Educación Física
Reorma de la Educación Secundaria. Fundamentación Curricular. Educación Física e ea-
bad p e pesa académic de a Diecció Geea de Desa Cica, qe peeece a a Sbseceaía de Edcació Básica de a Seceaía de Edcació Púbica.
Cdiad ediia Esteban Manteca Aguirre
Cidad de edició Rubén Fischer
Diseñ de pada Susana Vargas Rodríguez
Fmació Angélica Pereyra Susana Vargas Rodríguez
Pimea edició, 2006 © Seceaía de Edcació Púbica, 2006 Ageia 28 C. Ce, C. P. 06020 Méxic, D. F. isbn 968-9076-42-6
Impes e Méxic MAtErIAl GrAtuIto. ProhIBIDA Su vEntA
Reorma de la Educación Secundaria. Fundamentación Curricular. Educación Física e ea-
bad p e pesa académic de a Diecció Geea de Desa Cica, qe peeece a a Sbseceaía de Edcació Básica de a Seceaía de Edcació Púbica.
Cdiad ediia Esteban Manteca Aguirre
Cidad de edició Rubén Fischer
Diseñ de pada Susana Vargas Rodríguez
Fmació Angélica Pereyra Susana Vargas Rodríguez
Pimea edició, 2006 © Seceaía de Edcació Púbica, 2006 Ageia 28 C. Ce, C. P. 06020 Méxic, D. F. isbn 968-9076-42-6
Impes e Méxic MAtErIAl GrAtuIto. ProhIBIDA Su vEntA
Índice
Peseació
5
Idcció
9
1. Aecedees
11
2. ls pgamas de esdi 2006
23
3. Cmeais y apacies paa ga e cambi cica
31
4. Acaidad y peiecia e e mac ieacia
35
Presentación
E Méxic, a edcació secdaia se esabeció, desde 1925, cm ie edcai diigid excsiamee a aede a a pbació esca de ee 12 y 15 añs de edad. la dació de ss esdis y a impacia scia de ss aidades ameió, desde ss iicis, a gaizació y a ideidad esca ppias. Ee ss impses desacó e maes Misés Sáez, qie señaó a impacia de ece a mació qe maa e cea s asgs especícs y as ecesidades edcaias de a pbació adescee. Aes de esa eca s esdis secdais ma pae de a edcació pimaia spei, de s esdis pepaaias de as esceas maes, y s aidad picipa csisía e pepaa a aqes qe aspiaba a esdia aga caea pesia, qiees e s ga mayía peeecía a as cases medias de as zas baas. Dae más de 80 añs de exisecia e seici de edcació secdaia se a id exedied paaiamee e d e país (picipamee a pai de 1970), adpad disias mdaidades paa aede a a demada ceciee de ams bicads e cexs diess. n bsae, a pesa de s eccimie cia cm ie edcai especíc se a maeid a esió csae ee csidea cm cic mai c e qe ccye a edcació básica cm a eapa esca cmpedida ee e émi de a edcació pimaia y a iiciació de a eseñaza spei; de aced c esa úima ccepció a secdaia edía a se e “cic básic” de a edcació media y e baciea e “segd cic”. E 1993, c a ema de s aícs 3° y 31 de a Csició Píica de s Esads uids Mexicas se esipó a bigaiedad de a edcació secdaia y se e ecció cm a eapa a de a edcació básica. C esa decisió a secdaia se aicó a a pimaia y a peesca, c eqe cead e ecce s sabees y as expeiecias peias de s
esdiaes, ppicia a efexió y a cmpesió, e abaj e eqip y e aecimie de acides paa a ciecia demcáica y paa a paicipació, y de maea eeae, e desaa capacidades y cmpeecias. Si embag, despés de 13 añs de iiciada a ema s esads de dieees eaacies mesa s gs espeads. E exces de ceids a impedid qe s maess apiqe cabamee s eqes ppess; a amizació de s ceids a bsacizad s iegació; a miació a sid isciee paa qe s ams apeda y eaice c agad s abaj esca. A de spea esas y as cdicies ieas y exeas qe aeca e abaj de a escea secdaia, e Pgama nacia de Edcació (PnaE) 2001-2006 paeó a ecesidad de ema eamee a edcació secdaia; eaizad e asmacies qe además de icidi aabemee e cica meje das as cdicies idispesabes paa a pácica dcee eecia y e g de apedizajes sigicais paa s esdiaes. C ese bjei di iici e e añ 2002 a rema de a Edcació Secdaia. Acamee a pecpació p meja a edcació secdaia es a csae e s disis sisemas edcais e e md. Exise e c ecimie de qe s adescees pede se adecadamee aedids c as medidas y s ecss apicads e as épcas y paa as geeacies. n bsae as dieecias e a egisació e as mas qe adpa s sisemas edcais, se ideica ieacies cmes e as disias ppesas de cambi qe cmpae ambié a ema de a edcació secdaia e Méxic, ee as qe desaca: a) aica a edcació secdaia a cic mai básic y geea; b) cea a mació de s ams e as cmpeecias paa sabe, sabe ace y se, c espe a s ideidad, dieecias y caaceísicas sciaes; c) ece a ds s ams pidades eqiaees de mació, idepedieemee de s ige scia y ca; d) ace de a escea espaci paa a ciecia, dde s jóees peda despega s ceaiidad y eca espesa a ss ieeses, ecesidades y sabees diess; e) pme a dispsició de s jóees paa asmi cmpmiss cecis e aas de a deesa y a pmció de s deecs mas, e espe a a diesidad, e ecaz a a sció iea de as
dieecias y e aecimie de s aes ieads a a ciecia; ) epaea a mació écica qe ece a escea, mad e cea s aceeads cambis e e ip de abiidades y cmpeecias qe se eqiee paa desempeñase exisamee e e md aba; g) icpa cm pae de as eamieas qe apya e esdi, e empe de as eas ecgías de a imació y a cmicació. Además de aei, a rema de a Edcació Secdaia e Méxic se iea p: a) s psads qe esa sciedad a esabecid espec de a edcació y qe se expesa e e aíc 3° csicia: acia, demcáica, gaia, bigaia y aica; b) as eciees apacies de s dieees camps de sabe qe se adce e ceids de apedizaje e e cíc, y c) as ppesas qe a esad exisas paa a eseñaza de as asigaas. P a impacia qe eise s ds úims aspecs y a de qe s maess, diecis y das aqeas pesas ieesadas e a edcació secdaia czca as bases e qe se damea a aca ema y as caaceísicas paicaes de cada asigaa, a Seceaía de Edcació Púbica edia s cades Fundamentación Curricular . C da segidad s eisió pa cadyaá a meja a apicació, e segimie y a eaació de cíc. De aema a sep agadece s cmeais qe pemia eiqece e ceid de s dcmes eeids a cada a de as asigaas de Pa de Esdis 2006 paa qe Méxic cee c a edcació secdaia más peiee y ezca a s adescees a pidad de csida ss asgs y cmpeecias paa desempeñase c amía y espsabiidad e a sciedad pesee y a.
Secretaría de Educación Pública
Introducción Desde a pespecia pedagógica, a edcació ísica cibye de maea impae y especíca a a mació iega de s adescees e a escea secdaia. la igizació y e ccimie de s cep mediae e mimie, a eació y a ciecia c ss paes, a ideicació y a pesa e acció de s peciaidad ísica, bida a am de secdaia a ma y cciecia de s pesaidad. Dic de md: cad adescee se mee, acúa cm se a capaz de maiesa s ccimies, s aecs, as emcies, as miacies, as acides y s aes qe a adqiid a ag de s ida e s cexs amiia, scia y ca, y paicamee e a edcació ecibida dae s añs qe a pemaecid e a escea. E seid mai de a edcació ísica csise e ieeacia ds ess aspecs paa ceie a a micidad de s esdiaes caáce iecia, csciee, qe impica azamie ci sbe as eaizacies y accies mices, a a ez se peede aceca a s ams a expeiecias y aciidades qe s ee a ccimie de sí misms y a a cscció de s ideidad. Dae a pácica de a edcació ísica, e am de secdaia debe cmpi egas paa e jeg impi, só pqe si eas diícimee pdía eeca a acció, ejecaa e cex y ega s paicipació, si ambié pqe e as aciidades de edcació ísica esabece íc aci c s demás y ace mediae s cep e mimie, ca e exige pesa e s s, aca j a es, espeas, apecias, eas, ma paid –p ds, p ags p agie e paica–, sidaizase apyase cjamee. De esa maea e am pacica s aes y efexia e de es, y a a eació cdia y espesa c s cmpañes.
Además, cad adescee se ecea e a sesió de edcació ísica empea capacidades sesiaes y pecepias qe e pemie bee imació, ese pbemas y siacies dae a acció, bicase e e iemp y e espaci (e mme cex deemiads), y cdiase c s mediae s ppi cep, mad e cea e dóde se aa y qiées s s demás cmpañes. Simáeamee, ecesia ca s cep paa ee dmii de é, y expesa acides psiias paa a ciecia pqe ambié s s esá e acid de acció. Acde c e eqe pedagógic aca de a edcació ísica, e e qe se paea ma e cea as caaceísicas, as ecesidades y s ieeses de s adescees, ecce ss ppias peciaidades cm idiids y bidaes caza paa qe sea capaces de acecea ss diesas capacidades, a escea secdaia pede aece ccimies, desaa cmpeecias y cmpamies mediae a acció de s esdiaes, a de qe ciúe s mació escaizada y siga apedied a ag de s ida.
10
Antecedentes
E ese apaad se pesea ags aecedees geeaes qe ayda a cmpede a ayecia de a eseñaza de a edcació ísica e Méxic y qe jsica a ecesidad de cambi e a pácica dcee de esa asigaa.
Concepciones y enoques más comunes que se expresan en el trabajo con la educación ísica A a edcació ísica se e desia aede e cep ma, qe cmúmee es ccebid cm ísic. A espec, es ecesai ee siempe pesee qe as ideas s mds de aa y aede a cep, así cm a ma e qe se expesa esas ccepcies, a id cambiad a ag de a isia de a maidad, pdciédse a ga diesidad. E a edcació ísica se maiesa c caidad as aiadas mas de pesa espec a cep y de aca c é. Así, p ejemp, se pede eca a ccepció qe csidea a cep cm ecs bimecáic –gaism biógic qe iee ciamie m y qe mediae a aciidad ísica se maiee e ma y sadabe– y qe piiegia a pácica de ejecici ísic –ace abdmiaes, agaijas, seadias, ecéea. Desde a ccepció, a edcació ísica pmee e c a discipia cpa, a csidea qe e cep se debe me c base e paes ígids, imes my cdiads, p ejemp, as ódees qe se da a maca: pas c, ma disacia, media ea, ee as mas. oa ccepció más se da e a idea de cep-máqia y bsca e peecciamie de 11
as capacidades ísicas básicas c qe cea cada se ma: ecidad, esisecia, eza y fexibiidad; p qe eaiza a eaizació de ias de ejecici c ciea caga de abaj, además de a epeició mecáica eieada de sececias de mimie; esas aciidades iee may acecamie c e eeamie ísic iesi. u ejemp de ccepció de cep qe asciede a a edcació ísica es aqea qe piiza e seid de expesi: se ma, a aca cpamee, pede ecaza emcies, maiesa deses p jga y ace, así cm pe a peba ss acades pesaes. las ccepcies de cep cm ecs bimecáic, de cep discipiad, de cep máqia y de cep expesi, s agas de as qe pia, e me may medida, de maea aisada eemezcadas, e a pácica aca de a edcació ísica e as esceas de edcació básica y, e paica, e as esceas secdaias. P ad, a eseñaza de a edcació ísica e a secdaia a esad adiciamee ieada p eqe depi qe a piizad a medició y a caicació de as capacidades ísicas de s adescees; p ejemp, a esadaizació de ss capacidades de saa (a a y a ag), de ce, de ace abdmiaes y de esisecia aeóbica (ce si deeese dae cie iemp, ee as psibiidades). E ese eqe peaece a medició y e egis de as capacidades ísicas y e desempeñ ísic icads a a eciecia de mimie; asimism, c a apicació de ese eqe, e casies ce paaea a ccepció de qe e cep es ísic y a mee es ajea ics capesa a é. E ese mac ccepa y de eqe de a edcació ísica, a sesió de abaj c s ams de secdaia a sid escada cme a aamie de depi y s ieció a sid bsca, desaa seeccia jóees c ae. E esi de eseñaza se cea e e mad diec, e qe e dcee pesea a csiga de abaj a s esdiaes y es dice cóm debe eaa a cab –mesa e mde–, s adescees bsea, escca y epdce de maea mecáica e mimie. C ese esi se piiegia, sbe d, a epeició de dames depis y mde eica de eseñaza qe iee ds paes: e a pimea se ejeca, eieadamee y p sepaad, s dames de depe, es deci, si e c12
ex de jeg; y e a segda se pasa a jga, spied qe s ams sabá iega y apica s dames apedids a as disias siacies qe impica a acció depia. ls esads de ese eqe e secdaia a sid imiads, ee as azes, pqe se mie ma y ccea a aeció de s esdiaes e s pcess eaciads c e desa de pesamie ácic y de a acació esaégica, qe s idispesabes paa sabe cóm jga, cóm ese siacies diesas e e cex de jeg, cóm deseese y mese c ee s cmpañes –depedied de a aaeza y as egas de jeg–, y cóm acaza e mói a azó de jeg depi; además, c ese eqe se aiede e s adescees a depació de abiidades mices de ip abie1 i ampc se bida a mació adecada paa ds s ams, si qe se seeccia a s más aps ábies.
Revisión cronológica de los enoques y las tendencias de la asignatura en nuestro país •
1
hasa aes de 1968 e eqe de a edcació ísica e s iees de pimaia y secdaia e eseciamee miia, s asgs qe se piiegia e e de y e c, mediae as macas y
las abiidades mices se diide e ds ips: ceadas y abieas. las pimeas iee qe e c a amaizació de mimies; p ejemp, s azamies de béisb, s is a a caasa, s pases a a ed, ecéea; as abiidades abieas s aqéas qe pmee e desa de disias espesas mices e siacies siempe cambiaes. la deemiació de mea e apedizaje de esas abiidades s paizació a igiad qe a pácica depia e a escea se ccee e qe s ams depe só as qe ieesa paa deemiad depe. P e cai, e s pgamas de esdi 2006 exise eqe: se csidea qe a edcació ísica esca debe ee cm ppósi eiqece y meja s paes mices básics de s esdiaes (ce, saa, aza, epa, camia, epa, a, ee s), paa daes de caáce piaee, pqe csiye a base de a pácica de siúme de depes. 13
as demsacies de discipia cpa. A pai de a ceebació e ese añ de s Jegs oímpics e Méxic, a edcació ísica sió cambi qe impaó e eqe depi e as esceas, csiyédse a pácica de depe cm s ppósi cea. • E a década de 1970 ció paeádse a edecia ísicdepia e s pgamas de esdi, y se iició esez impae p icpa a ciee de a psicmicidad e a edcació ísica, picipamee e e ie peesca (1974). Además, s pgamas de esdi de peesca, pimaia y secdaia abaca as eseas de desa ma: aecia, cgsciia y miz. • E s añs 80 se ció c e eqe ísic-depi y se aeció e mde de eseñaza basad e e eeamie depi qe diidió a a sesió de edcació ísica e es ases: caeamie, abaj cea y eajació. • E Pa de esdis 1993 paa a edcació secdaia esabeció pgama paa a edcació ísica; si embag, dae s igecia se eaiza as sigiees accies a de apya a a asigaa e secdaia y ambié e pimaia: 1) se eaba ides didácics y ces de aciidades paa s es cics e qe se diide e ie de pimaia, c a ieció de didi s ppósis de a edcació ísica (e eqe de a micidad eaciada c s pcess de pesamie y a mació de acides), y 2) paa a secdaia se pesea ds seies de ides didácics2 qe peede impsa –e capsició a mde aisad de eseñaza de dames depis– a eseñaza desde e mde cmpesi de a pácica depia, e e qe, cm ya se señaó, s ams iicia jgad y e e cex ea ecea
2
“Seéis campees” y “haga depes, pe cide s sad”, e El video en el aula. Usos didácticos de la videoteca escolar. Segundo acervo. Educación Secundaria , Méxic, sep, 1999.
14
siacies pbemáicas (p ejemp, cóm ace más fid e jeg) y aaiza as scies iabes a pai de as psibiidades de ds s paicipaes, e ga de a eseñaza eica de s dames depis, e a qe, de maea aisada, pime se ace a pácica de cada de es y pseimee s adescees jega. C esas accies se iicia a eccepaizació de a edcació ísica acia a eseñaza paa a cmpesió de s ppis desempeñs y a sció de pbemas.
Algunos tipos de práctica en educación ísica derivados de ciertas concepciones y enoques •
la ccepció qe aa a sabe de s pesiaes de a edcació ísica cm ccimie só de aaeza pácica. Dae mc iemp, y aú e ess días, e maes de esa asigaa a sid csidead dcee pácic; es deci, cm pes c expeiecia e e ace, pe qe sbesima eqiee escasamee de agmes pedagógics y eóics, e a qe s ab se edce a a eseñaza de s dames depi s; p e, es cmú demia “e maes de depes” y a s maeia de abaj, e ez de edcació ísica: “Depes”, cya misió, e esa medida, se edce a meamee écic y ísic: esabece sececias paa pacica s dames, cce y eseña s egames de s depes, medi y aza as cacas especias, pepaa y eaiza s es y deses depis, además de igia e de, ca a discipia esca y pepaa as escas. Esas aciidades se ciee e piiaias y úicas paa e maes, a asigaa y a escea, p qe s edcades ísics y s paees de secdaia qe biee esads desde a ógica cmpeiia de depe y gaa ciedas a s a as demás esceas, apaece cm exiss, a pesa de qe ese pesigi se ssee e a pmció y aeció a úme edcid de ams, e deime de a mayía de esdiaes qe esa excida. 15
•
la eseñaza de a edcació ísica ccebida desde s mdes y gess cpaes écics. J a a aei ccepció, qe apaece cm a pácica my cmú de a edcació ísica e as esceas secdaias, se ecea ésa e a qe damea es eseña gess écics cpaes a maea de mdes paa pde jga s depes desde s ógica cmpeiia y cme a qe señaa ss egames; p ejemp, ga macas e a deemiada gid, e sa ag e azamie. C esa ccepció qe eamee se ga es pme a imiació epdcció de eseeips qe bsaciza a aeaizació pesa de s adescees, eedida cm a psibiidad qe iee cada paa mese c ibead, ega s acció miz y cea ss ppias mas paa ese s desaís de a pácica depia. l qe ambié a cid es qe s peses, a cad cce e eqe y a apació de a edcació ísica e e ee de desa de as abiidades mices de ip abie, geeamee eaiza a pácica de úme my edcid de discipias depias, p qe isye y ace epei a ss ams s dames depis de eib de b, ee s, c e de qe amaice as abiidades ceadas. • la edcació ísica cm “edcació de cep”. J a a ccepció de qe a asigaa só aiede ísic, exise a qe pe a ce a edcació de mimie. Paa esa ccepció pimdia a pme es bseabe, agibe psibe de medi dae a pácica de am, c qe pasa a segd émi a aeciidad y as emcies qe expese, así cm e pces mea qe desae paa scia pbemas de de miz c s qe se eea e a acció. Desde eqe pedagógic e e qe se csidea qe a micidad debe apeca s ieeses y as miacies de am paa eeca s cmeids mices cme a expecaias ppias, y e as qe e desa emcia y cgii jega pape damea, se cmpede cá imiada esa a edcació ísica qe ssaye eege ess camps de a mació iega de s adescees. 1
hasa aa es isciee escasa a pácica de a edcació ísica qe ega cm bje pme e e adescee e seimie de se cmpeee –qe debe cdise c e se cmpeii–, y desde a qe se pce e eccimie de as eaizacies y s desempeñs mices qe es capaz de ga cada am, c e ppósi de mejas. Si embag, e a acaidad, exise a edecia impae e a edcació ísica qe mea a mació iega de as pesas, csidead e desa miz, s ccimies, s aes y as acides. Esa edecia siúa a a asigaa e a pespecia más ampia, dde só bse abe –e émis de pesacia ísica– debe csidease cm apedizaje, si ambié s pcedimies y as acides qe s adescees adqiee mediae a aciidad cpa. la edcació ísica adqiee así caáce pedagógic qe se ssea e s ieeses y as miacies pesaes, así cm e e seimie de se cmpeees de s ams, y qe eiidica, además, e dise y a expació de mimie, a ie idiida y e e pa ceci.
Bases conceptuales y pedagógicas contemporáneas E desa eóic-medógic de camp de a edcació ísica se a caaceizad p a icpació ifecia de as áeas de ccimie qe se eacia c e aamie y a ció de cep, agas de eas s a bimecáica, a sigía y a bigía. Es, a s ez, a ppiciad qe de s debaes ceaes e a edcació ísica sea a aicació a esabece ee e sabe pácic y e sabe eóic paa ssea a ese camp. ta a ifecia de as áeas cm e debae sbe a icació ee a eía y a pácica de a edcació ísica impega as diesas ccepcies sbe edcació ísica y geea mas de ieeció didácica e s pais escaes p pae de s dcees. tdas esas cesies se pesea, c maices y agmes dieees, cm esis, mdaidades, adicies, psas, debaes, paeamies didácics, eqes, ciees, pespecias, edecias esceas. A ciació se desaa a expicació smea de s picipaes eqes c e ppósi de ideica s aecedees qe
1
iee a edcació ísica a ie mdia, así cm ecce s pesecia ascedecia e es país.
El enfoque deportivo Esa ciee de pesamie sge e Facia, Aemaia e Igaea. Bsca a eciecia de cep ma a qe ccibe cm a máqia de edimie. Ss méds iede acia a mgeeizació; esa isió pdj, ee s eecs, a idea de qe s desempeñs ísics se debe aa sbe a base de a ma; es deci, a peesió de qe ds s pacicaes de a aciidad ísica a de ega a cmpi a ciea maca, disacia, aa, ecéea. Eaiza a dicmía cep-mee y a idea cea de mee saa e cep sa. Ss picipaes epeseaes s K Meie (Aemaia), tmas Ad (Igaea) y Piee de Cbei (Facia).
Deporte educativo E ccep depe edcai iee s ige e Facia y ambié se apica e España, dde se desaa a isió sciógica ecamiada a peecciamie de a pesaidad de s pacicaes; es es, csidea qe e depe pede se úi paa es edcais, bjeis sciaizades, y de eaizació de aciidades c may gad de miació y más paicipaias; c esa isió, dameamee se ssae e caáce cmpeii y excyee de depe, así cm aqes eemes qe ace iadecad paa ici e a mació de iñs y adescees e e cex esca. ls aes qe pmee esa pespecia s Jea le Bc (Facia) y Jsé M. Cagiga (España).
La tendencia expresiva S ppósi es qe a aés de jeg cpa e am ibee ss eegías y ecee s medis aéics de expesió ceada cespdiees a s edad; asimism, csidea qe se debe esima e s ams e dese p descbi, cce y iiza cada ez mej ss apides y apicaas e s ida diaia. F. Gae, de s aes de esa edecia, ideica ds eiees epeseaias: e mimie ímic cdicad (daza y ss múipes acep18
cies) y e mimie expesi p. os aes qe se iscibe e esa ciee j c Gae s Maa Scica y Paicia Ske-Scace.
La educación psicomotriz Esa pespecia eóica se diide e es mdaidades de abaj. la pimea, amada psicpedagógica, ppe a acció pedagógica y psicógica qe iice s medis de a edcació ísica c e de mdea meja e cmpamie de am. S ppósi es gia y aece e ccimie pesa a aés de as eacies qe se esabece ee e y, e y c s s, y c s bjes. E y se eee a ccimie, s y c de as paes de cep desde a imiidad asa e mimie y de a cacció a a eajació de s múscs (diág óic). E y c s s es cceiee a a ieacció qe se esabece ee a pesa c e es de ss cmpañes. Y c s bjes es ip de eació qe se eaza c as mas de maipació y c de s impemes, cm as, peas, bases, ecéea. S a más epeseai es Piee vaye (Facia). la segda mdaidad, psicciéica –edcació p medi de mimie–, paea méd qe pesige bjei dbe: e desa de as capacidades mices básicas, y sea as bases paa geea apedizajes escaes qe se biee p medi de mimie cpa y de a sció de pbemas mices, aes cm e ccimie de as ayecias de s bjes, cóm maipas, cóm aqea bsác, y ca e cep y ss mimies e e espaci (aiba-abaj, deae-aás, ceca-ejs). Jea le Bc es s picipa pm. E a ecea mdaidad, psicmicidad ieciada, básic es qe s paicipaes se eee a a seie de iecias y expeiecias de mimie a pai de ss ieeses y de qe pede eamee ace. Eaiza e descbimie y a expació ciéica (mimie iecia), a expesió, e eccimie de sí (ímies y psibiidades cpaes) y, sbe d, bsca qe e mimie se ice c s pcess de pesamie (micidad ieigee). Esa mdaidad excye de a edcació ísica a eseñaza de gess amáics, de esis y de écicas depias. ls aes más epeseais s Adé la Piee y Bead Acie (Facia). 1
La educación física de base Ppe iaje e e aamie cecia de a pácica depia y e e adica s may apació. Desde esa isió, as écicas depias pede adqiise a pai de iiza ampiamee s paes mes básics, además es acibe eiqeceas c múipes y aiadas expeiecias mices, p qe descaa e s de as epeicies mecáicas y de s paes js de mimie. tambié se bsca a ma de apximase a mimie y empea cm isme edcai paa meja e s ams a capacidad de pecibi, de ma decisies y de ejeca accies (de as más secias a as más cmpejas). Ss epeseaes más impaes s Ji legid Ace (España) y Jea le Bc (Facia).
La corriente sociomotriz Esa ciee aaiza a micidad maa desde ds pas: psicmiz y scimiz. E ambs ma e cea a “ieigecia ma”. Se csidea qe esa ieigecia apa desde idiida –pa psicmiz– es esqemas de mimie qe e pemie a a pesa aca e siacies eas desccidas, ceáde a esca ieeca cada ez más cmpeja qe se eiqece p a ieacció –pa scimiz– c s demás, y c a paicipació e disis es qe impica as aciidades mices, s jegs, a iiciació depia y a pácica de s depes. ls picipaes aes s Piee Paebas (Facia) y Facisc lagadea (España).
El cuidado y la preservación de la salud E cidad y a peseació de a sad iee ais eqes, de s caes só se paea es. E pime se eacia c e tes de Cpe, cy es ga e desa ampi de as apides y a sad de cep mediae pgama cieíc de ejecicis. la cae de pgama eside e a capacidad de csm de xíge paa ea e caidad sciee a ds s ógas de cep. Ese es iee cm peesió dieecia a as pesas ee apas y apas, y es ppi de eeamie depi. S a más epeseai es Kee h. Cpe (eua ). 20
E segd eqe es e physical ftness , qe se ieesa p a cdició ísica de y ea de ámbi edcai. Peede apeca a máxim e pecia de gaism, só a aés de ejecici ísic, si ambié de a diea, e esi de ida, a aciidad mea, e descas, ee s, paa ga a acid psiia de ida. E ece ccibe e cidad de a sad a pai de a igizació ísica, eadicad s ejecicis caidicads qe a esad dañis paa e cep ma, a pesa de ee s a geeaizad e a aciidad ísica. Asimism, se ppe eimia as cagas de abaj y s esezs cpaes exems e as sesies de edcació ísica, de aced c e picipi de espea y csidea as eapas de desa de s ams. Ee qiees ssiee ese eqe, s aes más impaes s Came Peió y Jsé Deís Deís (España).
21
Los programas de estudio 2006
Gacias a as apacies de a micidad gba, a as expicacies e a a edicació de a cmpeecia miz (edcació ísica de base) y a s agmes sbe a iegació de a cpeidad (edecia expesia), a deició de camp de a edcació ísica a aazad de maea impae. Acamee es psibe iega a mació e e mimie, a aés de mimie y p medi de mimie. Ese sisema ade a a micidad ceaia e ieigee, c a qe e adescee ieacúa c s cmpañes e a sció de pbemas, disa ss cqisas pesaes y aaza e a aeaizació ísica. Fe esa pespecia a qe gió a eabació de s pgamas de Edcació Física 2006. A de cmpea señaad e a idcció a ese dcme, ciee señaa qe a eseñaza de a edcació ísica paa a edcació básica peede qe s iñs y s adescees eczca ss capacidades y psibiidades mices cm ee de saisacció y aeaizació pesa, mediae pcess de ieacció, de expesió, de dise e a cació údica y de despiege de s pesamie esaégic; asimism, se bsca qe s ams ae a diesidad y as maeas de se de ss cmpañes y desae a acid aaíica ae a impacia de cmpi c as egas de jeg impi dae a acció miz. tmad e csideació ds s aspecs asa aa descis, e segida se paea s cieis qe gia a cscció de s pgamas de esdi de Edcació Física. a) Ampliar y actualizar la orientación de la educación ísica sbe a base
de cjga a acció miz c s pcess de pesamie paa 23
meja e e am s capacidad de ecce y scia pbemas. E a edcació ísica se debe isisi qe a acció miz es esad de pcess cmpejs de pesamie qe expeimea e am. tmad cm paama a image cpa qe de sí mism csye e adescee (mediae eceds, asciacies, emcies, iecies, sigicads qe da a as accies y e a qe iee c s demás), se paea eqe iega qe csidea qe ds s desempeñs y mimies cpaes iee s ige e e pesamie, cibye a ideica y ese pbemas, y espde a ieeses, miacies y a saisacció de ecesidades (ccep de micidad). b) Priorizar en el alumno el desarrollo del conocimiento de sí mism, e-
edid cm a ideicació de ss psibiidades y ímies cm pesa (ccep de eidad cpa). la picipa apació de a edcació ísica a a mació de cada am csise e impsa e eccimie de sí mism de de cex dde se ae a diesidad idiida y a expesió pesa de cada adescee, y e e ca e desempeñ miz –seci y cmpej–, y e dmii y c de a micidad e sia paa paease ideica y scia pbemas. c) Superar la dicotomía cuerpo-mente paa aiba a a iegació de a
cpeidad. la ccepció qe paea a dicmía cep-mee a pe aecid dae ag iemp e a edcació ísica. S impac may a sid edci y ca a asigaa a espaci e e qe só e cespde aede maeia meamee ísic de a mació de s ams, además a ppiciad qe se ea a pesia de ese camp só cm dcee pácic. Esa ccepció a ifid e as mas de pesa espec a am y e e a qe se e da; es deci, ccebi cm sje qe eqiee se edcad desde s cep y desde s mee y de ma24
ea iega. Ciee eiea qe esa dicmía mee-cep imió as psibiidades pedagógicas de esa asigaa, a aisó de cíc y p ede de es de as asigaas qe cma, c a idea de qe a ésas es ca ma a sje e ieeca y a a edcació ísica e maeia. Si embag, acamee se ecce qe a edcació ísica pede ascede a ccepció de se ma cm cep-mee, paa apya a am e a edicació de s cpeidad –eccese cm a pesa de ma a–, ayda a pecia s apedizaje, eza s búsqeda de a aeaizació y, desde eg, meja s desempeñ miz paa qe peda desaa ss cmpeecias. d) Tomar en cuenta los intereses , as caaceísicas y as ecesidades de s
adescees. ls ams de edcació secdaia expeimea a seie de cambis, ppis de a adescecia: de caáce emcia, de eccimie de s ideidad pesa, e a eació y ciecia c ss paes y c s ads, e a cmació de acides cíicas ics de mpimie de egas, e a cscció de aes, e as mas de pesa y de apede; ambié eea cambis siógics qe se eacia c s esad de sad y c a ea ciaidad de s cep: p e cecimie y e desa qe expeimea, p s iees de sedeaism qe iee, p as mas de aimease y ise. Paa eecs de aáisis dics cambis se a agpad e s camps aeci, de sciaizació, cgii y ísic, y csiye a cae picipi pedagógic paa e abaj de s maess de secdaia. E paica, paa s peses de Edcació Física esa cicsacia impica a ecesidad de esdia e ideica as caaceísicas qe pesea s esdiaes, además de maeese pemaeemee acaizad sbe eas, y a pai de aí iea e qeace de a asigaa. Ae s cambis qe ie s ams es cae sabe iea s acció miz de md qe dise as aciidades, se mie e ieese paa qe ds paicipe c as mismas p25
idades; mea s icsió; espea s diesidad; pme ee es a cació údica, y ecce s esez. C e se aeaía a caza y meaía a segidad de s esdiaes e sí misms, paa qe peda csi s ideidad cm adescees. E e ámbi de jeg, se ppe geea acides discimiaias ee gées y ppicia a saa ieacció ee s ams, así cm qe as pácicas údicas y depias cya aaeza sea a cació se abde desde a pespecia de mació e aes qe icya a eacia, a seeidad ae e i y a dea, y a pmció de aciidades cmpeiias, c e se pesige qe a aés de a expeiecia s adescees apeda a cii de maea espesa y cpeaia. e) Enatizar los procesos de comprensión de las prácticas ísicas e s ámbi-
s de a iiciació depia y e depe edcai. Desde paeamie didácic de a pácica depia se sgiee pe éasis e e desa de pesamie esaégic y a acació ácica de s esdiaes, qe cea a qe s ams cmpeda y aaice cóm meja y ga s desempeñs ppis y e ceci dae a eaizació de s depes. ) Edifcar la competencia motriz.
la cmpeecia miz es a cjgació de sabe ace, sabe aca y sabe desempeñase. Es sisema qe, p medi de mimie, se eacia c pcess cm a ebaizació, a imagiació, a emció y e azamie. la cmpeecia miz iee ige biógic, scia y cgii-aeci, y s desa pemie a s ams spea s disis pbemas mices a s qe se eea, a e as sesies de edcació ísica cm e e es de ss expeiecias exaescaes. la cmpeecia miz expesa a acació ieigee p pae de paicipae aes, dae y despés de a acció. Paa e desa de esa cmpeecia ciee diseña y apica aciidades 2
qe ice peamee a am paa ea a cmpede, a sabe cóm ace as csas, a expesaas eba y cpamee, y a csida abiidades sbe a base de ese sabe. la ieció es desaa a capacidad de ese aeas mices e disias cdicies espaciaes (gaes dde se eaiza); empaes (as caes impica ecidad, cadecias, ims); ismeaes (ésas se eacia c s impemes ppis de a aciidad), y de ieacció c s demás (accies idiidaes, de paejas, e ís, ecéea). ls pgamas de a asigaa paea pme e s ams apedizajes pds asciads a s desempeñ miz espec a s camps: cgii (esció de pbemas), scia y aeci (apede a abaja e gp) y e de a ppia eaizació (desa de cmpeecias eaciadas c e mimie ieigee). E e sigiee cad se mesa a maea cm se desgsa s ejes, bqes, emas y ceids de s pgamas de esdi de Edcació Física.
2
programas de educación Física 2006. distribución de ejes, bloques, temas y contenidos en cada grado de la educación secundaria s e j E
o p r e u c e d o d a c f i n g i s E
1e gad
2° gad
3e gad
Bloque 1
Bloque 1
Bloque 1
Ccimie de mí mism l qe sy, pyec y csy 1. reccimie de cep. 1. la pecepció y e 2. Expeimea y ciamie de expesa. cep. 3. Cmicació y 2. Czc mi pecia y eació c s. mis ímies. 3. Cciecia cpa. Aciidad cmpemeaia: Aciidad cmpemeaia: Czc mi ececia cadiaca. Esézae c medida. Bloque 2
E desempeñ de mis cmpañes
Bloque 2
ls aes de jga impi 1. ls paicipaes y ss ieaccies. 2. taeas mices de caca ppia qe mdica e áea. 3. Fmase e aes.
E egaje cpa: seid y sigicad 1. las di eees mas de cmicació de cep. 2. la epeseació cpa. 3. Dmiis de cep. Aciidad cmpemeaia: Pee e iesg. Bloque 2
Acdems as egas 1. Paeació de e. 2. Eabació de códig de éica. 3. Eaació de abaj.
1. ¿Cmpedems qe acems? 2. ¿Qé gaams a paicipa? 3. Jegs de caca ppia c Aciidad cmpemeaia: impemes. Aciidad cmpemeaia: Cic ca cic. Jga y cpea. Aciidad cmpemeaia: ness dieees ims.
28
Bloque 3
tds ca ds y e e s mism eqip
e t a n y e g o i e ñ t e n p i d m a e s d e i c d i t r E o m
1. ¿Cm s eaciams? 2. la cpeació e depes aeais. 3. ¿Qé es desempeñams dae e jeg?
Bloque 3
td es cesió de esaegia 1. la ieacció cm esaegia. 2. la acació esaégica e aciidades de caca ppia. 3. ogaizació de e.
Bloque 3
Ajses y esaegias e as aciidades ísicas 1. Paea esaegias. 2. Depes de iasió. 3. vaa a acació ácica. Aciidad cmpemeaia: Cic y cic, iasió.
Aciidad cmpemeaia: Aciidad cmpemeaia: A ce se a dic. Cidad de cep. Bloque 4
Cóm ma a esaegia eecia 1. la esaegia y a ácica. 2. la iiciació depia e aciidades de iasió. 3. ogaizació de e.
d a d i v i t a e r c n o c Aciidad cmpemeaia: z i r Mi cdició ísica. t o m Bloque 5 n ó i c c Ejeci mi cep a a l
1. Paea y gaiza cb de aciidad ísica. 2. A a cqisa de mi cdició ísica. Aciidad cmpemeaia: E im de mi cazó.
Bloque 4
Descbi esaegias 1. la cpeaciópsició. 2. Depes aeais de iasió.
Bloque 4
Cpeació y cació e aciidades paadójicas
Aciidad cmpemeaia: ¡l pdás ace!
1. Jegs paadójics. 2. Ccimie de a ógica iea de jeg depi. 3. Mói, áea e impemes e depes de iasió. 4. Eaació de e.
Bloque 5
Bloque 5
Eij e
Sy mi ppi esaega
1. Iceme mi ecidad y eza. 2. Diseñ y eaiz cicis de acció miz. 3. Czc y pacic jegs ppaes de mi cmidad.
1. Faecimie, eqiibi y cdiació. 2. Depes c imagiació.
2
Comentarios y aportaciones para lograr el cambio curricular
ls Pgamas de Esdi 2006 de Edcació Física csiye e esad de pces e e qe paicipa diess especiaisas y eqips écics de a sep, c e apy de iesigades de a edcació ísica exes a a isició. Dae s eabació se aaiza as ciees eóicas cempáeas más epeseaias y de may ifecia e e camp de a edcació ísica, así cm s pgamas de esdi de dieees países paa cce e esad qe gada e desa de a asigaa a ie mdia. tambié esó de sma impacia ema e icpa a expeiecia y a efexió sgidas a pai de pces de eabació de Pa de Esdis 2002 paa a liceciaa e Edcació Física, qe se apica e as esceas maes y qe, p a pae, gaaiza a cgecia ee qe s s edcades ísics esdia dae s mació iicia cm maess y esa ppesa cica e a edcació básica, qe iizaá a egesa de a escea ma. respec a señaad, e segida se eisa as picipaes aeas eaizadas: •
•
Asesoría de revisores y lectores externos . Paa asega s cgecia,
acaidad y peiecia, esa ppesa cica a sid cmeada y eisada p disis aseses y especiaisas. Análisis de literatura especializada . Se cea c a base de das de as picipaes ciees y edecias cempáeas e e camp 31
de a edcació ísica, gaizada e siee camps: psicmiz, scimiz, edcació ísica de base, sad, depe, iesigació y expesió cpa. Ese egis pemie ideica as piidades e e debae aca de a asigaa y dei c may agmeació a ieació qe debe ee a edcació ísica paa s esdiaes de ie secdaia. Además, es ceiee agega qe dae e cic esca 2004-2005 se ps a peba e pgama de esdi de Edcació Física e ds esceas secdaias de esad de Mes, y e e cic esca 2005-2006 se eaizó a Pimea Eapa de Impemeació de a rema de a Edcació Secdaia.3 Esa expeiecia de apicació ajó imació eeae qe pemiió eeca ajses y mdicacies a dcme cica de Edcació Física. Asimism, se gaiza eies de abaj, semiais y gps de discsió c diess aces edcais (dieces, jees de eseñaza, maess desacads) qe pemiie meja e pgama de esdi. ls sigiees s ags de s ajses y mdicacies qe se icie: •
•
• •
3
32
Se pecisa cies aspecs eais a as cmpeecias qe se pede desaa c a edcació ísica, así cm ags emas cae de s pgamas de esdi. Se especica s ppósis de cada bqe, a pai de a aiabiidad de a pácica. Es deci, cada ppósi pesea imació sbe áea, iemp, ieacció, y mói de as aciidades. Se paeó a medgía paa cada bqe a maea de sececias de abaj. Se eaizó e seid qe iee a cació, a c e i cm c a dea, paa aa e esez pesa y e eaizad p s demás cmpañes.
Dae e cic 2005-2006, e más de 130 esceas secdaias se desaó a Pimea Eapa de Impemeació (pei), qe csisió e a apicació expeimea de cíc ppes p a rema de a Edcació Secdaia paa e pime gad.
• • • •
Se iz a may dsicació de as aciidades –jegs, iiciació depia y depe edcai. Se expicia as ieacies didácicas y se ampió a imació espec a ppósi de cada sececia de abaj. Se icpa ieamies y cieis de eaació paa qe s ams peda aa e pces de desa de cmpeecias. Se eza as aciidades cmpemeaias cespdiees a abaj c as capacidades ísic-mices.
33
Actualidad y pertinencia en el marco internacional
la mayía de as edecias e a edcació ísica sgidas picipamee e a década de 1990, esá ifidas p e csciism y p e éasis e s pcess de expesió y e s desempeñs mices de s ams. Paa diseña s pgamas de esdi de Edcació Física se aaizó e cíc de s sigiees países: Ageia, Peú, Csa rica, Cmbia, veezea, Cie, España, Facia, Esads uids y Caadá. De ese aáisis se despede es edecias: • •
•
Fmació iega de se ma paa e eedimie y a iepeació de s e: Csa rica, Ageia, Cie y Cmbia. Fmació paa a sad (ieació eapéica) y e desa pecepi-m: Esads uids, Peú, Csa rica, Ageia, veezea y Caadá. Fmació de a micidad eaciada c s pcess de pesamie y a cmpesió de s ppis desempeñs: Ageia, Peú, España, Cie, Facia y Caadá.
A pai de a eisió de s pgamas de esdi meciads aeimee y de a ieaa especiaizada, e segida se expe agas caaceísicas de s pgamas de esdi 2006 de Edcació Física.
35
E de paeamie pedagógic: •
•
•
E pgama esá iead a a igizació de s ams y a qe ge a cqisa de y e a acció, de md qe peda ecce ss psibiidades y ímies pesaes, cme a ss ieeses; asimism, se bsca qe a pácica de a aciidad ísica apece dics ieeses y s iee. Qe e am se eczca a sí mism –iegació de a cpeidad– a caaiza ss miacies de mimie, de aeaizació y de descbimie acia a esció de pbemas y paa aca dae e abaj idiida y de cj. Ecaza a acció miz paa desaa a ceaiidad a ese siacies igadas a pesamie ácic y esaégic e as aciidades de caca ppia, cmú y de iasió.
E a a ieació didácica: •
Ppe expica a s ams e seid de as aciidades, paa qe eczca s beecis y as apacies de a edcació ísica, y cóm a acció miz iecia es pemie csi apedizajes de aced c qe pede y desea eaiza –cmpeecia miz. • Faece qe s ams descba y aaice a ógica iea de as aciidades. Es deci, aima a ccimie de a esca de s jegs, a iiciació depia y e depe edcai e ss cmpees de áea, mói, iemp, e ieacció c s cmpañes. E a as pácicas qe pmee: •
•
3
Ampía as expeiecias de apedizaje de s ams a aés de a diesicació de as aciidades paa eea y ese desaís y aeas mices. Paea de maea csae qe s esdiaes csya siacies e as qe paicipe ds y qe es sia paa apede.
Notas
Reorma de la Educación Secundaria. Fundamentación curricular. Educación Física
se impimió p ecag de a Cmisió nacia de s libs de tex Gais, e s aees de c dmicii e
e e mes de ags de 2006. E iaje e de 115 000 ejempaes.