Ramon Llull

Taula de continguts

Taula de continguts Presentació Eugènia Serra Aranda

Ramon Llull en síntesi Breu ressenya biogràfica Cronologia de les obres més destacades Joan Santanach

Entrevistes als investigadors Ramon Llull: biografia i pensament Lola Badia La religió i la mística en l’obra de Ramon Llull Alexander Fidora i Amador Vega La transmissió de l’obra lul·liana Albert Soler La posteritat literària de Llull i el paper de Jacint Verdaguer Ricard Torrents 2

Taula de contingut

Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians  

El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya

Lògica d’Algatzell, ca. 1271-1272, v. 673-707 Amador Vega

Obres de Ramon Llull Selecció d’obres lul·lianes impreses entre els s. XVI-XIX Joan Santanach

Llibre del gentil e dels tres savis,1274-1283, epíleg Alexander Fidora Blanquerna, ca. 1283, cap. 99 Albert Soler Llibre de meravelles, 1287-1289, cap. 115, 6-7 Lola Badia Perles del Llibre d’Amic e d’Amat / Jacint Verdaguer, [entre 1894 i 1896] Ricard Torrents

Bibliografia Estudis sobre Ramon Llull Bibliografia sobre fons lul·lians de la Biblioteca de Catalunya Edicions d’obres de Ramon Llull (per col·leccions) Recursos electrònics Joan Santanach

Desconhort, 1295 Reconstrucció musical (fragment) Antoni Rossell

3

Crèdits

4

Crèdits Escrits i memòria ; 2 Edició Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya  Biblioteca de Catalunya 5

Crèdits

Directora de la Biblioteca de Catalunya Eugènia Serra Aranda Projecte original i coordinació de la col·lecció Escrits i memòria de la Biblioteca de Catalunya Antoni Rossell Textos i entrevistes Joan Santanach Coordinació de l’obra Núria Altarriba Documentació Tània Alaix i Gimbert Coordinació editorial EADOP Producció, muntatge i disseny Ohdigital.cat

Procedència de les fotografies Arxiu de la Catedral de Barcelona (p. 25) Arxiu del Regne de Mallorca (p. 26) Badische Landesbibliothek Karlsruhe (p. 27-28, 35, 37, 102) Biblioteca ambrosiana (p. 99, 100) Biblioteca Diocesana de Mallorca (p. 15-16, 40, 75-76) Biblioteca de Montserrat (p. 178-179) Biblioteca nazionale marciana (p. 101) Biblioteca dell’Accademia nazionale dei Lincei e corsiniana (p. 72) Biblioteca Pública de Palma (p. 32, 49, 79-81) Bibliothèque nationale de France (p. 47) British Library (p. 14) CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona (p. 152, 180) Museu de Mallorca (p. 17, 22) Museu Nacional d’Art de Catalunya (p. 43-45) Societat Arqueològica Lul·liana (p. 84-85)

Reproduccions fotogràfiques Ohdigital.cat Unitat de Digitalització de la Biblioteca de Catalunya

Procedència de la música (p. 147) FONOLL, Celdoni. Cant de Ramon [Enregistrament sonor]. Arranjat i dirigit musicalment per Rafael Subirachs. [Barcelona: s.n.], 2015.

Imatge de la coberta Representació de Ramon Llull en el fragment del retaule de la Trinitat, de principis del segle XVI, de Joan Desí, procedent de l’església del Sant Esperit de Palma i conservat al Museu del Llibre Frederic Marès, a la Biblioteca de Catalunya.

Música dels audiovisuals CLYNOS. Medieval boys [en línia]. Berlin: SoundCloud, 2008-. . [Consulta: 20 des. 2015].

6

Crèdits

Agraïments Institut d’Estudis Catalans Sant Pau del Camp CRAI Universitat de Barcelona Dipòsit Legal DL B 5269-2016

Aquesta obra ha estat editada per la Biblioteca de Catalunya i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd) de Creative Commons.  Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre i quan no sigui per a usos lucratius i no es modifiqui el contingut de l’obra. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca 7

Presentació Eugènia Serra Aranda Directora de la Biblioteca de Catalunya

Presentació Fa pocs mesos veia la llum el primer volum de la col·lecció de llibres electrònics Escrits i memòria dedicat a les quatre grans cròniques catalanes medievals. Presentem ara el segon volum d’aquesta sèrie, dedicat a Ramon Llull i emmarcat en els actes de l’Any Llull per commemorar el setè centenari de la seva mort. 9

Presentació

La Biblioteca nacional de Catalunya té entre les seves funcions, no només conservar el patrimoni cultural de Catalunya perquè pervisqui a través dels anys, sinó també fer-ne la màxima difusió. Amb aquesta mirada, la col·lecció Escrits i memòria gira a l'entorn dels textos essencials de la història i la literatura catalanes, a partir de documents que es troben a la Biblioteca de Catalunya i que són alguns dels seus tresors més preuats; es tracta d’una col·lecció de caràcter divulgatiu i a la vegada rigorosa. La publicació Ramon Llull a la Biblioteca de Catalunya ens permet aproximar-nos de nou a l’època medieval, com ja ho férem amb el volum anterior sobre les cròniques. Ramon Llull és un nom imprescindible per a la cultura catalana i universal. Pensador, escriptor i científic, autor de més de dues-centes seixanta obres sobre teologia, religiositat, moral, lògica o astronomia, entre altres disciplines, de les quals la Biblioteca de Catalunya en conserva una mostra força representativa. Títols com l’Arbre de Ciència, la Doctrina Pueril, el Llibre d'Amic e Amat, el Llibre de contemplació o el Novus tractatus de astronomia, en són exemples ben coneguts. La Biblioteca de Catalunya té la satisfacció d’haver comptat amb la col·laboració d’Antoni Rossell, coordinador de la col·lecció, i de Joan Santanach, especialista en Ramon Llull i comissari de l’Any Llull —presentat per la Generalitat de Catalunya el 30 de novembre del 2015—, autor de la cronologia de les obres més destacades de Llull, d’una breu ressenya biogràfica, de la descripció del fons lul·lià a la BC i d’una extensa i acurada bibliografia, a més de ser el responsable de les entrevistes a diversos experts. 10

Presentació

A Ramon Llull a la Biblioteca de Catalunya els experts –les veus dels quals a través d’entrevistes enregistrades tracten diverses facetes del pensador i escriptor– han estat Lola Badia, qui ens introdueix a la biografia i el pensament de Llull; Alexander Fidora i Amador Vega, que parlen sobre la seva religió i mística; Albert Soler, que exposa la transmissió de l’obra lul·liana, i Ricard Torrents, que s’acosta a la posteritat literària de Llull i al paper de Jacint Verdaguer. La seva participació és indispensable per assolir el nivell de qualitat i excel·lència desitjat. El llibre electrònic Ramon Llull a la Biblioteca de Catalunya es complementa amb lectures de fragments de textos lul·lians a càrrec dels experts esmentats i amb una reconstrucció musical d’Antoni Rossell, així com amb els enllaços a les reproduccions digitals íntegres dels textos que es conserven a la mateixa Biblioteca de Catalunya. Cal fer una menció especial a Núria Altarriba, directora de la Unitat Bibliogràfica de la BC, que ha dut a terme la coordinació de l’obra, i a Tània Alaix, bibliotecària de la BC, per la labor de documentació. A tots els col·laboradors, la BC els vol expressar un agraïment sincer per la seva valuosa aportació. Cal recordar finalment la inestimable complicitat de les institucions que, de forma desinteressada, han facilitat imatges i les que han permès filmar a les seves seus: el monestir de Sant Pau del Camp, el CRAI Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans. Eugènia Serra Aranda Directora de la Biblioteca de Catalunya 11

Capítol 2 Ramon Llull en síntesi Breu ressenya biogràfica Joan Santanach

Capítol 2 Ramon Llull en síntesi

Breu ressenya biogràfica Joan Santanach, filòleg

Ramon Llull, 1232/1233-1315/1316 Ramon Llull va néixer a Mallorca vers 1232-1233, molt poc després de la conquesta cristiana de l’illa. Sense cap mena de dubte, aquest fet va marcar-lo profundament, i explica la seva preocupació per la conversió dels no cristians. Malgrat tot, les tres primeres dècades de la seva existència van desenvolupar-se dins del que era esperable en el seu estament. Com a cortesà de l’infant Jaume de Mallorca, va tenir responsabilitats en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills. 13

Ramon Llull en síntesi. Breu ressenya biogràfica

Vida coetània o Vida de mestre Ramon, autobiografia dictada a París l’any 1311. Londres, British Library, ms. Add. 16432, s. XV, f. 24v, conté una còpia de la traducció catalana de l’obra (no pas l’original llatí).

14


Lletra inicial del Llibre de contemplació de Ramon Llull, còpia del s. XIV. Palma (Illes Balears), Biblioteca Diocesana de Mallorca, ms. F-143, f. 1r >

Arribat als trenta anys, cap al 1263, la seva vida va patir un canvi radical. Ell el qualificava de “conversió a la penitència”. Va decidir que havia de consagrar-se a la causa de Jesucrist, i va dedicar nou llargs anys a formarse per compondre “el millor llibre contra els errors dels infidels”. Entre els coneixements que es va esforçar per adquirir hi havia nocions d’àrab, suficients per escriure i disputar en aquesta llengua. Va ser llavors que va començar a redactar llibres. D’aquest període, destaca l’inaugural i extensíssim Llibre de contemplació, escrit primer en àrab, després en català i posteriorment traduït al llatí. 15


Llull predicant als sarraïns, ca. 1503. Predel·la del retaule de la Trinitat de Joan Desí procedent de l’església del Sant Esperit de Palma.  Palma (Illes Balears), Museu de Mallorca, DA2005/16/002 >

Encara mancava, però, un altre moment fonamental en la seva biografia. La Il·luminació de Randa. L’any 1274, estant Llull en oració a la muntanya de Randa, va tenir una intuïció genial, que ell va interpretar com un do diví. Va concebre la seva Art, que és un sistema per trobar i demostrar la veritat. A partir d’aquest moment, totes les seves activitats van estar orientades a explicar l’Art, a difondre’n el coneixement i a assegurar-ne la perdurabilitat. L’Art havia de permetre argumentar les veritats de Déu i de la creació, evitar actituds excessivament materialistes en els cristians i afavorir la conversió dels infidels. 16


17


Doctrina pueril de Ramon Llull.  Barcelona, BC, ms. 3187 >

La seva producció en llengua vernacla és sobretot destinada als laics. Malgrat el seu innegable interès literari, l’objectiu primordial de les seves obres és difondre entre els lectors un seguit de doctrines reformadores. Així ho trobem en títols tan remarcables com el Llibre de l’orde de cavalleria, el Llibre del gentil e dels tres savis, el Romanç d’Evast e Blaquerna* amb el Llibre d’amic e amat, el Llibre de meravelles amb el Llibre de les bèsties, el Desconhort, l’Arbre de ciència o el Cant de Ramon, per citar sols les seves obres més conegudes. El seu catàleg supera els dos-cents seixanta títols. *Nota de l’autor: La forma Blaquerna és la variant original i l’única que Ramon Llull va escriure, tal com testimonien els manuscrits més antics de l’obra i altra documentació en què és esmentada. No va ser fins a mitjan segle XIV que va començar a difondre’s la variant Blanquerna, més eufònica, amb una ena afegida. 18


19


A partir del darrer quart del segle xv l’obra de Llull es transmet també a través de la impremta.  LLULL, Ramon. Arbor scie[n]tie Raymundi. [Com]pletum fuit Barch[ino]ne: p[er] Pet[rum] Posa, xx Augusti 1505. 5-VI-8 >

Al llarg dels anys, va anar perfeccionant el seu sistema de pensament —en va concebre diverses versions—, i va escriure desenes d’obres destinades a explicar-lo. De fet, tota la seva extensa producció es vincula, en un grau o altre, amb l’Art. I no sols hem de parlar de llibres, sinó també de la recerca de suports, ja fos a la universitat de París, on després de molts anys i esforços va aconseguir que reconeguessin la importancia de l’Art, ja fos entre els governants europeus de l’època. Va visitar i va dedicar obres a nombrosos papes, es va entrevistar en diverses ocasions amb el rei Felip IV de França, va establir contactes amb Venècia, Gènova o Pisa. I va tenir, és clar, una relació privilegiada amb Jaume II de Mallorca, el seu rei, i així mateix amb altres membres del Casal de Barcelona. 20


Vetlla del cos de sant Antoni, ca. 1503. Predel·la del retaule de la Trinitat de Joan Desí procedent de l’església del Sant Esperit de Palma.  Palma (Illes Balears), Museu de Mallorca DA2005/16/003 >

Els seus viatges el van dur per bona part d’Europa. Fins i tot va arribar a la riba oriental de la Mediterrània. Va ser a l’illa de Xipre, a Armènia Menor i també és possible que visités Jerusalem. En tres ocasions va fer estades al nord d’Àfrica, per disputar-hi sobre qüestions de fe amb savis musulmans. Quan va fer l’última d’aquestes estades, a Tunis, tenia més de vuitanta anys, i hi va escriure diversos tractats polítics i teològics adreçats a les autoritats tunisenques. Va morir entre el desembre de 1315 i els primers mesos de 1316, no sabem si encara a Tunis, en el viatge de tornada a Mallorca o bé una vegada arribat a l’illa. És enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma. 21


Breu ressenya biogràfica

22

Capítol 2 Ramon Llull en síntesi Cronologia

23

Capítol 2 Ramon Llull en síntesi

Cronologia 1232/1233 Neix a Mallorca, en una família de colons catalans. Durant els primers trenta anys de la seva vida, rep la formació i té una existència pròpia del laic benestant que era. 24

Ramon Llull en síntesi. Cronologia

Senyal de R. Llull en una donació al seu germà Arnau el 14 de juny de 1256. Barcelona, Arxiu de la Catedral de Barcelona, perg. 1-6-3670

25


Jurament de Jaume II dels privilegis del Regne de Mallorques davant el rei Jaume I (a la dreta), a l’església de Santa Eulàlia de Palma, el dia 20 d’agost de 1256.  Palma (Illes Balears), Arxiu del Regne de Mallorca, còdex 1, f. 13r >

1257 Es casa amb Blanca Picany, amb qui va tenir almenys dos fills: Domingo i Magdalena. Vinculat a la cort de l’infant Jaume, que des del 1253 està destinat a succeir el seu pare, Jaume el Conqueridor, al tron de Mallorca. 26


Les miniatures del Breviculum evoquen la vida de Ramon Llull.  Karlsruhe, Badische Landesbibliothek, ms. St. Peter perg. 92, f. 1r >

1263 Cap als trenta anys, es “converteix a la penitència”. L’aparició durant quatre o cinc nits, segons ell mateix relata, de Jesucrist crucificat, l’indueix a fer un canvi radical de vida, seguint el model de sant Francesc d’Assís. Abandona la seva existència anterior com a cortesà i es consagra a servir Déu. Peregrina a Santa Maria de Rocamador i a Santiago de Compostel·la. 27


Ramon Llull aprenent l’àrab i el conflicte amb l’esclau que n’hi va ensenyar en una miniatura del Breviculum.  Karlsruhe, Badische Landesbibliothek, ms. St. Peter perg. 92, f. 3r >

1265 S’entrevista a Barcelona amb Ramon de Penyafort, antic general dels Dominicans i futur sant, el qual li aconsella que no vagi a París, sinó que torni a Mallorca (on possiblement quedava alguna estructura d’un antic estudi per a missioners dominicà). Hi inicia nou anys de formació filosòfica, teològica i científica; compra un esclau musulmà per aprendre l’àrab, i probablement aspectes de l’Islam. 28


Lògica d’Algatzell de Ramon Llull, editada per Jordi Rubió i Balaguer, primer director de la Biblioteca de Catalunya, l’any 1914. 83-fol-C4/1 >

1271-1274 Comença a escriure els primers textos. La Lògica d’Algatzell, una adaptació de la lògica del filòsof àrab AlGazali, primer en llatí i després en octosíl·labs en català, i l’extens Llibre de contemplació, plantejament inaugural del seu pensament, que desenvoluparà en els anys següents; primer el va escriure en àrab i posteriorment el va traduir al català. 29


Còpia de l’Ars compendiosa inveniendi veritatem, entre 1475 i 1500  Barcelona, BC, ms. 118, f. 8r >

1274 Es produeix la Il·luminació de Randa, i Llull redacta la primera versió de l’Art: l’Ars compendiosa inveniendi veritatem (o Art abreujada d’atrobar veritat). S’inicia així l’Etapa Quaternària de la producció lul·liana. Poc després escriu el Llibre de l’orde de cavalleria, la Doctrina pueril i el seu primer diàleg, el Llibre del gentil e dels tres savis. 30


31


Arbre de les virtuts divines a l’inici del Llibre del gentil e dels tres savis de Ramon Llull, en una còpia de 1390.  Palma (Illes Balears), Biblioteca Pública, ms. 1062, f. br >

1275 L’infant Jaume s’interessa per les obres de Llull i el crida a Montpeller, on fa que un franciscà les analitzi. L’examinador les considera profitoses. 32


Claustret a Miramar, 1920.  Barcelona, BC, Fons fotogràfic Francesc Matheu, FMF_P_027 >

1276 Fundació del col·legi de llengües de Miramar. Jaume II es fa càrrec de la fundació del monestir, en el qual tretze franciscans, destinats a exercir com a missioners, estudien l’àrab i molt probablement l’Art, el sistema lul·lià per evidenciar els errors i provar les veritats. 33


34


Llull explicant la seva Art en una miniatura del Breviculum.  Karlsruhe, Badische Landesbibliothek, ms. St. Peter perg. 92, f. 5r >

1283 A Montpeller Llull acaba el Romanç d’Evast e Blaquerna; també hi redacta una nova versió, més explícita i organitzada, de l’Art: l’Art demostrativa. 35


Portada de la primera edició impresa en català del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, a cura de Konrad Hofmann l’any 1872. 5-VI-20 >

1287 Llull va per primera vegada a la cort romana. Quan hi arriba, Honori IV acaba de morir. Veient que els cardenals estan més preocupats per la successió del papa que per la conversió dels infidels, decideix marxar a París. 1287-1289 A París, té contactes amb la universitat, per bé que no aconsegueix que els universitaris s’interessin per l’Art, segurament a causa de la seva dificultat i originalitat; també s’hi entrevista amb el rei Felip IV el Bell. Escriu el Llibre de meravelles, també conegut amb el nom del seu protagonista, Fèlix; l’obra inclou el Llibre de les bèsties, destinat al rei. 36


Primer viatge de Ramon Llull a Tunis en una miniatura del Breviculum.  Karlsruhe, Badische Landesbibliothek, ms. St. Peter perg. 92, f. 9r >

1290 A Montpeller simplifica i reformula el seu sistema; escriu l’Ars inventiva veritatis, amb la qual s’inicia l’Etapa Ternària de la producció lul·liana. Rep una carta de recomanació del general dels Franciscans, Ramon Gaufredi, que l’autoritza a ensenyar als convents d’Itàlia. 1291-1292 A Roma, escriu el Llibre de passatge, dedicat al papa Nicolau IV, sobre la croada. 1293 A Gènova, prepara el primer viatge al Nord d’Àfrica. Crisi psicològica abans d’embarcar cap a Tunis. A Tunis, disputa amb savis musulmans, fins que és expulsat. 37


Ramon Llull, compromès amb la conversió dels infidels, s’interessà per l'aprenentatge de la llengua àrab i la formació missionera. Alcorà en àrab, s. XIII. Barcelona, BC, ms. 3230, f. 12v-11r >

1294 Estada a Nàpols, on acaba la Taula general començada a Tunis. També hi escriu el Desconhort de nostra Dona. Fa breus visites a Mallorca i a Barcelona. Adreça una Petició a Celestí V per a la conversió dels infidels. El papa Celestí va renunciar cinc mesos després d’haver estat elegit. 38


1295-1296 Estada a Roma, on fa una petició similar al nou papa Bonifaci VIII. Escriu el Desconhort, poema dialogat escrit en alexandrins, i l’enciclopèdic Arbre de ciència. També compon el seu primer i més extens llibre de proverbis, els Proverbis de Ramon. 1297-1299 Segona estada a París, on fa una nova lectura de l’Art. Entra en contacte amb Thomas Le Myésier, que es convertirà en deixeble seu. És rebut en audiència per Felip el Bell; a ell i a la seva reina dedica l’Arbre de filosofia d’amor. També hi escriu el Tractatus novus de astronomia. 39

Ramon Llull presenta l’Arbre de filosofia d’amor a Felip el Bell, còpia d’inici del s. XIV. Palma (Illes Balears), Biblioteca Diocesana de Mallorca, ms. F-129, f. 1v

40


Fragment de rotlle litúrgic del Pentateuc.  Barcelona, BC, ms. 2595 >

1299 Estada a Barcelona, on dedica el Dictat de Ramon i el Llibre d’oració a Jaume II i Blanca d’Anjou; el rei li dóna permís per predicar en sinagogues i mesquites. 41


42


1300-1301 Estada llarga a Mallorca. Hi escriu el Cant de Ramon, com també el llarg poema d’orientació moral titulat Medicina de pecat. 1301-1302 Viatge a Xipre, Armènia Menor (costa del golf d’Iskenderun) i potser Jerusalem. L’objectiu inicial del viatge era trobar-se amb el khan mongol Ghazan, que havia conquerit bona part de Síria, i assajar que ell i el seu poble es convertissin al cristianisme; abans que Llull arribés a entrar-hi en contacte, però, Ghazan es va haver de retirar precipitadament dels territoris ocupats. A Xipre Llull s’entrevista amb Enric de Lusignan. Pateix un intent d’enverinament i és acollit per Jacques de Molay, gran mestre del Temple. Hi escriu la Rhetorica nova. 43


Pintura a l’església parroquial de Sant Esteve d’Andorra amb una representació de la ciutat de Jerusalem, s. XIII. Barcelona, MNAC/MAC 035708-000 44


Disputationem quam dicunt Remondi christiani et Homerii sarraceni, portada de l’edició de 1510. 5-II-68 >

1303-1305 Estades a Gènova i a Montpeller. Possible tercer viatge a París. 45


1305 A Montpeller escriu el Liber de ascensu et descensu intellectus i la seva obra política més important, el Liber de fine. A Barcelona durant l’estiu rep dues subvencions del rei. A l’octubre torna a Montpeller, on és present a l’entrevista entre el nou papa Climent V i els reis d’Aragó i Mallorca. Llull assisteix a Lió a la coronació de Climent V; li adreça una petició. Comença la formulació definitiva del seu sistema, l’Ars generalis ultima. 1307-1308 Segon viatge al Nord d’Àfrica, a Bugia (actual Beijaia, a Algèria); és empresonat durant sis mesos i finalment expulsat. De tornada, naufraga prop de Pisa; en el naufragi, perd béns i llibres. Ha de reescriure’n diversos, com la Disputatio Raymundi christiani et Homeri saraceni. Acaba l’Ars generalis ultima i en fa una versió abreujada, l’Ars brevis. A Montpeller dedica a Climent V i Felip IV de França l’Ars Dei, una àmplia aplicació de l’Art a la teologia. Probable encontre de Llull i Arnau de Vilanova a Marsella. 46


Primera representació iconogràfica coneguda de Ramon Llull, feta en un còdex donat per Llull a la Cartoixa de Vauvert el 1298. París, Bibliothèque nationale de France, ms. Lat. 3348A, f. 1v

47


1309 A Montpeller escriu una nova obra sobre la croada, el Liber de acquisitione Terrae sanctae, una carta a Jaume II d’Aragó demanant-li suport, i diverses obres preparant la que serà la seva darrera estada a París. A Avinyó visita el papa Climent V, i a Poitiers Felip IV. 1309-1311 Estada a París. Hi escriu una trentena d’obres, sobretot vinculades a la seva polèmica amb els averroistes. El 1310 quaranta mestres i batxillers en Arts i Medicina firmen un document aprovant l’Art breu. Rep una carta de recomanació de Felip IV. El 1311 escriu el Liber natalis parvi pueri Jesu i el Liber lamentationis philosophiae. També dicta als monjos de la Cartoixa de Vauvert la Vita coetanea. Rep una aprovació del canceller de la universitat de París, Francesco Caroccioli. Camí del Concili eclesiàstic de Viena del Delfinat, al qual assistirà, redacta el poema Lo concili, i també el Phantasticus, diàleg en prosa entre un alter ego seu i Pere, un clergue mundà. 48


< Llibre de consolació d’ermità de Ramon Llull, s. XIV.  Palma (Illes Balears), Biblioteca Pública, ms. 1025, f. 87r

1312-1313 A Mallorca escriu l’Art abreujada de preïcació i un extens cicle de 182 sermons, que inclou el Llibre de virtuts e pecats. Abans de marxar-ne, hi dicta testament (abril de 1313). 1313-1314 Estada a Messina, on regna Frederic III, protector dels espirituals. Adreça als ermitans de l’illa el Llibre de consolació d’ermità. 1314-1316 Tercera missió al Nord d’Àfrica, a Tunis. Dedica obres al soldà i manté correspondència amb Jaume II d’Aragó, a qui demana un franciscà que l’ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de 1315. Mor entre el desembre de 1315 i el març de 1316. Devia tenir uns 84 anys. 49


Estampa xilogràfica del sepulcre Ramon Llull signada «Fco. Ro.» a l’obra de Jaume Costurer Disertaciones historicas, impresa l’any 1700. Bon. 10-IV-19

50

Breu síntesi dels viatges de Ramon Llull sobre un mapa actual


51

Capítol 3 Entrevistes als investigadors Joan Santanach

Capítol 3 Ramon Llull: biografia i pensament Lola Badia

53

Capítol 3 Ramon Llull: biografia i pensament

La biografia i el pensament de Ramon Llull estan estretament interrelacionats. Des que, amb trenta anys, Llull va dur a terme una canvi de vida radical, posant-se plenament al servei de Jesucrist, totes les seves actuacions —la invenció de l’Art, la redacció de llibres, la recerca de suports entre els poderosos, els viatges— van estar orientades a acomplir aquest servei.

Lola Badia És catedràtica de filologia catalana des de 1983 i actualment és professora de la Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. 54

Ramon Llull: biografia i pensament

Ha publicat diversos llibres i articles sobre la poesia de tradició trobadoresca i la cultura literària dels escriptors catalans antics. Ha dirigit els tres volums de Literatura medieval de la Història de la literatura catalana, publicats entre 2013 i 2015. Pel que fa a Ramon Llull, ha estudiat la seva obra catalana, tant la literària com la científica, i n’ha preparat edicions crítiques i divulgatives. Més informació

55

Capítol 3 La religió i la mística en l’obra de Ramon Llull Alexander Fidora i Amador Vega

56

Capítol 3 La religió i la mística en l’obra de Ramon Llull

La religió es troba al centre de tota l’activitat de Ramon Llull. Per a ell, l’objectiu religiós era doble: reformar la cristiandat i convertir els infidels al cristianisme. Pretenia que el conjunt de la humanitat actués d’acord amb la raó per la qual havia estat creada, que segons el seu pensament no era altra que amar, servir i honorar Déu. La contemplació mística, com a màxima expressió religiosa d’acostament a Déu, té un paper central en el seu sistema.

Alexander Fidora És professor i investigador ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona, on codirigeix l’Institut d’Estudis Medievals. Les seves línies d’investigació són la filosofia medieval i la seva dimensió intercultural, com també la filosofia de la religió. 57

La religió i la mística en l’obra de Ramon Llull

Ha publicat i editat nombrosos llibres i articles. Entre les seves aportacions recents, cal destacar la direcció de l’obra Raimundus Lullus: an introduction to his life, works and thought, publicada per l’editorial Brepols. L’any 2011 va ser guardonat amb el Premi Internacional Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans. Més informació

58


59


Amador Vega Catedràtic d’estètica i teoria de les arts de la Universitat Pompeu Fabra. Es va doctorar en Filosofia al Raimundus-Lullus-Institut de la Universitat de Freiburg im Breisgau. 60


Ha estat professor a la University of Chicago i a la Université Saint-Josep de Beirut; des del 2014 és professor visitant al Carl G. Jung Institut de Zuric. Es dedica a l’estudi de la mística occidental i de les seves relacions amb l’estètica. Entre les seves nombroses publicacions, cal esmentar Ramon Llull y el secreto de la vida. Presideix l’Associació d’Amics de la Biblioteca Mystica et Philosophica Alois M. Haas i coordina el seu grup d’investigació. Més informació

61

Capítol 3 La transmissió de l’obra lul·liana Albert Soler

62

Capítol 3 La transmissió de l’obra lul·liana

Ramon Llull es va preocupar perquè els seus llibres aconseguissin la màxima difusió, impulsant-ne còpies i traduccions, fent-ne obsequi a personatges i institucions, i, fins i tot, creant tres dipòsits destinats a conservar-los. Després de mort, les seves obres van continuar transmetent-se —manuscrites i impreses—, i ampliant l’abast geogràfic de la seva influència.

Albert Soler És professor de literatura catalana medieval de la Universitat de Barcelona, i entre 2009 i 2013 ha estat director del Departament de Filologia Catalana. S’ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII i ha estudiat Ramon Llull, de qui ha publicat l’edició crítica de les obres: Llibre de l’orde de cavalleria, Llibre d’amic e amat i Romanç d’Evast e Blaquerna. 63

La transmissió de l’obra lul·liana

És membre del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, i coordina, juntament amb Lola Badia, i sota la direcció d’Anthony Bonner, la Base de dades Ramon Llull. Dirigeix la comissió editora del Patronat Ramon Llull. 

Més informació

64

Capítol 3 La posteritat literària de Llull i el paper de Jacint Verdaguer Ricard Torrents

65

Capítol 3 La posteritat literària de Llull i el paper de Jacint Verdaguer

Contràriament a l’interès que van despertar l’Art i el pensament de Llull entre nombrosos intel·lectuals dels segles XIV al XVIII, la seva influència literària va ser més reduïda. De fet, fins a mitjan segle XIX, coincidint amb l’eclosió de la Renaixença, no se’n va iniciar la reivindicació com a figura literària. Entre els autors que van trobar —i han trobat i troben— inspiració en la seva obra, destaca poderosament la figura de Jacint Verdaguer. No ha estat pas l’únic, però.

Ricard Torrents Historiador i crític de la literatura catalana, especialitzat en la vida i l’obra de Jacint Verdaguer, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis i edicions. 66

La posteritat literària de Llull i el paper de Jacint Verdaguer

És també traductor (Eclesiastès i Proverbis, Kafka i Hölderlin...), assagista (traducció literària), i pedagog. Impulsor dels Estudis Universitaris de Vic i primer rector de la Universitat de Vic creada el 1997. Dirigí l’editorial EUMO i ha publicat llibres i articles sobre universitats i educació superior. És president del Consell Consultiu de la Universitat de Vic, professor emèrit adscrit a la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Més informació

67

Capítol 4 Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians

Capítol 4

Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians En la selecció dels passatges que segueixen, hi ha, naturalment, correlació entre el text manuscrit i l’edició escollida. Tot i així, en la mesura que les edicions de les obres lul·lianes són fruit d’edicions crítiques que no es basen exclusivament en el text que transmeten els manuscrits que aquí presentem, el text que els acompanya pot diferir lleument de la còpia conservada. 69

Capítol 4 Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians Amador Vega

70

Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians


LLULL, Ramon. Lògica d’Algatzell, ca. 1271-1272, v. 673-707 Lector: Amador Vega Edició: RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. La Lògica del Gazzali, posada en rims per en Ramón Lull. Barcelona: [Institut d’Estudis Catalans], 1914. p. 33. 83-Fol-C4/1 71


< Roma, Biblioteca dell’Accademia Nazionale dei Lincei e Corsiniana, Fondo Corsini 1362 (44 A 3), f. 263r

Si tu vols null secret trobar,

cor si posam que Deus no es,

ab ·IIII· mous lo vay sercar.

so que ver e fals n’es menor;

Primerament ab sensual

e si Deus es, es ne maior

ençerca altre en sensual,

contrarietat a ambdós;

e cor ·I· en sensualitat

e cor maior es abundos

dona d’altre signifficat;

d’esser, e menor ne deffall,

cor la forma artifficial

donchs pots saber que per null tayll

de son maestre es senyal.

menor ab esser no·s cové,

Segon mou es con sensual

pus c’ab lo menor no fos re.

demostra l’entelectual

Ab tres mous t’ay demostrat

com per est mon, qui’s sensual,

Deus esser ell significat;

entens l’altre entellectual.

Del quart mou te vull remembrar

Ecte lo terç mou, on greument

ab l’entellectual, so·m par,

inpren ostal l’enteniment:

d’aysó qui’s secret sensual;

est es con l’entellectual

car theorica t’es senyal

d’altre es mostra e senyal,

de los secrets de praticha.

així con ver e fals, qui son los maiors contraris del mon, e demostren que Deus es; 72

Capítol 4 Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians Alexander Fidora

73


LLULL, Ramon. Llibre del gentil e dels tres savis, ca. 1274-1276, epíleg Lector: Alexander Fidora Edició: LLULL, Ramon. Llibre del gentil e dels tres savis. A cura d’Antoni Bonner. 2a ed., rev. Palma: Patronat Ramon Llull, 2001. p. 207-209. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 2). 2002-8-7 74


Palma (Illes Balears), Biblioteca Diocesana de Mallorca, ms. F-129, f. 112v >

Enaixí com avem ·I· Deu, ·I· creador, ·I· senyor, aguessem ·Iª· fe, ·Iª· lig, ·Iª· secta, ·Iª· manera en amar e honrar Deu, e ffossem amadors e ajudadors los uns dels altres, e enffre nos no ffos nulla differencia ni contrarietat de ffe ni de custumes; per la qual differencia e contrarietat son los uns enemics dels altres, e garrejam e auciem los uns los altres, e som los uns catius dels altres; e per aytal guerra e mort e servitut es enpatxada la laor e la reverencia e la onor de que som tenguts a Deu tots los jorns de nostra vida.

[...]

Dementre que lo savy deya aquestes paraules e moltes

d’altres, los · III · savis fforen pervenguts en lo loc on s’encontraren primerament a l’ixent de la ciutat; e aquí preseren cumiat los ·III· savis la ·I· de l’altre molt amablement e molt agradable; e cascú ques perdó al altre si avia dita contra sa lig nulla vilana paraula. La ·I· perdoná al altre; e con fforen en so que·s volgren departir, la ·I· savy dix: 75


—De la ventura qui·ns es avenguda en la fforest on venim, seguir-se·n a a nosaltres null proffit? Parria us bo que per la manera dels ·v· arbres e per les ·x· condicions signifficades per lurs fflors, cascun jorn ·Iª· vegada lo dia nos esputasem, e que seguissem la manera que la dona de Entalligencia nos a donada; e que tant de temps durás nostra esputatió tro que tos ·III· aguessem ·Iª· ffe, ·Iª· lig tan solament, e que enffre nos aguessem manera de honrar e servir la ·Iª· l’autre, per so que enans nos puscam concordar? Cor guerra, treball, malevolenssa, e donar dan, e honta enpatxa los homens a eser concordants en ·Iª· creensa.

Cascú dels ·III· savis tenc per bo ço que·l savy deya, e

hordonaren lo loc e la ora on s’esputassen, e la manera com s’onrasen e·s servissen e s’esputassen. 76

Capítol 4 Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians Albert Soler

77


LLULL, Ramon. Blanquerna, ca. 1283, cap. 99 Lector: Albert Soler Edició: LLULL, Ramon. Romanç d’Evast e Blaquerna. Ed. crítica de: Albert Soler i Joan Santanach. Palma: Patronat Ramon Llull, 2009. p. [426]-427. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 8). 2010-8-35746 78

< Palma (Illes Balears), Biblioteca Pública, ms. 1025, f. 148v

En qual manera Blaquerna ermitá feu lo Libre de amich e amat

[1] Esdevench-se un dia que l’ermitá qui estava en Roma,

segons que demunt avem dit, aná visitar los ermitans e·ls rescluses qui eren en Roma e atrobá que en alcunes coses avien moltes de temptacions per ço cor no sabien aver la manera qui·s covenia a lur vida; e pensá que anás a Blaquerna ermità que li feés un libre qui fos de vida ermitana e que per aquel libre pogués e sabés tenir en contemplació, devoció los altres ermitans. Estant un dia Blaquerna en oració, aquel ermità vench a la cella de Blaquerna e pregá’l del libre demunt dit. Molt cogitá Blaquerna en qual manera faria lo libre ni de qual materia. 79


Palma (Illes Balears), Biblioteca Pública, ms. 1025, f. 149r >

[2] Estant Blaquerna en aquest pensament, en volentat li

vench que·s donás fortment a adorar e a contemplar Deu per tal que en la oració Deus li demostrás la manera e la materia de que ell feés lo llibre. Dementre que Blaquerna plorava e adorava e en la sobirana stremitat de ses forçes havia puyada Deus sa anima, qui·l contemplava, Blaquerna se sentí exit de manera per la gran frevor e devoció en que era e cogitá que força d’amor no segueix manera con l’amich ama molt fortment son amat. On, per açó, Blaquerna fo en volentat que feés Libre de amich e amat, lo qual amich fos feel e delvot crestiá e·l amat fos Deu. 80


[3] Dementre considerava en esta manera Blaquerna, el remembrá con una vegada con era apostoli li recomtà ·I· sserray que los serrayns an alcuns homens religiosos enfre los altres, e aquells qui son mes preats enfre ells son unes gents qui han nom “sufies”. E aquells han paraules d’amor e exemplis abreuyats e qui donen a home gran devoció; e son paraules qui han mester espusició e per la spusició pujà l’enteniment mes a ensús, per lo qual puyament muntiplica e puja la volentat en devoció. On, con Blaquerna ach auda aquesta consideració, ell preposá a fer lo libre segons la manera damunt dita e dix a l’ermitá que se·n retornás a Roma e que en breu de temps li trametria per lo diaque lo Libre de amich e amat, per lo qual puria muntiplicar frevor e devoció en los ermitans, los quals volia enamorar de Deu. 81

Capítol 4 Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians Lola Badia

82


LLULL, Ramon. Llibre de meravelles, 1287-1289, cap. 115, 6-7 Lectora: Lola Badia Edició: Llull, Ramon. Llibre de meravelles. Volum II. Llibres VIII-X. Ed. crítica de: Lola Badia (dir.); Xavier Bonillo ... [et al.]. Palma: Patronat Ramon Llull, 2014. p. 306-307. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 13). 2015-8-4183 83


Palma (Illes Balears), Societat Arqueològica Lul·liana (dipositat a l’Arxiu del Regne de Mallorca), ms. 6, f. 222r >

—Ffill —dix l’ermitá—, en ·Iª· alta muntanya se·n pujá estar un philosof. Esdevench-se ·Iª· nit, que ell se maravellava de ·Iª· gran claredat que viu en lo çel. Aprés se maravellá com se era maravellat d’aquella claredat que havia vista. Com molt ach considerat aquella claredat, ell entés que la claredat era estada per cors natural et per açó ell se meravellá de si mateix com s’era maravellat de obra de natura ni per qual rahó li era esdevengut. Estant ell en aquesta maravella, lo philosof entés que maravella ve soptosament, en tal manera que l’enteniment no ha deliberaçió a entendre, et com ha hauda deliberaçió, ell enten ço de que hom d’abans se maravellá e no se·n maravella pus que la cosa ha entesa o la enten. 84


[7] Molt considerá Felix en la semblança que l’ermitá li ach dita et meravellá·s

d’aquella semblança, cor molt li paria sobtil et escura a entendre ço que ell li havia demanat. Dementre que Felix enaxí·s maravellava, son enteniment ach hauda deliberació et ach presa virtut et força et entés ço de que d’abans se maravellava, ço es a saber, que ell dix que los homens mundans et peccadors amen peccats et no·s maravellen de ço que amen. Mas com s’esdevé alguna cosa que no amen et aquella cosa esdevé sens que l’enteniment no aperçep ne ha manera ni deliberació que ho aperçeba, adonchs se maravella d’aquella cosa. 85

Capítol 4 Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians Ricard Torrents

86


VERDAGUER, Jacint. Perles del Llibre d’Amic e d’Amat, [entre 1894 i 1896] .Lector: Ricard Torrents VERDAGUER, Jacint. Autobiografia literària. A cura de Ricard Torrents. Vic: Eumo: Universitat de Vic, 2002. (Estudis verdaguerians; 4). Verd. 11-II-42 Edició: VERDAGUER, Jacint. Perles del Llibre d'Amic e d'Amat den Ramon Llul (obra póstuma). Amb una introducció den Miquel S. Oliver. Barcelona: Tip. L’Avenç, 1908. p. 16-19. (Col·lecció d’obres pòstumes). Verd. 8-II-27 87


< Barcelona, BC, ms. 366/4, f. 47v

[...] Un cap-vespre dels ultims de 1894 truquí a la porta de l’ermita de Miramar demanant aculliment, i sos pobres ermitans, de bon grat i ab una cara que traía la bondat del seu cor, me’l donaren. Sobre la tauleta del senzill allotjament que m’oferiren, prop del plat de seca i virolada sopa mallorquina i de l’escudella mengívola de fonolls marins que m donaren pera sopar, hi havia, quines postres pera mi!, el LLIBRE D’AMIC I L’AMAT amanit ab uns comentaris castellans. A desgrat de la sòn que tenia, vaig llegir-los d’un cap a l’altre, i aquelles dialogacions i cantics que sabia mig de cor, me feren una impressió tota nova, i en aquella soldetat, en el bell cor de la nit, davant l’imatge de son illuminat autor, que lluía en marc tant pobre com son habit en la paret, com a primer i principal ornament de la cambra, els trobí un nou sentit i una sabor mistica superior a la de tots els llibres mistics escrits per la mà de l’home. [...] 88


Barcelona, BC, ms. 366, f. 50v >

[...] Quinze mesos després, el primer dilluns de Quaresma, circumstancies de que no m voldria recordar me tragueren de Barcelona i m’obligaren a cercar un redós sota el mantell de la Verge del Carme en el carrer de la Santa Creu de Vallcarca. 89


< Barcelona, BC, ms. 366, f. 51v

Desitjant estar-hi ab bona companyia aconsoladora i remeira de mos mals, me n’hi vinguí ab una estampa del venerable martir Ramon Llull que duguí de Palma, i per llibre de meditacions en armonia ab l’estat de la meva ànima me n’hi duguí l D’AMIC I D’AMAT,

i per entreteniment els versos començats en son

ermitatge. [...] 90


< Barcelona, BC, ms. 366, f. 9r

Entre plors i sospirs l’amic cantava los amorosos cantics de l’Amat que així de vers en vers descapdellava: —Es l’amor en el cor enamorat més prompte que en el llamp la resplendor i en la orella lo tro rodolador. Més que en la mar l’onada gegantina l’aigua es corrent i viva en el plor seu, i l’amor del sospir es més veína que l’albor de la tofa de la neu. 91


< Barcelona, BC, ms. 366, f. 11v

Diu l’Estimat: —Seria meravella que l’amor de l’Amic, falsa i girella, s’adormís a l’amor de l’Estimat. Respon l’amic: —Més meravella fóra que l’amor de l’Amat deixés afóra a l’Amic que a ses portes ha trucat. 92

Capítol 4 Lectures i reconstrucció musical de textos lul·lians Antoni Rossell

93


LLULL, Ramon. Desconhort,1295 Antoni Rossell, reconstrucció musical (fragment) 94


En el Desconhort de Ramon Llull trobem una anotació que diu: “Aquest Desconhort … canta’s en lo so de Berart”, és a dir amb la mètrica (so) d’una cançó de gesta francesa, la Chanson de Berart de Montdidier. Pel que fa a la música, el sistema melòdic seria el d’un patró èpic romànic, que, segons totes les recerques comparades amb d’altres textos amb la mateixa mètrica –com per exemple les vides de sants– i a partir dels testimonis conservats, sabem que es tracta d’un sistema salmòdic. Més informació Sobre l’autor Antoni Rossell

95

Capítol 5 El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya Joan Santanach

< La Biblioteca de Catalunya conserva un important fons d’obra lul·liana

Capítol 5

El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya Joan Santanach, filòleg No hi ha cap altre escriptor en llengua catalana que hagi exercit una presència tan perllongada en el temps, ni tampoc tan extensa geogràficament, com Ramon Llull. L’interès per la seva producció, que supera àmpliament els dos-cents cinquanta títols, escrits en català i en llatí, s’explica sobretot per la invenció de l’Art, que va cridar l’atenció de nombrosos pensadors; s’explica així mateix per la devoció i el culte que es va generar al voltant de la seva figura i, és clar, per la seva obra vernacla, que el situa als capítols inicials de la història de la llengua i la literatura catalanes. 97


Sala Prat de la Riba de la Biblioteca de Catalunya

98


Llibre de contemplació de Ramon Llull, copiat per Guillem Pagès l’any 1280. Milà, Biblioteca ambrosiana, ms. D 549 Inf, f. 537r >

Es conserven diversos centenars de manuscrits amb obra seva, que superen el miler si hi comptem les obres de seguidors lul·listes, escampats per biblioteques de tot Europa, i en algunes ocasions de més enllà. Són igualment molt nombrosos els títols lul·lians que s’han imprès, i es continuen imprimint, arreu del món. 99


Alguns dels còdexs conservats són testimonis d’excepció, que es vinculen directament amb el mateix Ramon Llull. L’autor mallorquí es va implicar a fons en la conservació i la transmissió de la seva producció, i se n’han conservat algunes mostres remarcables. Es tracta de volums com el Llibre de contemplació que actualment forma part del fons de la Biblioteca ambrosiana de Milà, copiat per un col·laborador directe de Llull, Guillem Pagès, l’any 1280, o com l’antologia d’obres pròpies que Llull va fer arribar al dux de Venècia Pietro Gradenigo el 1289, actual ms. Lat. VI, 200 de la Biblioteca nazionale marciana. 100


Nota de donació de Llull a Pietro Gradenigo, ca. 1289, que durant força temps s’havia considerat autògraf seu 1289. Venècia, Biblioteca nazionale marciana, ms. Lat. VI, 200

101


Diàleg entre Ramon Llull i el seu deixeble Thomas Le Myésier. Karlsruhe, Badische Landesbibliothek, St. Peter perg. 92, f. 11r >

Seguidors seus van mantenir aquesta mateixa política de difusió. Thomas Le Myésier, poc després de la mort del mestre, va fer compondre diversos còdexs amb obra seva, entre els quals l’Electorium magnum, avui a la Bibliothèque nationale de France, o el Breviculum, dedicat a la reina de França i que conté dotze conegudes miniatures sobre la vida del beat, actualment a la Landesbibliothek de Karlsruhe. 102


< Llibre de contemplació. Barcelona, BC, ms. 2007, f. 52r

La Biblioteca de Catalunya conserva un important fons antic d’obra lul·liana, que és, a més, representatiu de diverses etapes i facetes de la producció del beat, i així mateix de la seva posteritat. Hi trobem un Llibre de contemplació del segle xv (ms. 2007), extensíssima obra, probablement la més important de les que va arribar a compondre, escrita al començament de la seva activitat com a escriptor. 103


Figura que representa l’arbre dels principis i graus de la medicina, corresponent al Liber principiorum medicinae. Barcelona, BC, ms. 3075, f. 1r

104


Hi ha igualment un testimoni de la primera versió de l’Art, l’Ars compendiosa inveniendi veritatem, de final del XIV (ms. 118), i un altre de la Taula general, del xv (ms. 3075), en un còdex que igualment mostra els interessos científics de Llull i l’esforç desenvolupat per adaptar la ciència mèdica a la seva Art. Pel que fa a títols doctrinals adreçats específicament als laics, n’hi ha un parell de molt remarcables, com són el Llibre de l’orde de cavalleria (al ms. 12, del XV) o la Doctrina pueril (al ms. 3187, del XIV). També formen part del fons de la Biblioteca una extensa antologia de la seva obra en vers, que gairebé podríem qualificar de cançoner d’autor (el ms. 2017, de la segona meitat del XIV), o bé un volum que posa de manifest les preocupacions homilètiques del beat, encarades vers la formació del proïsme (el ms. 2021, de començament del XV). 105

El Blaquerna modernitzat per Joan Bonllavi, imprès a València el 1521, constitueix la primera edició d’una obra en català de Ramon Llull. Mar. 60-4º

106


Taules en un recull de textos alquímics pseudo lul·lians. Barcelona, BC, Bon. 8-II-17 (ms), f. 28v >

A partir del darrer quart del segle XV l’obra de Llull es transmet també a través de la impremta, cosa que no va implicar, però, que deixessin de copiar-se llibres seus de forma manuscrita. Entre els fons impresos de la Biblioteca hi ha una bona col·lecció de títols lul·lians. En podem destacar la versió llatina de l’Arbre de ciència impresa per Pere Posa a Barcelona l’any 1505, o bé el Blaquerna publicat a València el 1521, a cura del lul·lista Joan Bonllavi, que va adaptar l’obra als gustos retòrics del públic cinccentista. 107


< Barcelona, BC, Bon. 8-II-17 (ms. 1727), f. 29r

Hi trobem igualment manuscrits que s’han de vincular amb camins que Llull no havia previst de la seva recepció posterior, com el ms. 1727, del XV, que conserva el tractat alquímic titulat Liber de secretis naturae seu de quinta essentia, atribuït al beat malgrat que ell es mostra contrari a la possibilitat que aquesta disciplina pugui donar cap mena de resultat. 108


Barcelona, BC, ms. 366 >

Mentre que l’interès pel pensament de Llull és un aspecte ben documentat, la seva influència literària és menys evident. No són gaires els autors que han produït obra pròpia tenint com a referent literari la producció lul·liana. Entre els que sí que ho han fet, però, hi ha Jacint Verdaguer. Forma part del fons de la Biblioteca el ms. 366, del 1896 i autògraf del poeta de Folgueroles, que conté una versió gairebé definitiva de les Perles del Llibre d’amic e amat. Aquest llibre, lul·lià i verdaguerià a la vegada, marca una fita en la recepció de l’obra literària de Ramon Llull. 109


Post-incunable lul·lià imprès en alemany a Estrasburg per Johänn Prüss l’any 1520. LLULL, Ramon. Reymu[n]dus Offenbarung ist gefunden worden, ynn einem altenn Buech: vor vil garn geschcrybe[n]. [Strassburg: Prüss, Johann, 1520?]. 5-V-3/20 >

Mereix una referència específica la transmissió plurilingüe de l’obra de Ramon Llull. Llull mateix va escriure en diverses llengües (català, llatí i àrab, i amb occità catalanitzat quan feia poesia), i va impulsar traduccions d’obres seves a altres idiomes, per tal d’ampliar el nombre dels seus possibles lectors. En els segles posteriors a la seva mort, els seus seguidors i els estudiosos de la seva obra van continuar versionant els llibres. Actualment, és un dels autors catalans més traduïts. A la Biblioteca de Catalunya trobem una bona mostra de versions d’obres lul·lianes a múltiples llengües, com també d’estudis sobre ell i la seva producció. 110


Estampa calcogràfica on es pot veure el fragment del retaule de Joan Desí conservat al Museu del Llibre Frederic Marès de la Biblioteca de Catalunya. DU SOLLIER, Jean Baptiste. Acta B. Raymundi Lulli ... Collecta, digesta et illustrata a Joanne Baptista Sollerio ... Antuerpiae: typis Viduae Petri Jacobs, 1708. Mar. 184-Fol >

La història de la recepció de Llull és així mateix indestriable del culte a la seva santedat. La Biblioteca de Catalunya conserva una imatge del beat, procedent de l’església del Sant Esperit de Palma, de cap a l’any 1503, obra del pintor Joan Desí. 111


Aquesta taula ajuda a oferir una visió de conjunt de la posteritat de Ramon Llull, marcada per l’interès que van generar el seu pensament, l’Art i la seva producció literària, com també per la devoció envers la seva persona. 112


Museu del Llibre Frederic Marès de la Biblioteca de Catalunya, al fons de la sala la taula procedent del retaule de Joan Desí, [ca. 1503]

113

Capítol 5 El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya Obres de Ramon Llull

114

Capítol 5 El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya

Obres de Ramon Llull Joan Santanach, filòleg L’ampli fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya, compost de manuscrits, incunables i altres edicions, conserva un gran nombre d’obres escrites per Ramon Llull, o bé que li han estat atribuïdes. A continuació, recollim informació sobre testimonis de les obres següents: 115

El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya. Obres de Ramon Llull

Obres de Ramon Llull Llibre de contemplació, ca. 1272-1274 Ars compendiosa inveniendi veritatem, 1274 Doctrina pueril, 1274-1276 Llibre de l’orde de cavalleria, 1274-1276 Blanquerna, ca. 1283 Llibre d’amic e amat, ca. 1283 Introductoria Artis demonstrativae, 1283-1285? Ars inventiva veritatis, 1290 Llibre de santa Maria, 1290-1292? Taula general, 1293-1294 Arbre de ciència, 1295-1296 Liber Apostrophe seu De articulis fidei, 1296 Proverbis de Ramon, 1296 De contemplatione Raymundi, 1297 Tractatus novus de astronomia, 1297 Cant de Ramon, 1300 Disputatio fidei et intellectus, 1303 Liber de demonstratione per aequiparantiam, 1305 Ars generalis ultima, 1305-1308 Ars brevis, 1308 Excusatio Raymundi, 1308-1309 De convenientia fidei et intellectus in objecto, 1309 Art abreujada de preïcació, 1313 Llibre de virtuts e pecats, 1313 Liber de secretis naturae seu de quinta essentia, segona meitat del s. XIV 116


117


Barcelona, BC, ms. 2007, f. 7r >

Llibre de contemplació, ca. 1272-1274 Ms. 2007 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya El magne Llibre de contemplació en Déu, en què Llull agraeix la creació a Déu i s’esforça per aproximar-s’hi, és una de les primeres que va compondre després de la conversió a la penitència; és anterior, però, a la Il·luminació de Randa i a la troballa de l’Art. Aquest extens i voluminós manuscrit del segle xv conté “només” els dos primers llibres, de cinc, de què es compon l’obra. 118



Llibre de contemplació, ca. 1272-1274 Ms. 3188 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Manuscrit modern, que conté un fragment del capítol 312 del Llibre de contemplació, del segle XVI, de l’apòcrif Llibre de Benedicta tu in mulieribus, del XVII. 119



Ars compendiosa inveniendi veritatem, 1274 Ms. 118 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest manuscrit inclou una còpia de l’Ars compendiosa inveniendi veritatem, primera versió de l’Art, que Llull va escriure el 1274, just després de la Il·luminació de Randa; hi ha també el primer text que Llull va compondre com a complement de l’Art, la Lectura compendiosa super Artem inveniendi veritatem, també de vers el 1274. Aquest volum, si més no fins a mitjan segle XIX, havia estat relligat amb l’actual ms. 3076 de la BC. 120



Ars compendiosa inveniendi veritatem, 1274 Ms. 2261 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Còdex factici del s. XV, que inclou tres obres lul·lianes: els autèntics Liber de aequalitate potentiarum animae in beatitudine, escrit a Montpeller el novembre de 1308, i l’Ars compendiosa, i l’apòcrifa Ars infusa. 121



Doctrina pueril, 1274-1276 Ms. 3187 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest manuscrit, copiat sobre pergamí al s. XIV, conté una còpia incompleta de la Doctrina pueril. Llull va escriure aquesta obra per oferir una formació bàsica als seus lectors. Inclou capítols catequètics, sobre aspectes fonamentals de la doctrina cristiana, i d’altres de contingut més enciclopèdic sobre disciplines acadèmiques medievals, religions, estaments socials, etc. Aquesta peça prové del fons del col·leccionista i bibliòfil Frederic Marès. 122



Doctrina pueril, 1274-1276 Ms. 481 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya En aquest manuscrit del s. XIV, després d’obres de sant Agustí i de Defensor de Liguré, s’hi conserva una còpia del capítol 82, “De religiós”, de la Doctrina pueril. Procedeix de la compra de la Biblioteca Dalmases. 123



Doctrina pueril, 1274-1276 Ms. 700 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Manuscrit, molt fragmentari, del segle XIV, que conté diversos passatges de la Doctrina pueril. 124


Portada >

LLULL, Ramon. Llibre de doctrina pueril. Compost en llengua llamosina ... traduït a llengua usual mallorquina per un devot deixeble seu à utilidat de los miñons de Mallorca. Palma: en la imprenta de Pere Antoni Capó ..., 1736.

Exemplars a la BC Després del Blaquerna imprès a València l’any 1521, va caldre esperar més de dos segles abans de disposar d’una nova edició d’un títol de Ramon Llull en català. El 1736 la impremta Capó de Palma, responsable de nombroses edicions lul·lianes durant el segle XVIII, va dur a les premses la Doctrina pueril. Es tracta d’una versió de l’obra, malgrat tot, lingüísticament actualitzada —com també ho havia estat el Blaquerna de 1521—, per facilitar l’accés al text als possibles lectors. 125


Llibre de l’orde de cavalleria, 1274-1276 Ms. 12 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest còdex, que havia estat propietat del bibliòfil Marià Aguiló, s’obre amb una còpia del Llibre de l’orde de cavalleria. Llull va escriure aquest tractat vers els anys 1274-1276. L’obra s’inicia amb un pròleg narratiu, que constitueix la primera peça d’inspiració artúrica de la literatura en català; a continuació hi ha set capítols, sobre els orígens mítics de la cavalleria (cap. 1); les obligacions del cavaller (cap. 2); l’examen que havien de superar i el ritual de l’adobament (cap. 3 i 4); l’armament que empraven els cavallers, amb una detallada significació al·legòrica dels diversos components de l’armadura (cap. 5); els costums que els són propis (cap. 6), i l’honor que correspon al cavaller (cap. 7). 126


< Barcelona, BC, ms. 12, f. 1r

Contràriament al que és habitual amb la producció lul·liana, que es transmet independentment de la resta de la literatura catalana, al ms. 12 també s’hi van copiar obres com el Valter e Griselda de Bernat Metge o la Doctrina compendiosa atribuïda a Francesc Eiximenis. El manuscrit conté correccions i addicions del cistercenc mallorquí Antoni Ramon Pasqual (1707-1791). 127


128


Barcelona, BC, Bon. 10-VI-33 (ms. 1804), f. 6r >

Blanquerna, ca. 1283 Bon. 10-VI-33 (ms. 1804) Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Volum miscel·lani de mitjan s. XIV, que entre altres textos en recull diversos de Francesc Eiximenis. De Llull, hi trobem un parell de passatges procedents de l’Art de contemplació i del Llibre de santa Maria, tots dos extrets del Blaquerna. 129


Portada de la primera edició >

LLULL, Ramon. Bla[n]querna: qui tracta de sinch estaments de persones, de matrimoni, de religio, de prelatura, de apostolical senyoria ... y del estat de vida hermitana contemplatiua ... Traduit y corregit ara nouament dels primers originals y estampat en llengua valenciana [per Joa[n] Bo[n]labij]; ab lo Libre de oracions y contemplacio[n]s del enteniment en Deu per lo matex doctor. En Vale[n]cia: a casa de mestre Johan Joffre ..., 12 juliol 1521.

Exemplars a la BC Text complet a Google Llibres Joan Bonllavi va preparar aquesta edició del Romanç d’Evast e Blaquerna l’any 1521 a València. Per tal d’evitar la distància lingüística que el català de Llull podia presentar per als lectors del XVI, en va actualitzar la llengua i, a més, en va adaptar l’estil al gust molt més retòric de l’època. Especialment per als versicles del Llibre d’amic e amat, va compulsar diversos testimonis que tenia a l’abast i, per primera vegada en un text català, va aplicar-hi mètodes que actualment qualificaríem de filològics. La qualitat tipogràfica de l’edició, a més, és notable. 130



Llibre d’amic e amat, ca. 1283 Ms. 366 L’any 1896 Verdaguer va escriure aquest manuscrit, que conté una versió gairebé definitiva de les seves Perles del Llibre d’amic e amat. El poeta de Folgueroles va compondre les Perles en vers inspirant-se en els versicles en prosa de l’opuscle místic lul·lià. L’obra no es va arribar a publicar en vida de Verdaguer, sinó pòstumament l’any 1908. El Llibre d’amic e amat, que forma part del llibre cinquè del Blaquerna, és l’obra literària més coneguda i divulgada de Ramon Llull, i va exercir un paper fonamental en la revindicació de la importància literària de l’autor mallorquí durant la Renaixença. Probablement va ser Marià Aguiló qui va donar a conèixer l’obra a Jacint Verdaguer, que va esdevenir un lector assidu del text. 131



Llibre d’amic e amat, ca. 1283 Ms. 1463 Còpia del Llibre d’amic e amat, autògrafa de Jacint Verdaguer, feta en diverses èpoques (1871-1880, 1893, 1895-1896). Va prendre el text de l’edició del Blaquerna de 1521 i de l’edició incompleta que Jeroni Rosselló va preparar de l’opuscle místic vers l’any 1886. 132



Llibre d’amic e amat, ca. 1283 Ms. 1764 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Còpia vuitcentista de l’edició llatina del Llibre d’amic e amat apareguda a París el 1505. Va ser l’humanista Jacques Lefèvre d’Étaples qui va impulsar aquesta traducció llatina de l’opuscle místic, extret del Romanç d’Evast e Blaquerna. A l’edició, impresa per Jean Petit, l’obra va precedida pels dos primers llibres del Llibre de contemplació, també en llatí. Prové del llegat de Josep Maria Batista i Roca. 133


Portada >

Llibre d’amic e amat, ca. 1283 LLULL, Ramon. Contenta: primum volumen Contemplationum Remundi duos libros continens, Libellus Blaquerne de amico et amato ... Impressu[m] ... Parisiis: venales habes in leone arge[n]teo vici sancti Jacobi: Iehan Petit, x Decembris 1505

Exemplars a la BC Text complet a Google Llibres Va ser l’humanista Jacques Lefèvre d’Étaples qui va impulsar aquesta traducció llatina de l’opuscle místic, extret del Romanç d’Evast e Blaquerna. A l’edició, impresa per Jean Petit, l’obra va precedida pels dos primers llibres del Llibre de contemplació, també en llatí. 134



Introductoria Artis demonstrativae, 1283-1285? Ms. 3076 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Per tal de facilitar l’accés a les obres centrals de l’Art, Llull escrivia lectures i comentaris que n’aclarien determinats aspectes. És el cas de la Introductoria Artis demonstrativae, de vers 1283-1285. La còpia del ms. 3076 és del pas del XIV al XV. Aquest volum, si més no fins a mitjan segle XIX, havia estat relligat amb l’actual ms. 118 de la Biblioteca de Catalunya. 135



Ars inventiva veritatis, 1290 Ms. 877 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Còpia acèfala de l’Ars inventiva veritatis, del segle XIV. Llull la va escriure a Montpeller el 1290, després de la seva primera estada a París, on va comprovar les dificultats perquè el seu sistema fos acceptat. Per això a l’Ars inventiva veritatis, la primera de les arts de l’època ternària, entre altres canvis que hi va fer, va reduir els principis de setze a nou i va limitar el nombre de figures a quatre, en un esforç per simplificar-ne el funcionament. 136



Llibre de santa Maria, 1290-1292? Ms. 397 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest manuscrit inclou una còpia del XIX del Llibre de santa Maria, obra del lul·lista i editor de textos Mateu Obrador. Al llibre, dedicat a la figura de Maria, Llull hi combina el diàleg, la narració i l’efusió lírica. Tres personatges al·legòrics —Lloança, Oració i Intenció— parlen amb dos ermitans sobre els principis de l’Art lul·liana vinculant-los amb la Mare de Déu. 137


Barcelona, BC, ms. 3075, f. 175v. Colofó amb el nom del copista: Ego Johannes de Bourgondia scriber incepit hunc librum anno domini mº ccccº lº vii die frebruarii et fuit xxi die eodem mense deo laus. >

Taula general, 1293-1294 Ms. 3075 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest còdex recull diverses obres científiques de Llull, amb atenció especial a les mèdiques, escrites en períodes força diversos. El Liber principiorum medicinae és una de les primeres obres estrictament científiques de Llull, de la primera etapa de l’Art (1274-1283). L’Ars compendiosa medicinae és una nova aplicació de l’Art a la medicina, de vers 1285-1287. L’obra que tanca el volum, la Tabula generalis, és una de les obres centrals de l’Art, escrita entre Tunis i Nàpols durant els anys 1293-1294; és dins del cicle de la Taula general que s’inscriu el De levitate et ponderositate elementorum, tractat de 1294 dedicat als quatre elements i a les seves aplicacions mèdiques, igualment inclòs al còdex. 138


Arbre de ciència, 1295-1296 LLULL, Ramon. Incipit liber diuinalis vocatus Arbor scientie. Deo dante Arbor scientie ... p[re]sens opus nuncupatum in nobili ciuitate Barchinone: p[er] Petrum Posa ... correctissime fideliter[que] co[m]pletu[m] fuit ..., XXII Augusti 1482.

Exemplars a la BC Text complet a la Memòria Digital de Catalunya L’Arbre de ciència, escrit a Roma en català entre el setembre de 1295 i l’abril de 1296, és una extensa enciclopèdia organitzada en setze arbres. Mentre que els catorze primers són pròpiament de contingut, els dos darrers (l’Arbre exemplifical i l’Arbre qüestional), són més aviat auxiliars, atès que l’Exemplifical mostra la creació de narracions a partir dels continguts dels llibres precedents, i al Qüestional es formula una llarga llista de preguntes destinades a repassar el contingut del conjunt de l’obra. 139


Gravat de l’edició de l’Arbre de ciència de 1482, que representa un dels setze arbres que conformen l’obra

140


Arbre de ciència. Llatí, f. 39r >

Aquesta edició és la primera de les múltiples que es van fer de la traducció llatina de l’obra. És deguda a l’impressor català Pere Posa, que l’any anterior s’havia iniciat en les publicacions lul·lianes, en col·laboració amb el ginebrí Pere Brun, i havia imprès una Ars brevis. Entre 1481 i 1505, Posa va intervenir en una dotzena de volums lul·lians, que tant inclouen títols del mateix Llull com de seguidors seus. En aquesta dedicació a les edicions lul·lianes hi hem de veure, versemblantment, una vinculació de l’impressor amb l’escola lul·liana de Barcelona. Aquest llibre presenta com a novetat la particularitat tipogràfica de ser el primer amb la foliació impresa en nombres aràbics. 141


Arbre de ciència. Llatí, f. 1v >

Arbre de ciència, 1295-1296 LLULL, Ramon. Arbor scie[n]tie Raymundi. [Com]pletum fuit Barch[ino]ne: p[er] Pet[rum] Posa, XX Augusti 1505.

Exemplars a la BC Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquesta edició de la versió llatina de l’Arbre de ciència és també obra de l’impressor Pere Posa. És el darrer imprès que li coneixem, el qual evidencia la qualitat tècnica que havien assolit les publicacions produïdes per Posa. 142


Barcelona, BC, ms. 2022, f. 3r>

Liber Apostrophe seu De articulis fidei, 1296 Ms. 2022 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Volum de pergamí, del segle XV, que inclou l’apòcrif Liber de decem praeceptis, quattuordecim articulis et septem sacramentis Ecclesiae i l’influent Liber Apostrophe seu De articulis fidei, que Ramon Llull va escriure a Roma el juny de 1296. Hi demostra els catorze articles de la fe catòlica mitjançant raons necessàries, amb finalitats missioneres. 143


Proverbia, f. sign. a2 >

Proverbis de Ramon, 1296 LLULL, Ramon. Omniu[m] generalissimi artiu[m] clarissimi doctoris magistri Raymundi Lull illumi[n]ati a Sp[ir]itu Sa[n]cto mirifice P[ro]uerbio[rum] liber qui faustissime incipit. [Barchinone]: p[er] me Petru[m] Michael impressus fuit [et] perfectus insigni ciuitati Barchinone, x Madij 1493 [10 maig 1493].

Exemplars a la BC Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Llull va escriure els Proverbis de Ramon a Roma, probablement l’any 1296. Aquesta extensa col·lecció de màximes, més de sis mil, és la primera que va redactar. Posteriorment en va escriure quatre més, totes més breus. El sicilià Giovanni Barone, documentat entre 1492 i 1495, mestre de l’escola lul·liana de Barcelona, degué impulsar i corregir aquesta edició de la traducció llatina de l’obra. El 1524 Carles Amorós va aprofitar materials conservats d’aquesta edició per preparar-ne una de nova, imprimint una portada diferent i modificant a mà la data del colofó. L’exemplar conservat a la Biblioteca de Catalunya havia estat propietat del lul·lista Antoni Ramon Pasqual (1707-1791), i va ingressar a la Biblioteca l’any 1959, com a part del llegat del bibliòfil Santiago Espona i Brunet. 144



De contemplatione Raymundi, 1297 Ms. 3174 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest còdex del segle XV conté cinc obres teològiques de Ramon Llull: el Liber de Deo, 1300; el Liber de demonstratione per aequiparantiam, 1305; el Liber de accidente et substantia, 1313; el Liber de ente simpliciter absoluto, 1312, i el De contemplatione Raymundi, 1297. A continuació hi ha diversos extractes del De civitate Dei de sant Agustí. 145



Tractatus novus de astronomia, 1297 Ms. 1452 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya El còdex, datable del pas del XIV al XV, conté una còpia del Tractatus novus de astronomia, escrit per Llull a París l’octubre de 1297. L’obra, composta en llatí, va ser posteriorment traduïda al català. Es tracta d’una aplicació de l’Art a la ciència de l’astronomia, en bona part atenta als usos terapèutics que la influència dels cossos celests pot tenir en els terrenals. La segona part d’aquesta còpia inclou apunts i figures miscel·lànies de tipus astronòmic. 146


Obres de Ramon Llull

Barcelona, BC, ms. 2017, f. 67v Celdoni Fonoll interpreta el Cant de Ramon (fragment) >

Cant de Ramon, 1300 Ms. 2017 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya El manuscrit ms. 2017 és un veritable cançoner lul·lià, compost a la segona meitat del XIV. S’hi va recollir una important representació de la producció en vers de Llull. A més dels famosos Desconhort (1295) i Cant de Ramon (1300), de contingut justificatiu i autobiogràfic, hi ha igualment els dos poemes d’inspiració trobadoresca que Llull va incloure al Blaquerna (ca. 1283), l’extensa Medicina de pecat (1300), i dues obres marianes, com són l’impactant Desconhort de Nostra Dona (1294?), en què Llull narra en versos alexandrins el dolor de Maria davant la passió del seu fill, i les Hores de nostra dona santa Maria (1292); completen el còdex Lo pecat d’Adam (1294?) i Del concili (1311). Durant la segona meitat del s. XIX fou propietat del bibliòfil mallorquí Jaume Antoni de Prohens. A l’inici del s. XX formà part de la llibreria de Salvador Babra i ingressà a la Biblioteca de Catalunya a través del llegat de Manuel Perdigó. 147



Disputatio fidei et intellectus, 1303 Ms. 682 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Volum miscel·lani del segle XV, que conserva diversos títols autèntics i apòcrifs de Ramon Llull. Entre els primers, cal esmentar la Disputatio fidei et intellectus (1303), el Liber clericorum (1308), el Liber natalis pueri parvuli Christi Jesu (1311), o el Liber lamentationis Philosophiae (1311). 148


Logica brevis et nova, f. sign. a2 verso >

LLULL, Ramon. Incipit Tractatus paru[us] De logica [et] De disputatione fidei [et] intellectus valde vtilis. Correctum p[er] fratre[m] Sebastianum Nauarro ... Presens opus i[m]pressum fuit in ciuitate Barchinone: per Carolum Amorosium: expe[n]sis [vero] d[omi]ni Atarani militis ..., 1512.

Exemplars a la BC L’any 1512 l’impressor occità Carles Amorós va imprimir a Barcelona aquest volum, que s’obre amb un títol d’èxit, per bé que falsament atribuït a Llull, la Logica brevis et nova, que prèviament ja havia estat impresa quatre vegades més. A continuació s’hi inclou l’autèntica Disputatio fidei et intellectus, aquesta impresa per primera vegada. Es tracta d’un diàleg al·legòric entre la Fe i l’Intel·lecte, que Llull havia escrit a Montpeller l’any 1303. Al volum, preparat per fra Sebastià Navarro, també s’inclouen un parell de textos vinculats als estudis lul·lians de Barcelona. 149



Liber de demonstratione per aequiparantiam, 1305 Ms. 3078 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Interessant volum del XV, que recull diverses obres de les darreres etapes de la producció de Ramon Llull, entre les quals es poden citar el Liber de demonstratione per aequiparantiam (1305), f. 47-51, el De convenientia fidei et intellectus in objecto (1309), el Liber de praedestinatione et praescientia (1310) o el Liber de essentia et esse Dei (1313). També hi ha algun text de seguidors de Llull, com el Liber de ordinatione superiore et inferiore de Joan Cabaspre. 150


Ars generalis ultima, 1305-1308 LLULL, Ramon. Deus cum tua summa perfectione incipit Ars generalis ultima: [q]uoniam multas artes fecimus generales ipsas uolumus clarius explanare per ista[m] qua[m] uocamus ultimam ... Fuit impressa hec ars Venetiis: per magistrum Philippum..., 1480 xiii Nouenbris [sic].

Exemplars a la BC Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Ramon Llull va iniciar la redacció de l’Ars generalis ultima a Lió l’any 1305, va continuar-la a Beijaia, durant la seva segona estada al nord d’Àfrica, i la va reescriure i enllestir el 1308 a Pisa, després d’haver naufragat i haver perdut tots els seus béns davant Porto Pisano. Com el seu títol indica, és la darrera formulació de l’Art que va compondre. 151


152


Ars generalis ultima, f. sign. a3 >

L’edició de Filippo di Pietro va ser feta a instàncies de Johannes Cordubensis, mestre de l’Art, que es va encarregar de corregir el text. Hauria format part del mateix imprès una Ars brevis, sovint conservada com a volum independent. Durant força anys es va considerar que aquesta edició era la primera que s’havia fet d’un text lul·lià. Actualment, però, es té notícia d’un parell d’incunables anteriors. En primer lloc una altra Ars brevis impresa igualment a Venècia, per Gabriele di Pietro vers el 1475, de la qual es conserven almenys dos exemplars (un a la Huntington Library de San Marino, Califòrnia, i l’altre al fons Victor-Cousin de la Bibliothèque Interuniversitaire de la Sorbonne). La segona edició lul·liana, per bé que no se n’ha conservat cap exemplar, foren unes Opera Raymundi Lulli publicades a Palerm el 1477. 153


Ars brevis, f. sign. [d]8 >

Ars brevis, 1308 LLULL, Ramon. Deus cum gratia sapientia & amore incipit Ars breuis: que est imago artis que sic intitulatur De[us] cum tua summa p[er]fectione incipit Ars generalis zc. [Romae: Eucharius Silber], millesimo quadringentesimo octuagesimo qninto [sic] XIIII Februarii [14 febrer 1485].

Exemplars a la BC Text complet a la Memòria Digital de Catalunya L’Art breu, que Llull va escriure com a mitjà per facilitar l’accés a l’Ars generalis ultima, és la seva obra artística més difosa i llegida, tant de forma manuscrita com impresa. El 1485 el lul·lista montblanquí Pere Daguí hauria fet imprimir aquest exemplar a Roma, aprofitant una estada seva a la ciutat per defensar-se d’acusacions d’heretgia. Les semblances entre aquest volum i una Ianua Artis del mateix Daguí, impresa el mateix any, igualment a Roma, sembla que a càrrec del mateix impressor, Eucharius Silber, ha permès establir la relació entre Pere Daguí i l’Ars brevis de 1485. La impressió també s’ha atribuït a Georgius Herolt. 154



Ars brevis, 1308 Ms. 9318 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Còpia de la traducció castellana de l’Art breu, de començament del segle XVIII. 155



Excusatio Raymundi, 1308-1309 Ms. 1451 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest manuscrit del XIV, al costat d’altres obres d’autoritats medievals, inclou l’Excusatio Raymundi. Llull la va compondre entre el desembre de 1308 i el febrer de 1309, probablement a Montpeller. Hi empra extractes d’un text seu anterior, el Liber de refugio intellectus, i hi discuteix diverses quaestiones procedents d’autors escolàstics. Prové del llegat de Manuel Perdigó. 156


Barcelona, BC, Bon 7-VI-26 (ms. 1720), f. 83r >

De convenientia fidei et intellectus in objecto, 1309 Bon 7-VI-26 (ms. 1720) Text complet a la Memòria Digital de Catalunya En aquest volum, de final del XIV, hi trobem el Cercapou, atribuït a Francesc Eiximenis, una poesia en occità i el breu De convenientia fidei et intellectus in objecto; Llull va redactar aquest opuscle, en què defensa el seu convenciment de l’estreta relació entre fe i intel·lecte, a Montpeller l’any 1309. 157



Art abreujada de preïcació, 1313 Llibre de virtuts e pecats, 1313 Ms. 2021 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquesta còpia, composta a inicis del s. XV, conté dues destacades obres homilètiques de Llull, totes dues escrites en català a Mallorca a començament del 1313. La primera que hi trobem, l’Art abreujada de preïcació, és un manual posat a disposició dels predicadors; la segona, el Llibre de virtuts e pecats, també conegut com a Ars major praedicationis, inclou un recull de 136 sermons. Prové del llegat de Manuel Perdigó. 158


Barcelona, BC. Bon. 8-II-18 (ms.1727), f. 29v >

Liber de secretis naturae seu de quinta essentia, segona meitat del s. XIV Bon. 8-II-17 (ms. 1727) Text complet a la Memòria Digital de Catalunya El Liber de secretis naturae seu de quinta essentia, del qual el ms. 1727, del segle XV, conté una versió incompleta, és una de les obres més importants de l’extensíssim corpus alquímic erròniament atribuït a Llull. Segurament va ser escrit vers la segona meitat del segle XIV

per un autor que tenia un coneixement de primera

mà de l’obra lul·liana autèntica. És un text que va exercir un paper destacat en la creació de la fama de Llull com a alquimista, malgrat que aquesta sigui una disciplina que ell rebutjava. 159

Capítol 5 El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya Selecció d’obres lul·lianes impreses entre els s. XVI-XIX

160

Capítol 5 El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya

Selecció d’obres lul·lianes impreses entre els s. XVI-XIX Joan Santanach, filòleg Al costat de les obres de Ramon Llull, la Biblioteca acull un fons igualment ampli d’obres escrites per lul·listes. Les que incloem en aquest apartat són significatives de diversos moments de la història del lul·lisme dels s. XVI al XIX.

Hi incorporem, així mateix, tres grans col·leccions de

textos de Llull (les de Zetzner, Salzinger i Rosselló) que n’han marcat la recepció en moments històrics ben diferents. 161

El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya. Selecció d’obres lul·lianes

Obres lul·lianes LLULL, Ramon. Raymundi Lullii Opera ea quae ad adinuentam ab ipso artem vniuersalem, scientiarum artiumque omnium breui compendio firmaq[ue] memoria appræhendendarum, locupletissimaque vel oratione ex tempore pertractandarum, pertinent... Argentinae [Estrasburg]: sumptibus Lazari Zetzneri, 1598. COSTURER I GARRIGA, Jaume. Disertaciones historicas del culto inmemorial del B. Raymundo Lullio ... y de la inmunidad de censuras que goza su dotrina: con un apendiz de su uida. Sacalas a luz la Vniuersidad Lulliana del Reyno de Mallorca ... En Mallorca ...: en la emprenta de Miguel Capò, 1700. 162


DU SOLLIER, Jean Baptiste. Acta B. Raymundi Lulli ... Antuerpiae: typis Viduae Petri Jacobs, 1708. LLULL, Ramon. Beati Raymundi Lulli ... Operum tomus I... Moguntiae: ex Officina Typographica Mayeriana per Joannem Georgium Häffner, 1721-1742. S ALZINGER , I VO . Praecursor introductoriae in Algebram speciosam universalem vel Artem magnam universalem sciendi & demonstrandi B. Raymundi Lulli Doctoris Illum. et Martyris… Moguntiae: ex Officina Typgraphica Mayeriana, per Joannem Georgium Haffner, 1723. PASQUAL I FLEIXES, Antoni Ramon. Vindiciae Lullianae, sive Demonstratio critica immunitatis doctrinae ... ab erroribus eidem à Nicolao Eymerico impactis, à censuris ab Albitio Cardinali relatis; reliquisque aliorum lituris. Avenione: apud J. Garrigan, 1778. LLULL, Ramon. Obras rimadas de Ramon Lull: escritas en idioma catalan-provenzal. Publicadas por primera vez con un artículo biográfico, ilustraciones y variantes y seguidas de un glosario de voces anticuadas por Gerónimo Rosselló. Palma: Imprenta de Pedro José Gelabert, 1859. 163

Selecció El fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya. Selecció d’obres lul·lianes

< Portada de 1598

LLULL, Ramon. Raymundi Lullii Opera ea quae ad adinuentam ab ipso artem vniuersalem, scientiarum artiumque omnium breui compendio firmaq[ue] memoria appræhendendarum, locupletissimaque vel oratione ex tempore pertractandarum, pertinent... Argentinae [Estrasburg]: sumptibus Lazari Zetzneri, 1598.

Exemplars a la BC Primera edició de la molt difosa antologia d’obres lul·lianes publicada a Estrasburg per l’impressor Lazarus Zetzner el 1598. En aquesta col·lecció es barregen les obres autèntiques amb d’altres d’apòcrifes, i així mateix hi trobem comentaris d’altres autors. L’antologia de Zetzner, en les seves diverses edicions, va constituir l’accés principal a l’obra de Ramon Llull per a bona part dels lectors i pensadors del segle XVII; Isaac Newton, per exemple, en posseïa un exemplar, al costat d’altres volums lul·lians. 164


< Estampa xilogràfica de Ramon Llull a la portadella

COSTURER I GARRIGA, Jaume. Disertaciones historicas del culto inmemorial del B. Raymundo Lullio ... y de la inmunidad de censuras que goza su dotrina: con un apendiz de su uida. Sacalas a luz la Vniuersidad Lulliana del Reyno de Mallorca ... En Mallorca ...: en la emprenta de Miguel Capò, 1700.

Exemplars a la BC La Universitat de Mallorca, de la qual el jesuïta Jaume Costurer (1657-1715) era catedràtic de teologia, va encarregar-li de respondre a les campanyes antilul·listes. En aquesta avinentesa, Costurer va redactar les Disertaciones historicas, que constitueixen la primera gran monografia sobre la història del lul·lisme. A la Biblioteca de Catalunya també es conserven, entre els documents que formen part del ms. 1131, algunes cartes que Costurer va intercanviar amb Jean Baptiste Du Sollier vers 1710-1713. 165


< Portada de 1708

D U S OLLIER , Jean Baptiste. Acta B. Raymundi Lulli ... Antuerpiae: typis Viduae Petri Jacobs, 1708.

Exemplars a la BC Text complet a Google Llibres El jesuïta belga Jean-Baptiste du Sollier (1665-1740), president de la Congregació dels Bol·landistes i editor de les Acta Sanctorum, va preparar aquestes Acta B. Raymundi Lulli ..., publicades a Anvers el 1708. El volum s’obre amb un gravat calcogràfic del retaule de la Trinitat complet, procedent de l’església del Sant Esperit de Palma. El retaule va ser retirat del seu lloc original el 1825 i posteriorment se’n van disgregar les diverses taules que el componien. La que representa Ramon Llull actualment forma part del Museu del Llibre Frederic Marès, de la Biblioteca de Catalunya. 166


< F. inicial del catàleg de l’obra de Llull

LLULL, Ramon. Beati Raymundi Lulli ... Operum tomus I... Moguntiae: ex Officina Typographica Mayeriana per Joannem Georgium Häffner, 1721-1742.

Exemplars a la BC L’edició moguntina, concebuda amb l’objectiu de difondre en llatí l’obra completa de Ramon Llull, va ser impulsada pel gran lul·lista alemany Ivo Salzinger (1669-1728). Salzinger va enviar corresponsals a les ciutats en què se sabia que hi havia fons lul·lians importants per tal que en traguessin còpies. La impressió de l’edició es va dur a terme a Magúncia amb el suport del príncep elector del Palatinat, i va ser continuada per deixebles de Salzinger després de la seva mort. Entre els anys 1721 i 1742 en van aparèixer vuit voluminosos toms, dels deu inicialment previstos; els dos restants, corresponents als toms 7 i 8, no es van arribar a imprimir. 167


De figura principiorum et significationem quae est T, p. 78 >

S ALZINGER , I VO . Praecursor introductoriae in Algebram speciosam universalem vel Artem magnam universalem sciendi & demonstrandi B. Raymundi Lulli Doctoris Illum. et Martyris… Moguntiae: ex Officina Typgraphica Mayeriana, per Joannem Georgium Haffner, 1723.

Exemplars a la BC Text complet a Google Llibres Aquest tractat lul·lià d’Ivo Salzinger (1669-1728) va aparèixer dins del tercer volum de la magna edició impresa a Magúncia, sota l’impuls del mateix Salzinger i amb la protecció del príncep elector del Palatinat. Se’n va fer un tiratge a part, que és el que aquí ressenyem. 168


169


Portada >

PASQUAL I FLEIXES, Antoni Ramon. Vindiciae Lullianae, sive Demonstratio critica immunitatis doctrinae ... ab erroribus eidem à Nicolao Eymerico impactis, à censuris ab Albitio Cardinali relatis; reliquisque aliorum lituris. Avenione: apud J. Garrigan, 1778.

Exemplars a la BC La publicació dels quatre volums de les Vindiciae Lullianae a Avinyó l’any 1778, obra d’Antoni Ramon Pasqual (1707-1791), ha estat sovint considerada el punt d’inici dels estudis crítics moderns sobre l’obra i la producció de Ramon Llull. 170


Portada >

LLULL, Ramon. Obras rimadas de Ramon Lull: escritas en idioma catalan-provenzal. Publicadas por primera vez con un artículo biográfico, ilustraciones y variantes y seguidas de un glosario de voces anticuadas por Gerónimo Rosselló. Palma: Imprenta de Pedro José Gelabert, 1859.

Exemplars a la BC Text complet a la Memòria Digital de Catalunya L’edició moderna de les obres de Ramon Llull té una primera fita amb les Obras rimadas publicades a Mallorca l’any 1859 per Jeroni Rosselló (1827-1902). Tal com afirmava l’editor, l’objectiu de la publicació era difondre l’obra de Llull i, específicament, reivindicar-lo com a autor literari. Durant la dècada dels cinquanta del segle XIX el moviment renaixentista havia anat adquirint presència, i Rosselló proposa Llull com a model literari. Amb aquesta finalitat, va recollir al volum una àmplia representació de la producció en vers del beat, que inclou obres de contingut líric, però també altres d’orientació més doctrinal. 171

Capítol 6 Bibliografia Joan Santanach

Capítol 5

Bibliografia Joan Santanach, filòleg Amb l’objectiu de facilitar la localització de les referències, hem distingit quatre apartats diferents en la bibliografia que s’inclou a continuació. 173

Bibliografia

En primer lloc, hi ha una selecció d’estudis sobre Ramon Llull, en què tant s’inclouen aportacions que a hores d’ara podem considerar clàssiques, pel paper destacat que han exercit en el progrés dels estudis lul·lians, com d’altres que ofereixen una versió actualitzada i posada al dia de la biografia i l’obra de l’escriptor mallorquí. A continuació hi ha un recull de materials, sobretot catàlegs i repertoris, en què es dóna compte dels fons lul·lians de la Biblioteca de Catalunya. En tercer lloc s’ofereix un ampli catàleg de les edicions modernes d’obres de Ramon Llull, ordenades per col·leccions. Finalment, hi ha una selecció de recursos electrònics referits a Ramon Llull localitzables a Internet. Aquesta bibliografia no pretén en cap cas ser exhaustiva, sinó únicament una breu aproximació significativa, a la qual pot recórrer el lector interessat en Llull i la seva producció. Per a un recull bibliogràfic complet, i constantment actualitzat, remetem a la Base de dades Ramon Llull, del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, en la qual es recull informació exhaustiva sobre estudis, edicions i fons antics de Ramon Llull conservats arreu del món. 174

Capítol 6 Bibliografia Estudis sobre Ramon Llull

175

Capítol 6 Bibliografia

Estudis sobre Ramon Llull BADIA, Lola. Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. 239 p. (Assaig; 10). 176

Estudis sobre Ramon Llull

BADIA, Lola; SANTANACH, Joan; SOLER, Albert. «La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes». Els Marges: revista de llengua i literatura. Núm. 87 (2009), p. 73-90. Disponible també en línia a: . [Consulta: 9 oct. 2015]. ‒«Per la lingua di Ramon Llull: un’indagine intorno ai manoscritti in volgare de prima generazione». Medioevo Romanzo. Vol. XXXIII (2009), p. 49-72.

‒«Els manuscrits lul·lians de primera generació als inicis de la scripta librària catalana». En: Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500). Edició d’Anna Alberni, Lola Badia i Lluís Cabré. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum; [Tarragona]: Publicacions URV, 2010. p. 61-90. [Primer Col·loqui Internacional del Grup Narpan «Cultura i literatura a la baixa edat mitjana», Barcelona, 22 i 23 de novembre de 2007].

‒«Ramon Llull, escriptor vernacle». En: Ramon Llull i el lul·lisme: pensament i llenguatge: actes de les Jornades en Homenatge a J.N. Hillgarth i A. Bonner. Edició a cura de Maria Isabel Ripoll i Margalida Tortella. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, 2012. p. 27-47. (Col·lecció Blaquerna; 10).

‒«Ramon Llull». En: Literatura medieval (I): dels orígens al segle XIV. Direcció: Lola Badia. Barcelona: Enciclopedia Catalana: Editorial Barcino: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 377-476. (Història de la literatura catalana; 1).

BATLLORI, Miquel. Ramon Llull i el lul·lisme. A cura d’Eulàlia Duran; coordinació de Josep Solervicens; pròleg d’Albert Hauf. València: 3 i 4, 1993. 519 p. (Biblioteca d’Estudis i Investigacions; 19). (Obra completa; 2). BLOOM, Harold. Ramon Llull and Catalan tradition = Ramon Llull und die Katalanische tradition = Ramon Llull i la tradició catalana = Ramon Llull y la tradición catalana. Traducció Dolors Udina, Tobias Bube i Daniel Alou. Barcelona: Institut Ramon Llull, 2006. 205 p. BONNER, Anthony. L’art i la lògica de Ramon Llull: manual d'ús. Traducció Helena Lamuela. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, DL 2012. XXVI, 373 p. (Col·lecció Blaquerna; 9). BONNER, Anthony; BADIA, Lola. Ramon Llull: vida, pensament i obra literària. 2a ed. Barcelona: Empúries, 1991. 190 p. (Les naus d’Empúries. Pal major; 2). BONNER, Anthony; RIPOLL PERELLÓ, Maria Isabel. Diccionari de definicions lul·lianes = Dictionary of Lullian definitions. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, DL 2002. 292 p. (Col·lecció Blaquerna; 2). CARRERAS I ARTAU, Tomás; CARRERAS I ARTAU, Joaquín. Historia de la filosofía española: filosofía cristiana de los siglos XIII al XV. Madrid: Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1939-1943. 2 vols. CIFUENTES I COMAMALA, Lluís. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, 2002. 410 p., [12] p. de làm. (Col·lecció Blaquerna; 3). 177


COURCELLES, Dominique de. La paraula arriscada de Ramon Llull: entre el judaïsme, el cristianisme i l'Islam. Prefaci d’Alain de Libera; traducció de Just M. Llorens. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012. 188 p. (Biblioteca Serra d’Or; 455. Història de les religions). DIPLOMATARI. Diplomatari lul·lià: documents relatius a Ramon Llull i a la seva familia. [Compilador]: J.N. Hillgarth; traducció de documents a cura de L. Cifuentes. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, 2001. 105 p. (Col·lecció Blaquerna; 1). FRIEDLEIN, Roger. El diàleg en Ramon Llull: l’expressió literària com a estratègia apologètica. Traducció de Raül Garrigasait. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, 2011. 412 p. (Col·lecció Blaquerna; 8). GALMÉS I SANXO, Salvador. Lul·lisme. Edició a cura de Pere Rosselló Bover. Barcelona: Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. 244 p. (Biblioteca Serra d’Or ; 191). (Obres Completes / Salvador Galmés i Sanxo; 3). GALMÉS DE FUENTES, Álvaro. Ramón Llull y la tradición árabe: amor divino y amor cortés en el “Llibre d’amic e amat”. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. 203 p. (Biblioteca general; 22). GAYÀ, Jordi. La teoría luliana de los correlativos: historia de su formación conceptual. Palma de Mallorca: Impresos Lope, 1979. 242 p.

HILLGARTH, Jocelyn N. Readers and Books in Majorca, 1229‑1550. Paris: Centre national de la recherche scientifique, 1991. 2 vols. (Documents, études et répertoires).

‒Ramon Llull i el naixement del lul·lisme. A cura d’Albert Soler, amb la col·laboració d’Anna Alberni i Joan Santanach. Barcelona: Curial [etc.], 1998. (Textos i estudis de cultura catalana; 61).

JORNADES INTERNACIONALS LUL·LIANES. Ramon Llull al s. XXI: actes de les Jornades Internacionals Lul·lianes, Palma, 1, 2 i 3 d'abril de 2004. Edició a cura de Maria Isabel Ripoll Perelló. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, cop. 2005. 358 p. (Col·lecció Blaquerna; 5). LLINÀS, Carles. Ars angelica: la gnoseologia de Ramon Llull. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2000. 381 p. (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 26). [Premi Joaquim Carreras i Artau 1996]. OBRADOR, Mateu. La nostra arqueología literaria: conferencia donada a l'Ateneu Barcelonès, dia 14 de Maig de 1904 y seguida de comentaris y notes bibliográfiques. Palma de Mallorca: Filles de J. Colomar, 1915. 115 p. 178


PERARNAU, Josep. «El manuscrit lul·lià «Princeps»: el del Llibre de contemplació en Déu de Milà». En: Studia Lullistica et Philologica: miscellanea in honorem Francisci B. Moll et Michaelis Colom. Palma de Mallorca: Maioricensis Schola Lullistica, 1990. p. 53-60.

‒De Ramon Llull a Nicolau Eimeric: els fragments de l'Ars amativa de Llull en còpia autògrafa de l'inquisidor Eimeric integrats en les cent tesis antilul·lianes del seu Directorium Inquisitorum: lliçó inaugural del curs acadèmic 1997-1998. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya: Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, 1997. 129 p.

PÉREZ MARTÍNEZ, Llorenç. Els fons manuscrits lul·lians de Mallorca: fons lul·lians a biblioteques espanyoles. Edició a cura d’Albert Soler. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, cop. 2004. 269 p. (Col·lecció Blaquerna; 4).

RAIMUNDUS LULLUS. Raimundus Lullus: an introduction to his life, works and thought. Edited by Alexander Fidora and Josep E. Rubio. Turnhout: Brepols, 2008. XIV, 564 p. (Corpus Christianorum. Continuatio mediaeualis; 214). (Raimundi Lulli Opera Latina, Supplementum Lullianum; 2). RUBIO, Josep E. Les bases del pensament de Ramon Llull: els orígens de l'art lul·liana. Pròleg d’Eusebi Colomer i Pous. València [etc.]: Institut Universitari de Filologia Valenciana [etc.], 1997. 221 p. (Biblioteca Sanchis Guarner; 35). RAMON. Ramon Llull, from the Ars magna to artificial intelligence. Alexander Fidora, Carles Sierra (eds.). Barcelona: Artificial Intelligence Research Institute, IIIA, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, DL 2011. 146 p. RAMON LLULL. Ramon Llull: història, pensament i llegenda. Comissari: Jordi Gayà; textos: Catalina Cantarellas ... [et al.]. Palma de Mallorca: Obra Social, Fundació “La Caixa”, 2008. 213 p. [Catàleg de l’exposició celebrada al CaixaForum Palma].

PRING-MILL, Robert D. F. Estudis sobre Ramon Llull. A cura de Lola Badia i Albert Soler. Barcelona: Curial [etc.], 1991. 358 p. (Textos i estudis de llengua catalana; 22).

RAMON LLULL I EL LUL·LISME. Ramon Llull i el lul·lisme: pensament i llenguatge: actes de les Jornades en Homenatge a J.N. Hillgarth i A. Bonner. Edició a cura de Maria Isabel Ripoll i Margalida Tortella. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, 2012. 406 p. (Col·lecció Blaquerna; 10).

RAIMUNDUS. Raimundus, christianus arabicus: Ramon Llull i l'encontre entre cultures. Textos: Albert Soler, Annemarie C. Mayer, Djamil Aïssan. Barcelona [etc.]: Institut Europeu de la Mediterrània, 2007. 183, 87 p. [Catàleg de l'exposició celebrada a Alger, Barcelona i Palma].

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. Ramon Llull i el lul·lisme. [Barcelona]: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Abadia de Montserrat, 1985. 463, XII p. (Biblioteca Abat Oliba; 37). (Obres de Jordi Rubió i Balaguer; 2). 179


RUIZ SIMON, Josep Maria. L'art de Ramon Llull i la teoria escolàstica de la ciència. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. 455 p.

‒«Joan Bonllavi, lul·lista i editor eximi». En: Miscel·lània Germà Colón. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Vol. 4, p. 125-150. (Estudis de llengua i literatura catalanes; 33).

SABER. El saber i les llengües vernacles a l’època de Llull i Eiximenis: estudis ICREA sobre vernacularització = Knowledge and vernacular languages in the age of Llull and Eiximenis: ICREA studies on vernacularization. Edició d’Anna Alberni ... [et al.]. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012. 400 p. (Textos i estudis de cultura catalana; 170).

‒«Difondre i conservar la pròpia obra: Ramon Llull i el manuscrit Lat. Paris. 3348A». Randa. Núm. 54 (2005), p. 5-29. Disponible també en línia a: . [Consulta: 9 oct. 2015].

SANTANACH, Joan. «Literatura i apologètica en Ramon Llull o De messies i profetes al Llibre del gentil e dels tres savis». En: El rei Jaume I: fets, actes, paraules. Germà Colón Domènech, Tomàs Martínez Romero (eds.). Castelló: Fundació Germà Colón Domènech; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. p. 185-201. (Col·lecció Germà Colón d’estudis filològics; 4). ‒«Ramon Llull i l’obscuritat que il·lumina: apunts sobre l’origen i la rendibilitat literària d’un recurs exegètic». Anuario de Estudios Medievales. Vol. 45/1 (gener-juny 2015), p. 331-354. Disponible també en línia: . [Consulta: 9 oct. 2015]. SOLER, Albert. «“Vadunt plus inter sarracenos et tartaros”: Ramon Llull i Venècia». En: Intel·lectuals i escriptors a la baixa edat mitjana. A cura de Lola Badia i Albert Soler. Barcelona: Curial: Abadia de Montserrat, 1994, p. 49-68.

‒«Estudi històric i codicològic dels manuscrits lul·lians copiats per Guillem Pagès (ca. 1274-1301)». Arxiu de Textos Catalans Antics. Vol. 25 (2006), p. 229-266. ‒«Els manuscrits lul·lians de primera generació». Estudis Romànics. Vol. 32 (2010), p. 179-214.

TRIAS MERCANT, Sebastià. Diccionari d'escriptors lul·listes. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma : Universitat de les Illes Balears, 2010. 481 p. (Col·lecció Blaquerna; 6). VEGA, Amador. Ramon Llull y el secreto de la vida. Madrid: Siruela, 2002. 311 p. (El árbol del paraíso; 26). VILLALBA I VARNEDA, Pere. Ramon Llull: vida i obres. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015-. Vol. 1 (1001 p.). YATES, Francis. Assaigs sobre Ramon Llull. Barcelona: Empúries, 1985. 219, [8] f. de làm. (Biblioteca universal Empúries; 25). 180

Capítol 6 Bibliografia Bibliografia sobre fons lul·lians de la Biblioteca de Catalunya

181


Bibliografia sobre fons lul·lians de la Biblioteca de Catalunya MASSÓ I TORRENTS, Jaume; RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. Vol. 1: ms. 1-154. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1989. 371 p. [Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. Núm. I-VII (1914-1927)]. MUSEU DEL LLIBRE FREDERIC MARÈS. Catàleg del Museu del Llibre Frederic Marès. A cura d’Anscari M. Mundó. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1994. 508 p. ROGENT, Elies; DURAN, Estanislau. Bibliografia de les impressions lullianes. Proemi, addicions i índex de Ramon d’Alòs-Moner. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1927. (Estudis de bibliografia lul·liana; 2). 182

Bibliografia sobre fons lul·lians de la Biblioteca de Catalunya

SANTANACH, Joan. «Perduts, amagats, retrobats: història de dos manuscrits de la Doctrina pueril». Els Marges: revista de llengua i literatura. Núm. 68 (2000), p. 106-117. Disponible també en línia a: . [Consulta: 9 oct. 2015]. ‒«Manuscrits lul·lians de la Biblioteca de Catalunya: testimonis de la Doctrina pueril (mss. 3187, 481 i 700)». Studia Lulliana, XLIV (2004), p. 95-107. Disponible també en línia a: . [Consulta: 9 oct. 2015]. SCHIB, Gret. «De infantium Doctrina, manuscrit núm. 682 de la Biblioteca de Catalunya». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Núm. 46, vol. 1 (1970), p. 400-412. SOBERANAS, Amadeu J.; BADIA, Lola. «Manuscrits lul·lians de la Biblioteca de Catalunya. I». Estudios Lulianos. Vol. 30, fasc. 2 (1990), p. 173-193. REPERTORI. Repertori de manuscrits catalans (1620-1714). Volum I: Barcelona: Biblioteca de Catalunya. Direcció: Eulàlia Duran; compilació a cura de Maria Toldrà; amb la col·laboració d’Anna Gudayol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2006. 681 p. (Memòries de la Secció HistòricoArqueològica; 71). 183

Capítol 6 Bibliografia Edicions d’obres de Ramon Llull per col·leccions

184


Edicions d’obres de Ramon Llull per col·leccions Obres de Ramon Lull: edició original feta en vista dels millors y més antichs manuscrits Doctrina pueril; Libre del orde de cavalleria, seguit d’una antiga versió francesa; Libre de clerecia; Art de confessió. Transcripció directa ab pròlech, variants y notes bibliogràfiques den M. Obrador y Bennassar. Palma de Mallorca: Comissió Editora Lulliana, 1906. XLI, 475 p. (Obres de Ramon Lull; 1). 185

Edicions d’obres de Ramon Llull per col·leccions

Libre de contemplació en Déu: escrit a Mallorca & transladat darabic en romanç vulgar devers l’any MCCLXXII. Transcripció directa ab facsimils y variants dels més vells manuscrits, proemi, notes y glossari den M. Obrador y Bennassar. Palma de Mallorca: Comissió Editora Luliana, 1906-1911. 7 vol. (Obres de Ramon Llull; 2-8). Les mencions de responsabilitat dels vols. 6-8 són per a Salvador Galmés; i dels vols. 3 i 8 per a Miquel Ferrà.

Libre de Blanquerna, escrit a Montpeller devers lany MCCLXXXIIII. Transcripció directa amb facsimils, proemi, mostres d’escriptura i variants dels més vells manuscrits per Salvador Galmés i en Miquel Ferrà. Palma de Mallorca: Comissió Editora Lulliana, 1914. XX, 512 p. (Obres de Ramon Lull; 9). Libre de sancta Maria; Hores de sancta Maria; Libre de Benedicta tu in mulieribus. Transcripció directa amb un facsímil, introducció, variants i mostres d’escriptura dels més vells manuscrits per Salvador Galmés. Palma de Mallorca: Comissió Editora Lulliana, 1915. XVII, 381 p. (Obres de Ramon Lull; 10).

Libre de demostracions, qui es una branca de la Art datrobar veritat, escrit a Mallorca devers l’any MCCLXXV. Transcripció directa, amb facsímils, proemi i variants dels més vells manuscrits per Salvador Galmés. Palma de Mallorca: Diputació Provincial de Balears: Institut d’Estudis Catalans, 1930. XVIII, 608 p. (Obres de Ramon Lull; 15). Art demostrativa; Regles introductòries; Taula general. Transcripció directa amb vint figures polícromes, proemi i variants per Salvador Galmés. Palma de Mallorca: Diputació Provincial de Balears: Institut d’Estudis Catalans, 1932. XXII, 534 p. (Obres de Ramon Lull; 16). Art amativa; Arbre de filosofia desiderat, escrits a Montpeller l’any MCCXC. Transcripció directa amb sis figures polícromes, proemi i variants per Salvador Galmés. Palma de Mallorca: Diputació Provincial de Balears [etc.], 1933. XXIV, 514 p. (Obres de Ramon Lull; 17).

Arbre de sciencia, escrit a la ciutat de Roma l'any MCCLXXXXV. Transcripció directa, amb facsímils, introducció, variants i mostres d’escriptura dels més vells manuscrits per Salvador Galmés. Palma de Mallorca: Comissió Editora Lulliana, 1917-1926. 3 vol. (Obres de Ramon Lull; 11-13).

L. dintencio; Arbre de filosofia damor; Oracions e contemplacions; Flors; Oracions de Ramon; Contemplatio Raymundi; Compendiosa contemplatio. Transcripció directa amb facsímils, proemi i variants dels millors mss. per Salvador Galmés. Palma de Mallorca: Diputació Provincial de Balears: Institut d’Estudis Balears, 1935. XLII, 460 p. (Obres de Ramon Lull; 18).

Proverbis de Ramon; Mil proverbis; Proverbis d ensenyament. Transcripció directa, amb facsímil, introducció i variants dels més vells manuscrits per Salvador Galmés. Palma de Mallorca: Diputació Provincial de Balears: Institut d’Estudis Catalans, 1928. XX, 404 p. (Obres de Ramon Lull; 14).

Rims. Transcripció directa, amb notícies preliminars i variants dels millors mss. per Salvador Galmés; pròleg del Dr. Ramon d'Alòs-Moner. Palma de Mallorca: Diputació Provincial de Balears: Institut d’Estudis Catalans, 1936-1938. 2 vol. (Obres de Ramon Lull; 19-20). 186


Començaments de medicina; Tractat d’astronomia. A cura de Lola Badia. Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 2002. XXI, 379 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 5). Libre de home; Libre de anima racional; Libre dels angels. Transcripció directa amb noticies preliminars i variants dels millors mss. per Miquel Tous Gayà; pròleg de Rafel Ginard Bauçà. Palma de Mallorca: Diputació Provincial de Balears: Institut d’Estudis Catalans, 1950. XXXIV, 380 p. (Obres de Ramon Lull; 21).

Començaments de filosofía. A cura de Fernando Domínguez Reboiras; amb la col·laboració d’Eugènia Gisbert. Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. XVIII, 194 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 6).

Nova edició de les obres de Ramon Llull (NEORL)

Doctrina pueril. Ed. crítica de Joan Santanach i Suñol. Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 2005. CXII, 305 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 7).

Llibre de virtuts e de pecats. A cura de Fernando Domínguez Reboiras. Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 1990. 309 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 1). [2a ed., revisada, 2008].

Romanç d’Evast e Blaquerna. Ed. crítica de: Albert Soler i Joan Santanach. Palma: Patronat Ramon Llull, 2009. 709 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 8).

Llibre del gentil e dels tres savis. A cura d’Antoni Bonner. Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 1993. LIV, 217 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 2). [2a ed. rev., 2011; 3a ed. rev., 2015].

Llibre de l’és de Déu; Llibre de coneixença de Déu; Llibre de Déu. Ed. crítica de Guillem Alexandre Amengual Bunyola. Palma: Patronat Ramon Llull, 2009. 189 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 9).

Llibre dels articles de la fe; Llibre què deu hom creure de Déu; Llibre contra Anticrist. A cura d’Antoni Joan Pons i Pons, Jordi Gayà Estelrich, Gret Schib Torra. Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 1996. XII, 166 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 3).

Llibre de meravelles. Ed. crítica de Lola Badia (dir.); Xavier Bonillo … [et al.]. Palma: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Patronat Ramon Llull, 2011-2014. 2 vol. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 10, 13).

Lògica nova: doctrina e manera d'aplicar lògica nova a la ciència de dret e de medicina. A cura d’Antoni Bonner. Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 1998. LIII, 186 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 4).

Hores de Nostra Dona Santa Maria; Desconhort de Nostra Dona. Ed. crítica de Simone Sari. Palma: Patronat Ramon Llull, 2012. 213 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 11). 187


Llibre d’intenció. Edició crítica de Maribel Ripoll Perelló. Palma: Patronat Ramon Llull, 2013. 227 p. (Nova edició de les obres de Ramon Llull; 12).

Editorial Barcino, publicacions lul·lianes Els nostres clàssics Poesies. Text, notes i glossari de Ramon d’Alòs-Moner. Barcelona: [s.n.], 1925. 188 p. (Els nostres clàssics. Col·lecció A; 3). [2a ed., 1928; Reimpr. 1980].

Doctrina pueril. A cura de Gret Schib. Barcelona: Barcino, 1972. 260 p. (Els nostres clàssics. Col·lecció A; 104). Arbre de filosofia d’amor. A cura de Gret Schib. Barcelona: Barcino, 1980. 188 p. (Els nostres clàssics. Col·lecció A; 117).

Llibre d’Amic e Amat; Llibre d’Ave Maria. Text per Marçal Olivar; introducció i notes per Salvador Galmés. Barcelona: Barcino, 1927. 158 p. (Els nostres clàssics. Col·lecció A; 14). [Reimpr. 1980 i 1985].

Llibre de l’orde de cavalleria. A cura d’Albert Soler i Llopart. Barcelona: Barcino, 1988. 245 p. (Els nostres clàssics. Col·lecció A; 127).

Libre de meravelles. A cura de Salvador Galmés. Barcelona: Barcino, 1931-1934. 4 vol. (Els nostres clàssics. Col·lecció A; 34, 38, 42 i 46-47). [Reimpr. 1982, 1984].

Llibre d’amic i amat. Ed. crítica d’Albert Soler i Llopart. Barcelona: Barcino, 1995. 310 p. (Els nostres clàssics. Col·lecció B; 13).

Libre de Evast e Blanquerna. A cura de Salvador Galmés. Barcelona: Barcino, 1935-1954. 4 vol. (Els nostres clàssics. Col·lecció A; 50-51, 58-59, 74 i 75). [Reimpr. 1981].

Llibre d’amic e amat. Ed. crítica d’Albert Soler i Llopart. Barcelona: Barcino, 2012. 345 p. (Els nostres clàssics. Col·lecció B; 13). 188


Biblioteca Barcino Llibre de contemplació: antologia. A cura de Josep Enric Rubio Albarracín. Barcelona: Barcino, 2009. 382 p. (Biblioteca Barcino; 5). Vida de mestre Ramon. A cura d’Anthony Bonner. Barcelona: Barcino, 2013. 109 p. (Biblioteca Barcino; 8). Text en llatí i traducció al català; introducció i notes en català

Raimundi Lulli Opera latina 213-239: Opera Messanensia. Ed. Johannes Stöhr. Palmae Maioricarum: Maioricensis Schola Lullistica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1959. X, 503 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 1). 240-250: Opera Messanensia; 251-280: Opera Tuniciana. Ed. Johannes Stöhr. Palmae Maioricarum: Maioricensis Schola Lullistica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1960. 568 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 2).

156-167: Parisiis anno MCCCX composita. Ed. Helmut Riedlinger. Turnhout: Brepols, 1978. XIV, 522 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 6) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 33). 168-177: Parisiis anno MCCCXI composita. Ed. Hermogenes Harada. Turnhout: Brepols, 1975. XII, 358 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 7) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 32). 178-189: Parisiis anno MCCCXI composita. Ed. Hermogenes Harada. Turnhout: Brepols, 1980. XII, 342 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 8) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 34). 120-122: in Monte Pessulano anno MCCCV composita. Ed. Alois Madre. Turnhout: Brepols, 1981. XXXVIII, 328 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 9) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 35). 14-117, 119: in Monte Pessulano anno MCCCIV composita. Ed. Louis Sala-Molins. Turnhout: Brepols, 1982. XXVIII, 420 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 10) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 36).

118: Liber de praedicatione. Ed. Abraham Soria Flores. Palmae Maioricarum: Maioricensis Schola Lullistica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1961-1963. 2 vol. (Raimundi Lulli Opera latina; 3-4).

135-141: in Monte Pessulano annis MCCCVIII-MCCCIX composite. Ed. Charles Lohr. Turnhout: Brepols, 1983. XXII, 384 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 11) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 37).

154-155: Opera Parisiensia anno MCCCIX composita. Ed. Helmut Riedlinger. Palmae Maioricarum: Maioricensis Schola Lullistica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1967. XV, 617 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 5).

123-127: Barcinone, in Monte Pessulano, Pisis annis MCCCV-MCCCVII composite. Ed. Alois Madre. Turnhout: Brepols, 1984. XLVII, 396 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 12) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 38). 189


134: Ars compendiosa Dei, in Monte Pessulano anno MCCCVIII composita. Ed. Manuel Bauzà Ochogavía. Turnhout: Brepols, 1985. XX, 339 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 13) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 39). 128: Ars generalis ultima, MCCCV-MCCCVIII, Lugduni anno MCCCV incepta, Pisis anno MCCCVIII ad finem perducta. Ed. Aloisius Madre. Turnhout: Brepols, 1986. XXXVIII, 535 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 76) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 75). 201-207: Summa Sermonum in Civitate Maioricensi annis MCCCXII-MCCCXIII composite. Edd. Fernando Domínguez Reboiras et Abraham Soria Flores. Turnhout: Brepols, 1987. cxv, 484 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 15) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 76). 190-200: Opera Viennae Allobrogum, in Monte Pessulano et in civitate Maioricensi annis MCCCXI-MCCCXII composite. Edd. Antoni Oliver et Michel Senellart et Fernando Domínguez Reboiras. Turnhout: Brepols, 1988. XXXII, 406 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 16) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 78). 76-81: Opera Parisiis annis MCCXCVII-MCCXCIX composite. Edd. M. Pereira et T. Pindl-Büchel. Turnhout: Brepols, 1989. XLVI, 462 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 17) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 79).

208-212: in Civitate Maioricensi anno MCCCXIII composite. Edd. Abraham Soria Flores, Fernando Domínguez Reboiras et Michel Senellart. Turnhout: Brepols, 1991. XXXII, 274 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 18) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 80). 86-91: Parisiis, Barcinonae et in Civitate Maioricensi annis MCCXCXIX-MCCC composite. Ed. Fernando Domínguez Reboiras. Turnhout: Brepols, 1993. LXI, 514 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 19) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 111). 106-113: in Monte Pessulano et Ianuae annis MCCCIIIMCCCIV composita. Ed. Jordi Gayà Estelrich. Turnhout: Brepols, 1995. LXVIII, 494 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 20) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 113). 92-96: in Civitate Maioricensis anno MCCC composite. Ed. Fernando Domínguez Reboiras. Turnhout: Brepols, 2000. XXXXVII, 424 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 21) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 112). 130-133: in Monte Pessulano et Pisis anno 1308 composita. Ed. Aloisius Madre. Turnhout: Brepols, 1998. XXIV, 367 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 22) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 114). 106-113: Ianuae et in Monte Pessulano anno 1303 composita. Ed. Walter Euler. Turnholt: Brepols, 1998. XXV, 291 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 23) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 115). 190


65: Arbor scientiae, Romae in festo sancti Michaelis archangeli anno MCCXCV incepta, in ipsa urbe Kalendis Aprilibus anni MCCXCVI ad finem perducta. Ed. Pere Villalba Varneda. Turnhout: Brepols, 2000. 3 vol. (Raimundi Lulli Opera latina; 24-26) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 180 A-C). 53: Tabula generalis, in mari in portu Tunicii in medio septembris anno MCCXCIII incepta, et in civitate Neapolis in octavis Epiphaniae anno MCCXCIV ad finem perducta. Ed. Viola Tenge-Wolf. Turnhout: Brepols, 2002. 204*, 260 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 27) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 181). 49-52: Liber de sancta Maria in Monte Pessulano anno MCCXC conscriptus, cui Liber de passagio Romae anno MCCXCII compositus necnon brevis notitia operum aliorum incerto tempore ac loco perfectorum adnectuntur. Edd. Blanca Garí et Fernando Domínguez Reboiras. Turnhout: Brepols, 2003. XXIV, 365 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 28) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 182). 46-48: Ars amativa boni et Quaestiones quas quaesivit quidam frater minor. Edd. Marta M.M. Romano et Francesco Santi. Turnhout: Brepols, 2004. XXIX, 518 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 29) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 183). 97-100: in Cypro, Alleas in Cilicia deque transmarinis veniente annis MCCCI-MCCCII compilata. Ed. Jaume Medina. Turnhout: Brepols, 2005. XLI, 244 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 30) Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 184).

12-15: Quattuor libri Principiorum. Ed. María Asunción Sánchez Manzano. Turnhout: Brepols, 2007. XLVIII, 576 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 31) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 185). 27: Ars demonstrativa. Ed. Josep Enric Rubio Albarracín. Turnhout: Brepols, 2007. LXXX, 343 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 32) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 213). 7-9: De doctrina puerili et Orationes et contemplationes intellectus. Ed. Jaume Medina. Turnhout: Brepols, 2010. XX, 620 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 33) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 215). 61-63: Annis 1294-1295 composita. Ed. Carla Compagno et Ulli Roth. Turnhout: Brepols, 2011. XVII, 366 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 34) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 246). 54-60: Annis 1294-1296 composita. Ed. Coralba Colomba et Viola Tenge-Wolf. Turnhout: Brepols, 2014. XLVII, 450 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 35) (Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 248). 44: Ars inventiva veritatis. Ed. Jorge Uscatescu Barrón. Turnhout: Brepols, 2014. CXXII, 513 p. (Raimundi Lulli Opera latina; 37) Corpus christianorum. Continuatio mediaevalis; 265). 191


Traducció de l’obra llatina de Ramon Llull Retòrica nova. A cura de Josep Batalla, Lluís Cabré i Marcel Ortín; amb una presentació de la col·lecció per Anthony Bonner; introducció a l’Art per Robert Pring-Mill. Turnhout: Brepols; Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2006. 148 p. (Traducció de l’obra llatina de Ramon Llull; 1). Llibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic; Llibre de la ciutat del món. Introducció, traducció i notes a cura de Lola Badia. Turnhout: Brepols; Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum; [Tarragona]: Publicacions URV, 2008. 288 p. (Traducció de l’obra llatina de Ramon Llull; 2). Disputa entre la fe i l’enteniment. Introducció, traducció i notes a cura de Josep Batalla i Alexander Fidora. Turnhout: Brepols; Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum; [Tarragona]: Publicacions URV, 2011. 278 p. (Traducció de l’obra llatina de Ramon Llull; 3).

Obres fora de col·lecció Obres essencials. Barcelona: Selecta, 1957-1960. 2 vol. (Biblioteca Perenne; 16-17). Obres selectes de Ramon Llull. Ed., introducció i notes d’Antoni Bonner. Mallorca: Moll, 1989. 2 vol. (Els treballs i els dies, 31-32). Ars brevis. Presentació d’Anthony Bonner. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009. 12 p., [30] f. (Ex-libris; 1). Facsím., Barcelona: Posa i Bru, 1481. 192

Capítol 6 Bibliografia Recursos electrònics

193


Recursos electrònics AUGSBURG. The Augsburg web edition of Llull’s electoral writings [en línia]. Augsburg: Institut für Mathematik, Universität Augsburg, 2015-. . [Consulta: 19 oct. 2015]. Pàgina web dedicada als escrits electorals de Llull, amb facsímils, transcripcions i traduccions de les tres obres en què Llull exposa la seva proposta electoral: l’Artifitium electionis personarum, el cap. 24 del Romanç d’Evast e Blaquerna i De arte electionis. 194

Recursos electrònics

AULA LUL·LIANA DE BARCELONA. Aula Lul·liana [en línia]. Barcelona: Aula Lul·liana de Barcelona, 2007-. . [Consulta: 19 oct. 2015]. Pàgina web d’Aula Lul·liana de Barcelona, dedicada a promoure els estudis lul·lians, en la qual participen la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Facultat de Teologia de Catalunya.

BASE. Base de dades Ramon Llull (Llull DB) [en línia]: Centre de Documentació Ramon Llull. Dir.: Anthony Bonner; coord.: Lola Badia i Albert Soler; programador informàtic: Miquel Hernández. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2002-. . [Consulta: 19 oct. 2015]. Base de dades que conté tota la informació sobre les obres de Ramon Llull: els manuscrits que se’n conserven, les edicions antigues i modernes que se n’han publicat; els catàlegs, notícies i inventaris que se n’han elaborat des d’abans de la mort de Llull i fins a l’actualitat, i també sobre autors lul·listes, copistes, possessors de manuscrits o editors antics vinculats a les obres de Llull.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ RAMON LLULL. Centre de Documentació Ramon Llull [en línia]. Barcelona: Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, 10 oct. 2015-. . [Consulta: 19 oct. 2015]. Pàgina web del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, dedicat a promocionar la recerca especialitzada sobre Ramon Llull i el seu context, i difondre’n els resultats. A més de l’edició de l’obra catalana de Llull, custodia i actualitza la Base de dades Ramon Llull, el Diccionari del català antic i la base de dades Sciència.cat.

ENSENYAT, Gabriel. «Ruta de Ramon Llull» [en línia]. En: Itineraris històrics a les Illes Balears. . [Consulta: 19 oct. 2015]. GAYÀ ESTELRICH, Jordi. Jordi Gayà2.eu [en línia]: pàgina personal de Jordi Gayà Estelrich. . [Consulta: 19 oct. 2015]. Pàgina del lul·lista Jordi Gayà, en elaboració. Actualment conté informació sobre la biografia de Llull, i és previst que n’hi inclogui sobre les seves obres i el seu pensament. S’hi recull la bibliografia lul·liana de l’autor de la pàgina.

HANDSCHRIFTEN. Handschriften der lateinischen Werke des Raimundus Lullus [en línia]. Freiburg: Raimundus-LullusInstitut, cop. 2015-. . [Consulta: 19 oct. 2015]. Pàgina web amb informació, descripcions i reproduccions dels manuscrits que transmeten l’obra de Llull, principalment escrita o conservada en llatí.

INSTITUTO BRASILEIRO DE FILOSOFIA E CIÊNCIA RAIMUNDO LÚLIO. Instituto Brasileiro de Filosofia e Ciência Raimundo Lúlio [en línia]. São Paulo: Instituto Brasileiro de Filosofia e Ciência Raimundo Lúlio, cop. 1998-2015. . [Consulta: 19 oct. 2015]. Pàgina web de l’Instituto Brasileiro de Filosofia e Ciência Raimundo Lúlio, de São Paulo, dedicat a la recerca sobre l’obra de Ramon Llull, i a la traducció dels seus llibres al portuguès. Inclou el Corpus alquímic pseudo-lul·lià elaborat per la prof. Michela Pereira (Universitat de Siena). 195

Recursos electrònics

RAIMUNDUS-LULLUS-INSTITUT. Arbeitsbereich Quellenkunde der Theologie des Mittelalters (Raimundus-Lullus-Institut) [en línia]. Freiburg: Theologische Fakultät der Albert-LudwigsUniversität Freiburg, cop. 2015. . [Consulta: 19 oct. 2015]. MIÀS, Josep. «Ramon Llull» [en línia]. En: Autors. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. . [Consulta: 19 oct. 2015]. MULTIMÈDIA. Multimèdia Ramon Llull [en línia]. Barcelona: Projecte LletrA, la literatura catalana a internet. . [Consulta: 19 oct. 2015]. QUI. Qui és Ramon Llull? [en línia]: Centre de Documentació Ramon Llull. Elaboració i selecció dels textos: Lola Badia, Antoni Bonner i Albert Soler; amb la col·laboració de Joana Àlvarez. Barcelona: Universitat de Barcelona. . [Consulta: 19 oct. 2015]. Pàgina web introductòria sobre Ramon Llull i els seus llibres, la seva època, el seu pensament i la seva influència posterior.

Pàgina web del Raimundus-Lullus-Institut, vinculat a la Facultat de Teologia de la Universitat de Freiburg (Alemanya). Es tracta del centre dedicat als estudis lul·lians actualment més important. Entre altres activitats, s’encarrega de la publicació de l’obra llatina de Ramon Llull.

-«CCCM-Raimundi Lulli Opera Latina (ROL)» [en línia]. En: Turnhout: Corpus Christianorum, cop. 2007. . [Consulta: 19 oct. 2015]. RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. «Ramon Llull» [en línia]. En: Gran enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. . [Consulta: 19 oct. 2015]. RUTES. Rutes Ramon Llull [en línia]. Palma (Illes Balears): IRU, 2010-. . [Consulta: 19 oct. 2015]. 196

htt htt htt

htt

Biblioteca de Catalunya Carrer de l'Hospital, 56 08001 Barcelona Tel. 93 270 23 00 bnc.cat | [email protected] 197

Ramon Llull

Recommend Documents