Filosofia. Preparació Selectivitat 2010
IES Lluís Vives Vives
Plató Conceptes clau: •
•
Antecedents: Orfisme–Pitagorisme Orfisme–Pitagorisme (ànima,) Sòcrates (veritats universals, universals, virtut i bé), Oposici Parménides!"eràclit (dos àmbits de realitat diferents, dos tipus de conei#ement), Ana#àgores ($o%s) ( antecedent de les causes ideals, però a final és materialista) &dees ('idos) i e#pressions sinònimes: ormes, odels, *ealitats , +eritats eterne eternes, s, ssers ssers en si, si, etcetc- 'ntita 'ntitats ts no materia materials, ls, immutab immutables les,, eterne eterness models dels éssers sensibles, etcn sensible( Topos oratós), el mn del devenir ( entre l.ésser i el no! esser) i on de les idees ( Cosmos noetikòs ) , el veritable ésser, aut/ntica realitat, immutable, eterna
•
•
Episteme (conei (conei#e #emen mentt aut/nt aut/ntic, ic, de la reali realitat tat eterna eterna ) Doxa ( Opini ,
conei#ement conei#ement dels éssers i fenòmens de mon sensible) •
•
•
•
•
•
•
0onei#ement 0onei#ement discursiu ( dianoia ): les ci/ncies demostratives, 1ue seguei#en un raonament matemàtic: geometria, matemàtica, m2sica, astronomia)&ntel3li &ntel3lig/nc g/ncia ia ( Noesis) : 0onei#ement profund i complet del mn de les idees, especialment especialment de la idea suprema: la idea del 4é 5ial/ctica: disciplina intel3lectual, derivada de la maie2tica socràtica, però amb inspiraci lògico!matemàtica, 1ue permet assolir el mà#im nivell de conei#ement&dea de 4é: &dea suprema, 'ntitat ideal 1ue es troba al 6cim 6 o nivell superior del mn de les idees- Principi ontològic ( origen de l.ésser i de l.ordre de la realitat) i epistemològic ( il3lumina la realitat per 1u/ pugi ser coneguda) *eminisc/ncia: 0on/i#er és recordar- 7es &dees 8an estat conegudes per l.ànima abans de néi#er- 7.ànima pot 6recuperar9 el seu conei#ement amb l.2s ade1uat de la ra- Però fins i tot 1uan conei#em amb el sentits i apli1uem conceptes, estem fent servir a1uestes idees- ( e#emple de la igualtat) Savi, filòsof: A1uell 1ue busca el conei#ement superior , la 6noesi9 i la catarsis de la seva ànima- A la *ep2blica el savi és el filòsof governant, el 1ue aplica a1uest conei#ement conei#ement en la vida 1uotidiana 1uotidiana ( acci /tica i poltica)Possee Posseei# i# la Prud/ Prud/nci ncia a o sofrosinè ( saviesa saviesa moral, moral, saber saber actuar actuar amb ;ustcia) ant el conei#ementconei#ement-
1
Filosofia. Preparació Selectivitat 2010 •
•
•
•
IES Lluís Vives
uncions de l.anima: 1uan l.anima s.introduei# en un cos, assumei# tres funcions diferenciades- *acional (&ntel3lecte, ra), &rascible (voluntat) i 0oncupiscible (desig)+irtut (moral): ?end/ncia, disposici i capacitat a actuar correctament , d.acord amb principis morals superiors, no egoistes- A cada part de l.anima li correspon una virtut 1ue li és pròpia- *a: Saviesa- +oluntat: +alor- 5esig: oderaci@ustcia: +irtut suprema, 1ue engloba a totes les altres- 0oincidei# amb l.ordre 1ue imposa la idea del 4é ( 8armonia, ordre perfecte) sobre el mn 8umà - Plat la definei# tant per l.individu com per la comunitat (polis)0onsistei# en 1ue cada part, classe o ésser desenvolupi la funci 1ue li s pròpia per la seva naturalesa- 7.ob;ectiu de la seva filosofia és establir un model de societat ;usta, amb un ordre estable i 1ue es correspongui amb l naturalesa 8umana, on l.8ome pugi assolir els seu ob;ectiu- Plat no accepta 1ue cap del sistemes poltics e#istents sigui ;ust ( Aristocràcia 8ereditària, oligar1ua, timocràcia, democràcia i tirania) odel d.estat platònic: isomòrfic amb l.ànima- ?res classes socials- 7a ;ustcia implica un ordre i e1uilibri entre les classes- eritocràcia intel3lectual
Lectura obligatòria: El Fedó o de l’ànima . 's tracta d.una obra on, a propòsit
de la mort de Sòcrates, Plat argumenta a favor de la immortalitat de l.ànimaPerò les seves conclusions van més enllà d.ai#ò: definei# la funci de la veritable filosofia i e#posa la seva ontologia i la seva epistemologia (es a dir, la teoria de les idees i les seves conse1/ncies) Desenvolupament de l’obra: 1. Plantejament de la tesi: després de la mort hi ha una vida millor
“un home que realment hagi dedicat la vida a la flosofa ha de tenir bon ànim quan li toqui morir i ha de tenir la bona esperança que, una vegada mort, ha d’obtenir els màxims béns., ara intentaré d’explicar-vos com és possible que això sigui aix.! 2. Per al flòso, la mort és l’alliberament dels impediments del cos
“"s possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l’a#uda de la ra$, al terme de la recerca, #a que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. % afrmem que el que desitgem és la veritat. &na vegada purs i deslliurats de la insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui s$n semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos el que és pur. 'ls qui cultiven la flosofa s’exerciten a morir i que ells s$n els homes que men(s por li tenen, a la mort. )i es tracta d’un flòso* de debò, #a que tindrà la convicci$ *erma que no podrà aconseguir el saber en la seva puresa en cap altra banda *ora d’all. “ 3. Primer arument: el cercle dels contraris
2
Filosofia. Preparació Selectivitat 2010
IES Lluís Vives
Es tracta d’un argument de caire cosmològic. Planteja que el processo de l’univers ha de ser cíclics, ja que , en cas contrari, amb el pas del temps, tot acabaria en un estat. El procés del pas de la vida a la mort també ha , per tant, de ser cíclic.
“)i els vivents neixen els uns dels altres, però d’altra banda els vivents van morint, com es podria evitar que totes les coses acabessin consumides en la mort+! !. "rument a partir de la reminisc#ncia de les idees Es tracta d’un dels arguments amb més pes i més genuïnament platònic. La reminiscncia és un !record" de idees que l’#nima havia oblidat . Plat$ e%posa que el matei% conei%ement sensorial és possible gr#cies a la reminiscncia. &i a'rmem, per e%emple , que dos coses s$n iguals, es perqu , prviament, hem aprés la idea de !igualtat". (questa noci$ l’havia adquirit l’#nima a una vida anterior, en contacte amb les !idees". j
“)i existeix realment allò de qu sempre parlem, el bell, el bé i tota mena d’essncia semblant, i és aquesta essncia a qu hem de re*erir tot el que ens ve pels sentits i si hem descobert que es tracta de quelcom que #a estava d’abans amb nosaltres i que amb ella hem de comparar aquelles coses sensibles, no deu ser necessari que existeixi també la nostra ànima #a des d’abans del naixement, #untament amb aquestes realitats!.
$. "rument a partir de la simplicitat de l’%nima ( di)erncia del di#leg de La *ep+blica, on Plat$ a'rmava la naturalesa tripartita de l’#nima, al ed$ de)ensa que l’#nima és una entitat simple, i, per tant, indescomponible . (mbdues tesis s$n compatibles si considerem que l’#nima a al que es re)erei% Plat$ al ed$ es l’#nima racional.
“l’ànima és allò que és més semblant al div, a l’immortal, a l’intelligible, al que té una *orma /nica i no es disgrega, al que roman estable sempre de la mateixa manera en canvi, el cos és el més semblant al que és humà, mortal, de *ormes m/ltiples, inintelligible, dissoluble i mai no roman idntic a si mateix. )i les coses s$n aix, no li escau al cos el *et de disgregar-se ràpidament, mentre que a l’ànima li escau no disgregar-se gens, o gairebé gens+ )i en el moment de la separaci$ 0mort1 és pura i no arrossega amb ella res de corporal, per no haver tingut cap comuni$ voluntària amb el cos durant la seva vida, sin$ que l’ha de*ugit i ha procurat recollir-se en si mateixa *ent d’això el seu exercici constant..., aleshores no haurà *et altra cosa que practicar com cal la flosofa i exercitar-se veritablement a morir sense difcultats. 2l llinatge dels déus no és perms que hi arribi ning/ que no hagi practicat la flosofa i que no hagi sortit d’aquest m$n totalment purifcat, sin$ només el que hagi estat amant de la saviesa. &. 'bjeccions 6. 1 Objecció de Simmies: L’argument de &ímmies de)ensa la concepci$ de l’#nima com l’harmonia del cos, o sigui, la combinaci$ ben )eta, i en la mesura correcta, de les propietats que mantenen el cos tensat i cohesionatla calor i el )red, la sequedat i la humitat, etc. teoria pitagòrica i alhora materialista/
3
Filosofia. Preparació Selectivitat 2010
IES Lluís Vives
“2ra bé, si resulta que l’ànima és una harmonia, és evident que, quan el nostre cos es relaxa *ora de mesura o s’encongeix a causa de les malalties o d’altres mals, serà inevitable que l’ànima quedi immediatament destru3da, tot i que sigui la part més divina, tal com passa amb les altres harmonies de sons o d’ob#ectes artifcials 4...5! &.2 'bjecci( de )ebes: *6ue la nostra ànima existia abans de venir a aquesta *orma humana, no
negaré que ho admeto de bon grat i àdhuc diria, si no sembla que em passo, que és cosa plenament demostrada. 'n canvi, que segueixi existint en algun lloc un cop hem mort, no em sembla que pugui ser. 7er altra banda, que l’ànima, com argumentava )mmies, no sigui més resistent i més durable que el cos, no hi estic d’acord, #a que em sembla que des d’aquest punt de vista li és molt superior.! L’argument de &òcrates, doncs, no acaba de provar que l’#nima sigui indestructible. 0ampoc no cal 12...3 con'ar que després de la mort la nostra #nima ha d’estar en algun lloc4- que sigui tan )orta com per tolerar repetits nai%ements i morts, no vol dir que no acabi morint del tot en alguna d’aquestes morts. +. esposta de -òcrates a -immies i a )ebes +. 5o caure en la misologia odi als arguments/ &$crates es declara el seu compromís amb al veritat, la qual cosa implica no de)ugir dels arguments contraris, i també buscar la veritat en si matei%a, i no l’assentiment dels demés. Es separa ai%í dels so'stes, que ensen6aven les arts del discurs i l’argumentaci$ per convéncer al demés i triom)ar davant un aidtori, independentment que sigui o no amb la veritat.
“els qui es dediquen als arguments contradictoris 0 els so'stes1 acaben creient-se els més savis de tots i els /nics que han arribat a establir que ni en les coses ni en els raonaments no hi ha res que sigui sa o *erm, 0..1 tinc el perill que en aquest moment #o no em comporti com un amant de la saviesa, sin$ com un inculte amant de sortir-se amb la seva. 6uan aquesta gent discuteix sobre qualsevol cosa, no es preocupa de pensar cap on porta el raonament seguint la q8esti$ que tracten, sin$ que el que desit#a és prendre una actitud que sigui acceptada pels presents. 9o, en canvi, en aquest moment em sembla que em distingeixo d’ells precisament en una cosa: el que em preocupa no és si el que #o dic sembla o no veritat als presents ;cosa relativament accessòria;, sin$, fns on és possible, si m’ho sembla a mi. “ +.1 esposta a -/mmies: l’%nima no pot ser una harmonia &òcrates e%plica que no és possible mantenir a la vegada la pree%istncia de l’#nima i entendre7la com l’harmonia dels elements corporals. E%posa els seg8ents arguments Primer- l’harmonia no pot e%istir abans o )ora dels elements corporals. &egon- l’harmonia no admet graus. &i l’#nima )os una harmonia no s’e%plicaria com hi ha #nimes virtuoses i vicioses, bones i dolentes, no hi hauria lloc per a les qualitats morals de l’#nima.
4
Filosofia. Preparació Selectivitat 2010
IES Lluís Vives
0ercer- tampoc es podria e%plicar la lluita entre el cos i l’#nima, ni es podria dir que l’#nima ha de controlar el cos. En síntesi, la teoria de l’#nima7harmonia és incompatible amb la concepci$ de l’home com a ésser moral 9a que la virutd o el vici s’entenien com una harmonia i una dis7harmonia , respectivament/
“)<=>2?'):;@oncs bé: els qui diuen que l’ànima és una certa harmonia, qu diran que s$n aquestes realitats que es troben en les ànimes, la virtut i el vici+ )$n encara una altra mena d’harmonia o de disharmonia+ &na ànima, la bona, està ben harmonitAada i, essent ella mateixa harmonia, té encara una altra harmonia i en canvi, l’altra està desharmonitAada i #a no té en ella cap altra harmonia+ +.2 esposta a )ebes: l’anima participa de la idea de 0ida eoria de les dees i la participiaci(4
Baig pensar que havia trobat en 2naxàgores un mestre de la causa dels éssers segons la intelligncia. Cai no podia pensar que 2naxàgores, havent afrmat que tot això havia estat ordenat per la ment, ho atribus a cap altra causa, sin$ que havia de mostrar que les coses es troben de la millor manera que es poden trobar. % ats que atribu3a una causa a cada una de les coses i a totes en com/, pensava que m’exposaria el que és millor per a cada una i el que és bo per a totes en com/. 0..1 aquella esperança meravellosa s’allun(ava de mi veient com aquell home no *eia servir la ment per a res, ni li atribu3a que *os la causa de l’ordenament de les coses, sin$ que donava com a causes l’aire, l’ter, l’aigua i moltes altres coses igualment *ora de lloc. Da mena de causa per la qual m’interesso0..1 7oso com a principi que hi ha el bell en si mateix, i el bo, i el gran i totes les realitats d’aquesta mena. )i em concedeixes això i estàs d’acord que hi ha aquestes realitats, confo que, partint d’aqu, et podré trobar i mostrar quina és la causa de la immortalitat de l’ànima. )i existeix alguna cosa bella *ora de la bellesa en si, no podria ser bella per cap altra causa si no és pel *et de participar en aquell bell en si. % el mateix dic sobre tots els altres casos. 2rgument 6u és el que s’ha de produir en un cos perqu sigui vivent+ ;D’ànima. 2ix, doncs, quan l’ànima s’empara de quelcom, sempre ve aportant-hi vida+ % la vida té un contrari, la mort. 7er tant, l’ànima mai no admetrà allò que és contrari al que ella sempre aporta. 2llò que no admet la idea d’imparitat, com ho anomenàvem+ %mparell. % allò que no admet la #ustcia o la cultura+ %nculte i in#ust % allò que no admet la mort com ho anomenem+ ;%mmortal. 2ra bé, l’ànima no admet la mort. 7er tant, l’ànima és immortal. 5. 6l mite de l’7ades. 8a eorafa del més enll%
“6uan l’ànima se’n va a l’Eades, no s’emporta amb ella res més que el seu bon comportament i la seva criança, coses que, segons diuen, poden benefciar o per#udicar en gran manera el que ha mort. 6uan un mor, el @aimon que a cada u li havia tocat en vida prova de portar-lo a un cert lloc on es reuneixen per ser #ut#ats els qui han d’anar a l’Eades, guiats per aquell a qui li ha estat encomanat de *er passar els d’aquest m$n a l’altre. D’ànima ben comportada i assen(ada segueix el guia i no ignora la seva condici$ present. 'n canvi, la que s’a*erra apassionadament al cos perqu, com hem
5
Filosofia. Preparació Selectivitat 2010
IES Lluís Vives
dit abans, durant molt de temps ha viscut aga*ada a ell i a la regi$ de les coses visibles, presenta molta resistncia i li dol molt, avançant per *orça i amb difcultat sota la conducci$ del :aimon que té assignat. % quan arriba on hi ha les altres ànimes, la que és impura i ha coms quelcom, sia un homicidi criminal o altres semblants maldats germanes i obra d’ànimes germanes, totes la de*ugen i li giren la cara. 'n canvi, la que ha viscut purament i moderadament troba que els déus l’acompan(en i li *an de guia, i passa a habitar el lloc que li escau. 6uan els morts arriben al lloc on els porta el seu :aimon, primer de tot s$n #ut#ats, tant els qui han viscut una vida bona i santa com els qui no. 2lguns, si apareix que han viscut una vida mit#ana, s$n condu3ts a l’2queront pu#ant a unes barques que els estan destinades i amb les quals arriben al llac. 2ll hi *an estada, i es purifquen pagant la pena de les seves mali*etes, fns a quedar lliures del que haguessin *altat, i també obté cada u el premi que hagin merescut les seves bones accions. F’hi ha d’altres que apareixeran com sense remei, a causa de la magnitud de les seves *altes: s$n els qui han *et molts i grans sacrilegis, homicidis criminals, transgressions diverses i coses d’aquesta mena. 'l dest que correspon a aquestes persones les empen( avall cap al ?àrtar d’on mai no sortiran. 'ls qui en el #udici s$n trobats que han *altat amb *altes certament greus, però no incurables , aquests necessàriament hauran de caure en el ?àrtar, però una vegada allà, al cap d’un an(, una onada els expulsa. 'ls qui resulta que han viscut una vida particularment santa s$n alliberats d’aquestes regions de la ?erra i, com deslliurats d’unes masmorres, pugen amunt fns a arribar a aquella estança pura on han d’habitar sobre la ?erra. % entre aquestes persones, els qui s’han purifcat a bastament per mit#à de la flosofa viuen deslliurats del cos per tot el temps a venir i assoleixen uns habitacles encara més bells que els d’aquells, que no es podrien descriure *àcilment, ni ens bastaria el temps que ara tenim. =al que *em tot el que puguem per tal que en aquesta vida tinguem part en la virtut i la saviesa, #a que el premi és bell, i l’esperança, magnfca. 2ra bé, mantenir amb *orça que les coses s$n tal com #o les he narrades no seria propi d’un home de sen( però que, tanmateix, les coses s$n aix o d’una manera semblant pel que *a a les nostres ànimes 0..1. 's un bell risc i val la pena deixar-se encisar per una creença com aquesta. =al que l’home que té aquestes creences tingui confança pel que *a a la seva ànima, especialment tots aquells que durant la seva vida van deixar de banda els plaers i els ornaments corporals, considerant-los cosa aliena, amb la conscincia, i, a més, que tenien e*ectes contraproduents. 7erqu qui ha posat tot el seu a*an( en els plaers que es deriven de la instrucci$ i ha tingut cura de la seva ànima, no amb ornaments aliens, sin$ amb els que li s$n propis, com ara la saviesa, la #ustcia, el coratge, la llibertat i la veritat, li espera la sortida a l’Eades sabent que l’haurà de *er quan el dest el cridi. 9. 8es disposicions per després de la mort i els moments fnals de -òcrates Preguntes dels exàmens PAU 1. Definicions: món intel·ligible; idea; el b! en si" ; opinió
, essncia, coses sensibles 6
Filosofia. Preparació Selectivitat 2010
IES Lluís Vives
. !emes a desen"olupar: •
•
• •
#$as%ens de l$&nima %ap al món intel·ligible %om d$as%ens per a 'ns presoners
'na mena d$allibera%ió i
'xpliqueu el sentit de la seg8ent pregunta retòrica del text: GHno hi ha la mateixa necessitat que tant aquestes essncies com les nostres ànimes existeixin abans que nosaltres naixem, i que si no existeixen les unes tampoc no existiran les altres+I. #a dialè%ti%a est& (en el llo% m!s alt dels nostres ensenaments. *er +'è di' *lató +'e ,i ,a d'es espè%ies de realitats-
#. Comparació: Con%ep%ió platòni%a del b! •
•
• • •
=ompareu la concepci$ de 7lat$ de l’ànima amb una altra concepci$ de l’ànima 0o del #o1 que es pugui trobar en la història del pensament. ilosofia pol/ti%a de *lató 0!s a dir1 la se2a %on%ep%ió del go2ern i la j'st/%ia #a per%ep%ió en la %on%ep%ió platòni%a del %oneixement Con%ep%ió d$idea
$. %pinió: Creie' +'e *lató t! raó +'an defensa +'e el 2eritable %oneixement no pro2! • dels sentits- 3aone' la resposta. •
• • •
=reieu que 7lat$ te ra$ quan de*ensa que es pot #ustifcar racionalment que l’ànima segueix existint després que el cos mori+ >aoneu la resposta. Els m!s sa2is ,an de go2ernar#a 2eritable realitat nom!s es pot %opsar per mitj& de la reflexió intel·le%t'al4dees innates-
