Guia estimulació del llenguatge_La Brúixola

1

Guiaestimulaciódelllenguatge.

El llenguatge oral és una funció i una destresa que s’aprèn de manera natural, per una sèrie d’intercanvis amb l’entorn social. L’adquisició del llenguatge és un procés evolutiu que segueix el seu propi ritme curs; i aquests no són iguals per a tots/es els/les nens/es. Que els nostres fills/es pronunciïn bé i articulin bé els sons, així com produeixin frases i formes gramaticals correctes, depèn, en gran mesura que nosaltres, com a pares i mares, oferim uns models correctes de pronuncia. En el control de l’articulació intervé decisivament l’oïda, la respiració, el buf i la capacitat de mobilitat dels òrgans bucofonadors (llengua, llabis, paladar...).

- El llenguatge és l’ éssers humans.

de comunicació més important que tenim els

-

Un adequat és decisiu per a l’estructuració del pensament i l’acció del/a nen/a, per estructurar la seva personalitat i el comportament amb els demés, i és el principal medi d’informació i transmissió de la cultura.

-

L’ és el context clau, decisiu i insubstituible per a l’estimulació i desenvolupament del llenguatge del/a nen/a.

- El llenguatge s’

en tres dimensions.

- La dimensió més important es refereix a les diferents que acompleix el llenguatge: demanar, donar explicacions, expressar sentiments, etc. - Una segona dimensió es refereix al vocabulari, les que fem servir en el nostre llenguatge.

que comprenem i

- Per últim, la que es refereix a l’ parla i a l’ de les paraules en la frase.

de tots els sons de la

La Brúixola e-mail: [email protected] blog: labruixolalogo.blogspot.com

- Hem de

amb el/la nen/a i deixar que ens parli amb

- Parlar-li

.

i de manera clara.

- Parlar-li tan sovint com sigui possible. - Hem de parlar

i no imitar la seva parla.

- Imitar i interpretar els actes que fa el/la nen/a. -

. Sovint el silenci és sinònim de pensament. El procés de raonament dels infants és més lent. Cal donar temps per a que s’expressin.

- Hem d’intentar que el/la nostre fill/a senti que el comprenem, hem de fer esforços per compendre’l i que no se senti frustrat/da. - Sempre que el nen/a iniciï una conversa, hem d’intentar que aquesta es mantingui el major temps possible. -

els seus avenços i li donarem el segueixi perfeccionant.

perquè els

- És important aprofitar totes les ocasions en les quals el/la nen/a gaudeix amb nosaltres per parlar amb ell/a, jugar, llegir contes, dibuixar... - Buscarem que estimulin el llenguatge espontani. Si és possible, activitats atractives i motivadores que provoquin llenguatge en el/la nen/a. - Parlar-li de persones, llocs, fets que estiguin qual habitualment es troba el/la nen/a. Situacions d’aquí i ara. - La televisió

en el

pot substituir l’estimulació del/la nen/a.

- Fer-li sobre coses que passen al llarg de la seva vida quotidiana per tal de desenvolupar la capacitat d’atenció. - Recolzar-se en els modulació de la veu... -

: entonació, puntuació, gestos,

alternativamen. Així, es fomenta el diàleg i l’escolta en contraposició al monòleg i el dirigisme dels fets i les converses.

- Dirigir-se , cal posar-se a la seva alçada sempre que podem. Afavorim la comprensió i la seguretat. -

: - oferir el - es oració; comprengui.

; correctament el que s’ha dit malament integrant-ho en una . És més important que li arribi el model correcte i que

3


-

que parli: no interrompre ni parlar per ell/a.

- Els pares som l’exemple de com fer servir el llenguatge, per tant, cal , sense cridar, poc a poc, amb frases comprensibles i ben ordenades. - Som, també, un exemple per , per tant: demanar siusplau, donar les gràcies, expressar sentiments sense ferir, no dir paraulotes... - Quan demani les coses senyalant se li dirà el nom de l’objecte o la persona a qui es refereixi. - Exigir que les coses “siusplau”, que doni les “gràcies”, que no interrompi quan algú parla... - Demanar que parli amb , no pas amb paraules. Per exemple, si per aigua!”, hem d’exigir-li que digui: “Siusplau, em dónes demanar aigua diu “ aigua!” aigua?”

- Que ens expliquin les seves expliquem les nostres. -

a l’escola, i nosaltres els hi

la seva parla. Si ens vol dir quelcom i ho fa incorrectament, repetir el que vol comunicar correctament: “El que em vols dir és que...”.

- Després de fer una activitat interessant per a ell/a (aniversaris, sortides, visites...) comentem tot el que ha passat, li parlem del que hem fet i el/la a que ens expliqui també. - Explicar coses de manera farà després.

: què ha fet abans, què està fent ara, què

- Preguntar-li sovint per els seus jocs i escoltar les explicacions.


-

el nom dels de la casa. Ho podem fer organitzant petites excursions a les habitacions a mode “d’exploradors”, denominant tot allò que trobem dins l’habitació.

- En viatges i sortides li podem dir el

que anem veient.

- Quan veiem la televisió amb ell/es podem anar denominant tot allò que hi apareix. El mateix amb un llibre d’il·lustracions. -

el nom dels objectes que apareixen en els i cançons, fentli de tant en tant partícep demanant-li ajuda o bé fent-li preguntes. que ens pregunti “Què és això?”

- En alguns casos, demanar al tutor/a que ens deixi el vocabulari que estan treballant a classe i el . -

al/la nen/a. Els ajuda a centrar el pensament i els facilita la comunicació als més petits o als que presenten mes dificultats. També, evita errors en determinades situacions i contextos.

- Quan hi ha un major domini de la llengua, utilitzar , animar-lo a contestar amb quelcom més que un sí o un no. Cal ampliar el seu missatge. - Anar explicant on es deixen les coses, treballant, també, - Estructurar correctament la frase i -

.

que també ho faci.

preguntes de “qui”, “què”, “com”, “quan...”

- Parlar a i de forma clara. Oracions curtes. Repetir molt ajuda al nen/a a associar la paraula nova amb el significat. - Demanar-li obejctes i així podem comprovar què és el que sap i què no, si comprèn segons quines ordres...


5

- Procurar parlar i pronunciar a casa -

els errors fonològics, és tasca del/la logopeda, ens limitarem a donar-li el model correcte.

-

els enunciats del nen (mai explícitament). Oferirem directament el model correcte sense dir-li dir-li que ho ha fet malament.

- Si tenen errors en alguns sons els podem . Per exemple, si diu “palatan”, li podem dir només un cop: “Míra’m, es diu així: platan; a veure, digue-ho tu”. Si ho diu correctament cal elogiar-lo, si ho torna a dir malament, no el corregim de nou. -

el seu llenguatge infantil, els seus errors o riure la gràcia de pronunciar malament.

-

els aliments triturats o biberó a partir dels 3 anys: no s’enforteixen els òrgans de la boca per la parla: paladar, llengua, dents...

- Si observem algún problema físic (frenet, paladar molt estret), cal exposar-ho al pediatre. - Si presenta alguna dificultat en el moviment de la llengua, en el buf, en el control de la respiració o en un so en particular, cal que al tutor/a. - Jugar a fer moviments amb els llavis, com fer morros, donar petons, fer “pedorretas”...; amb la llengua, llepar-se els llavis, treure la llengua fora de la boca, pujar-la fins el nas... - Jugar a bufar molinets, fer bombolles de sabó, bufar xiulets, inflar globus... - Fer jocs de : endevinar a qui o què li corresponen certs sons (imitar animals, telèfon, descobrir el so de diferents objectes de la casa...). Jugar a caçar lletres, per exemple, cada vegada que senti el so /m/ en una paraula, picar un cop de mans.


- Jugar en un

. Cal donar un espai propi de joc, per a la comunicació entre el nen i l’adult. D’una banda afavorim l’aprenentatge de la llengua i de l’altra, afavorim la creació d’un vincle paternofilial que afavorirà en el nen/a aspectes com: autoestima, confiança, seguretat i aprenentatges funcionals per a la vida diària.

-

. D’aquesta manera afavorim que sigui un nen més actiu, augmenta la motivació per iniciar o continuar amb una activitat. És fonamental seguir el criteri del propi nen a l’hora d’ordenar, classificar...

- Trobar una

. Garanteix una prolongació del moment

i la reiteració del mateix.

-

-

. ( es pot seguir el mètode escolar, així es garanteix una continuïtat). Recollir l’espai després del joc també pot ser un bon moment de interacció entre pare/mare-nen/a, tot i que no hem d’oblidar que són nens/es i que n’estan aprenent; per això, hem de valorar el fet i no pas la correcció.

Aquest joc pot ser oral, mentre passegem, quan ens dirigim de l’escola a casa, a la seva habitació, mentre ens ajuda a fer una tasca,etc.

-

-

perquè així contribuïm a la formació de la seva autonomia i seguretat en sí mateix/a. COMPTE! No hem de caure en el dirigisme. Cal trobar l’equilibri entre allò que el/la nen/a vol fer i les idees de l’adult. Cal aprendre a reconduir les accions perquè no es sentin infravalorats; per això és important saber interpretar i respectar el seus interessos. , però quan es trobin a gust i amb temps per a fer-ho. No és una obligació fixa, sinó la recerca de moments agradables i relaxats.


7

Jugar a endevinar objectes enumerant, només, algunes característiques. Buscar diferències entre dos dibuixos gairebé iguals. Jugar a allargar frases. Jugar a dir-li una paraula i que digui una frase. Després amb dues, tres... Jugar a dir-li una frase de 3 o 4 paraules desordenades i les ha de dir de manera ordenada. - Jugar als embarbussaments - Fer jocs d’acabar frases: “El cotxe va...” - Jugar al “veo-veo” - Jugar a representar papers de diferents personatges: la mestra, el doctor, el venedor... -

-

cuinetes nines i ninos cotxes titelles animals del zoo...

-

amb imatges sense imatges de lectura compartida de lectura individua...

- puzzles - jocs de taula - jocs educatius d’ordinador (edu365, jclic...) - plastelina - retallar i enganxar per a fer collage...


Guia estimulació del llenguatge_La Brúixola

Recommend Documents