Sol Llen3 Eso Cat

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 1

Llengua catalana i Literatura

3 2.

ESO ES O

Solucionari del llibre de l’alumne


5/11/07

10:54

Página 2


5/11/07

10:54

Página 3

1

UNITAT

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ 1

2

3

Pàg. 10

En el món laboral, la precarietat consisteix a no tenir cap garantia de durada o continuïtat a la feina. La inseguretat fa referència als riscos amb què es treballa quan s’ignoren les normes de seguretat en el treball. L’ explotació consisteix en l’abús que els patrons o les empreses exerceixen sobre els seus treballadors en benefici propi. L’esclavitud és l’estat de submissió total d’una persona a una altra i, per tant, no és de condició lliure. • Els estats que fomenten el treball infantil deuen pensar que és imprescindible obtenir mà d’obra barata i no gaire qualificada a fi que les empreses puguin créixer en beneficis i, en conseqüència, també ho pugui fer el país on estan establertes. • Els estats que comprenen el treball infantil deuen estar convençuts que els infants no han de treballar, però davant d’algunes circumstàncies, poden justificar aquest fet. • Els estats que ignoren el treball infantil solen pertànyer al món desenvolupat, no es volen enfrontar al problema ni plantar-hi cara i, per tant, no persegueixen les situacions d’injustícia que s’estan cometent. Les zones amb un índex més alt d’esclavitud infantil són, en aquest ordre: Àsia (61%), Àfrica i Amèrica Llatina.

4

a ) b ) c ) d ) e ) f )

Servei domèstic: criats, missatg missatgers... ers... Treball servil o forçós: for çós: feines f eines en règim règi m d’esd’es clavitud, construcció, peons... Indústri a: manipulaci ó de matèries químiques, fabricació de calçat en cadena... Plantacions: Plantacion s: recol·lecto re col·lectors, rs, car regadors regadors... ... Feines al carrer: venedors de diaris, netejadors de parabrises... Tasques rurals: pagesos, ramaders (pastors)...

5

Algunes causes del treball infantil són, segons l’autor, el fracàs escolar, l’atur, la pobresa i el consumisme.

6

A criteri crit eri del professor pr ofessorat. at.

7

Hi ha almenys divuit milions de nens al carrer a l’Índia, quaranta milions a l’Amèrica Llatina i prop de cent milions arreu del món. Infants que neixen i moren al carrer a causa de la pobresa, l’abandonament o la desestructuració familiar (provocada per l’abús psicològic o sexual, o l’alcoholisme). Tots mostren una manca d’afecte important davant una societat que els margina. Ja sigui a Delhi, Jakarta, Durban o, recentment, a molts altres països del Nord, el nombre de nens del carrer continua creixent sense parar. Una bona part dels nens del carrer mantenen algun vincle familiar i sobreviuen robant, demanant caritat, venent diaris o enllustrant sabates per ajudar, així, a completar els ingres3


5/11/07

10:54

Página 4

Llengua catalana i Literatura 3r ESO

sos de les seves famílies. Són el que coneixem com a nens AL carrer. Però també n’hi ha molts d’altres que han trencat amb qualsevol tipus de vincle familiar i fan del carrer la seva vida: els coneixem com a infants DEL carrer. En aquest cas, es tracta de menors que viuen en grup amb altres nens, al voltant de la figura d’un líder, i recorren a la prostitució i els petits furts per sobreviure. La majoria d’aquests infants són addictes a les drogues, des de l’heroïna fins als inhalants. Als Estats Units i a Europa és la cocaïna; per als infants del carrer d’Amèrica Central és una substància molt més simple però igual de mortal: cola per a les sabates, narcòtics de base solvent, fàcilment disponibles. I barats. Aquests solvents sol vents suprimeixen supr imeixen les sensacions sens acions de gana, fred i solitud dels infants. Però també fan que els seus cervells es facin malbé, els causen danys irreversibles i fins i tot poden matar-los. Les empreses que els produeixen guanyen milions de dòlars, segons dades d’UNICEF. Hi ha uns quaranta milions d’infants del carrer a Amèrica Llatina, i més m és de d e la meitat inhalen cola de base solvent: en total, vint milions de clients que consumeixen prop de vint milions de galons de cola al mes. L’existència massiva de nens i nenes del carrer no fa més que posar de manifest l’apatia i la incapacitat dels polítics a l’hora de gestionar conflictes. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, ratificada per tots els països excepte dos casos lamentables (els Estats Units i Somàlia), exposa a l’article 39 que «els estats membres han de prendre totes les mesures adequades per promoure la recuperació física i psicològica, i la reinserció social d’un infant víctima de qualsevol forma d’abandonament, explotació, abús, tortura o qualsevol altra forma de tractament o càstig cruel, inhumà o degradant; o conflictes armats. Aquesta recuperació i reinserció ha de tenir lloc en un ambient que protegeixi la salut, l’autoestima i la dignitat de l’infant». Encara avui milers d’aquests infants continuen morint any rere any. I, malgrat tot, encara hi ha exemples per a l’esperança: a Luanda, Angola, es va fundar una escola per a nens i nenes del carrer el 1991. A l’Amèrica Central, Casa Alianza treballa per internacionalitzar el perfil dels nens del carrer i, al mateix temps, n’afavoreix la rehabilitació. Tots els estats haurien d’establir plans d’acció al respecte, com 4

la publicitat i el compliment dels articles recollits a la Convenció sobre Drets de l’Infant, o crear ministeris específics d’atenció a infants i adolescents. a ) Se’n poden destacar de stacar les següents: la pobresa, l’abandonament o la desestructuració familiar provocada per l’abús psicològic o sexual, o per l’alcoholisme. b ) Els infants al carrer mantenen algun vincle familiar i sobreviuen robant, demanant caritat, venent diaris o enllustrant sabates per ajudar la família. Els infants que fan la vida al carrer s’anomenen infan ts del carre r perquè no tenen cap vincle familiar i viuen sovint en grups. c ) Actualment es promulguen prom ulguen lleis l leis que qu e combaten la situació de milions d’infants que no gaudeixen d’unes bones condicions de vida, i també hi ha altres iniciatives que conviden a l’esperança. Entre d’altres, podem destacar la fundació d’escoles per a nens i nenes del carrer, les iniciatives per a la rehabilitació d’aquests infants en la societat i les actuacions (campanyes (campanyes publicitàries i lleis) que porten a terme els diferents estats del món a fi de combatre la situació d’aquests milions de nens i nenes.

P ARLEM 1

DEL TEXT

Pàg. 11-12

• Reportatge oral: en un reportatge oral, el so (veus, sorolls, músiques, silencis...) té un paper fonamental. L’oient percep la informació d’una manera lineal, és a dir, rep unes dades després de les altres. Tot i que els recursos de què es disposa es poden presentar de manera simultània (música i veu en off, per exemple), la informació es dóna d’una manera progressiva, amb la possibilitat de destacar les dades que es considerin més importants. • Reportatge escrit: el text escrit presenta una disposició gràfica que el lector percep de manera simultània (fotografies, gràfics, mapes, estadístiques...). És fàcil identificar les diferents parts de què es compon: títol, subtítol, text (contingut). A més, en el reportatge escrit es recorre sovint a diferents mides i tipus de lletra per destacar alguna part de la informació respecte de la resta.


5/11/07

10:54

Página 5

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 1 2

3

• Recursos d’un reportatge oral: veu en off (i veus) amb les possibilitats d’introduir-ne de diversos timbres (èmfasis, entonacions, velocitats...); música; sorolls de fons; silencis; sintonies. • Recursos d’un reportatge escrit: mides i tipus de lletra; fotografies; color; mapes; estadístiques; esquemes. • Són titulars propis de notícies: a, b, c, g. • Són propis de reportatge: d, e, f .

4

Resposta oberta.

5

En la reproducció del reportatge La humanitat es trasllada a les grans ciutats , s’hi observen els elements següents: • títol • entrada o lead • signatura (autoria del reportatge) • lloc • gràfics • planisferi i xifres • text • resums i extractes informatius • fotografies i xifres

MORFOSINTAXI 1

• Brancam: branques. Pelat, talat, desfullat. • Fireta: estris de cuina petits. Bonica, metàl·lica, regalada. • Mobiliari: conjunt de mobles. Antic, sòlid, modernista. 2

• Pronoms: -lo, ell, li, tot, hi, un, altre, tots dos. • Determinants: la, el, un, quines, els, una, l’, l’, mateix.

3

• Preposicions: per, cap a, entre, durant. • Locució prepositiva: a favor de. • Locució adverbial: de cop i volta (ràpidament), al cap i a la fi (finalment), en lloc de, de seguida, a corre-cuita (corrents).

4

• Sí. Les conjuncions enllacen paraules de la mateixa categoria gramatical. • En les tres primeres no, perquè es tracta d’una coordinació, però en l’última sí, perquè és un cas de subordinació.

5

a ) b ) c ) d )

… deixem-ho deix em-ho estar. es tar. … ja haurem acabat. … surts sur ts a competir competir.. Calleu!

6

Resposta oberta.

7

a ) vell

Pàg. 13-19

La resposta a la segona part de l’activitat és orientativa. • Estol: naus. Guerrer, alineat, veloç. • Gent: persones. Curiosa, atrafegada, vagarosa. • Esbart: persones, animals. Dansaire, universitari, popular. • Aviram: ocells de corral. Esvalotat, cridaner, desganat. • Ram: flors. Vistós, floral, discret. • Eixam: abelles. Gran, compacte, sorollós. • Feix: de tiges, de branquillons, de bastons. Útil, lligat, atapeït. • Bandada: ocells. Perillosa, juganera, dinàmica. • Llenya: fusta. Seca, molla, eixuta. • Família: parents. Generosa, esquerpa, distant. • Ramat: caps de bestiar. Tranquil, rondinaire, silenciós. • Pollancreda: pollancres . Ufanosa, Ufanos a, humida, humid a, ombrosa.

8

9

(substant iu —— > adjectiu) adjectiu);; mort (adjectiu —— > ver erb) b) b ) mort (subs (substant tantiu iu —— > ver verb); b); vell (adjectiu —— > ad adje ject ctiu iu)) c ) ric (substantiu —— > adjectiu); pobre (substantiu —— > adjectiu adjectiu)) d ) dinar (substant iu —— > verb) e ) dir (sub (substan stantiu tiu —— > verb verb);); fer (s (sub ubst stan antitiuu —— > verb) f ) saber (substant (substantiu iu —— > verb) g ) perquè (substan (substantiu tiu —— > conjunció) h ) pro (subs (substanti tantiuu —— > prepo preposició) sició);; contra (substantiu (substant iu —— > preposi preposició) ció) i ) ) incisives (substant (substantiu iu —— > adjectiu adjectiu)) j ) ) taronja (substant (substantiu iu —— > substant substantiu) iu) Aquest canvi de categoria categoria s’anomena s’anomena habil itació . Resposta oberta. a ) b ) c )

morfolo gia morfologia sintaxi semàntica 5


5/11/07

10:54

Página 6

Llengua catalana i Literatura 3r ESO 10

ensems = al mateix temps a coll = a collibè a cegues = a ulls clucs al comptat = de cop de pressa = a corre-cuita a cop calent = a l’acte a posta = a gratcient de bat a bat = de pit en ample de franc = de gorra de cor = de bona gana de reüll = de cua d’ull a les palpentes = a cegues

11

tenia (verb); però (conjunció); bellíssimes (adjectiu); corall (substantiu); solcat (verb, participi); una (determinant indefinit); aquell (determinant demostratiu); dos (determinant, numeral); negres (adjectiu); com (adverbi); amb (preposició); pestanyes (substantiu); algun (determinant indefinit); i (conjunció); esvelta (adjectiu); aristocràtiques (adjectiu); de (preposició); per (preposició); sobretot (adverbi); a (preposició).

12

13

14

positiva) la llum que flota a l’aire i encalitja (verb) el pàl·lid cel i el mirall blau fosc, la nau sura lentament, mancada de vent. És una d’aquelles mars calmes (adjectiu) d’estiu que la gent de mar anomena «mar podrida» (adjectiu). Des de (preposició) dalt la cofa, un guaita ha albirat una columna de vapor. A coberta tothom corre cap a (preposició) estribord i s’aboca pel passamà de proa. El capità (substantiu) dóna ordres. Recollim drap i la nau llisca (verb) en silenci. El blau de la mar és tranquil i buit. Fins que, de sobte, després d’un esbufec, sorgeix una aleta negra de mig metre. Entre dues aigües, la balena s’apropa.

LÈXIC 1

• Substantius: capellà, realitat, anys, ossos, crani, expressió, cara, pòmuls, maxil·lar, barba, voluntat, dèria, exemplars, bèsties, òrbites, celles, parpelles, baró, semblança, gos, atura, gos, aire, suspensió, tendresa. • Adjectius: baix, alt, vell, decrèpit, magre, enèrenèrgica, marcadíssims, inferior, massissa, agressiva, humans, conegudes, sant, gran, abandonat, sofert, fina, desolada. • i ara!: admiració, estranyesa, sorpresa. • ha ha ha!: alegria. • renoi!: sorpresa. • ecs!: fàstic. • uix!: repugnància, menyspreu. • bravo!: aprovació, afirmació. • oh!: admiració, sorpresa. • llàstima!: dolor, desgrat. • alça Manela!: admiració. • ui!: dolor, desgrat. • som-hi!: incitació, animació. • ep!: atenció. • tant de bo!: desig. El mar és una seda (adjectiu), tensa i brillant. No hi ha ni el més lleu rastre d’onades. Sembla com si la calor del juliol (substantiu) hagués solidificat el temps. Enmig de (locució preblava

6

Pàg. 20-25

• Derivatius: -er : relacionat amb el nom. -ada: acció corresponent a un verb. -issa: relacionat amb el verb. -aire: propensió. -à: gentilici. -àtic: relacionat amb el nom. -dor: qualitat. in-: negació. sub-: situat a sota. -ista: ofici. -or: relacionat amb el verb. • Gramaticals: -s, -os: marca de plural. -ies: morfema verbal, segona persona del singular de l’imperfet d’indicatiu. -a: marca de femení.

2

• veuarra: substantiu (veu) • pineda: substantiu (pi) • drapaire: substantiu (drap) • xinès: substantiu (Xina) • mengívol: adjectiu (menjar) • espaiós: substantiu (espai) • carona: substantiu (cara) • nassot: substantiu (nas) • velle vellesa: sa: substantiu substantiu (vell)

3

• negació: amoral • oposició: anticicló • antic càrrec: exsecretari • dintre: intravenós • anterioritat: preromà


5/11/07

10:54

Página 7

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 1

• repetició: reconstruir • superioritat: superhome • situació inferior: subsòl • inferior: sotamàniga • més enllà: ultratomba 4

cretaria; cantes / cantés; dormis / dormís; avis / avís; ràbia / rabia; marques / marqués o marquès. 2

terrós, encerclats, portalada, escalinata, placeta, campanar, encimbellat, boscatge.

5

porugament, dèbilment, brutament, espessament, escassament, tendrament, durament, cortesament, comunament.

6

Resposta orientativa: ferrer, sabater, fuster, flequer, bover.

3

4 7

Emmalaltir, emplenar, curtejar, aprofundir, coixejar, ajustar.

8

Tenen significats iguals: aguaitar / guaitar; enregistrar / registrar; alliberar / llibertar.

9

a ) b ) c )

V F V

d ) e ) f )

F F V

• dijous: diftong decreixent • vèieu: triftong • coet: hiat • mà: monosíl·lab tònic • metxa: dígraf divisible a final de línia • uns: monosíl·lab àton • boia: diftong creixent a ) b ) c )

xiuxiue jar xiuxiuejar beina brou d ) ungüent

e ) f ) g )

audàcia teula rauc

5

• Paraules que contenen un dígraf: eixugat, dibuixos, gruix, faig, puig, soques, sorteig, feixes. • Paraules que contenen un diftong: avui, gaire, galifardeu, bous, neu, almoiner, coure, esglai, ionqui. • Paraules que contenen un triftong: dúieu.

6

tènue, grua, tèbia, lluent, violí, indústria, avió, Natàlia, duana.

7

quit-xa-lla, sei-xan-ta, cre-uer, des-cen-dir, ree-di-tar, cot-xe, tot-hom, ros-si-nyol, di-a-ble, in-flu-ï-en, vol-gués-siu, nos-al-tres, es-glai, hoquei, ad-junt, bot-xí.

aerodinàmic, pneumòleg, retrovisor, hipocalòric, circumlocució, bucodental, topografia, arboricultura, minifundi, ciclòmetre, omnipresent, latifundi.

10

LLATÍ

PRIMITIU linea línia mundus món dulcis dolç lingua llengua bucca boca lacte llet filiu fill pluma p l o ma secund us segon 11

DERIVATS

— — dolcesa llengut bocassa l l e t er a f i l lo l p l o ma l l s e g o n a m en t

8

alacantí-alacantina, sitgetà-sitgetana, guatemaalacantí-alacantina, lenc-guatemalenca, polonès-polonesa, vigatàvigatana, olotí-olotina, hongarès-hongaresa, ucraïnès-ucraïnesa.

REPÀS D’ORTOGRAFIA 1

PSEUDODERIVATS l i n ea l mu n d i a l d u l c if i c a r l in g ü í s t i c a bucal l a c ti f i li a l plumífer s e c un d o g è n i t

a ) b ) c )

Són monosíl·lab mono síl·labs. s. Es tracta t racta d’un d ’un accent diacrít diacrític. ic. Déu, ei, pau, niu, sou, coit, reis, nous, blau, nau, neu, rou, veu, fruit, aus, riu, cuir, meu, seu, buit, greu, lleu. d ) què, vull, llit, l lit, llet, ll et, llum, llamp, ll amp, goig, fluix, fl uix, lloc, llo c, ball, peix, greix, feix, gruix, llar, llor, lli, pell, lluc, llur, bell, lleig, llest, llosc, vell, moll, lleu, llarg, xaix, vull, seny.

Pàg. 26-29

atura’t / aturat; lligam / lliga’m; lliga’m; oliva / olivar; torro / torró; torró; angles / anglès; número / numero; col·locat / col·loca’t; col·loca’t; anima’ls / animals; patí / / pati; canvià / canvia; porro / porró; fàbrica / fabrica; per dó / perdo; record / rècord rècord;; bèstia / bestiar; secretària / se-

LITERATURA 1

a ) b )

Pàg. 30-33

El de d e Guillem Guill em de Cabestany Cabestany.. En el primer, primer, quan quan es diu «quan partíeu irat...». irat...». No, perquè l’adjectiu irat denota conflicte. 7


5/11/07

10:54

Página 8


2

c )

«Qu e no heu dei xat mai de fer -m «Que -mee del irir», », «que mai d’amar-vos no m’he penedit»; «que així estic de tot cor a vós rendit...»

a )

L’elefant demana a la l a guineu com ho pot po t fer per esdevenir rei, i ella li explica la faula següent: els habitants d’un país acordaren donar cada dia una bèstia al lleó per evitar que els fes mal. La tria es feia a l’atzar. Quan li tocà el torn a la llebre, aquesta trigà tant que enfurismà el lleó. Com a excusa li digué que un altre lleó, que deia que era el rei, la volia agafar. El lleó s’interessà per saber qui era el seu competidor i la llebre l’acompanyà fins a un gran llac. S’acostaren a l’aigua i el lleó, en veure el seu rostre reflectit a l’aigua, s’hi abraonà pensant-se que era el seu rival. Així la llebre aconseguí matar el lleó. Llull ens parla de l’abús l ’abús del poder i de d e com co m es pot perdre per culpa de la vanitat. Na Renard Renar d és una guineu. gui neu. És É s un animal que es caracteritza per l’astúcia i l’habilitat en les conspiracions. És una faula perquè els personatg personatges es són animals que encarnen les virtuts i els defectes dels humans.

b ) c )

d )

3

a 170.000); basc (80.000); neerlandès (de 65.000 a 80.000); francoprovençal; grec. Hi ha una sola llengua oficial, el francès, i no es reconeixen els altres idiomes. • Itàlia: italià (55.000.000, un nombre indeterminat dels quals parlen piemontès); sard (1.000.000);; retoromànic (friülès: de 350.000 a (1.000.000) 700.000; ladí: de 10.000 a 35.000); alemany (285.000); albanès (de 80.000 a 120.000); eslovè (de 60.000 a 100.000); occità (de 50.000 a 100.000); francoprovençal (85.000); grec (de 10.000 a 30.000); català (18.000); serbocroat (3.000). Estat amb una sola llengua oficial, però atorga cert reconeixement als altres idiomes parlats al seu territori. • Regne Unit: anglès (58.000.000, un nombre indeterminat dels quals parlen escocès); gal·lès (de 510.000 a 600.000); gaèlic escocès (66.000); castellà (Gibraltar: 30.000); francès (illes Anglonormandes: 8.000); còrnic (1.000, com a segona llengua); gaèlic manx (illa de Man: 640, com a segona llengua). Té el mateix règim lingüístic que Itàlia. • Suïssa: alemany (4.250.000); francès (1.250.000); italià (de 200.000 a 300.000); retoromànic (romanx: 30.000); francoprovençal (25.000). Té el mateix règim lingüístic que Bèlgica. • Estat espanyol: castell à (de 30.530.000 a 30.875.000); català (5.496.000); gallec (2.500.000); basc (590.000); lleonès (de 140.000 a 485.000); aragonès (23.000); occità (4.000). Estat amb una sola llengua oficial que, en determinades parts del territori, comparteix l’oficialitat amb altres idiomes.

a )

Gràcies a la cortesia cortesi a demostraràs demostrarà s que no ets cap animal, sinó una persona; seràs amable, noble, lleial, de bons pensaments, tindràs amics i no rebràs càstigs. b ) En líni línies es gener generals, als, són conse consells lls d’ur d’urbanit banitat at vigents encara en el nostre segle. L’educació facilita sempre la convivència.

LLENGUA I SOCIETAT

Pàg. 34

A VALU VALUA A’T 1

• Bèlgica: neerlandès (6.000.000); francès (4.000.000); alemany (de 65.000 a 150.000, 15.000 dels quals parlen luxemburguès). És un estat amb més d’una llengua oficial, però cadascuna de les llengües és oficial només en una part del territori. • França: francès (55.000.000); català (128.000); occità (d’1.000.000 a 3.600.000); alemany (d’1.200.000 a 1.500.000, un nombre indeterminat dels quals parla luxemburguès); bretó (de 250.000 a 500.000); italià (cors: de 125.000

8

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

b b c c c a a a a b

Pàg. 35 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

a b c a a a a b a b


5/11/07

10:54

Página 9

UNITAT

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ

L’aïllament geogràfic i el seu caràcter desconfiat, secretista, poc amic de les visites d’estranys i gelós de les seves tradicions animistes, els ha permès conservar una societat amb estructures matriarcals. «A la terra de les Bijagós, l’expressió sexe fe ble no s’adiu en absolut amb els habitants femenins d’Orango», relata l’antropòleg alemany Hugo Adolf Bernatzik en la seva obra Al regn e de les Bijagós , després de visitar la zona, al començament del segle passat. «Aquí és la noia qui escull l’home: tot just quan entra a la pubertat, col·loca un plat gran amb arròs sense condimentar davant la casa del seu elegit. Si el jove està disposat a acceptar l’oferiment de la noia, ho manifesta de la manera més senzilla: es men ja l’a l’arrò rròs. s. En acce accepta ptar, r, el jov e se’ se’nn va a viu viure re amb la noia a la cabanya que ella aixecarà i la parella quedarà casada..., fins que l’esposa, un bon dia, tregui a la porta de la cabanya les pertinences del marit, gest que li indicarà que ja no està disposada a tolerar durant més temps el jou de la comunitat matrimonial.»

Pàg. 38

1

Resposta oberta.

2

a )

Es pot entendre que castigar maternalm maternalment ent vol dir fer-ho amb amor, amb cautela, amb bones intencions. b ) Els homes viuen amb els membres memb res de la línia masculina de la família. c ) Dit d’una altra manera, les dones de Juchitán es responsabilitzen de l’economia, que es basa en la convivència i la fidelitat que es mostren.

3

El text original diu: 1. Xina; 2. on; 3. les; 4. una; 5. qual; 6. la; 7. les; 8. l’; 9. figura; 10. no; 11. que; 12. educats.

4

Resposta oberta.

5

L’arxipèlag de les Bijagós, amb palmerars, sabanes arbustives, gran quantitat d’aus aquàtiques migratòries, tortugues, hipopòtams i cocodrils, és considerat Reserva de la Biosfera. Tanmateix, els seus habitants han de lluitar molt dur per tirar endavant. La població, d’uns 33.000 habitants, està repartida en cinc illes que formen Orango Grande: Orango, Imbone, Canogo, Meneque i Orangozinho. Viuen en cabanyes de fang vermell i sostre de palla, sense llum elèctrica ni aigua corrent. L’assistència mèdica és pràcticament inexistent.

2

a ) F b ) F c ) V d ) F e ) V f ) F 6

Resposta oberta. 9


5/11/07

10:54

Página 10


P ARLEM DEL TEXT 1

2

3

Resposta orientativa, com a possible pentàleg de l’entrevista: 1. L’obligació d’un entrevistador és preguntar. 2. Entrevistar és, sobretot, voler saber. 3. No hi ha entrevistes curtes. Hi ha entrevistes que interessen. 4. Totes les entrevistes són humanes i exclusives. 5. Cal respectar la manera de dir, de parlar, de la persona entrevistada. • Presentació: línies 1-10. • Cos: línies 11-100. • Tancament: línia 101: «Batalladores, ardents i trempades.» L’entrevistador ha organitzat l’entrevista segons les tres comunitats matriarcals de què es parla i, pel que sembla, també a partir del viatge que ha fet la persona entrevistada. En primer lloc tracten de la societat africana; després parlen de la xinesa, i finalment, de la mexicana.

4

Resposta oberta.

5

Resposta oberta.

6

• Preguntes obertes: –¿I? –¿Per què? –¿I què diuen les dones zapoteques? • Preguntes tancades: –¿Castiguen millor les dones d’Orango Grande? –¿Viuen en parella? –¿A casa de qui es troben? –¿I el pare no se n’ocupa?

7

• En l’origen, segons alguns, manava la dona. • I se’n va anar a Guinea Bissau. • I de la terra de les dones se’n va anar a l a terra de les filles. • I no hi ha marits. • Tornem als marits que no existeixen. • El costum. • Parli’m de més dones. Les de Juchitán. • Sospito que Juchitán és menys paradís. Són intervencions o afirmacions que donen peu que la persona entrevistada pugui precisar, matisar o continuar el discurs que havia deixat inacabat en la intervenció anterior. 10

Hi ha una intencionalitat de preguntar –que es formula en imperatiu– en el cas següent: «Parli’m de més dones. Les de Juchitán».

Pàg. 39-40

8

• ¿I?: ¿I què hi va trobar, en aquesta illa? • ¿Viuen en parella?: ¿Homes i dones viuen en parella? • ¿Per què?: ¿Per què diu que s’hauria quedat a les aldees situades vora el l lac Lugu?

9

Resposta oberta.

MORFOSINTAXI 1

Pàg. 41-47

• SN: la meva àvia; una capsa de sabates; dos mercats tradicionals d’alimentació; vostès. • SPrep: per correu; sense mans; per a infants; d’aquest trimestre. • SAdv: lluny del seu país; molt bé.

2

DETERMINANT alguns un – el el –

3

a ) b ) c )

d ) e ) f )

g ) h ) i ) )

j ) )

NUCLI

éssers got p r o g r am es riu missatge e n mi g (prep. introductòria)

COMPLEMENT h u ma n s de suavitzant avorrits Ebre q u e v a a r r ib a r a h i r d’un estret pendent

un gat siamès: SN (determin (determinant ant + nom + complement del nom, SAdj [adjectiu]) la seva llanterna: llanter na: SN (determinant (determinan t + determinant + nom) les arracades arracad es d’or: SN (determin (determinant ant + nom + complement del nom, SPrep [preposició + nom]) sense alcohol: al cohol: SPrep (preposic ( preposició ió + nom) a Londres: Londr es: SPrep SPr ep (preposició (pr eposició + nom) la campana de la seu: SN (determin (determinant ant + nom + complement del nom, SPrep [preposició + determinant + nom]) per fax: f ax: SPrep SPr ep (preposició (pr eposició + nom) el nucli urbà: SN (determin (determinant ant + nom no m + SAdj [adjectiu]); preciós: SAdj (adjectiu) que vaig contractar co ntractar:: oració; (sintagm (sintagmaa nominal, subjecte el·líptic + sintagma verbal [complement directe, pronom + verb]); bé: SAdv (adverbi) Anselm Clavé: SN (nom + nom)


5/11/07

10:54

Página 11


5

6

• Demostratius: aquells (pronom), aquell. • Articles: la, els. • Possessius: son. • Indefinits: alguna, un, alguns (pronom), tots. • Numerals: quaranta-tres, dos-cents huitantados, quaranta-tres, deu. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) )

la catorzena cato rzena edició ed ició la pàgi na cent tres dues mil mi l tres-centes tr es-centes vint-ivint-i-set set hectàrees he ctàrees Joan vint-i-t v int-i-tres res capítol u onzenes jornades sis-centes sis-cent es quaranta-dues quar anta-dues pàgines Felip cinquè cinquanta-vuit cinquantavuit segons primer pis segona porta p orta

a ) Aquesta (pronom) és la que volia i no aquella (pronom). b ) Quina (determinant) pel·lícula has vist? c ) Tothom (pronom) sap la veritat. d ) He gastat tots els meus (determinants) es-

talvis. e ) Aquesta (determinant) xocolata és més bona que la teva (pronom). f ) Eren vuit (determinant) excursionistes però només tres (pronom) estaven federats. g ) Alguns (determinant) textos te’ls enviaré ara mateix; els altres (pronom), demà a primera

c ) d ) e ) f ) 9

a ) b ) c )

Es va ficar la mà a la butxaca. Ho he vist amb els ulls. Va abandonar la cursa perquè tenia problemes amb el cotxe. d ) A l’hospital l’hos pital li van haver d’embenar d ’embenar el canell. canel l. e ) La meva germana és bessona. bes sona. f ) Vaig perdre perd re el mòbil, mòbil , el que m’havien m’havi en regalat per l’aniversari.

10

C ARDINAL ORDINAL

P ARTITIU

MULTIPLICATIU COL·LECTIU

dos /dues

segon

mig

doble

parell

tres

tercer

terç

triple

quatre

quart

quart, quarter quàdruple

deu

desè

dècim

tercet, trio, tern qüern, quartet desena

11

a ) b ) c )

dècuple

No. Sí. No.

12

dos: bessó, bessona. tres: trigemin, trigèmina. quatre: quadrigemin, quadrigèmina. cinc: quintigemin, quintigèmina.

13

Les ciutats estan molt més netes si cada dia es recull una fracció diferent dels residus; per exemple, tres dies els orgànics, un dia els inorgànics altr tre e dia el vidre reciclables (paper i envasos), un al i els residus inorgànics no reciclables (burilles, bolquers, etc.). Aquest sistema permet recuperar entre un 60 i un 80% dels residus. L’any 2004, a Catalunya, es va recollir selectivament el 25% de la brossa i se’n va recuperar al voltant del 20%. Una bona recollida en origen és fonamental perquè es puguin tractar correctament les diferents fraccions nostr stra a brossa a les plantes de tractament i de la no fer un compost de qualitat.

14

La recollida porta a porta de residus és incompatible amb l’actual model de vida de les famílies, sobretot d’aquelles que viuen en l’àmbit urbà, on els horaris laborals són molt estrictes. A més, més , els el s pisos són cada vegada més menuts

hora. (pronom) haurà de treballar segons les seves capacitats. i )) Cada un (determinant) dels assistents rebrà un regal magnífic. j ) ) Tot (determinant) Catalunya es manifesta a favor de la pau.

força, massa, prou, p rou, bastants prou, massa força, bastants, massa, prou massa, força, prou, bastants

h ) Cadascú

7

8

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) )

amb els resultat resultatss (de l’adject l’adjectiu) iu) de casa seva (de ( de l’adverbi) l’ad verbi) que m’ho pensaria (del verb) v erb) de tabac taba c (del nom) lentament (del verb) v erb) de la dona (del (d el nom) negatius (del nom) sense complicacio co mplicacions ns (del nom) grans (del nom); fondes (del nom); d’aigua plujana (de l’adjectiu)

a ) b )

força, massa, prou, bastants bastants,, prou bastants

11


5/11/07

10:54

Página 12


i no queda espai per emmagatzemar les deixalles. Les administracions, alhora, no creen cap al·licient econòmic o social per premiar els usuaris que participen en aquesta recollida selectiva i promoure-la. Aquest sistema, a més a més, hauria d’anar acompanyat d’una reducció de la generació de residus, perquè no tenen cap sentit aquestes mesures quan cada vegada comprem més envasos. 15

• Substantiu que designa un període de cinc anys, deu anys, noranta anys: quinquenni (cinc anys), decenni (deu anys), norantenni (noranta anys). • Substantiu que designa un període de dos mesos, tres mesos, quatre mesos, sis mesos: semestre (sis mesos), trimestre (tres mesos), quadrimestre (quatre mesos), bimestre (dos mesos). • Una persona que té cinquanta anys, noranta anys: quinquagenària (persona de cinquanta anys), nonagenària (persona de noranta anys). • Substantiu i adjectiu que designen períodes d’anys d’entitats i fets: cinquanta anys, noranta anys, cent anys: centenari (cent anys), cinquantenari (cinquanta anys).

16

• Adjectius: convertida, fet, brodades, ratllat, Bon, emmarcada, inhabitada, tènue. • SPrep: dels cérvols; del seu casament; de marbre; de fruites, de cera; de guix; amb les rosetes, de pitimini; de polsina.

LÈXIC 1

2

1

• Paracaigudes: verb i substantiu. Aparell en forma de gran para-sol confeccionat amb un teixit molt resistent que, deixat anar des d’un punt elevat, es desplega i permet reduir notablement la velocitat de descens o de caiguda d’un cos a l’atmosfera. • Aiguafort: substantiu i adjectiu. Estampa que s’obté d’una planxa gravada sobre coure mit jançant àcids. • Celobert: substantiu i adjectiu. Pati interior d’una casa, obert al cel i generalment més alt que ample, que dóna llum i aire a les habitacions immediates. • Mà-llarg: substantiu i adjectiu. Que té les mans llargues. • Nord-americà: substantiu i adjectiu. Natural o originari de l’Amèrica del Nord. • Caranegre: substantiu i adjectiu. Que té fosc el color de la cara. • Grecollatí: adjectiu i adjectiu. Que té alhora trets grecs i trets llatins. • Esmaperdut: substantiu i adjectiu. Que ha perdut l’esma. • Ploramiques: verb i substantiu. Que per no res plora. • Tiralínies: verb i substantiu. Instrument per traçar línies.

2

Resposta model: • caragirar (substantiu i verb): verb. • gratacel (verb i substantiu): substantiu. • figaflor (substantiu i substantiu): substantiu. • somiatruites (verb i substantiu): substantiu. • salvavides (verb i substantiu): substantiu. • robavellaire (substantiu i adjectiu + sufix -aire ): substantiu. • filferro (substantiu i substantiu): substantiu. • fotocòpia (substantiu i substantiu): substantiu.

3

• picaplets: advocat. • caganiu: el més petit. • pelacanyes: pobre. • pixatinters: oficinista. • rodamón: vagabund. • saltataulells: dependent. • bocamoll: xerraire. • perdonavides: fanfarró. • cagadubtes: indecís. • busca-raons: amic de baralles.

Pàg. 48-51

• Escurabutxaques: màquina de joc; mot format per un verb i un substantiu. Substantiu. • Perdonavides: fatxenda; mot format per un verb i un substantiu. Substantiu. • Bocamoll: xerraire, que no pot guardar un secret; mot format per un substantiu i un adjectiu. Adjectiu. • Teoricopràctic: Teoricopràctic: referit alhora a la teoria i a la pràctica; mot format per dos adjectius. Adjectiu. • Setciències: que es creu molt llest; mot format per un adjectiu i un substantiu. Substantiu. • Mots compostos: carn d’olla, esperit de vi, blat de moro, gos llop, cotxe bomba, ull d’escala, lliure canvi, blau cel, mà de morter. 12

PRACTICA-HO


5/11/07

10:54

Página 13


5

6

Resposta model: guardaespatlles, portaavions, tallafoc, trencanous, pica-soques, xuclamel, paracaigudes, saltamartí. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )

menjapà sangglaçar-se sangglaçar -se aiguanaf culdellàntia culdellàn tia viltenirr vilteni malplà peucalcigar

• Objecte: parallamps, tirabuixó, llevataps, enganyamarits, escorreplats. • Manera de ser: milhomes, escanyapobres, primmirat, tastaolletes, trencapins. • Animal: pica-soques, ratapinyada, trencalòs, trencapinyes, ullverd, culblanc.

8

Resposta oberta.

REPÀS D’ORTOGRAFIA

2

aigües: indica que cal pronunci pronunciar ar la u del grup gu : ai-gües. h ) geniüt: trenca el diftong di ftong iu : ge-ni-üt. i ) ) agraïment agraïment:: trenca el diftong d iftong ai : a-gra-ï-ment. Les altres paraules són casos d’excepcions. 3

• Laic: laïcitat, laïcitzar. • Helicoide: helicoïdal. • Fluid: fluïdal, fluïditat. • Trapezoide: trapezoïdal. • Homogeni: homogeneïtzar, homogeneïtat. • Judaic: judaïtzar. • Continu: continuïtat. • Espontani: espontaneïtat. • Assidu: assiduïtat. • Ambigu: ambigüitat.

4

• Trenca el diftong decreixent: obeït, beneïm, traïdor, reduïssis, renunciï. • Indica que cal pronunciar la u: freqüència, qüestionari, bilingüe. • Indica que la i és vocal tònica: fruïen. • Són excepcions: restituirà, solàrium, antiimperialista.

5

be, bens; bota; coc; deu; dones, dona; es; feu; fora; joc; ma; mes; meu; molt, molta, molts, moltes; mon; mora, mores; net, neta, nets, netes; os, ossos, ossa, osses; pel, pels; que; rossa; se; sec; seu; si; soc; sol, sols; son; te; us; vens, venen; ves; veu; vos.

6

• Agudes: quocient, anís, espai, algun, indret, hoquei, fredolic, meitat, Raimon, miop, oboè, ibers, interval, handbol. • Planes: cantàveu, produíeu, obliqües, estiméssiu, vagarívol, fenòmens, magnetòfon, rèptil, torticoli. • Esdrúixoles: desgràcia, aurèola, diòptries, brúixola, període, rubèola.

7

• fàcil, fàcilment • difícil, difícilment • feliç, feliçment • gasiva, gasivament • elegant, elegantment • contínua, contínuament • meritòria, meritòriament • cortesa, cortesament • comuna, comunament • alegre, alegrement

Resposta model: portaclaus, llançaflames, correcamins, gratapeus, guardapits, obrecartes, llevaneu, ploramiques, rebentapisos, saltaterrats, tapacoll, tastavins, tocacampanes, trencaaigües, tallaungles.

7

1

g )

Pàg. 52-55

• Crear: creï, creïn. • Anunciar: anunciï, anunciïn. • Efectuar: efectuï, efectuïn. • Criar: criï, criïn. • Associar: associï, associïn. • Atenuar: atenuï, atenuïn. • Perpetuar: perpetuï, perpetuïn. • Menysprear: menyspreï, menyspreïn. • Ampliar: ampliï, ampliïn. • Pronunciar: pronunciï, pronunciïn.

a ) b )

c ) d ) e ) f )

fluïdesa : trenca fluïdesa: tre nca el diftong ui : flu-ï-de-sa. he-ro-ï-ci-tat: he-ro-ïci-tat: heroïcit heroïcitat: at: trenca el diftong oi (heroi sme no duu dièresi perquè és una heroi excepció). països: trenca el diftong di ftong ai : pa-ï-sos. accentuï: trenca el diftong di ftong ui : ac-cen-tu-ï. peüc: trenca t renca el diftong eu: pe-üc. traduïble: traduïb le: trenca el diftong ui : tra-du-ï-ble. Les altres paraules són casos d’excepcions.

13


5/11/07

10:54

Página 14


• arròs: aguda, acabada en -os . • Berlín: aguda, acabada en -in . • semàfor: plana, acabada en -or . • exàmens: plana, acabada en -s. • justícia: esdrúixola. • diríeu: plana, acabada en diftong decreixent. • ràdio: esdrúixola. • Natàlia: esdrúixola. • còmodament: esdrúixola. • atlètic: plana, acabada en -c. • àrab: plana, acabada en -b . • cantéssiu: plana, acabada en diftong decreixent. • ràbia: esdrúixola. • Mercè: aguda, acabada en vocal. • revés: aguda, acabada en -es. • coixí: aguda, acabada en vocal. • vénen: accent diacrític. • rèiem: plana, acabada en -m.

LITERATURA 1

LLENGUA I SOCIETAT 1

Pàg. 56-59

• Jaume I: a ) El cavaller cavall er que destaca des taca per sobre s obre dels del s altres és sant Jordi, que segons els llibres d’història ha participat en moltes batalles entre cristians i sarraïns. b ) En l’últi l’últim m paràgraf es narra que un sarraí que parlava català va demanar ajuda a les tropes de Jaume I. • Crònica de Bernat Desclot: a ) Els almogàvers al mogàvers eren uns guerrer guerrerss professioprof essionals que, des del segle XIII, utilitzaven els regnes cristians de la península Ibèrica per a la lluita fronterera contra els musulmans. b ) Resposta oberta. c ) Porten un bon coltell i una bona corr etja, i un foguer a la cintura.

14

• Crònica de Ramon Muntaner: a ) La frase interrog i nterrogativa ativa «Què us diré?» diré? » serveix servei x per mantenir el contacte amb el lector. b ) Les dones tenien un paper molt actiu actiu («defensaven amb una energia extraordinària»). • Crònica de Pere III: a ) L’Alguer es troba tr oba a l’ill l’illaa de Sardenya. b ) Les terres conqueri conquerides des foren reparti des entre els colonitzadors en forma de privilegi.

Pàg. 60

• Francès: Andorra, França, Mònaco. • Occità: França, Mònaco. • Català: Andorra, França. • Suec: Suècia. • Danès: Suècia, Dinamarca. • Alemany: Dinamarca. • Feroès: Dinamarca. • Finès: Suècia, Noruega. • Sami: Suècia, Noruega. • Noruec: Noruega. • Bretó: França.

A VALU VALUA A’T 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

b b a a c a a a a a

Pàg. 61 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

a b a a b a a a a c


5/11/07

10:54

Página 15

UNITAT


a )

b )

c )

d )

e )

2

• Publicitat positiva: És tot allò que difon una bona imatge d’un producte, d’una marca, d’un país, d’una cultura... Per exemple, és publicitat positiva que els carrers d’una població es mantinguin nets sense necessitat de destinarhi un exèrcit d’escombriaires.

Pàg. 64

Repeteixen campanyes perquè els viatger viatgerss cuidin les formes durant els seus viatges a l’exterior, i elaboren guies de bones maneres per a turistes. Els hàbits hàb its que q ue es persegueix p ersegueixen en són escopir, menysprear les cues, llençar escombraries o portar pijama a la via pública. S’han d’eradicar d ’eradicar els hàbits h àbits de parlar p arlar a cri ts, descalçar-se als transports públics, netejarse les sabates amb tovalloles o llençols dels hotels, ignorar els senyals de trànsit i les papereres, i no respectar els costums religiosos, perquè danyen la imatge del país. A l’Àsia, l’Às ia, com c om el nou turist tu ristaa americà, amer icà, perquè p erquè el consideren prepotent i ignorant de les cultures alienes. A Europa i a Amèrica se’ls veu com persones poc respectuoses amb la civilitat perquè no respecten les cues, escupen... Volen Vol en posa posarr fi a les esco escopin pinades ades amb fil fil-macions dels infractors, amb multes i amb l’obligatorietat de netejar-les.

• Publicitat negativa: És tot allò que perjudica la imatge o bé el coneixement que es pot tenir d’un producte, d’una marca, d’un país, d’una cultura... Per exemple, és publicitat negativa la imatge que donen del seu país alguns aficionats al futbol que van a veure un partit a la ciutat de l’equip contrari.

3

3

Resposta oberta.

4

Resposta oberta.

5

Resposta oberta.

6

«Tants caps, tants barrets», afirma la dita moderna. I també sabem que «l’home és un animal de costums». Però cada home té els seus, que són producte, d’una banda, de la seva lliure elecció, i de l’altra, d’una sèrie de circumstàncies més o menys imposades per la vida. S’ha d’evitar de creure que els costums dels altres són el «model» –l’únic model, o el millor– que tothom hauria de seguir. L’instint coactiu de l’ésser humà es manifesta, subtilment, en la crítica habitual d’aquells que han organitzat l’existència d’una manera que no coincideix amb la nostra. No ens referim aquí als desastres expressius d’una ideologia, d’una creença religiosa o d’altres concepcions importants sobre la persona o el món, sinó a les simples activitats que podríem qualificar de quotidianes i pràctiques. La gent pot ser casolana o 15


5/11/07

10:54

Página 16

Llengua catalana i Literatura 3r ESO rural ,

televident addicta o adversa, esportista o sedentària, estalviadora o gastadora, gastronòmica o indiferent al menjar, etcètera. Cal tenir en compte que les opinions són discutibles per definició, però que els gustos no, i que la civilitat social demana que es respectin els gustos i els costums dels altres. Ningú no està obligat a compartir-los, però és abusiu voler que algú renunciï als seus costums per adaptar-se als nostres. És bo no oblidar que en un costum no hi ha una «veritat», sinó simplement una «opció», i que respectar la diversitat d’opcions en l’ús del temps o dels propis recursos és l’últim pas en l’aprenentatge social de la democràcia. Els cinc errors són els següents: • En lloc de modern a, popula r . • En lloc de costums dels altres, els nostres costums. • En lloc de desastres, costums. • En lloc de rural , viatgera. • En lloc de l’últ im, el primer . 7

• Informatius: a, b, d, f , g, i. • Valoratius: c, e, h, j.

4

• Titular: Proposta als EUA per multar els vianants amb auriculars. • Entrada: Un senador suggereix sancionar amb 100 dòlars qui vagi absort amb l’iPod. Els novaiorquesos s’hi oposen de forma radical perquè ho consideren «ridícul». • Signatura: Idoya Noain. • Lloc: Nova York. • Cos: Des de «La mort recent...» fins a «no la solen aplicar». • Fotografia. • Peu de foto: Un vianant de Nova York escoltant música amb l’iPod.

MORFOSINTAXI 1

Resposta oberta.

P ARLEM DEL TEXT 1

3

Pàg. 65-67

Té més els trets de crònica perquè qui signa el text aporta algun comentari propi de la seva particular òptica sobre el tema.

2

M ALÀISIA VOL PROHIBIR...

UNS 300 PAGESOS... RESCATATS 442...

Qui? El mi ministre d’In d’ Info form rmac ació ió..

Uns 30 300 pa pagesos 442 pe pescadors de la co coop oper erat ativ ivaa at atra rapa pats ts en un unaa agrà ag ràriria Asa saja ja.. placa a ca de ge gel.l. Es van man manifes ifestar tar.. Són rescata rescatats. ts.

Què? Vol prohibi prohibirr la publicitat del fast food. Quan? Ac Actualment. On? A les cadenes de ràdio i televisió estatals. Per Per afavor afavoririr què? qu è? un unaa vida d a més saludable. Com? Co m? No ac acce cept ptan antt la publicitat d’aquests productes. 16

Fa poc. A l’illa de Sakhalín, al Pacífic. Per reclam reclamar ar una A causa del desrend re ndaa di dign gna. a. pren pr enim imen entt d’ d’un unaa llenca de glaç de 25 km2. Llan Ll ança çant nt un unss Un ce cent nten enar ar de 8000 kg de taro taronn- socorr socorristes, istes, tres ges i clementines. clementines. helicòpters i una vintena de llanxes.

2

Ahir. Al centre de Barcelona.

3

Pàg. 68-72

• Abrac-em: del verb abraç ar , primera persona plural del present d’indicatiu. • Perdr-ia: del verb perdre , primera o tercera persona del singular del condicional. • Hauria sorprès: del verb sorpr endr e, primera o tercera persona singular del condicional perfet. • Vine: imperatiu del verb venir , segona persona singular de l’imperatiu. • Lleg-ia: del verb llegir , primera o tercera persona del singular de l’imperfet d’indicatiu. • Busqu-en: del verb buscar , tercera persona plural del present d’indicatiu. • Interess-a: del verb inter essar , tercera persona singular del present d’indicatiu. • Sap: del verb saber , tercera persona del singular del present d’indicatiu. a ) b ) c ) d )

Cal caminar cam inar de d e pressa: pres sa: obligació. ob ligació. No podem pod em arribar arr ibar a l’hora: l’ho ra: possibil po ssibilitat. itat. Deuen ser se r quarts quar ts de set: probabil probabilitat. itat. Ara em poso a pensar en el tema: i mminència. e ) Les noies continuen presencian presenciantt l’espect l’espectaacle: durada. f ) Has de parlar més clar cl ar i alt: obligaci obligació. ó. • s’havia anat tapant: perífrasi verbal, tercera persona singular de l’imperfet d’indicatiu. • queia: tercera persona singular de l’imperfet d’indicatiu.


5/11/07

10:54

Página 17


• començaven de tenyir: perífrasi verbal, tercera persona plural de l’imperfet d’indicatiu. • triàrem: primera persona plural del passat simple. • vam descobrir: primera persona plural del passat perifràstic. • preguntà: tercera persona singular del passat simple. • volíem: primera persona plural de l’imperfet d’indicatiu. • rient: gerundi. • escollí: tercera persona singular del passat simple. • era: tercera persona singular de l’imperfet d’indicatiu. 4

s’havia de preparar; podem presentar; vam continuar assajant; es va posar a plorar.

5

Resposta oberta.

9

• Construïm, conduïu, creïn, induït, fiïs: la dièresi trenca el diftong decreixent. • Obeíem: la i és el nucli sil·làbic. • Fóra, féu: l’accent és diacrític. • Navegàveu: s’accentua perquè és una paraula plana acabada en diftong decreixent. • Argüeix: la dièresi indica que la u s’ha de pronunciar.

10

• Construint: perquè és un gerundi. • Agrairia: perquè és un condicional. • Produirà: perquè és un futur. • Conduir: perquè és un infinitiu.

11

• Rèiem: riure, rient, rigut. • Correguessin: córrer, corrent, corregut. • Beguis: beure, bevent, begut. • Admetràs: admetre, admetent, admès.

LÈXIC 6

7

• Transitius: regalar, dissuadir, reflexionar, viure, jugar, alinear, ali near, al·lucinar, al·l ucinar, passar, pas sar, conèixer, conèi xer, córrer, convèncer, pesar, xiular, aconsellar, albirar, veure, escortar, entendrir, nomenar, anomenar, baixar, abaixar, creuar, encreuar, desguassar. • Intransitius: reflexionar, viure, jugar, seure, passar, morir, córrer, pesar, xiular, néixer, dormir, baixar, pertànyer, galopar, desguassar. • Impersonals: llampegar. • Reflexius: dutxar-se. • Pronominals: asseure’s, apaivagar-se. • Copulatius: semblar, ésser. • Defectius: soler.

1

2

3

lleg-íeu; analitz-ares; menj-àvem; esten-ies; rent-en; salt-aren; col·loc-ava; fregu-és; concert-i; obr-ireu; atrap-aré; disseny-o.

8

PRESENT D’INDICATIU cuso

cuses cus cosim cosiu cusen

PRESENT DE SUBJUNTIU

pugui

FUTUR

IMPERFET IMPERFET CONDICIONAL DE D’INDICATIU

Pàg. 73-76

• Abreviatures: adj.; núm.; loc. adv.; d. d’o. • Sigles: ESO, OPA. • Acrònims: Incasòl. • Símbols: km. a ) b ) c ) d ) e )

F F V F F

• Miseric Misericòrdia òrdia —— > Coia • Joaquim Joaqu im —— > Quim • Hilari Hila ri —— > Lari • Ignasi Igna si —— > Nasi • Montserrat Montser rat —— > Rat • Onofre Onofr e —— > Nofr Nofree • Francesc Franc esc —— > Cesc • Salvador Salvado r —— > Vado Vadorr • Teodora Teodo ra —— > Dor Doraa • Marcel·la Marcel· la —— > Cela

SUBJUNTIU

naixeré sortís naixeràs sortissis puguis pugui naixerà sortís puguem naixerem sortíssim pugueu naixereu sortíssiu puguin naixeran sortissin

treia treies treia trèiem trèieu

voldria voldries voldria voldríem voldríeu

treien

voldrien

4

a ) b ) c ) d ) e ) f )

ACMCB ME INEF ONCE IVA UEFA UEF A [de l’a l’angl nglès ès Union of European Football Associations ] 17


5/11/07

10:54

Página 18

Llengua catalana i Literatura 3r ESO g ) h ) i ) ) j ) )

UB DOGC IBI CD [de l’anglès compact disc ]

5

• Dies de la setmana: dl.; dt.; dc.; dj.; dv.; ds.; dg. • Mesos de l’any: gen.; febr.; març; abr.; maig; juny; jul.; ag.; set .; oct.; oct. ; nov.; nov. ; des.

6

• metres metr es per segon —— > m/s • mil·li gram —— > mg • segon seg on —— >s • hectàre hec tàreaa —— > ha • caval l de vapor —— > CV • tona to na —— >t • habitant per quilòmetr qu ilòmetree quadrat —— > hab./km 2 • hora ho ra —— >h • minut mi nut —— > min

7

8

• M. Hble.: Molt Honorable • ctra.: carretera • a. C.: abans de Crist • aj.: ajuntament • apt.: apartat • aprox.: aproximadamen aproximadamentt • batx.: batxillerat • av.: avinguda • c/: carrer • c.: carrer • s/à: sobreàtic • rda.: ronda • núm.: número • àt.: àtic • bxs.: baixos • bda.: baixada • dir.: director • s/d: sense data • pl.: plaça • pta.: porta • ptge.: passatge • pg.: passeig • urb.: urbanització • tel.: telèfon • vol.: volum

9

• NBA: /ena-b /ena-be-a/ e-a/ —— > Nationa Nationall Basketb Basketball all Association Associati on ‘Associació ‘As sociació Nacional de Bàsquet’ Bàsq uet’ • IPC: /i-pe-ce/ /i-p e-ce/ —— > índex de preus pre us de consum • KGB: /ca-ge-be/ —— > Comitè de Seguretat Seg uretat de l’Estat Rus • UPC: /u-pe-ce/ —— > Univers Universitat itat Politècnica Polit ècnica de Catalunya • IBM: /i-be-ema/ /i-be- ema/ —— > Institut de d e Biologia MoleMole cular • BMW: /be-ema-ve/ —— > Bayerische Motorenwerke ‘Fàbrica Bàvara de Motors’ • VHS: /ve/ve-hachac-essa essa// —— > video home system ‘sistema de vídeo domèstic’ • RFA: R FA: /erra-efa-a/ /er ra-efa-a/ —— > República Federal d’Alemanya • FMI: /efa-ema-i/ /efa-ema-i / —— > Fons Monetari Monetar i InternacioInternacio nal

10

EUR (€ ); DNI; dir.; dept.; SA; c.; entl.; tel.; CP; c/c; núm.; ag.; pl.

11

c. de la Pena, núm. 9, 1r 2a av. St. St . Jordi, Jor di, 1, núm. 70 -72 pg. de St. Joan, J oan, s/n, s/ n, 2n 3a rda. d’Europa, d ’Europa, núm. 5, àt. ptge. dels Enamorats, E namorats, 2, s/à trav. de les Corts, 46, 3r 3a urb. La Maresma, Mares ma, 77


Pàg. 77-80

adreces equivocad es; carretera nacional; calvície

imp a rabl e; ma lenconi a patològica; a ss emblea antidemocràtic a; davantal re br egat; maragde s valuoses. 2

En el català central: • e oberta: terra, reprendre. • e tancada: carrer, barbers, reixes, valent, atmosfera. • o oberta: reposa, microsolc, platjota, compost, abdomen. • o tancada: dolor, rossa, hecatombe, sonora.

3

races úniques; pigues negres; platges lletges; tiges blanques; corretja fantàstica; mànigues amb arrugues.

4

• j uvenització: jove • b osquerol: bosc

Són acrònims, sigles pronunciables com un mot ordinari formades per segments inicials o finals dels mots que componen una frase.

18

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )


5/11/07

10:54

Página 19


• b ucal: boca • c urvatura: corba • esportista: esport • d ulcificar: dolç • m ucositat: moc • titular: títol • enrossir: rossa • f orner: forn • c onsular: cònsol • p omer: poma Hi observem que la majoria d’aquests derivats no s’escriuen igual que el primitiu. 5

6

7

d ) e )

Resposta oberta. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) )

puguem podràs, cuso escopiu cullen collit sortim tossia, sortir vulgueu naixeran j )) obre

f )


a ) escullera b ) barnús c ) ebenista d ) robí e ) respl endir

LITERATURA 1

c )

a )

mortal i, per demostrar-ho, es presenta a Bernat Metge després d’haver mort. Sí. L’autor manifes manifesta ta obert obertament ament el seu escepticisme sobre la immortalitat de l’ànima i això, a l’època medieval, era impensable. Perquèè el matei Perqu mateixx rei li ho diu quan afir afirma ma «jo sóc aquell que et penses». Orfeu era el cantor per excel·lèn excel·lència cia que embadalia tot el que l’envoltava amb les seves cançons. Tirèsies era un personatge cec que tenia la facultat d’endevinar el futur. Ambdós tenen t enen la funció, fun ció, en l’obra, l ’obra, de d e recordar al rei el seu amor per la música i l’astrologia, perquè se’n pugui penedir per aconseguir anar al cel. Té la intenció inte nció de demostrar demos trar la l a seva innocèninnocè ncia o defensar-se de les acusacions i guanyar-se la confiança del nou monarca i, en conseqüència, poder tornar a treballar a la Cancelleria Reial, cosa que va aconseguir.

Pàg. 81-83

Segons explica ex plica l’autor a les quatre primere primeress línies, era a la presó perquè els seus perseguidors i envejosos li tenien mala voluntat o per algun secret judici de Déu, i no pas per alguna cosa que hagués fet malament, tal com s’ha pogut demostrar després. b ) El tema central és la immortal i mmortalitat itat de l’esperit/ànima. Bernat Metge no creu que sigui immortal i que pugui existir més enllà de la mort; el rei Joan I creu que l’esperit és im-

Pàg. 84

És un tema per debatre a classe, però en línies generals haurien d’arribar a la conclusió que una llengua sense normativa acaba sent un camp sense llaurar, abandonat a les males herbes. Consegüentment, és difícil de normalitzar en tots els àmbits d’ús que la societat exigeix.

A VALU VALUA A’T 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

a a b a b a c a c a

Pàg. 85 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

b a c b a b b a c b

19


5/11/07

10:54

Página 20


5/11/07

10:54

Página 21

4

UNITAT


h )

El bon humor del professo professorr provoca, p rovoca, immediatament, una sensació d’alleujament en els alumnes (línies 69-73 i 100-106). i )) Sembla que amb am b la informaci informació ó que s’aporta d’en Timm es vulgui destacar la innocència del noi (línies 93-96). j ) ) Cal destacar el contrast entre la ingenuïta ingenuïtatt de la resposta d’en Lüders i la rèplica del professor.

Pàg. 89-90

• Hanno: línies 61-62. • Catedràtic Mantelsack: línies 63; 80-87; 117118; 126; 131-138. • Timm: línies 99; 122. • Lüders: línies 78-79.

Resposta orientativa: La descripci ó de l’entrad l’entradaa del profess professor or a l’aula sembla un ritual (línies 1-7). b ) La minu minucios ciositat itat en la desc descrip ripció ció de les accions anuncia un estat d’expectativa a l’aula: tothom està esperant endevinar el bon o mal humor del professor (línies 19-23). c ) Es presenta com una personali tat amb una aurèola de saviesa que inspira respecte, tant pels seus detalls físics com per la seva indumentària (línies 9-18). d ) Pot sorprendre sorprend re la impunitat amb què qu è es descriu la seva actuació. No sembla que hi hagi cap mostra de penediment per una actitud tan discriminatòria (línies 22-53). e ) És falta de d e coratge dels del s alumnes o potser p otser és l’estat de temor o terror que domina l’aula? (línies 54-62; 88-92; 100-106; 114-116). f ), g ) Cal destacar el canvi c anvi de tractament que fa el catedràtic quan s’adreça a en Lüders, tute jant-lo (línies 80-87), i quan tracta de vós en Timm (línies 126 i 131-138). El catedràtic no dissimula la seva actitud diferent davant d’aquests dos alumnes. 2

a )

3

4

1. Línia 126: «Doncs, concentreu-vos i continueu». 2. Línia 132: «Es veu que heu estudiat». 3. Línies 133-138: «Llàstima que esteu totalment mancat del sentit del ritme, Timm. Us adoneu de les sinalefes i, tanmateix, no heu observat l’hexàmetre. Tinc la impressió que ho heu après de memòria com si fos prosa... Però, com he dit, us hi heu aplicat, us hi heu esforçat i qui s’esforça per anar endavant... Podeu seure». a ) b )

Tutejant- los i dient-l Tutejant-los dient-los os pel nom de pila. Perquè Perq uè obli obliga ga el prof professo essorr a busc buscar ar un altre candidat per a la recitació dels versos d’Ovidi i tots els alumnes de la classe en són candidats. c ) Llatí. d ) Perquè tem que el profess professor or vegi que no recita de memòria, sinó que llegeix en veu alta amb el llibre amagat. 21


5/11/07

10:54

Página 22


Resposta oberta.

6

a )

7

5

L’humor canviant del profess professor or provocava una expectativa constant entre els alumnes de la classe. b ) L’estat de temor que imposava el professo professorr impedia qualsevol mostra de queixa o protesta. c ) La respost respostaa d’en Lüders afavoria el canvi d’humor del professor. d ) Les ganes de dissimu dissimular lar que recita el text quan, en realitat, el llegeix en veu alta, fan que la «recitació» estigui mancada de ritme.

6

C RIM

Resposta oberta.

9

L’edat d’or va ser la primera, quan no s’imposava No es coneixien la por ni la pena, ni en bronze es guardaven comminadors decrets, ni temia els criteris dels jutges la multitud suplicant, i vivien segurs sense càstigs.

De les tres lectures que es fa d’aquests versos, la correcta és la segona. Algunes de les raons que es poden aportar, entre d’altres, són les següents: • Respecta els versos. • Fa les pauses on correspon. • La velocitat de lectura és adequada. • No es produeixen pauses que trenquen el sentit de l’oració.

2

3

Pàg. 91-93

1

Resposta oberta.

2

• Punt de vista: un narrador relata la història. • Espai: una aula d’una escola. • Temps: en el segle XIX. • Personatges: en l’escena, a més del catedràtic Mantelsack, hi ha un personatge col·lectiu, que és el grup dels alumnes, però se’n singularitzen els següents: en Hanno, en Lüders i en Timm.

4

Narrador omniscient. 22

EMIGRATS

narrador omniscient narrador prot pr otag agon onis ista ta Temps segle XVI segle XX Espai Aragóó Arag Anglater Ang laterra ra Personatges avis (m (moliners) passatgers i Antonio de l’avió

l’autoritat, i la fe i el bé sense lleis produïa.

Resposta oberta.

E LS

Narrador

1

8

3

DE G ERMANIA

MORFOSINTAXI

A criteri cri teri del professor p rofessorat. at.

P ARLEM DEL TEXT

• Text A: punt de vista extern. • Text B: punt de vista intern. • Text C: punt de vista extern.

O LIVER T WIST WIST

narrador omni om nisc scie ient nt segle XIX Anglaterra aterra Oliver i altres joves

Pàg. 94-99

a ) b ) c )

No és una oració orac ió perquè per què no està completa. com pleta. Oració simple. Oració simple. d ) Oració composta. e ) No és una oraci ó perquè perq uè no hi ha verb. f ) No és una oraci ó perquè perq uè els elements estan desordenats. El president (SN) anava a dir-ne dir-ne alguna de grossa quan de sobte una campana eixordadora (SN) va començar a sonar. Sonava tan fort que fins i tot la conversa conversa (SN) era impossible. Van sortir els els guàrdies guàrdies armats armats (SN) de les les seves seves dependències, dependèncie s, la gent del carrer (SN) s’acumus’acumulava a la porta i un parell de fotògrafs fotògrafs (SN) van disparar els seus primers flashs a la parella que formaven el el president i el secretari (SN).

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

Interrog ativa. Interrogativa. Imperativa Imperati va o exhortat exhortativa. iva. Enunciativa Enunciati va afirmativa. afi rmativa. Enunciativa Enunciati va afirmativa. afi rmativa. Enunciativa Enunciati va afirmativa. afi rmativa. Interrogativa. Interrog ativa. Exhortat iva. Exclamativa. Exclamati va.

4

Totes són interrogatives retòriques.

5

Em va dir que necessitava que li trobés tres homes i em va allargar un paper amb una xifra, mentre em feia seure. Feia una calor endimoniada. A mi em sobrava fins i tot el rellotge i adesiara m’havia d’eixugar la suor de la barbeta i del coll. El front d’en


5/11/07

10:54

Página 23


Quim brollava. En canvi, a ella semblava que la temperatura no l’afectés, com si estigués per damunt d’aquestes misèries humanes. Li vaig preguntar qui eren sense demostrar gaire la meva curiositat. Ella em va respondre que havia vingut precisament perquè ho esbrinés jo i que només tenia aquest número de matrícula. De Barcelona. Un cotxe verd metal·litzat. No sabia ni remotament la marca ni el model. En Quim va intervenir amb to fatxenda i va preguntar per què els volia, els tres homes, però la dona se’l va mirar amb tal altivesa que al meu soci se li va ensopir la cresta cop en sec. La senyora em digué que era un assumpte molt confidencial i en Quim, recuperat de l’estocada visual, afegí que no hi havia secrets entre ell i jo, i que podia parlar tranquil·lament. 6

7

–Què m’està insinuant, que em fot al carrer? (interrogativa, pot ser general). –Tranquil·litzi’s, Romà... (exhortativa). –Senyor Vidal! Res de confiances...! (exclamativa i exhortativa). –Només tracto d’avançar-li que, per voluntat dels compradors, vostè no entrarà en la relació de personal a transferir (enunciativa negativa dintre d’una enunciativa afirmativa). Però no s’hi amoïni (exhortativa), ja sap que hi ha pactades indemnitzacions, i molt importants! (exclamativa), per als que estaran en la seva mateixa situació... (enunciativa). –I una merda bizantina! (exclamativa). –Ro... Senyor Vidal, pensi-s’ho bé (exhortativa), tal com giren les coses, encara pot ser l’oportunitat de la seva vida! (exclamativa) (exclamativa).. a )

b )

c )

d )

e )

Avui al migdia, els resultat resultatss seran comunicats als aspirants al lloc de treball per la Conselleria d’Interior. L’aparell d’aire condiciona condicionatt va ser arreglat per uns operaris especialitzats en menys de mitja hora. Les carrosses reials eren acompanyades per la comitiva de la festa major pels carrers de la localitat. L’incendi que cremava des d’aquesta matinada als afores de la ciutat ha estat sufocat pels bombers. Una partida d’haixix ha estat decomissada pels Mossos d’Esquadra al port de Barcelona.

8

Resposta orientativa: a ) Aquest ocell o cell tan t an petit , que m’agrada m ’agrada tant, t ant, fa fa el niu cada primavera. b ) Van coure la carn que van comprar al mercat en un fogonet de butà. c ) M’arrib M’arribava ava la remor d’aquell d’aquel l parell de bordebor degassos com si fossin al meu costat. d ) Anava vestit v estit amb un davantal blanc que era er a l’enveja de tothom. e ) La vella vel la escriptur es cripturaa alfabètica alf abètica no morirà mo rirà mai, ni que hi hagi detractors.

9

a ) b ) c ) d ) e ) f )

Omple el qüestionari qües tionari.. Ajuda’m a carregar carre gar el paquet. Demana quatre quatr e pastissets pastisse ts de cabell d’àngel. d ’àngel. Riu fort. f ort. Balleu amb en Joan. Dutxa’t amb aigua aig ua freda. fred a.

10

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )

No us begueu la l a llet. ll et. No els el s escrigueu escr igueu una un a carta de condol. cond ol. No vagis vag is a comprar demà. No corris cor ris més de pressa. No obris ob ris la l a boca. No segueu seg ueu aquí. aquí . No reduïu re duïu els el s pressupost pr essupostos. os.

11

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) ) k )

12

[Nosalt res] (SN) no ens havíem [Nosaltres] hav íem vist mai (SV). Ningú (SN) no n o li deia l’hora l ’hora (SV). ( SV). Demà ho recolli recolliran ran (SV) els escombriai escombriaires res (SN). Deu vegades t’hem avisat (SV), la Tònia i jo (SN)! Va arribar arr ibar (SV) aquell aq uell dia temut t emut (SN). (SN ). Les coses (SN), de vegades, surten millor del que ens pensàvem (SV). Entre en Martí i en Carles (SN) van reparti repartirr tota la informació (SV). Se senten sent en (SV) sirenes alarmants (SN). L’entusiasma L’entusi asma (SV) (SV ) el conte publicat pu blicat (SN). El trencalòs trenca lòs (SN) no va sobreviure sobrev iure a l’impacl’i mpacte amb el cable d’alta tensió (SV). L’aparició L’aparici ó d’aquella criatur criaturaa grotesca (SN) m’omplí de fàstic (SV).

a ) b ) c )

Neva? Neva! N eva! Neva. N eva. Vindràs!! Vindràs? Vindràs Vind ràs? Vindràs. V indràs. N’han vingut quatre. N’han vingut quatre? N’han vingut quatre! d ) En Biel Bi el és molt eixeri eixerit. t. En E n Biel Bie l és molt eixerit! En Biel és molt eixerit? 23


5/11/07

10:54

Página 24

Llengua catalana i Literatura 3r ESO e )

Avui anem d’excursi ó? Avui anem d’excursió! Avui anem d’excursió. f ) He tret un deu! He tret un deu? He tret un deu.

LÈXIC 1

a ) b ) c ) d ) e ) f )

2

3

Pàg. 100-104

Fenomen acústic acú stic que q ue acompanya acompa nya el llamp. / Ser un belluguet, mogut. Obrir molt els ulls. / Fer veure v eure que no es veu v eu una cosa. Estar sec. / No comprometre’ com prometre’s. s. Tenirr les dent Teni dentss punx punxegud egudes. es. / Ser molt agressiu. No fer cap pintura. / No ser tingut en compte. Tenir la llengua més llarga del normal. / Parlar més del compte.

a ) b ) c ) d ) e )

homònimes homònimes polisèmiques polisèmi ques homònimes homònimes

Resposta oberta.

5

• la vocal (lletra) / el vocal (membre d’una junta) • la fi (l’acabamen (l’acabament) t) / el fi (l’objectiu) • la paleta (eina) / el paleta (ofici) • la salut (estat físic) / el salut (la salutació) • la son (ganes de dormir) / el son (acció de dormir)

7

8

ala de l’ocell ala de la taula ala d’un molí de vent ala d’un edifici ala d’un barret ala d’un exèrcit 9

La Maria li va donar una bona carbassa: carbassa és una paraula polisèmica i en la frase no queda clar si es refereix al fruit o al fet de refusar el pretendent. b ) La burra de la teva mare m’ha mossegat: burra és una paraula polisèmica que tant es pot referir a un animal animal com ser un insult, insult, i en aquest cas no queda clar qui qui mossega, si un animal o la mare.

24

És un joc de d e paraules parau les homònimes h omònimes en què qu è el significat de la frase no té res a veure amb les notes musicals. Costa, però, deixar de banda el camp semàntic de les notes musi-

a

b

c

d

e

x x x x x x

x x

x

x x x

x

x

fil pinya pinya fil pinya pinya fil

• aviador: homònima • avial: monosèmica • avern: monosèmica • averany: monosèmica • aurèola: polisèmica • axis: homònima • aviciar: polisèmica • ast: polisèmica • àtic: homònima i polisèmica

11

• serra: línia trencada. • pota: serveix per sostenir una cosa. • illa: un tot compacte i aïllat. • fulla: làmina prima. • antenes: capten senyals. • coet: disparat per un impuls.

12

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) )

4 8 2 5 9 1 3 2 2

x

x

10

a )

a )

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )

• Homònims: a, b, e, f . • Polisèmics: c, d, g.

4

6

cals perquè no és tracta d’un sol mot, sinó d’una seqüència. b ) És un joc de d e paraules par aules homòni homònimes mes en què el significat signific at de la frase no té res a veure veure amb el camp semàntic dels nombres. No és fàcil deixar de banda els nombres, ja que, com en el cas anterior, formen una seqüència.

x


5/11/07

10:54

Página 25



capatassa, estudiant, cònsol, caporala, pediatra, delineant, oficiala, auxiliar de vol, fiscal, sergenta, assistenta social, funcionària, bombera, mossa d’esquadra, jutgessa, advocada, arquitecta, poetessa.

2

anàlisis, races, complexos, robins, troques, maniquins, bisturís, individus, índexs, safareigs/safaretjos, camins, tèlexs, lluços, bafs, raigs/rajos, esquís.

8

• [s]: gossos, trossos, arrossos, óssos, embarassos, gamarussos, esbossos, estressos, accessos, cabassos, rossos, russos. • [z]: avisos, gasos, masos, nusos, casos, abusos, països, gimnasos, pisos, envasos.

3

4

c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) )

Pàg. 105-109

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

La marquesa marq uesa era neboda de l’alcaldessa. l’al caldessa. La protagonist pro tagonistaa era l’heroïn l’heroïna. a. La generala gener ala no era pr ou audaç. La comtessa comtes sa era molt amable. La fabricant fabr icant era extraordi ext raordinària. nària. La teva sogra és molt mol t espontània. espo ntània. L’alumna suïssa suïs sa és òrfena des dels del s set anys. M’han presentat una baroness baronessaa molt aspra en el tracte. i )) Aquesta advocada és molt mol t tranquil·l tr anquil·la. a. j ) ) És digna di gna de ser ministr m inistra? a?

tebi

a n àl eg

FEM. SING. t èb ia anàloga magribina

M ASC. PL. t eb is anàlegs

filòleg tranquil vague

filòloga

magribins filòlegs

tranquil·la

tranquils

vaga

nul

nul·la poruga cortesa fonda grisa

vagues nuls porucs cortesos fondos

magribí

poruc cortès

fondo gris culte

culta

grisos

c u lt e s

1

FEM. PL. t è b ie s anàlogues magribines filòlogues tranquil·les vagues nul·les porugues

corteses fondes

grises cultes 2

6

7

Totes són invariables i s’escriuen igual en singular que en plural. a ) b )

una butaca but aca còmoda una veïna veï na sagaç

• cavall - euga • ruc - some somera ra • guatllot - guatll guatllaa • perdigot - perdiu perdiu • cadernera mascle - cadernera femella • toro - vaca • porc - truja • marrà - ovella ovella • boc - cabr cabraa • ànec - àneg ànegaa • colom - coloma coloma • cérvol - cérvol cérvolaa • corb - corba

LITERATURA

5

M ASC. SING.

una forastera for astera cordial una jaqueta jaq ueta purulenta pu rulenta una discussió di scussió cruenta una acció acci ó impune impun e una gateta gat eta alegre aleg re una professora pr ofessora equànime una reacció reac ció anòmala anòm ala una actitud acti tud infame i nfame

Pàg. 110-113

a )

El poeta explici explicita ta l’estat l ’estat d’ànim d’un presoner de guerra dominat pels sentiments contradictoris de la por al futur i del consol d’haver sobreviscut a un desastre militar. A més, s’hi entreveu la indefensió, la desemparança i la convicció de tenir la consciència tranquil·la en relació amb els seus actes. b ) En aquesta situació de desemparança, el poeta pensa que si en temps passats havia sentit que no li plaïa res, ara, en canvi, s’acontenta amb allò que li provoca tristesa. Avui valora més els grillons lleugers que en el passat les boniques robes brodades. c ) Tot i reconèix reconèixer er que se sent abandonat i desesperat, no deixa de confiar en Déu perquè l’alliberi, i en última instància, en el seu rei, perquè intercedeixi per ell i el deslliuri de les condicions que imposa el vencedor. a )

Xaloc, llevant llevant,, grec, migjor migjorn, n, tramuntan tramuntana. a. Mestre i ponent. b ) «Amor, de vós, jo en sent més que no no en sé.» c ) La capacitat cap acitat d’estim d’estimar: ar: «aprés [després [després]] ma mort, d’amar perdau poder». No cal que ho perdi mentre ell visqui perquè l’estima. 25


5/11/07

10:54

Página 26

Llengua catalana i Literatura 3r ESO d )

No veure l’estim l’estimada: ada: «tot lo meu mal serà vós no veer». e ) Que només nomé s aquel ls que q ue l’han l’ han coneguda con eguda pop oden fer-se càrrec de què significa la seva absència.

• argent argen t —— > plat plataa • suara sua ra —— > fa poc po c

VALUA A’T A VALU 1

LLENGUA I SOCIETAT

Pàg. 114

2 3

1

• ambdós —— > tots dos • àdhuc àdhu c —— > fins i tot t ot • esdevenir —— > tornar-s tornar-see • car —— > per perquè què • esguard —— > mir mirada ada • tram trametre etre —— > envi enviar ar • mancar —— > fal faltar tar

26

4 5 6 7 8 9 10

b a b a c c b b a b

Pàg. 115 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

c a c c b a c c b b


5/11/07

10:54

Página 27

UNITAT


• Per al poema Dóna’m la mà : c, e. • Per al poema Com un puny : b, f , h, i.

2

Resposta orientativa: a ) b )

c ) d )

e )

f )

3

4

5

Pàg. 118

Al llit ll it tan ta n gran d’itali d’italiana ana mida mid a / passe l es nits nit s sentint la teua absència. Dóna’m la mà m à que anirem per la riba r iba / ben a la vora del mar / bategant, / tindrem la mida de totes les coses / només en dir-nos que ens seguim amant. Dóna’m la mà i arrecera la galta / sobre el meu pit, i no temis ningú… Entenc molt bé, desgraci desgraciada ada sort, / l’última arrel d’aquest trist pensament, / el seu perquè atàvic, jove, fort / jo sent en mi corprès profundament. Quan tu t u te’n te’ n vas al teu te u país paí s d’Itàlia d’I tàlia / el dolor d olor ve a fer-me companyia / i no se’n va, que creix en sa llargària, despert de nit somou, somort, de dia. i jo, aleshores aleshores,, besaré ta galta; / i la besada ens durà el joc d’amar.

6

5 El poema és el següent: Des del llagut es veu el poble franc, ara que el sol hi bat de cara; es veu el poble tot pintat de blanc, ara que el sol no el desempara. I darrera el pujol fet de graons, vestit de vinya retallada i neta; el poble ran de blau, la vinya al fons i al cel un xiscle d’oreneta. Des del llagut es veu tot petitet; els mariners són com un cap d’agulla, la campana sospira molt baixet i cada cep sembla una fulla. Poble estirat a vora de la mar, oh delicada ratlla fina, que te la menges amb un sol esguard i et cap sencera dintre de la nina! Blanc fistonet damunt de blau marí, esmortuint la gresca i la baralla, et sento més del cor, vist des d’ací, des del llagut que balla.

Resposta oberta. A criteri crit eri del d el professora pr ofessorat. t. Resposta oberta.

Et veig a tu, i penso en tu només, el blau i el blanc m’han esborrat les penes, des del llagut encara t’estimo més, i em lligues més les venes. 27


5/11/07

10:54

Página 28


Des del llagut que té un si és d’atzar, un si és de recança... Totes les coses vistes des del mar, quina mena de mel i d’enyorança!

3

a ) b ) c )

P ARLEM DEL TEXT 1

2

Mon cor estima un arbre! / Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, / més verd que el taronger, conserva de ses fulles / l’eterna primavera, i lluita amb les ventades / que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

a ) b ) c )

4

a ) b ) c ) d ) e ) f )

6

e ) 4

Tots els versos tenen set síl·labes mètriques.

3

5

d )

Pàg. 119-122

Dotze. Deu. Dotzee (sense Dotz (sen se comp comptar tar,, per però, ò, el voca vocatiu tiu Súnion! ). ). d ) Deu. e ) Dotze. f ) Deu. ta at ta at at at aaa tt tt ta tt at aa ta at aat at at a at at aa at at at at at at aaa ta

CI (subratllats): • SPrep + SN = a la seva filla / a ella / a la Maria • pronom feble = li / li

7a 7b 7b 7a 7c 7c 7d 7e 7e 7d Aquest mateix esquema es reproduei reprodueixx en les quatre estrofes restants del poema. 5

1

a ) b ) c ) d )

Pàg. 123-129

a ) b ) c ) d ) 28

el text tex t netejar tot el gimnàs la teva tev a opinió opin ió als jugadors j ugadors

a ) b ) c ) d ) e )

Vaig divulgar la notícia de seguida. —— > La vaig divulgar de seguida. Desa els llibres al primer prestatge prestatge.. —— > Els desa. / Desa’ls al primer prestatge. Pensa en la prova pr ova d’esforç. d’ esforç. Aquelll period Aquel pe riodista ista ha escrit es crit dos arti articles. cles. —— > Aquell periodi periodista sta n’ha escrit dos.

f ) g ) h ) 6

2

A la seva filla fill a li van regalar un gatet amb els ulls rodons i verds. La nena no s’ ho esperava, perquè els pares sempre s’havien negat a tenir animals a casa tot i que ella en demanava un cada dos per tres. Quan se’n va anar a dormir, es va trobar una capsa sobre el llit, ben embolicada amb un llacet de color blau, amb una nota que deia: « Sóc teu». Va sacsejar la capsa . Pesava. No va esperar més, va estripar el paper i va obrir-la ... De dins en va sortir un miol prim. No podia ser... però era veritat. A ella, ella, a la Maria, per fi li havien allò regalat que més desitjava: un gat . CD ( en negreta ): • SN = un gatet / animals / una capsa / la capsa / el paper / allò / un gat • pronom feble = ho / en / la • oració = sóc teu

Resposta oberta.

MORFOSINTAXI

He portat un batut b atut de maduixa a la Laia. —— > Li he portat un batut de maduixa. Digues Digu es a la Ter Teresa esa que no hi aniré aniré.. —— > Diguesli que no hi aniré. Donaré una clau als veïns. —— > Els donaré una clau. No deixaré mai més cap llibre a les teves cosine cos ines. s. —— > No els deixaré mai més cap llibre. Desa els el s compassos compa ssos al a l calaix. calai x. ø

a )

Pinta quadres. —— > En pinta. / Pinta’n. Pinta el cotxe. cot xe. —— > El pinta. / Pinta’l. Pinta alguna cosa. —— > En pinta alguna. / Pinta’ n alguna. Pintarem els finestro f inestrons. ns. —— > Els pintarem. Pinta dos dibuix dibuixos. os. —— > En pinta dos. / Pinta’ n dos. Pinten les portes. p ortes. —— > Les pinten. Pinta la finestra! fi nestra! —— > La pinta! / Pinta-la! Pinta això. —— > Ho pinta. / Pinta-ho .

Dóna les entrades ent rades a la l a nena. —— > Li dóna les li entrades. / Dóna- les entrades. b ) Dóna la postal a les noies. —— > Els dóna la postal. / Dóna’ls la postal.


5/11/07

10:54

Página 29

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 5 c )

Dóna les entrades al nen. —— > Li dóna les entrades. / Dóna-li les entrades. d ) Dóna la cadena als nois. —— > Els dóna la cadena. / Dóna’ls la cadena. 12 7

8

a )

En Robert va fer un pastís de xocolata boníssim. boníssi m. —— > Un pastís de xocolata bonísboní ssim va ser fet per en Robert. b ) Regaré les plantes cada nit. —— > Les plantes plant es seran regades cada nit [per mi]. c ) Aqu est a ta tard rdaa des ar aréé la ro roba ba d’ d’est est iu iu.. —— > La roba d’estiu serà desada aquesta tarda [per mi]. d ) En Gerard va rebre un paquet misteriós mis teriós.. —— > Un paquet misteriós va ser rebut per en Gerard. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

9

la —— > CD: la l a llibreta, lli breta, la goma... go ma... els —— > CD: els el s fills, fi lls, els amics... a mics... ho —— > CD: allò, al lò, això, ai xò, que qu e vindrien... vind rien... li —— > CI: a ell, a ella... les —— > CD: les l es postres, pos tres, les maduixes... mad uixes... los —— > CI: a ells, a elles... elles ... en —— > CD: pastisso p astissos, s, telèfons... tel èfons... ’n —— > CD: sucre, s ucre, cafè... ca fè...

Ens —— > CI Et —— > CD c ) Em —— > CD d ) Us —— > CI e ) Es —— > CD

13

tornar, dir, treure, mirar, portar, investigar, ensenyar, estirar.

11

a )

b ) d ) f )

g )

Les circumstàncies circums tàncies de l’acusat van v an ser valovalo rades pel jutge. —— > El jutge va valorar les circumstàncies de l’acusat. El vesti vestitt fou disse dissenyat nyat per Toton Comell Comella. a. —— > Toto Totonn Comella Comel la disseny dis senyàà el vestit. vesti t. Aquest Aqu estes es ide idees es són def defens ensades ades per mol molta ta gent. —— > Molta gent defensa d efensa aquestes idees. El partit va ser guanyat, gua nyat, amb comoditat, comodit at, pels jugadors del nostre país. —— > Els jugadors del nostre país van guanyar el partit amb comoditat. La reuni reunió ó va susp suspendre endre’s ’s per falt faltaa d’as d’assissistents. —— > Es tracta d’una d ’una oració passiva p assiva rere flexa, sense complement agent. Una possibilitat de passar-la a activa seria: Hom va suspendre la reunió per falta d’assistents.

Alguns polí polítics tics foren escri escridassat dassatss pels mateixos militan ts. —— > Els mateixos militant s escridassaren alguns polítics.

a ) b ) c ) d ) e )

F V V V F

f ) g ) h ) i ) ) j ) )

V F F V F

Resposta oberta. Les frases e i f no poden portar aquests complements.

LÈXIC

Pàg. 130-133

1

• Sinòn Sinònims ims totals: totals: capritx / capr caprici; ici; oculista oculista / oftalmòleg. • Sinòn Sinònims ims parcials: parcials: clen clenxa xa / ratlla ratlla;; estrè estrènyer nyer / prémer; medecina / medicina. • Falsos sinònims: mitjà / medi.

2

• Lex Lexica icals: ls: distret distret — <— > atent; plorar — <— > ririur ure; e; disc di scre rett — <— > ostentós ostentós;; assolellat — <— > omb ombrírívo vol;l; gega ge gant nt — <— > menu menut; t; tens te ns < —— > di dist stès ès.. • Gramaticals: Gramaticals: descosir descosir — <— > cosi cosir; r; asimètric asimèt ric — <— > simètric; simèt ric; enterrar enterrar — <— > desenterr ar; tranquil — <— > intranquil.

a ) b )

10

i ) )

3

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) )

4

colpejar (donar cops) = pegar assolit (arribar a fer o a obtenir allò que es desitja) = aconseguit argent (metall preciós) = plata plat a cercarr (provar cerca (provar de trobar, de desco descobrir) brir) = busca buscarr cloure (cobr (cobririr l’obertu l’obertura ra d’algu d’alguna na cosa) = tancar tancar emprar (servir (servir-se, -se, usar...) us ar...) = utilitzar util itzar masticava (prémer reitera reiteradament dament amb les dents) = mastegava mormolejava (parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se) = murmurava car (intro (introdueix dueix una proposi proposició ció que dóna la raó a una d’anterior) = ja que

• va feine feinejar jar — <— > va gandulej gand ulejar, ar, va mandr ma ndrejar ejar... ... • rialle riallera ra — <— > plo plorane ranera, ra, tri trista. sta..... • dissimu dissimular lar — <— > most mostrar, rar, mani manifest festar.. ar.... • fre freda da — <— > apas apassion sionada, ada, vehem v ehement. ent..... • hipòc hipòcrita rita — <— > sin sincera cera,, fran franca.. ca.... • tar tard d— <— > avi aviat, at, d’hor d’ hora.. a.... • va arrib arribar ar — <— > va marxa ma rxar, r, va v a sortir sor tir... ... • van anar anar plegats plegats < —— > van anar sepa separats rats... ... 29


5/11/07

10:54

Página 30


• • • •

eestr strany any — <— > coneg conegut, ut, fami familia liar.. r.... l’amoïnava l’amo ïnava < —— > la tranqu tr anquil· il·lit litzava zava... ... alleugerida alleug erida — <— > apes apesarad arada, a, greuj g reujosa. osa..... van ma marxa rxarr — <— > van torn t ornar, ar, van v an arrib ar ribar.. ar....

minso ba l a d r e r e r u di t

migrat brunzent sa v i

immens silenciós l l ec

11 5

6

7

8

9

10

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) )

• • • • •

dictadur a < dictadura —— > de demo mocr cràc àcia ia atacar < —— > de defe fens nsar ar augmentar < —— > mi minv nvar ar perspicaç — <— > tot otxxo flegmàtic — <— > im impa paci cien entt malaurança < —— > fe felilici cita tatt aproximat — <— > ex exac acte te dissoldre dissold re — <— > con const stititui uirr equilibr i — <— > vai aivvé acatar < —— > vu vuln lner erar ar

insufi cient matí ressec gegant 12

prim pri m— <— > bo botitiró ró malme ma lmetre tre — <— > ad adob obar ar esquerp esqu erp — <— > am amab able le ronsejar ronsej ar — <— > cu cuititar ar maquiavèl·li maquiav èl·licc — <— > cà cànd ndiid

mèdic farciré sucar

d ) e ) f )

30

oportú cobdícia congregar a dj a c e n t anul·lació a t ap eï t l a s cí v i a

1. petita 2 . co r b at 3. arremangat 4. malparlat 5 . es t r i c t e

got terminiss termini posaré

inadequat generositat d i s g r eg ar allunyat v a l i da c i ó buit continència

notable v es p r e m u ll a t p et i t

excel·lent nit xop diminut

6. prudent 7. e x a l t a t 8. xerraire 9. agressiu 10. prims

Pàg. 134-137

1

• trobar, troballa • gravació, gravar • nú vol, ennuvolat • arribar, arribada • trèvol, trevolat • mo viment, movible • acabar, acaballes • mò bil, mobilitat • tramvia, tramviari • blavenc, blavós • pa velló • co vard, covardia

2

• Plataforma que es posa al sostre d’un cotxe: baca. • Femella del bou: vaca. • Vas sanguini: vena. • Tira de teixit per embolicar una ferida: bena. • Bonic: bell. • Ancià: vell. • Set més un: vuit. • Espai no ocupat: buit. • Groller: bast. • Extens, dilatat: vast.

3

Gràcies a l’acció re volucionària que vas emprendre, B majúscula, estal viaràs que en Jonàs passi un bon mal tràngol. [...] Al principi pr incipi eres una b minúscul minúscula, a, com totes, però en arribar la prima vera vas créixer i et vas estirar molt. Vas florir esponerosa i bellllaa amb dos pits.

• rigorós rigorós = estricte estricte — <— > cl clem emen entt • abatut abatut = moix < —— > al alttiu • enginyós enginyós = saga sagaçç < —— > tot otxxo • corroborar corroborar = ratificar ratificar — <— > ne neg gar • admirar admirar = enaltir enaltir — <— > me meny nysp spre rear ar • burla burla = befa < —— > el elog ogii • òptim = magistral magistral — <— > in inco corr rrec ecte te • seny = prudè prudència ncia < —— > raux uxaa i d o ni g as i v er i a r e un i r annex a bo l i c i ó a ba r r o t a t d i s b au x a

bé t a rd a h u mi t m i t jà


• Desitjar: anhelar, cobejar, ansiejar, delejar, aspirar. • Reunir: sumar, agrupar, congregar, compilar, concentrar. • Cloure: obst ruir, acabar, barrar, clausurar, tancar. • Errar: espifiar, equivocar, fallar, marrar, confondre. a ) b ) c )

s u f ic i e n t mi g d i a sec gran


5/11/07

10:54

Página 31


Però no vas voler posar-te sostenidors perquè no t’hi acabaves de trobar lliure. L’actitud laxa i des vergonyida d’una joveneta consonant com tu va remoure els fonaments tan sòlids de l’alfabet català i ferí la sensi bilitat de les lletres menudes i de tantes lletres de can vi. El teu cas fou portat a discussió en una assemblea general d’a becedaris. I vas ser acusada d’indecència per unes velles lletres cursives i unes altres de v ersaletes. Tu, una mica ingènua, no vas comprendre l’abast del problema, i recordo que els vas dir: Si sóc l’única lletra que tinc dos pits, què hi puc fer! Les altres Bes vestides, en sentir les te ves paraules, van despullar-se en un acte de solidaritat. En canvi, les Pes i les Erres (R) dissimularen l’únic pit que tenien sota grossos jerseis de llana. La confusió abecedària fou total. S’escoltaren insults de «lletragues boges» i «escandaloses». Les lletres més tradicionals, so bretot les gòtiques elzevirianes, van plantejar la necessitat d’expulsar-vos, a tu i aquelles bagasses, del Diccionari general de la llengua (del «Pompeu Fabra», vaja). La votació fou guanyada per majoria a bsoluta. [...] 4

5

• almí var (aliment) • trèvol (planta) • ca vall (animal) • ro vell (aliment) • ce ba (planta i aliment) • bambú (planta i aliment) • voltor (animal) • o vella (animal) • ra ve (planta i aliment) • a vet (planta) • a bella (animal) • boc (animal) • berbena (planta) • fa va (planta i aliment) • ci vada (planta) a ) b ) c ) d )

probable provablee provabl provablee provabl probable

6

PRIMITIU avortar c al b cervell corb (substantiu) corb (adjectiu) deure escriure llavi lliure moure provar

7

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) ) k ) l ) ) m )

DERIVAT avortament calba, calbesa cervellet corbató corba devíem escrivim, escrivent llaviejar lliurement moviment aprovar

PSEUDODERIVAT abortiu calvície c e reb ral , ce reb e l còrvids curvatura, curvilini d è b it escriba la b ia l lli b e r t a t mòbil probable (és possible)

En Jordi J ordi té uns un s mobles mob les plens de cala cal aix os al despatx del passeig principal de la Garriga. Si faig el treball aviat, pel maig anirem a la fageda d’en Jordà. Al mi g de la riera vaig trobar una cartutx era plena de cartu tx os. Es va enutjar tant que semblava boig . Les sar dines escabe tx ades m’empatx en. El dia del bate ig van donar-nos xocolata i em va fer mare ig. Vigila que no t’esqui txin els cotxes quan passin. El dia de l’assa l’as saig vaig sentir un des ig irrefrenable de besar-lo. És molt capri capr itxosa i no pot satisfer-li tots els desitjos. Porta unes mi tges de seda que ni es veuen. Tot el poble fa olor olo r de madu ix es. A mi tjanit va fugir havent-se pres un plat de gaspatxo. Fes cas al seny: sen y: segue segu e ix la rauxa.

8

La solució que es proposa es basa en la varietat central. • Sonen com joc : pujar, jauré, gegant, injectar, Jordi, jardiner, pluja, boges, girafa, justícia. • Sonen com xoc : xocolata, punxar, moix, planxa, caixa, coixa, rauxa, xinès, boix.

9

mig

boig complex

l l ei g perplex roig gavatx

mitja

mitjos mitges boja bojos boges comp co mple lexa xa co comp mple lexo xoss com ompl pleexe xess lletjos l l et j a lletges perp pe rplex lexa a perp pe rplex lexos os perplexes roja rojos roges g av at x a g av at x o s gavatxes 31


5/11/07

10:54

Página 32


LITERATURA 1

a )

b ) c ) d )

e )

f )

g )

h )

32

cuixes i el lloc secret–, que la donzella besa en nom de Tirant. i )) Resposta oberta. j ) ) Resposta oberta.

Pàg. 138-141

Plaerdemavida, donzella de Carmesina, vol que Tirant vagi al llit amb la princesa. Per incitar-lo, el tanca dins una caixa gran que hi ha al bany tot obrint-la una mica per tal que pugui veure tot el que passa a fora. La princesa i altres donzelles es despullen i es banyen, i Plaerdemavida va tocant el cos de Carmesina tot fent esment del desig que sentiria Tirant si pogués tocar-la com ella feia. Quan totes dormen, Plaerdemavida treu Tirant de la caixa i el fa despullar amb la intenció que vagi al llit de la princesa. La princesa Carmesin Carmesina, a, Tirant, Plaerdemavida, la viuda Reposada. Perquè, tot i que desitja la princesa, no està convençut del que li proposa Plaerdemavida. Sí, perquè perq uè tal com se’ns presenta en aquest fragment de l’obra, és una noia amant dels plaers de la vida. «Plaerdemavida «Plaerdemav ida entrà entr à a la cambra camb ra molt contenta, agafà Tirant de la mà, que duia un gipó de setí carmesí, s’abrigava amb una capa i tenia una espasa a la mà». En aquest fragment, Tirant es deixa conduir com un infant per la donzella, actitud que contrasta amb el fet de dur l’espasa a la mà. «A Tirant li tremolava tot el cos, especialment les mans i els peus». Se’ns presenta un cavaller espantat, temorós i insegur. La princesa pri ncesa demanaria de manaria a Tirant Tir ant que qu e marxés, marxé s, però si ell no volgués marxar permetria que es quedés a fi que no hi hagués un escàndol que perjudiqués el seu bon nom. Tirant diu que, tot i que desitj desitjaa la princesa princesa,, no vol posseir-la per la força, i que creu que quan la princesa sabrà que no ha volgut abusar d’ella per sorpresa li estarà agraïda. Plaerdemavida s’enfada. El paràgraf que descriu d escriu com Plaerdemavi P laerdemavida da va resseguint el cos nu de la princesa i que comença així: «Oh, senyor Tirant! On us trobeu, ara?». ara?». El lèxic d’aquest d’aquest fragment fragment descriu les parts del cos de la princesa –els cabells, la boca, les mamelles, el ventre, les

LLENGUA I SOCIETAT

Pàg. 142

1

• in s itu = en el lloc • ipso facto = immediatament • in f ragan ti = en l’acció • a priori = d’entrada • sine die = sense data fixa • vox populi = rumor popular • alter ego = l’altre jo • modus vivend i = tipus de vida • inter nos = entre nosaltres • conditio sine qua non = condició indispensable

2

Estàndard. Perquè, pel fet de ser una obra que s’adreça a la totalitat dels parlants d’una llengua, cal garantir i assegurar la comprensió dels enunciats i les definicions que s’hi presenten.

A VALU VALUA A’T 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

b b a a c c c c b a b a b c c a c b c a

Pàg. 143


5/11/07

10:54

Página 33

UNITAT


a )

b )

c ) d )

e )

f )

g )

Pàg. 147

Perquè tracta amb afalacs af alacs una persona per sona que q ue gairebé no coneix, i l’Arnau considera que aquesta actitud és falsa i hipòcrita. Al fet de tractar amb una educació potser desmesurada una persona que gairebé no es coneix. L’Arnau pensa que rebaixar -se consiste consisteix ix a mentir i trair el que sent el cor. Amb generosit generositat at i correspon corresponent ent a la bona educació que els altres ens mostren amb la mateixa educació. Per l’l’Ar Arnau nau , l’l’ami ami st stat at es fo fonam nam ent a en la sinceritat i en la singularitat de la relació amical. No. Només cal anar amb am b la veri tat i la l a sinceritat per davant, tot esquivant la hipocresia social. L’Arnau acusa en Ferran Fer ran d’hipò d ’hipòcrita. crita. El mom otiu que desencadena la discussió és que en Ferran, davant l’Arnau, ha guardat les formes i les convencions socials de l’educació quan ha tractat una persona que gairebé no coneixia.

2

Resposta orientativa: • Arnau: intransigent, sincer, esquerp. • Ferran: comprensiu, educat.

3

• Arnau: b, c. • Ferran: a.

6

4

Algunes de les parelle parelless de paraules que rimen són les següents: gentilesa-raresa; amagar-escoltar; gustos-disgustos; desplaent-moment; ara-cara; embutscorromputs; pocavergonya-vergonya; excusaresgarrifar; subjecte-afecte; juraments-compliments; tracta-exacta; interès-res; esborronapersona; semblant-instant; lletra-permetre; suau-plau; riure-viure; tort-cor; alegria-falagueria; amabilitat-grat; maleïda-distingida; horroramor; fútils-inútils; balders-és; acaroni-doni; esclatant-bergant; borda-llorda; regal-general; solta-volta; contagiat-costat; estimable-veritable; entès; pes; pecats-amistats; malversa-conmalversa-conversa; sentiments-compliments; franquesa-permesa; pecat-amagat; parença-pensa; camí-sí. La resposta a la segona part de l’activitat és oberta i es confia en el criteri del professorat.

5

Resposta oberta. Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière, va néixer a París el 15 de gener de 1622, en el si d’una família burgesa (el seu pare era un ric tapisser). Va ser educat en humanitats i en dret, però va decidir orientar-se cap al teatre. Amb vint-i-un anys feia d’actor en una companyia que representava tragèdies neoclàssiques i farses, amb l’única finalitat de fer riure i divertir la gent. La seva etapa de maduresa dramàtica comença amb l’estrena, l’any 1662, de L’escola de les dones , obra amb què es va acceptar defini33


5/11/07

10:54

Página 34


tivament la fórmula còmica. Però tal maduresa va fer que la seva visió còmica de la vida es fes més fosca i les seves consideracions sobre l’home més filosòfiques. El seu mèrit es troba en l’habilitat que mostra per provocar la rialla reflexiva, on el somriure amaga la riallada i fa reflexionar l’espectador. El desenllaç, feliç en aparença, oculta una amarga realitat: mostrar que el vici és incorregible. Poquelin feia caricatura dels defectes i les ridiculeses de la societat francesa del segle XVII, defectes i ridiculeses que, tot i ser suposadament inofensives, eren grotesques perquè eren el producte de la pedanteria, com ara les necessitats dels nous rics, la petulància dels metges, etc. No obstant, Molière no s’interessava tant per la trama de les seves comèdies com pels caràcters, de manera que feia aparèixer aquests personatges en tota la seva ridícula dimensió. Per no ferir ningú, els seus tipus eren només això: l’hipòcrita, l’avar, el savi, l’ignorant, el refinat..., i oferia així un ampli quadre de costums de l’època. La seva mort és plenament dramàtica. El malal t imagi nari , la seva última comèdia, tracta d’un hipocondríac que té por de la intervenció dels metges. Irònicament, pocs dies després de l’estrena, el 17 de febrer de 1673, Molière va morir sobre l’escenari mentre la representava. 6

Resposta oberta.

3

Resposta oberta.

4

Resposta oberta.

5

Ordre dels fragments corresponents a l’obra Romeu i Julieta. • Introducció: e, g, j. • Nus: d, f , h, c, i. • Desenllaç: a, b.

MORFOSINTAXI 1

En Josep Jos ep és el més estrafo estrafolari lari de tots. tot s. El fill fi ll petit pet it és l’amo de mig poble. El seu se u cosí era de Manresa. Les ametlles amet lles són de Vilafra Vilafranca. nca.

(Els atributs estan subratllats, i els complements predicatius, en negreta.) En Joan era un noi força tranquil. A la nit es quedava a llegir fins molt tard i això feia que sovint semblés cansat. Els seus amics el consideraven una mica ensopit perquè mai no jugava a futbol amb ells. En Joan, si tenia un llibre a prop, ja se sentia satisfet. En Pere era el seu millor amic i quan sortien de l’escola feien feien el camí junts fins a casa seva parlant de l’última novel·la llegida.

3

a )

Pàg. 148-151

• Ambientació: l’escena es produeix a l’exterior. • To de veu: es pot deduir que és més aviat alt. • Entrades i sortides: en Ramon ja és a escena; qui hi entra és la Julieta, per la banda posterior del cotxe. • Moviment a escena: l’entrada de Julieta a escena; l’estacionament l’estacionament del cotxe. • Efectes sonors: soroll del fre, clàxon. • Decorats: paisatge d’arbres arrenglerats, gairebé homogeni. • Objectes: un cotxe de la marca Alfa Romeo, nou de trinca, descapotable i descapotat. • Vestuari: vestit de sastre escarlata (per a la dona). Com a resposta orientativa, podem suposar que l’home porta un vestit blanc i un mocador al coll. 34

b ) e ) g ) i ) )

Pàg. 152-157

2

A criteri cri teri del professor p rofessorat. at.

P ARLEM DEL TEXT 1

2

b )

c )

d )

e )

Els més m és petits pet its estaven es taven relaxats relaxats.. —— > atribut Els més petits dormien relaxats. —— > complement predicatiu En Pep sembla el més espavilat de la classe. —— > atr atribut ibut En Pep passa pel més espavilat de la classe. —— > complement predicat predicatiu iu La nena anava tota bruta. —— > complement predicatiu La nena estava estav a tota bruta. br uta. —— > atribut La teva amiga passeja sola. —— > complement predicatiu La teva amiga ami ga està sol a. —— > atribut Aquell noi sembla sem bla un tanoca. —— > atribut Aquell noi és considerat considerat un tanoca. tanoca. —— > complement predicatiu S’assemblen perquè tots dos concorden amb el subjecte.


5/11/07

10:54

Página 35


a ) b ) c ) d ) e )

5

6

7

8

9

descordad es: CD descordades: rossa: subjecte desafortunada: desafort unada: CD CD plantada: CD entusiasmades: entusiasm ades: subjecte s ubjecte

10

a ) b ) c ) d ) e )

a )

Eren a l’esta l’ estació ció quan va arrib ar ribar ar el e l tren. tr en. —— > CC lloc Eren les tres tr es de la tarda. tard a. —— > atribut b ) Són a la casa cas a de la platja. pl atja. —— > CC lloc l loc Són les seves se ves sabates. sabate s. —— > atribut c ) És a Blanes. —— > CC lloc l loc És de d e Blanes. Bl anes. —— > atribut d ) No s’hi s’ hi està. —— > CC lloc ll oc No ho està. —— > atribut

11

a ) La sopa de peix peix t’hi ha qu qued edat at.. —— > exquisida b ) Hi anava molt, perquè s’havia espatllat la calefa cal efacci cció. ó. —— > abrigada c ) Quan s’ha quedat en blanc, b lanc, diu que s’ hi ha sent se ntitit.. —— > ridícul d ) Hauries hagut de coure més el pastís, perquè avui t’hi ha qu qued edat at.. —— > cru e ) A la dutxa sempre hi vaig, perquè no vull agafar aga far fon fongs. gs. —— > calçat

bé: CC; cansada: predicatiu; desgraciada, sola i buida: predicatius; sense ganes: CC; asseguda: predicatiu; sense mirar: CC; avorrida: predicatiu; malament: CC.

12

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )

l’Ernes t: CD; l’Ernest: CD ; als seus oncles: on cles: CI. ho: atribut. atr ibut. en Joel: Joel : CD; de covard: cov ard: predicati p redicatiu. u. que no vindri vindria: a: CD. de lladres ll adres i serenos: ser enos: atribut. at ribut. desconcertats: desconcert ats: atribut. a tribut. neguitosos: neguitoso s: predicatiu. pr edicatiu. h ) els exàmens: ex àmens: CD; C D; als al s alumnes: alumn es: CI. CI . i ) ) d’or: atribut . • Adjectius: desconcertats, neguitosos. • SN: l’Ernest, en Joel, els exàmens. • SPrep: als seus oncles, de covard, de lladres i serenos, als alumnes, d’or. • Oració: que no vindria. • Pronom: ho. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) )

En Mar tí el presenta als seus oncles. / En Martí els presenta l’Ernest. No ho semblava gens. Sempre el tracten de covard. / Sempre hi tracten en Joel. Ho va dir. Aquest llibr llibree ho és. / Aquest llibre n’és. Els assistent a ssistentss a la reunió r eunió ho estaven. Els polític p olíticss s’ hi mostraren. El professor profes sor els va ensenyar als alumnes. /El professor els va ensenyar els exàmens. La moneda ho era/ n’era.

arenyenc estiuenques estiuenqu es gèlid alacantí senyorívol senyorí vol

• hi: CC lloc (al carrer) • ho: atribut (miserable) • ho: atribut (pobre) • hi: CC lloc (allà) • hi: CC lloc (a l’hostal) • ho: atribut (que hi estaria bé)

LÈXIC

Pàg. 158-160

1

• Família: oncle, tia, padrina, cosí, néta, nebot, àvia, germana. • Estat civil: solter, casada, divorciada, separat, vidu.

2

garsa (ocell); roure (arbre); mestral (vent); nespra (fruita); buldog (gos); enciam (verdura); taula (moble); dinou (nombre); oboè (instrument musical); braçalet (joia/complement); mocassí (calçat/sabata); bibliotecari (ofici).

3

• Flors: gardènia, margarida, rosa, dàlia, magnòlia, lliri, tulipa, nard, gladiol. • Eines: clau anglesa, tornavís, alicates, tenalles, martell, bec de lloro, maça. • Rèptils: serp, llangardaix, sargantana, iguana, camaleó.

4

• cavall —— > renilla • tórtor tórtoraa —— > parrupa • ratolí —— > xiscla • gat ga t —— > miol miolaa • gos —— > bor borda da • porc por c —— > grun grunyy • mussol —— > esgaripa 35


5/11/07

10:54

Página 36


• ovella ovel la —— > bela • vaca vac a —— > muge mugeix ix • lleó —— > ruge rugeix ix • llop llo p —— > udol udolaa • gallina —— > cloqueja • pollet polle t —— > piul piulaa • granota grano ta —— > rauc raucaa 5

6

En Joan estava descansant sota un pollancre on cantava un oriol. Va pujar al camió i, si es descuida, atropella una llebre . Tenia gana i va demanar un palpís i magrana. El dissabte va trobar cinc pinetells. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

• Amistat: congeniar, intimar, fraternitzar, aliar, avenir-se, simpatitzar, concordar, fer-se. • Enemistat: intimidar, detestar, avorrir, repugnar, trair, desavenir-se, odiar.

8

L’agrupació de paraules pertany al camp semàntic de cotxe.

10

b ) c ) d ) e ) 11

1

renda salari mensualitat mensualit at pensió honorariss honorari

a ) b ) 36

repicar brama

se t z e cas a mesura alzina as e entusiasme Às i a Cèsar hi p ò t e s i anàlisi anestè sia misèria as i l po s a r

pisos usos t r o ss o s mesos cas o s arrossos interessos grossos

3

comtessa metgessa princesa alcaldessa jutgessa poetessa baronessa marquesa

4 12

Essa s onora

s et z e

2

• Hipònims: futbolista, cadira, oftalmòleg, pianista, infermer, martell, migranya, flautista. • Hiperònims: eina, músic, malaltia, moble, esportista.

Pàg. 161-165

Essa sorda

s ab at a dr e c e r a cel cal ç at interessar entusiasme Cèsar cab eça d i s so l d r e consonant anestèsia signe cen t trossos adreça missa metgessa

• Vista: fosc, opac, r efulgent. • Oïda: melodiós, grinyolar, xerricar. • Olfacte: aromàtic, pestilent. • Gust: amarg, saborós, agre. • Tacte: aspre, vellutat, flonjo, rugós. a )

bufa murmuri espetega cruix xerrica dringava


fantasia somni deliris quimeres miratge al·lucinacions al·lucina cions ficció utopia

7

9

c ) d ) e ) f ) g ) h )

medusa-musa frase-rasa russa-puça

rossos gasos t r aço s nassos anissos russos l l aço s


5/11/07

10:54

Página 37


massa-classe passi-faci topazi-oasi 5

cervesa dissabte carnisser església grossa desig divisió bossa

6

gentilesa, l’ocell, l’elegància, irisat, sense fress a, cases desertes, cosetes, tresor, ciutat, gar sa Parla de la garsa.

7

8

mestressa anglesa disset cosir Saragossa pòliss a desembre gasosa

• Essa sorda: ocell, elegància, sense, fressa, ciutat, garsa. • Essa sonora: gentilesa, irisat, cases, desertes, cosetes, tresor. P M O Ç A M B Z

I

I

10

enfront, gegant, gran, renten, polígon, fecund, ban, violent, esperant, esperen, pintant, gormand.

11

sol·licitud solitud exactitud saberut plenitud geniüt rabiüt lentitud pelut

12

• Caber: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben. • Concebre: concebo, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben.

13

C A V Q R

M B A B W E R U E T N

R S C O J O N F R A N Ç A M A C E D O N A

I

I

A R E H X

B M A Z R M K

I

I

A D S S U

S S A T E W B

I

I

Ç E

L N Q V X A I

S

I

N U T Y

X R T E R S S T E L Z B

S A J L B E S L O J A E N I A

O S U E C I

I

A Ç P I

R Y

N A Z N A T S F R U R

• Essa sorda: Moçambic, França, Macedònia, Suïssa, Suècia, Veneçuela. • Essa sono ra: Zi mbabwe, Zàmbi a, Tunísi a, Malàisia, Zaire, Tanzània. 9

profund, absència, clu b (excepció), àci d, fang, espàrrec (excepció), estúpi d, retard, verd, càstig, quietud (excepció), glo p, nebot, paret, pessic.

a ) b ) c ) d )

L’a vorriment és un mal ami c. Li suaven els peus p eus i es va treure treu re les vambes. Un àne c perseguia una ser p verda pel jardí. Si et fa fàsti c és millor que mengis el préssec ràpid. e ) La Maria pro bablement va tenir un a vortament espontani. f ) Si vols aprovar, t’has d’espa vilar de valen t. g ) El ma g va fer sortir un ocell groc i verd d’un tub de plàstic.

LITERATURA 1

a )

Pàg. 166-169

La guerra de Successió fou un conflict conflictee bèl·lic hispànic i europeu originat pel litigi successori a la corona hispànica. Carles II, darrer monarca dels Àustria hispànics, féu testament a favor del nét de Lluís XIV de França, Felip, duc d’Anjou. El testament, però, no va ser acceptat per Anglaterra, les Províncies Unides i Àustria, que tenien un altre candidat, l’arxiduc Carles d’Àustria. Bac de Roda era el nom de Francesc Macià i Ambert. Guerriller seguidor de l’arxiduc Carles III d’Àustria, durant la guerra de Successió, amb el grau de coronel, participà en les accions militars contra les tropes borbòniques a la Plana de Vic i el Lluçanès. Denunciat i sense procés, fou penjat el 2 de novembre de 1713. El romanç ens explica la seva mort. 37


5/11/07

10:54

Página 38

Llengua catalana i Literatura 3r ESO b )

Don Joa Joann de Ser Serral rallon longa ga (Vi (Vilad ladrau rau,, 1594 Barcelona, 1634) es deia Joan Sala i Ferrer. Es dedicà activament al bandolerisme, perpetrà nombrosos robatoris i segrestos, sovint al servei dels dirigents nyerros. En la cançó apareix una hostalera que es queixa que li han robat. c ) És un romanç amb cesura, cada hemisti hemistiqui qui té set síl·labes.

2

a )

El sonet conté c onté sis acròstics ac ròstics vertical verticalss (Teresa de Jesús) i un d’horitzontal (Teresa). És un hipotètic diàleg entre Jesucrist i Teresa de Jesús. b ) Li retreu r etreu un excés ex cés de d e misticism mi sticisme. e. Teresa Te resa no li fa cas i i nsisteix en la seva posició d’esclava del Senyor. c ) Resposta orientat orientativa: iva: «sou, sens dubte, senyor, sol de Teresa»; esclava; torre; glòria; descans; fortalesa. d ) Nou.

38


Pàg. 170

• Estar borratxo: pitof, content, marejat, alegre, gat, pet. • Ser poc espavilat: taujà, obtús, dur, beneit, totxo, tòtil.

A VALU VALUA A’T 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

a b a b a b a c a c

Pàg. 171 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

b a b b a c a b a b


5/11/07

10:54

Página 39

UNITAT


• La pell la té r esseca i moltes parts del seu cos –les orelles, la cara, les galtes, els llavis, el nas, el coll, cames i braços inclosos– estan plenes de petites ferides i llagues sagnants. Etc.

Pàg. 174

Resposta orientativa sobre la informació sub jectiva que hi ha en el text: tex t: • Línies 34-35: «Aquest any el retrobament amb en Ravi ha estat molt dur, però al mateix temps encoratjador». • Línia 39: «Tot i que no hi ha gaire per menjar». • Línies 47-48: «… amb expressió de tristesa que ja conec, i trenca l’ànima». • Línies 70-71: «Sento la impotència de no poder-li alleujar aquest patiment».

2

Resposta orientativa: a ) fraterni fraternitat tat b ) il·lusi il·lusió, ó, ànsia ànsi a c ) dolor d ) triste tristesa, sa, enveja env eja e ) tendresa

3

Resposta orientativa:

Caràcter narratiu

(Com a comentari general, cal destacar la profusió de verbs que conté el fragment. Les oracions són curtes, fet que afavoreix l’agilitat narrativa del fragment.) • Només d’entrar a l’habitació, l’he vist estirat amb la resta de petitons del grup damunt de l’estora que fan servir per a dormir. • S’està despertant. • Obre i tanca els ulls. • Els altres se’n van a dinar i ell es queda sol. • M’hi acosto. M’ajupo i li xiuxiuejo suaument el seu nom. • M’assec. L’agafo i me’l penjo al coll. • No es queixa ni plora. Etc.

Caràcter descriptiu

• Porta la part de dalt d’un pijama blau i uns pantalons curts ratllats. • Ulls negres, rodons, grossos. • Té totes les parts del cos malaltes. • Obre els ulls, immensos i expressius. • La panxa, lleugerament inflada. • Porta cotó fluix a les orelles. • Són excessivament prims (les cames, els braços, els dits).

7

4

5

Resposta oberta. Resposta orientativa: a ) difíci difícil;l; confortant. conf ortant. b ) reduïdes reduïdes,, minses; mins es; propera, pr opera, pròxima. c ) menut; rampellut . d ) feble i delicada; del icada; solcada. e ) llest i tendre; ten dre; encantador. en cantador. 39


5/11/07

10:54

Página 40


7

A criteri cri teri del professor p rofessorat. at. Com a directora de Pau a la Terra, et demano la teva col·laboració urgent. Espero que puguis dedicar-me un minut del teu temps llegint aquesta carta. T’escric per demanar-te que ajudis les famílies que estan en situació d’emergència a Darfur, on milers de persones han hagut d’abandonar les seves cases i ara depenen de l’ajuda humanitària per sobreviure. En aquesta regió del Sudan, tres milions i mig de persones pateixen les conseqüències d’un conflicte violent que s’ha agreujat en els últims mesos, per la qual cosa aquesta ajuda ara encara és més indispensable. Als camps de refugiats del Txad, on hi ha especialment dones, nens i gent gran que han fugit de la violència del seu país, hi escasseja l’aigua, hi falten aliments i no hi ha pastures per als animals. Les temperatures arriben a pujar per sobre dels 50 ºC i les condicions higièniques faciliten l’expansió d’epidèmies. La regió viu immersa en una veritable emergència i hi està esdevenint una crisi humanitària devastadora que té atrapades milers de persones. La teva ajuda tindrà un impacte més gran del que t’imagines. Ajudarà totes aquestes famílies que viuen en situació d’extrema emergència a aconseguir aliments, tenir accés a l’aigua potable i evitar greus epidèmies. La teva aportació, per petita que sembli, és clau per salvar les seves vides. Gràcies per llegir la meva carta. Rep una salutació cordial. Carme Bornau Directora de Pau a la Terra

P ARLEM DEL TEXT 1

2

Resposta orientativa: • Línia 1: «No ha sabut». • Línia 16: «Des que va arribar…». • Línia 28-29: «Ravi ha empitjorat...». • Línia 35: «Resisteix els embats...». • Línia 46: «Obre i tanca els ulls...». • Línia 72: «No es rendeix...». • Línia 86: «N’engoleix el contingut...». • Línia 95: «Ha vist la padrina...». • Línia 109: «S’agafa fort a la reixa...». • Línia 114: «Veu passar els cotxes...».

3

Resposta orientativa: 1. Quan el narrado narradorr entra entra a l’habita l’habitació ció on dorm en Ravi fins que en surt. 2. El ber berena enarr d’en d’en Rav Ravi.i. 3. Quan el narrador narrador i en Ravi Ravi són a les portes portes de l’orfenat. La segona part de la resposta és oberta i es confia en el criteri del professorat.

4

Resposta orientativa: • Línia 11: anciana dèbil i fràgil. • Línia 17-18: marrec espavilat i sensible. • Línia 31: evolució natural. • Línia 38: mort imminent. • Línia 63: pell resseca. • Línia 66: llagues sagnants. • Línia 91: llavi ferit. • Línia 105: text religiós. • Línia 112: mà esquerra. • Línia 117: estona llarga.

5

Resposta oberta. Es confia en el criteri del professorat.

6

Resposta orientativa: tristesa, dolor i tendresa.

7


8


Pàg. 175-177

• Línia 42: «l’he vist estirat». • Línia 51: «M’hi acosto. M’ajupo i li xiuxiuejo…». • Línia 52: «M’assec. L’agafo…». • Línia 53: «me’l penjo al coll». • Línies 61-62: «li miro les cames». • Línia 70: «Sento la impotència...». • Línia 72: «El crido». • Línia 75: «mentre camino per l’habitació». • Línia 77: «L’obeeixo». 40

• Línia 81: «Entenc». • Línia 82: «Pregunto». • Línia 85: «El baixo i l’assec a terra. Li atanso una tassa». • Línia 123: «li dic».


5/11/07

10:54

Página 41


MORFOSINTAXI 1

2

3

b )

Pàg. 178-184

• fer-se: amb, de, a • adonar-se: de • lluitar: per • pensar: en, a, per • acostumar-se: a • avenir-se: amb, a • oblidar-se: de • a la saleta: CC lloc. • davant la porta: CC lloc. • fixament: CC manera. • a terra: CC lloc. • amb la cara blanca de por girada cap a Friedrich: CC manera. • dins el matalàs: CC lloc. • com una estàtua: és una comparació. Es poden eliminar: fixament, a terra. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )

Els mossos van col·labor col·laborar ar en el desallot desallotjajament de la casa. Ningú no es conformav conformavaa amb les excuses donades per l’inculpat. El jutge va acusar de negligènci negligènciaa el propietari del pis. No creien cre ien en la innocència in nocència de l’acusat. l’a cusat. Va declarar contr a la seva companya d’habitació. Intentava recordar-se de la cara de l’agressor. No parava par ava de pensar en la noia danesa. d anesa.

c ) d ) e ) f ) g ) h )

8

Resposta model: ... ara mateix al prestatge. ... amb força contra el rellotge de paret. ... al jardí aquesta tarda. ... ràpidament al lloc de l’assemblea. ... d’hora per arribar abans. ... amb retolador a les plantes dels peus dels amics.

9

a ) b ) c ) d )

4

5

Els mossos m ossos hi van col·labo col·laborar. rar. Ningú no s’hi s’h i conformava. confo rmava. El jutge j utge en va acusar el propietari pr opietari del pis. p is. No hi creien. Hi va declarar. f ) Intentava recordar recordar-se’n. -se’n. g ) No parava par ava de pensar-hi pensar-hi..

a ) b ) c ) d ) e )

a ) b ) c ) d ) e ) f )

e ) f )

10

Resposta oberta.

7

a )

Quan acabi els estudis estudis,, seré llicenci llicenciada ada en Farmàcia. (CC temps)

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

del conflicte: con flicte: CRV del forense: fo rense: CN dels seus s eus actes: act es: CRV CR V de matemàtiques: matem àtiques: CN de la seva joventut: j oventut: CRV de Llavaneres: Llav aneres: CN

6

Ahir vaig sentir una cançó ca nçó preciosa p reciosa de ViniV inicius de Moraes. (CC temps) Sempre passeja pel parc. (CC temps / CC lloc) Totss els vol Tot volss arr arribe ibenn amb ret retard ard.. (CC manera) Pintarà el quadre quad re amb aquests pinzell pinzellss gruigrui xuts. (CC instrument) Dilluns va ploure moltíss moltíssim. im. (CC temps / CC quantitat) Circulavaa per la carreter Circulav carreteraa amb la biciclet bicicletaa nova. (CC lloc / CC instrument) L’altre dia vaig haver de caminar cami nar a peu coi x fins a casa meva. (CC temps temps / CC manera / CC lloc)

11

Els organitz organitzadors adors es van posar nervios nerviosos. os. CPred Es mostr mostraven aven averg avergonyit onyitss de les seves accions. CPred La núvia núvi a es vestia tranquil ·lament mentre ell l’esperava. CC manera L’operari L’oper ari fa la seva feina força bé. CC manera El magistrat va exposar el tema amb claredat i precisió. CC manera L’Anna va sorti r indignada indignad a de la conferència. conferènci a. CPred CRV CC manera man era CN CD CI CPred CRV CC temps t emps

a ) El pare p are en posa al prestatge. CD b ) Diumenge els vam col·locar. CD c ) La riera ri era hi baixava. CPred d ) Hi contribueixen. CRV 41


5/11/07

10:54

Página 42

Llengua catalana i Literatura 3r ESO e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) ) 12

Aquest gos ho sembla. Atr Hi va viatjar. CC companyia En treia el llapis. CC lloc Li escrivia. CI Ens ho va explicar. CD Hi escriu un poema. CC lloc

de l’escola (CN); a l’últim toc (CC temps); el llibre (CD); Sense pressa (CC manera); pensatiu (CPred); després (CC temps); -vos (CI); una cosa (CD); li (CI); -nos (CD); interrogativament (CC manera); girat d’esquena a nosaltres (CPred); la pipa (CD); de la butxaca (CC lloc); de l’americana (CN); -la (CD); els arbres (CD); del pati (CN); de l’escola (CN); excitats (Atr); Quan va veure (CC temps); ocupats (Atr); somrient (CC manera); Aquests darrers temps (CC temps); dels jueus (CRV); avui (CC temps); dels jueus (CRV).

LÈXIC 1

2

a ) b )

e ) f ) g ) h ) i ) )

5

6

A la tarda va fer quatre ratlle ratlles. s. = escriure Sempre mira de reüll. = esbiaixad esbiaixadament, ament, obliquament T’ho regalo r egalo de d e tot cor. = sincerament He vist situacion situacionss de tots colors. = variades, variade s, diverses Ho va fer en un tres tr es i no res. re s. = ràpidamen ràpidamentt De cop i volta vol ta es va posar a ploure. = sobtadament En Fèlix Fèl ix remena re mena les cireres. = mana Van estar dues hores hore s fent-la fent-l a petar. = xerrant Demà em llevaré d’hora. = aviat

• Temps: a, f , h, j. • Diners: b, c, i , k , l. • Amistat: d, e, g, k . a ) b ) c ) d ) 42

content fredes refredat,, constipat refredat const ipat rossos

Resposta oberta. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

vell llarga tremolavaa tremolav pet avorrir adormir ballar fidel

• de d e debò de bò —— > sincerament • a mans besades bes ades —— > feliç, satisfet s atisfet • de pet —— > precipit precipitadament adament • a bell bel l ull —— > aproxim aproximadament adament • a la babalà —— > irrefl irreflexivament exivament

8

• amb quatr e queixalades queixala des —— > ràpidamen ràpidamentt • de pes —— > imp import ortant ant • amb prou p rou feines fei nes —— > escassament • amb tots els el s pèls i senyals seny als —— > detallada detalladament ment • de bon humor hu mor —— > content • amb un pam de llengua fora —— > cansat • un cul de d e mal seient seien t —— > bellugue belluguett • d’allò d ’allò més —— > molt • de cap ca p a peus peu s —— > tot • entre nosaltres nosal tres —— > confidenci alment • cavall de batal la —— > essencial

9

a ) b ) c )

pagament decidir-se decidir -se acció espectacular espectacular d ) ajut e ) rematar

f ) g ) h )

conjura, alçament alçament reacció violent violentaa mirada ràpida i )) puntada j ) ) dictadur dictaduraa militar mili tar

10

Resposta oberta.

11

1. b; 2. a; 3. b; 4. b; 5. a; 6. a; 7. b.

12 4

prim plena bé, perfecte per fecte molt vermell, roig sol

7

Pàg. 185-189

• Termes reals: el pastís (nom), fi (adjectiu), [ell o ella (el·líptic)] (pronom), ràpida (adjectiu), [ell o ella (el·líptic)] (pronom), fals (adjectiu). • Nexes: com, més ... que. • Termes figurats: una flor, la seda, una baldufa, el vent, un vell, la mentida.

c ) d )

3

e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) )

a ) b ) c ) d ) e )

Nadal gener carnestoltes carnestol tes Nadal Pau

f ) g ) h ) i ) ) j ) )

juny setembre carnaval Nadal Llúcia


5/11/07

10:54

Página 43


a ) b ) c )

Cal donar d onar exemple. ex emple. S’ha de complir el que es diu. di u. És millor mi llor ser previsor p revisor..


a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) )

6. a ) om: substant substantiu iu (arbre); b ) ohm: substant substantiu iu (unitat elèctrica); c ) hom: pronom (una o més persones). 7. a ) o: conjunció; c onjunció; b ) oh: oh : interjecci i nterjecció; ó; c ) ho: ho : prop ronom. 8. a ) ah: interjecci i nterjecció; ó; b ) ha: verb haver ; c ) a: prepr eposició.

Pàg. 190-193

La Susa nna em va co nfessar que encara l’estima. Hi va haver hav er una u na a mnistia general que els va deixar indemnes. A Lisboa Lisb oa hi ha molts mol ts tra tr amvies. He d’escriure d’escri ure una colu mna de cinc línies sobre l’atemp tat. El comte i la seva esposa han anat de viatge. De petit pet it m’explicaven m’e xplicaven un co nte cada nit. És molt presu mp tuós; sempre que pot et refrega tot el que té. Tanmateix la impressora no té tinta i se m’acaba el te mp s. L’Ann a juga un partit de tenn is o tenis cada setmana. Va i nflar tant el globus que va explotar.

2

El comte em conta un conte i després compta el compte.

3

futur

passat

perifràstic

c on e i x e r à

c o n e gu é

v a c on è i x e r

di r à t r en car à vo l d r à du r à do r m i r à prendrà sa b r à di bu i x a r à

digué trencà v o l g ué dugué dormí prengué s a bé dibuixà

va dir va trencar va voler va dur va dormir v a p r e n dr e v a s ab er va dibuixar

6

coet, orfe, subhasta, hivernacle, orxata.

7

Resposta oberta. Els diferents significats són els següents: • Al·ludir: referir-se. • Eludir: evitar. • Vil·la: casa més o menys luxosa situada fora de la ciutat. • Vila: població. • Anul·lar: declarar invàlid o sense efectes. • Anular: que té forma d’anell.

8

a ) b ) c ) d ) e )

til·l a til·la celebrarem celebra rem o celebrarà celebrarà bèl·lic aquarel·les aquarel·l es solució

LITERATURA

4

alzinar, refredar, emmudir, ennegrir, endolcir, venedor.

5

Resposta oberta. Les diferències són les següents: 1. a ) hala: interjec interjecció; ció; b ) ala: substanti su bstantiu. u. 2. a ) he: verb ver b haver; haver ; b ) eh: interje interjecció. cció. 3. a ) hem: ver b haver ; b ) em: pronom feble, primera persona del singular. 4. a ) hi: pronom p ronom feble; b ) i: conjunció. 5. a ) apr ehe ehendr ndr e: ver b (co (cops psar ar men mental tal men ment) t);; b ) aprendre: apr endre: verb (adquiri (adquirirr coneixements). conei xements).

1

a ) b )

c )

d ) e ) f ) g )

f ) g ) h ) i ) ) j ) )

excel·len t excel·lent milió pàl·lid il·luminar il·lumi nar pala

Pàg. 194-197

A la Mare de Déu de Montserr Montserrat. at. Rosa d’abril (perquè (perquè la festivitat festivitat de la Mare Mare de Déu de Montserrat s’escau el 27 d’abril); Morena de la serra (perquè la imatge de la Mare de Déu de Montserrat és negra); de Montserrat estel (perquè l’autor considera la Mare de Déu de Montserrat com la guia que il·lumina la serralada). A més de les tres metàfores metàf ores de la tornada, tor nada, al poema trobem altres denominacions: reina del cel, alba naixent, princesa, estrella d’orient, pilar de fortalesa, port de salvament, mística font de l’aigua de la vida, Maria, rosa del cel, cedre gentil i corona del Líban. Als de d e la serrala serralada da de Montserr Montserrat. at. Els angelets. Amb raigs del sol, un mantell blau (el cel) i una corona (estrelles). És un pr prec ec adr eça eçatt a la Mar e de Déu de Montserrat perquè consoli els qui són lluny de Catalunya –i de Montserrat– i s’enyoren.

43


5/11/07

10:54

Página 44

Llengua catalana i Literatura 3r ESO h )

2

La muntanya del Sinaí Sin aí es considera con sidera sagrada s agrada perquè és on, segons la Bíblia, Déu va lliurar els deu manaments a Moisès. Montserrat, per als catalans, és una muntanya emblemàtica, perquè forma part dels inicis de la història de Catalunya, quan, l’any 1025, l’abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll, hi va fundar el monestir de Santa Maria de Montserrat.

En un prat del Canigó, Cani gó, Gentil veu Flordeneu, Flord eneu, una fada, ballant i se n’enamora. La fada el sedueix sota la figura de la seva estimada, la pastora Griselda. Quan es recorda dels seus companys, el Pelós, Oliva i Tallaferro, Gentil intenta fugir, però els llaços de les fades li ho impedeixen. b ) Les dues figures femenines són Flordeneu i Griselda. S’assemblen perquè la fada, Flordeneu, adopta la figura de l’estimada de Gentil, Griselda. c ) L’acció transcorre als Pirineus, concretament al massís del Canigó, que es troba a la comarca del Rosselló. Versos: – «En un pradell, al cim de la carena». – «En Canigó tu ets presoner des d’ara». – «lo Rosselló a sos ulls que bell se mostra». d ) • Guifré Guif ré I el Pelós (840 (8 40 - Navès, 897). Comte Co mte de Barcelona, Urgell i Cerdanya. Se’l considera el fundador de la dinastia comtal del casal de Barcelona.

• Abat Oliba (Besalú, c. 971 - Sant Miquel de Cuixà, 1046). Bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Ingressa a l’orde benedictina del monestir de Ripoll i n’és escollit abat l’any 1018. Funda el monestir de Montserrat, que annexiona al de Ripoll i dirigeix les obres de la basílica de Santa Maria de Ripoll. • Bernat Tallaferro ( c. 970 - 1020 1020), ), comte comte de Besalú i de Ripoll. Germà de l’abat Oliba.

a )

44


Pàg. 198

Resposta oberta.

A VALU VALUA A’T 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

a b a a b c b b c b

Pàg. 199 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

a b c b b b b c b a


5/11/07

10:54

Página 45

UNITAT

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ

Pàg. 202

8

2

K ISS 1

Kiss: a ) c ) e ) f ) h ) k ) m ) o )

A les l es dotze, la noia, de sobte, se’n va, com si desaparegués. (6) S’aturen en un parc de la ciutat. ciu tat. (5) Té la moto a l’aparcament l’aparcament de la discoteca. discoteca. (3) S’adreça a una noia que no havia vist mai a la discoteca. (1) El noi troba una sabata de vidre a prop del lloc on van aturar-se. (7) Tots dos van a donar un volt amb la moto d’ell. (4) Surten de la discot eca per prendr e la fresca. (2) El noi lliura la sabata de vidre a l’ofici l’oficina na d’objectes perduts. (8)

My red joystick : b ) d ) g ) i ) ) j ) ) l ) ) n )

Els dies d ies de d e pluja, pluj a, s’avorreix s’av orreix.. (1) Se se sent nt un re reii qu quan an té el jo ys ti ck a les mans. (5) Es compra comp ra un ordinad ordinador or japonès. jap onès. (3) ( 3) No va a treballar t reballar amb l’excusa que té angines. (7) Passa tot el cap de de setmana setmana tancat a casa. (4) Quan la dona li porta cafè, se’l troba a la pantalla de l’ordinador. (6) Quan plou, sempre acaba discutin discutintt amb la seva dona. (2)

Introducció Nus De s e n l l a ç 3

línies 1-15 línies 16-40 línies 41-48

MY

RED JOYSTICK

línies 1-24 línies 25-46 línies 47-56

Resposta oberta.

4

Double fantasy

El cambrer de la pizzeria A és el més ràpid que hi ha al món. Ho puc jurar. El tipus fa sempre una cara de prunes agres com si se li acabés de morir el gos; a més, està prim con un filaberquí i sempre duu barba de tres dies i l’americana blanca amb el coll brut. Però quan té una safata de pizzes sobre la mà dreta és un coet. Carrega tres plats i les respectives gerres de cervesa en una safata metàl·lica rodona, ho alça tot amb el palmell de la mà dreta i surt disparat contra el menjador esquivant taules i clients com un esquiador que fa eslàlom especial. I quan arriba a la teva taula no s’ha vessat ni una gota de cervesa, ni ha caigut de la salsera cap regalim de quetxup. Jo no havia vist mai res així, i sovint convidava diversos amics de la pizzeria, només perquè veiessin el cambrer més ràpid del món. De primer, quan els ho explicava, sempre em deien que era impossible que ningú fos tan ràpid servint sense que es vessés res. Però quan el veien 45


5/11/07

10:54

Página 46


actuar sobre el t erreny, al·lucinaven completament i gairebé perdien tota mena d’afició pel menjar, per dedicar-se tot el vespre a contemplar aquella meravella de la natura. M’hauria agradat un dia preguntar-li com s’ho feia per anar tan de pressa, però no era precisament un home d’aspecte afable i mai no m’havia atrevit a dirigir-li la paraula si no era per fer la comanda i per dir-li coses com «gràcies» o «el compte, sisplau», i obvietats d’aquest estil. Però un dia vaig convidar un col·lega de la feina, que és un dels tipus amb més cara dura que he vist mai. De primer no s’ho va creure, després va al·lucinar, i finalment li vaig proposar de preguntar-li com s’ho feia per anar tan i tan de pressa servint pizzes. El meu company de feina no es va tallar gens, i quan l’home ens va portar els cafès, li va demanar que s’esperés un moment. En qüestió de segons, perquè parlava tan de pressa com servia les taules, ens va dir que aquella velocitat amb la safata i per entre les taules l’havia adquirida a còpia de practicar molt perquè volia ser el cambrer més ràpid del món, i no pas per guanyar un concurs. No. És que un dia va sentir a parlar del do de la ubiqüitat i va pensar que allò li interessaria en la seva feina. Va acabar dient que li feia l’efecte que li faltava poc per aconseguir-ho, però no el vaig entendre gaire bé, de tan de pressa com parlava. Resposta orientativa: a ) ... se sorpren sorprenien ien quan veien el cambrer en acció. b ) ... ser el més ràpid del món. món . c ) ... tan ta n de pressa que era difícil entendre’ entendre’l.l. d ) ... vaig convidar un company de la feina, amb molta cara dura, perquè ho fes. e ) ... era er a la seva rapidesa. r apidesa. f ) ... del do de la ubiqüit ubiqüitat at i va pensar que li seria útil per a la seva feina. 5

Resposta oberta. A criteri del professorat.

P ARLEM DEL TEXT

Pàg. 203-205

1

K ISS

Personatges el noi de la Yamaha de 1500 cc la noia de setze anys dues amigues de la noia un conegut un funcionari de l’oficina d’objectes perduts el noi de la Yamaha Principals de 1500 cc la noia de setze anys Secundaris les dues dues amigue amiguess de la noia un conegut un funcionari de l’oficina d’objectes perduts Protagonista el noi de la Yamaha de 1500 cc la noia de setze anys 2

RED JOYSTICK

ell la seva dona

ell

la seva dona banda de pack packmans mans

ell

Resposta oberta.

3

(una hora, aproximadam aproximadament) ent) Ell i ella es van trobar a la discoteca X. Fan un volt amb la moto fins que s’aturen en un parc públic. La noia desapareix a mitjanit i el noi, que troba una sabata de vidre al mateix lloc on va desaparèixer la noia, la lliura a l’oficina d’objectes perduts. K ISS

Passat Present Futur

MY RED JOYSTICK (aproximadam (aproximadament, ent, uns

Passat Present Futur

dies)

Es compra l’ordinador. S’hi entreté i perd qualsevol altra afecció. packmans mans, senyal És perseguit per uns malèvols pack inequívoc que l’ordinador se l’ha empassat!

4

Resposta oberta. A criteri del pr ofessorat.

5

Resposta orientativa: K ISS

Aparcament: la falta d’espai Discoteca: en un racó del local Carrer: carrers deserts de la ciutat/ les les grans avingudes / en un parc 46

MY

MY

RED JOYSTICK

Només esmentats: barri, centre de la ciutat, casa, hipermercat, club de tennis, l’interior de l’ordinador


5/11/07

10:54

Página 47


• Espai: a dalt, a l’esquerra, al costat, al mig, aquí, davant, dins, en un extrem, enmig, fora. • Temps: a continuació, abans, finalment, finalment, aleshores, avui, després, llavors, mentre, quan, sovint.

6

7

A • dos graus al sud de les illes Mestresses • en el pont de comandament del vaixell «Panoràmic»

B • a la cambra • sota els vidres... • a la tauleta... • enfront de l’armari, l’escriptori...

MORFOSINTAXI 1

a ) b ) c )

2

a ) b ) c ) d ) e )

adoneu-vos -en adoneu-vos-en emporteu-vos-els emporteuvos-els reciteu-l os-el els l’ensenyaré l ’ensenyaré És correcta. cor recta.

3

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) )

Me les deixes? Me’n deixes? dei xes? Me’ls deixes? Me’l deixes? d eixes? Me la deixes? Ens les l es deixes. dei xes. Ens en deixes. Ens els el s deixes. dei xes. Ens el deixes. Ens la l a deixes. deix es.

4

5

la hi els hi els els el s d ) li ho

Porta’ ls roses, a les homenatjades. Hi pensa sempre, en aquell viatge.

a ) b ) c ) d ) e ) f )

deixa’ns dóna’n me’ls en portarà por tarà -vos-n’hii -vos-n’h obriu-los obriu-l os

• CD: les mostres (les), l’esmorzar (el), la vacuna (la), caramels (en), els paquets (els). • CI: a l’encarregat (li), al seu fill (li), a la pacient (li), als nens (els), als veïns (els).

Pàg. 206-211 a ) b ) c )

En Pere Per e les hi ensenya. L’Alba l’hi porta. La infermera inf ermera la hi posa. d ) Els Reis els en donaven. e ) El carter car ter els els deixava.

e ) f ) g )

els en les hi els les l es h ) li’n

k ) l ) ) m ) n ) o ) p ) q ) r ) s ) t ) )

Els les l es deixes? dei xes? Els en deixes? Els el s deixes? deix es? Els el deixes? Els la l a deixes? deix es? Deixa-les-hi. Deixa-les -hi. Deixa-li’n. Deixa-li ’n. Deixa’ls-hi. Deixa’ls -hi. Deixa-l’hi. Deixa-l’ hi. Deixa-la-hi. Deixa-lahi.

• l’hi llegeix, la hi llegeix, els hi llegeix, les hi llegeix, li’n llegeix, li ho llegeix. • els el llegeix, els la llegeix, els els llegeix, els les llegeix, els en llegeix, els ho llegeix. a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

7

i ) ) j ) )

Van comprar comp rar -ne cinc, de gelats. En parla sempre malament, d’ella. Deixa- ho al rebost, això. Els van fer dimarts, els exàmens. Vas anar -hi ahir, al cinema? Vull preparar preparar--los després, els comentaris. En posa massa, de problemes. Les va repartir a la tarda, les fotografies.

8

a ) b ) c ) d ) e ) f )

9

a ) b )

10

En Jordi Jo rdi va v a dir-los-ho dir -los-ho.. No va ensenyar-v ensenyar-vos-la. os-la. Va presentar-no pr esentar-nos-la. s-la. Va amagar -los-les -los-les.. Va confiscar-no conf iscar-nos-en. s-en. Vull donar-vo donar-vos-les. s-les.

posa-l’h i, posa-la-hi, posa-l’hi, posa-l a-hi, posa’ls-hi, pos a’ls-hi, posa-les posa-les-hi. -hi. doneu-l’hi, doneu-la-hi, doneu-los-hi, doneules-hi. c ) fes-l’hi fes-l’hi,, fes-la-hi, fes -la-hi, fes-losfes-los-hi, hi, fes-les-hi f es-les-hi.. d ) obre-l’ obre-l’hi, hi, obre-la-hi ob re-la-hi,, obre’ls-hi obr e’ls-hi,, obre-les-hi. obre -les-hi. e ) guarda-l guarda-l’hi, ’hi, guarda-la guarda-la-hi, -hi, guarda’ls guarda’ls-hi, -hi, guarda-les-hi. prepara’ns-el troba’ns-el copia’ns- el compra’ns-el omple’ns-el va preparar-nos-el va trobar-nos-el va copiar-nos-el va comprar-nos-el va omplir-nos-el prepareu-nos-el trobeu-nos-el copieu-nos-el compreu-nos-el ompliu-nos-el 47


5/11/07

10:54

Página 48


12

a ) L’hi (CD + CC) CC) treia treia.. b ) Els hi (CD + CC) ha posat. c ) Els les (CI + CD) ensenyarem. d ) Van tallar-les-hi (CD + CI) o Les hi van tallar. e ) Els músics mú sics els els (CI + CD) han deixat. f ) Endreça- les-hi. (C (CD D + CC) CC) g ) Ningú no se’n (CRV) va adonar o Ningú no va adonar-se ’n. h ) Els l’ensenyaré. (CI + CD) i ) ) Sempre la hi (CD + CPred) he considerat. j ) ) Els la (CI + CD) regalarà.

No en ten tenia ia ni els els ha havia via cone conegut gut.. Tant Tant podia podia haver nascut en un racó del rial com en un clot de sorra de qualsevol platja. Dels seus primers anys, en recordava una que bevia i l’apallissava [...] Un dia se li ajuntà una companya cega i mig beneita, però manyaga. La dona n’aprenia i les hi geme gemegava gava.. Aviat la companya companya n’espe n’esperà rà un d’ells dos, un fill que no havia de veure. Una caiguda de tarda, mentre la feixuga dona s’endormiscava, el rodamón l’ abandonà, cansat d’ella. Els crits de l’enganyada l’esquinçaren i hi arribaren, que corria rost avall tapant-se-les per no sentir-los. • l’apallissava (el rodamón / a ell) • li ajuntà (a ell) • les gemegava (les cançons) • l’abandonà (la dona) • sentir-los (els crits)

LÈXIC 1

2

3

a ) b ) c ) d )

4

a ) b ) c ) d ) e ) f )

patxuxo: pioc, empiocat albornús o alborn ós : barnús sacatapos: tirabuixó, llevataps lejia: lleixiu berberetxos: escopinyes sótano: soterrani

5

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

anorac iglú brindiss brindi gimcana acròbata menhir eslògan orangutan

6

a ) carinyós b ) tacany

48

pària comanxe afalagar coala cangur barbacoa gautxo patata

c ) xulejar d ) xivato 7

a ) b )

monitor: pantalla de l’ordinado l’ ordinador. r. doble: actor acto r que en substitueix subs titueix un altre en el rodatge. c ) mòbil: telèfon mòbil. d ) memòria: dispo dispositiu sitiu que serveix per emmagatzemar dades.

8

• Jocs i lleure: jaquet, mahjong, mancala, alquerc, xaturanga. • Audiovisuals: màster, tràveling, flaix, lector, píxel. • Esports: ariet, blocar, esmaixar, triplet, t atami.

9

1. sombrilla: para-sol 2. colilles: burilles 3. sentar-se: asseure’s 4. xupete: xumet 5. metxero: encenedor 6. arrastrava: arrossegava 7. sombrero: barret 8. traje de bany: vestit de bany, banyador 9. frambuesa: gerd 10. bolso: bossa 11. mitja: mitjana

Pàg. 212-215

forma alternati a lternativa va adopció adaptació adaptació

e ) f ) g ) h )

adaptació adopció forma alternat alternativa iva adaptació

cloïssa, voral, sala d’operacions, malson, tulipa, selló, cinturó, pitet, acidesa (o coragre). a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h )

i ) ) j ) ) k ) l ) ) m ) n ) o ) p )

bric xat xip discjòquei discjòqu ei derbi disquet lísing màrqueting màrquetin g

10

a – 10; b – 5; c – 1; d – 3; e – 2; f – 4; g – 8; h – 7; i – 9; j – 6.


5/11/07

10:54

Página 49



a ) b ) c ) d ) e ) f ) g ) h ) i ) ) j ) ) k )

2

3

indústria la CEE l’ aeroport l’ IPC la història la hiena l’ institut la erra l’ esquimal l’ origen l’ urpa l’ italià

5

• Se’t veu satisfeta. • Se’ns veu satisfetes. • Se’m veu satisfeta. • Se’l veu satisfet. • Se’ls veu satisfets. • Se us veu satisfets.

6

• Me’l posaré al barret. • Te’ls emportes a la Garriga? • Te n’ hi poso una mica? • Se’l troba a tot arreu. • Se’ns van posar els pèls de punta. • Me l’estudiaré de memòria.

7

trenta-quatre; trenta-sis; dos-cents setze; mil nou-cents noranta-sis; tres mil cinc-cents quaranta-vuit; dos milions tres-cents disset mil noucents seixanta-set.

8

1. l’aurora 2. d’amor 3. m’obririen 4. del món 5. l’ombra 6. m’enduria 7. prendre’n

9

poti-poti; penya-segat; caragirat; llepafils; nordamericà; gira-sol; rodamón; socioeconòmic; somiatruites; busca-raons; xino-xano; eixugamà; prehistòria; vicepresident

la

a ) Pregunta-h Pregunta-ho o a la Isabel. b ) Visc als afores de Granollers. c ) M’agrada l’ambient que hi ha a l’ aeroport. d ) Les estrelles est relles brillen a l’ Univers. e ) Al poble del costat hi ha una gran festa a la una. f ) He anat a l’ Empordà a passar el cap de set g ) h ) i ) ) j ) ) k )

4

Hem presenta presentatt la instància a l’ oficina de l’Ajuntament. Demà aniré a l’hospit l ’hospital al perquè p erquè em facin f acin les anàlisis que el metge va indicar. Havia quedat qued at amb ell a l a porta de la universitat a la una. El iode és a la farmaciola. Plovisqueja; Plovisq ueja; m’enduré m’ enduré l’impermeable. La iaia m’ha fet un jersei de llana. Han renovat re novat els senyals de trànsit. La imaginació al poder! Alcanar és l’últim poble de Catalunya. En Ramon s’ha pintat pi ntat l’ungla de color negre. No m’interessa m’i nteressa ni l’una ni l’altra.

essa la Irene el iogurt l’ Enric l’ illa l’ 11 la anormalitat la UB l’ illot l’ interès l’ avaria l’ hivern la

Pàg. 216-221

LITERATURA 1

El meu àlbum, Àngel Guimerà. a ) «Avui t’han dit que em casava

i t’has posat a plorar»; tot el poema «De ton fill damunt dels llavis...»; el poema «Quan te trobo pel carrer...». b ) En els versos «… i ets meva! me va! ets meva!». c ) «mes ai, aquell mocador mo cador /serà amb mi tota la vida»; «mes encara veig la llàntia / com s’engronxa dolçament». d ) «Sóc com un que s’ofega s’ofega /i en res fa fort amb la mà.»

mana. Han marxat mar xat de la urbanització. Sembla que q ue vingui vin gui de l’hort. No era problema de la instal·lació elèctrica. Ha tret tr et una brossa del iogurt. Han donat don at una nova versió v ersió de la història.

• S’ha enfilat a l’arbre. • Va donar-me records per a l’Ignasi. • Us ensenyaré la imatge que més m’agrada. • No ens va explicar res de l’aventura. • Hem sopat a l’hotel. • No l’he vist des de l’any passat.

Pàg. 222-225

2

Les fulles seques, Àngel Guimerà. a ) La tramuntana. tr amuntana. b ) Amb una cobla, pel soroll so roll que fa.

49


5/11/07

10:54

Página 50

Llengua catalana i Literatura 3r ESO c )

Les dues primeres primer es estrofes es refereixen ref ereixen a la tardor; les dues següents (3 i 4), a l’hivern; les estrofes 5 i 6 fan referència a la primavera, i les dues últimes, a l’estiu.

VALUA A’T A VALU 1 2 3 4

LLENGUA I SOCIETAT

Pàg. 226

5 6

1

Resposta oberta.

7 8 9 10

50

a c a b c c b a b b

Pàg. 227 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

a c a b b b a b b c


5/11/07

10:54

Página 51

UNITAT


Pàg. 230

a ) b ) c )

El funcionari fu ncionari es disculpa dis culpa fins a sis vegades. Resposta oberta. Manté una actitud temorosa i insegura. La insistència a disculpar-se el fa semblar culpable. d ) L’esquit L’esquitxx d’un esternut esternut.. e ) El fet desencadenant, desencadena nt, l’esquitx l’esqui tx d’un esternut que va a parar a la calba del principal, es produeix a l’inici del conte.

2

Resposta orientativa: • Funcionari Txerviakov: insegur, servil, inquiet, poruc, temorós. • Principal Brisjàlov: comprensiu, ocupat, arrogant, resignat, displicent.

3

a ) b ) c ) d ) e ) f )

comprensi ó: l’actitud comprensió: l’ actitud que manté mant é el princip principal al davant la primera disculpa del funcionari. ràbia: quan el funcionari pren el determini d’escriure la carta al principal. servitud: servitu d: la sisena s isena vegada en què q uè el funcionari es disculpa. obediència:: l’acti tud que té el funcionari obediència f uncionari davant el consell de la seva dona. respecte: la primera pr imera vegada que el funcionafunci onari s’adreça al principal a fi de disculpar-se. desesperació:: la intervenció desesperació intervenció del principal després d’escoltar per sisena vegada la disculpa del funcionari.

9

4

Resposta oberta.

5


6


7

Txèkhov va néixer l’any 1860 a Taganrog, una petita ciutat al sud de Rússia. Tenia quatre germans i una germana, i els seus pares no tenien prou mitjans per proporcionar el benestar a tota la família. De tots els germans, Txèkhov era el més obedient i el més responsable i, cada matí, treballava a la botiga del pare. Tanmateix, a pesar de tots els esforços, el negoci familiar va anar a parar a la ruïna, i l’any 1876, per escapar-se dels creditors, tota la seva família va fugir a Moscou. Anton es va quedar a Taganrog per acabar els estudis secundaris, vivint a casa d’un amic de la família al fill de la qual feia classes. Es guanyava la vida ensenyant llengua i literatura a alumnes privats i enviava una gran part del sou als seus pares, que vivien en la misèria. Als disset anys va patir una malaltia greu, cosa que va despertar el seu interès per la medicina i el va impulsar a escollir la carrera de metge. L’any 1879 va obtenir una beca i va poder ingressar a l’Escola Superior de Medicina de Moscou, ciutat on es va reunir amb la família, sense deixar de donar suport material i moral als pares i als germans. En aquella època va començar a escriure sàtires, obres lleugeres i, sobretot, contes humorístics 51


5/11/07

10:54

Página 52


que publicava en revistes i diaris còmics de poca volada, bàsicament per aconseguir un sobresou. Txèkhov compaginava els estudis de medicina amb la feina de contista, dedicant-se amb el mateix entusiasme a les dues vocacions. Als vint-i vint-i-nou -nou anys, després d’un intent fracassat de fer una novel·la, Txèkhov va escriure el seu primer drama , Ivanov , amb el qual va obtenir el premi Puixkin –el premi literari més prestigiós de l’època. L’inici de la fama literària de Txèkhov va coincidir amb l’inici de la seva malaltia. Va contreure la tuberculosi abans dels trenta anys, però no va voler que la seva família se n’assabentés i se’n preocupés. Ocultant als parents i als amics un malestar que es feia cada vegada més greu, Txèkhov seguia treballant intensament, tant en el camp del conte com en el del teatre. La seva obra era aclamada tant pels literats més exigents i sofisticats de l’època com pels lectors més senzills. A banda d’una feina literària constant, Txèkhov no deixava de dedicar-se a la medicina, a més de portar a terme també un gran nombre d’accions socials amb objectius humanitaris. L’any 1901 es va casar amb Olga Knipper, actriu de la companyia del Teatre d’Art de Moscou. S’adonava que li quedaven pocs mesos de vida i va adoptar una actitud humil, discreta i resignada. Esperant que un bon tractament encara pogués salvar-lo, la seva esposa el va convèncer de passar una temporada al sanatori per a tuberculosos de la ciutat alemanya de Badenweiler, on va morir l’any 1904.

4

En el conte de Pere Calders, hi ha un narrador que relata la història, però deixa que els personatges que hi intervenen la protagonitzin. En aquest cas, les diferents veus estan representades pel narrador i els personatges següents: la infermera, el doctor i l’home del barret.

5

Resposta orientativa: • Estil indirecte: «un vespre esplèndid, el no menys esplèndid funcionari Ivan Txerkiakov seia a la segona fila de butaques observant amb els binocles Les campanes de Cornevei lle ». • Estil directe: «Disculpeu excel·lència, us he esquitxat... ha estat un accident».

6

Resposta oberta. A criteri del pr ofessorat.

MORFOSINTAXI 1

b ) c ) d ) e ) f ) g )

2

a ) b )

F V

c ) d )

F F

P ARLEM DEL TEXT 1

e ) f )

V V

g ) h )

V V

Pàg. 231-233

3

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )

Encara no he anat a casa, // però // hi aniré aviat. Estic força cansada, // tanmateix // aniré al cinema. A Lleida Llei da fa boira // i // a Girona Giro na fa sol. Aniràs de vacances a Tarragona // o // et quedaràs qued aràs a Sabadell? Sabadell? Va topar amb la paret // i // va recular de cop. M’agrada la música, músi ca, // per tant // m’he regarega lat un disc disc.. Me’n vaig a dormir // perquè // m’hauré de llevarr d’hor lleva d’hora. a. o: disjuntiv di sjuntiva. a. ni … ni: distri d istributiva. butiva. d’una banda b anda … de l’altra: l’ altra: distri distributiva. butiva. doncs: il·lat il·lativa. iva. però: adversat adversativa. iva. i: copulativa. cop ulativa. o … o: distribu di stributiva. tiva.

Resposta oberta. 3

2

a )

Pàg. 234-240

• Personatge únic: el funcionari Txerviakov. • Únic esdeveniment: l’esquitx d’un esternut. • Única o sèrie d’emocions: l’actitud i el comportament servil del funcionari. • Situació única: el temor de ser castigat i les disculpes a què el fet obliga. El punt de vista és extern. Un narrador omniscient relata la història. 52

• Ni vol anar a la festa ni m’hi deixa anar a mi. • Tinc la feina enllestida; per tant , me’n vaig a fer un tomb. • Vols que hi anem amb tren o prefereixes anarhi amb avió? • Vols aprovar els curs? Doncs estudia una mica més. • És un home intel·ligent; no obstant això , no el tenen per res.


5/11/07

10:54

Página 53


• Vols trucar-li però no t’atr t’atreveix eveixes. es. • S’ha enfadat i ha marxat sense dir adéu. • Li ha costat 256 €, és a dir , més del que es pensava. 4

5

• Coordinació: a ) però; per ò; b ) i; e ) o. • Subordinació: c ) on; d ) si si;; f ) enc encar araa que ; g ) abans que; h ) perquè. perq uè. a ) b ) c ) d ) e ) f )

La claror clar or envaeix env aeix l’espai; l ’espai; neix un nou dia. di a. La boira ho enteranyi enteranyina na tot: hem arribat a Lleida. En Pere Per e està distre distret; t; l’Anna l’ Anna se’l se’ l mira. mir a. El vent no s’atura; els el s pollancres es gronxen. gro nxen. Avui he anat a la peixater peixateria. ia. Les gambes eren d’Arenys. Sospiten que has estat tu; en tenen proves. p roves.

6

a ) b ) c ) d )

on que com si

e ) f ) g ) h )

qui perquè quan malgrat malg rat que que

7

a ) b ) c ) d )

angoixant científica científi ca xerrairee xerrair danesa

e ) f ) g )

fascinant insuportable insupor table de piquets pi quets taronges

8

Cada di a espero esper o que torni. Els han facilitat que accedeixin a l’habitatge / que puguin accedir a l’habitatge. c ) Ha sati satisfet sfet els oient oientss que l’ex l’exposi posició ció fos cohesionada. d ) Li han assegurat que li mantindr mantindran an el preu. e ) Les anàlisis anàl isis demostrar demostraran an que ha millorat. mil lorat.

a ) b )

sinó si no

c ) d )

10

a ) b ) c ) d )

doncs perquè perquè doncs

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )

simple composta: composta: composta: composta: composta: simple

si no si no

e ) f ) e ) f ) g ) h )

sinó si no

doncs perquè doncs perquè

(subordinada) quan (subordinada) el punt (juxtaposada) però (coordinada) i (coordinada)

g )

El pas següent va ser cercar l’animal que havia estat el causant d’aquella tremenda desgràcia, perquè , finalment, havia resolt matar-lo. Si en aquell moment l’hagués pogut trobar, no hi hauria hagut cap dubte sobre el seu destí, però semblava que l’astut animal, davant la violència de la meva còlera, s’havia alarmat i procurava no aparèixer, desafiant el meu humor actual. És impossible de descriure o d’imaginar, la meravellosa sensació de benestar que l’absència d’aquella detestable bestiola causava en el meu pit.

LÈXIC 1

Pàg. 241-244

a ) Polir. b ) És un verb. c ) v. (verb); tr . (transitiu); fig . col·loq. (ús col·loquial); pron .

(sentit figurat); (ús pronominal) d ) Les diverses di verses accepcions de la paraula. e ) L’entrada està en negreta; les abreviat abreviatures ures van en cursiva; els exemples també van en cursiva, i les definicions, en l letra rodona.

2

a ) b )

9

11

12

a ) b ) c ) d ) e ) f ) g )

En un En un En un En un En un En un En un

diccionar i enciclopèdic. encic lopèdic. diccionar i etimològic. eti mològic. diccionarii de pronúncia. diccionar diccionar i de sinònims sinònims.. diccionarii de barbaris diccionar barbarismes. mes. diccionar i especialitzat espec ialitzat.. diccionar i visual. vis ual.

3

No existeix un diccionari bilingüe català-occità, català-basc i català-ucraïnè català-ucraïnès. s.

4

• fonamentalment = bàsicament; ofici = feina; franquejat = sincerat; importants = fonamentals; colla = grup; vexat = humiliat; lleugeresa: irresponsabilitat. • Poden ser sinònims: discreció i reserva; vexat i ultratjat; lleugeresa i inconsciència inconsciència..

5

xatejar, polo (esport), mampara, ciberespai.

6

colesterol, coliflor, collarí, col·lidir, col·lisió, collita, collnegre, col·locat, colltorçar, colomí.

7

• a l a b ab al à • as s as s í • s a n d vi t x • Carnestoltes

si no

que

• b i qu i n i • xerinola • carambola

53


5/11/07

10:54

Página 54


• Llatinismes: persona non grata, lato sensu, odi et amo. • Popular: esmirriat, calçasses. • Argot: grifa, fati. • Barbarismes: desetxable, dominguero. • Termes literaris: al·literació, oxímoron, haiku, catàfora.

9

• habilitat, salze, menovell, confiscar, silenciosament, raucar, baldufa, oreneta.

h )

On vas a dinar? (Li demana on dinarà.) On vas? A dinar? (Li pregunta si se’n va a dinar.) i )) Què t’agrada cuinar? cui nar? (Li pregunta preg unta quin plat li agrada cuinar.) Què, t’agrada cuinar? (Li pregunta si li agrada cuinar.) j ) ) Els alumnes, que estaven en contra de la vaga, van alçar la mà. (Són tots els alumnes.) Els alumnes que estaven en contra de la vaga van alçar la mà. (Només uns quants estaven en contra de la vaga.) k ) En Daniel Dan iel és un farsant. far sant. No és honest. (Afirma que és un farsant.) En Daniel és un farsant? No. És honest. (Afirma que és honest.)

– reflexos: reflex; traurem: treure; atees: ateu; tisores: tisora; eugues: euga 10

• modest fatxenda • habitual intermitent • fastiguejar-se adelitar-se • arruïnat acabalat • estantís fresc • pesantor lleugeresa • il·lusió decepció • candir-se reanimar-se • compliment refús • abrusador gèlid ≠

2

≠

a )

≠

≠

b )

≠

≠

c ) d ) e ) f ) g )

≠

≠

≠

≠

11

Resposta oberta.


a ) b )

c ) d )

e )

f )

g )

54

h )

Pàg. 245-251

No és meu. (Diu (Di u que no és seu.) seu. ) No, és meu. (Diu que és seu.) Els estudiants, disfressats, van celebrar el Carnestoltes. (Són tots els estudiants.) Els estudiants disfressats van celebrar el Carnestoltes. (Només ho van fer els disfressats.) Com tornes! (S’estran (S’estranya ya de la manera com torna.) Com? Tornes? (S’estranya que torni.) Quan arribi, a rribi, el paquet estarà a punt p unt de sortir. (Fa referència a l’arribada d’algú.) Quan arribi el paquet, estarà a punt de sortir. (Fa referència a l’arribada del paquet.) Quan arribi el sopar, estarà preparat preparat.. (Es refereix a l’arribada del sopar.) Quan arribi, el sopar estarà preparat. (Es refereix al fet que el sopar estarà preparat.) Qui ha vist, vi st, l’Arnau? l’ Arnau? (No se sap a quina q uina perper sona ha vist l’Arnau.) Qui ha vist l’Arnau? (No se sap on és l’Arnau.) Què vols? Menjar? (Li demana si vol ara menjar.) Què vols menjar? (Li demana què vol per menjar.)

De la butxaca sortien tot de foteses: un tiquet de metro, una entrada de cinema , un clip, un mocador rebregat... (enumeració) L’Albert treball treballaa a Banyoles; la Rut , a Flix. (verb elidit) En Salvador, el de la farmàcia , ha mort. (incís) Tu, deixa’l estar! (vocatiu) Dosrius , 7 de novembre de 2007 (data) Passatge Pompeu Fabra F abra , 5, baixos (adreça) El veredicte del jurat, però, no era previsible. (Delimita el significat d’adverbis i conjuncions.) Que no volia tornar a veure’l , li va dir. (elements desplaçats)

3

a ) b ) c ) d )

coma punt i a part cometes punts suspensi suspensius us

4

a ) b ) c ) d ) e )

Fals, hi fem servir la lletra ll etra cursiva. cu rsiva. Fals, són tres. t res. Cert. Fals, escrivi escrivim m minúscula. minús cula. Fals, només al final. Cal tenir en compte que, en alguns casos, quan es pot produir alguna confusió en la lectura, s’admet que també es pugui col·locar al davant. Fals, acaben amb un punt. punt . Cert. Cert. Fals, davant no hi va mai, pot anar al darrere. Cert. Cert.

f ) g ) h ) i ) ) j ) ) k ) 5

e ) f ) g )

punt i coma cometes guió

Perquè s’utilitzen en sentit figurat. • esforçar-se • enemics (era la paraula exacta)


5/11/07

10:54

Página 55


– Així, com? – A la defensiva . – Jo no estic a la defensiva . Estic emprenyada –va treure una tona de foc pels queixals –. L’Anna va morir per culpa de tots , de tots! Ho entens? Això és el que més m’empipa . I per això no entenc de què serveix parlar-ne.

• desenvolupar • va prendre el determini / es va decidir 6

7

Ella no podia evitar de pensar en les paraules d’en Joan: «la vida, de vegades, et proporciona experiències que perduren per sempre més ». Tenia raó, i aquella n’era una . Caminava al seu costat d’esma; es deixava endur. Li mirà els ulls, el rostre, el perfil del front, el nas, la boca. Ell se n’adonà i es girà cap a ella . Ajuntaren els cossos en una abraçada suau i llarga , sense dir-se res. Se sentiren l’un de l’altre sense necessitat de d irs’ho. Després, quan el perfum d’aquell moment començava a perdre’s en algun racó dels seus cors, en Joan obrí els ulls , i amb la vista feta a la llum dèbil del recinte, anà distingint els objectes que, escampats en un discret desordre, eren sens dubte els estris i atuells d’aquell home. L’analfabetisme ha estat , al llarg de la història, un factor de marginació . Encara avui dia hi ha , al món, milions de persones que pel fet de ser analfabetes estan sotmeses a l’explotació per part dels il·lustrats. Saber llegir i escriure és fonamental . Però no n’hi ha prou de saber-ne : s’ha de practicar . Per als qui no llegeixen mai cap diari ni cap llibre , s’ha inventat l’expressió d’ analfabe analfabe ts func ionals . Tenen una aptitud, però no l’exerceixen , i ja se sap que quan no són exercitades amb la suficient constància , les aptituds es van debilitant . Contra els pessimistes, jo crec que a CataC atalunya es llegeix bastant més que fa 30 anys –o més que en fa 20 o 50 , és igual –. I aquest canvi no s’explica, només, per l’increment de la població . En qualsevol cas , és evident que s’editen molts més llibres i que es venen molts més exemplars , a més d’haver-se produït una expansió de les biblioteques , i això passa tot i l’atracció televisiva i la seducció que exerceixen les noves tecnologies audiovisuals . […]

LITERATURA 1

– Em va explicar que aquella nit va anar a buscar preservatius a la farmàcia i que no n’hi van voler vendre cap , i que després l’Anna va anar a l’hospital a demanar la píndola de l’endemà i no la hi van voler donar. – Ja . – Ho sabies, això? – Jo ho sé tot . – Per això estàs així ?

a ) bromuro:

bromur; nada : res; codejat: relasegle; palàc io : palau. b ) El protago protagonista nista s’ha tornat boig. La novel·la n ovel·la és l’estudi d’un cas clínic de bogeria, com diu el títol. c ) Comença tractant t ractant el metge de vostè, vost è, però a mesura que perd el control utilitza el tractament de tu. Li ha perdut tot el respecte. d ) El protagonis protagonista ta és un entusiasta ent usiasta del general Prim. El general Prim nasqué a Reus l’any 1814 i morí a Madrid el 1870, víctima d’un atemptat. Fill d’una família benestant, es dedicà a la política i a l’exèrcit. D’ideologia liberal, fou elegit diputat a Corts en diverses ocasions. cionat; sigle :


2

a ) b )

tertúli a debat c ) tertúli a d ) tertúli a

Pàg. 254

e ) f )

debat tertúli a g ) tertúli a h ) debat

2 3 4 5 6 7 8 9 10

i ) ) ) j )

debat debat k ) debat l ) ) debat

Resposta model: «Ei!»; «Ei! Com va això?»; «Per cert, et volia preguntar una cosa»; «Ep!»; «Escolta!», etc.

A VALU VALUA A’T 1

8

Pàg. 252-253

a c b a b a b b c b

Pàg. 255 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

c b a b a b b c b b 55


5/11/07

10:54

Página 56

Sol Llen3 Eso Cat

Recommend Documents