DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA
Ciències socials. 2on ESO
UNITAT 1
Introducció a la història La cronologia i les fonts
UNITAT 1
Introducció a la història La cronologia i les fonts
ACTIVITAT: LES FONTS HISTÒRIQUES Entra en aquestes pàgines webs, busca les respostes i escriu amb les teves paraules les següents definicions: http://www.xtec.cat/~mvilar/historia/fonts/fonts.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Font_documental
Explica què és una font històrica:
Quins tipus de fonts hi ha? Explica-les:
Explica què és una: - Font primària: - Font secundària: - Font terciària:
ACTIVITAT: LES UNITATS DE TEMPS HISTÒRIC Any
Segle (100 anys)
Dècada (10 anys)
Mil·leni (1000 anys)
Els segles i els mil·lenis s’expressen en nombres romans:
RECORDA les RECORDA les equivalències: I=1
VIII = 8
II = 2
IX = 9
III = 3
X = 10
IV = 4
L = 50
V=5
C = 100
VI = 6
D = 500
VII = 7
M = 1.000
No oblidis que les xifres es poden repetir fins a tres vegades (325 = CCCXXV). Si per escriure un nombre s’ha de repetir una xifra més de tres vegades s’escriu la unitat immediatament superior i, a l’esquerra, s’hi col·loca la unitat més petita per restar r estar-la -la (44 = XLIV)
Escriu en nombres romans: 33................ 19 .................. 47 ............... 384 .................. 99 ................ 874 .................... 259 ...................
RECORDA Per saber a quin segle correspon una dada, recorda el següent truc Any 42 De l’any 1 al 100 segle I Any 319 (3+1) segle IV Any 1989 (19 + 1) segle XX
Indica a quin segle i a quin mil·leni pertanyen els anys següents: ANY
SEGLE
MIL.LENI
340 a.C. 900 d.C 2989 a.C 1880 d.C 2 d.C. 2012 d.C.
A quins segles pertanyen aquestes dates?
1789 d.C ............. 623 a.C .............. 2234 a.C ......... 33 d.C.................. 2007 d.C. ............ 753 a.C. .......... 1453 d.C. ............. 1492 d.C. ............ 1964 d.C ..........
Ordena aquestes dates de la més antiga a la més moderna: Més a n ti a a
Més moderna
ACTIVITAT: L’EIX CRONOLÒGIC
La cronologia és la successió d’esdeveniments ordenats segons la data en què es van produir.
Explica amb les teves paraules què és un eix cronològic:
Quin any és més proper a nosaltres: el 340 a.C o el 920 a .C ? i si, en comptes
d’a.C. diem d.C.?
Ordena cronològicament:
4.000 a.C.
VII mil.leni a.C
Fa 10.000 anys
23000 a.C
II mil.leni a.C
Fa 1. 900.000 anys
1................. 2................... 3................... 4................. 5...............6 ................
Crea un eix cronològic de la teva pròpia vida
Primer hauràs d’investigar. Pregunta a la teva família en quines dates van succeir els esdeveniments de la teva vida que et presentem a la columna esquerre de la taula següent. Pot afegir-hi altres dates que siguin importants per a tu.
Unitat 2
ESCLAT I EXPANSIÓ DE L’ISLAM
Tema 6 (l’Islam. Al-Àndalus). Mahoma i la religió islàmica 1.4 Descriu les característiques físiques i climàtiques de la Península Aràbiga: Per què eren importants les ciutats de la Meca i Medina? Situa en el mapa les àrees d’expansió de la civilització islàmica i assenyala’n les etapes utilitzant colors diferents. Situa-hi també els topònims següents: mar Aràbic, mar Roig, mar Mediterrani, mar Negre, Aràbia, Pèrsia, Mesopotàmia, Imperi Bizantí, A l-Andalus, francs, Egipte, Líbia, Magrib, la Meca, Medina, Bagdad, Damasc, Constantinoble, Còrdova, Toledo, Barcelona.
Tema 6 (l’Islam. Al-Àndalus). Mahoma i la religió islàmica 2.4 Per quins motius els mercaders de la Meca es van enemistar amb Mahoma? Llegeix l’apartat: Tema 6 (l’Islam. Al-Àndalus). Mahoma i la religió islàmica 3.4/4.4, i omple el quadre. DIVINITAT LLIBRE SAGRAT
PRECEPTES RELIGIOSOS
a) b) c) d) e) a) b)
PRECEPTES SOCIALS
c)
Tema 6 (l’Islam. Al-Àndalus). L’expansió de l’Islam 1.3 Explica què és el precepte de guerra santa:
Tema 6 (l’Islam. Al-Àndalus). L’expansió de l’Islam 2.3
Defineix què és el califat: Per on s’expandeix el califat en l’etapa Omeia? Quines causes expliquen la ràpida expansió dels Omeies? Quin tracte rebien els seguidors d’altres religions en ser conquerits pels musulmans? Per quina raó molts es convertien a l’islamisme?
Tema 6 (l’Islam. Al-Àndalus). L’expansió de l’Islam 3.3 Quins productes de luxe s’intercanviaven a les ciutats islàmiques? Per què diem que els musulmans van fer un paper d’intermediaris des del punt de vista comercial i cultural? Quines civilitzacions limitaven amb l’ Islam? Amb quins elements d’altres cultures es sintetitza el saber islàmic?
UNITAT 3
AL- ANDALUS
* Tema 6 (L’islam. Al-Andalus) Al-Andalus: conquesta i evolució política 1.4
Per quina raó s’explica la rapidesa amb què els musulmans van conquerir la Península Ibèrica?
On va quedar situada la frontera entre els islamistes i els francs?
Amb quina situació van quedar els visigots desprès de la conquesta dels musulmans?
* Tema 6 (L’islam. Al-Andalus) Al-Andalus: conquesta i evolució política 2.4/3.4/4.4
Explica en què es diferencia un emirat d’un califat.
Quants anys va durar la presència política dels estats musulmans a la Península Ibèrica?
Què van ser els regnes de taifes?
* Tema 6 (L’islam. Al-Andalus) Al-Andalus: societat i economia. 1.5 /2.5
Com es van repartir les terres els invasors musulmans?
Qui eren els mossàrabs? I els muladís?
On vivien els jueus?
* Tema 6 (L’islam. Al-Andalus) Al-Andalus: societat i economia. 3.5
Explica quatre tècniques d’irrigació que utilitzaven els muslumans.
Quins conreus van estendre els musulmans a Al-Andalus?
Què vol dir producció artesanal?
AL-ANDALUS: LES CIUTATS
* Tema 6 (L’islam. Al-Andalus) Al-Andalus: societat i economia. 4.5/5.5
Situa la medina i explica què era.
Situa l’alcàsser i explica què era.
Situa també la mesquita.
Descriu com eren els carrers de la medina.
Qui vivia en els barris exteriors de les muralles?
Quines van ser les ciutats més importants d’Al-Andalus?
AL-ANDALUS: LA VIDA QÜOTIDIANA * Tema 6 (L’islam. Al-Andalus) Al-Andalus: vida quotidiana, cultura i art 1.5/2.5
Descriu les diferents parts de l’habitatge i descriu per a què servien.
A quina classe social devia pertànyer aquesta casa? Per què?
Com vivien les dones a Al – Andalus?
AL-ANDALUS:LA CULTURA * Tema 6 (L’islam. Al-Andalus) Al-Andalus: vida quotidiana, cultura i art 3.5
Descriu com funcionava la roda hidràulica. Com era la medicina musulmana? Per què són importants els musulmans en les matemàtiques actuals? Com feien les cartes nàutiques? Quin és l’invent més important de la maquinària bèl·lica?
Unitat 4
EUROPA A L’ALTA EDAT MITJANA
Tema 7 (Europa a l’Alta edat mitjana) La societat feudal.
Explica el significat de l’esquema de la piràmide feudal. Per què té forma de piràmide? Què significa estament privilegiat? I Estament no privilegiat? Quin era l’estament més nombrós? Esmenta els tres estaments medievals i la funció que duia a terme cadascun: Per què diem que la noblesa eren estaments privilegiats? Quines diferències hi ha entre el clergat secular i regular? Quina importància tenia la religió en la vida de les persones de l’època medieval?
Amb l’ajuda del llibre digital, situa les parts del castell feudal
Amb l’ajuda del llibre digital, situa les parts del monestir feudal:
Tema 7 (Europa a l’Alta edat mitjana) El feudalisme
Llegeix el text i respon les preguntes:
Lo primer: que el príncep vetlli perquè els treballadors (pagesos i artesans) no estiguin ocupats sinó en els seus treballs. Per raó d’això els grans prínceps passats tenien per llei immutable no cridar mai a les armes als que han de treballar, car solament hi cridaven cavallers i barons. [...] Lo setè:que cadascú s’ha de considerar satisfer de l’estament a que Déu l’ha cridat, pensant que no sense gran causa Déu l’ha elegit per a aquest treball. [...] Lo novè: que tothom sàpiga que han de pagar tots els drets a què estan obligats, i especialment les dècimes, que Déu mateix ha ordenat. Francesc Eiximenis, Dotze del Crestià
a) Explica el contingut de cada una de les lleis: Primera: Segona: Tercera: b) En el feudalisme, quina era la funció social de cada estament? Eclesiàstics: Nobles: Estament popular: Què era un delme? Qui el percebia?
Tema 7 (Europa a l’Alta edat mitjana) L’economia feudal
Per què diem que la civilització europea a l’alta edat mitjana era quasi exclusivament rural?
Explica amb les teves paraules en què consistia la rotació biennal i la triennal.
Relaciona els conceptes de la columna de l’esquerre amb els enunciats de la dreta. Guaret El blat i el sègol Arada
Producció de cultius diversos
Policonreu
Deixar reposar la terra un any de cada tres
Molí
El temps que la terra no està cultivada
Rompuda
Deixar reposar la terra un any de cada dos
Rotació biennal
Eina per llaurar
Rotació tiennal
Màquina que serveix per moldre
Cereals d’hivern
Convertir en camps de conreu boscos o terres no conreades
Quines millores tècniques van aparèixer entre els segles XI i XIII?
Explica amb com funcionaven els molins d’aigua i de vent.
Tema 7 (Europa a l’Alta edat mitjana) L’alta edat mitjana
Com es deia la monarquia franca? Per què?Quan, per qui i on va ser nombrat emperador Carlemany?
Què eren els comptats? I les marques?
Com es deia l’antic territori de l’Imperi Germànic?
A quin any es va fundar l’Imperi Germànic?
Com es dia el seu primer rei?
Unitat 5
Quins regnes hi havia a la Península Ibèrica durant el segle IX?
Quins eren cristians i quins musulmans?
Com va sorgir Castella?
Quan es va independitzar?
A quin any es va formar el regne de Portugal?
Sota quin rei va ser important el regne de Navarra?
Perquè no va poder expandir-se com la resta dels territoris?
Quina fou l’etapa més important del regne d’Aragó?
Com van arreglar el problema de successió?
Quin nou regne es va constituir?
Quina va ser la batalla més important entre cristians i musulmans? A quin any va ser?
Quins regnes hi van participar?
Què va ser la repoblació
Què feien els monarques perquè la gent emigrés del nord al sud?
Com es deien els musulmans que van quedar sota el domini de terres cristianes?
Com van anomenar els francs els territoris catalans? Què era la marca hispànica? Explica amb les teves paraules com es succeí la independència de Catalunya dels reis francs. Explica la unió amb la corona aragonesa.
UNITAT 6
Què entenem per procés de ruralització? A quin any es va produir el renaixement del comerç? Què va provocar? Què eren els burgs? Qui eren els burgesos? Escriu el nom de les característiques de la ciutat medieval i pinta-la. Explica què és: ( pàg. 176 – 177 del llibre) Muralles: Catedral: Convents i monestirs: Llotges: Palau del rei o senyor feudal: Església: Ajuntament: Hospitals: Plaça major:
Perquè els habitants de les ciutats no tenien retien cap homenatge als senyors feudals? Sota la protecció de qui estaven? I què els hi donava? A quin estament social pertanyen els ciutadans? Observa el dibuix i posa el nom de la classe social que pertany cada personatge. Després pinta’l . Explica qui eren: Grans Burgesos: Burgesia mitjana: Poble menut Quines altres persones vivien a les ciutats?
Perquè va créixer la població durant l’Edat Mitjana? Què eren les mortalitats catastròfiques? Què passava a les ciutats quan hi havia una crisi econòmica? Què va ser la pesta negra? Observa el mapa de la pàgina 178 del llibre i col·loca les ciutats al lloc que els hi correspon. Situa també les dates en funció de quan es va anar expandint la pesta negra. Pinta’l
Explica què va ser la guerra dels cent anys.
Per què es va produir la Jaquerie a França? Què va ser la guerra de les Dues Roses? Com era el poder de l’emperador a l’Imperi Germànic? Com l’assolia? Quines ciutats van ser capdavanteres en el comerç pel mediterrani? Defineix Renaixement. Qui va acabar amb l’Imperi Bizantí? Qui va ser el primer tsar de Rússia?
Per on es va expandir Castella? Quina característica principal té la repoblació castellana del segle XIII? Mira el mapa de la pàgina 174 del llibre i situa les dates en funció de la conquesta castellana. Pinta les zones segons la llegenda. Quins conflictes va tenir Castella entre el segle XIV i XV? Qui eren els Reis Catòlics? Què van fer? Com es van organitzar les dues corones? Quan va ser incorporada Navarra a la monarquia hispànica?
Explica què va passar a les terres occitanes al segle XII.
Explica les conquestes de Mallorca i València. Què va ocupar Pere II el gran? Qui eren els almogàvers? Què va passar entre els almogàvers i l’emperador de Bizanci? Què va conquerir Alfons el magnànim?
UNITAT 7
Quins són els tres estils de romànic, que hi ha a la Península Ibèrica?
Explica les característiques de l’art preromànic.
Què és una planta de creu llatina?
Explica les característiques generals de l’arquitectura romànica.
Situa els noms de les parts arquitectòniques allà on corresponen.
escriu el trets característics de l’arquitectura romànica que identifiquis a la fotografia.
Defineix l’estil autòcton
Defineix l’estil llombard
Defineix l’estil segon romànic.
Cita un exemple de cada estil
Explica les característiques de l’escultura i la pintura romàniques.
Cita dos exemples de pintura mural catalana Pinta la pintura mural de Santa Maria de Taüll amb els mateixos colors que l’original.
Quin és l’edifici més important de l'arquitectura gòtica?
Explica les característiques de l'arquitectura gòtica. Quines són les característiques del gòtic català?
UNITAT 8
L’EDAT MODERNA ÈPOCA DE CANVIS
L’EDAT MODERNA: ÈPOCA DE CANVIS
1) INTRODUCCIO El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg del segle XV i XVI a l’Europa occidental, i marca el pas del món medieval al món modern. A partir de la segona meitat del segle XV, Europa va començar a sortir de la greu crisi que arrossegava des de mitjans del segle XIV. Es va revifar l’economia rural i es va reactivar la vida urbana, gràcies al desenvolupament del comerç i de l’activitat artesana, sobretot el tèxtil. També el poder de la monarquia es va enfortir molt i van sorgir els grans estats moderns. Va ser una època de canvis, que defineixen l’etapa històrica de l’Edat Moderna, que es desenvolupa al llarg dels segles XVI, XVII, XVIII.
EXERCICIS: 1) Explica què és el renaixement: 2) Què va passar amb l’economia i la vida urbana a partir del segle XIV? 3) I la monarquia? 4) Quins segles engloba l’època de l’Edat Moderna?
2) ELS CANVIS. Els canvis que es donen en aquesta etapa es poden agrupar en sis grups:
a.- CANVIS ECONÒMICS Els rendiments en l’agricultura i la ramaderia van augmentar i, per tant, es va reactivar el comerç. Va ser una etapa menys bèl·lica que el segle anterior, i això va afavorir el repoblament i la reconstrucció de pobles abandonats al llarg del segle l XIV. La recuperació del comerç i de les ciutats va afavorir la consolidació d’una burgesia comercial de caràcter capitalista.
EXERCICIS: 1) Què va passar amb l’agricultura, la ramaderia i el comerç? 2) Què es va afavorir en aquesta etapa més pacífica?
b.- CANVIS POLÍTICS: Aquesta burgesia comercial va anar guanyant poder polític, davant l’antiga noblesa feudal, gràcies als préstecs que feia als monarques per tal que aquest pogués tirar endavant les empreses de les colònies. Els grans beneficis que comportaven als monarques les empreses colonials van suposar un enfortiment de l’autoritat del rei enfront la noblesa feudal.
Tots aquests factors van afavorir l’aparició dels estats moderns, on el monarca va incrementar la seva autoritat basant-se en la raó d’estat i interès per a la pàtria, i tenint un exèrcit professional i una administració centralitzada. Aquestes monarquies no reconeixen cap autoritat superior a la del rei, ni la dels senyors feudals ni la de l’església. Per tal de consolidar el seu poder, el rei absolut assegurava que el poder li venia donat directament per Déu.
EXERCICIS 1) Per què la burgesia comercial va augmentar el seu poder? 2) Enfront a qui va enfortir la seva autoritat bel rei? 3) Quines característiques polítiques tenien els Estats Moderns? 4) Com va aconseguir consolidar el poder el rei?
c.- CANVIS RELIGIOSOS A començaments del segle XVI hi va haver una profunda crisi a l’església catòlica. El monjo alemany Luter va criticar el comportament corrupte de l’església catòlica durant segles, i va començar un moviment de ruptura contra el Papa. Aquest moviment reformista se’n va anomenar protestantisme. El protestantisme va triomfar a diverses zones del nord d’Europa i va donar lloc a un llarg procés de guerres de religió entre catòlics i protestants.
EXERCICIS 1) Qui era Luter i què va criticar? 2) Què pretenia aconseguir el moviment de la reforma? 3) Com es va anomenar aquest moviment reformista? 4) Què va passar al triomfar a diverses zones d’Europa?
3) LA RECERCA DE NOVES RUTES COMERCIALS La prosperitat de les ciutats i de la burgesia estava fonamentada en el desenvolupament del comerç, sobretot el comerç de la ruta de la seda. Aquesta ruta començava al sud d’Àsia, d’on sortie n els productes que, passant per la península d’Aràbia, arribaven a la Mediterrània, des d’on es distribuïen per tot Europa. Però aquesta ruta no era segura, ja que la Mediterrània oriental estava controlada pels turcs i era molt perillós navegar-hi. Això va fer que els comerciants cerquessin rutes alternatives per arribar a la Índia.
Els primers van ser els portuguesos. El seu projecte era vorejar l’Àfrica fins a arribar a l’Índia. Seguint aquest camí, Bartolomé Días va arribar al cap de Bona Esperança el 1497. El 1498, un altre portuguès, Vasco da Gama, ve arribar a l’Índia
EXERCICIS 1) En què es fonamentava la prosperitat de la burgesia i les ciutats? 2) Quina era la ruta de la seda? Busca un mapa, copia’l i pinta la ruta de la seda 3) Quins problemes tenia? 4) Com els van solucionar? 5) Quins portuguesos van fer els primers viatges a descobrir noves terres? Quan? Fins on van arribar?
4) EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Mentre els portuguesos feien les seves rutes, un genovès anomenat Cristòfor Colom va presentar als Reis Catòlics un projecte que havia estat rebutjat per Portugal: arribar a Àsia seguint la ruta de l’oest. Després de reticències inicials, Colom va rebre el suport de la reina Isabel de Castella i va començar el seu viatge el 3 d’agost de 1942 amb tres vaixells: La Pinta, La Niña i la santa Maria. El 12 d’octubre de 1492, Colom va arribar a una illa, que va rebre el nom de Sant Salvador (illes Bahames). Després va navegar per la resta d’illes i va arribar a Cuba i Haití. L’any 1493 va tornar i fou rebut pels reis cat òlics a Barcelona. Colom encara faria tres viatges més i moriria el 1506 convençut que havia arribat a les costes d’Àsia. Però molts dels seus contemporanis ja creien que es tractava d’un nou món. Un navegant florentí, Amerigo Vespucci, fou qui va posar el seu nom a un mapa de les noves terres, i així va néixer el nm d’Amèrica.
EXERCICIS 1) Quina era el projecte inicial de Cristóbal Colom? 2) Qui va pagar el viatge? 3) Quan van marxar? 4) Com es deien els vaixells que va portar? 5) Descriu i situa en un mapa la ruta que va fer Colom. 6) Quan va morir Colom sabia que havia arribat a Amèrica? 7) Qui va batejar les noves terres? Quin nom els hi va posar?
5) LA CONQUESTA D’AMÈRICA
Des de finals del segle XV els espanyols van iniciar la conquesta del continent americà, empresa que va durar fins a mitjans del segle XVI. Al 1521, Hernán Cortés va conquerir les terres de l’imperi Asteca (Mèxic i l’Amèrica central). Més tard, el 1533, Francisco Pizarro va conquerir l’imperi Inca. Els territoris conquerits que passaven a formar part de la monarquia hispànica es regien per les lleis castellanes. Per administrar els nous dominis es van crear dues institucions: El Consell de les Indies, que s’encarregava del govern, i la Casa de Contratación, que regulava els afers econòmics. A més, políticament, el territori es va dividir en diversos virregnats, governats per un virrei.
EXERCICIS 1) Quan temps va durar la conquesta americana? 2) Quan, qui i on van ser els primers llocs de la conquesta? 3) Quines institucions es van crear per governar els nous territoris? 4) Qui governava els nous territoris conquerits?
6.- LA SOCIETAT Primer hi havia els castellans, que controlaven les terres i el comerç i ocupaven els càrrecs de govern. Després, els mestissos, que estaven entre la població blanca i la població blanca i la població indígena, que va quedar sotmesa als blancs. Finalment hi havia els esclaus negres, que feien els treballs més durs i procedien del continent africà.
ECERCICIS 1) Fes una piràmide social amb la informació que et dona el text.
7.- ECONOMIA Les principals activitats econòmiques eren l’explotació de mines d’or i, sobretot, de plata. També eren molt importants les grans explotacions ramaderes, les plantacions sucreres i les explotacions agrícoles. El comerç era un monopoli reial i estava controlat des de Sevilla a través de la Casa de Contratación.
EXERCICIS: 1) Quines eren les principals activitats econòmiques a les noves terres? 2) Qui tenia el monopoli del comerç?
8.- CONSEQÜÈNCIES DEL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA
a) Pels europeus - Va suposar beneficiar-se dels imperis colonials amb les grans quantitats d’or i plata que portaven d’Amèrica, que van permetre l’enfortiment de l’autoritat del rei i l’enriquiment de la burgesia. - Els europeus van conèixer nous productes agrícoles: la patata, el blat de moro, el sucre... - Part de la població europea va emigrar cap al Nou Món, i alhora es va començar a desenvolupar un comerç mundial. - El fet d’entrar en contacte amb cultures noves es va aconseguir un desenvolupament de la ciència i de la tècnica.
EXERCICIS 1) Quins beneficis econòmics van obtenir els europeus? 2) Quins beneficis va tenir entrar amb altres cultures?
b) Pels pobles americans - La mort de milions de nadius en guerres de conquesta i malalties que portaven els europeus, contra les quals els nadius no tenien anticossos - La submissió dels indígenes a l’autoritat dels europeus. - Un procés d’aculturació: eliminació dels valors i creences i imposició dels valors cristians i europeus
EXERCICIS: 1) Per quins motius van morir molts indígenes? 2) A quina autoritat es van haver de sotmetre? 3) Què és un procés d’aculturació
9) UNA NOVA FORMA DE PENSAR Durant l’Edat Mitjana, el pensament i la cultura estaven monopolitzats per l’Església i basaven la fe absoluta en allò que explicava la Bíblia. Hi havia una visió teocràtica del món i de l’univers, és a dir, tot girava al voltant de Déu. Però a partir de la segona meitat del segle XIV i sobretot a partir del segle XV tot el pensament va canviar, van sorgir les primeres universitats d’estudi i es van desenvolupar un nou corrent de pensament: d’Humanisme. -
L’home passa a ser el centre del món, visió antropocèntrica.
-
Predomini de la raó
-
Recuperació de la cultura clàssica
Autors destacats: Petrarca (literatura) Copèrnic (científic que va descobrir que la terra girava al voltant del sol) Tomàs Moro i Maquiavel (pensadors polítics)
EXERCICIS: 1) Què és una visió teocràtica del món? I antropocèntrica? 2) Quin nou corrent va sorgir al segle XV? 3) Explica les tres característiques principals de d’Humanisme? 4) Quins autors van ser els més destacats? 10) EL RENAIXEMENT
El Renaixement neix al nord d’Itàlia i ràpidament es difon per tots l’Europa occidental durant els segles XV i XVI. Florència és la ciutat que millor reflecteix el Renaixement. En aquesta ciutat van treballar els millors artistes de l’època. L’art del renaixement es caracteritza per: - Recerca de la bellesa. -
El concepte de bellesa estava identificat amb l’harmonia, l’equilibri i la proporció.
-
Agafa els cànons de bellesa de l’antiguitat grecollatina.
-
Hi ha una gran admiració per la cultura de Grècia i Roma.
Els autors més importants van ser: Miquel Àngel i Donatello en escultura, Leonardo da Vinci en pintura.
EXERCICIS: 1) On va néixer el renaixement? Quan? 2) Explica les característiques del Renaixement: 3) Quins van ser els autors més importants?
11) EL BARROC L’art d’aquesta nova etapa és el Barroc, que es desenvolupa al llarg del segle XVII i la primera meitat del XVIII. Les característiques del Barroc són: - s’abandonen els ideals clàssics de bellesa del renaixement i són substituïts per l’exageració de formes. -
Teatralitat
-
Espectacularitat de les manifestacions artístiques, amb les quals es vol fugir de la realitat.
