*
BEARN COM A NOVEL·LA.
-Estructura del llibre: La novel·la està dividida en tres arts! una introducci" en #or$a de carta-r%le&' la novel·la r%ia$ent dita' subdividida en dues arts: la ri$era ()ota el si&ne de aust( i la se&ona (La au re&na re&na a Bearn( i un e+le& ,ue clou la narraci". La ( introducci"( s resentada co$ la usti/caci" necessària de tota la narraci" osterior.El narrador' don 0oan' escriu una carta al seu a$ic Mi,uel 1elabert' antic co$an2 de se$inari i actual secretari del sen2or Cardenal de les Esan2es. El $otiu s de$anar-li consell i con#or$itat er ortar a ter$e les instruccions de don 3oni' 3oni' $ort recent$ent recent$ent en (estran2es (estran2es circu$stànc circu$stàncies(' ies(' tot i ,ue ,ue a li avan4a ,ue ,ue no$s ad$etrà ( una soluci" ,ue no s5 oosi a les darreres voluntats del sen2or(' er la ,ual cosa es reserva el dret a rec"rrer /ns a Ro$a. Els ele$ents i te$es ,ue con/&uraran l5 entra$at de la narraci": l5 e6traordinària e6traordinària ersonalitat de don 3oni 3oni i la #ascinaci" ,ue el narrador sent er ell' l5 an&oi6a i els dubtes de don 0oan resecte les instruccions rebudes' la seva atribolada vocaci" reli&iosa' el $isteri de la $ort d5 en 0au$et i el senti$ent de culabilitat del narrador' narrador' l5 at$os#era de $isteri i d5 intri&a ,ue 7a envoltat la vida i la $ort sobtada dels seus sen2ors esdevin&uda a$b una 7ora de di#er8ncia' la ru9na de Bearn i la cust%dia er art de don 0oan de dos $il duros entre&ats secreta$ent er don 3oni. uin s e6l+cita$ent l5 encàrrec #et er don 3oni 3oni i el dest+ ,ue tenen els diners;. ue l5 encàrrec s la ublicaci" de les Me$%ries de don 3oni ,ue ens assabentare$ $s endavant. La novel·la r%ia$ent dita' es dividei6 en dues arts ,ue resonen a les dues &rans etaes de la vida de don 3oni 3oni i a una identi/caci" si$b%lica de cadascuna a$b un $ite literari: la ri$era' ()ota la in
?@->?.3ota la art &ira al voltant del $ite de aust' aust' l5 eterna oventut' ,ue el rota&onista rota&onista està disosat a aconse&uir. El rota&onista' eseronat er l5 estrena del (aust(de 1ounod' a l5 era de Dar+s i' desrs de la ne&ativa de dona Maria Ant%nia' decidei6 de ( vendre( ta$b ell l5 àni$a al diable i se n5 7i va a$b la seva neboda i$a' s+$bol de l5 a$or volutu"s. La se&ona art' (La au re&na a Bearn(' consta de vint-i-tres ca+tols i s5 7i relaten els #ets ocorre&uts els vint-i-dos an2s se&Fents.Gon se&Fents.G on 3oni 3oni dedica el seu te$s a escriure les Me$%ries a$b l5 intent de /6ar les Hlti$es i$at&es del seu $"n i #er un 7o$enat&e a dona Maria Ant%nia. El seu a$or volutu"s s=7a canviat er l5 a$or costu$. La decreitud es va aoderant de Bearn' Maria Ant%nia envellei6 i erd la $e$%ria. La decreitud total i l5 arribada del nou ordre social les trobe$ re
Els ,uatre Hlti$s ca+tols e6li,uen la $ort dels sen2ors' ,ue Lloren4 Villalon&a #a coincidir a$b el /nal del carnaval.El relat es det er descriure la intensitat del $o$ent. G5 altra banda' ode$ arlar d5 un aral·lelis$e entre les dues arts: tant en la ri$era co$ en la se&ona ' 7i 7a un viat&e a Dar+s' assisti$ a una %era! i a totes dues 7i trobe$ la visita de na i$a' ,ue t conse,F8ncies deter$inants er als ersonat&es. A cada una s5 al·ludei6 a avantassats bearnesos: el $+tic de don 3oni' i l5 eni&$àtic don eli de la sala de les nines. L5 E+le& clou de/nitiva$ent la novel·la. Ii trobe$ re#erits els Hnics incidents ocorre&uts a$b osterioritat a la $ort dels sen2ors i 7i recuera l5 eni&$a $s deliberat de la novel·la: La sala de les nines. Gon 0oan s5 assabenta ,u8 a$a&a a,uesta sala ro7ibida. Creient interretar la voluntat del seu sen2or' cre$a tots els docu$ents ,ue cont (la sala(. J$edei6 ,ue s5 7a sài&a la veritat. Les Me$%ries s l5 Hnic docu$ent ,ue ens er$et d5 accedir-7i. L5 acusaci" ,ue es&ri$ei6en els $e$bres de la societat abans de $ar6ar' obre un nou interro&ant sobre l5 autenticitat bearnesa de don 3oni. EL NARRAGOR: En a,uesta novel·la' Lloren4 Villalon&a recorre a la t8cnica' aresa de Giderot! ,ue consistei6 a o#erir al lector una $ultilicitat de ersectives el ,ue #a als #ets narrats. A,uesta co$le6itat t8cnica se$bla ,ue es deu a la in
La darrera novel·la d5en Lloren4 Villalon&a sBearn o La Sala de las Muñecas. L5autor' tots 7o sabe$' co$en4à la seva tasca de novel·lista a$b una obra en català: l5escandalosa Mort de dama' de #àcil i reiterat 86it. ue ara' vint-i-cinc an2s
desrs' ubli,ui la seva obra $s a$biciosa en castellà no i$lica un canvi d5actitud: en Lloren4 Villalon&a' des de se$re' 7a racticat a,uesta cosa ne#anda -tantes ve&ades' er%' inde#u&ible- i rou corrent al nostre a+s ,ue s el bilin&Fis$e. 0a a,uella e6cel·lent continuaci" de Mort de dama ,ue es diu Madame Dillon' va esser ublicada -l5an2 >K' si $al no record' i en edici" rivada- en castellà. J anà alternant ai6+ Rosa y negro -o Silvia Ocampo' en la ri$era versi"' en #or$a dra$àtica' ,ue vei la llu$ a la revista (Brisas(- a$b La novel·la de Palmira' Fedra amb Faust i els seus contes' diàle&s i pastiches a$b articles eriod+stics i els acudits de $ada$e Gor$and. )e$blava' darrera$ent' $ostrar una de/nitiva inclinaci" a e6ressar-se' co$ se$bla $s co7erent' en català. Der%' $entre anava escrivint la seva Hlti$a novel·la' es ublicà a Barcelona la tercera edici" deMort de dama. El català a$b ,u8 a,uest llibre venia escrit resultà irreco&noscible el $atei6 autor. No en tenia' tan$atei6' tota la cula l5editorial barcelonina. Les ri$eres edicions -#etes a Mallorca i suervisades er no s ,uin $estre de la Llen&ua- eren i&ual$ent delorables. )erviren' ai6% no obstant' de $odel a l5Hlti$a. Entre autor i editor es creuaren unes cartes' er tal de resoldre una $ica la ,Festi"' ,ue no #eren $s ,ue e$itorar-la. Ii 7avia' a $s' el recedent de La novel·la de Palmira' on ta$oc es resectaven les #or$es dialectals' ,ue l5autor 7auria vol&ut intactes a la art dialo&ada. El criteri ,ue se se&u+' tant en l5un co$ en l5altre llibre' #ou' $s ,ue ri&orista' desorientat. L5autor' cansat i en#adat' tradu+ la art del llibre ,ue duia escrita i l5acabà en castellà. Ai6%' la traducci" del llibre i la dedicaci" ertina4 de l5autor al bilin&Fis$e' ot e6licar les seves vacil·lacions idio$àti,ues i' sobretot' l5absolut $en2sreu ,ue sent i 7a sentit se$re er all% ,ue en odr+e$ dir reocuaci" estil+stica' tan evident' en canvi -di&ue$-7o de assada-' i rou reei6ida en el seu &er$à Mi,uel' el viva4 autor de Miss iacomini. En Lloren4' Villalon&a no$s es reocua -i en ai6% coincidei6 a$b D+o Baroa' tan distant d5ell er altra banda- de #er-se entendre a$b la $à6i$a claredat i recisi". Ell $anea i do$ina el $at+s i la distinci" /ns a la $à6i$a subtilitat' a la $anera del seu ad$irad+ssi$ Marcel Droust. Cal dir ,ue convindria' er%' er reei6ir del tot en tan delicada e$resa do$inar ta$b l5idio$a; Bearn s una novel·la de $aduresa' de la $aduresa d5en Lloren4 Villalon&a. A les catàstro#es &rotes,ues de dona ObdHlia Montcada i de Dal$ira i a la neurosi i civilitada $elancolia d5Al+cia Gillon i )+lvia Oca$o 7a succe9t el sen2 de Maria Ant%nia' e6,uisidesa #e$enina entrevista a er l5autor des de la seva ri$era obra i ,ue se$bla contra/&urar ersones ,ue li 7an estat' al $"n' articular$ent esti$ades. Bearn s -a ,ue 7e$ citat Baroa- l5ant+tesi de la novel·la baroiana a,uest tius de novel·la ,ue 7o$ vol' una $ica es,ue$àtica$ent' #er arrancar en l+nia directa' de la icaresca esan2olaP. Assentada en la novel·la #rancesa tradicional Balac' laubert' )tend7al' DroustP i concebuda en la lectura d5obres tan -di&ue$-7o ai6+nor$als co$ les de Colette' Mauriac i' esecial$ent' )c7lu$ber&er' s5es$er4a en una construcci" acurad+ssi$a' evitant l5an8cdota aràsita i la distractiva diva&aci"' i en una aro#undida realitaci" dels ersonat&es. Qs' doncs' d5all% $s di#erent a la novel·la d5acci"! i l5autor s5endinsa en els $+ni$s $otius de vida ,uotidiana i es ret a l5estudi sicol%&ic a tota ultran4a. No s casual ,ue una ri$era versi" de la
novel·la la constituei6i Faust : en Lloren4 Villalon&a es lau d5esbossar les seves novel·les en versions dra$àti,ues! cal ,ue els ersonat&es vis,uin i s5e6li,uin er ells sols. Accetant la ter$inolo&ia d5Anouil7 -tan clara i tan aclaridora- odr+e$ dir ,ue els ersonat&es d5en Villalon&a no s"n dra$àtics s A dir' sorrenentsP' sin" tr&ics o sia' revists' sincersP. Ara' ai6% s+' rou civilitats' sota l5e6i&ent lo$a de l5autor' er a no rebel·lar-se a l5estil dels de Dirandello o d5Sna$uno. A,uesta classi/caci" de Bearn dins el tius de novel·la sicol%&ica -tan blas$at avui dia- no li lleva' er%' ca valor d5actualitat. A una altra banda 7e dit ,ue Bearn servei6 a l57o$e d5avui. Entre altres coses' recisa$ent er,u8 no s una novel·la de $oda. Co$ no 7o 7an estat $ai -tot i essent-7o' i e6cusau-$e la arado6a- les novel·les de laubert' de GostoievsTi o de 37o$as Mann. 0o no crec en la sure$acia de les novel·les engag!es' corn diuen els #rancesos -$estres en ter$inolo&ia-' o de t!moignage. Co$ no crec ta$oc' natural$ent' ,ue no ten&uin a,uestes ra" d5esser. Bearn s una novel·la clàssica' a$b totes les condicions de roorci" i raonabilitat del classicis$e: ni ven4uda a la $ultilicitat d5acci" d5una novel·la de Baroa o de 0o7n Gos Dassos ni a la $orositat d5un "lysses o d5un relat de aulTner. Co$ no es tanca dins un tre$endis$e a l5estil de )artre' er% ta$oc en un acara$el·la$ent en/t"s. 3ota ella concebuda' co$ la $atei6a an8cdota ,ue e6lica' sota el si&ne ri$ordial del sen2' es desenrotlla a$b un &rau de civilitaci" i d5ele&ància ,ue di#+cil$ent troba$ -er b o er $al- en els autors d5avui. Ponent ' JJ' 7ivern >@P
Bearn O La Sala De Les Nines de Llorenç Villalonga #$% &omenta el sentit del t'tol de la novel·la$ ()plica *u+ representa per l,autor cadascuna de les dues parts de l,oraci- coordinada i per *u+ utilit.a una dis/untiva$ La conunci" Uo aunta i seara a la ve&ada! el lector ot decidir de ,uedar-se a$b la ri$era art o b' a$b la se&ona. )i es treu la Uo' ta$b 7i 7auria l5oci" de l5s a dir. Ales7ores' el t+tol si&ni/caria UBearn' s a dir: la sala de les nines. El t+tol de la novel·la es #or$a er dues arts a ,ue el seu ar&u$ent es centra' sobretot' en tot all% ,ue succeei6 a Bearn' de la $atei6a $anera' ,ue en tot all% ,ue succeei6 a la sala de les nines. La ri$era art del t+tol' s a dir' UBearn s el $"n de 3onet i Maria Ant%nia arist%crates ruralsP. Qs un $"n e6tin&it a ,ue els sen2ors s5arru9nen' envellei6en i no tenen /lls.ULa sala de les nines' en canvi' s una 7abitaci" tancada de la casa de Bearn a la ,ual nin&H no t accs' e6cete el sen2or' tot i ,ue ell' no 7i entra des de #a $olts an2s. La ri$era edici" catalana d5a,uesta novel·la #ou ublicada el Club dels Novel·listes Barcelona' >>P a$b el t+tol de UBearn. L5an2 >@' Lloren4 Villalon&a revisà el te6t i introdu+ al&uns canvis. Gesrs de la $ort de l5autor el t+tol UBearn o la sala de les nines 7a estat el de/nitiu. 0$% 1ipus de novel·la2 · 3uins s-n els models i in4u+ncies5 Lloren4 Villalon&a' en a,uesta novel·la recorre a la t8cnica aresa de Giderot' basada a o#erir $oltes ersectives el ,ue #a als #ets narrats. A,uesta t8cnica ta$b es deu a la in
estats de l5àni$a. UBearn' co$ UJl 1attoardo' s"n dues novel·les sicol%&i,ues arrelades dins la narrativa realista tradicional. 3a$b es ot arlar de l5obra co$ una novel·la de #or$aci" bildun&sro$anP' doncs està or&anitada entorn de la recerca dels valors ,ue encarna la ersonalitat del $"n de don 3oni. · Relaciona i comenta les opinions *ue d-na Don 1oni de Bearn a les Memòries sobre la manera d,entendre la literatura i el tipus de novel·la *ue estem llegint$ Gon 3oni de Bearn' assabentat de les roostes culturals i literàries del seu te$s' vol recuerar els er+odes de la 7ist%ria de la 7u$anitat en ,u8 el racionalis$e s57a i$osat en la conducta 7u$ana. La 1r8cia clàssica i la ran4a de la Jl·lustraci" contrasten a$b les roostes del seu $o$ent: el ro$anticis$e' el ositivis$e i el naturalis$e. Gon 3oni contraosa els t%ics lli&ats a Ale$an2a co$ un a+s virtu"s i ran4a co$ a s+$bol de corruci". La literatura ta$b s #ona$ental. El $atei6 don 3oni 7o e6ressa a les à&ines WX-W>. UEl $+ni$ a ,u8 ot asirar la literatura s a e6ressar en #or$a intel·li&ible' els estats de l5àni$a. El $illor escritor serà el ,ui $s s5acosti a tal /' ,ue s er altre art inaccessible. Rebuta el ro$anticis$e i aosta er la novel·la $iniaturista 7olandesa. Ell $atei6 co$enta: UAi6+ co$ l5art i$ressionista reresenta disersi"' la $iniatura si&ni/ca densitat i concentraci"' s a dir' a$or à&.>P. <$% &omenta l,estructura de l,obra seguint els seg=ents punts2 · L,estructura e)terna >e)plica de *uines parts consta la novel·la i *uin !s el sentit i ;unci- de cadascuna d,elles8 com s,organit.en els cap'tols8$$$? La novel·la està estructurada en tres arts: una introducci"' U)ota la in?@ i >?. 3ota la art &ira al voltant del $ite de aust' l5eterna oventut' ,ue el rota&onista està disosat a aconse&uir. La se&ona art' ULa au re&na a Bearn' consta de vint-i-tres ca+tols i s57i relaten els #ets ,ue succeei6en en els vint-i-dos an2s se&Fents. A e6ceci" dels ca+tols ,ue narren el viat&e de don 3oni' dona Maria Ant%nia i 0oan a Dar+s i Ro$a' ,ue dura deu set$anes' els altres ca+tols estan dedicats a e6licar la serenitat i l57ar$onia s57a ensen2orit de Bearn. Els ,uatre Hlti$s ca+tols YX a YKP e6li,uen la $ort sobtada dels sen2ors.
L5E+le& tanca la novel·la. Es troben els incidents ,ue 7an succeit desrs de la $ort dels sen2ors i s57i recuera l5eni&$a de la novel·la: ULa sala de les nines. Gon 0oan cre$a tots els docu$ents ,ue cont la sala. J$edei6 ,ue es u&ui con8i6er la veritable realitat. · L,estructura interna2 la t+cnica narrativa del 9in media res:8 *uins s-n els principals nuclis narratius o moments clim@tics i per *u+8$$$ La t8cnica narrativa s5ordena se&ons la t8cnica d5in $edia res a ,ue' al r%le& de la novel·la' reresenta ,ue tot s57a acabat' el rota&onista 7a $ort' i el narrador insinua dades i crea un a$bient d5e6ectaci" en les ri$eres l+nies: U...els sen2ors $oriren #a ro de dos $esos' la darrera nit de Carnaval' en circu$stàncies $s aviat $isterioses' de $anera ,ue en co$en4ar el relat a se sa ,ue la 7ist%ria s acabada. A artir d5a,uest cli$a co$en4a la veritable narraci"' ,ue avan4a a$b un cert desordre i on 7i #re,Fenten els salts en el te$s. La narraci"' er%' ro&ressa l+nial$ent des del rincii /ns al /nal dels #ets. · L,estructura temporal2 els salts en el temps >(ls Flash%bacA i les anticipacionsP. El narrador no 7o sa tot i aconse&uei6 les in#or$acions a artir de les converses' ru$ors' suosicions' intu9cions'...Con8i6er el /nal de la 7ist%ria li er$et de reartir al llar& del relat no$brosos
· L,ambig=itat narrativa i el doble narrador$ La ;orma epistolar>Eoan?% les Memòries de Don 1oni$ Les Me$%ries de don 3oni s"n la ossibilitat d5abastar els seus records' de donar-ne una visi" &lobal i tancada! s"n la seva contribuci" a la 7u$anitat. La /nalitat' er%' s aconse&uir eternitar el seu arad+s i rovocar diàle& i intel·li&8ncia. Gon 3oni cre$a els llibres co$ a unt de artida de la seva escritura. Der a,uest $otiu don 0oan es roosa arribar /ns al /nal en la consecuci" de l5encàrrec a ,ue er a ell el record ta$b s #ona$ental i necessari. La seva escritura es &enera el $atei6 $otiu ,ue la de don 3oni: no oblidar i reviure. A$b un clar aral·lelis$e' don 0oan 7a escrit ta$b les seves $e$%ries i la seva $e$%ria de don 3oni. $% L,espai2 comenta i caracterit.a els di;erents espais on transcorre la novel·la$ ()plica *uan aparei)en8 com es representen8 *uina ;unci- o sentit tenen dins l,obra$ La /nca dels sen2ors orta el $atei6 no$ ,ue el oble. Es troba entre $untan2es' en la serra nord de l5illa' envoltada de terres obres' lenes de ro,uissans i boscos salvat&es. La casa consta d5un ati interior orientat a $i&orn' ,ue s5ano$ena Uclasta' on 7i 7a les estables i les 7abitacions del $aoral. Al #ons 7i 7a un arc ,ue d"na a un altre ati $s etit des d5on es assa a un rebedor a$b una escala a$la ,ue conduei6 al is d57onor. Entrant a l5es,uerra' es troba una sala a$b un iano' ,ue co$unica a$b el $enador. A dalt 7i 7a els salons i les ca$bres. L5escala dese$boca a una &aleria a$b tres ortes &rans. La orta central co$unica a$b una e4a ovalada ,uasi sense $obles i il.lu$inada er una claraboia. G5allà es assa al sal" rincial a$b dos balcons' entre els ,uals 7i 7a una 6e$eneia de $arbre' ,ue d"nen al ard+. A l5es,uerra del &ran sal" 7i 7a la ca$bra nucial i a la dreta la orta ,ue co$unica a$b la ca$bra del sen2or i el seu estudi. El sal" rincial s d5una &ran $a&ni/c8ncia' #olrat de seda de color de cel' a$b $iralls i orcellanes. Les dues ortes ,ue s5obren als e6tre$s de la &aleria co$uni,uen' l5una a$b una ,uadreta ,ue servei6 d5antesala a l5ar6iu i l5altra a diverses deend8ncies' entre les ,uals es troba l5oratori de la sen2ora. G5a,uest oratori co$en4a una escala secreta ,ue duu a la U)ala de les Nines. · Sobre el principal espai de l,obra8 Bearn8 llegei)%te b! el pr7leg de l,autor a la primera edici- de la novel·la i *ue tens ;otocopiat i comenta *uin sentit li d-na i *u+ representa$ Gs un espai real5 O simb7lic5 O m'tic5 Per *u+5 H$% ()plica *uin !s el marc cronol7gic i hist7ric de la novel·la$ Digues i comenta *uines dates8 personatges i ;ets hist7rics escull Iillalonga i els ;a apar+i)er a la novel·la amb la intenci- d,emmarcar el Jnal d,una etapa de la hist7ria d,(uropa$ Per ;er b! a*uest punt et pot a/udar l, :(s*uematit.aci- de la novel·la: *ue tens ;otocopiada i les p@gines <<% <8 K8 %8 #H08 #8 l,(p'leg$ La ri$era art de la novel·la' U)ota la in?@ i
>?. Gel ca+tol K al >Y el narrador situa el relat a l5inici de la seva relaci" a$b don 3oni' l5an2 >?@. Els ca+tols >K a YX' relaten no$s unes 7ores' un cavesre. La se&ona art' ULa au re&na a Bearn' relata els #ets ocorre&uts els vint-i-dos an2s se&Fents. -L5an2 >?>> nei6 don 3oni de la nissa&a de Bearn el>?@ t W? an2sP. Es cria a$b la seva cosina Maria Ant%nia. Es casen er auntar les dues 7isendes. El sen2or viata a Madrid oc desrs de la invasi" dels Cent Mil ills de )ant Llu+s i la Re&8ncia d5Sr&ell el >?YK. -L5an2 >?@' don 3oni a$b dona i$a >? o > an2sP' s5escaa a Dar+s er assistir a la reresentaci" de Uaust de 1ounod. -Ge >?Y a >? don 3oni $ant corresond8ncia a$b els Rosa Creu de DrHssia. A,uest $atei6 an2 >?P' don 3oni e6ur&a l5ar6iu de Bearn. -L5an2 >?? 7i 7a la batalla d5Alcolea i la revoluci" de sete$bre. Jsabel JJ cau i e$i&ra. Doc desrs' una nit de nove$bre' el vicari don Andreu visita don 3oni. -El >? don 3oni visita a Mad" Colo$a re
-El >?X don 3oni e6lica a 0oan ,ue Evans va treure de Dar+s' Eu&8nia de Montio' ,ue era a$ant de dona i$a. Na i$a $ort unta$ent a Maria Ant%nia i don 3oni. Mesos abans' don 3oni lliua a 0oan les UMe$%ries er,u8 les ubli,ui. $% &omenta els seg=ents personatges de l,obra >e)plica *uan aparei)en8 com s-n caracterit.ats per l,autor8 com evolucionen o canvien8 *uina ;unci- o paper tenen dins la novel·la8 *u+ representen o en relaci- a *uins temes aparei)en8 *uines relacions s,establei)en entre ells8$$$?$ · Don 1oni de Bearn2 Del ,ue #a a la descrici" #+sica i s+,uica' s un sen2or de classe alta ,ue t una &ran casa al ca$ i osseei6 terres a Bearn. Qs $a&re' esvelt' $enut' llei& i t uns ulls etits' vius i voltats d5arru&ues. Vestei6 d57àbit #ranciscà i orta una erruca blanca. Qs treballador' sincer' ben intencionat' culte' 7àbil so/sta i dial8ctic. Gon 3oni' tot i ser esc8tic' desita #er conei6en4a a$b el ca de l5Es&lsia Cat%lica. Gon 3oni de Bearn t &reus roble$es de /delitat $atri$onial i de aternitat #rustrada. Qs un racionalista e6tre$at' ust i ser8' ,ue sobta a$b actes cruels i sàdics. Els asectes #ona$entals de la seva a$bi&Fitat s"n l5actitud de de#ensa d5un assat destruit i les bases del seu ensa$ent. · MN Cnt7nia de Bearn2 Qs la dona d5en 3oni' tot i ser cosins &er$ans. Del ,ue #a a la descrici" #+sica i s+,uica' s una dona #or4a bella a$b els ulls blaus. 3 un #ort te$era$ent' er% s reservada' #ranca i sincera. Està $olt ben educada i osseei6 una a$abilitat erci$oniosa. Qs l5ideal de dona cristiana: $oral$ent correcta i a$b una #e
increbantable. L5a$bi&Fitat de Maria Ant%nia en#ront de na i$a ve rovocada desrs ,ue si&ns uns aers' er e,uivocaci"' a$b el no$ de i$a · Eoan Mallol: Qs /ll de are ornaler i de $are collidora' tot i ,ue $ai els cone&u. Es crià a$b els sen2ors don 3oni i dona Maria Ant%nia. +sica$ent t els ulls ne&res' s #ort i à&il. Estudia al )e$inari' a la ciutat. Qs un a$ant de la literatura i la oesia dels clàssics &reco-llatins. Al llar& de la seua vida atei6 $olts cona*uesta !s la idea clau de la concepci- del m-n de Don 1oni?$ -La relaci" ,ue $antenen Don 1oni i MN Cnt7nia s un $atri$oni. La /delitat de don 3oni envers Maria Ant%nia correson a un 7o$e ,ue a no actua. Qs un a$or costu$' un a$or ser8' ase6uat. Qs ta$b' una /delitat a$bi&ua' a ,ue $al&rat les nu$eroses aventures a$oroses anteriors' don 3oni a/r$a ,ue en totes les dones buscava la i$at&e de Maria Ant%nia. La /delitat dels rota&onistes s $iti/cada a la novel·la a travs de la $ort dels ersonat&es' #ent re#er8ncia al $ite de ile$" i Baucis. A la $ort de dona Maria Ant%nia li se&uei6 la de don 3oni. -Les relacions entre Eoan Mallol i don 1oni s"n la sortida d5uns i$ulsos #rustrats de aternitat' a ,ue 0oan Mallol' el narrador' s' se&ura$ent' /ll seu' tot i ,ue no 7a estat recone&ut co$ a /ll seu ni ta$oc aarei6 escrit a la novel·la. La seva ideolo&ia s
total$ent oosada a la del seu a$o. Co$ a /ll' er%' es convertei6 en diositari de l57er8ncia de les UMe$%ries. -Don Eoan retn #er una resentaci" d5ell i de don 1oni. La idea d5oosici" entre ells l5avala el osiciona$ent i l5orientaci" ,ue cadascun 7a donat a la seva vida. Gon 3oni es de/nei6 a artir de l57eterod%6ia' l5esceticis$e' el racionalis$e' el ensa$ent il·lustrat... $entre ,ue don 0oan reresenta l5ortod%6ia reli&iosa. Ges del co$en4a$ent s5establei6 una relaci" $olt estreta entre a$bd"s er% ,ue es va consolidant a$b el te$s. Ii 7a un i$ortant aral·lelis$e entre els dos el #et d5estar ena$orats de dona i$a. ?.- La te$àtica de la novel·la. A,uest s el unt $s co$le6 i di#+cil del treball er% ta$b s el unt $s i$ortant er,u8 s el ,ue ens 7a de donar el sentit Hlti$ de l5obra de Villalon&a. Der tot ai6%' cal ,ue el co$entis a #ons. A$b l5auda de la biblio&ra/a de la ,ual disoses' 7as de desenvoluar els unts se&Fents i #er-7o a artir del co$entari de #ra&$ents i cites reresentatives de la $atei6a novel·la: ?.>. Visi" ele&+aca de la decad8ncia de l5aristocràcia $allor,uina i d5un estat de coses' una societat i un ordre deter$inats. La visi" nostàl&ica i idealitadora d5un $"n i d5un siste$a de valors ,ue s5acaben i estan conde$nats a e6tin&ir-se el U$ite de BearnP. Dà&ines YY-YW' YW-Y' W' X->' ' >YY->YK' >YK->YW' >K>->KY' >K' >@->' YX' YY>. En relaci" a a,uest te$a' co$enta les re#er8ncies a la visi" ,ue Gon 3oni t del #utur i del )ocialis$e i de la nova classe social reresentada el Mar,u8s de Collera. Dà&ines WW-W@' @Y-@K' K-W' >KX' >K->WX' >W' >?K->?W' >?->?' >W' YK?. ?.Y. El ensa$ent de Gon 3oni i de l5autorP: La conceci" del $"n basada en un siste$a de dualitats i l57ar$onia de contraris. L5a$bi&Fitat de la veritat i la realitat. La dicoto$ia B Z Mal à&ines K' W' ?X' K' @' ?' >YK' Y>YP La dualitat Gu Z Gi$oni à&ines ?Y'>Y?' >?Y'YXY' Y>Y' YK?P La dualitat Ortod%6ia Z Ieterod%6ia à&ines >->' WP La dualitat Racionalis$e Z Jrracionalis$e à&ines YW' YXK' YWYP En relaci" a a,uest te$a s #ona$ental l5e+le& i el sentit de la )ala de les nines. Co$enta el sentit i la #unci" ,ue e6ercei6 a la novel·la et ot audar el UResu$ de l5e+le& de les #otoc%iesP i les à&ines Y' ?' >Y@->Y' >-YXX' YXX-YX>' de la novel·la.
BIBLIOGRAFIA.
Villalon&a' Lloren4! Bearn o La sala de les nines! Editorial Edicions Y' Col·lecci" ULes $illors obres de la literatura catalana' nu$. WK' >?a edici". º SOBRE L'AUTOR. Biografa de l'a!or. Lloren4 dVillalon&a >?- >?XP va ni6er i $oir a la Ciutat de Mallorca. La seva $are era $aonesa i el seu are un $ilitar $allor,u+. Va estudiar $edicina' s5esecialità en si,uiatria. ou escritor bilin&Fe' 7abia adotat una actitud 7ostil envers els intel·lecutals catalanistes de Mallorca' als ,uals satiritas en la novel·la Mort de dama >K>P. )5a/lià a la alan&e Esa[ola. Der% a artir del $o$ent ,ue 7esita la versi" ori&inal de la novel·laBearn >>P a no$s va ublicar en a,uesta llen&ua i s5inte&rà del tot en la contura catalana. Bon conoi6edor de la literatura #rancesa' la seva obra acusa la in#u8ncia de Voltaire' d5 Anatole rance i de Marcel Droust. Al!res o"res de l'a!or. Va escriure ,uine novol·les' cinc reculls de contes' sis obres de teatre i els ,uineDesbarats. J a $s' va col·laborar e6tensa$ent en la re$sa de Mallorca i Barcelona. Mort de dama >K>P' Bear o La sala de les niñe. >>P' L,hereva de Donya Obdlia >WP'L,angel rebel >>P' Les ;ures >P' (l misantrop >YP' Desbarats >@P. #. GENERE NARRATIU Qs una ele&ia d5a,ueslls ersonat&es i #or$es de vida destinats a desaar8i6er. Encara ,ue ta$b la ode$ considerar una novel·la si$bolista er Ula sala de les nines. $. TE%A DE L'OBRA $.& Diges in o ines s(n els !e)es de l'o"ra. La desaarici" d5un llinat&e noble. *. L'ARGU%ENT I LA TRA%A. L'ESTRU+TURA *.& Res)ei, l'arg)en! de l'o"ra- ordena'l en lan!e/a)en!- ns 0 desenllaç. L5obra està dividia en tres arts. La introducci" es resenta en #or$a de carta dividida en dues arts. A la introducci"' 0oan' caella de la casa i ossible$ent /ll de don 3oni' escriu una carta al seu a$ic Mi,uel' a$ic del se$inari. Li escriu er,u8 necesita consell a ,ue l5Hlti$a voluntat de don 3oni era ,ue les seves Mem7ries #ossin ublicades. En a,uesta art es descriuen di#erents #ets des de la #ascinaci" ,ue 0oan sent er don 3oni' la seva vocaci" reli&iosa' la $ort de 0au$et un nen al ,ue li dei6en al seu càrrecP' /ns la $ort dels sen2ors esdevin&uda en e6tran2es circu$stàncies. A,uesta carta es dividei6 en dues arts' s"n les dues etaes de la vida de don 3oni. Sota la in4uencia del Faust s la ri$era i correson a l58oca en ,ue don 3oni se$bla ,ue vol no erdre el te$s. El $ite de aust' l5eterna oventud' s el ,ue don 3oni vol aconse&ir. Ven l5ni$a al diable anant-se a$b la seva neboda i$a a Dar+s. Arriba a searar-se de la seva dona er 7aber tin&ut al&unes aventures e6tra$atri$onials. Qs en a,uesta art on es #a re#erencia a Dar+s constant$ent. Sna 8oca te$estuosa odr+e$ dir. El /nal d5a,uesta art #a re#erencia a la tornada de i$a a Bearn' ve a de$anar-li al seu oncle ,ue torni a$b ella a Dar+s. Gon 3oni li diu ,ue no er,u8 s5adona ,ue l5eternitat s5aconse&ui6 /6ant el te$s. Qs cuan co$en4a a escriure les seves $o$%ries' a re
Gon 3oni es dedica a escriure les seves Mem7riesi la seva dona es dedica a resar. Gon2a Maria Anr%nia co$en4a a,u+ a erdre la $e$oria i els sen2ors cada ve&ada estan $s odres. 0a no es resecta l5ordre social' ai6+ es re?@ i >?X. En a,uesta 8oca 0oan tenia deu an2s. Es una 8oca en ,ue la noblesa t $olta i$ortància i el cler&ue s $olt in?@P i acaba a$b la $ort dels sen2ors. 6. L'ES3AI 6.& Des1ri l'esai on es desen7ola l'o"ra L5acci" es desenvolua en un a$bit rural. A la casa dels Bearn situada a una ciutat. La casa està aartada de la ciutat' s57a de ca$inar una $ica er arribar. Der ai6%' estan una $ica llun2 de tot el barull de la &ent. 3a$b aar8i6en les ciutata de Dar+s' on es viu el &la$our #ranc8s' i Ro$a. 8. ELS 3ERSONATGES 8.& E,li1a 1o) es!an resen!a!s els ersona!ges. El ersonat&es estan caracteritats de #or$a directa. Gon 0oan s5encarre&a de descriure-los' a si&ui dient co$ s"n o ta$b a$b la introducci" de #ra&$ents de converses reroduides en les ,uals resalta al&uns caracters. 8.# Des1ri 1o) s(n els rin1ials ersona!ges Els ersonat&es rincials s"n don 3oni' don 0oan i la sen2ora Bearn. Gon 3oni s l5a$o de la casa. Qs una ersona oti$ista i li a&rada estar ale&re' veu se$re la art ositiva i $ai no volia estar en#adat. Li a&rada ,ue les coses es #acin b. Està or&ullos del ,ue t i de ,ui s. La seva aaren4a s la con
Gon 0oan s el rote&it de don 3oni' el ,ual sent veritable ad$iraci"' i testa estudiant er a sacerdot' estudis ,ue li a&a don 3oni. Jntenta absorbir al&uns dels conei6enents de don 3oni. Der% 7i 7a al&uns a$b els ,ue no està d5acord. Der e6e$le ,uan don 3oni considera ,ue 7a de #er esort er ser un 7o$e #ort co$ els atletes &recsP. La sen2ora Bearn' Maria Ant%nia' odria considerer-se un ersonat&e clau a ,ue li o#erei6 al seu $arit' desrs d57aver estat searats' el costat necessari. Es re#u&ia en la reli&i" i es convertei6 en #ervent devota. Qs una dona de &ran classe er% reservada. 8.$ Tis de ersona!ges. Els ersonat&es rincials s"n don 3oni' don 0oan i Maria Ant%nia. Gon 3oni s un ersonat&e ,ue es odria considerar rod" a ,ue en un rincii està ca/cat a$b el $ite de aust i #a al&unes locures' i desrs es tor$a $s tran,uil reocuat er viura al costat de la seva dona la resta dels seus dies. Gon 0oan s un ersonat&e la a ,ue no varia en tot el relat. Qs un rota&onista er% ta$b narrador. Al i&ual ,ue don 0oan' Maria Ant%nia s un ersonat&e la' se$re s la $atei6a' conserva la seva ess8ncia. Na i$a' la neboda de don 3oni' s un ersonat&e secundari. Aarei6 en tres $o$ents al relat. Al rincii ,uan don 3oni es va a$b ella a Dar+s' una se&ona ve&ada ,uan torna er e$ortar- se una altra ve&ada al seu oncle a Dar+s i l5Hlti$a ve&ada ,ue aarei6 de $anera i$ortant s al Carnaval' ,uan $or. En el viat&e a Dar+s ,ue els Bearn i don 0oan realitaren ta$b aareis er% de #or$a #u&a4 en el sentit de ,ue ella no arla$ sino ,ue la recorda don 0oan i la veuen al carrer. Els $enbres ,ue vnen de DrHssia s"n ersonat&es #u&a4os' al i&ual ,ue el Daa i els servents de la casa. 9. NARRADOR I 3UNT DE VISTA 9.& E,li1a des de ina erse1!i7a o n! de 7is!a rela!a els :e!s el narrador. Gn 0oan s ,ui relata els #ets. Qs un relat #ona$entat en converses a ,ue es reroduei6en constant$ent al llar& de la novel·la. Gon 0oan e6cer&ei6 de narrador rota&onista a ,ue relata el ,ue veu' el ,ue escolta i el ,ue ell $ateis 7a viscut articint5 7i en el relat. Qs un narrador intern testi$oni i rota&onista. Der% no 7i trobe$ una \nica veu a ,ue 7i 7a un rearti$ent del relat' diversos ersonat&es articien conie6ent ai6+ la #or$a d5 8sser d5ells. Els altres ersonat&es ,ue narren s"n r%6i$s al narrador rincial. Gon 0oan escriu la carta al seu a$ic Mi,uel' a ,ui va diri&ida i al ,ue #a --]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]] ]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]]al·lusi" en diverses ocasions' er% no ot evitar la i$licaci" subectiva a ,ue ,uan arla de don 3oni es nota l5adi$raci" ,ue sentia er ell. A,uest narrador no 7o sa tot a ,ue 7o va descobrint a$b les converses' intuicions' ru$ors' etc. El relat està estucturar de $anera in media res8 7i 7a ta$b salts al assat 4ash%bacA . En el $o$ent ,ue don 0oan cita al&uns arà&ra#s de les Mem7ries' don 3oni es converteis en un narrador ta$b. ;. INTER
La $eva edici" era en $allor,u+ i' encara ,ue o entenc el ctala er% no el arlo' $57a costat una $ica entendre se&ons ,uines #rases o construccions. A $+' sincera$ent' no $57a a&radat er,u8 $57a no 7a si&ut una lectura a&radable' $57a costat entendre-la ai6+ i tot' tal ve&ada no l57aur acabat d5entendre. Iai& de destacar ,ue el t+tol no $5aclarei6 les idees a ,ue no se si s el t+tol tot un o searat. )i va searat t una interretaci" Bearn o La sala de les nines o es re#erei6 als Bearn o al secret ,ue es &uarda a la sala de les nines. )i va tot unt' resulta $olt a$bi&H a ,ue no se sa a,ue es vol re#erir l5autor. L5a$bi&Fitat do$ina el relat.
Bearn es a Mallorca lo ,ue El &atoardo a las dos )icilias. Co$o en la novela de La$edusa' en la obra de Villalon&a asisti$os a la li,uidaci"n de los restos del Anti&uo R&i$en' ante la $irada entre curiosa e indi#erente de un noble ,ue se eri&e en ersonae central. En Bearn' don Antonio de Bearn' casado con su ri$a Mar+a Antonia 2 sin descendencia' sabe ,ue con l se e6tin&ue la &randea de su casa' de or+&enes navarros' sobre la isla de Mallorca. Dero leos de aco$odarse a los tie$os o de luc7ar contra la $area de la 7istoria' don Antonio se entre&a a sus roios laceres decadentes' ,ue inclu2en tanto a/ciones ilustradas la construcci"n de auto$"viles a vaor 2 la lectura de Voltaire 2 GiderotP co$o escaadas #ranca$ente #eudales casti&ar al $a2oral de su /nca a correaos' o seducir a las $uc7ac7as de sus do$inios 2 aun a su roia sobrinaP. ruto de las relaciones ile&+ti$as de don Antonio es el se$inarista 2 lue&o sacerdote 0uan Ma2ol' criado or los Bearn 2 albacea literario del se[or. Dues cuando el anciano $atri$onio $uere en circunstancias $isteriosas' 0uan ,ueda co$o Hnico a$i&o de su $e$oria' el Hnico ,ue uede reconstruir' sobre la base de las Me$orias de don Antonio' el eriodo durante la se&unda $itad del si&lo asado en el ,ue se roduce la decadencia de/nitiva del do$inio de Bearn. Gos ele$entos dina$ian la tra$a. Sno' las sHbitas reaariciones de Go[a i$a' la sobrina seducida or don Antonio en Dar+s 2 ,ue lle&a a convertirse en una ersonalidad del )e&undo J$erio. El otro' la e6istencia de una rec"ndita )ala de las Mu[ecas donde cierto anteasado de los tie$os de Carlos JV' don elie' se dedic" a su a/ci"n or el travestis$o' 2 donde $uri". Esta 7abitaci"n roorciona un $isterio 2 un e+lo&o en el ,ue se vincula a don Antonio con la $asoner+a 2 ,ue arece $s a ro"sito ara escandaliar a los lectores de los a[os cincuenta ,ue a tono con el resto de la novela. 3iene un articular inters el unto de vista del narrador' 0uan Ma2ol' e6traordinaria$ente discreto su ile&iti$idad se sosec7a' nunca se a/r$aP 2 dividido ante la enor$e /&ura de don Antonio. Dues si or un lado te$e su condenaci"n 2 co$o caelln de la casa se reocua or las erversiones del Hlti$o Bearn' or otro no uede evitar ad$irar el es+ritu ilustrado ,ue 7abita en l! 2' en Hlti$a instancia' alber&a senti$ientos /liales ,ue s"lo arcial$ente son
corresondidos or don Antonio' ,ue arecia a su bastardo ero ,ue' co$o todos los se[ores 2 esto lo constata 0uan a $enudoP tiene el cora"n de iedra. Luis 1. Drado
