Resposta Curricular pels alumnes Resposta amb TDAH: Adaptacions, Plans Individuals i Programes de Diversificació
Francesc Valverde Gálvez Associació APYDA Auditori Caixa Tarragona 13.03.2009 1
De què parlarem ? Concepte d’alumnes amb nee
Drets dels alumnes El Pla d’Atenció a la diversitat La Comissió d’Atenció a la diversitat
Adaptacions progressives del currículum Les Adaptacions pels alumnes amb TDAH Concepte de Pla Individual Components d’un Pla Individual
Els Programes de diversificació curricular 2
Legislació bàsica Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids. Decret Decr et 117/1984, 117/1984, de 17 d'abril, d'abril, d'ordenació d'ordenació de l'edu l'educació cació especial especial per a la seva integració dins del sistema educatiu ordinari. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. («BOE» 106, de 4-52006.) Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials Decret 143/2007, de 26 de juny pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria (DOGC núm. 4915, 29.06.2007) Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC núm. 4670, de 6.7.2006) Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria (DOGC núm. 5155, de 18.06.2008) RESOLUCIÓ de 30 de juny de 2008, per la qual s’aproven les inst in stru rucc ccio ions ns pe perr a l’organització i el fu func ncio iona name ment nt de dells ce cent ntre ress educatius públics d’educació secundària per al curs 2008-2009. 3
LOE:Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu
4
TÍTOL II Equitat en l’educació CAPÍTOL I Alumnat amb necessitat especí fica fica de suport educatiu.
Article 71. Principis. Dis ispo posa sarr els mititja jans ns ne nece cesssa sari riss pe perq rquuè to tott l’alumnat assoleixi el màxim desenvolupament:
personal, intel·lectual, social i emocional.
5
Tipologia d’alumnes amb necessitat de suport educatiu: Presenten necessitats educatives especials, Per dificultats específiques d’aprenentatge, Per les seves altes capacitats intel·lectuals, intel· lectuals, Perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, Per condicions personals o d’història escolar.
6
SECCIÓ PRIMERA. ALUMNAT QUE PRESENTA NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
Article 73. Àmbit. S’entén per alumnat que presenta necessitats educatives especials el que requereix, per un període de la seva escolarització o al llarg de tota l’escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta. 7
TÍTOL II Equitat en l’educació CAPÍTOL I Alumnat amb necessitat especí fica fica de suport educatiu
Article 71. Principis. Identificar aviat les necessitats educatives específiques de l’alumnat. S’ha de regir pels principis de normalització i inclusió. Garantir l’escolarització, regular i assegurar la participació dels pares o tutors en les decisions que afectin l’escolarització i el elss pr proc oces esssos edu duca catitius us d’aquest alumnat. L’assessorament individualitzat adequat, així com la informació necessària que els ajudi en l’educació dels fills. 8
TÍTOL II Equitat en l’educació CAPÍTOL I Article 72. Recursos. Disp Di spos osar ar de dell pr prof ofes esso sora ratt de le less es espe peci cial alititat atss co corr rres espo pone nent ntss i de professionals qualificats, així com dels mitjans i materials necessaris Dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat. Són els mateixos per als centres públics i privats concertats. Organització escolar i fer les adaptacions i diversificacions curriculars que calgui. Promoure la formació del professorat i d’altres professionals relacionada amb el tractament de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu. Col·laborar amb altres administracions o entitats públiques o privades sens se nsee àn ànim im de lu luccre re,, in inst stitituc ucio ions ns o as asssoc ocia iaccio ions ns,, pe perr fa faccililititar ar l’escolarització i una incorporació més bona d’aquest alumnat al centre educatiu. 9
SECCIÓ PRIMERA. ALUMNAT QUE PRESENTA NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
Article 74. Escolarització. Es regeix pels principis de normalització i inclusió i assegura la seva nodiscriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu, i es poden introduir mesures de flexibilització de les diferents etapes educatives, quan es consideri necessari. necessari . 10
Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat... Article 8 Dret a la formació
8.1 L’alumnat té dret a rebre una formació que li permeti aconseguir el desenvolupament integral de la se sevva pers pe rson onal alititat at,, di dint ntre re de dels ls pr prin inci cipi piss èt ètic ics, s, mo mora rals ls i so soci cial alss comunament acceptats en la nostra societat. soc ietat.
Article 9 Dret a la valoració objectiva objectiva del rendiment escolar
9.1 L’alumnat té dret a una valoració objectiva del seu progrés personal i rendiment escolar, per la qual cosa se dels ls cr crititer eris is i pr proc oced edim imen ents ts d’avaluació, l’ha d’informar de d’acord amb els objectius i continguts de l’ensenyament. 11
DISTRIBUCIÓ POBLACIÓ ESCOLAR CATALUNYA Alumnat
70 % (83 % OCDE) 25 % (12 % OCDE) 5 % (5 % OCDE) Alumnat amb TDAH*
92,23 % Mesures:
7,77 %
5 % personalitzad personalitzades es 25 % específiques (suports i reforços) 70 % generals
*Capdevila, Artigas i altres
12
El Pla d’atenció a la diversitat A fi de planificar i fer el seguiment de les actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat. El Dec ecre rett 14 1433/2 /20007 07,, de 26 de ju juny ny,, d' d'or ordden enac aciió de dels ls ense en seny nyam amen ents ts de l'l'ed educ ucac ació ió se secu cund ndàr ària ia ob obliliga gatò tòri ria, a, preveu a l'article 23.3 que cada centre ha d’establir els principis per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat. Aquests principis s'incorporaran al projecte educatiu del centre. És recomanable que els centres puguin recollir aquests principis en un pla d'atenció a la diversitat, que formarà part del PEC. Aquest pla inclourà totes les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives específiques de l'alumnat. 13
Aspectes importants cióó s’ s’hhan d’est staablir d' Els cri criter teris is d’avaluaci d'ac acor ordd am ambb el elss ob obje ject ctiu iuss programats i l’assoliment de les competències bàsiques i s’han de diversificar els procediments i les activitats d’avaluació. Potenciar l’autoavaluació i la coavaluació com a mesures de regulació de l'aprenentatge. Les mesures d’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat que s’han de planificar planificar a la mateix mateixaa aula no es limiten limiten al reforç reforç i ampliació ampliació d’aprenentatges. el fet d'aplicar estratègies de treball cooperatiu i la intervenció de més d’un professor o professora a l’aula permeten una atenció més personalitzada a l’alumnat en general. Complementàriament a les estratègies que ha d’adoptar el professorat a l’aula per atendre les necessitats de tot l’alumnat, els centres poden aplicar altres mesures organitzatives per atendre la diversitat a la part comuna del currículum, com ara agrupar els alumnes en les diferents matèries segons les diverses propostes didàctiques. 14
Adaptacions del currículum escolar + Ordinari Currículum Oficial
Projecte Educatiu del Centre: Pla d’Atenció a la Diversitat
Programació del grup - classe
Currículum diferenciat
Adaptacions
+ Adaptat
Plans Individuals
Programes de diversificació
Individualització 15
Plantejament de la programació Itinerari educatiu personal de l’alumne CB Transversals
CB Pròpies de l’àrea
Objectius
Act i Projectes
Criteris d’
Interdisciplinars
Avaluació
Act i Projectes disciplinars
Activitats
Criteris d’
Avaluació Criteris d’
Avaluació 16
El treball de les Competències bàsiques Competències bàsiques
Projectes Interdisciplinaris
Activitats UD àrees
Metodologies actives i flexibles
17
Què són les adaptacions curriculars? Una ad Una adap apta taci cióó cu curr rric icul ular ar s' s'en enté ténn co com m les successives adequacions que, a partir d'un currículum obert, realitza un centre o un professor per a concretar les directrius proposades per l'administració educativa, tenint present less ca le cara ract cter erís ístitiqu ques es i ne nece cess ssititat atss de dels ls seus alumnes i del seu context. 18
Què són les adaptacions curriculars? Les adaptacions curriculars son estratègies educ ed ucat ativ ives es pe perr fa faci cililita tarr el pr proc océs és d’ensenyamentaprenentatge amb alguns alumnes amb necessitats educatives especials. És una programació que conté objectius, continguts, orientacions metodològiques i materials adaptats a les necessititaats i avalu luaacions diferents per uns alumnes, i fins i tot per un centre específic.
19
Tipologia d’adaptacions curriculars 1. Adaptacions curriculars a l’AO:
Priorització del treball amb Competències claus
Priorització d'objectius Priorització de continguts Metodologies Formes d'avaluació.
Reeducacions d'aspectes bàsics
2. Programes de diversificació curricular 3. Plans Individualitzats 20
Elements que ens ajuden en la reflexió inicial Identificació (de les necessitats i dels recursos) Concreció d’estratègies organitzatives
Adaptacions curriculars Estratègies metodològiques Seguiment i avaluació de l’alumnat 21
Abans d’elaborar l’Adaptació 1.
Identificació (de les necessitats i dels recursos)
CONCRECIÓ D’INTENCIONS:
Què entenem per TDHA? Tots entenem el mateix quan parlem? En què és diferent l’alumne?
DETECCIÓ DE NECESSITATS
Quines necessitats té aquest alumne? Quines priortitzem ? Com les abordem? ESTRETEGIES D’ACCIÓ Què puc fer per donar solució a les seves necessitats? ANÀLISI DE RECURSOS De quins recursos disposem? Com els utilitzarem? MECANISMES REGULADORS Què puc fer per millorar ? Què he de modificar?
22
Aspectes importants Qui l’elabora ?
El mestre/a o professor/a a l’aula amb l’ajut si s’escau del delss esp especi eciali alist stes es d’educació especial (MEEE, MPT, PPP i EAP).
Quina durada té ?
El temps imprescindible per poder millorar les NEE 23
Alguns elements que ens poden ajudar:
POSSIBLES FÓRMULES METODOLÒGIQUES
Mètode de projectes Racons Tallers Plans de treball ....
POSSIBLES FÓRMULES ORGANITZATIVES: D’atenció a l’alumne
Individual o en petit grup Dins o fora de l'AO.
Intervenció de dos mestres a l’aula
Grups de reforç reduïts Agrupaments flexibles etc.
24
Les Adaptacions dels alumnes amb TDAH
25
Aspectes importants importants en la resposta educativa a l’aula L’organització de les tasques El control del moviment Les tècniques de relaxació Exercicis específics d’atenció L’autoestima El processament de la informació El treball de la percepció 26
Aspectes importants en la resposta educativa a l’aula El raonament abstracte La imaginació La modificació de conducta El treball dels hàbits d’ordre, saber esperar, tolerància, constància, esforç, Control d’estímuls Canvis freqüents en les rutines de treball 27
Les adaptacions pels alumnes amb TDAH poden incloure: Una barreja d'activitats d'alt i baix interès; és convenient començar per les menys atractives, deixant les més agradables per al nen/a per a després a manera de premi. Materials informàtics d'aprenentatge, l'ús de novetats i jocs que capten el seu interès, La simplificació i augment de presentacions visuals. L'ensenyança de destreses per a l'organització i estudi, sempre de manera aplicada a les tasques concretes.
28
Les adaptacions poden incloure: L'ús d'estratègies mnemotècniques L'ús de referències visuals per a la instrucció auditiva. El treball en grup i l'aprenentatge cooperatiu Les modificacions de l'ambient: el lloc on han de treballar que sigui espaiós, la quantitat de llum de l'aula, els distints agrupaments, la proximitat al professor i el permanent contacte visual amb ell i amb les tasques, el control dels dels elements que el poden distreure. 29
Les adaptacions poden incloure: Atenció amb les tasques per a casa: S'ha de disminuir la seva quantitat. Comproveu que sap resoldre-les abans en classe, no maneu el que hagi quedat incomplet en l'aula, expliqueu a la família com l’implicarà i el seu grau grau de control sobre l'execució dels deures (intentar que siguin el mínim, els deures són el malson de les famílies i motiu de problemes permanents) Premieu la seva realització abans que la seva correcta competència 30
La relació amb l’alumne Reforç positiu davant del treball en les tassque ta uess re real alititzzad adees, va vallor oran antt mo mollt el treball fet i obviant el que encara no s’ha finalitzat. (l’ampolla mig plena) Apropar les experiències positives de l’alumne al treball de l’aula.
31
ABANS DE REALITZAR EL PI Les modificacions successives del programa ordinari com a filtre previ abans de realitzar u n P I , e n s h a n d e p e rm e t r e e l u d i r u n enfocament automàtic de l’elaboració dels PI pels alumnes amb NEE.
32
Alguns documents interessants: L’ALUMNE AMB TDAH: GUIA PRÀCTICA PER A EDUCADORS. EDUCADOR S. Fundació Adana
33
Els Plans Individua Individuals ls
Model M.4. Documentació per orientar l'elaboració de plans individualitzats.pdf
34
Principis bàsics de l’atenció a la diversitat 1. Mesu Mesura ra excepcio excepcional: nal: esgot esgotades ades les altre altress mesures mesures.. 2. Document on es recull la programació personalitzada. 3. Proposta de treball contextual, funcional i concreta. Les propostes generals d’aula per a tot l’alumnat són el referent de les decisions sobre la planificació personalitzada.
35
35
PRINCIPIS BÀSICS DE L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT PRINCIPIS: EXCEL·LÈNCIA I EQUITAT ACTUACIÓ: PREVENCIÓ I INCLUSIÓ Eixos de treball: • Èxit (progr (progrés) és) de tot tot l’alumn l’alumnat. at. • Augmentar Augmentar l’aut l’autonomi onomiaa de de centres, centres, equips direc directius tius i professorat. • Evitar tràmits administratius innecessaris.
36
DEFINICIÓ Un pla individualitzat és la programació de les activitats escolars i dels ajuts necessaris perquè un det eteerminat alumne amb grans dificultats per seguir el currículum i per participar en les activitats generals, i per al qual no són suficients les mesures ordinàries ersi sittat at,, pu pugu guii ac acccedi dirr als d’atenció a la diver aprenentatges, progressar-hi i participar en les activitats ordinàries. 37
CARACTERÍSTIQUES El pl plaa individualilittzat podrà tenir la dura radda que determini l’equip que l’elabora o la que hagi previst el centre en el seu pla d’atenció a la diversitat. És aconsellable, però, que abasti un curs acadèmic com a màxim. L’elaboració d’un pla individua ualilittzat es pot fer a dema de mand ndaa de dell tu tuto torr o qu qual alssev evol ol al altr tree pr proofe fesssor si identifica que per, a un determinat alumne, no basten les mesures ordinàries d’atenció a la diversitat. La petició s’adreçarà a la comissió d’atenció a la diversitat del centre, que valorarà i farà les orie or ient ntaaci cion onss nec eces esssàr àrie iess per def efin inir ir la re resp spos osta ta educativa més idònia per a l’alumne/a. 38
ASPECTES DESTACATS Per a l’aplicació d’un pl plaa in indi divid vidua ualit litza zatt caldrà l’acord del pare, mare o tutor/a legal de l’alumne, als quals s’informarà i demanarà la participació en les decisions que es prenguin i se’ls lliurarà una còpia del pla individualitzat . Trimestralment se’ls in info form rmar aràà de l’evolució del desenvolupament del pla i dels canvis proposats, en cas que fossin necessaris. L’aprovació del pla correspon al director o directora, previ vistiplau de la comissió d’atenció a la diversitat. En l’expedient de l’alumne/a hi ha de constar una còpia del pla. 39
DESTINATARIS Alumne/a que per les seves condicions o circumstàncies personals les mesures d’atenció a la diversitat previstes a la programació general del grup classe són insuficients per al seu progrés. Les situacions de l’alumnat que ha de cursar els estudis amb PI són molt diverses. Inclouen també situacions d’alumnat nouvingut. Aque Aq uest st pl plaa po pott co comp mpor orta tar, r, de fo form rmaa ex extr trao aord rdin inàr ària ia i justificada, que no cursi determinades àrees o matèries curriculars, parcialment o en la seva totalitat. 40
PROCEDIMENT 1. La CAD promou el pla individualitzat. 2. El tu tuttor or/a /a és el coo oorrdi dinnad ador or//a del pl plaa i re resp spon onsa sabl blee de l’elaboració i el seguiment. 3. Col·laboren l’equip docent, altres professionals del centre i els serveis educatius. 4. Si el centre docent ho considera necessari poden participar altres professionals d’altres àmbits (social, salut, etc.). 5. Participació de pares o mares i l’alumne/a, si la seva edat i les circumstàncies personals ho aconsellen. 6. El pla indiv individuali idualitzat tzat l’aprova el director/a del centre.
41
41
UN PLA INDIVIDUALITZAT HA D’INCLOURE: a). Avaluació inicial:
Valoració psicopedagògica Avaluació d’aprenentatges: identificació de les habilitats de l’alumne en els diferents àmbits i matèries curriculars
b). Programa de treball:
Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de diferents àmbits i matèries curriculars. Altres objectius d’aprenentatge, com ara habilitats personals i socials i d’autonomia executiva. · Activitats que ha de realitzar l’alumne, materials a utilitzar, emplaçament i responsable (aula ordinària, grup reduït, sessions individuals amb fisioterapeuta, logopeda...) 42
UN PLA INDIVIDUALITZAT HA D’INCLOURE: c). Quadre horari setmanal de l’alumne d). Criteris d’avaluació de l’alumne i del programa e). Calendari de control i seguiment del pla individualitzat individualitzat per part de l’equip f). Nom del professor responsable i de la resta de membres de l’equip 43
ORIENTACIONS SOBRE EL CONTINGUT Dades identificatives Justificació Competències bàsiques i objectius prioritaris Criteris d’avaluació Quadre horari setmanal de l’alumne/a. Suports
Seguiment del pla individualitzat Professionals que hi participen constància de la participació de la família i del seu coneixement del pla 44
44
L’AVALUACIÓ L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats educatives especials ha de seguir el mateix procés que la resta d’alumnat ordinari.
Els Plans Ind ndiv iviidu duaals ha hann d’esdevenir el referent per a l’l’av aval aluuac aciió d’ d’aq aquues estt alumnat, tenint en compte, en el marc dels objectius del curs, del cicle i de l’etapa. 45
QUÈ AVALUAR ? L’assoliment de les competències bàsiques (la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, l’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i l’autonomia en el treball escolar), que afavoreixen per a el l’autonomia l’aprenentatge, desenvolupamentt personal i social. desenvolupamen La co comi miss ssió ió d’avaluació, amb la col ol·la ·labo bora racció de l’EAP, ha de fer el seguiment dels aprenentatges dels alumnes i adoptar les decisions que corresponguin en funció de l’atenció educativa que es dóna a l’alumne/a, procurant sempre la màxima parti pa rtici cipa pació ció de l’alumnat en els entorns i grups ordinaris. 46
Els Programes de Diversificaci Diversificacióó Curricular
47
Programes de diversificació curricular. Per a l’alumnat que ho necessiti, un cop exhaurides i havent resultat insu in sufifici cien ents ts le less me mesu sure ress pr prev evis iste tess a l’apartat ant anteri erior, or, els cen centre tress doce do cent ntss po pode denn or orga gani nitz tzar ar pr prog ogra rame mess flflex exib ible less de di dive vers rsifific icac ació ió curricular per tal de facilitar l’assoliment dels objectius generals, les competències bàsiques i l’obtenció del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria Mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establert amb caràcter general i una metodologia específica i personalitzada personalitzada.. Elss pr El prog ogra rame mess s' s'em emma marq rque uenn en tr tres es gr gran anss àm àmbi bits ts:: un àm àmbi bitt de caràcter lingüístic i social; un àmbit científic i tecnològic; i un àmbit pràctic, que es podran desenvolupar, també, agrupant-los mitjançant proj pr ojec ecte tess in inte terd rdis isci cipl plin inar aris is.. L' L'al alum umna natt cu curs rsar aràà un mí míni nim m de tr tres es matèries del currículum ordina narri en un grup ordinari del curs corresponent. Aquests programes els ha d’elaborar cada centre tal com s’estableix en el Decret 143/2007. 48
A qui va adreçat ? En els programes de diversificació curricular hi pot participar l’alumnat des del tercer curs d’educació secundària obligatòria, després de l’oportuna avaluació i a proposta dels equips docents. També hi poden participar els nois i noies, un cop escoltat l’alumne i la família, que han cursat segon curs però no estan en condicions de passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa. Elss pr El prog ogra rame mess de di dive vers rsifific icac ació ió cu curr rric icul ular ar ha hann de tenir una durada d’un o dos cursos escolars. Per a l’alumnat que s’incorpora en acabar el segon curs han de tenir una durada de dos cursos. 49
Com s’avaluen ? L’avaluació del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat, com la de la resta, ha de ser contínua i diferenciada segons els diferents àmbits, projectes interdisciplinaris i matèries del programa. Call qu Ca quee el con onju junt nt del pr prof ofeess ssor orat at que im impa part rteeix ense en sennya yame ment ntss de dell pr prog ogra rama ma fa facci l’avaluació de manera col·le ·leggia iadda, coordi dinnada per la persona responsable de la tutoria. En le less se sess ssio ions ns d’avaluació, quan el progrés de l’alumnat no respongui als objectius previstos en el progra pro grama ma de div divers ersific ificaci acióó cur curric ricula ularr co corre rrespo sponen nent,t, cal adoptar les mesures educatives pertinents, les quals queden recollides en la programació general del programa i referides a l’alumne/a en qüestió. 50
En funció del resultat.... Si en fifina nalilitz tzar ar el pr prim imer er cu curs rs de dell pr prog ogra rama ma l’equip docent considera que l’alumne o alumna ha assolit de manera suficient els objectius i les competències bàsiques, i sempre que aquesta mesura afavoreixi el seu desenvolupament escolar i personal, l’esmentat equip pot decidir que realitzi el quart curs seguint el currículum general a l’aula ordinària, si cal, amb les adaptacions oportunes. L’alumnat que en acabar el programa no estigui en condicions d’obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d’edat establerts en l’article 1.11 de 1. dell Re Reia iall de decr cret et 16 1631 31/2 /200 006, 6, pe pell qu qual al s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació secundària obliliga ob gatò tòri ria, a, po pott ro roma mand ndre re un cu curs rs mé méss en el pr prog ogra rama ma de diversificació curricular. 51
Per finalitzar... Un element molt important és l’actitud positiva de mestres i professors davant de les dificultats de l’alumne/a amb TDHA. Els Plans individualitzats poden ser un instrument de gran ajuda per l’acreditació dels alumnes amb TDHA. En definitiva, la clau és el treball de tots els professionals en equip i sobretot amb el suport de la família, fent una pinya. 52
On puc trobar el material? http://www.xtec.cat/~fvalverd Per contactar: e-mail: francescvalverd
[email protected] [email protected]
53
