els científics, de moment, no hi ha perill per a les persones que hi viuen a prop. / L’Etna és el volcà més gran en activitat que hi ha a Europa. / Al desembre passat es va haver de tancar l’aeroport de Catània durant una setmana per culpa del fum del volcà. 4 i 5. RL.

Unitat 12 Comprenc un debat 1. • En el programa Opina, de TV 20.

• La moderadora, el senyor Peris, de la Plataforma Energia Neta, i la senyora Bou, representant de l’Associació de Veïns de Vilapriu.

• Debaten sobre l’energia eòlica, en concret sobre el lloc on cal instal·lar els parcs eòlics.

Unitat 10 Comprenc un article d’opinió 1. • Pere O., de 4t B. • RM. A altres estudiants com ell. 2. El text presenta una opinió. 3. L’autor creu que cal fer deures, però que de vegades són excessius. 4. RL. 5. L’article d’opinió → serveix per a expressar el punt de vista d’algú sobre un tema. 6 i 7. RL.

2. El més important en un debat és que cada ponent respecte el torn de paraula i el punt de vista dels altres. / En un debat cal que cada ponent argumente les seues opinions.

1. Informatiu.

3. RM. El paper del moderador és important perquè ell és qui ha de garantir que tots expressen les seues opinions amb respecte, que es guarda el torn de paraula, que les idees s’argumenten, que els participants es tracten amb educació…

2. • El volcà Etna ha entrat en erupció.

4 i 5. RL.

Unitat 11 Comprenc una notícia


Llengua 4

95

Solucionari PROGRAMA D’AMPLIACIÓ Unitat 13

Unitat 15

Comprenc una previsió meteorològica

Comprenc un còmic

1. Predictiu. 2. V. El text predictiu és un tipus de text que té com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur. F. Els textos predictius són fiables al 100 %. V. La previsió meteorològica i els horòscops són textos predictius. F. Una notícia i un conte són textos predictius. V. Els textos predictius utilitzen el futur i expressions de probabilitat. 3. • L’oratge a partir de demà. • Un oratge més fred i amb més precipitacions. • Fins ara ha fet fred, amb gelades i nits hivernals i humides, però a partir de demà la sensació de fred s’instal·larà també durant les hores centrals del dia. 4. Resposta gràfica (RG). L’alumne ha de col·locar en el mapa mut de la Comunitat les icones de pluja, neu i vent a les zones adequades. 5. RL.

1. • Hi ha quatre vinyetes. • El grup d’alumnes, Joan i la mestra. • En les bafarades. • No. Perquè n’hi ha de diàleg normal, de crits, de pensaments… • En els requadres blancs que encapçalen les vinyetes (les cartel·les). 2. Les onomatopeies són paraules que representen sons. En el còmic de la fitxa, Broom! és el soroll del motor de l’autobús, i Xop! és el soroll que fa Joan quan cau a l’aigua. 3. RL. 4. RG.

Unitat 14 Comprenc la descripció d’un personatge 1. Descriptiu. 2. • Verònica és un xica de tretze anys amb els cabells negres i rulls i uns ulls molt grans. • Hèctor és un xic d’onze anys que sembla molt simpàtic i que té els cabells tallats com un raspall i les orelles molt grans. • Tonatiuh és un xic de 15 anys que sembla indi, de pell morena i cabells negres, llisos i espessos, i llavis gruixuts. 3. Se’ns descriu sobretot l’aspecte físic. 4 a 6. RL.

96

Llengua 4


Valen 4º Refuerzo

Recommend Documents