APIACERE n
12 Maig 20 2
P. ROBER S. “Debuss : Impresio ista o simbolista?”. Quodlibet nº 18, p.74. Alcalá de Henares, 1995. R. HOWA . “Debussy, naturaleza proporción”. Quodlibet nº 18, p.118. Alcalá de Henares, 1995.
ules
asse et (18
2-1912)
Mª Nieves Perpiñá Marco
Tots els an s se celebr n diferents aniversaris, naixements o defuncions, de comp sitors cèleb es que ens an de xat una ex el·lent prod cció musical. Des de l'equip de redacció de la revista no volem que e'ns passe sta oportunitat per a recordar- o. Així ho hem fet am Xavier M ntsalvatge i Debussy, e els articles anteriors i ra, pe a finalitzar , li toca el torn a Jules Massenet en l'aniversari de la seua mort. París a f inals del segle XIX era na espècie e microcosmos de l'Eu opa musica de llavors, a més de conse var encara alguns distintius especí icament francesos, pel ue a a la pràc ica i gustos del moment. L'òpera co sempre s' lçava en la maginació els rancesos per damunt e la resta els gèneres musicals. rança mantindria la seua ròpia identitat durant gran part el segle, d esafiant tant al verism italià com al wagnerisme.
Jules Massenet, va s r el compos tor francés 'òpera més popular de 'últim quart del segle XIX. Músic i ho e de nego is, sabia el que el públic desitjava, i se'l va sa ber oferir. Es tr actava d'un oportunista que no gaudia de molt popularita entre els seus col·legues. Bizet va dir una vegada:”eixe homet es pre ara a cam nar sobre ots nosaltres”. Per ò el seu “e otisme disc et et quasi religieux” com va escriure d'Indy, van ser els ingredients ue M ssenet va s ber introdui en la seua roducció m sical i donar-se'l al pú lic ansiós de dosi de tal producte. Va naixer el 12 de mai de 1842 i a morir el 13 d'agost de 1912. Als onze anys estava en el C nservatori, en 1863 va guanyar el Prix d Roma. A pesar de ser n bon pianista, va viure de l'enseny nça i tocant instrument de pe cussió en u es quantes rquestres. n 1867 va estrenar la se a primera ò pera, La Gr nde-Tante, rosperant olt en este gènere.En 1878 va ser designat professor de contrapunt, fuga i composició en el Conservator i. Res ecte a la eua obra, assenet v dominar urant trenta anys l'ò era francesa fins al pu t de compo dre un repertori musical impressio ant del qual 25 són òperas i òper as còmiques. Al començament del segle XX algunes c m: Hérodi de (1881), Le Cid (18 85), Thaïs ( 1894), Don Quichotte (1910), Wert her (1892) i Manon (18 84), es repr sentaven en totes part.
En la dècada dels vint, la se a fama va c mençar a d clinar.
16
