Les malalties infeccioses
Les malalties infeccioses Són les malalties causades per microbis, és a dir per organismes microscòpics. Els principals principals tipus de microbis patògens (microbis que poden produir malalties) són: els virus, els bacteris, els protozous, els fongs i els cucs.
icroorganismes Microorganismes
patògens
Malalties
infeccioses causades per virus:
l'aparell digestiu. Galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció de fetge). De
de la cavitat nasal acompanyada de mucositat). Grip (infecció que també pot afectar a les vies respiratòries però que a diferència del refredat dóna lloc a dolor muscular i febre alta). De
l'aparell respiratori.
R efredat efredat (infecció
Del
sistema immunològic. SIDA (infecció i destrucció de limfòcits).
Del
sistema nerviós.
H erpes erpes
zoster (dóna lloc a dolor intens i una erupció
vesicular que segueix el mateix recorregut que la via nerviosa infectada). Està causada pel mateix virus que provoca la varicel·la. tot el cos. X arampió arampió (erupcions cutànies, febre alta, tos i conjuntivitis). Rubèola (erupcions cutànies i una mica de febre). Varicel·la (Febre i pústules que després donen lloc a crostes. És pròpia dels nens). Verola (Febre alta, mal de cap, muscular i abdominal, i pústules en la pell). Ràbia
De
(Provoca inflamació cerebral)
Virus
de la grip
Virus
Virus VIH
de la varicel·la
Virus
de la grip A N1H1
Virus
Malalties De
infeccioses causades per bacteris:
Apendicitis (infecció ( infecció de l'apèndix), l'aparell digestiu. Càries dental, Apendicitis
Úlceres pèptiques (estómac i intestí), Salmonelosis (diarrees), Còlera (forts diarrees i vòmits). De l'aparell respiratori. Sinusitis, Amigdalitis, Faringitis, Laringitis, Bronquitis, Pleuritis (pleures), Pulmonia, Tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació form ació de cavernes en els pulmons), pulm ons), Tos Tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits). De l'aparell excretor . Uretritis (infecció de la uretra) i Cistitis (infecció de la bufeta de l'orina) De l'aparell locomotor . Tètan (produeix contracció muscular espasmòdica). De l'aparell reproductor . Sífilis (nafres en els genitals), Gonorrea (secreció groga). Del sistema nerviós. Meningitis (mal de cap, febre alta, vòmits i rigidesa en el clatell). De tot el cos. Septicèmia (infecció estesa per tot el cos), Tifus (febre, mal de cap i erupció cutània rosada).
Bacteris del còlera
Bacteris de la tuberculosi
Bacteris de la meningitis
Malalties
infeccioses causades per protozous.
la sang. Paludisme o malària. Febre elevada intermitent produïda pel protozou P lasmodium lasmodium, que viu en les aigües dolces De
i estancades estancades dels països càlids i que és transmès per la picada del mosquit Anopheles. Trastorn del sistema sistema nerviós . Malaltia del somni. Trastorn nerviós a causa pel protozou T rypanosoma que és transmès per
Del
la "mosca tsé-tsé" que viu a Àfrica. De
l'aparell digestiu . Disenteria amebiana. Diarrea intermitent
pròpia de les zones tropicals provocada pel protozou E ntamoeba. Es diferencia de les diarrees bacterianes en l'absència de febre.
Tripanosoma: protozou responsable de la malaltia de la son
Plasmòdium: protozou responsable de la malària o paludisme
Malalties De
infeccioses causades per fongs o micosis
zones cutànies externes. T i i nyes. Són infeccions que afecten a la
pell, les ungles o el pèl. La més coneguda és la cridada "peu d'atleta" que principalment afecta a la pell que hi ha entre els dits del peu, provocant descamacions i picors. De
zones cutànies internes. C andidiasis . Infecció cutània amb
irritació i picor. picor. Sol afectar la vulva en les dones i el gland en els homes. També També l'anus dels nens i a la zona inguinal, axil·lar axil·lar i interdigital dels adults.
Fong del peu d¶atleta
Candidiasi bocal
EL SISTEMA IMMUNITARI
Els
mecanismes de defensa
La lluita contra els microbis patògens està basada en les barreres b arreres defensives, en l'acció dels macròfags, en la resposta immune i en l'ús de medicaments. La pell Barreres externes Les mucoses Els mecanismes de defensa
Fagòcits (macròfags) Barreres internes Limfòcits (resposta immune) Ús de medicaments
Les barreres externes per a evitar les infeccions: La
pell. Presenta una capa externa de cèl·lules mortes superposades
infranquejable per als microbis i que al desprendre's provoca la seva eliminació. A més, en les seves capes profundes presenta glàndules sebàcies que secreten una substància greixosa (sèu) que juntament amb la suor forma el mantell àcid-gras que manté la pell impermeable evitant així l'entrada de microbis. Les
cèl·lules de la mucosa de les fosses nasals, dels ulls, l¶anus, la
uretra i la vagina secreten substàncies que poden ser letals l etals per als microorganismes. La
saliva i les glàndules lacrimals. Produeixen un líquid que impedeix
la multiplicació de gèrmens. Les
glàndules gàstriques secretores d'àcid clor hí dric. Aquest àcid, hí dric
necessari per a fer la digestió, elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments.
Les barreres internes: internes: L'acció dels fagòcits
Els fagòcits són una classe de glòbuls blancs de gran mida m icroorganismes ingerint-los. ingerint-los. (macròfags) que destrueixen els microorganismes Quan es produeix una ferida els macròfags existents en els teixits infectats fagociten microbis i impedeixen la seva entrada en l¶interior del cos.
Dos macròfags fagocitant bacteris
Macròfag fagocitant un bacteri
Macròfags atacant una larva de cuc
Aleshores es produeix la inflamació de la zona, reacció consistent en què els capil·lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la consegüent inflor). A més, certes certes substàncies produïdes pels microbis irriten les l es terminacions nervioses i apareix dolor dol or,, altres substàncies provoquen una pujada de la temperatura i els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).
La respost resposta a immune o reacció reacció antigen antigen - anticòs anticòs La resposta immune espontània.
Si la infecció progressa i arriba a la sang es produeix la resposta immune o reacció antigen-anticòs. Un antigen és qualsevol substància que provoca la síntesi de anticossos. Un anticòs és una proteïna específica sintetitzada per un tipus de glòbuls blancs denominats limfòcits, davant la presència d'un determinat antigen. Per a cada antigen se sintetitza sintet itza un tipus d'anticòs específic que s'uneix a ell el l i ho desactiva.
Glòbul blanc
Limfòcit vist al microscopi òptic
Limfòcit humà
Els limfòcits T reconeixen els antígens superficials dels microbis i els limfòcits B alliberen anticossos a la sang
El
sistema immunitari
El sistema immunitari està format pels òrgans on es produeixen els glòbuls blancs i s¶hi acumulen. Els limfòcits es produeixen en: la medul·la òssia els ganglis limfàtics el tim les plaques de Peyer intestinals les amígdales en la melsa.
Sistema immunitari
Natural (immunitat permanent després de passar una malaltia)
Activa Artificial (immunitat obtinguda per vacunació)
La immunitat La del fetus durant l¶embaràs (rep anticossos de la mare a través de la placenta)
Passiva
La del nadó durant l¶alletament (rep anticossos en ingerir el calostre de la llet)
Seroteràpia (injecció d¶anticossos un cop infectat)
Observació
microscòpica de les cèl·lules de la sang humana
a: Glóbulos rojos o eritrocitos b: Glóbulo blanco: Neutrófilo c: Glóbulo blanco: Eosinófilo d: Glóbulo blanco: Linfocito
Fotografia de microscòpia electrònica d¶un leucòcit entre eritròcits
Glòbuls vermells, hematies
o eritròcits
tenyits de color vermell per l¶eosina. No tenen nucli i són més prims pel centre que per les bores.
Els glòbuls blancs o leucocits s¶identifiquen fàcilment per la presencia de nucli, tenyit de blau por la hematoxilina. Hi ha diverses classes de leucòcits: Limfòcits:
de mida aproximada al dels glòbuls vermells, tenen un sol núcli que ocupa casi tot el glòbul.
Polimorfonuclears:
nucli fragmentat
