Cosetes que heu de saber: 1. No s’ha h a de paga pagarr per pertà pertànye nyerr al club club de lectura del CEIP CERVANTES DE SUECA. 2. No s’ha h a de lleg llegir ir en veu veu alta lta en les les sessions. 3. No és obligatori obligatori intervi intervindre ndre en els debats. debats. 4. Es pot acud acudir ir a les reunion reunionss encara encara que que no t’hages llegit tot el llibre. 5. Les Les reun reunio ions ns es cele celebr brar aran an en un lloc lloc públic on es tracta de relaxar-se i, com no, degustar algun plat relacionat amb el tema sele selecc ccion ionat at (cui (cuina na mexi mexica cana na,, nord nord-americana, ...) com pot ser un restaurant, cafeteria, parc, clubs, etc... 6. Pensem convocar la 2ª reunió abans de les vacances d’estiu així que espavileu per a llegir! 7. Es pot pot dir que que no t’ha agra agradat dat el llib llibre re ja que no tenim cap vincle amb l’autor (ni tan sols sentimental).
Organitza :
APAMA CEIP Cervantes SUECA Participen : Pares, Mares, Mestres, Netejadores, Cuineres, Cuidadores de menjador, Conserge, ludotecàries...
CLUB DE LECTURA CEIP CERVANTES
“El meu germà Pol ” Premi Ciutat d’Alzira 2.007
Isabel-Clara Simó Web: www.escriptors.cat/autors/simoic
Curs 2009/10 (1ª Sessió)
Col·labora Regidoria d’Educació Ajuntament de Sueca
L’au L’ auto tor ra:
va néixer a Alcoi, comarca de l'Alcoià, el 4 d'abril de 1943. Es va educar a l’acadèmia que dirigia el seu pare, a Alcoi: "El meu pare era mestre. Tenia una acadèmia, on jo em vaig educar. I va deixar una petjada important al poble d'Alcoi. Fins i tot li han obert un carrer. [...] Ell estava educat en un Col.legi francès, i per tant jo coneixia bé la cultura francesa, de petita. Em va ensenyar la tolerància en la vida. Era un home liber li beral, al, molt decimonò decimonòni nic, c, en el sen sentit tit bo de la par paraul aula. a. I la mev mevaa mar maree era una don donaa mol moltt temperamental, amb molt de nervi. I de la barreja de tots dos he sortit jo." ( El Temps, Temps, entrevista de Miquel Alberola, 14.III.1994) Isabel-Clara Simó es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València, on va c onèixer els primers grups nacionalistes que, sota el mestratge de Joan Fuster, anaven descobrint el seu propi país. Es va dedicar a l’ensenyament, que va exercir primer a Bunyol (Altiplà de Requena), després a Figueres (Alt Empordà), on va ocupar una plaça de professora a l'institut de batxillerat Ramon Muntaner. El 1968 es va casar amb el periodista Xavier Dalfó, fundador de Canigó De catedràtica d’institut va passar a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Un Univ iver ersi sita tatt Po Pomp mpeu eu Fa Fabr bra, a, me ment ntre rest stan ant, t, es va do doct ctor orar ar en Fi Filo lolo logi giaa Ro Romà màni nica ca.. Isabel-Clara Simó Monllor
Autora de diversos reculls de narracions, entre els quals destaquen És quan miro que hi veig clar (1979), premi Víctor Català; Històries perverses (1992), guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or 1993, en aquest recull l’autora va fer patent la preocupació per la violència inútil, tema que va tenir continuació a Perfils cruels. cruels . D'altra banda, els relats que va presentar a Dones (1997), van ser objecte d'una versió cinematogràfica, l'any 2000. Igual com en els contes, Isabel-Clara Simó ha creat en les novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives i que l’autora presenta en relats ben estructurats i amb un acurat treball de llenguatge. Destaquen, entre d’altres, la novel·la psicològica, T'estimo Marta (1986); Els ulls de Clídice (1990), (1990), La La veïna (1990), (1990), La La Nati (1991); La salvatge (1993), (1993), El El Mossèn (1994), (1994), La La innocent (1995) va obtenir el premi València, del mateix any. El professor de música (1998), (1998), El El gust amarg de la cervesa (1999) i T'imagines la vida sense ell? (2000), on refà la història d'un crim perfecte, com a venjança de trenta anys d’agressions psicològiques. psicològiques. El 1996 va ser nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l’etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que va exercir fins al 1998. Des del gener de 1999 publica un article diari al diari Avui. El 1999, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La novel·la:
«Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de
Down. És com una criatura petita però amb un cossot cossot enorme enorme.. La mama mama se’n se’n queixa queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l’excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes.»
