FIGURES RETÒRIQUES Al·legoria → Co Conj njun untt de fras frases es o pa parà ràgr graf afss qu quee plan plante tege genn un unaa do dobl blee possibilitat de lectura: literal i figurada. Per exemple aquesta personificació d’una abstracció (la mort ) en un poema de Josep Carner. La Mort ve a passejar-se cada nit pel meu carrer, com un festejador, i fa una serenata més fina que el sentit: flautes d’angoixa i violins de por. Sento la seva passa que em glaça: Ara, subtil, s’acosta a un finestró. Cada nit mira una criatura mig erta, cada nit assenyala un brancal. A l’endemà hi ha una finestra oberta i mig clos un portal. Josep Carner
Repe petitici cióó d’un d’un ma mate teix ix so so,, so sobr bret etot ot co cons nson onàn àntitic, c, en un unaa Al·literació → Re composició. A peu, i a poc a poc, anem pujant Gabriel Ferrater I roda com un carro el tro de guerra Jacint Verdaguer
Anacolut→ su subs bstit tituc ució ió de la co cons nstr truc ucci cióó gram gramat atic ical al qu quee co corr rres espo pond ndria ria lògicament, per una altra, per raons estilístiques. El meu marit era former i era molt ben considerat i treballar la farina és una cosa que no fa fàstic. Jo sempre li deia... Valga’m Déu, ara se’ns posa a ploure i aquestes bestioles que se m’estan morint de set... Mercè Rodoreda
Anàfora → Repetició del mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos. La ginesta altra vegada! La ginesta amb tanta olor Joan Maragall
Antítesi → Oposició, en un mateix vers o una mateixa frase, de pensaments o expressions de sentit contrari. quan la tendra duresa de la sina m’endolceix la duresa de les mans Miquel Martí i Pol
És quan dormo que hi veig clar J.V.Foix
Aposició → Juxtaposició d’una explicació que referma el que s’ha dit. Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com somJoan Salvat-Papesseit
Apòstrofe → Interpel·lació que es fa directament i de manera intensa a algú altre, que pot ser un personatge absent o present, un element personificat, un concepte abstracte o imaginari i, fins i tot, el lector. ¿Les fuetades t’han ratllat la pell, O potser l’ombra de la reixa? Pere Quart La meva ànima, Lluïsa, s’enfila en una camisa. Josep Palau i Fabre
Supres essi sióó de les les pa part rtíc ícul ules es rela relacciona ionant ntss (es (espe peci cial alme ment nt Asíndeton → Supr conjuncions copulatives). Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Salvador Espriu
Comparació → Relació d’analogia entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor. Els dos mots o expressions es vinculen amb el verb semblar o amb els nexes com, talment ... ... Bullirà el mar, com la cassola en forn Ausiàs March Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa Joan Salvat-Papasseit
El·lipsi → Supressió d’un mot o expressió cabdal a la frase (habitualment el verb). La lògica dels anys és el meu seny. L'abstracta llum dels murs, la meva ètica.
Joan Margarit Les xiques bones van al cel; les dolentes, a tot arreu. grafit anònim
Encavalcament (encavallament) → Distribució (i trencament d’) una frase amb unitat sintàctica completa, entre la fi d’un vers i el començament d’un altre. Avui ha fet un dia gris, habituals diades de setembre s’han endut
tots els últims colors de les vacances. Salvador Oliva
Enumeració → Llista d’elements que pertanyen a un mateix conjunt. Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer, peus seguidors de totes les tresqueres, cridaire, mentider i home de bé, Luard, el mariner! Josep M. de Sagarra
Epítet → adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia una característica coneguda. La veig en fosca nit i en lluna clara Tomàs Aguiló
Eufemisme → Ús d'un mot o d'una expressió suau, inofensiva, en lloc d'un de dur, indelicat, desplaent. Invidents per cecs. Econòmicament febles per pobres. Embriac per borratxo.
Geminació (repetició) → Repetició d paraules o sintagmes iguals en contacte. Desig, desig, com una serp avances Salvador Oliva
Hipèrbaton → Alteració forçada de l’ordre gramatical dels components de la frase. D’amor de cap a cap vinc amarat Vicent Andrés Estellés enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres les fulles Blai Bonet
Hipèrbole → Exageració evident. El blanc capell, desmesurat
De tan magnànim estri no fou coneixedor ni l’indi ni l’egipci! Si és ajagut, oh amiga, és tot un horitzó! Si dret, tot un eclipsi! Josep Carner
Homofonia → Equivalència fonètica entre dues paraules o expressions de diferent significat. encarneu l’esperit que m’estalona d’un món que ni s’habita ni s’evita,
la gepa subnormal i faraona Enric Casassas
Interrogació retòrica → Pregunta que no espera cap mena de resposta. ¿Serà així que, en el camí de la fosca, anirem a l’encontre de la llum? Francesc Parcerisas
Ironia → Expressió de significat contrari al que en realitat es vol donar a entendre, amb la intenció de crear efecte de retret, burla... La fàbrica resol tots els problemes llevat del de la mort, almenys per ara. Miquel Martí i Pol
Metàfora → Al·lusió a una realitat mitjançant un signe verbal propi d’una altra amb la qual té alguna analogia. Em fa mal tot, fins la camisa Blai Bonet La terra és una cambra on no penetra el vent Josep Sebastià Pons
Metonímia → Metàfora que substitueix el nom d’un objecte pel d’un altre aprofitant la relació de: causa – efecte, continent –contingut, instrument – persona que l’utilitza, producte – lloc d’origen o marca... Ha menjat dos plats i postres. El Vaticà declara... Només pregunto, però qui respon, si m’he perdut en oblidats paratges, cap a l’hivern, que la claror ja es pon? Joan Vinyoli Els alegres anys 20 La joventut vesteix a la seva manera.
Onomatopeia → Pres Presèn ènci ciaa d’un d’un mot o d’un d’un grup grup de mo mots ts qu quee inte intent nten en reproduir sons de la realitat. I treia saliva, brrrrrr, brrrrrr... La Rita, tan petitona, feia hiiiii... hiiiii... Mercè Rodoreda
Oxímoron → Relació consecutiva de dos mots, habitualment un nom i un adjectiu, de significat oposat. La diferència amb l’antítesi rau en el fet que, en
aquesta figura, les expressions que es contraposen no es contradiuen entre si i, per tant, el discurs no pateix incoherències. Silencis sonors de sabates ferrades de l’amo quan entra, quan surt, quan torna a entrar. Miquel Llor
Paradoxa → Expressió d’un enunciat cert, que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant. Vivim de mort, i no ens és grat; morim d’amor, i no s’hi pensa Carles Riba Moria l’Amic per plaer, e vivia per llanguiments... Ramon Llull
Paral·lelisme → Repetició en sèries paral·leles d’expressions anàlogues per les paraules que s’utilitzen, per l’estructura gramatical o rítmica de la frase o per la idea que s’hi expressa. Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa. Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi. Joan Margarit
Paronomàsia → Presència en un mateix vers (o frase) de dues paraules que només es diferencien per un fonema o que són homòfones. Ai, quina cara més clara... (M. Mercè Marçal) Balla damunt la palla, capiràs per què entre aigua i lilàs no cal cogulla*? J.V. Foix (*hàbit que vesteixen certs frares) I un poc de sol I un poc de sal. I un poc de cel. Pere Quart La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris. Joan Fuster
Personificació → Assignació de característiques humanes a objectes o altres éssers que no poden tenir-les, com per exemple els animals. Si a l’ésser personificat li és assignada la facultat de la parla, la figura retòrica s’anomena prosopopeia. El vent juga amb el molí I amb la rosa desclosa
Bartomeu Rosselló-Pòrcel La gent del pla diu que a posta de sol el vent s’agenolla. Blai Bonet
Pleonasme → Repetició de paraules o idees que resulta innecessària, perquè ja estan expressades amb altres mots del text. I el meu amor em deixa sol, totsol, entotsolat Biel Mesquida Prou serà algun poeta que somnia el somni de l’eterna quietud Joan Maragall Jo l'he vist amb els meus propis ulls!
Polisíndeton → Repetició Repetició successiva successiva d’una conjunció. conjunció. I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pas les dues mans. Josep Carner
Quiasme → estructuració creuada de dos mots o sintagmes conceptualment propers, de manera que els segons tinguin un ordre invers respecte dels primers. qui és pobre de cabals i de projectes ric Guerau de Liost Busco en la petitesa infinitud com en la infinitud la petitesa Joan Brossa
Sinècdoque → Extensió o restricció del significat d’un mot . Es diferencia de la metonímia pel fet que en aquesta hi intervenen dos elements diferents (l’un citat i l’altre absent), mentre que en la sinècdoque només n’hi intervé un. Per una vela en el mar blau, daria un ceptre; per una vela en el mar blau, ceptre i palau. Josep Carner (vela → vaixell)
Sinestèsia → Enll Enllaç aç de do doss elem elemen ents ts proc proced eden ents ts de ca camp mpss sens sensori orial alss dife difere rent nts, s, de ma mane nera ra qu quee prod produe ueix ix un unaa ba barre rreja ja de se sens nsac acio ions ns au audi ditiv tives es,, olfactives, tàctils, visuals o gustatives. Parlem, ara asseguts, en la gran plaça del rellotge. Cauen campanades vermelles. Joan Vinyoli Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Gabriel Ferrater les fulles color d’enyorament Josep Carner
Altres recursos expressius Afèresi → Supressió d'una lletra o síl·laba al començament d'un mot. autobús → bus Francesc → Cesc Isabel → Bel
Síncope → Elisió d'un o més sons medials d'un mot. automobilòmnibus → autobús
Apòcope → Supressió o caiguda d'una o més síl·labes o lletres a la fi d'un mot. televisor → tel cinematògraf → cinema → cine fotografia →foto
Calambur → Joc de paraules. Ballen pagant → Va llampegant
Anagrama → Transformació d'un mot o frase en un altre per la transposició de les seves lletres. Salvador Dalí → Àvida Dolalrs
Metàtesi → Transposició de sons dins un mot. àguila → àliga
Palíndrom → Mot, frase que és llegit igual d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra. Arenys→Sinera Roma → Amor No saps pas on Senén té sis nens i set nenes.
Fonts utilitzades: Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt. Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius. Barcelona: Llibres de l’índex, 1995. Francesc Pina, Alícia Ferran i Ramon Bacardit. Literatura catalana. De la teoria a la pràctica. pràctica. Barcelona: Cruïlla, 2009. http://www.infopoesia.net/pdf/Magisteri%20Teatre-imatges.pdf http://www.upf.edu/materials/fhuma/oller/generes/tema3/diagram/figures.htm
