El sistema polític de la Restauració El pronunciament de Martínez Campos el desembre del 1874, acollit favorablement per l'exèrcit i les forces polítiues conservadores, conservadores, va si!nificar la restauraci" de la monaruia en la persona d'#lfons $%%& El polític cabdal del moment va ser #ntonio Cnovas, ue va assumir la re!ència fins a la tornada del rei el !ener del 187(&
Un nou sistema polític Els !rups conservadors espan)ols van rebre amb satisfacci" la *estauraci" dels +orb" peruè esperaven ue la nova monaruia tornaria l'estabilitat política i posaria fi a ualsevol intent de revoluci" democrtica i social a Espan)a& Cánovas no buscava el retorn als temps d'%sabel %%, sin" la vertebraci" d'un nou model polític ue superara al!uns dels problemes endèmics del liberalisme precedent- el carcter partidista i excloent dels moderats durant el re!nat isabelí, l'intervencionisme dels militars en la política i la proliferaci" d'enfrontaments civils& .er a aconse!uir el seu prop/sit, es va proposar dos ob0ectius- elaborar una constituci" ue vertebrara un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la !uerra de Cuba i al conflicte conflicte carií& a primera mesura política política d'importn d'importncia cia va ser la conv convocat ocat/ria /ria d'eleccions d'eleccions per a une uness Corts constituents, peruè la Constituci" del 1869, defensada per les forces polítiues m2s democrtiues, 3avia uedat, de fet, sense efecte despr2s de la proclamaci" de la *epblica& Mal!rat ue Cnovas no era partidari del sufra!i universal, va disposar ue les primeres eleccions del nou rè!im es feren per auest sistema, mal!rat ue posteriorment s'3auria s'3auria de tornar al sufra!i censatari& censatari&
La Constitució del 1876 a Constituci" elaborada l5an) 1876 2s una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufra!i censatari i la sobirania compartida entre les Corts i el rei& Es tractava, per tant, d5una constituci" de carcter clarament conservador conservador i inspirada en els valors 3ist/rics tradicionals de la monaruia, la reli!i" i la propietat& a Constituci" considerava la monarquia com una instituci" superior, inestionable, inestionable, permanent i al mar!e de ualsevol decisi" política& Constitua un poder moderador ue 3avia d'exercir com a rbitre en la vida política i !arantir la bona entesa i l5alternan9a entre els partits polítics& .er aix/, s'3i establia la sobirania compartida i s'3i ator!aven poders poders amplis al monarca- dret de vet, nomenament de ministres i potestat de convocar les Corts, suspendre:les o dissoldre:les sense comptar amb el !overn& es Corts eren bicamerals i es componien de ;enat i Con!r2s dels
? 18>?,, uan era en el pode poderr el partit liberal, liberal, es va aprovar el sufragi universal masculí #l ;enat, la meitat dels senadors 3o eren per dret propi o vitalici, cosa ue donava opci" al rei i al !overn de nomenar directament els senadors&
confessionalita nalitatt cat!lica cat!lica de l"#stat, l"#stat, mal!rat ue tolerava unes altres a Constituci" Constituci" tamb2 tamb2 proclama proclamava va la confessio creences sempre ue no se'n fera manifestaci" pblica& Conse!entment, es va restablir el pressupost de culte i clero per a finan9ar l'Es!l2sia& El nou text constitucional comptava tamb2 amb una prolixa declaració de drets, per/ la seua concreci" es remetia a lleis ordinries posteriors, ue, en !eneral, van restrin!ir:los molt, especialment especialment els drets d'impremta, d'expressi", d'associaci" d'associaci" i de reuni"& $ipartidisme i torn pacífic #ntonio Cnovas del Castillo, for9at per la prematura mort d5#lfons $%%, va introduir un sistema de !overn basat en el bipartidisme bipartidisme i en l"alternan%a en el poder dels dos !rans partits dinstics, el conservador i el liberal, ue renunciave renunciavenn als pronunciamen pronunciaments ts com a mecanism mecanismee per a accedir accedir al !ove !overn& rn& a implantac implantaci" i" d5un torn pacífic de dos partits polítics @el conservador i el liberalA !arantiria l'estabilitat institucional i posaria fi a la
intervenci" de l'exèrcit en la vida política, per/ a canvi !eneraria un false0ament electoral i la consolidaci" d5un rè!im oli!ruic cada cop m2s allun)at de la societat&
L"e&'rcit, ue constitua un dels !rans pilars del rè!im, va uedar subordinat al poder civil& #ixí, doncs, una reial ordre del 187( va establir ue la missi" de l'exèrcit era defensar la independència nacional i ue no 3avia d'intervenir en els enfrontaments entre partits& Com a contrapartida, s'ator!ava als militars una certa autonomia per als seus afers interns i es provea l'exèrcit d'un pressupost elevat& <'auesta manera, el torn pacífic va eliminar del panorama polític de la *estauraci" el problema dels pronunciaments militars i el prota!onisme de la presència militar en els partits i en la vida política espan)ola ue 3avien caracteritzat caracteritzat l5època d'%sabel %%&
1( La fi dels conflictes b'l)lics 'estabilitat del rè!im es va veure afavorida per la fi de les !uerres carlina i cubana& a *estauraci" borb/nica va privar la causa carlina d'una bona part de la seua 3ipotètica le!itimitat i al!uns personat!es del carlisme van acabar reconeixent #lfons $%%& # m2s, l'esfor9 militar del !overn durant l'an) 187( va fer possible la reducci" dels nuclis carlins a Catalun)a, mal!rat ue 3i 3avien aconse!uit al!uns èxits militars en les batalles d'#lpens i de Castellfollit& a intervenci" de l'exèrcit comandat per Martínez Campos va for9ar finalment la rendici" dels carlins a Catalun)a, a l'#ra!" i a Balència& o obstant aix/, el conflicte va continuar uns mesos m2s al .aís +asc i a avarra, on va ser traslladada la ma0or part de l'exèrcit !overnamental, ue va aconse!uir afeblir la resistència navarresa i basca fins a la seua rendici" total l'an) 1876& El febrer d'auest mateix an), el príncep Carles va travessar travessar la frontera francesa en direcci" a l5exili i la !uerra es va considerar considerar acabada en tot el territori& a conseència immediata de la derrota carlina va ser l'abolici" definitiva del rè!im foral& #ixí, doncs, els territoris bascos van uedar vinculats al pa!ament dels impostos i al servei militar, comuns arreu de l'Estat& #ra b2, l'an) 1878, es va estipular estipular un sistema de concerts econ!mics ue ator!ava un cert !rau d'autonomia fiscal a les províncies basues, en virtut de la ual auestes pa!arien anualment a l'administraci" central una uantitat determinada recaptada directament per les diputacions provincials& a fi de la !uerra carlina va permetre acabar m2s fcilment amb la insurrecci" cubana *+uerra dels eu -n.s, 1868:1878A& Com a resultat tant de l'actuaci" militar com de la ne!ociaci" amb els insurrectes, l'an) 1878 es va /au de 0anó 0anón n #uesta pau incloa una mplia amnistia, l'abolici" de l'esclavitud @aprovada si!n si!nar ar la /au l'an) 1888A i la promesa de reformes polítiues i administratives per les uals Cuba tindria representants en les Corts espan)oles& El retard o l'incompliment d'auestes reformes va provocar, l'an) 187>, un nou conflicte *+uerra C2iquita3 i la insurrecci" posterior del 18>(&
La vida política i l4alternan%a en el poder D
El funcionament del sistema polític dissen)at per Cnovas necessitava l'existència de dos !rans partits dinstics ue s'alternare s'alternarenn en el pode poder& r& #ues #uestt torn de partits es va complir de manera manera escrupolosa escrupolosa fins a la fi del se!le $%$, per/ a partir de la crisi de 18>8 les dificultats per mantenir el sistema i mantenir a les forces de l5oposici" fora del sistema cada cop foren m2s difícils&
(1 #ls partits din5stics Cnovas 3avia estat el diri!ent principal del partit alfonsí ue durant el ;exenni
ue a!lutinava els !rups polítics m2s conservadors @llevat dels carlins i dels inte!ristesA i ue va acabar sent Conservador El pro0ecte bipartidista de Cnovas necessitava un altre partit de anomenat simplement /artido Conservador carcter m2s pro!ressista, l'anomenada esuerra dinstica, i ell mateix en va proposar la formaci" a agasta # partir d'un acord entre pro!ressistes, unionistes i al!uns republicans moderats va nixer el .artido iberal: /artido Liberal Liberal #mbd"s partits els corresponia la tasca usionis:ta, ue m2s endavant seria cone!ut com a /artido d'unir els diferents !rups i faccions, amb l'nic reuisit d'acceptar la monaruia alfonsina i l'alternan9a en el poder& poder& .er auesta auesta ra", eren anomenats anomenats partits din5stics Els conservadors i els liberals coincidien ideol/!icament en les estions fonamentals, per/ diferien en al!uns aspectes i assumien de manera consensuada dos papers complementaris& Els dos defensaven la monaruia, la Constituci", la propietat privada i la consolidaci" de l'Estat 3beral, unitari i centralista& a seua extracci" social era molt 3omo!ènia i es nodrien principalment de les elits econ/miues i de la classe mit0ana benestant& Eren partits de minories, de notables, ue comptaven amb diaris, centres i comitès distributs arreu del territori espan)ol& Fuant a l'actuaci" pobtica, les diferències eren escasses& Els conservadors es mostraven m2s inclinats a l'immobilisme polític, proposaven un sufra!i censatari i la defensa de l'Es!l2sia i de l'ordre social& Els bberals defen defensav saven en el sufra! sufra!ii unive universa rsall mascu masculí lí i estav estaven en m2s m2s inclin inclinats ats a un reform reformism ismee social social de carct carcter er m2s m2s pro!ressista i laic& .er/, .er/, en la prctica, l'actuaci" dels dos dos partits en el poder no diferia en l'essencial, l'essencial, pel fet ue 3i 3avia un acord t5cit de no promul!ar cap llei ue for9ara l'altre partit a dero!ar:la uan tornara al poder& 'alternan9a re!ular en el poder entre auestes dues !rans opcions dinstiues @torn pacíficA tenia com a ob0ectiu asse!urar l"estabilitat institucional El torn en el poder uedava !arantit peruè el sistema electoral invertia els termes propis del sistema parlamentari& <'auesta manera, uan el partit del !overn patia un proc2s de des!ast polític i perdia la confian9a de les Corts, el monarca cridava el cap del partit de l'oposici" a formar !overn& #les3ores, el nou cap del !overn convocava eleccions amb la finalitat d5aconse!uir el nombre de diputats necessari per a formar una ma0oria parlamentria ue b permetera !overnar&
(( alseament electoral i caciquisme El sistema del torn pacífic es va poder mantenir durant m2s de vint an)s !rcies a la corrupci" electoral i a la utilit utilitzac zaci" i" de la influè influènc ncia ia i del del pod poder er econ/ econ/mic mic de determ determina inats ts indivi individus dus sobre sobre la societ societat at @cacic @cacicsA& sA& El caciquisme va ser un fenomen ue es va donar en totes les re!ions d'Espan)a, per/ all on va assolir m2s desenvolupament desenvolupament va ser a #ndalusia, #ndalusia, Galícia i Castella&
L"adulteració del vot va constituir una prctica 3abitual en totes les eleccions, ue es va aconse!uir per mit0 del restabliment del sufra!i censatari, un tracte m2s favorable als districtes rurals davant dels urbans i, sobretot, per la manipulaci" i les trampes electorals& El triomf del partit ue convocava les eleccions peruè 3avia estat reuerit per a formar !overn era convin!ut prèviament, i s'aconse!uia !rcies al false0ament dels resultats& #ixí, doncs, el triomf electoral permetia la creaci" d'una mplia ma0oria parlamentria al partit !overnant& Els cacics eren persones notables, sobretot del medi rural, sovint rics propietaris ue donaven faena a 0ornalers i ue tenien una !ran influència en la vida local, tant en aspectes socials com polítics& =amb2 podien ser advocats, professionals de presti!i o funcionaris de l'administraci", ue controlaven els a0untaments, feien informes i certificats personals, diri!ien el sortei! de les uintes, proposaven el repartiment de les contribucions i podien resoldre o complicar els trmits burocrtics i administratius& #mb la seua influència, els cacics orientaven la direcci" del vot, a!raen amb HfavorsI la fidelitat electoral i discriminaven els ui no respectaven els seus interessos&
governadors civils Els cacics van manipular les eleccions contínuament d'acord amb les autoritats, sobretot els governadors de les províncies& El con0unt de trampes electorals ue a0udava a aconse!uir l'adulteraci" sistemtica dels
tupinada da .er a aconse!uir l'elecci" del candidat result resultats ats elector electorals als 2s el ue es conei coneixx amb amb el nom nom de tupina !overnamental, no es dubtava a l'3ora de falsificar el cens :incloent:3i persones mortes o impedint el vot de les vives:, manipular les actes electorals, exercir la compra de vots, amena9ar l'electorat amb coaccions de tota mena i fins i tot emprar la violència per a atemorir els contraris&
( #l desenvolupament del torn de partits #l llar! del període ue va transc"rrer entre els an)s 1876 i 18>8 el torn va funcionar amb re!ularitat- de totes les eleccions realitzades, sis van ser !uan)ades !uan)ades pels conservadors i uatre pels liberals& Mal!rat ue l'alternan9a va travessar moments difícils, la primera crisi del sistema es va produir de resultes de l'impacte del desastre del 18>8, ue va erosionar els polítics i els partits dinstics& El .artido Conservador es va mantenir al !overn des de l'an) 187( fins al 1881, uan ;a!asta va formar un primer !overn de tipus liberal, ue va introduir el sufra!i universal masculí per als comicis municipals @188DA& 'an) 1884 Cnovas va tornar al poder, per/ el temor a una possible desestabilitzaci" del sistema polític despr2s de la mort del rei #lfons $%% @188(A, va impulsar un acord entre conservadors i liberals, l5anomenat /acte del /ard /ardo o a seua finalitat era donar suport a la re!ència de Maria Cristina i !arantir la continutat de la monaruia davant de les fortes pressions dels carlins i dels republicans& ;ota la re!ència, el .artido iberal va !overnar m2s temps ue el Conservador& ?, els liberals van impulsar una important obra reformista per a incorporar al sistema al!uns drets associats als ideals de la *evoluci" del 1868& En auest període, es va aprovar la lei d'associacions @1887A, ue va eliminar la distinci" entre partits le!als i ilJle!als i va permetre ue entraren en el 0oc polític les forces opositores, es va abolir l'esclavitud @1888A, es va introduir la celebraci" de 0udicis per 0urats, es es va impulsar un nou nou codi civil @188>A i es es van dur a terme terme reformes de la 3isenda 3isenda i militars& .er/ la reforma m2s transcendent va ser indubtablement la implantaci" del sufragi universal masculí en les eleccions !enerals @18>?A& <'auesta manera, el cens electoral es va ampliar de 8????? persones a prop de (??????, peruè va donar vot als 3omes m2s !rans de D( an)s& =anmateix, la universalitzaci" del sufra!i va uedar desvirtuada amb la continutat dels vells mecanismes de frau i de corrupci" electoral, ue van fer impossible una veritable democratitzaci" del sistema& a darrera dècada del se!le es va mantenir el torn pacífic de partits- el 18>?, els conservadors van tomar al poder, el 18>D 3i van tornar els liberals i el 18>( Cnovas va assumir la presidència del !overn fins al 18>7, personalisme isme del sistema va deteriorar els partits, ue depenien uan uan va ser assa assassi ssina nat& t& Mal!ra Mal!ratt aix/, aix/, el personal excessivament de la personalitat dels seus líders, i va provocar dissidències internes i la descomposici" d'ambd"s partits& En el .artido iberal van sor!ir personat!es com Germn Gamazo i #ntonio Maura, ue van provocar l'aparici" de faccions i la desor!anitzaci" desor!anitzaci" del partit& Fuant als conservadors, va destacar la dissidència dels reformistes de ranciso ;ilvela, ue va aconse!uir a!lutinar les diferents faccions despr2s de la mort de Cnovas&
Les forces polítiques marginades del sistema
1 L"evolució del republicanisme republicanisme L i el 1>?1, ue a!rupaven les diferents famílies republicanes amb l'excepci" dels possibilistes& Mal!rat ue les aliances van permetre au!mentar els escons parlamentaris, el republicanisme va perdre part de les seues anti!ues bases socials i va 3aver de lluitar pels vots populars en competència amb el /artido ocialist ocialistaa =brero =brero #spanol #spanol @.;NEA, fundat per /ablo >glesias l'an) nou obreris:me representat pel /artido 187>&
( La reconversió del carlisme
El .artit Carií no va oblidar completament la seua tradici" insur:reccional i va promoure al!uns intents fracassats els an)s 18>> i 1>??, mal!rat ue els seus diri!ents principals van optar per la via política& =amb2 =amb2 va continuar mantenint les 0eraruies militars vinculades al record de la darrera !uerra i va fundar una milícia, el eBquet, ue va aduirir importncia en la dècada del 1>L?&
-ltres forces polítiques & 'an) 188D, el !eneral errano va crear un >:quierdaa in5stica in5stica o obstant aix/, nin! no va poder mai sostreure a ;a!asta el altre altre !rup !rup anome anomenat nat >:quierd liderat!e dels liberals, i els nous partits van tenir un suport electoral escs&
#l sorgiment de nacionalismes i regionalismes
D1 #l nacionalisme catal5 a re!i" pionera en el desenvolupament desenvolupament d'un moviment re!ionalista va ser Catalun)a, on al llar! del se!le $%$ 3avia tin!ut lloc un creixement econ/mic superior al de ualsevol altra re!i" espan)ola& a industrialitzaci" 3avia fet de +arcelona i de la seua rodalia la primera zona industrial d5Espan)a, i 3avia propiciat el naixement d'una d'u na influe influent nt bur! bur!esi esiaa d5emp d5empres resari ariss indust industria rials& ls& # #ues uestt nou !rup !rup socia sociall senti sentiaa ue ue els seus seus intere interesso ssoss econ/ econ/mic micss estav estaven en poc represen representat tatss en els difere diferents nts !overns, !overns, i va fer de la defen defensa sa del proteccionisme un element a!lutinador& a!lutinador& El desenvolupament socioecon/mic de Catalun)a va dur tamb2 aparellat un renaixement notable de la cultura catalana i una expansi" de l's de la llen!ua pr/pia, el catal& En auest context, i a mit0an se!le $%$ va nixer un moviment ue va rebre el nom de enai&en%a, l'ob0ectiu del ual era la recuperaci" de la llen!ua i dels trets d'identitat catalans& <'auesta manera, el catalanisme va sor!ir de la con0unci" del pro!r2s econ/mic i del renaixement cultural, o, com es va dir ales3ores, de la uni" de l'aranzel i de la poesia& <'altra banda, en la dècada del 188? es va desenvolupar el catalanisme polític, ue va tenir diferents corrents& Kn va estar basat en el tradicionalisme i va tenir en el bisbe Eorras i $ages el mxim representant& Kn altre era de carcter pro!ressista, de base popular i amb principis federalistes i va estar encorat0at per Aalentí -lmirall, ue sol ser considerat com el pare del catalanisme polític& #lmirall va fundar l'an) 188D el Centre Catal5, ue va comen9ar a defensar l'autonomia de Catalun)a&
Kn pas molt important en la consolidaci" del catalanisme polític va ser l'elaboraci" de les $ases de ;anresa l'an) 18>D, un document produt per la 8 va acr2i:xer l'inter2s de la bur!esia catalana per tenir la seua pr/pia representaci" política al mar!e dels partits dinstics& 'an) 1>?1 es va crear la Lliga egionalista, rancesc Cambó El nou partit obra de l'intelJlectual nacionalista #nric /rat de la iba i del 0ove advocat rancesc aspirava a participar activament en la política i a tenir representants en les institucions ue defensaren els interessos del catalanisme& 'èxit electoral va convertir la li!a en el primer partit de Catalun)a al llar! del primer ter9 del se!le $$&
D( #l nacionalisme basc El nacionalisme basc va sor!ir en la dècada del 18>?& En els seus orí!ens cal considerar la reacci" davant de la pèrdua d5una part substancial dels furs f urs despr2s de la derrota del carlismeP per/ tamb2 el desenvolupament desenvolupament d'un corrent cultural en defensa de la llen!ua basca, l'eusQera, ue va donar lloc a la creaci" del moviment dels 'uscars, amb un important component reli!i"s i de defensa de les tradicions& El !ran propulsor va ser abino de -rana, ue sentia una !ran passi" per la cultura aut/ctona d'EusQalerria @nom basc del territori on es parla eusQeraA& #rana va considerar considerar un !ran perill per a la subsistència de la cultura basca l'arribada d5immi!rants procedents d'altres re!ions d'Espan)a a la zona minera i industrial de +ilbao, de resultes de l'enorme expansi" de la mineria i de la siderr!ia basues el darrer ter9 del se!le $%$& .ensava ue auesta poblaci" de maQetos @nom ue es donava a auests immi!rants no bascosA posava en perill la llen!ua basca :reduda ales3ores a petits territoris rurals:, les tradicions i l'ètnia basca& es propostes d'#rana van arrelar en diferents sectors, sobretot en la petita bur!esia, i l'an) 18>( es va crear el /artit /artit ?acionalis ?acionalista ta $asc $asc a +ilba #u:Fadi,i, una +ilbao& o& #rana #rana va pop popula ularitz ritzar ar un nou nom per a la seua ptria, ptria, #u:Fad bandera pr/pia i va proposar un lema per al partit- Gu i llei antigaG El moviment estava impre!nat d'un !ran sentiment cat/lic i de defensa de la tradici", pretenia impulsar la llen!ua i els costums bascos i defensava la puresa racial del poble basc, de manera ue va aduirir un cert sentit xen/fob& En un primer moment, el .+ es va declarar de manera immediata independentista en relaci" amb Espan)a, per/ auesta posici" va anar evolucionant evolucionant cap a l'autonomisme& Mal!rat ue a la mort d'#rana van sor!ir dissensions dins del nacionalisme basc, el seu pro!r2s electoral va ser constant en les primeres dècades del se!le $$& El seu rival principal en la defensa de la identitat basca va ser el carlisme, ue tamb2 reclamava la tornada dels furs, i ue a avarra tenia molta m2s for9a&
D #l nacionalisme gallec # m2s del catal i del basc, un altre nacionalisme amb un cert relleu va ser el galleguisme, ue va tenir un carcter estrictament cultural fins ben entrat el se!le $$& a llen!ua !alle!a s'usava sobretot en el medi rural, i a mit0an mit0an se!le se!le $%$, intelJlectua intelJlectuals ls i literats literats !allecs !allecs van emprendre emprendre el camí de conv convertir: ertir:la la en llen!ua literria& literria& #ix/ va donar lloc al naixement del corrent anomenat e&urdimento, moviment en uè la fi!ura literria m2s influent va ser la poetessa osalia de Castro *187B188H3 Knes minories cultes, insatisfetes davant de la situaci" del país, van comen9ar a atribuir la responsabilitat del retard retard econ/mic a la subordina subordinaci" ci" política de Galícia, ue for9ava molts !allecs !allecs cap a l"emigi"ació
DD Aalencianisme, aragonesisme i andalusisme Els moviments de ressor!iment cultural ue despr2s van passar a l'esfera l' esfera política es van donar tamb2 de manera incipient en altres re!ions com Balència, #ra!", #ndalusia i, fins i tot, Castella& .er/ la seua expansi" no es va produir fins ben entrat el se!le $$ i, especialment, especialment, durant la ;e!ona *epblica, la Constituci" de la ual preveia la creaci" d'autonomies re!ionals& El m2s important va ser el moviment valencianista, ue va nixer com un corrent cultural de reivindicaci" de la llen!ua i de la cultura pr/pies @*enaixen9aA i va tenir en Eeodor Llorente i Constantí Llombart els mxims representants& El naixement del valencianisme polític cal situar:lo a l'inici del se!le se!le $$, amb la creaci" creaci" de l'or!anitzac l'or!anitzaci" i" Aal'ncia ?ova @1>?4A, ue va promoure la .rimera #ssemblea *e!ionalista Balenciana amb la finalitat de comprometre tots els partits polítics en la creaci" d'un pro0ecte valencianista& valencianista&
La +<#- "
'an) 18>( va esclatar a Cuba una nova insurrecci", a la ual es va afe!ir despr2s la rebelJli" de les illes ilipines& 8, Espan)a va perdre els darrers territoris colonials i va restar im:mersa en una !reu crisi política i moral&
H1 Cuba, la perla de les -ntilles L va proposar a les Corts l'aprovaci" d'un pro0ecte de reforma de l'estatut colonial de Cuba, per/ va ser derrotat per la forta pressi" dels interessos econ/mics espan)ols, espan)ols, ue no estaven disposats a fer cap concessi" a la H.erla de les #ntillesH ue els po!uera vulnerar& a ineficcia de l'administraci" per a introduir reformes en la col/nia va estimular els desi!s d'emancipaci", i l'indepen l'independenti dentisme sme va anar !uan)ant !uan)ant posicions posicions davant de l'autonom l'autonomisme isme&& 'an) 18>L, un intelJlect intelJlectual, ual, @os ;artí, va fundar el /artido evolucionario Cubano l'ob0ectiu del ual era la consecuci" de la independència i ue de manera immediata va aconse!uir suport exterior, sobretot dels Estats Knits& 'independentisme va au!mentar rpidament la seua base social i va comptar amb el suport de cabdills revolucionaris com Mximo G"mez, #ntonio Maceo i Calixto García, ue s'3avien distin!it en la lluita contra les tropes espan)oles en la !uerra dels 1, el !overn espan)ol va elevar les tarifes aran:el5ries per als productes importats a l'illa ue no procediren de la .enínsula @aranzel CnovasA& En auell temps, el client econ/mic principal de Cuba eren els Estats Knits, ue compraven uasi la totalitat dels !rans productes cubans, el sucre i el tabac, mentre ue
auesta potència nom2s podia exportar a Cuba productes amb forts aranzels d'entrada& 'an) 18>4, els EK# comp compra rave venn el 88,1 88,1R R de les les expo export rtac acio ions ns cuba cubane nes, s, per/ per/ nom2 nom2ss es bene benefi fici ciav aven en del del LDR LDR de les les seue seuess importacio importacions, ns, ue continua continuaven ven procedin procedintt ma0oritria ma0oritriament ment d'Espan) d'Espan)a& a& El presiden presidentt nord:amer nord:americ ic Iilliam ;cJinle. va manifestar la seua protesta per auesta situaci" i va amena9ar amb tancar les portes del mercat nord:americ al sucre i al tabac cubans si el !overn espan)ol espan)ol no modificava la seua política aranzelria en l'illa& # la por ue aix/ produir una nova insurrecci" independentista, es va afe!ir ara el temor ue, si es produa, po!uera comptar comptar amb el suport dels Estats Knits&
H( La gran insurrecció 'an) 187> es va produir un nou intent d'insurrecci" contra la presència dels espan)ols espan)ols a l'illa ue va donar lloc +uerra C2iquita C2iquita a insurrecci" dels mambises :nom amb el ual es coneixia els insurrectes a l'anomena l'anomenada da +uerra cubans: va ser derrotada l'an) se!ent per la manca de suport, l'escassetat d'armament i la superioritat de +rit itoo de $aire $aire del D4 de febrer de 18>( va donar inici a una l'exèr l'exèrcit cit espan espan)o )ol& l& .ocs .ocs an) an)ss despr2 despr2s, s, el +r insurrecci" !eneralitzada& a rebelJli" va comen9ar a l'est de l'illa, a ;antia!o de Cuba, per/ es va estendre rpidament a la zona occidental on 3i 3avia la capital, l'Savana& El cap del !overn espan)ol, Cnovas del Castillo, 3i va enviar un exèrcit comandat pel !eneral ;artíne: Campos, ue considerava ue la pacificaci" de l'illa reueria una forta acci" militar, ue 3avia d'anar acompan)ada d'un esfor9 polític de conciliaci" amb els insurrectes& Martínez Campos no va aconse!uir controlar militarment la rebelJli" i per auest motiu va ser substitut pel !eneral Aaleriano Ie.ler, ue es va proposar canviar completament completament els mètodes de lluita i va iniciar una fèrria repressió .er evitar ue els insurrectes au!mentaren el nombre d'adeptes en el m"n rural, va or!anitzar les concentr concentracion acionss de camperols, camperols, els uals eren obli!ats a canviar d5assentament i eren reclosos en pobles determinats per a evitar el seu contacte amb els combatents& Te)ler Te)ler va tractar molt durament els rebels, aplicant a molts d5ells la pena mxima i tamb2 la poblaci" civil, entre la ual es van estendre la fam i les epidèmies& En el terren) militar, la !uerra no era favorable als soldats espan)ols, 0a ue tenia lloc en plena selva, la mani!ua, i contra unes forces molt escampades en el territori, ue es concentraven i es dispersaven rpidament& i els soldats espan)ols espan)ols estaven entrenats per a enfrontar:se a una !uerra d'auest tipus ni l'exèrcit comptava amb els mit0ans adients& El mal aprovisionament, la manca de pertrets i les malalties tropicals van causar una !ran mortaldat entre les tropes i van fer de la vict/ria final un ob0ectiu cada ve!ada m2s difícil d'assolir& 'an) 18>7, despr2s de l'assassinat de Cnovas i conscients del fracs de la via repressiva propiciada per Te)ler, e)ler, el nou !overn liberal el va destituir del crrec crrec i va encarre!ar encarre!ar el comandam comandament ent al !eneral !eneral $lanco # m2s, m2s, va iniciar una una estrat'gia de conciliació amb l5esperan9a d'espentar els separatistes a pactar una f"rmula ue mantin!uera la sobirania espan)ola en l'illa i evitara el conflicte amb els Estats Knits& .er aix/ va decretar l4autonoinia de Cuba, el sufra!i universal masculí, la i!ualtat de drets entre insulars i peninsulars i l'autonomia aranzelria& .er/ les reformes van arribar massa tard- els independentistes, ue comptaven amb el suport nord: americ, es van ne!ar a acceptar la fi de les 3ostilitats, ue va ser unilateralment declarada pel !overn espan)ol& .aralJlelament al conflicte cub, l'an) 18>6 es va produir una rebelJli" en les illes ilipines a col/nia del .acífic 3avia rebut una escassa immi!raci" espan)ola i comptava amb una feble presència militar, ue es veia refor9ada per un important contin!ent de missioners dels ordes reli!iosos principals& Els interessos econ/mics espan)ols eren molt menors ue a Cuba, per/ es mantenien per la seua producci" de tabac i pel fet de ser una porta d'intercanvis d'intercanvis comercials amb el continent asitic&
Liga ilipi ilipina, na, fundad @os i:al i:al l'an) 18>D, i en 5indep 5independe endentism ntismee va uallar en la formaci" de la Liga fundadaa per @os Jatipunan nan #mbdues van tenir el suport d'una facci" de la bur!esia mestissa l'or!anitz l'or!anitzaci" aci" clandestina clandestina Jatipu 3ispanoparlant i de !rups indí!enes& a insurrecci" es va estendre per la província de Manila i el capit !eneral Camilo García .olavie0a va dur a terme una política repressiva, r epressiva, condemnant condemnant a mort *izal al final de l'an) 18>6& El nou !overn liberal del 18>7 va nomenar capit !eneral ernando .rimo de *ivera, ue va promoure una
ne!ociaci" indirecta amb els principals caps de la insurrecci", fet ue va donar com a resultat una pacificació moment5nia de l'arxipèla!&
H La intervenció dels #stats (, uan el president McWinle) va mostrar obertament el seu suport als insurrectes, als uals enviava armes per via marítima& 'ocasi" d'intervenir en la !uerra la va donar l'incident del cuirassat nord:americ ;aine, ue va esclatar al port de l'Savana, l'abril del 18>8& Els Estats Knits van culpar falsament del fet a!ents espan)ols i va enviar a Espan)a Espan)a un ultimtum en uè se li exi!ia la retirada de Cuba& El !overn espan)ol va ne!ar ualsevol vinculaci" amb el Maine i va rebut0ar l'ultimtum nord:americ, amena9ant declarar la !uerra en cas ue l'illa f"ra envada& Els diri!e diri!ents nts políti polítics cs espan espan)o )ols ls eren eren con consci scien ents ts de la inferi inferiori oritat tat milita militarr espan espan)o )ola, la, per/ per/ van con consid sidera erar r 2ispanonordBamericana 3umiliant l'acceptaci", sense lluita, de l'ltimtum& Comen9ava així la guerra 2ispanonordBamericana Kna esuadra comandada per l'almirall Cervera va partir cap a Cuba, per/ va ser rpidament derrotada a la batalla de antiago, on s'enfrontaven vaixells malmesos contra navilis moderns& Els Estats Knits van derrotar i!ualmen i!ualmentt una altra esuadra esuadra espan)ola espan)ola a les ilipines, a la batalla de Cavite El desembre dels 18>8, es va si!nar si!nar la /au de /arís per la ual Espan)a es comprometia a abandonar Cuba, .uerto *ico i les ilipines, ue van passar a ser un protectorat nord:americ& 'exèrcit espan)ol en va tornar ven9ut i en condicions llastimoses, mentre ue molts espan)ols es preparaven per evacuar l'illa i repatriar els seus interessos&
Les conseqK'ncies del desastre del 98 6
a derrota i la pèrdua conse!ent de les col/nies van ser cone!udes com el Hdesastre del >8H& Mal!rat ue la crisi del sistema polític i, en part, de la societat i de la cultura espan)oles s'3avien anunciat 0a des d'abans, el desastre es va convertir en la primera !ran crisi del sistema polític de la *estauraci"&
61 8 va ser fonamentalment una crisi moral i ideol!gica, ue va causar un important impacte psicol/!ic entre la poblaci"& a derrota va sumir la societat i la classe política espan)ola en un estat de
desencís i de frustraci" peruè va si!nificar la destrucci" del mite de l'imperi espan)ol :en un moment en uè les potències europees estaven construint extensos imperis colonials a Xsia i a Xfrica, i la rele!aci" d'Espan)a a un paper de potència secundria en el context internacional& # m2s, la premsa estran!era va presentar Espan)a Espan)a com una Hnaci" moribundaH, amb un exèrcit totalment inefica9, un sistema polític corrupte i uns polítics incompetents& #uesta #uesta visi" va uallar en bona part de l'opini" pblica espan)ola& espan)ola&
6( #l regeneracionisme regeneracionisme El fracs de la *evoluci" del 1868 3avia deixat una empremta important en els intelJlectuals pro!ressistes, ue consideraven ue s'3avia perdut una !ran ocasi" de modernitzar el país& #uest era el sentiment d'un !rup >nstitución n LiBbre LiBbre de #nsenan: #nsenan:a, a, creada l5an) 1876, uan molts catedrtics d'inte d'intelJl lJlec ectua tuals ls reunit reunitss en la >nstitució van abandonar abandonar la universitat peruè auesta no els permetia la llibertat de ctedra& a instituci", ue tenia en les seues files 3omes de la vlua de rancisco +iner de los íos i estava profundament influda pel Frausisme, va ser una !ran impulsora de la reforma de l5educaci" a Espan)a& #l!uns intelJlectuals formats en la %nstituci"n ibre de Ense3anza consideraven ue la societat i la política espan)oles, espan)oles, excessivament infludes per la doctrina cat/lica, no afavorien ni la modernitzaci" de la cultura ni el desenvolupament de la ciència& #uest corrent, ue parlava amb insistència de la regeneració d"#span.a, va acabar co:neixent:se com a regeneracionisme El seu 3ome m2s representatiu va ser l'ara!on2s @oaquín Costa, ue no solament va ser un prolífic escriptor sin" el creador d'institucions socials i econ/miues com la Liga ?acional de /roductores /roductores i l'inspirador d'un partit polític, la
crítica regener regeneracio acionista nista,, molt ne!ativa envers la 3ist/ria d'Espan)a, ue a crisi crisi del 18>8 18>8 va a!uditz a!uditzar ar la crítica denun denuncia ciava va els defect defectes es de la psicol psicolo!i o!iaa colJle colJlecti ctiva va espan espan)o )ola, la, con consid sidera erava va ue 3i 3av 3avia ia una mena mena de Hde!eneraci"H d5all/ espan)ol i ue calia la re!eneraci" del país, enterrant les !l/ries passades :calia Htancar amb set claus el sepulcre del CidH, va dir Costa:& Els re!eneracionistes defensaven la necessitat de millorar la situaci" del camp espan)ol i d'elevar el nivell educatiu i cultural del país, com reflecteix el lema, tamb2 de Costa- HEscola i rebostH& En la dècada del 18>?, va comen9ar a produir:se tamb2 una renovaci" en la ciència espan)ola espan)ola amb la introducci" del positivisme, amb els pro!ressos de la medicina i amb la ciència experimental i la sociolo!ia& =amb2 cal remarcar la confi!uraci" d'un !rup de literats i de pensadors cone!uts com la +eneración del 98, ue van intentar analitzar el Hproblema d'Espan)aH en un sentit molt crític i en un to pessimista& Ba Ban pensar ue la pèrdua de les darreres restes del ue 3avia estat l'imperi espan)ol era el moment per a la re!eneraci" moral, social i cultural del país @ve!eu .ensament i cultura, p!& D7?A&
La crisi del sistema de la estauració *1898B1913 El desastre del 18>8 va produir una commoci" !eneral al país& Com a conseència d'aix/, el rè!im de la *estauraci" va entrar en una nova fase, ue va estar marcada per l'arribada al tron d'#lfons $%%%, en complir la ma0oria d'edat el 1>?D, i ue es va acabar l'an) 1>L1 amb la cai!uda de la monaruia i la proclamaci" de la ;e!ona *epblica& 8 i el 1>1D, els partits dinstics @Conservador i iberalA, amb els seus diri!ents principals, #ntoni Maura i Vos2 Canale0as, van intentar una modernitzaci" del sist sistem ema& a& .er/ .er/ a part partir ir del del 1>1D 1>1D,, la cont contín ínua ua deca decadè dènc ncia ia i la fra!m fra!men enta taci ci"" del del rè!i rè!im m va prov provoc ocar ar un enfortiment de l'oposici" republicana, obrerista i nacionalista&
El problema colonial al Marroc i l'impacte de la Gran Guerra van a!reu0ar els conflictes, ue van esclatar en els esdev esdeveni enimen ments ts revolu revolucio cionar naris is del 1>1 1>17& 7& a incapa incapacit citat at del sistem sistemaa de la *estau *estaurac raci" i" per renova renovar:s r:see i democratitzar:se va propiciar la soluci" militar i, l'an) 1>DL, el colp d'Estat de .rimo de *ivera va ori!inar una dictadura fins al 1>L?& El compromís de la mateixa monaruia amb el nou rè!im va desembocar en la seua cai!uda l'abril del 1>L1&
#l reformisme din5stic El desastre del 18>8 va mostrar les deficiències del rè!im de la *estauraci" i va donar lloc a un reformisme polític, basat en les idees re!eneracionistes& re!eneracionistes& .oc despr2s, la ma0oria d'edat del monarca #lfons $%%% @1>?DA va marcar el comen9ament de la se!ona etapa de la *estauraci"&
11 #l frac5s del primer govern regeneracionista 'an) 18>>, la reina re!ent, Maria Cristina, va ator!ar la seua confian9a per a formar !overn a un nou líder conservador, rancisco ilvela, el ual va convocar eleccions& El nou !overn va mostrar una certa voluntat de renovaci", i va donar entrada a al!unes fi!ures alienes a la política anterior, com el !eneral .olavie0a o el líder del conservadorisme catal Manuel ?1 la re!ent va tornar a ator!ar el !overn als liberals& 'esperit de re!eneraci" 3avia durat escassament un an), i van tornar a aparèixer les velles prctiues del torn de partits& El sistema de la *estauraci" 3avia sobreviscut al desastre del >8&
1( Les reformes de ;aura i Canaleas # la primavera del 1>?D, uan va complir 16 an)s, va pu0ar al tron el monarca -lfons $%%%& #uest moment va coincidir amb una renovaci" de liderat!e dins dels partits dinstics& 'an) 1>?L es va morir ;a!asta i va arribar -ntoni ;aura ;aura mentresta al capdavant capdavant del .artido Conservador Conservador -ntoni mentrestant, nt, al .artido .artido iberal iberal es consolida consolidava va @os Canaleas #ue regeneracionisme, va impulsar els pro0ectes de #uesta sta nova !eneraci" !eneraci" de polítics, polítics, influda pel regeneracionisme, reforma m2s importants des de l'interior del sistema, tot i ue la por d'acceptar els riscos d'una veritable participaci" democrtica va mantenir el torn dinstic i el false0ament electoral i va fer impossible la democratitzaci" democratitzaci" real del rè!im& El 1>?4, el conservador #ntoni Maura es va convertir en cap del !overn& Maura tenia un esperit renovador i reformista, per/ sempre dins de les idees del conservadorisme& El seu pro0ecte polític es va recollir en la consi!na de revoluci" Hdes de daltH, ue defensava la necessitat ue el rè!im s'3avia de reformar des del !overn per a impedir ue el transformara una revoluci" revoluci" popular& popular& .er aix/, va intentar la re!eneraci" re!eneraci" del sistema a partir de la form formac aci" i" d'un d'unaa nova nova base base soci social al,, les les anom anomen enad ades es Hmas Hmasse sess neut neutre resI sI,, amb amb l'a0u l'a0uda da de les les ual ualss pretenia confi!urar confi!urar un Estat fort, capa9 de !overnar !overnar de manera manera efica9 i d'aconse!uir d'aconse!uir tant desbancar la vella casta casta de cacics com impedir ue les classes populars aduiriren massa prota!onisme& En auesta direcci" es va dur a *Lleii elec electo tora ral, l, 1>?7 terme terme una reform reformaa electo electoral ral *Lle 1>?7A, A, ue ue no va acon aconse se!u !uir ir ni posa posarr fi a la corru corrupc pci" i" ni democratitzar el sistema polític, per/ ue va fer m2s difícil el frau f rau electoral& Maura va intentar atraure cap al rè!im el nacionalisme moderat no republic, com el de la li!a *e!ionalista& Ba fer un primer intent d'arribar a acords amb el catalanisme concedint m2s autonomia als a0untaments i a les diputacions i reconeixent les re!ions @pro0ecte de reforma de l5administraci"A&
El !overn de Maura tamb2 va adoptar mesures econ/miues per reactivar la indstria i va promul!ar la lei de colonitzaci" interior per a estimular l5a!ricultura& En el terren) social, va aprovar al!unes lleis @lei del descans dominicalA i cre l">nstituto ?acional de /revisión @1>?8A, dedicat a les asse!urances obreres& .er/ la defensa de l'ordre social comport una actitud molt intransi!ent en el manteniment de l"ordre pMblic, especialment en els esdeveniments de la ;etmana =r!ica @1>?>A de +arcelona& a repressi" brutal ue va se!uir la revolta va ser la causa principal de la cai!uda del !overn conservador& conservador& 'an) 191N, @os Canaleas va formar un nou govern liberal El seu pro!rama proposava, una altra ve!ada, la modernitzaci" de la polJltica, i intentava atraure certs sectors populars @republicans, socialistes, etc&A a partir d'un reformisme social m2s !ran i de limitar el poder de l5Es!l2sia& El !overn va emprendre una tasca le!islativa mplia& Ba iniciar la reforma del procediment de finan9ament de l'Es!l2sia i va aprofundir en la separació de l"#sglsia i l"#stat a ne!ativa de la ;anta ;eu a ualsevol proc2s de reforma va comportar la candadoG*191N3, ue limitava l'establiment de nous ordes reli!iosos& a promul!aci" de l'anomenada l'anomenada GLe. del candadoG*191N3, políti política ca social social va tenir com un dels elements bsics la substituci" de l'impost de consums per un impost pro!ressiu sobre sobre les rendes, ue va comportar comportar la protesta de les classes classes benestants& benestants& =amb2 =amb2 es va reformar la lei del reclutament, ue passava a ser obli!atori en temps de !uerra, i es va suprimir la redempci" en metlJlic& inalm inalment ent,, es van van promu promul!a l!arr un se!uit se!uit de lleis lleis encami encaminad nades es a millor millorar ar les condicions laborals, com la normativa sobre el treball de la dona&
autonomies regionals, regionals, especialment del nacionalisme catal, Canal Canale0a e0ass va ser sensib sensible le al proble problema ma de les autonomies conven9ut ue la seua incorporaci" al sistema a0udaria a estabilitzar:lo& #ixí doncs, el !overn liberal va elaborar la Llei de ;ancomunitats, ue acceptava la possibilitat de la uni" de les diputacions provincials per a fer:se crrec de la !esti" d'al!uns serveis pblics& .er/ auest pro0ecte i la resta de reformes van ser interromputs per la mort de Canale0as, assassinat per un anaruista a Madrid, el 1>1D& a lei de Mancomunitats va ser aprovada pel !overn de 14, i nom2s es va constituir constituir la Mancomunitat Mancomunitat de Catalun)a& Catalun)a& Les forces d oposició
#l mar!e dels partits dinstics, l'oposici" es va anar refor9ant- el republicanisme es va ampliar amb l'aparici" de nous nous part partit its, s, en el movi movime ment nt obre obrerr es van van anar anar cons consol olid idan antt el soci social alis isme me i l'ana l'anarc rcos osin indi dica cali lism sme, e, els els nacionalismes nacionalismes re!ionals tamb2 van cr2ixer, i la dreta carlina va mantenir les seues posicions&
(1 #l republicanisme republicanisme El republicanisme va ser la for%a principal d"oposició i va constituir la minoria parlamentria m2s nombrosa al comen9ament del se!le $$, per/ sempre va tenir el problema de la fra!mentaci" en diversos !rups& #mb la finalitat de donar 3omo!enetat al republicanisme va nixer, el 1>?L, la ?6, ;almer"n es va inte!rar a la coalici" ;olidaritat Catalana, ue va obtenir un !ran èxit electoral el 1>?7& #uesta orientaci" del partit va ser rebut0ada per un sector, encap9alat per #le0andro erroux, ue se'n va escindir i va fundar a +arcelona, en 1>?8, el /artit adical de marcat carcter anticatalanista& anticatalanista& #mb un discurs dema!/!ic, anticlerical i suposadament revolucionari va aconse!uir influir en !rans sectors de les classes populars catalanes& Cap al 1>1?, despr2s de la ;etmana =r!ica, =r!ica, en va perdre el suport, va moderar el seu discurs i es va traslladar a Madrid&
levat del !rup de erroux, la colJlaboraci" del republicanisme amb el .arti:do ;ocialista Nbrero Espanol va republicanosocialista, ue va tenir un cert èxit en les eleccions menar a la creaci", el 1>?>, de la Conunción republicanosocialista, del del 1>1? 1>1?&& El 1>1D 1>1D,, va sor! sor!ir ir un nou nou !rup !rup polí políti ticc de cair cairee repu republ blic ic, , el /artido eformista, fundat per ;elquíades Olvare: Es van acostar a auest partit intelJlectuals com Manuel #zana i Vos2 Nrte!a ) Gasset, per/ mai no va arribar a ser una formaci" nombrosa& .osteriorment va evolucionar cap a posicions monruiues monruiues i arrib a formar part del darrer !overn constitucional l'an) 1>DD&
(( #ls nacionalismesP Catalun.a i el /aís $asc # Catalun.a, durant el primer ter9 del se!le $$ va destacar el predomini polític de la conservadora Lliga egionalista, liderada per Enric .rat de la *iba i rancesc Camb", ue va obtenir èxits electorals notables i va !ove !overn rnar ar la Manc Mancom omun unita itatt de Cata Catalu lun) n)aa entr entree 1>14 1>14 i 1>DL 1>DL&& .ara .aralJ lJle lela lame ment nt es va anar anar cons consol olid idan antt un catalanisme d'adscripci" republicana- el 1>?( es va crear el Centre ?acionalista epublic5 i, el 1>1?, la ?6A, es va constituir la coalici" electoral olidarita republicans i carlins, i ue va obtenir un !ran èxit en les eleccions de 1>?7 @41 del total de 44 diputatsA& El 1>17 es va crear el /artit epublic5 Catal5, liderat per MarcelJlí DD, van sor!ir -cció Catalana, #stat Catal5, Catal5, una or!anitzaci" independentista diri!ida per fruit fruit d5una d5una esciss escissi" i" de la li!a li!a *e!ion *e!ionali alista sta,, i #stat rancesc Maci& .er/ el catalanisme republic va ser derrotat electoralment per la li!a fins al 1>L1, uan la seua uni" en un nou partit, #squerra epublicana de Catalun.a, va aconse!uir el triomf en les eleccions& El cas del nacionalisme basc, el primer ter9 del se!le $$ va estar marcat per les disputes i les escissions sobre els aspectes aspectes ue 3avien 3avien de predominar predominar al /artit /artit ?aciona ?acionalista lista $ascP $ascP l'independentisme, l'autonomisme o el catolicisme& 'an) 1>16, el .+ es va anomenar temporalment Comunió ?acionalista $asca es escissions m2s m2s importa importants nts van ser ser la del !rup #berr #berrii en 1>D1, despr2s despr2s reunifi reunificat cat amb amb el .+ en 1>L?, i la d"-cció ?acional ?acionalista ista $asca, $asca, !rup declaradament republic nascut en 1>L?& Mal!rat la fra!mentaci" política, el !ran au!e econ/mic del .aís +asc va afavorir el creixement del nacionalisme, sobretot a +iscaia, on tenia la principal base electoral El 1>11, el .+ va crear el seu propi sindicat de confessionalitat confessionalitat cat/lica, olidaritat d4=brers $ascos @l'actual E#:;=BA, per a atraure els obrers cap a un sindicalisme nacionalista i apartar:los dels sindicats socialistes& # partir del 1>17, el nacionalisme basc va comen9ar a tenir una representaci" parlamentria notable& notable&
( La dreta antilíberalP el carlisme #l comen9 comen9ame ament nt del se!le se!le $$, el carlis carlisme me va mante mantenir nir la presèn presència cia i les bases& bases& 'an) 'an) 19N9 19N9 va morir el pretendent Carles de +orb" @Carles @Carles B%%A i va ser succet pel seu fill Vaume de +orb"& es disputes i dissidències dissidències en el si del partit mentre Vaume de +orb" en va ser el cap van ser freents& a m2s important es va produir arran de la .rimera Guerra Mundial, uan un sector del partit, contrari al suport oficial als aliats, es va manifestar !erman/fil i un dels seus principals 3omes, Vuan Bzuez de Mella, va abandonar la militncia i Eradicionalista el 1919 =amb2 el /artido Católico ?acional o >ntegrista, una escissi" va fundar el /artido Eradicionalista cai5lina de la darreria del se!le $%$, es manifestava ali2 a les formes de !overn, per/ la seua visi" extremament conservadora conservadora el situava prop dels !rups monaruicoconservadors& monaruicoconservadors& es bases militants de l'inte!risme, com les del carlisme, es concentraven a avarra, al .aís +asc i a Catalun)a, Catalun)a, per/ tamb2 se5n van desenvolupar !rups a #ndalusia @;evilla i SuelvaA i en altres re!ions& =ant =ant inte!ristes com carlins van acceptar la participaci" electoral i sempre van disposar de representaci" al .arlament& 17, la dreta antiliberal va ser la ue va insistir m2s en el perill comunista o bolxevic, reclamaven la necessitat d'una dictadura ue imposar l'ordre social i posteriorment va donar suport a .rimo de *ivera& #mb l'arribada de la *epblica en 1>L1, els tres !rups @carlins, inte!ristes i tradicionalistesA van aconse!uir reunificar:se en un sol partit ue s5anomenaria s5anomenaria Comunió Eradicionalista
(D L"oposició obrera
Entre les forces socials ue el rè!im va ser incapa9 d5incoi'porar 3i va 3aver les del moviment obrer- el /artido ocialista =brero #spanol, el sindicat sindicat de tendèn tendència cia socialist socialista, a,
#l partit i el sindicat socialistes Fuan va comen9ar el se!le $$, el .;NE encara era una for9a relativament petita, per/ amb bases s/lides ue li van permetre un creixement lent per/ pro!ressiu& El partit s'or!anitz a trav2s de les a!rupacions socialistes locals, aple!ades, al seu torn, en les a!rupacions provincials& a direcci" l'exercia un Comitè acional, anomenat m2s endavant Comissi" Executiva, ue va presidir .ablo %!lesias fins ue va morir& En 18>>, el .;NE tenia nom2s uns L??? afiliats, en 1>1( 0a eren 1(???, i durant la dècada de 1>D?, L????& El partit se!uia unes directrius ue van marcar la seua actuaci"- la preservaci" de l'or!anitzaci", sense posar:la en perill amb !rans accions revolucionriesP la diferenciaci" respecte dels partits bur!esos, per aix/ van tardar tant a fer:3i aliances, i la convicci" ue el socialisme 3avia d'aprofitar les oportunitats ue donava el sistema parlamentari, per la ual cosa des de molt aviat va participar en les eleccions& 'an) 1>?(, el .;NE va obtenir re!idors a Madrid i, el 1>1?, /ablo >glesias va aconse!uir una acta de diputat& .el ue fa al sindicat socialista, KG=, el seu creixement encara va ser m2s !ran& Es va mostrar partidari de l'acci" política per a aconse!uir reformes socials i laborals i va defensar la participaci" de representants obrers en els or!ani or!anism smes es estat estatals als&& #ixí #ixí don doncs cs,, a l'%nsti l'%nstitut tutoo de *eform *eformas as ;ocial ;ociales es sempr sempree 3i van partic participa iparr els socialistes, entre els uals va destacar rancisco Largo Caballero, ue en 1>18 arribaria al crrec de secretari !eneral de la KG=& 'or!anitzaci" 'or!anitzaci" del sindicat es basava en la federaci", a escala local i provincial, de sindicats d5ofici, tot recollint l'anti!a tradici" artesanal& # partir del 1>17 mal!rat el fracs de la va!a !eneral revolucionria i la repressi" subse!ent, el sindicalisme socialista va comen9ar a cr2ixer a partir d'ales3ores& ;i el 1>14 la KG= tenia uns 1D???? afiliats, l'an) 1>D1 0a 3avia passat a D4????& #uesta expansi" es va produir, sobretot, a Madrid, el .aís +asc, #stries, #ndalusia i, una mica men)s, a levant& a vinculaci" vinculaci" entre el .;NE i la KG= era molt estreta, estreta, i els seus diri!ents diri!ents principals principals moltes moltes ve!ades ve!ades van ser milita militants nts de totes totes due duess forma formacio cions& ns& .er tant, tant, l'au!e l'au!e del sindic sindicali alisme sme socia socialis lista ta va anar anar acomp acompan) an)at at del creixeme creixement nt del partit partit socialis socialista& ta& El 1>18 1>18,, Vulin Vulin +esteiro +esteiro i rancisc ranciscoo ar!o ar!o Caballero Caballero,, entre d'altres, d'altres, van aconse!uir actes de diputat per la circunscripci" de Madrid, mentre ue %n:dalecio .rieto les va obtenir per +ilbaoP i l'an) 1>D?, els socialistes van aconse!uir (78 re!idors en les eleccions municipals& Els nous diri!ents es van mostrar clarament partidaris del parlamentarisme i d'una prctica política reformista i moderada .er/ l'esclat de la *evoluci" *ussa va fer ue al!uns militants del socialisme es mostraren partidaris de la línia /artido Comunista Comunista de #spana #spana @.CEA, una formaci" bolxevic i s'escindiren del .;NE en 1>D1 i fundaren el /artido ue va tenir poca influència, tot i ue tenia !rups actius a +iscaia i a #stries& #stries&
#ls anarcosindicalistesP anarcosindicalistesP la C?E Fuan va comen9ar el se!le $$, l5anaruisme tenia la presència m2s !ran a Catalun)a, per/ tamb2 era poder"s a #ndalusia, #ra!", #stries i levant& # +arcelona, les societats obreres i els sindicats aut/noms d5inspiraci" olidaritatt =brera =brera,, una federaci" d'associacions de treballadors de caire anaruis anaruista ta van crear, crear, l'an) 1>?7, olidarita apolític, reivindicatiu i favorable a la lluita revolucionria& ;olidaritat Nbrera va tenir premsa pr/pia, =ierra ) Confederació ?acional del Ereball Ereball @C=A& ibertad i ;olidaridad Nbrera i, el 1>1?, impuls la fundaci" de la Confederació El nou sindicat va nixer amb l'ob0ectiu d'escampar:se arreu d'Espan)a i de donar estabilitat al sindicalisme anaruista& a C= es definia com a revolucionria i presentava una ideolo!ia basada en tres pressup/sits bsics- la independència del proletariat respecte de la bur!esia i de les seues institucions @=EstatA, i per aix/ es declarava
apolíti ítica ca la neces unitatt sind sindic ical al dels d"enderrocar el totalment apol necessi sita tatt de la unita dels treb trebal alla lado dors rs,, i la voluntat d"enderrocar capitalisme per mit0 de l'expropiaci" dels dels bur!esos& 'acci" 'acci" revolucionria s'3auria s'3auria de dur a terme per mit0 de va!ues i boicots fins a arribar a la vaga general revolucion5ria 5evoluci" de la C= va tenir alts i baixos clars i l'an) 1>11, despr2s de la va!a !eneral de setembre, el sindicat va ser pro3ibit fins al 1>14& En l'època de la .rimera Guerra Mundial es va obrir una etapa de colJlaboraci" amb la KG=, ue va desembocar en la convocat/ria con0unta de la va!a !eneral revolucionria del 1>17& 1( a 7????? a la darreria del 1>1>& =amb2 va ser el moment dels seus !rans líders, ;alvador ;e!uí, #n!el .estana i Voan .eir"& En auest creixement van resultar fonamentals el con!r2s de ;ants a +arcelona @1>18A i el con!r2s de la Comèdia a Madr Madrid id @el @el 1>1> 1>1>A& A& En les les dues dues es van van pren prendr dree acor acords ds impo import rtan ants ts,, com com la crea creaci ci"" dels dels sindicats sindicats Mnics Mnics d"indMstri d"indMstria, a, amb la voluntat reafirmarr l"apoliticisme l"apoliticisme i la voluntat de substituir substituir els antics sindicats sindicats d'oficiP d'oficiP i es va reafirma negociació ió directa directa entre obrers i patrons, sense cap intervenci" de forces polítiues o de neces necessit sitat at de la negociac representants de l'Estat&
e la etmana Er5gica a la vaga revolucion5ria *19N9B19173
El rè!im de la *estauraci" va ser incapa9 de solucionar els conflictes socials& En 1>?>, el clima de tensi", a!reu0at per la !uerra del Marroc, va esclatar en la ;etmana =r!ica, =r!ica, i l'an) 1>17, la situaci" de crisi econ/mica va desembocar en una va!a !eneral revolucionria&
1 #l conflicte colonial del ;arroc # partir del 1>??, Espan)a va consolidar la seua penetraci" al nord d'Xfrica& a Conferència d'#l!esires @1>?6A, a la ual van assistir uns uants pasos europeus, i el posterior =ractat Sispanofran:c2s @1>1DA van establir un protecto protectorat rat franco if, una francoesp espan) an)ol ol en la zon zonaa del Marroc Marroc&& # Espan) Espan)aa li va corres correspon pondre dre el territ territori ori del del if, zona muntan)osa muntan)osa del nord, amb l'obli!aci" de pacificar:lo i d'or!anitzar:lo& d'or!anitzar:lo& 5inter2s 5inter2s espan)ol per auesta zona radicava en els possibles beneficis econ/mics @mines, inversions en ferrocarrils, etc&A, per/ sobretot en el desi! de restaurar el presti!i de l'exèrcit, enfonsat despr2s del desastre de Cuba, i d'aconse!uir ue Espan)a Espan)a es tornara a convertir en una potència colonial& a presència espan)ola en auesta rea es va veure contestada pels atacs continuats dels rifen)s, or!anitzats en cabil cabiles es 'an) 1>?> 1>?>,, els rifen)s van infli!ir infli!ir una derrota important important a les tropes espan)oles espan)oles al $arranco del Lobo, ue va ocasionar nombroses baixes& #les3ores es va decidir au!mentar el nombre de soldats al *if amb reservistes, molts d5ells casats i amb fills, i es va disposar ue partiren al!uns re!iments des de +arcelona, la ual cosa va provocar un moviment de protesta popular molt important&
( La etmana Er5gica Er5gica de $arcelona a mobilitzaci" contra la !uerra es va iniciar al port de +arcelona el dia 18 de 0uliol, durant l'embarcament de tropes cap al Marroc& El dia D4 es va constituir un comitè de va!a, amb la participaci" de republicans lerrouxistes, socialistes i anaruistes, ue va fer una crida a la va!a !eneral per al dia D6& .er/ auesta va!a va derivar en una revolta popular ue va desbordar l5ob0ectiu inicial de protesta contra la !uerra del Marroc i va acabar sent un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades& acumulades& Els incidents al carrer es van multiplicar, es van al9ar barricades, es van produir enfrontaments amb les forces de l'ordre pblic i, finalment, finalment, esclat esclat un fort sentiment sentiment anticlerical anticlerical ue va desembocar desembocar en l'atac l'atac i l'incendi l'incendi de m2s de 8? centres reli!iosos& es autoritats 3i van respondre declarant l"#stat de guerra i enviant:3i refor9os
per reprimir les manifestacions& manifestacions& El nombre elevat de morts i ferits va radicalitzar r adicalitzar el moviment insurreccional, per/ la falta de direcció i coordinació polítiques va derivar cap a l'acci" incontrolada de !rups ue actuaven indiscriminadament indiscriminadament i sense ob0ectius clars& Els successos violents van ser controlats el D d'a!ost& a repressió posterior va ser molt dura per part del !overn de Maura& Els processos penals es van encomanar a tribunals militars& Es van celebrar D16 consells de !uerra ue van afectar 17?? persones i es van dictar 17 penes de mort, de les uals nom2s se'n van executar (& Entre les condemnes a mort 3i 3avia la de rancesc errer i Gurdia, un peda!o! anaruista fundador de l'Escola Moderna, instituci" peda!/!ica laica i innovadora& errer no 3avia intervin!ut en la revolta, per/ at2s el caire tan anticlerical de l'al9ament s53avia d'exercir un castic exemplar, exemplar, se!ons creien les classes altes i l'Es!l2sia, contra auells ue posaven en dubte el seu domini& a repressi" de la ;etmana =r!ica va suscitar una onada de protestes per la seua virulència i arbitrarietat& El !overn conservador de Maura es va 3aver d'enfrontar a crítiues molt dures, i els liberals i republicans es van unir per exi!ir:ne la dimissi"& L"oposició a ;aura, amb el suport de les campan)es internacionals internacionals de denncia de la repressi", sota la f"rmula comuna de G;aura noQG, va aconse!uir ue #lfons #lfons $%%% dissol!uera les Corts i traspassara el !overn als liberals&
L"impacte de la +ran +uerra # l'estiu del 1>14, uan al capdavant del !overn 3i 3avia el conservador #duardo ato, va esclatar la .rimera Guerra Mundial, ue va enfrontar els anomenats imperis centrals @#leman)a, XustriaA amb les potències aliades @Gran +retan)a, ran9a, *ssiaA i en la ual van intervenir molts altres pasos& 17&
D La crisi del 1917 'an) 1>17 es van produir conflictes socials i polítics en !ran part d'Europa& El mes de febrer 3avia cai!ut el tsa:risme a *ssia i a l'octubre es produa la revolució bol&evic En auest context revolucionari, a Espan)a, la coincidència entre les !reus dificitats del sistema polític de la *estauraci" @crisi del tornisme, necessitat de reformes&&&A, el descontentament militar i la conflictivitat social van provocar una protesta generalit:ada de caire antiBgovernamental en la ual es van veure implicats els partits situats al mar!e del torn dinstic, els militars i les or!anitzacions or!anitzacions obreres&
La protesta militar 'exèrcit espan)ol, com a conseència de les !uerres colonials, presentava un nombre e&cessiu d"oficials en relaci" relaci" amb el de soldats& soldats& El fet ue els ascensos ascensos s'obtin!u s'obtin!ueren eren ma0oritriam ma0oritriament ent per mèrits mèrits de !uerra, fet ue beneficiava els militars militars africanistes en detriment dels peninsulars, a!reu0ava a!reu0ava la situaci"& # m2s, la inflaci" 3avia fet disminuir el valor real dels 0a baixos salaris militars& El fort descontentament entre els oficials de !raduaci" baixa i mit0ana va desembocar en la formaci" de les anomenades untes de defensa, associacions de militars, la primera nascuda a +arcelona, ue es van estendre
per la ma0oria de les !uarnicions peninsulars& es 0untes reclamaven un au!ment salarial i s'oposaven als ascensos per mèrits de !uerra, al3ora ue reivindicaven l'anti!uitat com a nic criteri& El manifest de un. del 1917 culpava el !overn dels mals de l'exèrcit i del país, i feia una crida a la renovaci" política, utilitzant un cert llen!uat!e re!eneracionista& re!eneracionista&
La crisi política a situaci" política tamb2 era !reu& El !overn conservador de 16, per un !abinet liberal presidit pel comte de omanoBnes, ue va continuar amb les velles prctiues de corrupció política i, davant de les ueixes, va decidir tancar les Corts el 0uliol del 1>16& 'abril del 1>17, 17A, ue va exi!ir la forma formaci" ci" d'u d'unn !ov !overn ern provis provision ional al ue con convoc vocara ara Corts Corts const constitu ituent entss per per a reform reformar ar el sistem sistemaa políti políticc i descentralitzar descentralitzar l'Estat& de 0uliol, i finalment va ser dissolta per la !urdia civil& El movim moviment ent parlam parlament entari ari no va tenir tenir conti continu nutat tat i va desap desaparè arèixe ixerr sense sense 3aver 3aver acons aconse!u e!uit it la reform reformaa constitucional& constitucional& es forces monruiues no li van donar suport, les diferències entre els re!ionalistes i els !rups d5esu d5esuerr erraa feien feien imposs impossibl iblee un acord acord i les 0untes 0untes de defen defensa sa es van mostrar mostrar contr contrri ries es a la inicia iniciativ tivaa parlamentria& # m2s, el moviment va!uista ue es va desfermar l'a!ost va in3ibir les forces bur!eses, davant del temor d'un esclat revolucionari de m2s dimensi" ue la reforma constitucional constitucional plante0ada&
La vaga general revolucion5ria 'an) 1>16 0a s'3avia produt un moviment va!uista important i, el mar9 del 1>17, les centrals sindicals C= i KG= van acordar de si!nar un manifest con0unt en el ual s'instava el !overn a intervenir per contenir els preus sota l'amena9a de convocar una va!a !eneral& a tensi" va esclatar l'a!ost del 1>17, arran d5un conflicte ferroviari a Balència, Balència, i la KG=, amb amb el suport del .;NE, va decidir fer una crida a la vaga general a protesta va aduirir un carcter polític i revolucionari peruè les forces obreres convocants reclamaven la fi de la monaruia, la formaci" d'un !overn provisional ue convocara Corts constituents i el pas a un sistema republic& a va!a va tenir una incid'ncia molt desigual, peruè a penes va comptar amb la participaci" dels sectors a!rícoles& Es van produir incidents importants en molts punts del país, com Madrid, +arcelona, el .aís +asc i #stries, on es va arribar a paralitzar la vida ciutadana& a reacci" del !overn va ser bsicament repressivaP es declar la llei marcial i es va enviar l'exèrcit a sufocar el moviment& El balan9 va ser de m2s de setanta morts, dos centenars de ferits i aproximadament dos mil detin!uts& a va!a !eneral va fracassar i no va aconse!uir el suport d'amples sectors, per/ va tenir unes conseències enormes- va afeblir encara m2s el rè!im, ue va
demostrar la seua brutalitat, i va radicalitzar l'oposici"&
R #C=;/=>C>S #L >E#;- *1917B19(3 Entre el 1>17 i el 1>DL, la incapacitat dels !overns per a reformar en profunditat el sistema polític, la forta confl conflict ictivi ivitat tat social social i les tensio tensions ns políti polítiue uess deriva derivades des de la !ue !uerra rra del Marroc Marroc van van fer imposs impossibl iblee la supervivència supervivència del rè!im de la *estauraci"&
D1 La descomposició descomposició política El rè!im de la *estauraci" va entrar en una descomposici" pro!ressiva a causa dels nuls desit0"s de renovaci" política dels diri!ents dinstics i de la forta 3etero!enetat i feblesa de l'oposici", ue no va aconse!uir ve3icular una alternativa con0unta& Els partits dinstics, sense líders clars, es van fra!mentar fr a!mentar en !rups encap9alats per diversos polítics, amb la ual cosa no era possible reunir ma0ories parlamentries suficients per a constituir !overns estables& 17 sovint es va rec"rrer a la soluci" dels governs governs de concentra concentració ció El m2s rellevant va ser l'anomenat +overn ?acional, impulsat per Maura el 1>18, ue va confi!urar un !abinet amb la participaci" dels líders dinstics @conservadors i liberalsA i dels re!ionalistes catalans @li!a *e!ionalistaA& es diferències entre els coalitzats van impossibilitar al !overn impulsar reformes, contenir la inflaci" i restablir l'ordre social& racassats els !overns de concentraci", es va tornar al tom din5sticP entre el 1>18 i el 1>DL, el país va conèixer, en total, deu canvis de !overn, i cap no va arribar a un an) de vida& Els conservadors !overnaren !overnaren entre el 1>1> i el 1>DD i despr2s, una altra ve!ada, els liberals& =ot i rec"rrer al frau electoral, cap partit dinstic no va reunir la ma0oria parlamentria necessria per a !overnar i va ser constant el recurs a mesures d5excepci", a la suspensió de les garanties constitucionals i a la clausura del .arlament&
D( La conflictivitat obrera i el pistolerisme Els an)s de despr2s de la .rimera Guerra Mundial van ser d'una !ran conflictivitat a tota Europa& El triomf de la revoluci" bolxevic i l'establiment de l'Estat soviètic a *ssia van donar ales i esperances a tots els !rups revolucionaris& # Espan)a, el final del conflicte europeu va propiciar un canvi brusc de les condicions econ/miues, econ/miues, la producci" va baixar, va au!mentar l'atur i van pu0ar els preus, la ual cosa va tomar a provocar crei&ement del sindicalisme la mobilit:ació obrera i un espectacular crei&ement El moviment va!uista va afectar un bon nombre de re!ions industrials, per/ va ser a $arcelona on va assolir vaga a La Canad Canaden enca ca Yempresa ue subministrava dimen dimensio sions ns m2s m2s !rans& !rans& El 1>1 1>1>> va comen9a comen9arr una vaga electricitat a la ma0or part de +arcelonaY, ue va aconse!uir la paralitzaci" del 7?R de la indstria local& a va!a va durar un mes i mi! i va acabar amb un acord pel ual la patronal acceptava la readmissi" dels acomiadats, au!ments salarials i la 0ornada de 3uit 3ores& .er/ l'incompliment de la promesa d'alliberar els detin!uts detin!uts va fer reprendre reprendre la va!a i la patronal patronal 3i va respondre amb el tancament tancament d'empreses d'empreses i una duríssima duríssima repressió contra els sindicats # -ndalusia, la situaci" de misèria dels llauradors, refor9ada per l'au!ment dels preus, va donar pas al trienni bol&evic @1>18:1>D1A& Els anaruistes, i amb men)s intesitat els socialistes, van impulsar revoltes camperoles camperoles motivades tant per la Gfam de terresG com pel deteriorament dels salaris i de les condicions de vida& Es van cremar collites, es van ocupar terres, i molts municipis van arribar a ser controlats pels comitès de va!a& C/rdova, amb DL va!ues a!rries i m2s de L???? treballadors involucrats, es va convertir en la punta de llan9a d'un moviment camperol ue es va estendre a altres províncies andaluses, manxe!ues i extremen)es& a declaraci" de l'estat de !uerra, la ilJle!alitzaci" de les or!anitzacions obreres i la detenci" dels seus líders van detenir la rebelJli"&
radicalit:ació ació de les posicions dels sindicats i de la patronal, a conflictivita conflictivitatt laboral laboral va de!enera de!enerarr en una radicalit: ederació ció /atro /atronal nal,, van sobre sobretot tot a Catalu Catalun) n)a& a& .er .er deten detenir ir la for9a for9a sindic sindical, al, els patron patronss van van instit instituir uir la edera pistol oler erss a sou sou per assassinar els diri!ents obrers i sovint van rec"rrer al locaut @tancament cont contra ract ctar ar pist d'empresesA& # m2s, van crear el indicat Lliure, ue la patronal va utilitzar a favor seu fomentant les accions violentes contra el sindicalisme anaruista& #l!uns !rups vinculats a la C= van respondre a auesta situaci" practicant tamb2 tamb2 un activisme violent i van atemptar contra les autoritats, els patrons i les forces de l'ordre& Entre auests !rups 3em d'esmentar Els ;olidaris, ue van actuar a $arcelona i entre els uals 3i 3avia +ue: naventura 16:1>DLA durant la ual es van produir m2s de 8?? atemptats en els uals van morir DD6 persones, entre les uals el president del !overn, Eduardo D1, cone!uts empresaris, diri!ents sindicals com ;alvador ;e!uí, el oi del ;ucre, el 1>DL, i l'advocat laboralista rancesc a)ret, el 1>D?, ambd"s assassinats assassinats per pistolers a sou&
D #l problema del ;arrocP -nnual #l comen9ament de la dècada del 1>D?, en la zona oriental del protectorat del Marroc, al voltant de Melilla, les tribus rifen)es 3os:tilitzaven l'exèrcit espan)ol permanentment& El 1>D1 es van intentar unes uantes operacions per a controlar els rebels, i per a diri!ir l'exèrcit de la zona es va nomenar nomenar el !eneral ;ilvestre, relacionat relacionat amb el rei #lfons $%%%, partidari d'atacar les cabiles rifen)es& El !eneral va iniciar una ofensiva cap a l'interior del territori ue va acabar amb un veritable desastre& 'exèrcit va ser derrotat a -nnual, es va perdre tot el territori ocupat i es van produir unes 1L??? baixes, inclosa la de ;ilvestre& 'an) 1>DL, amb !overns inestables i una tensi" social !reu, l'anunci ue seria discutit al .arlament el cas d'#nnual i ue se'n demanarien responsabilitats ue podrien implicar el mateix monarca va mobilitzar sectors de l'exèrcit i de la dreta ue, des de feia f eia temps, veien la soluci" de la crisi en una dictadura militar&
La dictadura de /rimo de ivera *19(B19N3 H
En un context de crisi política i social, el 1L de setembre de 1>DL, el !eneral Mi!uel .rimo de *ivera es va pronunciar contra la le!alitat constitucional, constitucional, declar l'estat de !uerra i es va diri!ir al monarca per a exi!ir ue el poder passara a mans dels militars& #lfons $%%% va acceptar un
H1 Les causes del colp militar .rimo de *ivera, i els sectors ue li van donar suport @militars, polítics propers a la monaruia i part de les classes diri!ents del se!le $%$A van defensar la seua acci" com una soluci" per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social ue travessava el país& .er als colpistes, entre les raons ue 0ustificaven la necessitat de canviar canviar la situaci", situaci", cal destacar destacar-- la inestabil inestabilitat itat i el blouei! blouei! del sistema sistema polític parlament parlamentari, ari, així com el seu despresti!i derivat del continu frau electoralP la por de les classes benestants a una revoluci" social davant de l'au!e de la conflictivitat obrera i camperolaP l5au!ment de la influència del republicanisme i dels nacionalismes perifèricsP i, finalment, el descontentament descontentament de l5exèrcit despr2s del desastre desastre d'#nnual& En la decisi" de .rimo de
*ivera, així com del suport de l5exèrcit i el rpid vistiplau del rei, tamb2 3i va influir el desi! d'evitar ue les Corts exi!iren responsabilitats pels fets de la !uerra del Marroc& El dictador va 0ustificar el colp militar a trav2s d'un discurs amb pretensions re!eneracionistes i, fins i tot, moralistes, ue se centrava en la crítica de la Hvella políticaH i presentava un component populista clar, per a !uan)ar:se l'ad3esi" popular& #ixí doncs, en el seu manifest inaugural, .rimo de *ivera va anunciar la seua ferma voluntat de nete0ar el país de cacics i de posar fi al bandidat!e polític, la indisciplina social i les amenaces amenaces a la unitat nacional& #l!uns 3istoriadors apunten ue .rimo de *ivera no pretenia posar fi a un rè!im caduc i rovellat, sin" m2s aviat evitar ue el rè!im polític acabara democratitzant:se& Efectivament, l5ltim !overn de concentraci" de García .rieto, amb membres del .artido *eformista, pretenia una reforma de la Constituci", de l a lei electoral, del sistema de torn de partits i de relacions de treball, així com la limitaci" dels poders del rei& =ancant el .arlament s'impedia tot aix/& En ualsevol cas, la dictadura va ser una solució inconstitucional per a frenar fr enar la possible reforma reforma del sistema, ue podia podia resultar amena9adora amena9adora per a certs certs sectors i interessos interessos socials&
H( La reorganit:ació reorganit:ació de l"#stat irectori militar, a dictadura de .rimo de *ivera va tenir dues fases successives& ins al 1>D( va !overnar el irectori els membres del ual eren militars, per/ a partir d'auell an) el !overn dictatorial va incloure entre els ministres personalitats civils, com Vos2 Calvo ;otelo, a Sisenda, i Eduardo #un"s, #un"s, al Ministeri de =reball& =reball& #les3ores irectori civil, tot i ue el pes dels militars va continuar sent important i el carcter del rè!im no va es pass al irectori abandonar el seu estil autoritari& es es prime primeres res mesur mesures es del del D4& 'an) se!ent, en colJlaboraci" amb ran9a, es va or!anitzar or!anitzar el desembarcament d"-l2ucemas @1>D(A, ue es va saldar amb un !ran èxit& D7, l'exèrcit espan)ol va donar per acabada l'ocupaci" l'ocupaci" efectiva de tot t ot el protectorat al Marroc& # partir del 1>D6, es va anar abandonant la idea d'una dictadura transit/ria despr2s de la ual es tornaria al rè!im constitucional, i .rimo de *ivera va intentar institucionalitzar el seu rè!im, per a donar:li continutat i fei&isme itali5 va ser molt clara& El camí cap a un permanència& permanència& %ndubtablement, el model i la influència del fei&isme rè!im autoritari va comen9ar amb la convocat/ria d'una -ssemblea ?acional Consultiva @1>D7A, de carcter corpo corporat ratiu, iu, peru peruèè els seus seus membr membres es no serien serien ele!it ele!itss per sufra! sufra!i, i, sin" sin" per desi!n desi!nac aci" i" entre entre ciutad ciutadan anss pertan)ents pertan)ents a les !rans institucions pbliues pbliues @municipis, universitats, universitats, administracions, patronals patronals i representants obrersA& El sufra!i universal es va oblidar del tot& .er a promoure l'ad3esi" al nou sistema es va crear un partit nic, ue s'anomen
reactivar l'anti!a instituci" del ;ometent @ciutadans armats voluntarisA per a colJlaborar en el manteniment de l'ordre pblic&
H La política econ!mica i social a dictadura es va beneficiar de la bona conuntura econ!mica internacional, comen9ada als ''feli9osH an)s vint, despr2s de la .rimera Guerra Mundial& En auest context, el rè!im va iniciar un pro!rama de foment de l'economia espan)ola en el terren) industrial i en les infraestructures, tot i ue a penes es va ocupar del problema a!rari& a idea rectora va ser la nacionalit:ació d'importants sectors de l'economia i la intervenció estat estatal al 5Estat foment de les obres obres pMblique pMbliquess @ferrocarrils, 5Estat va tenir un pro:ta!on pro:ta!onisme isme notable notable !rcies !rcies al foment carreteres, plans 3idroelèctrics, etc&A& El !overn va aprovar el
HD L"oposició a la dictadura 5opo oposic sici" i" a la dictad dictadura ura va estar estar inte!r inte!rada ada per al!uns al!uns líders líders dels dels partit partitss dinst dinstics ics,, els republ republica icans, ns, els nacionalistes, els comunistes, els anaruistes, determinats sectors de l'exèrcit i uasi tots els intelJlectuals& Els anti antics cs parti partits ts del del torn torn van van crit critic icar ar la dura durada da exce excess ssiv ivaa del del rè!i rè!im m i al!u al!uns ns diri diri!e !ent ntss van van part partic icipa iparr en conspiracions conspiracions militars com el complot de la GsanuanadaG, el 0un) del 1>D6& Kn altre intent similar va ser el ue va diri!ir el polític conservador Vos2 ;nc3ez Guerra @1>D>A, ue tamb2 tenia un cert suport militar& .el ue fa als intel)lectuals i al món universitari, la dictadura va intentar controlar:los fèrriament per mit0 de la censura o b2 limitant la llibertat de les universitats, i fins i tot va arribar a tancar:les& El conflicte va derivar en aldarulls i protestes d'estudiants i va ser l5ori!en d'un !ran sindicat, la ederació D4, van si!nar un manifest amb m2s de 1?? si!natures contra la política cultural& a repressi" no es va fer esperarP Knamuno va ser desterrat a uerteventura i l'escriptor +lasco %bZez se'n va anar a l'estran!er des d'on va promoure una !ran campan)a contra el rei i .rimo de *ivera& El conflicte polític m2s persistent, per/, es va produir amb el republicanisme i amb els nacionalismes, especial especialment ment el catal& catal& 'oposici 'oposici"" dels republicans republicans va ser permanent permanent i van or!anitzar or!anitzar l'anomena l'anomenada da -lian%a epublicana, ue va aconse!uir unir les diverses faccions del moviment i desenvolupar una mplia campan)a
propa!andística propa!andística en l'exterior& # Catalun.a, les mesures preses per .rimo de *ivera, com la liuidaci" de la Mancomunitat @1>D(A, així com la pro3ibici" de l's pblic de la llen!ua catalana i del ball de la sardana, van ser vistes com a profundament anticatalanes i van provocar un distanciament notable fins i tot entre els sectors ue, com la li!a *e!ionalista de Camb", 3avien acollit la dictadura amb certa simpatia& 5oposici" del catalanisme d'esuerra i republic encara va ser m2s decidida& ;'3i va distin!ir el !rup #stat Catal5 amb el seu intent d'invasi" armada diri!ida per rancesc Maci des de .rats de Moll" @ran9aA, el 1>D6& inalment, la C= es va mostrar contrria al rè!im i va ser molt perse!uida, fet ue va a!reu0ar l'enfrontament al seu interior entre els partidaris de posicions radicals i violentes i els ui defensaven posicions m2s -narquista >b'rica @#%A& possibilistes @Xn!el .estanaA& El 0uliol de 1>D7, els primers van crear la ederació -narquista =amb2 el .;NE va canviar la seua posici" cap al 1>D>, uan va rebut0ar obertament els intents continuistes del rè!im i es pronunci a favor de la *epblica&
HH La caiguda de /rimo de ivera 'oposici" creixent a .rimo de *ivera es va intensificar encara m2s uan el rei i la seua camarilla es van convèncer ue la dictadura era un perill per a la permanència de la monaruia& En auesta situaci", el rei va optar per retirar la confian9a a .rimo de *ivera, ue va dimitir el L? de !ener de 1>L?& El general $erenguer va ser l'encarre!at de substituir:lo, amb la missi" de celebrar eleccions ue permeteren retornar a la normalitat constitucional @dictablandaA& 'oposici" va comen9ar a or!anitzar:se i els republicans, els catalanistes d'esuerra i el .;NE van acordar la si!natura con0unta del /acte de ant ebasti5 @a!ost del 1>L?A, un pro!rama per a presentar:se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari ue s'3auria de convertir en el !overn provisional de la futura *epblica& +eren!uer va ser incapa9 de preparar les eleccions i, el febrer del 1>L1, va ser substitut per un !overn presidit per l'almirall -:nar, ue va posar en marxa uns comicis als tres nivells establits- municipals, provincials @les diputacionsA i le!islatius& El !overn va decidir eleccion ionss munici municipal pals, s, peruè les considerava les men)s perilloses per a la convo convoca carr en primer primer lloc lloc les elecc monaruia, i les van fixar per al 1D d'abril de 1>L1& ;5intentava tornar a la normalitat com si no 3a!uera passat res, per/ #lfons $%%% s'3avia compromès excessivament amb la dictadura i les eleccions es van presentar com un plebiscit a favor o en contra de la monaruia&
