CONTROLS SANTILLANA dossier 1r 1a.pdf

�� COGNOMS, ……………………………………………

NOM……………………………………………………. CURS…………………………………………………..

DATA…………………………………………………..

PROFESSOR/A…………………………………………

0

AVALUACIÓ

1. Quins aspectes relacionats amb la llengua tracta la gramàtica? _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

2. Ordena alfabèticament, amb un número, aquestes paraules.

6. Explica com estan indicades les accepcions en l’entrada d’un diccionari i en quin tipus de lletra apareixen els exemples. _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

7. Digues quins textos (novel·la, nadala...) pertanyen a la literatura popular.

❏

cella

❏

carbassa

_________________________________________

❏

ceba

_________________________________________

❏

cel·la

_________________________________________

❏

colla

_________________________________________

❏

cel

❏

col·lecció

❏

celobert

❏

cel·lofana

❏

centena

8. Explica per què el text següent de Joan Alcover està escrit en vers. Pujam a la muntanya, i des del cim als horitzons s’escampa la mirada, i per record, abans de la baixada, qualque floreta anònima collim.

3. Escriu quina paraula hauries de buscar al diccionari per trobar el significat dels mots següents: optimistes - predicàvem amanyaguessis - tranquil·la

I passen els hiverns, i quan obrim el llibre on la flor jau oblidada, del mirador de l’alta serralada ells ens renova la visió sublim. _________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

9. Escriu a continuació un text en prosa de deu línies.

4. Quin ordre segueixen les vocals modificades (amb dièresi, amb accent obert...) per aparèixer en el diccionari?

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_______________________________________

_________________________________________

5. Explica què significa l’abreviatura FIG. I digues, també, altres abreviatures que coneguis i el seu significat.

156

_________________________________________

_________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________



LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO



MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA



1

AVALUACIÓ

1. Indica els elements de la comunicació en aquesta situació comunicativa: Deixes una nota a la teva mare per dir-li que arribaràs tard a sopar. _________________________________________ _________________________________________

5. Imagina’t que els mots següents es troben a final de línia. Parteix-los de totes les maneres possibles: il·lusió - desgràcia - vosaltres inapropiat - atenció

_________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

6. Escriu una oració en què la paraula primavera tingui sentit propi i una altra en què tingui sentit figurat. _________________________________________

T A T I S R E V I D A L A Ó I C N E T A

_________________________________________ _________________________________________

2. Escriu al costat de cada paraula la categoria gramatical a la qual pertany. • groc

_____________

• televisor

_____________

• entrar

_____________

• aquest

_____________

• petit

_____________

• cocodril

_____________

• alt

_____________

• vestir

_____________

• bastant

_____________

_________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

7. Escriu a continuació tres verbs que expressin acció, tres que expressin estat i tres més que expressin procés. _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

3. Què és un dígraf? _________________________________________ _________________________________________

8. Tria una de les característiques del llenguatge literari i explica en què consisteix.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

4. Encercla els dígrafs de les paraules següents:

_________________________________________ _________________________________________

• cigonya

• paral·lel

_________________________________________ _________________________________________

• cigarreta

• tossuderia

• esquiador

• seguirem

• peixateria

• cartutxera




_________________________________________

9. Elabora, en un full a part, un menú en què hi hagi tres primers plats, tres segons i tres postres per triar.






157

2

AVALUACIÓ

1. Escriu dos verbs de cada conjugació. _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

2. Subratlla els verbs que contenen aquestes oracions i digues si se situen en el temps present, passat o futur. •

Vaig veure un documental molt interessant.

_________________________________________

_________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

6. A quin grup de la família indoeuropea pertany el català?

7. Explica a continuació què és el llenguatge corporal i esmenta alguns dels elements que el formen. _________________________________________ _________________________________________

A l’hora de sopar ja hauré tret el gos al carrer.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

•

•

Alguns cotxes no respecten el pas de vianants.

_________________________________________

3. Quina vocal no podem trobar en posició tònica? _________________________________________

4. Subratlla la vocal tònica dels mots següents i després indica si és oberta (O) o tancada (T) en el teu parlar.

158

_________________________________________

_________________________________________

Demà em matricularé a anglès.

_________________________________________ •

5. Quines són les dues parts en què es pot dividir una paraula? Quin significat aporta cadascuna? Explica-ho a continuació.

•

vell (__)

•

història (__)

•

porta (__)

•

pera (__)

•

ceba (__)

•

terra (__)

•

cinquè (__)

•

conèixer (__)

•

bodega (__)

•

cadena (__)

•

boca (__)




_________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

8. Fes dues llistes i indica quines d’aquestes parts són pròpies d’una casa i quines les podem trobar també en un pis. golfes - bany - porxo - cuina dormitori - jardí - garatge menjador - estudi - celler

CASA

CASA i PIS

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

9. Escriu un text, en un full a part, d’unes vint línies en què facis servir les paraules test , cisterna , or- dinador , vitrina , bàscula i escumadora i el lloc on trobaries aquests objectes (al balcó...).






3

AVALUACIÓ

1. Digues si aquests temps verbals són simples o compostos. •

fang ____________________________________

5. Escriu quatre formes verbals amb a i quatre amb e . _________________________________________

passat simple

________________________________________ •

full ______________________________________

futur

________________________________________ •

glaç _____________________________________ vent _____________________________________

plusquamperfet d’indicatiu

________________________________________ •

vell _____________________________________ fosc _____________________________________

present d’indicatiu

________________________________________ •

4. Escriu un derivat dels mots:


_________________________________________ _________________________________________

condicional perfet

_________________________________________

________________________________________ •

6. Marca amb colors diferents els prefixos i els sufixos d’aquests mots.

gerundi

________________________________________ •

imperfet de subjuntiu

desgelar__________________________________

________________________________________ •

perfet d’indicatiu

disculpa__________________________________ campanar________________________________

________________________________________ •

inútil_____________________________________

empolsar_________________________________ enfornar__________________________________

imperatiu

________________________________________

rellotger__________________________________ carter____________________________________

2. Conjuga el present d’indicatiu del verb caminar . _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

3. Escriu el plural dels mots següents:

refer_____________________________________

7. Escriu quatre fórmules lingüístiques de relació social que es donen en situacions informals. Després, transforma-les per tal que siguin pròpies de contextos formals. _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

fresca ___________________________________

8. En què consisteix l’anàfora? Posa’n un exemple.

llengua __________________________________

_________________________________________

traca ____________________________________

_________________________________________

llarga ____________________________________

_________________________________________

plaça ____________________________________

_________________________________________

truja _____________________________________

_________________________________________









159

0

REFORÇ

1. Relaciona cada concepte amb la seva definició: ❏

Llengua

1. Estudi d’un sistema de comunicació verbal

❏

Gramàtica

2. Sistema de signes

2. Ordena aquests passos en relació amb l’aprenentatge d’una llengua:

7. Llegeix aquest article de diccionari i contesta a continuació:

espantall

m. Ninot

o qualsevol altre objecte que es posa en un conreu per a espantar els ocells. || FIG. Allò que infon espant.

❏

A l’escola aprenem a llegir i a escriure.

❏

L’activitat professional enriqueix l’aprenentatge de la llengua.

• En quin tipus de lletra està escrita l’entrada? Copia-les.

❏

El llenguatge verbal es desenvolupa en el marc de la família.

_________________________________________

❏

A l’escola aprenem gramàtica.

• I les abreviatures? Copia-les.

3. Marca amb una X l’aspecte que no es treballaria en una classe de gramàtica. ❏

Els tipus de verbs

❏

Les classes de substantius

❏

L’accentuació de les paraules

❏

L’anàlisi d’una oració

_________________________________________

_________________________________________ _________________________________________

8. Relaciona els mots següents amb l’abreviatura que trobaríem al diccionari al seu costat: psicologia

•

•

adv.

abans

•

•

f.

bonic

•

•

v.

_________________________________________

entrenar

•

•

prep.

_________________________________________

amb

•

•

adj.

4. Escriu com anomenem les lletres següents: •B

•F

•I

•V

•X

_________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

9. Què entenem per literatura culta? _________________________________________ _________________________________________

5. Ordena alfabèticament, mitjançant un nombre, aquestes paraules:

_________________________________________

❏

masia

❏

llop

❏

líquid

❏

àrid

_________________________________________

❏

trencar

❏

ruc

_________________________________________

❏

lògicament

❏

calidesa

_________________________________________

❏

rebre

❏

peix

6. Què és un diccionari?

166

_________________________________________

10. Posa dos exemples de literatura popular que tu coneguis.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________



LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA



1

REFORÇ

1. Escriu tres verbs, tres noms, tres adjectius i tres determinants. _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

2. Relaciona cada categoria gramatical amb el significat que aporta: Verb

Nom Adjectiu

•

•

•

•

•

Determinant

•

•

•

6. A cada sèrie de paraules n’hi ha una en què la mateixa grafia es correspon a un altre so. Encercla-la. • coll - trucada - pacient - cullera • capsa - cosa - somni - saler • pagès - girafa - gerra - pagament • careta - remei - recepta - rodolí

7. Escriu una paraula que contingui els dígrafs següents:

Expressa característiques de les persones, els animals o les coses.

• ny:

_______________

•

ll:

_______________

•

ss:

_______________

Acompanya noms i n’indica nocions diverses.

• rr:

_______________

Expressa accions, estats o processos. Fa referència a persones, animals o coses concretes o abstractes.

3. Escriu deu formes diferents del verb ballar . _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

4. Subratlla els determinants i digues què indiquen: • el nostre amic • força pa • aquella nit • tres litres de vi _________________________________________ _________________________________________

•

qu:

_______________

•

gu:

_______________

8. Explica en un full a part el significat de la paraula banc en aquestes oracions tenint en compte el context en què es troba: • He anat al banc a consultar el saldo. • Aquesta tarda han repintat els bancs del parc. • Durant el curs de submarinisme vam poder observar diferents bancs. 9. Escriu a continuació una oració en què el mot bolet tingui sentit propi i una altra en què tingui sentit figurat. _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

10. Subratlla quines d’aquestes característiques són pròpies del llenguatge literari: • •

_________________________________________

•

_________________________________________

• •

5. Encercla els noms i subratlla els adjectius que trobis en les oracions següents: • El tap blau de l’ampolla és petit. • La Laia no és gaire bonica, però és molt simpàtica. • Té uns cabells llargs que li arriben a mitja esquena.




• •

L’alteració de la lògica L’exposició detallada de les idees La rima La intenció artística La intenció informativa L'ús científic de les paraules El ritme

11. Busca un poema i escriu-ne dues estrofes. Elimina l’última paraula de cada vers i copia-la a part en una llista. Passa el poema i la llista a un company o companya perquè completi el poema amb les paraules que falten tenint en compte la rima.




167

2

REFORÇ

1. Escriu al costat de cada verb la conjugació a què pertany: •

saltar

______________________________

5. En un full a part, esmenta els sons vocàlics de la llengua catalana. Després digues de quantes lletres disposem per representar-los.

•

partir

______________________________

6. Encercla la vocal tònica d’aquestes paraules:

•

créixer

______________________________

•

sentir

______________________________

•

caminar

______________________________

•

•

tendir

______________________________

•

•

escoltar

______________________________

• melmelada

•

decebre

______________________________

•

•

assumir

______________________________

•

•

péixer

______________________________

•

2. Escriu a continuació en quina persona es troben els verbs següents:

tetera

•

samarreta llençol garatge passeig cunyada

7. Encercla el lexema d’aquestes paraules: rentadora

•

•

parles

______________________________

•

segueixo

______________________________

•

arribéssiu ______________________________

•

•

hem vist

______________________________

•

•

cantarà

______________________________

•

esperaven ______________________________

•

•

3. Digues quines d’aquestes formes corresponen a verbs impersonals (VI) i quines són formes no personals (NP) del verb: • trona (__) •

assenyalar (__)

•

menjant (__)

•

hi havia (__)

•

dibuixat (__)

• plourà (__)

aigualit

•

maquinista

•

fruiteria valentia plantació campanar

8. Ordena aquests tipus d’habitatge de més petit a més gran: ❏

pis

❏

casa

❏

estudi

❏

dúplex

❏

masia

9. Explica, en un full a part, com són aquests llums i on acostumem a posar-los.

•

escrivint (__)

•

rentar (__)

• fluorescent

•

nevi (__)

• llum de peu

•

paït (__)

• llum de sobretaula

4. Indica el temps i el mode de les formes verbals següents:

168

• xarop

• aranya

10. Busca el significat dels següents derivats de casa i escriu-lo en un full a part.

•

soparem

_________________________

•

vegi

_________________________

• casalot

•

estudiàvem

_________________________

• casal

•

tinguéssiu

_________________________

• casalici

•

construeixen

_________________________

• casolà






3

REFORÇ

1. Explica la diferència que hi ha entre els temps verbals simples i els compostos. Posa’n un exemple de cada. 2. Digues en quin mode es troben els verbs destacats de les oracions següents: •

Quin fred, tanca la finestra!

_________________________________________ •

Pot ser que demà ens arribi el paquet de l’Anna.

_________________________________________ •

Avui dinarem amb tota la família.

8. Escriu la forma femenina dels adjectius següents: •

esquerre

______________________________

•

inexacte

______________________________

•

estrany

______________________________

•

salvatge

______________________________

•

còmode

______________________________

•

igual

______________________________

•

fúnebre

______________________________

•

il·lustre

______________________________

•

lila

______________________________

•

negre

______________________________


_________________________________________

3. Escriu el passat perifràstic d’indicatiu del verb ballar . _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________ _________________________________________

4. Quina forma del verb és la que li dóna nom i l’única que figura al diccionari? _________________________________________ _________________________________________

5. En un full a part, escriu el present d’indicatiu dels verbs menjar , apagar , traçar i tocar . 6. Escriu 10 paraules amb a àtona i 10 més amb e àtona.

9. Forma paraules derivades a partir dels lexemes següents i afegint-hi el que s’indica: treball (sufix)

•

_________________________________________ tall (prefix, sufix)

•

_________________________________________ útil (prefix)

•

_________________________________________ estiu (sufix)

•

_________________________________________

10. Copia les anàfores que conté aquest fragment de poema de Miquel Martí i Pol: Riu amunt Riu amunt, cap aigua no revé riu amunt, el temps se’ns mor als dits cada nit.

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

Com un camí sense retorn, com una nit sense matí, com una veu sense ressò la nostra veu. _________________________________________

___________________

___________________

_________________________________________

7. Escriu el plural dels mots següents. Fes atenció a les modificacions ortogràfiques.

_________________________________________

adreça

_________________________________________

finca

_________________________________________

•

granja

•

platja

•

•

roca

•

piga

•



_________________________________________




169

1

TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACIÓ

LA COMUNICACIÓ

La comunicació en les abelles Un dels sistemes de comunicació més notables en el món no humà és el de les abelles europees. Imaginem l’avantatge evolutiu que suposarà per a una abella poder comunicar la ubicació d’una font d’aliment especialment abundant a les seves companyes de rusc quan hi torna. De fet, l’abella és capaç de fer-ho. Els abellaires i els apicultors havien sospitat des de fa temps que les abelles es comunicaven entre si, en realitat, des de molt temps abans que s’establissin científicament les propietats d’aquesta comunicació. Per exemple, els abellaires havien observat que si una abella libadora encerta a descobrir una font particularment abundant de nèctar o pol·len, poc temps després apareixerà a prop d’aquella font un nombre considerable d’abelles pertanyents a la mateixa bresca. També s’havia observat que era possible que un gran nombre d’abelles procedents d’una determinada bresca es reunissin totes a prop de la mateixa mena de font d’aliment, mentre que un altre gran nombre d’abelles procedents d’una bresca del costat extragués l’aliment d’una mena de flor totalment diferent. Aquesta recollida selectiva d’aliment suggeria, per part de les abelles, una coordinació d’esforços que podia ser el resultat d’algun mètode de comunicació. Aquests fets sobre la conducta de les abelles es comprenen molt millor actualment. Ara sabem que les abelles, efectivament, es comuniquen, i les investigacions de Karl von Frisch i els seus col·legues han identificat les propietats més importants del seu sistema de comunicació. Aquests investigadors han establert que quan una abella libadora descobreix una font abundant d’aliment, i torna a la bresca, és capaç de comunicar a les seves companyes un missatge sorprenentment complex. El missatge transmès és, en realitat, un mecanisme de reclutament, que indica a les companyes de bresca fins a quina distància s’ha de volar, en quina direcció s’ha de volar i el tipus d’aliment que cal buscar. Com es fa, això? El missatge de l’abella exploradora és comunicat a través de pautes de moviment, anomenades dansa, en les parets verticals de la bresca. Depenent de la situació de la font d’alimentació respecte a la bres-

ca, es donen dos tipus de dansa: la dansa en cercle i la dansa de la cua. Si la font es troba a una distància compresa dins de 10 metres a la rodona de la bresca, l’abella executa la dansa en cercle. Per a distàncies que superen els 100 metres, l’abella executa la dansa de la cua.

Els dialectes en el sistema de comunicació No totes les abelles de la mateixa espècie, o d’espècies relacionades, es comuniquen de la mateixa manera: el sistema de les abelles, igual com el llenguatge humà, pot tenir variacions dialectals. Les pautes de la dansa exposades en les seccions prèvies corresponen a l’abella negra austríaca. En contrast amb ella, l’abella italiana, membre de la mateixa espècie que l’abella negra austríaca, té una manera de dansar lleugerament diferent. Per a distàncies de fins a 10 metres, l’abella italiana, igual com l’abella negra austríaca, executa la dansa en cercle. Però, per a distàncies compreses entre 10 i 100 metres, l’ abella italiana executa la dansa en falç, que l’abella negra austríaca no utilitza. [...] Per a distàncies superiors als 100 metres, l’abella italiana executa el mateix tipus de dansa de la cua que l’abella negra austríaca. L’única diferència entre ambdues rau en el fet que el tempo de la dansa de l’abella italiana és una mica més lent que el de l’austríaca. Quan aquestes dues menes d’abelles es reuneixen en la mateixa bresca i l’abella negra s’excita amb la dansa de la italiana, la negra buscarà l’aliment en un punt situat més lluny del lloc indicat realment en el marc de referència de l’abella italiana. ADRIAN AKMAJIAN i altres autors, Lingüística: una introducción al lenguaje y la comunicación (Fragment)

ACTIVITATS 1. Com es va arribar a la conclusió que les abelles es comuniquen? 2. Què vol dir que el sistema de comunicació de les abelles té variacions dialectals? 3. Aplica l’esquema de la comunicació al sistema de les abelles.

202






2


LLENGUATGE VERBAL I LLENGUATGE CORPORAL

L’expressió corporal Com és natural, aquesta mena d’expressió, que abraça els moviments del cos i la postura, està relacionada amb les característiques físiques de la persona. S’acostuma a anomenar cinèsia la part de la semiòtica que estudia el sistema de les expressions corporals. Dins de la cinèsia s’observen tres classes de moviments: els facials, els gestuals i els de postura. Encara que puguem categoritzar aquests tipus de moviments, la veritat és que estan fortament entrellaçats i sovint es fa difícil parlar d’un prescindint dels altres, així com separar els diferents segments significatius o unitats i encara més establir-ne la combinatòria. A més, moviments i característiques de l’aspecte físic interaccionen en l’emissió de missatges corporals, la qual cosa fa encara més difícil la seva anàlisi i per tant la seva sistematització i codificació. a) L’expressió facial. Els signes facials tenen un paper clau en la comunicació. N’hi ha prou a observar com en les converses telefòniques l’absència d’aquestes expressions fa disminuir significativament el nombre d’elements a disposició del receptor per interpretar els missatges. Aquestes expressions són també els indicis més precisos de l’estat emocional d’una persona. Interpretem l’alegria, la tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa, el fàstic o l’afecte per la simple observació dels moviments de la cara del nostre interlocutor. És cert que hi ha casos en què l’expressió del rostre resulta ambigua i aleshores les interpretacions poden ser d’allò més diverses. A vegades la persona busca aquesta ambigüitat per tal de neutralitzar exteriorment tota mena de sentiments i fer la impressió d’objectivitat perquè la situació ho requereix. És el cas, per exemple, dels jutges, que intentaran aparentar que no prenen part en la situació comunicativa més que des d’una total ob jectivitat. Quan actuen com a jutges no mostren cares d’alegria ni de sorpresa ni de tristesa ni d’entusiasme. b) Els gestos. És freqüent considerar com a gestos només el moviment de les mans i els braços. Tanmateix, moviments com els de les espatlles, el cap, les cames, els malucs, els dits del peu... són sovint fonamentals a l’hora d’interpretar una situació comunicativa. Els últims anys s’han dedicat molts es-

forços a elaborar diferents models de gramàtiques, o codis gestuals, encara sense gaires bons resultats. Tothom està d’acord en el valor dels gestos, sigui com a complements del llenguatge verbal, sigui com a substituts, o pel seu paper en determinats rituals destinats a establir i conservar les relacions socials; regulen el nostre comportament individual conjuntament amb els altres signes no verbals. Amb un gest podem dir que una persona està boja o expressar una amenaça. Naturalment, l’acte d’amenaçar, el ritual de l’amenaça, així com el del consell, el de la pregunta o el de la promesa, pot tenir i té una part de ritual lingüístic amb l’expressió d’unes determinades paraules acceptades per tothom i que s’han de pronunciar perquè l’acte surti bé, és a dir, que els resultats siguin positius. Hi ha fórmules d’amenaça, de consell, de comiat, però al costat de les expressions lingüístiques, i sovint amb un paper fonamental, hi ha gestos així com expressions del rostre absolutament necessaris per realitzar l’acte comunicatiu de manera adequada. Per acomiadar-nos podem dir «adéu», «a reveure»... i acompanyem aquesta expressió amb algun gest de la mà, del braç, amb algun moviment del cap, etc. [...]

S I R A T N E M E L P M O C S O S R U C E R

c) L’espai. Les relacions espacials entre les persones, les distàncies que s’estableixen entre elles en comunicar-se i en general les relacions que mantenen amb l’espai són autèntics sistemes de comunicació, tant com els signes emprats per delimitar-los. L’espai comunica. Com més elevat sigui l’estatus d’una persona, més espaiosa serà la seva cambra, el seu despatx... En distribuir els llocs en una taula de presidència, l’espai central serà sempre per a la màxima jerarquia, i la distància respecte a aquesta jerarquia marcarà el lloc de les persones que s’hi asseguin. Les regles de distribució de l’espai juguen una part important en el sistema de protocol. És més, en qualsevol situació comunicativa, s’ha de tenir en compte l’espai entre els elements que ens proporcionen el marc general: la distància, la proximitat. Més proximitat significa més intimitat i, per tant, si la situació no és d’intimitat, no convé que ens acostem massa a una persona. SEBASTIÀ SERRANO, La semiótica. Una introducción a la teoría de los signos (Adaptació)

ACTIVITATS 1. Què entenem per cinèsica? Esmenta altres paraules que tinguin aquesta mateixa arrel. 2. Per què és important l’expressió corporal segons Sebastià Serrano?






203

3


LLENGUATGE VERBAL I LLENGUATGE CORPORAL

El sistema Braille Louis Braille va escriure: «L’accés a la comunicació en el sentit més ampli és l’accés al coneixement, i això té una importància vital per a nosaltres si no volem continuar sent menyspreats o protegits per persones vidents compassives. No necessitem pietat ni que ens recordin que som vulnerables. Hem de ser tractats com a iguals, i la comunicació és el mitjà amb el qual podem aconseguir-ho.» [...] L’últim tram en la creació d’un sistema de lectura i escriptura per a cecs el va fer un noi d’entre tretze i catorze anys. Louis Braille, excel·lent en inquietuds i capacitat de treball, va decidir abordar la tasca de simplificar el mètode sonogràfic de Barbier i completar-lo en els aspectes que resultarien imprescindibles per disposar d’un autèntic alfabet. Uns quants mesos més tard, havia trobat un mitjà per formar totes les lletres, els accents, els signes de puntuació i els signes matemàtics utilitzant només sis punts i algunes ratlles horitzontals que més endavant eliminaria. El resultat no és només una modificació del mètode de Barbier, sinó que suposa un canvi essencial del seu propi plantejament. El fet que Braille sigui cec li permet experimentar personalment les seves investigacions, i aquesta característica explica la perfecta acomodació de la forma i la mida dels signes a la naturalesa del tacte en el tou del dit per facilitar una ràpida identificació en un temps mínim i amb el menor moviment. Al final, després de llargues investigacions, el nou sistema de lectoescriptura tindria exclusivament sis

punts, amb els quals es podrien formar seixantaquatre signes diferents, incloent-hi l’espai en blanc. Entre els anys 1827 i 1828 es van transcriure manualment els primers llibres al nou sistema. El 1829 es va publicar també a mà el Mètode per a escriure paraules, música i cançons senzilles mitjançant punts, per a ús de cecs i especialment dissenyat per a ells , escrit per Braille. La primera obra feta en una impremta per a la producció de llibres en el nou sistema va ser una Història de França publicada en tres volums el 1837. Per primera vegada en la història de la humanitat els cecs podien llegir i escriure, prendre notes, copiar apunts, escriure i rebre cartes que podien llegir personalment. Havia acabat l’època de l’analfabetisme forçat dels cecs. El nou mètode d’escriptura i lectura per a cecs havia de trobar moltes dificultats abans de ser acceptat definitivament. Moltes persones creien que el sistema emprat pels cecs s’havia de basar en els mateixos principis emprats pels vidents, i que l’ús d’un mètode completament diferent crearia una barrera infranquejable que produiria incomunicació i segregació social. Fins dos anys després de la mort de l’inventor del mètode, ocorreguda al gener de 1852, no fou reconegut oficialment a França com el sistema d’escriptura per a cecs. Aviat es va adoptar a Suïssa. Després a Alemanya. El 1878 es va celebrar a París un congrés de diverses nacions europees per a l’avaluació dels diferents mètodes d’impressió i escriptura per a cecs, i es va acordar l’adopció del sistema que des d’aleshores s’utilitza. Els cecs anglesos aprovaren utilitzar-lo cap a 1883, després d’un comitè format per persones cegues convocat pel doctor Armitage , fundador de l’Associació Britànica i Estrangera per a la Promoció de l’Educació dels Cecs. Finalment, al llarg del segle XX es generalitza el sistema Braille com a mètode d’escriptura per als cecs entre els països asiàtics, els àrabs i els que constitueixen el continent d’Oceania. Al final de l’últim segle, com a exemple, s’empra aquest mateix mètode d’escriptura en llengua guaraní. (http://www:nodo50.org/utlai/lucer11.htm )

ACTIVITATS 1. Per què el sistema Braille és un codi que permet la comunicació entre persones invidents? 2. Dóna exemples de situacions de comunicació en què s’utilitzi el sistema Braille.

204






CONTROLS SANTILLANA dossier 1r 1a.pdf

Recommend Documents