Final Civil II

Marc Sabaté Martínez Martínez

D. Civil II

Dret Civil II Tema 1: La relació obligatòria: Fonts i Contingut 1. 2.

3.

4.

La relació jurídica i el dret subjectiu. Situacions jurídiques secundàries La relació obligatòria: a. Concepte. Característiques b. El dèbit i la responsabilitat. L'obligació natural Les fonts de l'obligació: a. Concepte i enumeració b. La declaració de voluntat unilateral Contingut de la relació obligatòria: a. La posició creditora b. La posició deutora

1. La relació jurídica i el dret subjectiu. s ubjectiu. Situacions jurídiques secundàries El dret objectiu, és aquell que trobem escrit com per exemple aquest conjunt de lleis que es poden trobar al Codi Civil. El dret subjectiu, és la facultat que permet al subjecte posar en marxa l’acció processal i la reclamació en judici de les seves pretensions judicial. És a dir, és la facultat atribuïda a un subjecte per la norma i que li permet poder exigir alguna cosa a algú. Elements que formen el dret subjectiu: -

Element extern Element intern

El creditor (que (que es considera com la part activa de un dret d’obligacions ) té un dret subjectiu, que és el dret a crèdit que li aporta una situació de poder. El deutor (que es considera com la part passiva en el dret d’obligacions) en canvi té un deure jurídic, és a dir una obligació i li aporta una situació de deure. 2. La relació obligatòria Pel que fa al dret d’obligacions cal dir que hi participen dos parts com a mínim, que són: -

Creditor: Part activa Deutor: Part passiva

El conjunt de la relació obligatòria entre el deutor i el creditor és el dret d’obligacions. a. Concepte. Característiques

Relativitat; Relació interpartes (Deutor/Creditor). El dret d’obligacions només afecta als que s’obliguen. s’obliguen .


D. Civil II

art. 1257 CC); s’hi inclouen els hereus; és a dir, si un deutor no paga, el Principi de relativitat ( art. fill d’aquest o el subjecte que rebi la herència haurà de continuar pagant el deute, ja que el dret d’obligació passa a ser seu. Vincle jurídic; Els jurídic; Els subjectes queden lligats jurídicament. Per tant permet la reclamació judicial d’un o altre. Temporalitat; Les relacions obligatòries tenen una existència temporal (s’extingeixen). Ningú s’obliga per sempre, la obligació perpètua és nul·la, ja que ningú pot estar privat de la seva pròpia llibertat. Patrimonialitat; El incompliment o violació de les relacions obligatòries deriva en una indemnització econòmica/patrimonial si més no, la indemnització serà valorable econò-micament i en un futur transformable en obligació econòmica.

b. El dèbit i la responsabilitat

El dèbit i la responsabilitat són dos parts de la obligació. I estan dins de la part passiva de la obligació. Dèbit (aspecte subjectiu); prestació a realitzar “allò que es deu”. El dèbit es regula al art. 1088 CC. CC. “Tota obligació consisteix a donar, fer o no fer alguna cosa”. Responsabilitat (aspecte objectiu); obligació objectiu); obligació de compliment. La responsabilitat queda regulada al art. 1911 CC. Segons la doctrina dèbit i responsabilitat respo nsabilitat no poden anar separats, sempre han d’anar junts. d’anar junts. Les causes de d’atribució patrimonial -

Solvendi causa; causa; vol dir que el pagament ja s’ha realitzat. Credendi causa; causa; s’avança el pagament. Donandi causa; causa; les donacions son mal ma l vistes per l’ordenament jurídic.

Art. 1297 CC; CC; ens parla del fet de que un deutor deu diners a un creditor. I aquest deutor comença a regalar diners. Està molt mal vist ja que el que ha de fer en primer lloc es pagar al creditor al qual li deu diners. L’obligació natural

L’obligació natural és aquella no jurídica, per tant no vinculant, no exigible, etc. Per tant no hi ha obligació pròpiament dita. Però aquesta obligació natural té efectes jurídics. La obligació natural neix del dret romà. El creditor no te la facultat per exigir el compliment de l’obligació. Tot i sent inexigible, es susceptible de produir efectes jurídics com la soluti retentio. I la conseqüència jurídica de l’obligació natural es la soluti retentio és a dir la possibilitat de retenir allò que s’ha entregat. ent regat. Per exemple; referint-nos referint-nos a l’edat del dret romà, un esclau per


D. Civil II

art. 1257 CC); s’hi inclouen els hereus; és a dir, si un deutor no paga, el Principi de relativitat ( art. fill d’aquest o el subjecte que rebi la herència haurà de continuar pagant el deute, ja que el dret d’obligació passa a ser seu. Vincle jurídic; Els jurídic; Els subjectes queden lligats jurídicament. Per tant permet la reclamació judicial d’un o altre. Temporalitat; Les relacions obligatòries tenen una existència temporal (s’extingeixen). Ningú s’obliga per sempre, la obligació perpètua és nul·la, ja que ningú pot estar privat de la seva pròpia llibertat. Patrimonialitat; El incompliment o violació de les relacions obligatòries deriva en una indemnització econòmica/patrimonial si més no, la indemnització serà valorable econò-micament i en un futur transformable en obligació econòmica.

b. El dèbit i la responsabilitat

El dèbit i la responsabilitat són dos parts de la obligació. I estan dins de la part passiva de la obligació. Dèbit (aspecte subjectiu); prestació a realitzar “allò que es deu”. El dèbit es regula al art. 1088 CC. CC. “Tota obligació consisteix a donar, fer o no fer alguna cosa”. Responsabilitat (aspecte objectiu); obligació objectiu); obligació de compliment. La responsabilitat queda regulada al art. 1911 CC. Segons la doctrina dèbit i responsabilitat respo nsabilitat no poden anar separats, sempre han d’anar junts. d’anar junts. Les causes de d’atribució patrimonial -

Solvendi causa; causa; vol dir que el pagament ja s’ha realitzat. Credendi causa; causa; s’avança el pagament. Donandi causa; causa; les donacions son mal ma l vistes per l’ordenament jurídic.

Art. 1297 CC; CC; ens parla del fet de que un deutor deu diners a un creditor. I aquest deutor comença a regalar diners. Està molt mal vist ja que el que ha de fer en primer lloc es pagar al creditor al qual li deu diners. L’obligació natural

L’obligació natural és aquella no jurídica, per tant no vinculant, no exigible, etc. Per tant no hi ha obligació pròpiament dita. Però aquesta obligació natural té efectes jurídics. La obligació natural neix del dret romà. El creditor no te la facultat per exigir el compliment de l’obligació. Tot i sent inexigible, es susceptible de produir efectes jurídics com la soluti retentio. I la conseqüència jurídica de l’obligació natural es la soluti retentio és a dir la possibilitat de retenir allò que s’ha entregat. ent regat. Per exemple; referint-nos referint-nos a l’edat del dret romà, un esclau per


D. Civil II

qualsevol raó dona 20.000 sestercis a un senyor, aquest esclau li demana més endavant perquè ell no tenia la obligació de pagar-li, però el senyor no té obligació de tornar-li (soluti retentio). En canvi el deutor no pot utilitzar la condictio indebiti , es a dir reclamar allò que se li ha pagat. 

Art. 1798 CC; CC; parla de jocs il·lícits. En el cas de que es dugui a terme un jo il·lícit a partir del qual tu has de pagar 10.000€ a algú tu no tens tens la obligació de pagar-ho perquè el joc és il·legal. Ara bé però si el que perd ho paga no té dret de reclamar el que ha pagat.



Art. 1306 CC; CC; també és relatiu als jocs il·lícits. En cas de que els participants en aquest tipus de joc coneguin la seva il·legalitat no es podrà exigir allò pagat.



Art. 1756 CC; CC; relatiu al contracte de préstecs. Si es gratuït, és a dir, sense interessos, si retornem els diners amb interessos, no podrem reclamar la devolució d’aquests interessos.

(Important!) - Justa causa de l’atribució patrimonial que justifica el pagament d’allò indegut. 

Art. 1901 CC; CC; són justa causa els anomenats deures morals o de consciència. consciència . Per exemple; un jugador professional, rep una patacada i es lesiona del genoll, a canvi de una simple targeta groga. Després de la operació els metges li diuen que seguirà coix tota la vida. El jugador que li ha fet la falta li ingressa dos milions d’euros al compte corrent a causa de que se sent fatal. Aprofita els diners i pot tornar a jugar gràcies a una molt bona bona operació, i l’altre que va ingressar 2 milions d’euros, li de mana que li retorni. S’aplica la soluti la soluti retentio. Com que va ser una entrega amb causa justa, no els podrà recuperar.

**Deures morals o de consciència; són obligacions les que no reben un recolzament jurídic.

3. Les fonts d’obligació Les fonts de dret; eficàcia “erga omnes”, es publica la llei al BOE. -

-

-

Llei; norma jurídica que obliga. Les obligacions han de provenir de la llei i aquesta les ha de preveure de manera clara tot i que això no vulgui dir que hagi de ser per escrit. Les obligacions es regiran per la norma que les crea. (art. 1090 CC). Contracte; Contracte; (art. 1091 CC), vol donar ressó a la importància del contracte. Acte voluntari bilateral que té força de llei. Va ser concebut com a mitjà d’intercanvi de béns i serveis. Quasi-contracte; Quasi-contracte; es una categoria residual. És a dir poc important, en el CC no s’hi anomena en cap article, en el seguit d’articles de fonts d’obligació. L’art 1887 CC diu que son quasi-contractes els fets lícits i purament voluntaris, dels que resulta obligat el seu autor amb un tercer i a vegades una obligació recíproca entre els interessats.

Marc Sabaté Martínez

D. Civil II

Gestió de negocis aliens sense mandat; exemple; tenim una casa, i el veí en té una similar i els mesos d’estiu marxa de vacances. I en un dia d’agost hi ha una tempesta i un arbre de casa del veí cau sobre casa del veí. I voluntàriament li arreglem la casa, sense tenir la obligació de fer-ho. Llavors sorgeix una obligació del veí en pagar la factura. (art. 1888 CC). Pagament o cobrament del indegut; (art. 1895-1901 CC), exemple: deixo un o abric a la tintoreria i pago el servei, i quan el vaig a recollir el torno a pagar perquè no recordo haver-ho pagat. El tintorer té la obligació de restituir aquests diners per pagament indegut. També les derivades de la tutela i curatela entre d’altres. o Delicte; quan es comet un delicte sorgeixen obligacions penals i civils. Es regeixen per disposicions del codi penal, la responsabilitat civil. Només neix un delicte quan la legislació penal preveu la seva existència. La obligació es genera de reparar danys i prejudicis causats.(art. 1092 CC). Quasi-delicte; es pot denominar delicte civil, les obligacions neixen d’actes no penats per la llei. Comporta que qui per acció o omissió intervenint en culpa o negligència causi dany a altri està obligat a reparar-lo.(art. 1903 CC). o

-

-

b. Declaració de voluntat unilateral

El contracte neix en el consentiment entre una oferta i una acceptació, tal i com estipula l’art. 1262 CC, i que diu que el que trobant-se en llocs diferents el que va fer la oferta i aquell que la accepta, hi ha consentiment des de que l’oferent coneix la acceptació o des de que havent-la remés al acceptant, no pugui ignorar-la sense faltar a la bona fe. El contracte, en tal cas, es presumeix celebrat en el lloc que es va fer la oferta. En els contractes celebrats mitjançant dispositius automàtics hi ha consentiment des de que es manifesta l’acceptació. No pot existir cap contracte sense acceptació de la oferta i per tant la voluntat unilateral per si sola no crearà obligació.

4. Contingut de la relació obligatòria Tant creditor com deutor són subjectes de dret públic, per la qual cosa poden ser tant persones jurídiques com persones físiques. La determinació de quina és la part deutora i la creditora pot ser de moltes maneres, però la més corrent és la directa: sabem qui és el deutor i el creditor amb noms i cognoms. I pot ser indirecta, és a dir, potser sabem qui és el deutor, però no sabem qui es el creditor. És a dir, desconeixem una de les parts.

Indeterminació transitòria: -

Determinació deambulatòria: el creditor anirà variant de funció de certs factors (impost sobre béns immobles seran cobrat al propietari de cada moment/xec al portador).


-

D. Civil II

Determinació nasciturus: el creditor encara no ha nascut; mentre no neixi, el creditor serà una altra persona (el nen pot néixer mort, avortament...).

a. Posició creditora

Pot haver una pluralitat de creditors, són subjectes de dret. El creditor és el subjecte actiu de la relació creditora. Està legitimat per a poder exigir i reclamar davant dels tribunals (força pública) per assegurar-se el compliment de la prestació (dret subjectiu). El creditor no té cap deure jurídic, no té condició d’estar obligat; però té càrregues, l’incompliment de les quals li generarà perjudicis econòmics (per no reclamar davant dels tribunals). Facultats: Exigir el compliment de la prestació davant els tribunals. Disposició del dret de crèdit; no cal consentiment. Pot cedir i donar en garantia: qualsevol valor econòmic pot servir de garantia. Renunciar al deute Conservar el dret a crèdit: Controlar la solvència del deutor: ens podem apoderar dels béns que hagi o cedit o comprat en el període entre el sorgiment de la obligació i el venciment d’aquesta. Controlar la destitució de valor dels béns del deutor: evitar que “destrossi” la o garantía que es té del crèdit. Càrregues: Facilitar l’alliberament del deutor: ha de donar facilitats per al cobrament del deute. b. Posició deutora

Pot haver una pluralitat de deutors, són subjectes de dret. El deutor té obligacions i deures. Si no compleix aquestes té una responsabilitat per tant. No pot transmetre el deute sense notificació. El subjecte es passiu; el deutor és el subjecte passiu en la operació creditora. No té poder però si facultats. No pot transmetre el deute sense notificació. El deutor té la facultat d’alliberar-se de l’obligació. En cas de dubte de una interpretació de una norma anirem a favor del deutor ( favor debitoris) , per exemple si no esta clarament definit el termini d’entrega es triarà aquell termini més favorable al deutor. -

-

Genera deute: Realitzar la prestació. o Deures accessoris (1907 CC), és important,sinó compliment defectuós de la o prestació. Per exemple si compro un ordinador ha de venir incorporat el carregador i la bateria. Genera obligacions.


D. Civil II

Art 1911; diu que el deutor respon amb tots els seus deutes. Però h ha una sèrie de béns que no es poden embargar (Responsabilitat patrimonial universal ). -

És patrimonial, no personal, és a dir no hi ha pena de presó. Els pagaments de deutes per tercers són totalment legals i acceptats (art. 1158 CC). Té caràcter universal, això vol dir perquè són TOTS els béns presents i futurs (art. 1911 CC). Però hi ha una sèrie de béns com el mobiliari de la casa o les seves robes. (art. 605, 606 LEC)

Tema 2: L'objecte de l’obligació i classes d’obligacions

1. Coses, béns i objectes de dret. El patrimoni 2. Objecte de la relació obligatòria: la prestació. Requisits. La patrimonialitat 3. Classes d'obligacions segons la seva prestació: a. Obligacions de donar: obligacions genèriques i específiques b. Obligacions de fer: de mitjans i de resultats c. Obligacions de no fer 4. Obligació alternativa. Obligació facultativa 5. Obligacions de diner: a. Concepte. Classes. b. L'obligació en moneda estrangera: concepte, règim. c. Clàusules d'estabilització

1. Coses, béns i objectes de dret. El patrimoni -

-

Béns; possible objectes de drets de coses o no. Només drets patrimonials poden ser objecte de dret. Cosa; tot el que té entitat, sigui real o abstracte (material o no); són les finques i objectes, perquè són susceptibles d’apropiació, però també les energies perquè encar a que no siguin palpables o materials tenen dret de cosa, es contractaran. LA major part de les coses tenen un valor patrimonial, hi ha unes quantes coses que no són susceptibles d’apropiació.

**Animals; tenen una protecció especial. Se’ls hi apliquen les regles dels béns segons la naturalesa de l’animal. Tenen tractament de coses, estan sota la condició de les lleis encara que existeixen normes de protecció especial. Quan els animals estan morts ja no hi ha dubte que son coses, la protecció es només per l’animal viu.


D. Civil II

L’objecte d’obligació és la prestació, allò que ha de fer el deutor i pot reclamar el creditor. Les característiques de patrimoni són: -

-

La legalitat, és a dir, els patrimonis els crea la llei. La autonomia, el patrimoni és totalment autònom, és a dir, pertany a cada persona i la seva autonomia és que hi ha actiu, passiu i calcula el seu contingut patrimonial depenent de la situació que tingui. La unitat i la identitat, és únic; és a dir que cada subjecte té un patrimoni, no puc crear no separar patrimonis al meu gust. La intransmissibilitat, no és pot transmetre tot el patrimoni.

2. Objecte de la relació obligatòria: la prestació. Requisits. La patrimonialitat La prestació és la conducta que ha de realitzar obligatòriament el deutor, pot exigir forçosament al creditor. Els requisits que ha de complir la prestació els trobem als articles 1271-1273 CC i que són: Possibilitat (art. 1272 CC): La prestació ha de ser possible, és a dir, ningú està obligat a fer res impossible. Tot allò que és impossible no pot ser objecte de la prestació. És molt important diferenciar impossibilitat de dificultat. Ha de ser possible originària, és a dir, en el moment de fer- se. L’art. 1182 és molt important i diu que quedarà extingida la obligació sense culpa del deutor la obligació s’extingeix, sobretot en casos de força major i cas fortuït (1105 CC;

-

ningú respondrà d’aquells successos que no es poguessin preveure o que encara previstos no fossin possible evitar-los) com per exemple en e cas de un

terratrèmol el deutor no tindrà la obligació de donar les patates ni indemnitzar el creditor. En el cas de que el deutor tingués la culpa (Art. 1183 CC) com per exemple en el cas de no cuidar unes patates el deutor haurà de indemnitzar al creditor. -

-

Licitud (art. 1271 CC): No vol dir que la prestació ha de ser legal, o que no pot ser contrària a la llei, sinó que les coses estiguin al tràfic dels homes, és a dir, coses amb les que es pugui celebrar el contracte. Res extra commercium, vol dir que no es pot comerciar amb elles, per exemple el sol o el mar. Determinació o determinabilitat (art. 1973 CC): No és necessari que la cosa existeixi per poder fer un contracte. Per exemple; es pot fer un contracte amb una collita que tindré a l’estiu però que actualment no tinc.

La patrimonialitat no és un requisit de la prestació, tot i que el incompliment es transformarà en diners. 3. Classes d'obligacions segons la seva prestació Art. 1088 CC:


D. Civil II

a. Obligacions de donar: obligacions genèriques i específiques 

Obligació de donar: implica el deure de: Conservació de la cosa (art. 1094 CC) o Entregar el fruit de la cosa en cas de que fos fructífera. o Entregar accessoris, encara que no hagin sigut mencionats. o

Les obligacions de donar poden ser: o

o

o

Genèriques: s’entrega una cosa que pertany a un gènere, la cosa es termina pel seu pes, nombre i mesura. Ex; diners, 1 kg de patates, etc.  Genus nunquam perit (el gènere no pereix mai)**.  Poden ser sempre executades forçosament.  Qualitat mitjana. Específiques: coses concretes. Ex; ampolla gran reserva del 1800 amb número de sèrie X, bitllet de 100€ signat per Leo Messi. De gènere limitat; Ex; donam 10 litres de vi (general sempre hi haurà vi), de l’any 96 (específic, les ampolles es poden esgotar).

La prestació és genèrica, però sempre acaba sent específica (quan es concreta, passa a ser específic). Ex; demanar un litre d’oli és genèric, però quan vaig a buscar l’encàrrec és específic. **Si per qualsevol raó es perd el gènere existeix el principi genus nunquam perit , perquè abans d’especificar sempre hi haurà gènere per poder complir, per exemple es sobreentén que sempre hi haurà oli.

b. Obligacions de fer: de mitjans i resultats o

o

o

Personalíssimes: només les pot complir el deutor, ningú el pot substituir. Per exemple una visita mèdica necessita un professional concret, si ambdós han consentit aquell especialista, aquest té la obligació d’atendre’l. Mitjans: el deutor s’obliga a realitzar de la millor manera que pugui una activitat sense poder-nos garantir un resultat. Les de mitjans no vol dir que no busquin l’assoliment de un resultat sinó que no el poden garantir. Ex; el metge farà tot el possible per curar-nos però no sempre pot assolir el seu resultat. Arrendament de servei: Obligació de mitjans  Resultats: la conducta del deutor només podrà satisfer el interès del creditor si s’assoleix el resultat. N’és un exemple la cirurgia estètica. Arrendament d’obra: Obligació de resultat. 

Hi ha altres tipus de obligacions: -

Fungibles; tingudes en compte des del punt de vista jurídic i en tal sentit són intercanviables, substituïbles las unes per les altres. En conseqüència es compren que


-

c.

D. Civil II

lo important de les coses fungibles és el seu pes, nombre o mesura (tanta quantitat de quilos de cafè de tal qualitat, tants bitllets de 500€ o tants metres de una tela determinada). Per aquesta raó es van denominar com coses de quantitat. Per exemple si es presta X quantitat de oli a Z i després es restitueix amb una porció de la mateixa espècie, qualitat i quantitat. Infungibles; són aquestes que les seves característiques específiques o individuals són jurídicament rellevants de manera que no poden ser substituïdes per altres. Aquestes són denominades com coses úniques. Segons la doctrina al parlar de coses no fungibles o infungibles las denomina com aquells béns que al moment de la restitució no poden ser canviats o substituïts per altres similars. Exemple; una casa o un automòbil. Obligacions de no fer

La obligació de no fer es la activitat omissible que ha de realitzar el deutor per satisfer el interès del creditor. En aquest cas el deutor s’obliga a una pura abstenció, a observar una conducta merament omissible. Per exemple el pacte de no concurrència a una determinada subasta o de no introduir animals en el pis llogat. Hi ha dos tipus: o o

Omissió in non faciendo Omissió in patiendo

En les obligacions de no fer no ap el compliment defectuós, si es possible, en canvi la col·locació de la demora del deutor si la conducta en la que s’ha d’abstenir la observa amb anterioritat al moment de la constitució de la obligació.

4. Obligació alternativa. Obligació facultativa La obligació alternativa, és aquella obligació única en la que estan previstes diverses prestacions de forma disjuntiva (de forma alternativa). El deutor complirà entregant 1000 €, o 3 bicicletes o 1 cotxe. El deutor complirà totalment una d’aquestes obligacions (una de les tres, no pot ser la meitat de una i la meitat de l’altre, etc). El dret d’elecció correspondrà a aquell depenent del pacte de les parts. Si deia que estava a mans del creditor doncs el creditor escull. El favor debitoris  davant del dubte s’actuarà a favor del deutor. En el cas de que per exemple caigués un llamp sobre el cotxe parlaríem de impossibilitat sobrevinguda (art. 1182 CC), per tant com que el deutor no té culpa ara la entrega es dividirà o be en els 1000€ o bé en les tres bicicletes. En el cas de que es destrueixin totes menys una sempre que no sigui culpa del deutor aquella serà la obligació a complir triï tant el deutor com el creditor. En el cas de que fos culpa del deutor per haver-ho destruït a actes culposos en el cas de que tries el deutor no hi hauria problema, però si el que pogués escollir fos el creditor i el deutor ho destruís amb actes culposos el creditor podrà demanar la indemnització de les bicicletes en diners. (art. 1134 CC; art. 1135 CC; 1136 CC).


D. Civil II

En el cas de que s’hagin destruït totes el deutor haurà d’indemnitzar al creditor amb el valor de la última que ha destruït. Si el que tria és el creditor, aquest triarà la indemnització de un de les tres obligacions destruïdes. Les obligacions facultatives; és una obligació única on el deutor ha de realitzar una prestació. És una obligació que diu que el deutor està obligat a complir la obligació, però el deutor té la facultat d’alliberar-se complint una cosa diferent la qual el creditor haurà d’acceptar necessariament que l’alliberarà de l’obligació. No està regulat específicament al codi civil, però podem trobar un supòsit concret en el es parla. Per exemple el 1153 CC. (Per exemple; la obligació de un jugador de futbol és un contracte, el jugador la de complir, si no el vol complir pot pagar una clàusula en forma de diners per tal d’alliberar-se de la obligació. Diferencies entre obligacions alternatives i facultatives

Art. 1182 CC (impossibilitat sobrevinguda); en les alternatives en el cas de que el cotxe es destrueix sense culpa de deutor, aquest ha de complir l’altre alternativa que és donar 5000€; en el cas de les facultatives si el cotxe es destrueix sense culpa del deutor l’obligació s’extingeix. Les alternatives és una obligació a complir mitjançant diferents alternatives, en canvi la facultativa hi ha una única opció i el deutor pot alliberar-se d’ella mitjançant un pagament o una altre cosa diferent.

5. Obligacions de diner: a. Concepte. Classes.

Reben el nom d’obligacions pecuniàries. I és aquella obligació que té com a prestació una quantitat de diners a la qual està obligat el deutor. El diner té dues funcions: -

-

El diner és un instrument d’intercanvi, és bàsic en l’economia actual ja que és primordial per a l’intercanvi de béns i serveis. És una unitat de mesura.

El diner respon a tres elements: -

-

Curs fiduciari; vol dir que el diner ens ha donat confiança. (Exemple; la persona que rep 20€ per qualsevol treball ha de tenir la confiança de que el seu valor és de 20€ per a tothom). Curs legal; recolzament de l’estat cap al diner. Curs forçós; en les transaccions econòmiques, s’està obligat a acceptar el diner que s’estableix en aquest país. (és a dir a Espanya estan obligats a acceptar l’euro no et poden demanar que paguí amb dòlars, pesos,etc.).

Classes de deutes de diners


-

-

-

D. Civil II

Deute de moneda individual; no és pròpiament un deute de diner, sinó que és aquella de col·leccionista (única). Deute d’espècie monetària; quan en una obligació determinada es pacta que es farà el pagament en una moneda determinada. Per exemple; pactar que el preu de un vehicle s’haurà de pagar en dòlars. Deute de suma; deute pecuniari estrictament, és la obligació genèrica d’entregar diners. b. L'obligació en moneda estrangera: concepte, règim.

La moneda estrangera està vista com una mercaderia. (vaig al banc a “comprar” dòlars, i aquests els compraré amb diners). Es compra perquè no té curs legal en el lloc on els compres, si tingués curs legal, seria un préstec. Conversió de la moneda; -

-

Constitució; en el moment que es fa l’obligació. Exigibilitat; moment en el que el creditor ja li pot demanar al deutor que compleixi l’obligació. Compliment; moment en que el deutor compleix. c.

Clàusules d'estabilització

Si algú em presta 5000€ i acordem que retorni els diners en 5 anys; -

-

Nominalisme; únicament s’ha de retornar el valor del “préstec”, és a dir 5000€ sense tenir en compte la pèrdua de valor. Valorisme; en aquest cas s’ha de tenir en compte el valor del dine r, si quan es va fer el préstec 5000€ compraven 120 gr. D’or i 5 anys després nomes compren 100 gr. S’ha de retornar la diferencia conseqüència de la inflació, augment del IVA, etc. Per tant els 5000€ que vaig prestar tenien el mateix valor que tenen actualment 6000€.

A Espanya regeix el nominalisme. Els tipus de clàusules d’estabilització Clàusules monetàries; -

Valor or, valor plata; retorn de la prestació en valor d’or. Clàusules valor moneda estrangera; retorn de la prestació en valor de moneda estrangera.

Clàusules econòmiques; -

Valor en espècies Clàusules índex; retorn de la prestació en valor del IPC, contractes d’arrendament.

Solucions judicials al nominalisme -

Clàusula Rebus sic stantibus; “així estan les coses” sí les coses en mantenen així tot continuarà igual. Aquesta clàusula s‘aplica en casos molt excepcionals en que hi ha un


D. Civil II

desequilibri de les prestacions en contracte. És una clàusula perillosa, ja que altera el pacte entre les parts. Requisits: o o o

Alteració extraordinària de les circumstàncies Desproporció desorbitant de l’equilibri de la prestació Circumstància imprevisible i inevitable.

El TS no ha acceptat cap vegada aquesta clàusula, la seva acceptació és molt difícil. Tema 3: La unitat i pluralitat de vincles

1. La concurrència d'obligacions: obligació única i pluralitat d'obligacions 2. Obligacions principals i accessòries: a. El deute d'interessos. Concepte. Classes. Quantia i pagament. L'anatocisme. b. L'obligació penal 3. Obligacions recíproques o sinal·lagmàtiques: a. Concepte i règim jurídic: la mora i els riscs b. La resolució per incompliment: l'art. 1.124 CC 4. Les obligacions subsidiàries: la fiança 1. La concurrència d’obligacions; obligació única i pluralitat d’obligacions -

Única o unilateral; vinculació simple, sempre dos posicions (creditor - deutor) Pluralitat; presencia de varies obligacions completes. Coexistència d’obligacions; pot produir-se que en una relació obligatòria coexisteixin varies obligacions, bé a càrrec del creditor o del deutor, inclòs poden tenir lloc per la circumstància de pluralitat de creditors i deutors.

Prestacions fraccionades; dividir una prestació i distribuir-la temporalment, per exemple el pagament de una compra a terminis. Prestacions periòdiques; de contingut idèntic que neixen en moments successius de un únic supòsit d’eficàcia duradora. No vincle plurals. Per exemple una pensió alimentària a un fill. 2. Obligacions principals i accessòries -

-

-

Obligacions principals; poden existir por si mateixes amb caràcter autònom o independent i no necessiten res més que complir els requisits que exigeix la llei. Son la majoria. Obligacions accessòries; ex: obligació d’interessos. Necessita la obligació principal per existir, però una vegada desapareix la obligació principal, no per aquesta mateixa raó desapareix la obligació accessòria. Art. 1173 CC. Obligacions subsidiàries; ex: fiança. Hi ha una obligació principal (la del deutor de pagar una quantitat de diners) i després hi ha un subsidiari (que està sota). Si no existeix la obligació principal, la subsidiària no pot existir (necessitat de dependència). Si desapareix la principal, desapareix la subsidiària.


D. Civil II

a. Deute d’interessos

Preu o remuneració per la utilització d’un capital aliè. Jurídicament és el fruit civil d’un préstec. Article 354: Fruits naturals: surten sense la necessitat de l’activitat de l’home. Fruits industrials: aquells en els que participa l’home. Fruits civils: els diners produeixen diners (interessos). Són aquells que produeixen diners, intervé l’home. Característiques del deute d’interessos

És un deute pecuniari; sempre suposa el pagament de diners. Obligació accessòria; deriva del pagament d’una obligació principal que seria el capital. Els interessos han de pactar-se sempre. El pacte pot ser exprés o tàcit. Els interessos moratoris no són necessaris pactar-los donat pel seu caràcter sancionador.

Classes de deutes d’interessos

Legal; el que estableix la llei per establir el valor dels diners. Art. 1108 CC. Moratoris; responen al càlcul de la indemnització de danys i perjudicis produïts per l’incompliment retardat del deutor. Punitius; execució d’una sentència. Voluntaris; límits fixats per una llei. Convencional; pacte entre les parts. La forma de pagament dels interessos depèn del pacte o norma que els estableix, pot pagar-se al final de la relació obligatòria o en forma periòdica mentre romangui. Anatocisme; es suma el capital i els interessos per calcular nous interessos, són els interessos dels interessos. Això no està prohibit però únicament operen en casos determinats per la llei i subjecte al que diu. (Art. 1109 CC). b. L’obligació penal

Prestació que s’obliga a complir el deutor, com a sanció, en cas d’incompliment, defectuós o irregular de l’obligació principal. Té també caràcter accessori. Constitució mitjançant clàusula penal. -

No neix si no concorda amb lo pressuposat en l’article 1152.2 CC. Incompliment segons les regles generals. Validesa; depèn de la principal.

Funcions: (poden donar-se les tres o cap d’elles): -

Coercitiva o de garantía Punitiva o e sanció


-

D. Civil II

Liquidadora de danys i perjudicis.

Exigibilitat: -

Des del moment de l’incompliment. Creditor no pot exigir compliment i pena, excepte si hi ja un pacte, caràcter substitutiu. El deutor no pot eximir-se pagant pena.

3. Obligacions recíproques o sinal·lagmàtiques a. Concepte i règim jurídic: la mora i els riscs -

-

Reciprocitat; correspondència mútua entre obligacions principals. Cada una de les funcions recíproques té sentit en funció de l’altre. Obligacions sinal·lagmàtiques; aquella en la que hi ha pluralitat de vincles, cada part ocupa posició deutora i creditora i neixen del mateix negoci. Sinal·lagma: Genètic; una obligació causa l’altre. Si aquesta harmonia inicial falta, la contra o obligació tampoc pot néixer. Les obligacions no tenen perquè tenir el mateix valor objectiu, seguiran sent recíproques tot i que estiguin desproporcionades, l’únic que importa es que hagin estat generades la una per l’altre. Funcional; compliment simultani. La reciprocitat actua o es manifesta també o en la dinàmica de les obligacions, sobre tot en lo que concernent a la seva exigibilitat, la constitució en mora, la repercussió dels riscos i molt singularment, la possibilitat de lliurar-se a través de la resolució del vincle quan la contra obligació no es compleixi.

Exceptio non adimpleti contractus; donat que les obligacions depenen la una de l’altre, és lògic

que s’hagin de complir a la vegada, si una part exigeix a l’altre que compleixi per via judicial o extrajudicial, l’altre part en virtut d’excepció pot negar-se a complir-se fins que l’altre es compleixi. Exceptio non rite adimpleti contractus; compliment defectuós, es dedueix en diversos articles. -

Règim de la mora (riscos)

Necessitat del propi compliment per constituir l’altre en mora. Compliment simultani: -

Un compleix, l’altre no; mora automàtica Ningú compleix; no hi ha mora.

Compliment no simultani; quan venç el termini cada un ha de complir per constituir mora al altre. Els riscos poden ser que en el cas de les obligacions a complir amb molta distancia temporal poden succeir que l’objecte de la obligació varia. Amb les obligacions sinal·lagmàtiques al ser independents si succeís alguna cosa al objecte de l’obligació que fes impossible la seva realització la altre obligació també decauria. Si s’ha intervingut culpa de qui deu entregar la cosa, aquest haurà de respondre. La impossibilitat sobrevinguda no només allibera al deutor sinó també a l’altre part de complir el que li pertoca. Hi ha una regla especial


D. Civil II

en compraventa, en el cas de compraventa la norma que regeix és que el temps que passa esta a càrrec del comprador. b. La resolució per incompliment

Art. 1124 CC. La regla és que si una de les parts incompleix i no esta disposada a complir, l’altre part pot demanar que s’extingeixi la obligació. Aquesta norma es legal, perquè el règim està en el Codi Civil, però les parts poden pactar en contra, no es una regla imperativa. Si no es diu res al respecte s’aplica la regla. No s’ha de confondre amb desistiment unilateral que és la facultat d’una de les parts de demanar que s’extingeixi l’obligació. “La facult ad de resolver las obligaciones se entiende implícita en las recíprocas, para el caso de que uno de los obligados no cumpliere lo que le incumbe. El perjudicado podrá escoger entre exigir el cumplimiento o la resolución de la obligación, con el resarcimiento de daños y abono de intereses en ambos casos. También podrá pedir la resolución, aun después de haber optado por el cumplimiento, cuando éste resultare imposible. El Tribunal decretará la resolución que se reclame, a no haber causas justificadas que le autoricen para señalar plazo. Esto se entiende sin perjuicio de los derechos de terceros adquirentes, con arreglo a los artículos 1.295 y 1.298 y a las disposiciones de la Ley Hipotecaria.”

Característiques: -

-

Regla general per a les obligacions reciproques, de manera que pot estar modulada, substituïda o exclosa en la regulació d’algunes obligacions en particular. La norma que la consagra té naturalesa dispositiva

Requisits: -

-

-

Existència d’un vincle, vigent i recíproc, principal. (En una relació obligatòria am b obligacions principals i accessòries la facultat correspon a les obligacions del mateix nivell). Que la obligació sigui exigible (segons el termini establert para la seva exigibilitat o per falta de termini, en el moment de formar la obligació). Absència de incompliment imputable de qui l’exercita. Incompliment de la obligació  En una interpretació estricte de la norma es refereix a un incompliment total, definitiu i imputable a la part. En una interpretació més amplia s’accepta l’incompliment parcial, defectuós o en el que s’ha superat el termini amb creus.

Opció; s’atorga a qui ha complit la facultat entre exigir el compliment o la resolució de l’obligació. Si demana el compliment podrà fer-ho per indemnització de danys y perjudicis, i a posteriori s’ha de demanar la resolució. Si es demana la resolució la obligació s’haurà extingit u no es podrà posteriorment demanar el compliment.


D. Civil II

Model de exercici -

Extrajudicial; mitjançant una declaració de voluntat, no formal, dirigida a la contrapart.

-

Judicial; la demanda inicia el procés, li segueix la contestació. La reconvenció és una

demanda que es troba dins de la contestació de l’altre part. És una acció persona, a Cat. el termini és de 10 anys, a Espanya de 15, actua en el moment en que es fa la declaració judicial i la sentència esdevé ferma i inamovible. Si es decreta l’incompliment es aconsegueix danys i prejudicis. Si es decreta la resolució s’extingeix l’obligació per ineficàcia sobrevinguda. Funciona amb retroactivitat, es com si mai hagués existit. La eficàcia relativa es que només afecta als involucrats i no a tercers. Si el tercer actua amb bona fe, esta protegit per la llei, no se li pot exigir res. 4. Les obligacions subsidiàries: la fiança La obligació subsidiària, es un tipus d’obligació accessòria, però no és una obligació que el seu compliment pugui pretendre directament, sinó que actua quan l’obligació principal deixa de complir-se. La més popular es la fiança mitjançant la que, en gara ntia d’un deute aliè, el fiador ha de complir en defecte del compliment de l’obligació principal. És un aval, una garantia personal. El creditor de la principal té la potestat d’actuar contra el deutor, i en cas d’incompliment d’aquest, contra el fiador i el seu patrimoni. Normalment són obligacions de diners. La fiança pot ser idèntica a la obligació principal, es a dir, que el fiador degui el mateix que el deutor o pot ser inclús més dura. També pot pactar-se i establir un termini, o ser indefinida. El fiador ha de tenir capacitat i patrimoni suficient per respondre la obligació. A mes en el concret ha d’especificar la fiança. “La fiança independent o autònoma, no és la que regula el CC però existeix”. Obligació garantida (principal)

Ha de ser vàlida, la llei només permet les fiances sobre les obligacions principals vàlides amb algunes excepcions que comporten que es pugui mantindre la fiança tot i la invalidesa de l’obligació principal. -

Incapacitat del deutor, art 1824.2. Anul·labilitat per altres causes. Préstec fit al fill de família; és una excepció de la excepció, prové de la època romana en la que per no haver de pagar un deute es corria el risc de que el fill matés al pare. Es una mesura adoptada per evitar possibles parricidis.

Obligacions garantitzables, normalment es qualsevol encara que es pensi sempre en les de

diners. Es permet que es garanteixin deutes futurs sempre que estiguin determinats. Poden ser obligacions convencionals o legals. Fonts de la fiança


-

D. Civil II

Convencional o legal; fiances, en aquest sentit concret, exigides per la llei. Judicial; com a conseqüència d’una sentència. Contracte; entre el creditor de la obligació principal i el fiador. El deutor es queda fora (art. 1823 CC). La relació de fiança és independent de la relació entre fiador i deutor.

Relacions creditor/fiador Compliment; realització de la prestació, allò pactat o els propis de la obligació principal. Pagament abans del venciment o Pagament sense coneixement del deutor o Venciment del termini del deutor o Incompliment del deutor s’extèn al fiador. o Excepcions; un fet oposar per al fiador per a impedir que el creditor l’exigeixi. Pròpies, les del deutor no personals, art. 1853 CC “ El fiador puede oponer al acreedor todas las excepciones que competan al deudor principal y sean inherentes a la deuda; mas no las que sean puramente personales del deudor”. Benefici d’excusió; embargament i liquidació dels béns del deutor per satisfer el

creditor, prèvia a la exigència del fiador. Relacions fiador/deutor Acció de cobertura o de relegació: -

Davant el deutor, mesura preventiva, el deutor no pot extingir per sí sol la fiança. Reemborsament o subrogació, el fiador que paga per al deutor ha de ser indemnitzat per aquest. Encara que la fiança s’hagi donat ignorant al deutor. La indemnització compren. 1. La quantitat total del deute 2. Els interessos legals de la fiança des de que s’hagi fet saber el pagament al deutor, tot i que no els produís per al creditor. 3. Les despeses ocasionades al fiador després de posar aquest en coneixement del deutor, tot i que ha sigut requerit a llarg termini. 4. Els danys i prejudicis quan procedeixin.

El fiador se subroga per el pagament en tots el drets que el creditor tenia contra el deutor. Si ha transigit amb el creditor, no pot demanar al deutor més del que realment hagi pagat-

Tesis Hi ha dos accions. Termini: remissió del pagament anticipat. Pèrdua (art, 1841 CC); si la pèrdua era a termini i el fiador la va pagar abans del seu venciment, no podrà exigir reemborsament del deutor fins que venci el termini.


-

D. Civil II

Càrrega de coneixement i excepcions (art.1841 CC); si el fiador paga sense notificar al deutor, podrà aquest fer valdre contra ell totes les excepcions que hagués pogut oposar al creditor al temps de vèncer el termini.

Extinció Regla general; al mateix temps que la del deutor i per les mateixes causes. Regles específiques, consignació judicial, pròrroga. Altres fets: condonació, confusió,etc. Fiança solidària, cofiança i subfiança -

-

-

Fiança solidaria; tant el fiador com el deutor estan compromesos per igual a respondre davant el creditor. Si s’estipula fiança d’aquesta forma, el fiador no podrà accedir al benefici d’excussió i si són varis fiadors solidaris, no tindran benefici de divisió. Cofiança; varis fiadors i una sola fiança. Benefici de divisió. En la cofiança el creditor només pot reclamar a cada fiador la part que li correspon satisfer a menys que s’hagi estipulat expressament la solidaritat. Per pacte entre tots els cofiadors amb el creditor, la cofiança pot assegurar-se com solidaria. En aquest cas el creditor pot exigir la totalitat del deute del fiadors. Subfiança; El subfiador es constitueix en garantia del fiador. Es un fiador del fiador. I aquest vetlla del benefici d’excussió, tant respecte del fiador com del deutor principal.

Tema 4: Les circumstàncies de la relació obligatòria

1. Circumstàncies de l'obligació: lloc i temps 2. L'obligació a termini. Les obligacions periòdiques. Règim jurídic 3. L'obligació condicional: a. Concepte, funció, classes b. Compliment i incompliment de la condició i. Règim jurídic de la condició suspensiva ii. Règim jurídic de la condició resolutòria 4. L'obligació modal: règim jurídic 1. Circumstàncies de l’obligació: lloc i temps Pot ocórrer que la relació obligatòria hagi nascut en un lloc i sigui un altre el lloc indicat per la realització de la prestació. Convé fer cas tant a les regles que determinen el lloc on sorgeix la relació obligatòria com el que serveixen per identificar la dimensió espacial del seu correcte compliment. a. Lloc de naixement de la obligació


-

-

-

-

D. Civil II

Obligacions sorgides del contracte podran quedar sotmeses a la llei del lloc on es va celebrar el contracte. Les no contractuals es regiran per llei del lloc en que hagués ocorregut el fet del que derivin. Allò que pertany al dret material es preestablir en que el lloc s’entén nascuda la relació obligatòria. Pel dret patrimonial, diu que la obligació contractual s’ubica allà on les parts presten el seu consentiment i si les declaracions s’emetien des de llocs diversos, on s’hagués format la oferta. En les extracontractual deuran localitzar-se en el lloc en que es va originar la causa del dany corresponent.

Sol distingir-se entre el temps de la relació obligatòria, amb el que es delimita el període durant el qual la vinculació és efectiva, i el temps de la prestació, que serveix per individualitzar la data o seqüència temporal en la que ha de tenir lloc la exigència i realització de les conductes compromeses. Obligacions instantànies i duradores -

Instantànies; poden ser immediates o bé aplaçades (compraventa). Duradores o periòdiques; donen base a una vinculació que es prolonga en el temps fins que la obligació troba el termini final prefixat per les parts o sobrevé una altre causa de extinció avalada per l’ordenament. (contracte de servei de butà durant un any).

2. Obligacions a terminis Obligacions a terminis; en aquestes interessa el temps de la prestació des de la perspectiva dels interessos, s’ha de precisar en quin moment podrà el creditor exigir la conducta compromesa i quan s’haurà de prestar al deutor. Tot allò que es deu sense termini, es deu al instant. -

Terminis d’origen negocial. (ho estipulen les parts).

-

Terminis d’establiment legal. (per la norma).

-

Terminis de configuració judicial. (pels tribunals).

Termini exacte, es refereix a quan la data queda assenyalada a un moment precís i termini inexacte quan el moment de compliment és un futur encara impossible de localitzar en el calendari. Classes de terminis -

-

Termini exprés; la pròpia obligació assenyala un dia pel compliment. Termini tàcit o implícit; la obligació no ho té assenyalat per de la seva naturalesa es dedueix que ha volgut concedir-ne. Termini ordinari; procura el moment d’exigibilitat però no exclou el compliment tardà. (però amb conseqüències).


-

D. Civil II

Termini essencial; assenyala la data més enllà de la qual la obligació li falta l’interès per al creditor.

Art. 1127 CC; “sempre que en les obligacions es designa un termini, es presumeix establert en benefici del creditor i del deutor”.

Pagament durant la vigència del termini (compliment anticipat); no hi ha cap norma que prohibeixi un pagament anticipar del termini, per tant el deutor es lliure de pagar-lo quan ell vulgui, tot i que no podrà reclamar-lo posteriorment. El termini es pot anticipar en casos on hi ha: -

Insolvència sobrevinguda del deutor Falta de constitució de les garanties oferides Deteriorament o desaparició de les garanties prestades

3. La obligació condicional a. Concepte, funció, classes

Concepte: En les obligacions condicionals, l’adquisició dels drets, així com també la resolució o pèrdua dels ja adquirits, dependran de l’aconteixement que constitueixi la condició. Funció: 1. Adoptar els efectes del compromís de manera que la vinculació sorgeixi només si el pervenir confirma la situació. (et donaré 2000€ si em toca la loteria). 2. Donar transcendència jurídica a motivacions pròpies d’altre manera irrellevants. (et venc la cosa per un milió si em divorcio). 3. Influir en la conducta d’una altre persona sense arribar a constituir-la en obligat. (et regalaré el cotxe si aproves). Classes: -

Segons la manera en que es fa dependre la eficàcia de l’obligació

Condició suspensiva; queden en suspens l’exigibilitat de la prestació fins que no es produeixi la condició. Exemple; apostar en una partit de futbol, fins que l’equip pel qual he apostat no guanyi, no puc exigir la prestació. La obligació no comença si no es dona la condició. Condició resolutòria; no impedeix la eficàcia de la obligació, doncs aquesta entra en vigor d’immediat, però provocarà, si es verifica, la resolució o pèrdua dels drets adquirits. Si es produeix la condició es resol la obligació. Condició il·lícita o immorals; són les condicions contràries a les bones costums i les prohibides per la llei. Tant les il·lícites o immorals com les impossibles s’hauran de tenir per no posades si es tracta d’un testament, o d’una condició de no fer. Si la condició és de donar o f er un impossible s’anul·la l’obligació que depèn de ella. (si et roben el cotxe, si t’atropellen). -

Segons la dependència o no en el esdeveniment de voluntat de les parts


D. Civil II

Positiva; la condició és positiva quan l’eficàcia de l’obligació es vincula a que ocórrer algun succés. (si aproves et compraré això). Negativa; la condició de que no esdevé algun succés. (si no aproves et castigaré). -

Segons el tipus d’esdeveniment i la forma en que ha sigut configurat per les parts

Condició casual; quan la seva realització depèn de la casualitat, de la sort o de la voluntat d’un tercer. Condició potestativa; quan consisteixi en alguna cosa on la seva realització depengui de la voluntat de un dels interessats. Les condicions potestatives es divideixen en: -

-

Purament potestatives; depenen de la voluntat exclusiva del deutor. (et dono 100€ si jo vull) Simplement potestatives; també depenen de la voluntat del deutor però s’han de complir les circumstàncies. (et venc el pis si marxo a Madrid)

Condició mixta; quan depengui en part de la voluntat de l’interessat i en part del atzar o de la voluntat d’un tercer. (et dono 1000 € si em guanyes al tenis “potestat simple” , en terra batuda “implica que no plogui”). b. Compliment i incompliment de la condició

i. Règim de la condició suspensiva

5. La obligació modal Es genera amb el concurs de dos estipulacions: -

-

El disposant confereix gratuïta i purament determinats béns a una altre persona (herència, donació o llegat). El tributari dels béns li exigeix que els utilitzi de una manera determinada i que realitzi a la vegada una determinada prestació a favor del disposant o de un tercer.

La càrrega modal enfront altre imposicions; Aquest mode es possible únicament en els negocis a títol gratuït , lo important es que el seu compliment no suspèn l’eficàc ia de l’obligació principal ni el seu incompliment provoca la resolució de la disposició. Compliment de la càrrega modal; el gravat amb la càrrega modal adquireix l’obligació de realitzar aquella en el temps i forma especificada per el disposant. Quan la realització esdevé impossible deurà complir-se en el terminis més anàlegs i conformes a la voluntat del disposant. Incompliment de la càrrega modal; la sanció que aplica el codi al incompliment de la càrrega modal consisteix en deixar expedita la facultat d’instar la revocació del propi donant i si el tribunal aprecia el vertader incompliment decretarà la resolució a efectes retroactius. El beneficiari del mode pot exigir el compliment forçós de l’obligació imposta al donatari.


D. Civil II

Tema 5: El pagament o compliment de l’obligació

1. El pagament a. Concepte. Funcions b. Requisits objectius. Identitat. Integritat. Indivisibilitat c. Requisits subjectius. El solvens. El accipiens i. El pagament de tercer ii. El pagament a persona distinta del creditor: supòsits d. Requisits de temps i espai e. El pagament per mitjà de targetes de crèdit f. Prova i despeses del pagament. 2. Les arres: concepte, classes i règim jurídic 3. La imputació de pagaments: concepte, requisits, criteris 4. El cobrament de l'indegut: concepte, requisits, l'acció de restitució, la prova 1. El pagament a. Concepte. Funcions El pagament és: -

Acte de compliment amb el deute que pesa sobre el deutor. Manera que el deutor té d’alliberar-se de l’obligació. Forma de satisfer l’interès del creditor.

En definitiva, el pagament és la realització de la prestació deguda (diners, coses), acordada en l’acte de constitució de la relació obligatòria. El pagament no depèn de la voluntat del creditor, però aquest està obligat a procurar l’alliberació del deutor. b. Requisits objectius. Identitat. Integritat. Indivisibilitat -

Identitat: el pagament ha de ser idèntic al pactat. Es pot alterar per voluntat de les parts. Integritat: s’ha de pagar tota la prestació, tota la quantia, sinó és íntegra, es pot rebutjar. Inclou els fruits de la cosa i els accessoris (interessos). Indivisibilitat: la prestació s’ha de fer completa i sense trossejar -la, a no ser que es pacti el contrari. c. Requisits subjectius. El solvens. El accipiens

Els subjecte del pagament són el deutor ( solvens) i el creditor (accipiens). Per fer i rebre el pagament, deutor i creditor han de gaudir de capacitat: -

Capacitat del solvens : ha de tenir la lliure disposició de la cosa i capacitat d’alienar-la. Si el pagament es fa sense aquesta capacitat, serà invàlid, per tant s’ha de restituir. Capacitat del accipiens : ha de tenir capacitat de rebre el pagament. Si el deutor fa el pagament a un incapacitat, no s’allibera del deute, ja que serà un acte ineficaç.


D. Civil II

i. El pagament de tercer (entra a examen segur) El pagament és realitzat per una persona diferent al deutor, és a dir, paga un tercer (els representants del deutor no són tercers). Característiques/regulació -

-

-

-

Legitimació del tercer i excepcions: qualsevol persona pot pagar el deute en lloc del deutor, tingui o no interès en el compliment de l’obligació i conegui o no, la intenció el deutor, inclús s’accepta que el tercer pugui pagar en contra de la voluntat del deutor. Acceptació obligatòria: el creditor no pot rebutjar el pagament del tercer, excepte en els casos d’obligacions personalíssimes, on s’han tingut en compte la qualitat i circumstàncies del deutor. Notificació: quan el tercer fa el pagament d’una obligació que no és la pròpia, ha de fer constar al creditor la causa (causa solvenedi ), és a dir: vinc a pagar el deute del deutor. Pagament exacte: el pagament ha de ser exacte perquè el creditor l’accepti (és una càrrega, ja que si no ho fa tindrà perjudicis: com el deutor anirà al jutge, el creditor haurà de pagar les costes judicials). Si no és íntegre, el creditor pot rebutjar-lo. Efectes i supòsits

El pagament del tercer, tot i alliberar al deutor, origina unes conseqüències jurídiques entre el deutor i el tercer: -

El deutor coneix el pagament i no s’oposa: es produeix un efecte subrogatori , és a dir,

-

el tercer que fa el pagament es posarà en el lloc del crèdit, s’extingeix la relació prèvia, i es crea una nova amb el tercer. És exactament el mateix deute: si hi havia avals, antiguitat, privilegis etc. aquests es mantenen. La llei reconeix aquest efecte en el cas de que hi hagi coneixement i acceptació i en els casos en que encara que no hi hagi acceptació del deutor però hi hagi interès del tercer en el compliment de l’obligació. El tercer paga amb ignorància del deutor: si en assabentar-se el deutor aquest no s’oposa, es produeix una acció de reembossament , és a dir, el deutor haurà de retornar la quantia al tercer (nou deute). El tercer paga però el deutor ha expressat prèviament que ho rebutja (casos de deutes prescrits): es produeix una actio utilis, és a dir, la utilitat de pagar el deute no m’ha produït cap benefici/utilitat, per tant, no s’ha de retornar al tercer allò pagat.

-

ii. El pagament a persona distinta del creditor: supòsits (pagament a tercers) Tot i que per regla general el que paga a qui no és el seu creditor no queda alliberat, el Codi Civil considera vàlid el pagament a un tercer, que no és el creditor, sempre que aquest sigui d’utilitat del creditor. Supòsits


-

-

-

D. Civil II

Pagament a persona autoritzada i que actua en representació del creditor: el creditor designa i autoritza a un tercer que podrà acceptar el pagament. Pagament a persona autoritzada i que no actua en representació del creditor: en casos on el creditor indiqui al deutor que realitzi el pagament en un compte d’una entitat bancària (tercer). Pagament a creditor aparent: el creditor cedeix el dret de crèdit a un segon creditor. S’ha de notificar al deutor (càrrega de notificació), en cas contrari, si no es notifica i es paga al primer creditor, provoca l’alliberació del deutor, ja que actua de bona fe (ignorància de la cessió). Pagament a tercer que comporta utilitat al creditor (?): persona no autoritzada ni representant del creditor, però que rep el deute i després li entrega al creditor. Ex: filla que accepta el pagament quan el seu pare (creditor) no està a casa (?). e. El pagament per mitjà de targetes de crèdit

Implica l’existència d’una entitat de crèdit. L’usuari té un contracte amb el banc mitjançant el qual, aquest últim, subministra crèdit al subjecte. Quan el subjecte compra, l’establiment té una seguretat al 100% de que cobrarà sempre, gràcies a l’existència d’assegurances, encara que existeixi un ús fraudulent de la targeta. L’efecte del pagament i cobrament es produirà quan ho disposi la tercera persona, és a dir, l’entitat de crèdit, per tant, en el moment de compra, podem dir que ni el comprador ha comprat ni el venedor ha cobrat.

f.

Prova del pagament

L’expedició d’un rebut, tiquet o qualsevol documents privat firmat pel creditor que cobra, atorga al deutor una proba bàsica del pagament, ja que és aquest a qui li correspon demostrar que la pagament s’ha realitzat. Tot i això, el creditor no està obligat a emetre un rebut quan es produeix el pagament. Si el deutor demana al creditor un rebut com a demostració que s’ha produït el pagament i el creditor s’oposa, el deutor es pot negar a pagar, i per alliberar-se del deute, pot pagar el deute mitjançant un pagament a compte bancari. Despeses del pagament -

Judicials: en cas d’incompliment de l’obligació, compliment sense proba de pagament etc. A càrrec de qui perd el procediment. Extrajudicials: despeses necessàries pel compliment de la prestació. A càrrec del deutor, sinó, en cas contrari, el creditor cobraria menys del que se li deu.


D. Civil II

2. Les arres: concepte, classes i règim jurídic Al perfeccionar-se el contracte el comprador normalment entrega una suma de diners en concepte de senyal, denominat tècnicament com arres. Les arres tenen una finalitat penitencial, annexa a la facultat que posseeixen les parts per desvincular-se del contracte. Ara bé, el criteri de la jurisprudència no és favorable a la imperatividad del precepte, abans de la seva aplicació ha de veure’s si les parts les volen utilitzar com penitencials, confirmatòries o penals. Si la interpretació no dona resultats clars, la línea jurisprudencial marca que les arres tenen el concepte de anticipo del preu, són confirmatòries de la celebració del contracte. Les classe d’arres son: -

-

Confirmatòries: Quan l’entrega compleix la funció de senyal de la celebració d’un contracte o prova la seva perfecció i veracitat. Penitencials: Quan l’entrega permet a qualsevol dels dos contractants desistir de la execució de un contracte ja perfeccionat, les arres s’han o bé de tornar o bé pagar -les per duplicat. Penals: Funcionen en cas d’incompliment de les obligacions, però no faculten a deslligar-se de l’obligació, que pot ser exigida coactivament.

Les parts doncs, són lliures que configurar les arres com estimin convenient. 3. La imputació de pagaments: concepte, requisits, criteris En el moment que el deutor té va ris deutes en favor d’un mateix creditor ha de determinar quin pagament realitzarà. L’article 1.172 CC diu que el que tingui varis deutes de una mateixa espècie en favor d’un sol creditor, podrà declarar, al temps de fer el pagament a quina d’aquestes ha d’aplicar-se. Requisits 1. 2. 3. 4.

Existència de varis deutes a càrrec d’un sol deutor. Deutes que han de ser de la mateixa espècie. Els deutes han de ser exigibles per un sol creditor. El deutes han d’haver vençut.

a. La imputació del deutor: La facultat es del deutor en base al favor debitoris. Aquesta s’exercita per mitjà d’una declaració, que ha de ser receptiu, i dirigida al creditor. No s’ha d’oblidar que el creditor ha de controlar la prestació que se li ha promès. LA facultat d’imputació ha d’actuar-se en el moment de fer el pagament. b. La imputació del creditor: Tot i que en el primer paràgraf del article 1.172 CC es refereix que el deutor té la capacitat d’imputar el paràgraf dos ho nega. Tot i que es evident que la imputació del creditor ha de ser acceptada pel deutor tal i com indica l’article.


D. Civil II

c. Regles legals d’imputació: Quan no es pugui realitzar segons les normes exposades l’article 1.174 CC indica que en primer lloc hauran de pagar -se les més oneroses. Així com es considera més onerosa aquella amb interessos i el deutor no podrà elegir el pagament de un deute sense interessos si té un altre am interessos i aquests no estan saldats. 4. El cobrament de l'indegut: concepte, requisits, l'acció de restitució, la prova L’article 1.895 CC diu que quan es rep alguna cosa que no hi havia dret a cobrar -la i que per error ha sigut indegudament entregada, sorgeix la obligació de restituir-la. La obligació de restituir es funda en lo indegut de la entrega, que pot obeir qualsevol de les següents causes: -

El deute existeix, però vincula a persones diferents del que dona i rep el pagament. No ha existit mai entre el que dona i rep cap obligació obligatòria, o la que va existir es va extingir amb anterioritat al pagament. Existeix un deute entre solvens i accipiens, però aquell que ha entregat una quantitat major a la deguda, o bé de la que es va pactar a l’inici de la obligació.

L’error la de justificar qui la al·lega 1.900 1.901 CC. Art. 1.900 “La prueba del pago incumbe al que pretende haberlo hecho. También corre a su

cargo la del error con que lo realizó, a menos que el demandado negare haber recibido la cosa que se le reclame. En este caso, justificada por el demandante la entrega, queda relevado de toda otra prueba. Esto no limita el derecho del demandado para acreditar que le era debido lo que se supone que recibió” Art. 1.901 “Se presume que hubo error en el pago cuando se entregó cosa que nunca se debió

o que ya estaba pagada; pero aquel a quien se pida la devolución puede probar que la entrega se hizo a título de liberalidad o por otra causa justa”. Qui dona allò que no deu no pot presumir que ha fet una donació, a no ser que consti de manera segura que ho va fer per llibertat, es la presumpció iuris tantum. Quan no hi haurà restitució Art. 1.899 CC, ens diu queda absent de la obligació de restituir el que creient de bona fe que es feia el pagament per compte d’un crèdit legítim i subsistent hagués inutilitzat el títol o hagués deixat prescriure l’acció o abandonada les penyores o cancel·lades les garanties del seu dret, el que va pagar indegudament només podrà adreçar-se contra el veritable deutor o guiador respecta les quals la acció encara fos possible. En trobem amb la intervenció de tercers, es suposa la existència de un doble error, del que cobra i del que paga: El que paga s’està equivocant perquè no deu i el q cobra s’està equivocant perquè creu que acredita i ho creu tant que inutilitza el títol per el qual acreditava. O deixa prescriure l’acció per a reclamar-lo o cancel·la i perd les garanties que tenia per a cobrar el seu crèdit.


D. Civil II

El CC ens diu que aquest que va cobrar indegudament en aquestes condicions, queda salvat i no ha de tornar res. I el que va pagar indegudament se li atorguen accions contra al veritable deutor.

Tema 6: Els subrogats del compliment

1. 2. 3. 4.

La consignació: concepte, requisits i efectes La compensació: concepte, classes i règim jurídic La dació en pagament: naturalesa jurídica, concepte, efectes El pagament per cessió de béns

1. La consignació: concepte, requisits i efecte La consignació és el procediment posat per la llei en favor del deutor per alliberar-lo de la seva obligació mitjançant la posada a disposició de l’autoritat judicial de les coses degudes en determinades circumstàncies. El mecanisme d’alliberació coactiva del deutor està constituït per dues part, l’oferiment de pagament i la consignació de la cosa deguda La consignació doncs, opera en l’àmbit de les obligacions de donar. Efectes de la consignació L’article 1.180 CC diu que feta degudament la consignació el deutor podrà demanar al jutge que enviï cancel·lar l’obligació. Les despeses de la consignació, quan sigui procedent aniran a càrrec del creditor. Abans de l’acceptació del creditor o de la declaració judicial de que està be n feta, el deutor pot retirar la quantitat o cosa assignada, subsistint llavors el deute. Si la retira autoritzat pel creditor, aquest perd tota la preferència que tingués sobre ella, quedant alliberats els codeutors i fiadors. En el cas de que la consignació no vagi precedida per l’oferiment de pagament hi ha un seguit de supòsits en els que pot actuar directament la consignació: -

-

-

El creditor està absent. No és una absència legal ja que sinó s’hauria de pagar al representant legítim, sinó que és una falta de presència en el lloc del seu domicili o residència, o també el desconeixement d’aquesta, si el pagament ha de realitzar -se en ell. El creditor està incapacitat per rebre el pagament. Tampoc es tracta de incapacitació legal, sinó que es refereix a una incapacitat purament material i passatgera o a una genuïna incapacitat que no hagi tingut lloc en una resolució judicial. L’existència de litigi sobre la titularitat del crèdit. No se sap qui és el creditor de veritat. El mateix succeirà quan varies persones pretenguin extrajudicialment el cobrament. L’extraviació del títol de la obligació. La doctrina entén que és una hipòtesis vinculada a l’anterior, també plantejarà un dubte sobre el creditor de veritat. Tot i així sembla


D. Civil II

que el precepte ha d’entendre’s l imitat per aquells casos en que la presentació del títol de crèdit sigui condició necessària per al pagament. Pel que fa a l’oferiment del pagament no seguit de consignació, la jurisprudència del TS contesta afirmativament, que si bé aquells efectes no es poden concretar en l’alliberació del deutor com en la consignació. Es declara que l’oferiment de pagament rehusat sense raó però no seguit de la consignació constitueix un estat de mora del creditor, i el deutor no cau en caducitats ni resolucions.

2. La compensació: concepte, classes i règim jurídic La compensació té lloc quan dos persones, per dret propi, siguin recíprocament creditores o deutores la una de d’altre. Aquest efecte de compensació consisteix en extingir un i altre deute en la quantitat concurrent. La compensació simplifica les operacions de compliment. Així si per exemple A deu 1000 € i B a A uns altres 1000 € s’extingeixen ambos deutes i crèdits. En un altre cas si A deu 1000 € a B i aquest en deu 500 € a A, mitjançant el sol pagament de 500 € d’A a B s’extingeix el deute. -

Compensació legal: Quan la compensació es produeix per aplicació dels preceptes legals que la regulen. I l’article 1.196 CC exigeix els següents pressupostos: Que cada un dels obligats ho estigui i sigui a la vegada creditor principal de o l’altre. Que ambos deutes a compensar consisteixin en una quantitat de diners o que o essent fungibles les coses degudes siguin de la mateixa espècie i qualitat. Que els dos deutes estiguin vençuts. o Que siguin líquids i exigibles. Un deute no é s líquid si s’ignora que es deu o o quan es deu. Que sobre cap d’elles hi hagi retenció judicial o contingui promoguda per o terceres persones i notificada oportunament al deutor.

Aquesta compensació legal no es dona quan: o

o

o o

-

Hagi sigut exclosa pel creditor i deutor en les seves relacions. Tot i el seu caràcter legal la compensació pot ser renunciada o al·legada. Quan algun dels deutes provingués de dipòsit o de les obligacions del depositari o comodatari. Tampoc podrà oposar-se el creditor per aliments deguts per títol gratuït. La compensació no ha de procedir quan el crèdit contra el que s’oposa, per extingir-lo és inembargable.

Compensació voluntària i compensació judicial: En la voluntària, és la que produeix merced a la voluntat de lles parts quan no concorren els requisits especials exigits per la llei. També s’admet la compensació judicial, que és la ordenada pel jutge a instancies de l’interessat al decretar en la sentencia que el crèdit de l’actor quedi compensat amb el


D. Civil II

que ostenta el demandat en el qual no s’han donat les circumstàncies legals fins la sentència.

Efectes de la compensació L’efecte de la compensació es extingir un i altre deute en la quantitat concurrent, encara que no tinguin coneixement d’elles els creditors i els deutors. La doctrina entén que la compensació opera automàticament. Tot i així el jutge no la pot acollir d’ofici, sinó que ha de ser al·legada per la part que vol beneficiar-se d’ella. Hi ha retroactivitat dels efectes de la compensació al dia en el que van concórrer les circumstàncies exigides legalment en els deutes compensables. Compensació e imputació de pagaments: Si una persona tingués contra sí varis deutes compensables, s’observarà en l’ordre de la compensació los disposat respecte la imputació de pagaments.

3. La dació en pagament: naturalesa jurídica, concepte, efectes L’article 1.166 CC no permet al deutor d’una cosa obligar al seu creditor a que rebi una altra de diferent, tot i quan fos igualo de major valor a la que es deu. Però si el creditor accepta que el deutor li entregui una altra cosa, estem davant una dació de pagament en sentit estricte que els l’entrega d’una cosa (datio) en lloc de la convinguda. -

Naturalesa jurídica: Bàsicament podem dir que la discussió ha girat entorn a si és una compraventa o una novació de la obligació. La assimilació de la compraventa en la dació de pagament ha sigut la teoria clàssica. Ara bé, la novació és la teoria predilecta de la jurisprudència. Aquesta teoria veu en la dació de pagament una novació per canvi d’objecte estima que quan el creditor concerta al deutor que aquest realitzarà una prestació diferent de la deguda, en realitat han extingit la obligació primitiva i han creat una de nova en el seu lloc. Cal esmentar que la intenció de les parts no és la d’extingir l’obligació primitiva sinó implantar-ne una de nova on sigui de conveniència per la manera de complir-la.

La dació de pagament és un conveni extintiu d’una obligació existent entre les parts, per les que el creditor té dret a exigir lo que se li ha convingut en pagament i el deutor el deure de prestar-ho, amb lògica d’acceptació del primer perquè s’alliberi. Si el deutor compleix la obligació primitiva i existent s’extingeix, quedant lliures tots els fiadors, si no es compleix, el creditor podrà exigir el compliment o la resolució, tenint doncs el dret a exigir la prestació primerament pactada com el compliment. -

Efectes: Hi ha dos punts importants:


o

o

D. Civil II

Pèrdua per evicció de la cosa dinada en pagament. Si el creditor rep la propietat d’una cosa i la perd perquè amb anterioritat un tercer tenia dret a ella (p.e. el verdader propietari reivindica la seva finca). El creditor estarà protegit per les normes d’evicció y no reviurà el seu dret a extingir la prestació pactada en primer lloc. Sort dels fiadors de la prestació primerament convinguda. No queden alliberats, sinó quan es compleixi en conveni de dació. La evicció posterior no f reviure la prestació original ni les seves garanties.

4. El pagament per cessió de béns

Lliurament de tot o part dels béns al creditor perquè alieni i es cobri amb el seu producte. Característiques: -

-

És un mitjà pro solvendo ja que no extingeix l'obligació immediatament, això succeirà, totalment o parcialment, després de la liquidació i destinació de l'import obtingut a la satisfacció dels creditors. Comporta dos actes: La cessió o Lliurament de béns als creditors i l'atribució a aquests de la facultat de o liquidació [art . 1175 CC ] . Només allibera fins el muntant de l'import líquid dels béns cedits .

Classes Judicial: Intervenció del jutge. S'estén a tots els béns embargables del deutor i hi participen tots els creditors, quan hi ha més d'un (situació de concurs) [art . 1175 CC ]. És més freqüent amb pluralitat de creditors que individual. Extrajudicial: acord voluntari que implica un negoci d'autorització. * Tots els béns o algun concret * Lliurament dels béns * No requereix venda pública , a diferència de la judicial Efectes Llei d'enjudiciament civil regula la cessió judicial -

Deutor i creditor vinculats pel conveni No hi ha extinció fins al cobrament Cobrament parcial: conservació del dret Amb la pluralitat de creditors es regeix per les regles pròpies del concurs

Tema 7: L’incompliment de l’obligació i la responsabilitat contractual

1. La "contravención al tenor de la obligación". Supòsits. Efectes


2. 3. 4. 5.

D. Civil II

La mora del deutor. Concepte. Requisits. Efectes La mora accipiendi. Concepte. Requisits. Efectes La responsabilitat: l' execució forçosa singular i l'obligació d'indemnització dels danys La garantia en la venda de productes duradors: la falta de conformitat

1. La "contravención al tenor de la obligación". Supòsits. Efectes Art 1101 CC : "Queden subjectes a la indemnització dels danys i perjudicis causats els que en el compliment de les seves obligacions incorrin en dol, negligència o morositat i els que de qualsevol altra manera contravinguin el tenor de l'obligació ". -

Pertorbació o lesió del d º de crèdit : és l'incompliment des del punt de vista de l'interès del creditor . És en quina mesura ha rebut satisfacció .

La imputabilitat de la lesió del d º de crèdit consisteix a dir a qui han d'atribuir els fets determinants de la lesió , mentre que la responsabilitat consisteix a dir a qui han de recaure les conseqüències jurídiques . La responsabilitat és : 

 

Patrimonial , art . 1911 CC : De l'incompliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns presents i futurs . Subjectiva : culpa / dol Universal : tots els béns

El normal és que les dues coincideixin en la persona del deutor , però hi ha la possibilitat que l'obstacle a la realització de la prestació sigui imputable al propi creditor, a un tercer aliè a l'obligació, o fins i tot a ningú, per obeir a un fet fortuït . Participació: L'incompliment sempre és del deutor . D'una banda pot ser culpós o dolós, i de l'altra, total o parcial / defectuós. Dins dels incompliments parcials trobem a més la distinció entre inexacte i amb retard. Efectes Les exigències coactives de la prestació són l'acció de compliment i el naixement de l'obligació d'indemnitzar. El contingut d'aquesta obligació dependrà de si es tracta de culpa o dol. No existeix incompliment en aquells casos fortuïts o de força major en els quals els fets que obstaculitzen l'incompliment són aliens a la voluntat del deutor. Art 1.105 CC: Fora dels casos expressament esmentats en la llei, i dels que així ho declari l'obligació, ningú respondrà d'aquells successos que no haguessin pogut preveure, o que, previstos, fossin inevitables . Incompliment voluntari / dolós Lesió amb intencionalitat i mala fe . La mesura de la seva responsabilitat es preveu en l'art 1107.2 CC: En cas de dol respondrà el deutor de tots els que conjuntament derivin de la falta de compliment de l'obligació .


D. Civil II

Incompliment culpós Manca de la diligència deguda en la OBG , art. 1104 CC: La culpa o negligència del deutor consisteix en l'omissió d'aquella diligència que exigeixi la naturalesa de l'obligació i correspongui a les circumstàncies de les persones , del temps i del lloc . Els graus de culpa es corresponen amb la diligència : • Culpa llauna : diligència mínima • Culpa lleu : diligència mitjana • Culpa molt lleu : diligència màxima La mesura de la responsabilitat es preveu en l'art. 1107. 1 CC: Els danys i prejudicis que respon el deutor de bona fe són els previstos o que s'hagin pogut preveure en el moment de constituir-se la obligació i que siguin conseqüència necessària de la seva falta de compliment . Modificació de la responsabilitat Sempre necessita un pacte. Segons els art . 1102 : La responsabilitat procedent del dol és exigible en totes les obligacions. La renúncia de l'acció per fer-la efectiva és nul·la, i 1103: La responsabilitat que procedeixi de negligència és igualment exigible en el compliment de tota classe d' obligacions, però la poden moderar els tribunals segons els casos. Per tant, l'exoneració (descàrrega de la responsabilitat) cap en la culpa però no en el dol. Així mateix les clàusules que suposin una renúncia a exigir la responsabilitat per culpa s'estimen nul·les per immorals o oposades a l'art. 1.256 CC, ja que el compliment de l'obligació quedaria a voluntat de l'obligat. -

Limitació a la responsabilitat exigible : • Quantia màxima de rescabalament (pena convencional) • Especificació de la diligència exigible al deutor. Art 1104 • Cas fortuït o força major. Art 1105 • Limitació en temps i lloc

2. La mora del deutor. Concepte. Requisits. Efectes Art 1100: Incorren en mora els obligats a lliurar o a fer alguna cosa des que el creditor els exigeixi judicialment o extrajudicialment el compliment de la seva obligació. No serà, però , necessària la intimació del creditor perquè la mora existeixi:


D. Civil II

1. Quan l'obligació o la llei ho declarin així expressament 2. Quan de la seva naturalesa i circumstàncies resulti que la designació de l'època en què havia de entregar-se la cosa o fer-se el servei, va ser motiu determinant per establir l'obligació. En les relacions recíproques cap dels obligats incorre en mora si l'altre no compleix o no s'aplana a complir degudament el que li incumbeix. Des que un dels obligats compleix la seva obligació, comença la mora per a l'altre. Requisits -

-

Prestació positiva , obligacions de donar o fer. Exigibilitat. Fins fa relativament poc es considerava la liquiditat altre dels requisits indispensables, però actualment sí que s'accepta que els deutes no líquids siguin susceptibles de mora. Retard voluntari del deutor, no culpa o dol. El creditor té la càrrega de requerir el compliment ( judicial o extrajudicialment ) , i en fer-ho desencadena els efectes de la mora encara que el creditor no ho fes amb aquesta finalitat.

Efectes No s'elimina l'obligació a complir, l'obligació, encara que tardanament executada ha de satisfer l'interès del creditor. El morós està a més obligat a una indemnització de danys i perjudicis, que seguirà les regles generals relatives a la responsabilitat civil contractual . L'article 1108 estableix una norma particular per les obligacions pecuniàries. Deixa a les parts la facultat de pactar les conseqüències de la mora, i si no, la indemnització consistirà en el pagament dels interessos convinguts o a falta de conveni, de l'interès legal. És una norma pensada per a temps d'estabilitat econòmica, en èpoques d'inflació, la desvalorització de la moneda és un dany que el creditor no ha de patir . - Perpetuatio obligatonis: el deutor respon del cas fortuït de pèrdua de la cosa . Art 1.096.3: Si l'obligat es constitueix en mora , o es troba compromès a lliurar una mateixa cosa a dues o més persones diverses, són a càrrec seu els casos fortuïts fins que es realitzi el lliurament . Art 1.182: Quedarà extingida l'obligació que consisteixi a lliurar una cosa determinada quan aquesta es perd o destrueixi sense culpa del deutor i abans d'haver-se aquest constituït en mora . - Purga: és la cancel·lació total o parcial dels efectes de la mora per voluntat expressa o tàcita del creditor. - Cessació de l'estat de mora: efectes des del mateix moment. Causes : • •

Compliment o extinció de l'obligació Prorroga donada pel creditor


•

D. Civil II

Creditor en mora per no acceptar la prestació

3. La mora accipiendi. Concepte. Requisits. Efectes Retard en el compliment sense culpa del deutor. No està regulada amb caràcter general, només en alguns supòsits concrets i d'aquests podem deduir una sèrie de requisits per identificar: 1. Que l'obligació sigui exigible i vençuda 2. Que hi hagi existit un oferiment de pagament per part del deutor, art. 1176.1 CC 3. Que el creditor es nega sense raó. Efectes -

Desplaçament del risc: Si durant el termini en què el creditor està en mora la cosa es destrueix o es perd aquest carrega amb la responsabilitat i s'allibera al deutor. Compensació de mores: Si la situació de mora del creditor coincideix amb la del deutor, la relació continua com si no hagués mora de cap, es compensen. Impossibilitat de resolució en sinal·lagmàtiques.

La mora acaba: -

Quan l'obligació s'extingeix per procediments normals Quan el creditor accepta o coopera Quan s'arriba a un acord pel qual s'estableixi un nou termini

4. La responsabilitat: l' execució forçosa singular i l'obligació d'indemnització dels danys Acció de compliment Hi ha dos tipus de procediments , els ordinaris i els executius. L'ordinari consisteix a iniciar un procés previ declaratiu mitjançant l'acció de compliment [art . 545.1 LEC ]. Situacions intermèdies : - Judici canviari: procediment especial, exclusiu de la lletra de canvi, xec o pagaré [arts 819827 LEC ] . - Judici monitori: permet exigir un deute dinerari vençut que no excedeixi de 30.000 €, en document privat [ arts. 812 a 818 LEC ] .

Si s'acudeix als tribunals per incompliment del deutor, i aquest no compleix la sentència, s'ha d'acudir al procediment executiu que obliga el deutor a complir. Però hi ha determinats títols executius o documents que permeten abreujar aquesta situació i accedir directament a l'execució forçosa , sense passar pel procediment ordinari [art . 517 LEC ] : - Judicials: sentència de la condemna, laudes arbitrals o altres resolucions judicials .


D. Civil II

- Extrajudicials: escriptura pública, pòlissa intervinguda, títols al portador/nominatius o certificats d'anotacions en compte. Execució forçosa Ordre: -

Execució in natura: realitzar la prestació acordada Execució per equivalent: valorar econòmicament la prestació , aestimatio rei

Esgotar totes les possibilitats de l'específica : PRESTACIONS DINERÀRIES Arts. 571-579 de la LEC regulen com realitzar l'execució dinerària . S'ha de lliurar la quantitat deguda , l'interès legal del diner i 2 punts més del tipus d'interès pel fet d'haver hagut d'acudir al procediment judicial . El primer moment és el de la comunicació de la quantitat , a partir d'aquí es fa la notificació del deute, i se li requereix el pagament. Se li donen 10 dies perquè pagui, si ho fa s'extingeix l'obligació, si no, se li avisa de l'embargament de béns. L'embargament es fa de béns singulars, perquè ofereixen una major facilitat i menor sacrifici de subhastar i aconseguir els diners que es lliura al creditor [art 592 LEC ]. L'embargament ofereix un lliurament directe si els béns són diners o divises. Normalment el creditor es tindrà cura abans d'imposar la demanda que el deutor tingui propietats per poder embargar si fos necessari . PRESTACIONS NO dineràries : DE DONAR El que es persegueix és complir la sentència en els seus termes o poder sol·licitar l'embargament [ arts. 699 i 700 LEC ] . Es distingeixen segons l'objecte a donar: - Indeterminada o genèrica: importa el fet de pertànyer a un gènere, la llei permet que s'obtingui l'objecte a càrrec del deutor ( art. 1096.2 CC ) . - Determinada: execució in natura , art . 1096.2 CC • Mobles: s'han de lliurar exactament els mobles que es van comprometre , si no és

possible es procedirà a l'embargament i a una compensació econòmica i aquesta es regirà per les regles de les obligacions pecuniàries [art . 701 LEC ] . • Immobles: [arts 703 , 704 LEC ]

PRESTACIONS DE FER [art 1098 CC ] - No personalíssim: s'encarrega a un tercer, a costa del deutor o es reclama l'equivalent i danys ( art. 706 LEC )


D. Civil II

- Personalíssim: si no s'opta per l'equivalent, el Tribunal procurarà que ho faci la persona acordada, si no és possible després d'1 any, es produeix una execució per equivalent ( art. 709 LEC ). Publicació sentència ( art. 707 LEC ) PRESTACIONS DE NO FER [art . 1099 CC ] -

Desfer i reintegrar Incompliment de condemna : 710.1 LEC Advertència delicte de desobediència a l'autoritat. Valoració + danys , art . 710.2 LEC

Els danys i perjudicis Són acumulatius i comprenen dues partides , el dany emergent i el lucre cessant. Han de provar-se en cada cas, fixar el muntatge i establir les bases de liquidació. L'incident de liquidació se sol·licita quan la sentència condemna a una indemnització de danys i prejudicis però no estableix la quantitat, és una condemna il·líquida . Hi ha dues modalitats d'acció : -

Acció de rescabalament: comprèn l'equivalent pecuniari més danys i perjudicis. Normalment s'aplica a obligacions no dineràries . Acció de compliment o resolució a la qual s'agrega el rescabalament

5. La garantia en la venda de productes duradors : la falta de conformitat . La normativa europea estableix una sèrie de principis pensats per al contracte de compravenda o relacions similars com el subministrament de productes (s'hagin de produir o fabricar). La manca de conformitat entre el lliurat i que estableix com a objecte de la prestació es resumeix en els següents punts: -

Adequació al pactat Qualitats , qualitat i prestacions habituals en aquest producte concret Aptes per a ús La instal·lació ( ja sigui feta pel mateix venedor o per l'usuari) està inclosa dins de la garantia.

No procedeix en casos de venda judicial, aigua, gas, electricitat. Excepte aquelles que estiguin envasades, estan incloses ara la bombona de butà o l'ampolla d'aigua. Estan exclosos també els productes de segona mà obtinguts en subhasta administrativa . Amb la legislació actual s'ha d'optar per la garantia o bé pel contracte, s'elimina la duplicitat. És millor exercir sempre la garantia ja que dóna un ventall de possibilitats més ampli.

Responsabilitat del producte defectuós Es té dret a la reparació, la substitució, la rebaixa del preu o la resolució del contracte . Art 123. Terminis.


-

-

-

-

D. Civil II

El venedor respon de les faltes de conformitat que es manifestin en un termini de dos anys des del lliurament . En els productes de segona mà, el venedor i el consumidor i usuari podran pactar un termini menor, que no podrà ser inferior a un any des del lliurament . Excepte prova en contra, es presumeix que les faltes de conformitat que es manifestin en els sis mesos posteriors al lliurament del producte , sigui aquest nou o de segona mà, ja existien quan la cosa es va lliurar , excepte quan aquesta presumpció sigui incompatible amb la naturalesa del producte o la indole de la manca de conformitat. Excepte prova en contra, el lliurament s'entén feta al dia que figuri a la factura o tiquet de compra, o en l'albarà de lliurament corresponent si aquest fos posterior. El venedor està obligat a lliurar al consumidor o usuari riu que exerciti el seu dret a la reparació o substitució, justificació documental del lliurament del producte , en què consti la data de lliurament i la manca de conformitat que origina l'exercici del dret . L'acció per reclamar el compliment del que preveu el capítol II d'aquest títol prescriu als tres anys des del lliurament del producte . El consumidor i usuari haurà d'informar el venedor de la falta de conformitat en el termini de dos mesos des que va tenir coneixement d'ella . L'incompliment d'aquest termini no suposarà la pèrdua del dret al sanejament que correspongui, sent responsable el consumidor i usuari, no obstant això, dels danys o perjudicis efectivament ocasionats pel retard en la comunicació .

Excepte prova en contra , s'entén que la comunicació del consumidor i usuari ha tingut lloc dins del termini establert. La llei parteix de dos principis : compensar al comprador i no establir conseqüències massa costoses per al venedor . -

-

Reparació i substitució ( art. 120 TRLGCU ) : el comprador tria entre un o altre procediment , llevat desproporció . • Quan la reparació, que va completament a càrrec del venedor , resulta menys costosa que la substitució es tendeix a establir com a mitjà de compensació. Se suspèn el termini durant la reparació . • S'han de fer en un termini raonable - Gratuïtes • Si no està conforme amb la reparació feta es pot exigir la substitució . Si està no és possible es pot exigir una rebaixa en el preu . • No es poden substituir aquells productes fungible i de segona mà Rebaixa i Resolució ( art. 121 i 122 TRLGCU ) : per a aquells casos en què no es pot reparar ni substituir . El comprador tria entre un o altre procediment . Es denomina també garantia legal , no cal pactar .

• Resolució: no procedeix escassa quantia • Rebaixa: proporcional a la diferència que existeix Tema 8: La protecció del crèdit

1. L'acció directa: concepte, supòsits, exercici de l'acció 2. L'acció subrogatòria: concepte, supòsits, règim jurídic 3. La rescissió dels actes perjudicials pels creditors: l'acció revocatòria o pauliana


D. Civil II

4. La pluralitat de creditors: els privilegis. Classificació i prelació 1. L'acció directa: concepte, supòsits, exercici de l'acció Facultat del creditor d'exigir el crèdit contra el deutor del deutor en nom propi. Les dades que la distingeixen de la subrogatòria són: -

De caràcter legal El creditor ho fa en nom propi, no per substitució Procedeix en aquells supòsits de contractes derivats, és a dir, contractes derivats i dependents d'un altre principal.

Només en els supòsits que estableix la llei: •

•

Arrendament [art. 1552 CC]: l'arrendador pot dirigir-se directament al deutor del seu deutor per exigir-li a aquest deute que l'arrendatari té amb ell. És a dir, el deutor de l'arrendatari és una espècie de sub-arrendatari. Contracte d'obra [art. 1597 CC]: Els que posen el seu treball i materials en una obra ajustada alçat pel contractista, no tenen acció contra l'amo d'ella sinó fins a la quantitat que aquest degui a aquell quan es fa la reclamació.

2. L'acció subrogatòria: concepte, supòsits, règim jurídic La trobem en l’article 1.111 CC. El creditor es pot subrogar (col·locar) en el lloc del deutor en cas que, després d'haver esgotat totes les vies perquè aquest compleixi i sense èxit, es descobrís que aquest té drets sense explotar. Supòsits: -

Subjectes necessaris: creditor amb títol executiu - Deutor del deutor - Deutor (se li cita) Insolvència del deutor: execució infructuosa Inactivitat del deutor

Objecte Drets i accions, vençuts i exigibles. No importa si la data és anterior o posterior al crèdit. Es pot exercitar de qualsevol manera encara que en general es dóna judicialment. Els efectes que produeix són: privació de l'exercici del deutor i ingrés de l’obtingut en el patrimoni del deutor. S'exclouen els drets i accions inherents a la persona: -

Subsistència i existència Identitat Familiars del vincle Ingratitud de donacions Dany moral


D. Civil II

3. La rescissió dels actes perjudicials pels creditors: l'acció revocatòria o pauliana És el poder que té el creditor per impugnar els actes realitzats pel deutor en frau dels seus drets. Es persegueix el retorn dels béns que han sortit del deutor, si no es poguessin aconseguir, els participants en el frau hauran compensar econòmicament. Característiques : -

Acció personal : contra els actes , no els béns Ineficàcia de l'acte davant del creditor En el CC és una acció subsidiària però a Catalunya està establerta com a principal. És executiva perquè opera en el moment d'incompliment. d'i ncompliment. No hi ha aparença com en la simulació. No fa veure que es realitza un contracte, l'acte jurídic realment existeix.

Supòsits de l’acció revocatòria o pauliana El subjecte actiu és el creditor i els passius són el deutor i el còmplice. La insolvència del deutor no requereix que sigui total i no procedeix de l'acte que es vol revocar. L'objecte pot ser: - Alienació en frau: frau: propòsit d'engany que produeix perjudici. • •

Actes onerosos: onerosos: a canvi d'alguna cosa. Pot passar que el tercer no sàpiga res. S'haurà provar el consicius fraudis , la seva complicitat. Acord + perjudici Actes gratuïts: gratuïts: comporta només el enriquiment d'una de les parts i l'empobriment de l'altra. Només cal l'existència del perjudici

- Actes posteriors al crèdit: crèdit : El termini per exercir l'acció és de 4 anys, i només es pretén revocar l'acte en la mesura que afecta el creditor [art . 1299 CC ] .

Efectes revocatòria L'acció revocatòria va dirigida a la ineficàcia de l'acte fraudulent, però en la mesura que hi hagi perjudicat al creditor que actua, la ineficàcia que s'aconseguirà no serà total en certes ocasions, sinó que el realitzat pel deutor es mantindrà en el que no produeixi perjudici al creditor. Segons el CC, la rescissió d'un contracte obliga a la devolució de les coses objecte del contracte amb els seus fruits. Aquesta norma sembla indicar que el creditor hauria de tornar el rebut al rescindir-se el contracte per mitjà de l'acció, però el creditor en aquests casos no ha rebut res, sinó que ha estat un tercer el beneficiat. Aquest tercer que va celebrar l'acte ineficaç amb el deutor serà la persona que ha de restituir el rebut al patrimoni del deutor, i d'allà és des de on podran prendre els creditors . Aquesta norma val també per al subjecte adquirent , és a dir , la persona que l'ha adquirit si el tercer al seu torn també ho ha transmès . Però només val si ho ha adquirit de mala fe , perquè


D. Civil II

si ho ha fet de bona fe pot quedar-se'l , i llavors es podrà reclamar una indemnització al que va realitzar la cessió , és a dir , al tercer.

4. La pluralitat de creditors: els privilegis. Classificació i prelació Fases del concurs Part d'una situació d'insolvència del deutor qui no pot complir regularment les seves obligacions exigibles . Article 22 . -

Hi ha d'haver una declaració judicial d'insolvència .

Ho pot sol·licitar el propi deutor ( c. voluntari ) o els creditors ( c. forçós ) , i fins i tot , pot derivar de la comissió d'un delicte . Un cop sol·licitat es produeixen intervencions en les comunicacions del deutor , en la seva residència / domicili . Les facultats d'administració i disposició dels seus béns també queden intervingudes . Depenent de si és forçós o voluntari aquestes intervencions seran majors o menors . A partir d'aquí hi ha una fase comuna , en la qual no importa la fi o tipus de concurs . Es tracta de reconstruir el patrimoni del deutor . Es fa un inventari amb tot el passiu i tot l'actiu . Es reconeixen que deutes cal incloure en aquest procediment . Pot ser que algun deute no es reconegui perquè no es provi o perquè no s'ha d'incloure . Que no reconeguin no vol dir que s'extingeixin , però a qualsevol creditor li convé que es reconegui el seu deute perquè ho tindrà dificilíssim per cobrar si no. Més que deutes , són crèdits . D'altra banda es nomenen els administradors del concurs , normalment és una administració plural en què intervenen els advocats , auditors de comptes i els creditors . Acabada aquesta fase, comença una altra amb dues possibilitats : - Conveni : Conveni : s'arriba a acord . A grans trets , es modifiquen les relacions obligatòries . Poden comportar per a alguna de deutes el que s'anomena la " treu o espera" , només s'utilitza en aquest àmbit , però és bàsicament el perdó o la condonació del deute . Normalment sol ser parcial , una rebaixa . - Liquidació directa que acorda el jutge . jutge . Comporta la venda de l'empresa o dels béns per anar pagant en l'ordre que correspongui a cadascun dels creditors . Tipus de privilegis segons el CC

-

Privilegis comuns comuns , art . 1924 CC : En relació amb els altres béns mobles i immobles del deutor , gaudeixen de preferència :


D. Civil II

1. Els crèdits a favor de la Província o del Municipi , pels impostos de l'última anualitat vençuda i no pagada , no compresos en l'article 1923 , nombre 1 º .

2. Els meritats : a) Per despeses de justícia i d'administració del concurs en interès comú dels creditors , fets amb la deguda autorització o aprovació . b ) Per als funerals del deutor , segons l'ús del lloc, i també els del seu cònjuge i els dels seus fills constituïts sota la seva patri potestat , si no tinguessin béns propis . 3. Els crèdits que sense privilegi especial constin : a) En escriptura pública b) Per sentència ferma , si haguessin estat objecte de litigi . Aquests crèdits tenen preferència entre si per l'ordre d'antiguitat de les dates de les escriptures i de les sentències . -

Privilegis especials : especials :

• Béns mobles art . 1922 : En relació amb determinats béns mobles del deutor , gaudeixen de preferència : 1. Els crèdits per construcció , reparació , conservació o preu de venda de béns mobles que estiguin en poder del deutor , fins on arribi el valor dels mateixos . 2. Els garantits amb penyora que estigui en poder del creditor , sobre la cosa obstinada i fins on arribi el seu valor . 3. Els garantits amb fiança d'efectes o valors , constituïda en establiment públic o mercantil , sobre la fiança i pel valor dels efectes de la mateixa . 4. Els crèdits per transport , sobre els efectes transportats , pel preu del mateix , despeses i drets de conducció i conservació , fins al lliurament i durant trenta dies després d'aquesta. 5. Els d'allotjament , sobre els mobles del deutor existent a laposada . 6. Els crèdits per llavors i despeses de conreu i recol · lecció anticipats al deutor , sobre els fruits de la collita perquè van servir . 7. Els crèdits per lloguers i rendes d'un any , sobre els béns mobles de l'arrendatari existents a la finca arrendada i sobre els fruits de la mateixa . Si els béns mobles sobre que recau la l a preferència hagin estat sostrets , el creditor pot reclamar de qui els tingués , dins el termini de trenta dies comptats des que va ocórrer la sostracció . • Béns immobles art . 1923 : En relació amb determinats béns immobles i drets reals del deutor , gaudeixen de preferència : 1. Els crèdits a favor de l'Estat , sobre els béns dels contribuents , per l'import de l'última anualitat , vençuda i no pagada , dels impostos que gravitin sobre ells .


D. Civil II

2. Els crèdits dels asseguradors , sobre els béns assegurats , pels premis de l'assegurança de dos anys , i , si és el assegurança mútua , pels dos últims dividends que s'haguessin repartit . 3. Els crèdits hipotecaris i els refaccionaris , anotats i inscrits en el Registre de la propietat , sobre els béns hipotecats o que hagin estat objecte de la refacció . 4. Els crèdits preventivament anotats al Registre de la propietat , en virtut de manament judicial , per embargaments , segrestos o execució de sentències , sobre els béns anotats , i només pel que fa a crèdits posteriors . 5. Els refaccionaris no anotats ni inscrits , sobre els immobles que la refacció es refereixi , i només respecte a altres crèdits diferents dels expressats en els quatre números anteriors . Prelació de crèdits És la resolució de conflictes quan concorren diversos crèdits privilegiats . Hi ha uns criteris legals : -

Prelació crèdits privilegiats sobre mobles [art . 1926 CC ] Prelació crèdits privilegiats sobre immobles [art . 1927 CC ] Crèdits no privilegiats [ arts. 1925 , 1928 i 1929 CC ]

Tema 9: La modificació de la relació obligatòria

1. La modificació: concepte i tipus 2. La novació: concepte i requisits. Efectes 3. El canvi de creditor: a. La cessió de crèdits b. La subrogació 4. El canvi en la titularitat del deute. Modalitats i efectes comuns 1. La modificació: concepte i tipus Canvi o alteració dels elements estructurals d'una relació obligatòria . La qüestió se centra a precisar què suposa el canvi, si implica la creació d'una nova relació que substitueix a l'anterior o no. La solució està íntimament vinculada a la doctrina de la novació. Art 1.203 CC : Les obligacions poden modificar: 1. Variant seu objecte o les seves condicions principals 2. Substituint la persona del deutor 3. Subrogant a un tercer en els drets del creditor Mecanisme de modificació 

 

Classes : art . 1203 CC Subjectiva : Creditor - Deutor - Addició de nou subjecte , art . 1203 2 n i 3r CC Objectiva : canvi , augment , reducció de la prestació , art . 1203 1r CC


  

D. Civil II

Circumstancial . " Condicions principals" , temps , lloc ... Contingut : conjunt de d º i deures Funcional : canvi de la causa 2. La novació: concepte i requisits. Efectes

Concepte: Se situa sempre en el pla dels efectes. La variació que és imprescindible perquè existeixi novació, la utilització del mecanisme modificatiu, comporta l'extinció de l'obligació anterior i la seva substitució per una nova creada sobre la base a aquella.

Requisits [art . 1204 ]: Perquè una obligació quedi extingida per una altra que la substitueixi, cal que així es declari terminantment, o que l'antiga i la nova siguin totalment incompatibles. - Obligació existent i vàlida . Art 1208 CC : La novació és nul·la si ho era l'obligació primitiva , llevat que la causa de nul·litat només pugui ser invocada pel deutor, o que la ratificació convalidi els actes nuls en el seu origen . - Modificació de l'anterior , aliquid novi , art . 1203 CC - Creació Obligació nova : elements de l'anterior + nous , art . 1204 . - Requisits en alternativa : • •

Animus novandi : declaració terminant , o Incompatibilitat : incongruència anterior i nova

Efectes - Extinció Obligació primitiva i creació d'una nova - Inici del termini de prescripció de la nova obligació - Desaparició de les obligacions accessòries ; art . 1207 CC : Quan l'obligació principal s'extingeixi per efecte de la novació , només podran subsistir les obligacions accessòries si beneficien tercers que no haguessin prestat el seu consentiment . - Efecte d'acumulació : afegir una més i mantenir l'anterior • •

Hi ha d'haver una voluntat expressa d'acumular No existeix incompatibilitat

- Efecte modificació : manteniment + canvi . Novació modificativa o impròpia • •

Voluntat expressa No incompatibilitat

3. El canvi de creditor:


D. Civil II

El canvi de titular del dret (crèdit) és una modificació subjectiva de la relació obligatòria, aquesta subsisteix però amb un nou creditor. Art 1.112 tots els drets adquirits en virtut d'una obligació són transmissibles. El codi assenyala dos procediments pels quals té lloc la transmissió inter vius: 1. Negoci transmissiu de cessió de crèdits 2. Subrogació per pagament El canvi de creditor sigui quin sigui el procediment comporta: a. La subsistència de l'obligació (no s'extingeix) a. La permanència integra de la mateixa (fiança, penyora, hipoteca)L La cessió de crèdits Negoci jurídic entre creditor i tercer mitjançant el qual es traspassa la titularitat del crèdit . Subjectes :   

Cedent : creditor originari . Capacitat i legitimació negoci utili tzat . Cedit : deutor . notificació. Cessionari : tercer adquirent . Capacitat i legitimació negoci utilitzat

Requisits Com a regla , la cessió no requereix altra forma que la que necessiti el negoci transmissiu que s'utilitza . L'article 1526.1 estipula que tots aquells que siguin aliens al negoci de cessió , poden desconèixer mentre no tingui data fefaent . També afegeix que si la cessió es refereix a un immoble , només tindrà efectes des de la data de la seva inscripció en el Registre de la Propietat . 

Notificació al deutor : art . 1527 .

Cal que: 





Es faci mitjançant escriptura pública , sense això , la cessió no pot oposar-se al deutor cedit . Es notifiqui al deutor judicial o notarialment, si no, l'administrador, el porter de la finca hipotecada o a algun dels inquilins. Llevat que el deutor hagués renunciat a la notificació en escriptura pública o siguin obligacions transferibles per endós o títols al portador. Sense això , no és invàlida , però el cedent haurà de respondre dels perjudicis causats al cessionari . S'inscrigui en el Registre de la Propietat , sense això , la cessió no pot oposar-se al deutor cedit .

Existència i validesa del crèdit . Excepcions : • Crèdit dubtós ( art. 1529 CC ) : a prop de l'existència i validesa no es tingui certesa i el cessionari hagi assumit aquest risc . El cedent no respon de l'existència i legitimitat del crèdit .


D. Civil II

• Crèdit litigiós ( art. 1535 CC ) : aquell respecte del qual s'ha iniciat un procés (demanda contestada ) . - Art 1.112 : Tots els drets adquirits en virtut d'una obligació són transmissibles amb subjecció a les lleis , si no s'hagués pactat el contrari. La cessió d'un crèdit intransmissible legalment és vàlida , però si ho és per pacte i el cessionari desconeix la qualitat de intransmissible no és vàlida , només hi incompliment del pacte . Efectes

- Cedent / cessionari : Garanties de la cessió , art . 1529 El cedent respon de l'existència i legitimitat del crèdit , veritas nominis . El contingut de la responsabilitat no és el mateix si la transmissió ha estat onerosa ( per preu ) o gratuïta . Si va ser onerosa , el cedent respon que el crèdit li pertanyi i sigui jurídicament exigible (excepte dubtosos) . Si no li pertany o no és exigible però actua de bona fe , haurà de pagar , el preu rebut , les despeses, i qualsevol altre pagament legítim que hagués hagut de fer el cessionari. El cedent de mala fa, respon del pagament de totes les despeses i dels danys i prejudicis. Si va ser gratuïta , el cedent no respon de res , i el cessionari , ja que no paga res, no pot exigir , però si va patir danys i prejudicis podrà reclamar-los. Aquest règim és l'establert pel Codi però pot modificar-se per les parts . 

La solvència del deutor , boniques nominis : El cedent no respon de la insolvència del deutor , llevat que s'hagi estipulat expressament o que fos anterior i pública ( només quan es provoca dol a l'adquirent ) . La responsabilitat del cedent és la mateixa que en els casos anteriors , depenent de la bona / mala fe .

Durada : art . 1530 CC : Quan el cedent de bona fe s'hagués fet responsable de la solvència del deutor , i els contractants no haguessin estipulat res sobre la durada de la responsabilitat , durarà aquesta només un any , comptat des de la cessió del crèdit , si estava ja vençut el termini . - Cedent / Cedit : la cessió s'extingeix la relació . En cas de complir l'obligació abans que li notifiquin la cessió , quedarà alliberat de l'obligació . - Cessionari / Cedit : 





El deutor coneix i accepta la cessió : no pot oposar al cessionari les excepcions personals . El deutor no consent la cessió : només pot oposar les excepcions que siguin anteriors però no les posteriors a la cessió . El deutor no coneix la cessió : pot oposar totes les excepcions , en el cas de les posteriors , només fins a la data en què arribi a tenir coneixement de la cessió .


D. Civil II

Cessió especial : el règim general es trenca pel tipus de crèdit o per la finalitat de la transmissió -

-

Cessió de crèdits amb funció solutoria : el cedent lliura el crèdit com a compliment de la seva obligació . Pot fer-se : • Pro solut : cessionari es dóna per pagat . Dació en pagament del crèdit . • Pro solvendo : només s'extingeix quan el cedent paga efectivament . Cessió de crèdits litigiosos : se cedeix un crèdit l'existència , legiti mitat o efectivitat han donat lloc a procediment judicial . Això comporta l'adquisició a baix preu .

La subrogació El que va pagar se subroga l'anterior creditor ( ocupa el seu lloc ). Tendeix a facilitar que qui va pagar pugui recuperar el desemborsat conservant la relació obligatòria pagada en vida però amb una nova titularitat . Tipus : - Convencional : mitjançant acord entre creditor primitiu i nou . L'article 1209 exigeix que s'estableixi amb claredat i encara que no requereix que es comuniqui al deutor , s'entén que perquè tingui efectes davant d'ell , ho han de fer . Acord anterior o simultani al com pliment . - Supòsit específic per voluntat del deutor , Art 1211 CC : El deutor podrà fer la subrogació sense consentiment del creditor , quan per pagar el deute hagi pres prestat diners per escriptura pública , fent constar el seu propòsit en ella, i expressant en la carta de pagament la procedència de la quantitat pagada . Es presumirà que hi ha subrogació : ( llevat que es provi que no es va voler ) 1r Quan un creditor pagui a un altre creditor preferentment 2n Quan un tercer, no interessat en l'obligació , pagui amb aprovació expressa o tàcita del deutor . 3r Quan pagui el que tingui interès en el compliment de l'obligació, excepte els efectes de la confusió pel que fa a la porció que li correspongui . 4. El canvi en la titularitat del deute. Modalitats i efectes comuns Modalitats: - Expromissió o conveni expromissori: art. 1205 CC. Acord entre creditor i nou deutor • •

Simple: d'alliberament Acumulativa: s'afegeix

- Delegació de deute: art. 1206 CC. El deutor delega la seva posició al tercer amb consentiment del creditor. • • •

Delegació promisoria: assumpció com a pròpia del deute. Delegació solutoria o indicació de pagament: autorització per exercir. Delegant / Delegat: relació de cobertura - Delegant / delegatari: valuta.


D. Civil II

- Assumpció: contracte atípic entre deutor antic, nou i creditor. Efectes: -

Alliberament del deutor. Requereix consentiment del creditor, art. 1205 CC Insolvència del nou deutor: art. 1206. No afecta excepte anterior i pública. Les garanties: art. 1207 Excepcions oposables: • Objectives: si • Relació antic deutor - nou: les que provinguin del negoci medi • Les que derivin relació nou deutor - creditor: totes.

Tema 10: L’extinció de l’obligació

1. 2. 3. 4. 5.

Causes d'extinció de l'obligació. El pagament (remissió) La impossibilitat sobrevinguda: règim jurídic La condonació o remissió: concepte, règim jurídic. Efectes La confusió: concepte, règim jurídic. Efectes Altres causes d'extinció de l'obligació: 5.1. Mutu disens 5.2. Denúncia per voluntat unilateral

1. Causes d'extinció de l'obligació. El pagament (remissió) Art 1156 : Les obligacions s'extingeixen per: el pagament / compliment, la pèrdua de la cosa deguda , condonació del deute , confusió dels drets de creditor i deutor , compensació o novació . No comporta una llista tancada ni tampoc rígida . Distinció si depenen de ... - La voluntat : denúncia unilateral , condonació o renúncia , mutu dissens . - Un fet objectiu : pèrdua de la cosa , confusió , novació , pagament , compensació 2. La impossibilitat sobrevinguda: règim jurídic Impossibilitat sobrevinguda per pèrdua de la cosa , o per no poder realitzar l'activitat . És permanent i definitiva . Si és anterior a l'existència de l'obligació, simplement impedeix seu naixement . Obligacions de donar; Art 1122 : Quan les condicions siguin posades amb l'intent de suspendre l'eficàcia de l'obligació de donar , s'han d'observar les regles següents , en el cas que la cosa millori o es perdi o deteriori pendent la condició : -

Si la cosa es va perdre sense culpa del deutor , queda extingida l'obligació. Si la cosa es va perdre per culpa del deutor , aquest queda obligat al rescabalament de danys i perjudicis .


D. Civil II

S'entén que la cosa es perd quan mor , queda fora del comerç o desapareix de manera que s'ignora la seva existència , o no es pot recobrar . -

Quan la cosa es deteriora sense culpa del deutor, el menyscapte és a càrrec del creditor . Es deteriora per culpa del deutor , el creditor podrà optar entre la resolució de l'obligació i el seu compliment , amb la indemnització de perjudicis en ambdós casos. Si la cosa es millora per la seva naturalesa , o pel temps , les millores cedeixen en favor del creditor . Si es millora a costa del deutor , no té cap altre dret que el concedit a l'usufructuari .

Obligacions d'activitat; Art 1184 : També quedarà alliberat el deutor en les obligacions de fer quan la prestació sigui legal o físicament impossible . Estranya o aliena al deutor , art . 1182 : Quedarà extingida l'obligació que consisteixi a lliurar una cosa determinada quan aquesta es perd o destrueixi sense culpa del deutor i abans d'haver-se aquest constituït en mora . La culpa provoca : - Perpetuatio obligationis : extinció + danys , interès contractual positiu (id quod interest ) . Art 1183 : Sempre que la cosa s'hagués perdut en poder del deutor , es presumeix que la pèrdua va ocórrer per culpa seva i no per cas fortuït , excepte prova en contra , i sense perjudici del que disposa l'article 1096 . Art 1096.3 : Si l'obligat es constitueix en mora , o es troba compromès a lliurar una mateixa cosa a dues o més persones diverses, són a càrrec seu els casos fortuïts fins que es realitzi el lliurament . -

Culpa del creditor : extinció pèrdua de la cosa , corresponen al creditor totes les accions que el deutor tingui co ntra tercers per raó d'aquesta. Automàtica .

2.4 El deutor , art . 1185 : Quan el deute de cosa certa i determinada procedeix d'un delicte o falta , no s'eximeix el deutor del pagament del seu preu , sigui quin sigui el motiu de la pèrdua , llevat que, oferta per ell la cosa a què l'havia de rebre , aquest s'hagués sense raó negat a acceptar-la. 3. La condonació o remissió: concepte, règim jurídic. Efectes Condonació o remissió : Extinció de la Obligació en virtut de la renúncia del creditor a exigir el d º de crèdit . Variada terminologia : condonació , renúncia , treu o espera . Característiques : - Unilateral . L'acceptació és irrevocabilitat - Gratuïtat , art . 1187 : La condonació es pot fer expressament o tàcitament .


D. Civil II

Una i altra estaran sotmeses als preceptes que regeixen les donacions inoficioses . La condonació expressa , a més, ajustar-se a les formes de la donació . Classes : -

Expressa , art . 1187.1 CC Tàcita , art 1187.1 CC Document en poder creditor :

Art 1188 : El lliurament del document privat justificatiu d'un crèdit , feta voluntàriament pel creditor al deutor , implica la renúncia de l'acció que el primer tenia contra el segon . Si per invalidar aquesta renúncia es pretén que és inoficiosa , el deutor i els seus hereus podran sostenir provant que el lliurament del document es va fer en virtut del pagament del deute . Art 1189 : Sempre que el document privat d'on derivi el deute estigui en poder del deutor , es presumirà que el creditor el va entregar voluntàriament , llevat que es provi el contrari . -

Penyora, art . 1191 : Es considera remesa l'obligació accessòria de penyora , quan la cosa empenyorada , després de lliurada al creditor , estigui en poder del deutor .

Requisits : -

Declaració unilateral receptícia Acceptació del deutor : que comporta la irrevocabilitat Forma : quan sigui necessària.

Efectes : extinció en el que calgui . Ex lege . 4. La confusió: concepte, règim jurídic. Efectes La confusió : Reunió de la titularitat activa i passiva de la relació Obligació i dels patrimonis , en un mateix subjecte : art . 1192.1 : Quedarà extingida l'obligació des que es reuneixin en una mateixa persona els conceptes de creditor i de deutor. Extinción ipso iure Causes : - Inter vius: Cessió de crèdit al deutor , assumpció o delegació de deute - Mortis causa: títol d'hereu , llegat de crèdit Art 1192.2 : S'exceptua el cas en què aquesta confusió tingui lloc en virtut de títol d'herència , si aquesta ha estat acceptada a benefici d'inventari . Art 103.2 º , sobre la nul · litat del matrimoni : Determinar , tenint en compte l'interès familiar més necessitat de protecció , quin dels cònjuges ha de continuar en l'ús de l'habitatge familiar i així mateix, previ inventari, els béns i objectes de l' aixovar que continuen en aquesta i els que s'ha de portar l'altre cònjuge , com també les mesures cautelars convenients per conservar el dret de cadascun


D. Civil II

• Art 1193 : La confusió que recau en la persona del deutor o del creditor principal , aprofita als fiadors . La que es realitza en qualsevol d'aquests no extingeix l'obligació. • Art 1848 : La confusió que es verifica en la persona del deutor i en la del fiador quan un d'ells hereta l'altre, no extingeix l'obligació del subfiador . Pluralitat , art . 1194 : La confusió no extingeix el deute mancomunat en la porció corresponent al creditor o deutor en qui concorrin els dos conceptes .

5. Altres causes d'extinció de l'obligació: a. Mutu dissentiment Mutu dissentiment : Acord de voluntats dirigit a l'extinció de l'obligació. Segons el que estableix l'art . 1255 , Els contractants poden establir els pactes , clàusules i condicions que tinguin per convenient , sempre que no siguin contraris a les lleis , a la moral , ni l'ordre público , , i en el 111-6 del CCCat , no hi ha regulació al respecte , es regeix pels principis d'autonomia i llibertat . Contracte extintiu : capacitat , legitimació i forma Extinció : interpretació voluntat • Obligaió tracte únic: restitució Periòdiques o duradores : no retroactivitat b. Denúncia per voluntat unilateral Renúncia per voluntat pròpia : Declaració unilateral per la qual s'extingeix la relació obligatòria. Origen legal i supòsits basats en la confiança ( intuitu personae ) : - Contracte d'obra , art . 1594 CC : El propietari pot desistir , per la seva sola voluntat , de la construcció de l'obra encara que s'hagi començat , indemnitzar el contractista de totes les seves despeses , treball i utilitat que pogués obtenir d'ella . - Societat : Art 1700 4t : La societat s'extingeix : -

Quan expira el termini pel qual va ser constituïda . Quan es perd la cosa , o s'acaba el negoci que li serveix d'objecte . Per mort , insolvència , incapacitació o declaració de prodigalitat de qualsevol dels socis i en el cas que preveu l' article 1.699 .


-

D. Civil II

Per la voluntat de qualsevol dels socis , amb subjecció al que disposen els articles 1705 i 1707 .

Art 1705 : La dissolució de la societat per la voluntat o renúncia d'un dels socis només té lloc quan no s'ha assenyalat terme per a la seva durada , o no resulta aquest de la naturalesa del negoci . Perquè la renúncia tingui efecte , ha de ser feta de bona fe en temps oportú , a més s'ha de posar en coneixement dels altres socis .

- Mandat Art 1732 1r i 2n : El mandat s'acaba : 1r Per la seva revocació . 2n Per renúncia o incapacitació del mandatari . - Dipòsit , art . 1766 : El dipositari està obligat a guardar la cosa i restituir-la, quan li sigui demanada , al dipositant , o als seus causahavents , o la persona que hagi estat designada en el contracte . La seva responsabilitat , pel que fa a la guarda i la pèrdua de la cosa es regirà pel que disposa el títol I d'aquest llibre . Tema 11: La pluralitat de subjectes

1. Pluralitat de subjectes i modalitats de concurrència 2. Obligacions parciàries: a. Concepte b. Règim jurídic dels crèdits i dels deutes 3. Les obligacions mancomunades: a. Concepte b. El crèdit i el deute mancomunat 4. Les obligacions solidàries: a. Concepte. b. Règim jurídic del crèdit i del deute solidari 1. Pluralitat de subjectes i modalitats de concurrència La relació obligatòria té diversos creditors ( pluralitat activa ) o diversos deutors ( pluralitat passiva ) , o diversos creditors o diversos deutors ( pluralitat mixta ) . Aquesta concurrència o cotitularitat en l'obligació fa més complexa la relació (externa ) entre els subjectes que es troben confrontats pel vincle obligatori , el crèdit o deute és mediatitzat per la seva pertinença a la pluralitat , i origina eventualment la necessitat de perllongar o projectar la dinàmica d'aquest vincle perquè , després de tot ( relació interna ) , cada cotitular realitzi l'interès o suport el compromís que personalment li correspon .


D. Civil II

En aquests supòsits se les coneix com a obligacions col · lectives o subjectivament complexes , que poden ser de dos tipus : 1) Obligacions subjectivament complexes amb pluralitat de prestacions : Totes aquestes prestacions són necessàries per a l'obtenció de la finalitat econòmica de l'obligació. En aquests casos el que hi ha és una pluralitat de relacions obligatòries , encara que coordinades entre si . 2) Obligacions subjectivament complexes però objectivament simples : Aquestes obligacions tenen pluralitat de subjectes i unitat de prestació . Models d'organització El crèdit o deute subjectivament plural pot concretar-se en : 1 . La concurrència desemboca a fragmentació : ( si no sempre és aquesta ) en el cas d'aquestes obligacions denominades parciàries , la relació obligatòria - nascuda unitàriament es desintegra , generant tantes obligacions com a persones intervinguin en aquesta relació del costat actiu i / o passiu : cada vincle resultant segueix la seva pròpia dinàmica d'acord amb les regles ordinàries , vivint i extingint amb independència dels restants. 2 . La pluralitat es tradueix en comunitat . Són les úniques obligacions que , tant des de la òtica del seu naixement com des de la de la seva vigència o actuació , poden anomenar pròpiament mancomunades , perquè el crèdit s'atribueix en comú al grup i el deute és també un deute comú. Tots junts són - i romanen - deutors o creditors . 3 . La pluralitat funciona en solidaritat . Cada subjecte apareix com a deutor o creditor del tot , de manera que , si concurrència activa , cada coacreedor queda legitimat per exercitar per si sol el dret íntegre, i qualsevol dels codeutors , sent la concurrència passiva , està obligat a complir laprestación completa , valent el fet per un per tots els altres creditors o deutors , respectivament .

2. Obligacions parciàries: a. Concepte Prenent base en la dicció de l'Art 1.138 CC , podem definir les obligacions mancomunades divisibles , és a dir , parciàries , com " aquelles en què hi ha diversos creditors o diversos deutors ( o un i altres) en una sola obligació , es divideix el crèdit o deute en tantes parts com creditors o deutors hi hagi , i es reputarà crèdits o deutes diferents els uns dels altres " . característiques: - Concurrència de diverses persones en un o en els dos extrems del vincle obligatori , ja que l'obligació mateixa no seria plurisubjetiva sense aquest requisit . - Existència d'un vincle obligatori originàriament únic ( en una sola obligació ) , ja que , faltant aquesta unitat , no hi hauria concurrència de subjectes , sinó pluralitat d'obligacions .


D. Civil II

- Divisió de l'obligació, originàriament única , en tants vincles com a subjectes concorren en el crèdit i / o el deute . Si la divisió fos impossible , l'obligació no es divideix , de moment subsistint com conjuntament o en mancomunada .

b. Règim jurídic dels crèdits i dels deutes

La seva peculiaritat resideix en el naixement unitari i la immediata fragmentació en diversos vincles reputarà cadascun dels crèdits o deutes originats diferents els uns dels altres , en això consisteix el règim jurídic en què cada creditor gestiona , cedeix i s'extingeix el seu crèdit , mentre que cada deutor té dret a ser considerat independent a tots els efectes . Es consideren diferents un deute d'una altra . Pluralitat de creditors El dret a la prestació es fragmenta en diversos drets de crèdits independents entre si , cadascun dels quals recau sobre una part de la prestació i és atribuït a cadascun dels subjectes. Per tant, la parciarietat pressuposa que la prestació sigui objectivament divisible , és a dir que pot fragmentar en diferents parts sense pèrdua de valor o utilitat . A més de l'objectiva divisibilitat de la prestació , també és requisit de la parciarietat que la divisió no s'oposi ni la voluntat de les parts ni la naturalesa i funció del negoci . La parciarietat condueix a una divisió del crèdit en tants crèdits diferents com nombre hagi de creditors . L'art. 1138 CC deia que el crèdit es presumirà dividit en tantes parts iguals com creditors hagi . Cal puntualitzar que aquesta presumpció d'igualtat és la regla general , però que els creditors poden pactar que les parts siguin desiguals . Els crèdits funcionen cadascun amb independència dels altres , de manera que cada creditor està legitimat per exigir independentment seva part i disposar-ne . El deutor que paga aquest crèdit quedarà alliberat pel que fa a la part que hagi pagat . Pluralitat de deutors . El deute és parciària quan l'obligació , i com a conseqüència del deute, queda dividida en tantes deutes o obligacions com a deutors hi hagi. Segons l'art . 1138 CC , perquè la parciarietat o fragmentació es produeixi cal que la prestació deguda sigui objectivament divisible , ia més que ho permetin la voluntat negocial i els fins perseguits en l'obligació . Encara que aquest article estableix la presumpció d'igualtat de deutes , els pactes entre els interessats poden establir que siguin desiguals . L'art. 1138 CC diu que es consideren deutes diferents unes de les altres , de manera que vol significar que cada deute tindrà un règim independent i propi . Cada deutor pot pagar la seva part , i amb això queda alliberat . El creditor , com a conseqüència , no pot exigir de cada deutor res més que la part del deute que li correspon a aquest deutor . Els actes modificatius o extintius de la relació obligatòria , és a dir , la novació , compensació , confusió i remissió , no poden tenir per objecte res més que la part de cada deutor , ni ser eficaços més que davant aquest.


D. Civil II

3. Les obligacions mancomunades: a. Concepte Les obligacions mancomunades són aquelles en què hi ha diversos creditors o deutors en una sola obligació la prestació resulta indivisible i no procedeix que cada creditor exigeixi ni cada deutor presti íntegrament la conducta compromesa . característiques : - Concurrència en el crèdit o el deute . - Vincle obligatori originàriament únic. - Indivisibilitat de la prestació . - No solidaritat . b. El crèdit i el deute mancomunat El crèdit mancomunat El crèdit està mancomunat perquè resulta impossible fragmentar la prestació o per ser un patrimoni col · lectiu " només perjudicarà el dret dels creditors els actes col · lectius d'aquests " els creditors han d'actuar conjuntament en les següents circumstàncies : - La renúncia ( condonació ) i transmissió del crèdit sencer es reputen actes perjudicials la realització exigeix el consentiment de tots els creditors . - La impossibilitat que el crèdit s'extingeixi per compensació , del crèdit mancomunat o per confusió . - La realització individual , pel seu caràcter benèfic ( per als altres ) queda oberta en actuacions de mora, interrupció de prescripció o majors interessos . El deute mancomunada A la mancomunitat de deutors quan la prestació sigui indivisible " només podrà fer-se efectiu el deute procedint contra tots els deutors " . L'exercici judicial ha de plantejar davant de tots els deutors i els actes extrajudicials també han de tenir com a destinatari a tots els deutors mancomunats . Es considera irracional la negativa del creditor a rebre el pagament individual ( que allibera tots) . Art 1150 CC " l'obligació indivisible mancomunada es resol en indemnitzar des que qualsevol dels deutors falta al seu compromís" però els deutors als que no sigui imputable l'incompliment només responen de la part proporcional del valor de la prestació . Si algun dels deutors mancomunats resulta insolvent , no estaran els altres obligats a suplir la seva falta .


D. Civil II

4. Les obligacions solidàries: a. Concepte. Són aquelles en què hi ha diversos creditors o diversos deutors ( o uns i altres ) , cada creditor té dret a demanar i cada deutor ha de prestar íntegrament la conducta compromesa , almenys en la seva relació (externa ) amb el deutor o creditor corresponent i sense perjudici , si escau , de la redistribució ulterior del contingut prestacional entre els mateixos concurrents ( relació interna ) . Característiques: - Concurrència de diversos subjectes en un o ambdós costats del vincle . - Unitat d'objecte , sense divisió del crèdit o el deute i només cal fer-la efectiva una vegada. - Vinculació unitària , en una sola obligació , sent una i mateixa la prestació per a tots , l'obligació persisteix en la seva unitat . - Dret de qualsevol creditor a rebre la prestació íntegra i deure de cada deutor de realitzar íntegrament d'aquesta manera s'extingeix per a tothom.

Classes de solidaritat Pel seu origen : - Solidaritat voluntària : quan deriva del pacte entre les parts . - Solidaritat legal : si es recolza en una norma concreta . Per la seva modalitat : - Solidaritat uniforme : si els concurrents es trobin vinculats de la mateixa manera en l'obligació . - Solidaritat varia : si l'obligació té un abast diferent per algun dels creditors o deutors . Concepte i règim jurídic del crèdit solidari Art 1137 CC , la solidaritat implica que cada cotitular té dret a demanar íntegrament la cosa objecte de l'obligació i Art 1142 CC , que el deutor pot pagués el deute a qualsevol dels creditors solidaris , però de conformitat amb l'Art 1143 CC l'abast extintiu es deixa sempre fora de perill l'arranjament de comptes entre el creditor causant de l'extinció i els seus propis companys . 1 - Qualsevol creditor pot gestionar el crèdit , i es reputarà eficaços aquests actes individuals tant per al deutor com per a la resta de creditors . L'actuació d'1 és suficient per constituir en mora al deutor o per interrompre la prescripció del crèdit solidari (cada un dels creditors solidaris pot fer el que sigui útil per als altres però no el que sigui perjudicial ) .


D. Civil II

2 - Qualsevol creditor pot ( ha de ) rebre el pagament ofert pel deutor (el seu legitimació individual justifica la facultat ) . 3 - Qualsevol creditor pot procedir judicialment contra el deutor per fer efectiu el deute . 4 - Qualsevol creditor pot extingir d'una altra manera el crèdit solidari i cedir complet a un tercer " la novació , compensació , confusió o remissió feta per qualsevol dels creditors solidaris extingeixen l'obligació. " . b. Règim jurídic del crèdit i del deute solidari La solidaritat de deutors procura sempre la satisfacció d'un interès d'un altre ( del creditor o els altres deutors ) . Quan el deute és solidària cadascun dels deutors ha de prestar íntegrament les coses objecte de l'obligació , el creditor pot dirigir-se contra qualsevol dels deutors i el pagament fet per un dels deutors solidaris extingeix l'obligació. 1 . Actes de gestió i conservació del crèdit : Art 1141 CC " les accions exercitades contra qualsevol dels deutors solidaris afectarà a tots " ( actuacions judicials i extrajudicials ) . 2 . Compliment voluntari de l'obligació : un cop establert que cada deutor ha de prestar íntegrament la cosa objecte de l'obligació ( el pagament fet per un s'extingeix l'obligació per a tots) . 3 . Facultat d'elecció del deutor : el creditor pot dirigir la seva pretensió de cobrament contra qualsevol dels deutors solidaris o contra tots ells simultàniament . 4 . Ius variant en l'exigència judicial del deute : la possibilitat del creditor de promoure diverses accions mentre no resulti deute cobrada per complet ( acabat un procés pot entaular una nova demanda , o sense haver esgotat una reclamació plantegi la mateixa demanda ) . 5 . Excepcions oposables pel deutor : qualsevol deutor pot oposar totes les excepcions que es derivin de la naturalesa de l'obligació ( nul · litat, pagament compensació , etc . ) . 6 . Extinció de l'obligació: la novació , compensació , confusió o remissió del deute fetes amb qualsevol dels deutors solidaris extingeix l'obligació. La doctrina admet la renúncia solidària només quan beneficia a tots els deutors i atorgada a favor d'algun d'ells . 7 . Impossibilitat de la prestació : si la cosa hagués mort o desaparegut sense culpa dels deutors solidaris l'obligació s'extingeix . Tema 12: La responsabilitat extracontractual

1. Concepte i funcions de la responsabilitat extracontractual 2. Pressupòsits de la responsabilitat civil: a. Comportament danyós: acció i omissió b. Nexe causal i criteri d'imputació c. Danys. Tipologia. Valoració 3. Prescripció de l'acció


D. Civil II

4. Responsabilitat per fet aliè. Règim jurídic 5. Supòsits de responsabilitat objectiva 1. Concepte i funcions de la responsabilitat extracontractual La responsabilitat civil significa la subjecció a una obligació d'indemnitzar el dany causat . En el nostre ordenament jurídic aquesta obligació s'ha disciplinat tradicionalment de manera diferent en funció de si la conducta causant del dany suposa o no l'incompliment d'un contracte o relació obligatòria prèvia , i així es parla de responsabilitat civil contractual i de responsabilitat civil extracontractual , aquesta última rep diverses denominacions com a responsabilitat extracontractual , responsabilitat aquiliana ( Lex Aquilia ) o responsabilitat civil . En el Codi Civil , la responsabilitat civil extracontractual ve regulada en els Art 1902 a 1910 CC . Concepte : el que per acció o omissió causa dany a un altre, intervenint culpa o negligència , està obligat a reparar el dany causat . Fonament : prohibició genèrica de danyar als altres ( persones , coses ) Funció : sancionadora : il·licitud de la conducta i Reparadora : rescabalament Responsabilitat penal i responsabilitat civil Una conducta danyosa pot generar responsabilitat civil sense ser constitutiva de delicte o falta, i en aquest cas estaríem davant del que tradicionalment s'anomena il · lícit civil . Lògicament , també es ve a rescabalar el dany causat si el comportament lesiu es configura com il · lícit penal . En precedir la codificació penal a la civil , es van incloure en el Codi Penal normes per regular l'obligació de reparar el dany causat a la víctima de delicte o falta . Aquesta situació va ser respectada pel Codi Civil (art. 1.092 CC ) i així donar lloc a una dualitat de règims que perviu fins als nostres dies i que ha estat ratificada pel nou Codi Penal : Art 109-122 CP . ) 2. Pressupòsits de la responsabilitat civil: a. Comportament danyós: acció i omissió L'anomenada responsabilitat per fet propi Tal com diu el art.1902 , el comportament lesiu pot consistir en una actuació psitiva , en un fer alguna cosa, o en una abstenció . Cal que aquesta última es produeixi en el curs d'una activitat prèvia (el guarda que no baixa la barrera en el pas a nivell ) , però pot també tractar-se d' una omissió pura . Aquí per determinar si hi ha una conducta rellevant a efectes de responsabilitat civil , caldrà recórrer al paràmetre de l'actuació moralment exigible . L'art. 1902, atribueix l'obligació de rescabalar a qui actua o omet , establint-se així una crida responsabilitat per fet propi , i això en contraposició a la idea , elaborada entorn del art.1903 , de responsabilitzar pels actes o omissions d'altres persones ( responsabilitat per fet aliè ) . b. Nexe causal i criteri d'imputació


D. Civil II

Tant en l'àmbit de responsabilitat subjectiva com objectiva , entre la conducta de l' agent i el dany ha d'haver una relació causa -efecte . Causa és el conjunt de condicions empíriques antecedents que proporciona l'explicació , d'acord amb les lleis de l'experiència científica , que un resultat s'hagi produït . Tanmateix, una cosa és que una actuació o omissió sigui , des d'un punt de vista empíric , causa d'un dany , i una altra que sigui necessari decidir quan una conseqüència danyosa s'ha d'atribuir o imputar-se a un subjecte , consideració que es fa òbvia quan es identifiquen diversos antecedents del resultat danyós . ( ex : un empresari , en contra d que estableix normativa laboral , fa treballar als seus empleats un diumenge , alguns dels quals moren a conseqüència de l'explosió en un polvorí proper. ) La teoria de l'equivalència de les condicions , concedeix la mateixa consideració a tots els antecedents , calculant causa a tot comportament la supressió hagi determinat la no producció del dany Criteris d'imputació : responsabilitat objectiva i subjectiva - RESPONSABILITAT OBJECTIVA . L'acció o l'omissió del dany han de ser antijurídiques . - RESPONSABILITAT SUBJECTIVA . Pel que fa a la imputació de la responsabilitat , suposa referir-se a l'atribució de l'obligació d'indemnitzar el dany causat , pel simple fet d'haver provocat el dany i que l'acció o omissió sigui culpable . c. Danys. Tipologia. Valoració S'entén per dany tota la lesió d'un interès legítim . No hi ha una enumeració legal d'interessos o de béns jurídics protegits i susceptibles de ser lesionats . En el pla indemnitzatori el dany a reparar se circumscriu en dos tipus : - DANY PATRIMONIAL O MATERIAL : al perjudici en el terreny econòmic . Per determinar els contorns del dany patrimonial indemnitzable serveix la idea que ha de restablir-se el patrimoni del perjudicat a l'estat que tindria si no s'hagués produït el dany . En tema de danys patrimonials s'aplica l'Art 1106 CC , quant contempla dues possibles aspectes concurrents : • Dany emergent • Lucre cessant - DANY MORAL : referint-se a l'esfera personal i no material . 3. Prescripció de l'acció Prescripció de l'acció : Segons l'Art 1.968.2 CC , prescriuen pel transcurs d'un any " les obligacions derivades de la culpa o negligència que es tracta en l'Art 1902 , des que ho va saber el perjudicat " .

Prevenció de la responsabilitat


D. Civil II

L'assegurança de responsabilitat civil cobreix l'eventualitat de venir obligat a indemnitzar : "Per l'assegurança de responsabilitat civil l'assegurador s'obliga , dins dels límits establerts per la llei i el contracte , a cobrir el risc de naixement a càrrec de l' assegurat de la obligació a indemnitzar a un tercer els danys i perjudicis causats per un fet previst en el contracte de les conseqüències sigui civilment responsable l'assegurat , d'acord amb Dret " . Aquí es contempla la figura des de la perspectiva de la responsabilitat extracontractual encara que la cobertura cal igualment respecte de la contractual . )

4. Responsabilitat per fet aliè. Règim jurídic En l'Art 1.903 CC , s'estableix que hi ha obligació d'indemnitzar "no només pels actes o omissions propis , sinó pels d'aquelles persones de qui ha de respondre " . Aquesta responsabilitat és directa i no subsidiària . Com a concreció d'aquest principi , s'al · ludeix a la responsabilitat dels pares , dels tutors , dels amos i directors d'un establiment o empresa , i dels titulars de centres docents d'ensenyament no superior pels danys causats pels fills que es trobin sota la seva guarda . Aquestes persones que han de respondre ho fan perquè ells mateixos no van obstinar tota la diligència que els era exigible per prevenir el dany .

5.1 Responsabilitat per danys causats per animals

L'Art 1.905 CC estableix la responsabilitat del posseïdor d'un animal o del que se serveix d'ell pels perjudicis que causi , i per això encara que s'escapi o s'extraviï . L'exclusió de responsabilitat en cas de força major o culpa de la víctima significa que el dany causat per l'animal no hauria de ser imputat al posseïdor o usuari . Es tracta d'un supòsit de responsabilitat objectiva . L'assenyalat com a responsable no és el propietari de l'animal , sinó el posseïdor o el que se serveix d'ell .

5.2 Responsabilitat per danys causats per les coses

- Danys derivat de les ruïnes dels edificis , la responsabilitat pels danys causats per la ruïna dels edificis es contempla en els Art 1.907 i 1.909 CC , referint-se a ruïna a qualsevol alteració o defecte determinant de dany a tercer. • L'Art 1.907 CC , senti la responsabilitat del propietari de l'edifici quan la ruïna hagi sobrevingut per manca de les reparacions necessàries .


D. Civil II

• L'Art 1.909 CC , estableix que si la ruïna es deu a defecte de construcció , el tercer que pateixi el dany només pot repetir contra l'arquitecte , o , si escau , contra el constructor , dins del temps legal . - Danys causats per béns i / o activitats potencialment perillosos o nocius , en l'Art 1.908 CC s'estableix l'obligació de respondre al propietari : • Per l'explosió de màquines que no haguessin estat cuidades amb la deguda diligència , i la inflamació de substàncies nocives que no estiguessin col · locades en un lloc segur . • Pels fums excessius que siguin nocius a les persones oa les propietats. • Per les caigudes d'arbres col · locats en lloc de trànsit, quan no sigui ocasionat per força major . • Per les emanacions de clavegueres o dipòsits de matèries infectants , construïts sense les precaucions adequades al lloc en què estiguin . - Danys causats per les coses que es llancin o caiguin d'una casa ; l'Art 1.910 CC atribueix al cap de família que habita en una casa o en part la responsabilitat pels danys causats per les coses que es llancessin o caiguessin de la mateixa .

5. Supòsits de responsabilitat objectiva

Al · ludeix a la regulació particular que en tema de responsabilitat civil han rebut determinats àmbits d'actuació o sectors específics . L'adjectiu especial respon a circumstàncies clarament interdependents : d' una banda , al fet que les regulacions s'han plasmat en lleis especials , i al marge del Codi Civil , i , d'una altra , al fet que l'obligació d'indemnitzar s'ha configurat sobre pressupostos diferents als del Codi .

- Responsabilitat pels danys causats per la circulació de vehicles de motor. L'Art 1 de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor ( LRCSCV ) , estableix la responsabilitat del conductor de vehicles de motor , en virtut del reg creat per la conducció del mateix , pels danys causats a les persones i els béns amb motiu de la circulació . S'estableix una responsabilitat objectiva pels danys causats a les persones . El propietari del vehicle a motor està obligat a subscriure una assegurança que cobreixi , fins a la quantia de l'assegurament obligatori , la seva responsabilitat civil .

- Responsabilitat pels danys causats per productes defectuosos Subjectes protegits són , en general, els perjudicats pel producte defectuós , amb independència que tinguin o no la condició de consumidors en sentit estricte .

Final Civil II

Recommend Documents