Fullet Turístic de Sagunt

TRIA EL CAMÍ QUE ESTÀS BUSCANT ITINERARIS CULTURALS PER SAGUNT

TRIA EL CAMÍ QUE ESTÀS BUSCANT ITINERARIS CULTURALS PER SAGUNT

Cultures de Morvedre Itinerari pel Sagunt medieval i modern

ÍNDEX Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Llegenda iconogràfica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6 7

Terra de llegendes El Castell de Sagunt Sector Central: Plaça d’Armes / Fòrum Romà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sector Oriental: Plaça d’Almenara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Plaça de Conillera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Zona dels Tres Castellets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sector Occidental: Plaça de Sant Ferran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Antiquarium Epigràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Plaça dels Estudiants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Plaça de la Ciutadella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Zona dels Tres Pouets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Plaça del Dos de Maig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Muralla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13 14 14 14 14 15 15 15 15 16 16

Herois de Saguntum

25 25 25 26 26 27 28 28 29 29 29 30 30 30 31 31 31 32 32 32

La ciutat d’acer Itinerari pel Port de Sagunt Els inicis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Primeres construccions: Hospital Vell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Primera crisi: Guerra Mundial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tallers Generals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Alt Forn núm. 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taller d’Efectes i Recanvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Gran Crisi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Església de la Mare de Déu de Begonya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Economat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conjunt de la Gerència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Barri Obrer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Guerra Civil i Postguerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sanatori Altos Hornos de Vizcaya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Convent de Maria Immaculada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Col·legi de la Mare de Déu de Begonya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Crisi Final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35 35 36 36 37 37 37 38 38 38 39 39 39 40 40 40

Un pont natural cap a la Mar Mediterrània Recorregut cicloturístic pel litoral de Sagunt

Itinerari cultural pel Sagunt iber i romà Saguntum: municipi romà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Porta del Circ Romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Via Augusta: restes del pont romà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’urbanisme romà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fòrum urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Restes del mur del temple de Diana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Museu Històric de Sagunt. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Escenari d’escenaris: el Teatre Romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Plaça de la Pescateria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Porta de la vila-barri àrab. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Religiositat i higiene islàmiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Muralles i hospici medievals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Jaume I i la mentalitat cristiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’església de Santa Maria i els voltants. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La plaça Major. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Museu Històric de la Ciutat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La jueria de Sagunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ermita de la Magdalena. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Calvari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ermita de la Sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ermita de la Mare de Déu dels Dolors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ermita de Sant Roc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El palau del Delme o de Pere el del Punyalet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ermita de Sant Miquel. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Muralla medieval. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Església del Salvador. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Camí Reial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19 19 20 20 20 21 21 22

El litoral mediterrani, les platges de Sagunt. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Platges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Centre d’Educació Ambiental. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Marjal dels Moros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grau Vell. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Visites pels voltants. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43 43 44 45 45 46

Adreces d’interés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

La conservació i la difusió de l’important llegat patrimonial que ens ofereix Sagunt passen perquè aquest patrimoni continue sent viu. Per això, aquesta guia ofereix un discurs múltiple que organitza els passatges històrics més curiosos i els monuments saguntins més importants, seguint diferents fils conductors. Cinc són els itineraris culturals per mitjà dels quals podreu experimentar la història patrimonial d’aquest territori. L’itinerari taronja, o Terra de llegendes, és un recorregut pel Castell de Sagunt, origen de la ciutat. El blau, o Herois de Saguntum, ens trasllada a l’Imperi Romà, a través de monuments com el Teatre i Circ Romà i el Museu Històric. L’itinerari roig, o Cultures de Morvedre, és el més extens, i recorre la ciutat destacant les diverses cultures: jueva, musulmana i cristiana, que es van assentar a Sagunt durant l’Edat Mitjana. El gris, o La ciutat d’Acer, ens trasllada a l’època de la Revolució Industrial al Port de Sagunt, i el verd, o Un pont natural cap a la Mediterrània, és un cicle-ruta mediambiental, de 16 quilòmetres i mig de longitud, que ens acosta al port antic (Grau Vell), a la zona de platges, i al Centre d’Educació Ambiental. Prèviament als textos explicatius de cada itinerari, trobareu un plànol explicatiu del recorregut. Tant en el plànol com en la part inferior del text, us indiquem les fites més destacades de cada ruta. Desitgem que gaudiu i feu vostra l’experiència de recórrer els carrers d’aquesta ciutat històrica i monumental.

Llegenda iconogràfica Itinerari a peu. Aconsellable calçat còmode

Itinerari cicloturístic (amb bicicleta)

Itinerari en automòbil

Zona de pícnic

Zona d’interés fotogràfic

Recomanat portar aigua

Recomanat ús de protecció solar

Recomanat ús de gorra

Duració de l’itinerari

Distància de l’itinerari

Dificultat: fàcil

Dificultat: mitjana

Dificultat: difícil

TERRA DE LLEGENDES

90 minuts (matí o vesprada) 1’9 km.

EL CASTELL DE SAGUNT Aquesta fortalesa ocupa un recinte murallat que s’estén pel turó d’est a oest, amb quasi un quilòmetre d’extensió. Som a l’últim punt de la serra de la Calderona, a 172 metres sobre el nivell del mar. Des d’ací es domina tot el litoral fins quasi Aragó, pel corredor del riu Palància. La seua història es remunta al s. V. a. C., quan es construeix la ciutat Ibèrica d’Arse. Era una civilització rica i comerciant, amb una organització cosmopolita. A més encunyaven moneda en plata i bronze. No és gens estrany que cartaginesos i romans la cobejaren. La pau i l’harmonia que regnaven en aquest lloc van ser truncades per l’assetjament del cartaginés Anníbal, que el 218 a. C. va originar la Segona Guerra Púnica (218212 a. C.). La presa de la ciutat per aquest general va ser el detonant per a la mobilització de l’exèrcit romà cap a Hispània. Pretenien frenar aquest avanç, que havia superat la línia de l’Ebre (límit de les àrees d’influència romana i cartaginesa a la península Ibèrica). Durant vuit mesos els cartaginesos van assetjar Arse. Dins de les muralles, la fam i la set van fer estralls, per la qual cosa, abatuts, els ibers van decidir immolar-se. Quan Anníbal va aconseguir entrar per fi, només va trobar cendres. Havent vençut, l’Imperi Romà a través dels Escipions va intervindre perquè la ciutat fóra tornada als ibers. La transformació gradual de la ciutat ibèrica en hispanoromana es manifesta tant en el canvi de nom –Arse serà ara Saguntum– com en la doble encunyació de moneda ibèrica i romana.

TERRA DE LLEGENDES ZONA DELS TRES POUETS

7 PLAÇA DE LA CIUTADELLA

4

6

3 PLAÇA SANT FERRAN

5 PLAÇA D’ESTUDIANTS

CASTELL

1

PLAÇA D`ARMES

TEATRE ROMÀ

T E

PLAÇA D’ALMENARA

2

PLAÇA DE LA CONILLERA

ALBACAR ZONA DELS TRES CASTELLETS PLAÇA TARONGERS ERA

Plaça d’Armes Plaça d’Almenara. Plaça de la Conillera Plaça de Sant Ferran Antiquarium Epigràfic Plaça dels Estudiants Plaça de la Ciutadella Zona dels Tres Pouets Plaça del Dos de Maig

i Plaça d’Armes

Plaça d’Almenara

Plaça de Sant Ferran

Antiquarium Epigràfic

1

2

3

4

Zona dels Tres Pouets

5

6

7

8

ALM LA P

1 . 2 . 3 . 4 . 5 . 6 . 7 . 8 .

PLAÇA DEL DOS DE MAIG

8

11 Vista general del Castell de Sagunt

Un segon moment d’esplendor vindria amb el període islàmic, amb una agricultura florent i una regular labor artesanal i comercial. Durant aquesta època es construeix al castell la zona de l’Albacar, i gran part de la muralla ja durant el període cristià, s’amplia el conjunt per l’oest. Durant la conquesta cristiana, la residència del governador s’estableix a la plaça d’Armes, on s’ubica l’ermita de la Magdalena. El 1562 la fortalesa és dividida per Juan Bautista Antonelli en les actuals set places, per encàrrec de Felip II, per a millorar la defensa del lloc i renovar-ne les tècniques militars. El conjunt visible és el resultat de les transformacions patides per la fortificació islàmica, parcialment transformada pels pobladors cristians i finalment modificada durant la Guerra de la Independència (1808-1814) pels enginyers francesos, dirigits pel brigadier espanyol Andriani, que van afectar la Ciutadella, els magatzems, forns, etc., de l’Almenara i altres parts del Castell. El conjunt va ser declarat Monument Nacional pel Govern de la Segona República el 1931.

TERRA DE LLEGENDES

Cúria 10 a.c. - 10 d.c.

Contraforts temple republicà, s. I. a. C.

Inscripció fundacional Fòrum Romà

Sector Central:

· Plaça d’Armes – Fòrum Romà

1

Iniciem la visita al Castell de Sagunt en el Sector central. S’hi conserva el Fòrum, d’època romana republicana i imperial tardana (segle I a. C. – segle I. d. C).

Basílica Tabernae

Plaça enllosada porticada

Cisterna dels 21 pilars

Planta del Fòrum Romà

Inscripció fundacional Fòrum Romà

La part més antiga és la formada per un angle de pedra blava del terreny, amb una superfície de 14 x 11 m i format per restes de mur i contraforts d’un temple republicà del segle I. a. C. Era, en els temps d’August, una monumental plaça tancada porticada, dedicada a cerimònies oficials amb una harmonia i unitat perfectes, amb nombroses estàtues eqüestres, ares votives, escultures de magistrats i inscripcions commemoratives d’emperadors, totes elles acabades en estuc i pintades. Era el cor de la ciutat, la plaça major de qualsevol urbs, traslladada a la cima del castell. En aquest moment es conserven restes dels edificis següents: Cúria (10 a. C. - 10 d. C. – època augusta). Era la seu del Senat de la ciutat i lloc de recaptació d’impostos. Al pòrtic de davant es proclamaven les decisions acordades pel poble, que escoltava reunit a la plaça pública. Els pòrtics resguardaven de la pluja els magistrats i assistents a les cerimònies oficials, lectures de lleis i edictes municipals. Conserva el nivell de paviment i restes d’una pilastra en l’angle, a més de tres escalons, originàriament quatre. Davant trobem la inscripció que al·ludeix al promotor: Cneo Baebio Gemine, tallada en pedra calcària, en el seu origen mesurava 40 metres de longitud, ara 15. Encara es poden apreciar les marques de les lletres de bronze. Aquest home va viure en època d’August i va llegar el fòrum al Municipium, que el va pagar amb el seus diners.

Plaça d’Armes

Plaça d’Almenara



1

2

3

4


5

6

7

8

13

Tabernae. Era la borsa i el centre de negocis de l’època. En aquests locals es desenvolupaven importants operacions financeres tant públiques com privades, i es fixava el preu dels productes. Estarien oberts al front i coberts per un sostre a dues aigües, precedit per un pòrtic amb una àmplia columnata. Un espai per a discutir, negociar i fer bones vendes. Hui només hi podem apreciar la superfície de quatre d’elles. Basílica. Lloc de reunió dels ciutadans on estava la seu del tribunal. Hui només se’n conserven els fonaments, i es troba en part coberta pel Museu Històric Militar. Però encara es pot apreciar una mica de la planta rectangular, amb les seues tres naus i capçalera, separades per columnes. El cristianisme va prendre d’aquest edifici la planta per a formar el model d’edifici del que després seria el temple de reunió cristiana.

Cisterna. Enfront d’aquesta plaça i davall terra es troba una impressionant cisterna de 67 metres de longitud, perímetre que podem apreciar delimitat per dos brocals circulars moderns. Encara es conserva l’estructura intacta, formada per dues naus voltades i separada per una filera de 21 pilars, que li donen nom. Les parets, obra d’Opus caementicium (revestiment d’argamassa i trossos ceràmics per a evitar filtracions), encara hui contenen aigua. Al centre de la plaça encara queden restes medievals: la residència del governador islàmic i després cristià. Encara s’hi pot apreciar la superfície de l’ermita de la Magdalena. Cisterna

TERRA DE LLEGENDES Porta d’Almenara

Sector Oriental

· Plaça d’Almenara – Plaça de la Conillera 2 Zona dels Tres Castellets Per la Porta d’Almenara s’accedeix a aquesta plaça. Aquest pòrtic, a pesar que puga semblar islàmic pels rosetons i l’arc, va ser construït al s. XVIII. La plaça a què dóna pas era coneguda també com Salòquia (Saluqiya). Era la zona d’allotjament permanent de guarnicions en les fortificacions de major importància. Hi trobem una antiga cisterna romana i alguns aquarteraments en què s’aparellaven els soldats i cavalls durant la Guerra de la Independència. És destacable el camí de ronda, que encara es pot recórrer. Des d’aquest s’obté una impressionant vista de Sagunt, a més de poder apreciar, en la part nord-est, la zona de l’Albacar, formada per la plaça de la Conillera i la plaça dels Tres Castellets. La primera era la zona de pastura del ramat i en la segona queden algunes restes iberes i romanes. Era aquesta la zona per al refugi de les persones i el ramat.

Sector Occidental:

· Plaça de Sant Ferran 3 Creuant novament per la plaça d’Armes, accedirem al sector occidental. Per la porta de l’Ídol s’accedeix a la plaça de Sant Ferran, que està separada per un gros mur de la plaça dels Estudiants. Aquesta porta rep el seu nom per haver-se trobat allí en època islàmica una estàtua romana d’un jove togat.

Plaça d’Armes

Plaça d’Almenara



1

2

3

4


5

6

7

8

15 Antiquarium Epigràfic

· Antiquarium Epigràfic 4 En ella es troba l’Antiquarium Epigràfic, amb una de les col·leccions epigràfiques més riques de la península ibèrica. Imprescindible la seua visita. També trobem en aquesta plaça vestigis de la Torre de l’Ídol, l’edifici més antic del lloc, que allotjava els governadors. Al sud, al costat de l’Alcassaba es troba la Bateria de Sant Ferran, que dóna nom a la plaça, un conjunt de nou troneres construïdes per l’exèrcit napoleònic en la Guerra de la Independència.

· Plaça dels Estudiants 5 A la plaça dels Estudiants, en la seua part més baixa, trobem una sèrie d’entrades medievals al recinte. Al costat d’una d’aquestes, es troba el cementeri jueu. Des de la guerra contra França, també va servir com a zona d’ensinistrament de les tropes més joves.

· Plaça de la Ciutadella 6 La Ciutadella és la part més alta de la muntanya. Va ser la més ocupada durant el període islàmic, quan segurament constaria d’una torre semblant a l’actual, i un fort emmurallament. Aquesta torre s’anomena d’Hèrcules. Alguns autors clàssics atribueixen l’arribada dels grecs a Sagunt de la mà d’aquest heroi.

· Zona dels Tres Pouets 7 Aguaitant-nos a la part més acusada del costat sud-oest, trobem la zona dels Tres Pouets, fora del recinte murallat. S’hi accedeix per la senda dels Lladres, que arranca del carrer de Tito Livi. Les restes estan compostes per una línia de muralla del recinte ibèric de blocs enormes, segurament del segle IV a. C. Alguns carreus són de grans dimensions, arriben a tindre una amplària d’1,30 m x 1,80 m.

Porta de l’Ídol

TERRA DE LLEGENDES Muralla del Castell de Sagunt

· Plaça del Dos de Maig 8 La plaça més occidental és la del Dos de Maig. També rep el nom d’Albarrana, per la torre que allotjava. L’origen de la plaça és medieval. Les torres albarranes se situaven enfront dels murs exteriors i evitaven l’aproximació d’atacants. Al segle XIII es va incloure dins del Castell. La seua forma allargada va ser accentuada per enginyers francesos, que la van reedificar i li van donar l’actual aspecte d’esperó, des de l’exterior.

Muralla Allò que s’ha conservat es va construir en la major part en època islàmica, encara que també es van produir nombroses modificacions des del període cristià fins a la guerra napoleònica. Açò ho podem apreciar en els llenços de tàpies musulmanes amb algunes reformes gòtiques i renaixentistes. Si la recorrem amb la mirada també podrem observar algunes torres, baluards defensius, sobretot del segle XVIII. La muralla descendia abraçant la ciutat i comptava amb diverses portes i torres que defensaven la població sencera. El Castell es va desartillar el 1859, mantenia alguna guarnició fins a principis del segle XX. Aquest conjunt patrimonial és considerat com un dels més importants de la Comunitat Valenciana.

Plaça d’Armes

Plaça d’Almenara



1

2

3

4


5

6

7

8

HEROIS DE SAGUNTUM


SAGUNT IBER I ROMÀ Fa més de 2.500 anys, el territori on ens trobem rebia el nom d’Arse i estava ocupat per la civilització ibèrica. Encara que coneixem poc d’ells, sabem que ocupaven el sector oest i sud-oest del Castell. Comerciaven amb fenicis i grecs, i disposaven d’un gran poder econòmic. Van arribar a encunyar moneda, i a organitzar-se com una ciutat moderna. Tenien Senat i altres edificis públics i religiosos, com el Temple de Diana. La peça més representativa d’aquesta cultura és el Bou Ibèric, del segle IV a. C, que es troba al Museu Històric de la Ciutat. Durant anys van tindre pau, però cap al 219 a. C. els cartaginesos, capitanejats per Anníbal, els van assetjar durant vuit mesos, fins que la desesperació va fer que s’immolaren abans que caure. Anníbal, en entrar a la ciutat i veure-la reduïda a cendres, va destrossar tot el que quedava excepte un temple, el de Diana. Roma, en comprovar que Anníbal havia traspassat l’Ebre i havia trencat el tractat que establia aquest riu com el límit de les seues influències a Espanya, inicia la Segona Guerra Púnica, resolta a favor seu el 214 a. C. L’Imperi Romà, a través dels Escipions, va intervindre perquè la ciutat fóra tornada als ibers. La transformació gradual de la ciutat ibèrica en hispanoromana es manifesta tant en el canvi de nom –Arse serà ara Saguntum– com en la doble encunyació de moneda ibèrica i romana.

HEROIS DE SAGUNTUM

T E

7

TEATRE ROMÀ

CASTELL

5 CARRER SAGRARI

PLAÇA TARONGERS

PLAÇA MAJOR

ALM LA P

6

PLAÇA DELS BERENGUERS

ERA

4 3

DOMUS ROMANA

i

RESTES CALÇADA ROMANA

1 Porta del Circ Romà Restes del Pont Romà. Via Augusta Cardus-Decumanus Fòrum urbà Restes del Mur del Temple de Diana Museu Històric de Sagunt Teatre Romà

2

Porta del Circ Romà

1

PALÀNCIA

1 . 2 . 3 . 4 . 5 . 6 . 7 .

Restes del Mur del Temple de Diana

2

3

4

5

Museu Històric de Sagunt

6

Teatre Romà

7

CIRC ROMÀ

COL·LEGI CRONISTA CHABRET

19

Saguntum: municipi romà Al voltant de l’any 80 a. C. un general hispà, Sertori, unit a lusitans i celtibers, s’alça contra Roma. Saguntum roman fidel a l’Imperi en aquesta guerra civil, i aconsegueix més tard (4 a. C.) el títol de MUNICIPI ROMÀ. Però és a partir de l’època de l’emperador August (27 a. C. – 14 d. C.) quan es transforma en grandiós el paisatge urbà i agrícola. Són d’aquesta època quasi tots els monuments que veurem. Al voltant del s. I d. C. Sagunt comptaria quasi amb 60.000 habitants, entre les viles i altres poblats del municipi. Ja al segle II a. C. la ciutat comença a estendre’s cap al riu, es construeix l’aqüeducte que entra a la ciutat per la vessant de la muntanya.

Circ Romà 1 Davall el terra del carrer dels Horts circula l’antiga séquia romana de la ciutat, i en la part esquerra encara es conserven alguns carreus de la part exterior del Circ Romà, s. II d. C. Al segle passat encara es podia apreciar la seua planta, de 300 metres de longitud. S’hi portaven a terme carreres de carros. A uns 250 metres es troba la porta meridional. És una mostra de la potent arquitectura romana, arquitravada, d’enormes carreus de pedra calcària blava. En el seu origen contindria estàtues sobre la llinda. N’hi havia una altra, la principal o Triumphalis, al carrer del Circ Romà, per la qual eixien els guanyadors. Al centre s’ubicava l’espina que delimitava l’espai per als girs que havien de donar els aurigues. Les carreres començaven des de les carceres, on ara hi ha el col·legi Cronista Chabret, i van tindre el seu màxim auge al Baix Imperi. Porta del Circ Romà

HEROIS DE SAGUNTUM

2

Restes del Pont Romà

A l’altura del carrer del Remei s’estenia el Pont que creuava el riu Palància, continuació de la Via Augusta, que enllaçava amb el Cardus i travessava tot el litoral mediterrani. Aquesta construcció tindria una amplària d’uns quatre metres i mig. Hui en dia només queden dues bases ubicades al llit del riu.

L’urbanisme romà Restes de la calçada romana Columna romana

3

Continuem cap al Camí Reial. Quan Roma urbanitzava un territori, s’hi fixaven dues grans vies perpendiculars, d’una banda el Cardus (N-S), i per una altra el Decumanus (E-O). Quan arribem al carrer de Sant Miquel, encreuament amb el carrer Major, estarem just en aquesta unió de vies.

Fòrum urbà 4 Continuem cent metres pel carrer Major fins a trobar a la dreta la plaça de la Pescateria, per la qual eixirem a la plaça Major, antic fòrum de la Ciutat Baixa en què podem apreciar encara restes de fustos i capitells de columnes romanes. Saguntum es distingia per la qualitat dels productes que exportava: figues, vins, olis, gra, lli, cereals, varietat de fruits, armes com la falàrica… Eren famosos els fangs saguntins: ceràmica de terra sigilata, realitzats amb argila roja. Es conserven moltes obres amb dibuixos de deïtats del politeisme, bacants, greques, fistons de fulles…


1


2

3

4

5


6

Teatre Romà

7

21 Bou Ibèric

Restes del Mur del Temple de Diana 5 Just darrere de l’església de Santa Maria trobarem les restes del Mur del Temple de Diana, datat entre els segles V i IV a. C. Plini ens diu que a la part baixa de la ciutat hi havia un temple ibèric dedicat a Diana que Anníbal es va abstindre de destruir per raons religioses. A Sagunt es retia culte a aquesta deïtat, de fet s’han trobat quatre inscripcions dedicades a ella en les proximitats d’aquest lloc. Podem imaginar, per l’envergadura dels blocs de pedra, la grandesa del temple, encara que també s’ha dit que aquestes restes podrien formar part de la muralla ibèrica.

Museu Històric de Sagunt 6 El seu interior arreplega bona mostra de la important col·lecció de peces arqueològiques procedents d’excavacions i troballes que s’han realitzat al castell, nucli urbà i voltants. La seua col·lecció d’epigrafia llatina i peces iberoromanes és una de les més importants d’Espanya. Entre les seues obres més importants destaca el Bou Ibèric, els gots ibèrics, l’Hermes bàquic i el cap atribuït a la deessa Diana. Imprescindible la seua visita.

HEROIS DE SAGUNTUM Escenari d’escenaris: El Teatre Romà

Summa Cavea Mitjana Càvea

Cavea restaurada

Ima Càvea

7

Amb una capacitat per a 4.000 espectadors, aquest colós de l’arquitectura llatina continua presidint la població, a pesar d’haver patit nombroses vicissituds al llarg de la seua història. Les pèrdues més greus van ser ocasionades per la Guerra de la Independència. El 1896 és declarat Monument Nacional. Va ser construït al segle I d. C., en època de l’emperador Tiberi. El pendent de la muntanya oferia un terreny perfecte per a la disposició de la graderia, és a dir, la càvea, per a la qual es va utilitzar roca calcària del terreny. La tècnica constructiva utilitzada va ser l’Opum Caementicium (encofrat de morter revestit de xicotetes pedres d’obra). L’Última graderia superior es troba a una altura de 105 metres sobre el nivell del mar, i la grada més baixa a uns 75 metres. L’escena tancaria amb el seu mur aquest conjunt, que ofereix una acústica envejable. Hi havia dues entrades principals (Aditus Maximi), una al final del carrer dels Antigons i una altra pel Cardus, el que ara és carrer Vell del Castell.

Orchestra

Scaneae (restaurada)

Teatre Romà

El conjunt semicircular està definit per dues parts principals: la càvea o graderia i l’escena. A la càvea o graderia es distribueixen les classes socials segons la proximitat a l’escena. L’ima càvea és la més pròxima. S’hi seien els senadors i els personatges més representatius de la societat. La mitjana càvea, la part mitjana de la graderia, i la summa càvea, la més alta. Les graderies estaven dividides pel praecintio o corredor. L’orchestra és semicircular i més xicoteta que als teatres grecs perquè no necessitava cors. La scena o proscaenium tindria el front decorat amb exedres i rectangles. Sota el paviment hi havia un mecanisme que apujava el teló des de baix, i tancava part del cos escènic. Els actors entraven per les valvae, o portes posteriors que s’obrien al fons del front escènic. Simulava un edifici palatí amb tres portes, adornat amb tres pisos de galeries columnades, que s’acomodava a la convenció que l’acció tenia lloc en ple carrer. A la part posterior hi hauria els camerinos i les dependències de les tramoies. Els actors eren sempre barons, però podien representar diferents papers, fins i tot femenins, utilitzant indumentària i perruca.


1


2

3

4

5


6

Teatre Romà

7

CULTURES DE MORVEDRE


SAGUNT MEDIEVAL I MODERN

Fa més de 1.300 anys, al segle VIII, després de patir les invasions de diversos pobles com els gots o els vàndals (havia caigut l’Imperi Romà al segle V), arriba a Sagunt l’Islam, que bateja la ciutat amb el nom de Murviter, en al·lusió als murs vells de les ruïnes romanes. L’ocupació del territori és ràpida i productiva. La Hispània romana ja era Al-Àndalus, una terra de costums orientals, de religió islàmica i d’innovadores tècniques agrícoles, com el sistema de regadiu mitjançant séquies i molins. A més, la gastronomia s’enriqueix amb plantes com l’albercoc, l’albergínia, l’arròs, el meló, el safrà… L’urbanisme es modifica atenent l’Alcorà: els carrers no seran més amples de set peus, i el traçat urbà cedeix a l’esfera privada els seus carrers i racons, s’amplien les cases arbitràriament, i es tanquen els carrerons (atzucacs) amb portes per a la seguretat de les famílies. Aquests carrers solien ser tortuoses i es diferenciaven prou dels comercials, molt més rectes.


CASTELL

TEATRE ROMÀ

12

T E

11

4

10 13

JUERIA

7

9

PLAÇA TARONGERS

8 PLAÇA MAJOR

15

1

17

3

2 21

16 20

18

Plaça de la Pescateria (zona d’arcs apuntats) Zona islàmica Forn dels Banys Àrabs Muralla medieval Casa senyorial Quatre Cantons Casa Cultural Capellà Pallarés Església de Santa Maria, s. XIV-XVIII Plaça Major Porticada Museu Històric de Sagunt Jueria Ermita de Santa Maria Magdalena, s. XVIII

ERA

19

ALM LA P

14

1 . 2 . 3 . 4 . 5 . 6 . 7 . 8 . 9 . 10 . 11 .

5 6

12 . 13 . 14 . 15 .

El Calvari / Ermita del Santíssim Crist, s. XIX Ermita de la Sang, s. XVIII Ermita de la Mare de Déu dels Dolors, s. XIX Ermita de Sant Roc i de la Mare de Déu dels Desemparats, s. XVII 16 . Palau del Delme. Restes façana 17 . Ermita de Sant Miquel, s. XVIII 18 . Muralla medieval 19 . Església del Salvador, s. XIII 20 . Camí Reial 21 . Ajuntament

i

= Antic recorregut de la muralla = Itinerari per l’interior de la Jueria. Accés a Calvari.

Església de Santa Maria

Plaça de la Pescateria

3

4 S DE LA A V . SANT

2

DARRERE

PEDRA

1

5

6

7

Plaça Major

8

9

10

11

25 Plaça de la Pescateria


1

Aquest viatge comença a la plaça de la Pescateria, un lloc apartat en què encara es respira història. En època musulmana aquesta zona estava ocupada pel soc central, i l’escorxador fins fa poc, encara s’hi venia peix i carn.

Porta de la Vila-barri àrab 2 La part islàmica de la ciutat continua al carrer d’Abril, on es trobava una de les portes de la muralla, la de la Vila. S’hi troba l’Almodí Nou (1699). D’aquest magatzem de gra només queda l’arc de mig punt d’entrada. A pocs metres ens trobem amb l’Atzucac de la Palmera, típic exemple de carreró musulmà.

Religiositat i higiene islàmiques 3 El Forn dels Banys Àrabs. Es conserva la façana amb part de l’arc de mig punt en pedra i l’escut dels Múzquiz, família a la qual el rei Ferran VI va vendre el 1775 tots els forns, molins i l’almodí. Al seu costat es trobaven els Banys Àrabs, element fonamental en l’urbanisme musulmà, per raons de tipus cultural, religiós i higiènic. Eren llocs de reunió i també de neteja física i espiritual, per això s’ubicaven a les portes de la ciutat. Aquest es trobava al costat de la desapareguda Porta de les Granotes o dels Banys.

El Calvari

Ermita de la Sang

12

13

Església del Salvador

Palau del Delme

14

15

16

17

18

19

Ajuntament

20

21

CULTURES DE MORVEDRE Plaça de l’Hospital

Muralles i hospici medievals 4 Continuem ara per la plaça de l’Hospital, que en el seu dia va ser l’hospici més important de la ciutat. Na Marcena va ser la dona que va fundar aquest hospital el 1379 i va deixar tots els béns que posseïa per al seu sosteniment. Pugem pel carrer de Na Marcena i trobem a l’esquerra el carrer del Mur de Santa Anna, que rep aquest nom pel convent extramurs que s’ubicava en l’actual convent de les monges Servites. S’hi troben restes de l’antiga muralla medieval, que enllaça el castell amb la ciutat, per protegir-la de possibles enemics. La muralla disposava en moltes zones amb barbacana (torres defensives) i fossat. Aquest últim transcorria pel que hui coneixem com el Camí Reial.

Jaume I i la mentalitat cristiana

5

6

El 1238 Jaume I arriba al territori de Balansiya, Murviter serà prompte Morvedre, territori cristià. La comunitat musulmana serà relegada a treballs menors d’artesania i a servir als camps i llocs de la nova població. Alguns continuen al raval de la Moreria, on porten a terme la seua labor artesanal.

Casa de Cultura Capellà Pallarés

La mentalitat cristiana va irrompre amb força. Detestaven els jardins i els carrers islàmics; per això, l’interior de les muralles s’adapta als nous temps. Els carrers que abans allotjaven socs s’omplin ara de cases senyorials. Sobre l’antiga mesquita es construeix l’església de Santa Maria, apareixen noves ermites i la ciutat es va estructurant entorn de diverses parròquies. Es dóna llavors un procés de colonització feudal: arriben famílies cristianes importants com els Vives de Canyamàs, els Armengol, els Berenguer…, que resideixen a les seues cases senyorials, com les que podrem admirar al carrer Major i dels Cavallers. Destaquen entre altres la Casa dels Quatre Cantons i, en el número 12, la Casa de Cultura Capellà Pallarés. Construïda al segle XV, va pertànyer primer als Vives de Canyamàs.



1

2

3

4

5

6

7

Plaça Major

8

9

10

11

27 Església de Santa Maria

L’església de Santa Maria i voltants 7

El nostre viatge s’endinsa ara a la plaça dels Tarongers. Al seu costat es troba l’església de Santa Maria. Construïda sobre l’antiga mesquita Major, ha sigut, des de la conquesta, l’església Major de la Vila. El 1334 es va posar la primera pedra al peu del campanar, al segle XIV es van edificar l’absis i part de la nau lateral nord. Al segle XV s’alça la porta sud i al segle XVI es cobreixen les naus. A partir del 1700 l’interior es decora amb estuc i es daura el retaule major. Com a rematada, el 1799 es construeixen les escales d’accés a la porta nord. D’estil gòtic ogival valencià, l’interior consta de tres naus de més de vint metres d’altura, amb contraforts que formen les capelles laterals. Tot el temple es va construir amb pedres carreus extretes de les muntanyes pròximes. A l’escala d’accés nord a l’església subsisteixen dues inscripcions llatines. Va ser declarada Monument Nacional el 1982. A principis del segle XX es va construir l’actual campanar, d’estil neogòtic i rematat el 1913 amb un forjat de ferro, potser per influència de l’arquitectura del ferro i de la Siderúrgia que estava iniciant-se al nucli del Port.

El Calvari

Ermita de la Sang

12

13


Palau del Delme

14

15

16

17

18

19

Ajuntament

20

21

CULTURES DE MORVEDRE Plaça Major

Plaça Major 8


Descendim ara pel carrer del Sagrari, per a arribar a la plaça Major. Hi conflueixen els tres carrers principals de la ciutat: Cavallers, Castell i Major. La plaça, rectangular d’origen gòtic, és porticada (amb alguns fustos de columnes romanes), i hi requeia l’Almodí (magatzem públic de blat), que conserva com a tret distintiu l’antic escut reial en la clau de l’arc d’entrada. A la plaça es feien públics els testaments, es realitzaven subhastes, se celebrava el mercat setmanal i es reunien els jurats d’Aigües i de la Vila. També s’hi ubicava l’antiga porta de la Vila, i al seu costat (al lloc ocupat per l’Ajuntament) hi havia la Llotjeta del Mustaçaf, prop de l’Almodí. El seu càrrec s’ocupava de dirimir totes les qüestions que afectaven els pesos i mesures, l’urbanisme i les artesanies.

Museu Históric de Sagunt 9 Pujarem ara cap al carrer del Castell, un altre dels eixos importants de la ciutat medieval. Hi trobarem diverses cases senyorials al principi, i la jueria més amunt. Es recomana l’entrada al Museu Històric de la Sagunt, antiga casa del Mestre Penya, de planta gòtica. Aquest edifici podria haver sigut una llotja municipal o una carnisseria, ja que no presenta la clàssica planta de casa senyorial. La col·lecció que allotja procedeix d’excavacions i troballes arqueològiques. En les seues dues plantes podrem veure ceràmiques de l’Edat del Bronze, gots ibèrics, mosaics i monedes.



1

2

3

4

5

6

7

Plaça Major

8

9

10

11

29 Jueria

La Jueria

10

Continuant la pujada ens endinsem al barri de la jueria. Segurament arribaren junt amb Jaume I a Sagunt, al segle XIII. Aquest rei els va concedir horts, vinyes i alqueries en recompensa dels seus mèrits contrets en la conquesta. Es van ubicar al barri de la Sang Vella, on es trobava la sinagoga. El 1321 demanen al rei Jaume II la construcció d’un mur que delimitara la seua aljama al carrer del Castell. Ara queden les portes d’entrada. L’original, marcada per un arc apuntat, es correspon amb el carrer de la Sang Vella. Pocs anys després, Alfons III d’Aragó els concedeix llicència perquè construïsquen un cementeri davall del Castell. Era el segle XIV, època d’apogeu per a les aljames de la Corona d’Aragó, que s’havien vist enriquides per la seua virtut per als negocis: prestadors i experts administradors van aconseguir un poder envejat per molta població cristiana.

Ermita de la Magdalena

Ermita de la Magdalena

11

Un poc més avant ens trobem amb l’ermita de la Magdalena. Les ermites eren la relació més directa i devocional dels barris amb la divinitat, a través de la intervenció santoral. El culte girava entorn d’una imatge, promoguda a vegades per algun devot poderós. En aquest cas pareix que aquesta ermita es deu a l’existència d’una imatge que es custodiava per un ermità al Castell, i està en aquest lloc des de finals del s. XIX.

Calvari

Calvari

12

En el plànol apareix indicat el Calvari (1854), en què es troba l’ermita del Santíssim Crist construïda al s. XVIII. A l’emblanquinament conjunt, s’accedeix per un camí en zigzag, i disposa d’un original arc d’entrada, amb formes mixtilínies inspirades en la façana de l’ermita.

El Calvari

Ermita de la Sang

12

13


Palau del Delme

14

15

16

17

18

19

Ajuntament

20

21


13

Ermita de la Sang

Ermita de la Sang Ermita de la Mare de Déu dels Dolors

Desfem ara el nostre camí per a endinsar-nos al carrer de la Sang Nova, on es troba l’ermita de la Sang. És la de majors proporcions de la ciutat. Edifici barroc construït a principis del segle XVII. La seua planta és de creu llatina d’una sola nau amb volta de mig punt i llunetes en la cúpula pintades al fresc amb escenes de la passió de Crist. En aquesta ermita té la seu la confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, l’origen de la qual es remunta als inicis del s. XVI. Des d’ací parteixen la majoria dels actes litúrgics de la Setmana Santa saguntina, i en el seu interior reposen els passos processionals.

Ermita de la Mare de Déu dels Dolors

14

Continuant pel carrer dels Dolors, ens trobem amb una altra ermita, la de la Mare de Déu dels Dolors (1860). La seua façana és molt senzilla, amb arc de mig punt i un campanar xicotet sobre la cornisa. Si es continua pel carrer de les Penyetes, ens endinsem en un enclavament paradigmàtic de la ciutat, l’antic barri musulmà, on els mateixos veïns s’ocupen del manteniment de la bellesa del carrer, amb les seues plantes i façanes emblanquinades.

Ermita de Sant Roc

Ermita de Sant Roc

15

Baixem ara pel carrer de la Font per a arribar al carrer Major. El primer edifici que ens trobem és l’ermita de Sant Roc, la fundació del qual es remunta al temps de la pesta (1647-1648) que va devastar el Regne de València. Els veïns i veïnes d’aquest barri van alçar l’ermita en honor al sant, per haver-los alliberat de l’epidèmia. A partir de 1797 es va introduir el culte a la Mare de Déu dels Desemparats.



1

2

3

4

5

6

7

Plaça Major

8

9

10

11

31 Palau del Delme

El Palau del Delme, o de Pere el del Punyalet

16

Se sap que el 1256 aquest edifici va ser donat per En Jaume I d’Aragó al bisbe de València, perquè hi efectuara la recaptació de l’impost del Delme. Inicialment hi havia uns banys àrabs a la seua planta inferior. Hui només es conserva la façana amb murs de carreus. Era l’únic edifici adossat a la muralla medieval que impedia el recorregut del camí de Ronda, i en el seu interior hi havia un saló mudèjar amb un valuós cassetonat de fusta. Ací va estar retingut Pere IV el Cerimoniós, el del Punyalet (1319-1397), durant les guerres de la Unió, i va ser obligat per la població a signar els furs i privilegis per a la població que posteriorment va esgarrar amb un punyal a Saragossa.

Ermita de Sant Miquel

17

Més avant trobem l’ermita de Sant Miquel, edificada per iniciativa dels habitants del barri de la Porta Nova. Hi havia un retaule amb la imatge del sant, penjat en la part interior de la porta. El seu interés resideix en el plafó ceràmic que representa el sant i Llucifer, i en el frontó de pedra, que amb la seua llegenda explica l’advocació de l’ermita.

Muralla medieval

18

Continuem pel carrer Major fins arribar al carrer dels Escipions, amb una baixada amb escales. En aquest punt acabarem la visita a la ciutat medieval amb la visió de part de la muralla i torre medieval, que podem apreciar al carrer de la Muralla, i ens endinsem en el Sagunt modern. El pas del nom de Morvedre a Sagunt es produeix l’any 1868.

El Calvari

Ermita de la Sang

12

13


Palau del Delme

14

15

16

17

18

19

Ajuntament

20

21

CULTURES DE MORVEDRE Església del Salvador


19

En el conjunt format per l’espai ocupat per la Porta Ferrissa, antiga porta de ferro, que comunicava la ciutat amb València i el Raval del Salvador, és on es troba l’església del Salvador. Sobre l’any 1248 Jaume I n’encarrega la construcció. També s’ha dit que, en la seua visita a Sagunt, el Cid va construir el 1098 una església dedicada a sant Joan Baptista. Açò se suposa pel medalló de la portada principal, amb una imatge seua ara desdibuixada. Encara s’hi mantenen dues bases (permodals) que sustentarien un antic porxe romànic. Sobre aquesta, s’obri el finestral de factura gòtica. L’església és d’una sola nau, amb tres trams i absis poligonal.

El Camí Reial

20

Era l’antiga via d’eixida a València i paral·lela a ella transcorria, com hem vist, la muralla medieval. És un carrer completament comercial, tot i que encara trobem edificis de gust modernista i eclecticista, construccions de principis del segle XX. Però el nostre interés es dirigeix ja cap al carrer de Josep Romeu, prop de l’Ajuntament. Aquest personatge va nàixer el 1778, en el si d’una família rica, va abandonar el luxe i la família per a lluitar contra els francesos. Ara podem retre tribut a aquest heroi de la Guerra de la Independència davant del seu bust, situat al costat de sa casa, futur centre cultural.

Ajuntament

Ajuntament

21

La visita pel Sagunt modern acaba a la Casa de la Vila, projectada el 1781 per Vicente Gascó, director d’obres reials al Regne de València. L’obra va començar més tard, es va aturar uns anys perquè s’esgotà el pressupost i per l’arribada dels francesos el 1811. Les obres definitives, dirigides per l’arquitecte Ángel Romaní, es van portar a terme entre 1932 i 1934. Els baixos estaven ocupats pels jutjats, el pis principal per les dependències municipals i el pis superior pels habitatges dels funcionaris. La façana és una filera de finestres en la part alta, rematada per una balustrada, al centre de la qual s’ubica un rellotge. En l’interior destaca l’escala a estil imperial. Església de Santa Maria


1

2

3

4

5

6

7

Plaça Major

8

9

10

11

LA CIUTAT D’ACER

90 minuts (durant la nit les fites més representatives s’il·luminen i embelleixen el recorregut). 2’9 km.

EL PORT DE SAGUNT

El 1900 Ramón de la Sota i Eduardo Aznar, empresaris bascos, revolucionen la indústria minera a Espanya amb el naixement del Port de Sagunt. Aquests empresaris col·loquen la primera pedra del que serà una de les més importants ciutats industrials del Mediterrani. La vida obrera i el sorgiment de la indústria s’expandiran per una xicoteta franja de terra enfront del mar que molts denominaran La Ciutat de Ferro.

LA CIUTAT D’ACER

10

11 PLAÇA INDEPENDÈNCIA PLAÇA RODRIGO

9

12 PLAÇA DE SOL

7 8

i

6 PLAÇA DE LA MARINA

5

4 1 1 . 2 . 3 . 4 . 5 . 6 . 7 . 8 . 9 . 10 . 11 . 12 .

Hospital Vell Tallers Generals Alt Forn núm. 2 Magatzem d’Efectes i Recanvis Església de la Mare de Déu de Begonya Economat Conjunt de la Gerència Ciutat-jardí Barri Obrer Sanatori Altos Hornos de Vizcaya Convent de Maria Immaculada Col·legi de Nostra Senyora de Begonya

2

3

Hospital Vell

1

Tallers Generals

2

Alt Forn núm. 2

3

Magatzem d’Efectes i Recanvis

4

Església de la Mare de Déu de Begonya

5

6

Conjunt de la Gerència

Ciutat - Jardí

7

8

9

10

35 Hospital Vell

Els inicis En la recerca de nous jaciments miners, Sota i Aznar acorden l’arrendament de les mines de la serra Menera-Ojos Negros a Terol. El seu propietari, Cosme Echevarría, rep 8.000 de les 64.000 accions de la futura Compañía Minera Sierra Menera. L’acord per a seixanta anys fa que la primera idea d’exportar mineral es veja ampliada amb la construcció d’una gran empresa siderúrgica. La inversió, de 23.000.000 de pessetes (138.232 €), es va centrar en la construcció d’un ferrocarril nou, que unira els 205 quilòmetres de distància entre la platja de Sagunt i Terol. També es va invertir en l’obertura i la preparació de les mines, i la construcció del dipòsit i l’embarcador.

Primeres construccions: Hospital

Vell 1

Les obres de l’embarcador i dels tallers d’aglomeració de mineral motiven l’arribada massiva d’obrers. El 1907 treballen ja en les instal·lacions més de 400 operaris. Els primers treballadors s’estableixen en cases de camp i al nucli antic de la ciutat. Amb la progressiva creació de serveis i infraestructures es crea un nucli de població estable. Si ens situem en l’encreuament entre l’avinguda del Mediterrani i el carrer de Luis Cendoya ens trobem davant de l’Hospital Vell. Aquest complex està compost per dos edificis de tres altures i cinc-cents metres quadrats cada u. El primer d’ells, al sud, es destinava a oficines i vivendes, i el segon era l’hospital. Aquest centre hospitalari tenia la funció d’atendre els accidents de treball produïts en les instal·lacions i comptava amb els mitjans més avançats, i al voltant de cinquanta llits per a malalts. El seu estil constructiu recorda els barris industrials de l’Anglaterra del segle XIX. El 1949 es construeix un nou sanatori, i les funcions destinades a aquest Vell Hospital es veuen relegades.

11

12

LA CIUTAT D’ACER Tallers Generals

Primera crisi: Guerra Mundial Amb la Primera Guerra Mundial descendeix l’exportació i comercialització del mineral. La crisi va ser enorme, però la necessitat de mineral va fer que l’activitat augmentara en poc de temps passant a una situació de normalitat i fins i tot, després d’alguns conats de vaga, la pujada de sou als obrers. El 1916 comença l’explotació de l’embarcador per a transport comercial (taronges). A més, aprofitant la demanda de ferro per part dels països en guerra, es constitueix el 1917 a Bilbao la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, per a elaborar ferros i acers. Magatzem d’Efectes i Recanvis

Tallers Generals 2 El 1918 comença a construir-se aquesta edificació que va ser anomenada per la seua forma la Catedral de la Indústria. El 1924 treballen als Tallers Generals més de 700 operaris, dedicats a la reparació de locomotores, treballs de caldereria i de foneria i ajust. La vista des de l’exterior és impressionant, quatre naus, dues de centrals, de la mateixa altura i 22.5 metres d’amplària, i dues de laterals, de 15 metres d’amplària i una miqueta més baixes que les anteriors. Aquest desnivell és aprofitat per a incloure un seguit de buits que il·luminen les estades centrals. Actualment és un gran contenidor cultural, acull diverses representacions teatrals i musicals dins del festival Sagunt a Escena que té lloc durant els mesos d’estiu. També es realitzen al llarg de l’any diverses exposicions, congressos..

Hospital Vell

1

Tallers Generals

2

Alt Forn núm. 2

3


4


5

6


Ciutat - Jardí

7

8

9

10

37 Alt Forn núm. 2

Alt Forn núm. 2 3

Comença a construir-se el 1922, quan ja hi treballen 1.800 obrers, i va ser dissenyat per l’enginyer Frank C. Roberts, però no comença a produir fins a 1926, quan llança la seua primera colada d’acer. Formava part d’un conjunt integrat per tres forns d’acer, una bateria de coc i un taller de laminació. Produïen més de 100.000 tones d’acer a l’any. Fins i tot es poden veure les restes de les seues quatre estufes de més de 27 metres d’altura que proporcionaven l’aire suficient per a inflamar la càrrega de carbó. L’estructura està composta per un tanc (part superior), passarel·les, boca de càrrega i el cresol (on es trobava el ferro líquid). Aquest Alt Forn és apagat definitivament el 1984.

Magatzem d’Efectes i Recanvis 4 Al carrer de la Foneria es troba una de les construccions fabrils més importants de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, el Magatzem d’Efectes i Recanvis (1927). La funció bàsica és la de càrrega i descàrrega dels subministraments necessaris per a la producció. La nau estava recorreguda per una sèrie de vies denominades d’ample comercial i en l’interior penjava una grua capaç de suportar fins a deu tones.

La Gran Crisi El 1929 baixen els preus dels productes de la siderúrgia i la retirada dels fons d’inversió que els Estats Units havia destinat a Europa. La crisi comença amb la reducció de la jornada laboral i la disminució de la producció, i acaba amb l’apagat del primer Alt Forn. La baixada de la producció dóna lloc als acomiadaments. El 1932 s’apaga el segon dels alts forns i la resta de forns de k. o. El 1933 es du a terme l’acomiadament de 900 treballadors, i les repercussions ja no tenen fre. Manifestacions, moviments obrers, desordre i la consegüent repressió converteixen el Port de Sagunt en un polvorí. Paral·lelament comença un projecte d’urbanització.

11

12

LA CIUTAT D’ACER Església de la Mare de Déu de Begonya

Església de la Mare de Déu 5 de Begonya Continuant per l’avinguda del Nou d’Octubre ens acostem a l’església de Nostra Senyora de Begonya, construïda el 1927. Es tracta d’una edificació de tres naus d’estil neobarroc, en la qual no hi ha materials nobles i tant l’interior com l’exterior estan fets de formigó armat, a causa de la situació econòmica de la Companyia. Durant la Guerra Civil va patir desperfectes pels bombardejos que van afectar la fàbrica.

Economat 6 Gerència

Prop de l’església es troba l’Economat, que passaria a ser en un futur la Cooperativa de Productors. Edifici destinat a les funcions d’economat, és a dir, assortir de tot allò necessari els operaris i directius. Més tard, va passar a ser lloc de reunió i oci per als obrers.


7

8

Al costat de l’Economat es troba el conjunt de la Gerència (1921). Eren les oficines generals, obra de maçoneria i pedra llaurada, amb un interior revestit de materials nobles. Aquest edifici va allotjar la direcció de diverses empreses, instaurades al nucli portenc per l’auge de la Siderúrgia (CSM, AHV i AHM). Després de la Guerra Civil és convertit en un casino per a l’esplai dels empleats. Actualment és una cafeteria, que compta amb una zona enjardinada que acompanya la Ciutat

Hospital Vell

1

Tallers Generals

2

Alt Forn núm. 2

3


4


5

6


Ciutat - Jardí

7

8

9

10

39 Barri Obrer 9 Continuant per l’avinguda del Nou d’Octubre, trobem el Barri Obrer, un entramat de carrers alineats amb les primeres edificacions regulades de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, destinat a obrers i empleats. És un conjunt de 115 vivendes iguals de caràcter unifamiliar amb una superfície de 130 m2, planta baixa i adossades unes a altres. La siderúrgia, sense mà d’obra, sense tècnics i amb les instal·lacions quasi nues, passa a les mans dels Altos Hornos de Vizcaya, SA, el 1940.

Guerra Civil i Postguerra:

Del patiment al desenvolupament d’una gran ciutat. La Guerra Civil espanyola va ser ací especialment dura. El 1936 el Port de Sagunt organitza una marxa multitudinària en suport a la República. Durant tot el procés bèl·lic, les instal·lacions pateixen multitud de bombardejos, que deixen quasi inutilitzada la maquinària i frenen per complet els processos. El 1938 46 bombarders i 30 caces ataquen la població civil i les instal·lacions siderúrgiques amb més de cinc-centes bombes. El Port de Sagunt es converteix així en un dels bastions de protesta a favor de la República més importants d’Espanya. Aquesta aposta li ocasionarà conseqüències nefastes en els anys de guerra.

Sanatori Altos Hornos de Vizcaya

10

El Sanatori Altos Hornos de Vizcaya era un dels edificis clau de les funcions assistencials de l’empresa. Consistia en un edifici de dues plantes, d’arquitectura funcional i envoltat de jardins. Estava destinat a servir els accidentats en la siderúrgia i de la companyia minera. El 1949 les seues instal·lacions eres modèliques, disposava de quiròfans amb les últimes novetats tècniques, sala de maternitat, sala per a la rehabilitació i una àmplia gamma d’especialitats mèdiques. Barri Obrer

11

12

LA CIUTAT D’ACER Convent de Maria Immaculada

Convent de Maria Inmaculada

11

Un dels edificis que es va salvar de les agressions de la Guerra Civil és el convent de Maria Immaculada (1928). Amagat darrere de l’avinguda del Camp de Morvedre, al carrer de Sant Josep, es troba el primer dels col·legis per a les filles dels operaris de la companyia. Una vegada acaba la Guerra Civil s’entrega la seua gestió a les religioses. L’edificació és de dues plantes i àtic entorn d’un pati de claustre porticat, comprén un total de 17 aules, dormitoris, una capella i dependències de servei.

Col·legi de Ntra. Sra. de Begonya

12

A l’avinguda del Camp de Morvedre trobem el col·legi de Nostra Senyora de Begonya. Aquesta edificació pertany a la política formativa de l’empresa AHV, formació primària i d’adults. El centre incloïa un saló d’actes i una església parroquial.

Crisi final L’últim intent de potenciar la ciutat industrial de Sagunt vingué de la mà del Govern de la nació el 1965, amb el projecte d’una planta siderúrgica integral a Sagunt. La crisi mundial de 1974 es reflecteix al Port de Sagunt. Se succeeixen els acomiadaments, les manifestacions, els tancaments, les reconversions. En els primers anys de la dècada dels vuitanta, la reconversió industrial en el sector siderúrgic i el posterior tancament de la fàbrica d’Alts Forns fan que Sagunt siga declarada Zona de Preferent Localització Industrial, que suposarà la diversificació del seu teixit productiu. Actualment Parc Sagunt és l’últim parc tecnològic i industrial en procés d’implantació, impulsat per la SEPI i la Generalitat Valenciana, que amb els seus 10 milions de metres quadrats d’extensió serà el més important d’Europa.

Hospital Vell

1

Tallers Generals

2

Alt Forn núm. 2

3


4


5

6


Ciutat - Jardí

7

8

9

10

UN PONT NATURAL CAP A LA MAR MEDITERRÀNIA


RECORREGUT CICLOTURÍSTIC PEL LITORAL DE SAGUNT

Us proposem un passeig amb bicicleta per Sagunt per a gaudir-ne de les llargues platges de qualitat, el seu patrimoni industrial i les vistes als camps d’agricultura tradicional. Esperem que realitzeu un agradable passeig sobre un pont natural que camina paral·lel a la mar Mediterrània.

UN PONT NATURAL CAP A LA MAR MEDITERRÀNIA

N-225 Platja Malva-rosa

A-7

Gola de l’Estany Platja Corint

N-340 Corral del Batlle

2

CV-320 SAGUNT

A-23

Canet d’en Berenguer

EL PORT DE SAGUNT

9 -30

CV

1

i Grau Vell 5

3

4

V-21 1 . 2 . 3 . 4 . 5 .

Litoral mediterrani Platges Centre d’Educació Ambiental La Marjal dels Moros Grau Vell

= Itinerari opcional litoral

Platges

1

2

Centre d’Educació Ambiental

3

Grau Vell

4

5

Platja de l’Almardà

Platja del Port de Sagunt

43 Platja de l’Almardà

El litoral mediterrani, les platges de Sagunt

1

Iniciem el nostre recorregut a l’Oficina de Turisme i ens dirigim cap al nord per l’avinguda del Mediterrani. Durant aquest primer tram, gaudirem del litoral pel passeig de la platja del Port de Sagunt. A uns pocs metres ens trobem amb la desembocadura del Palància (en fullet apareix en Valencià, posar en castellà), que naix a la serra del Bou, Castelló, i desemboca entre els termes municipals de Canet i Sagunt després de 85 quilòmetres de recorregut. En poc de temps aquest espai natural acollirà instal·lacions per a ús lúdic i didàctic, i millorarà així la seua imatge mediambiental.

Platges 2 Després de gaudir d’aquest enclavament natural, creuem Canet, localitat veïna a Sagunt, pel passeig marítim, fins a arribar a un dels recursos naturals més importants de Sagunt. Les platges de l’Almardà, Corint i Malva-rosa formen part de les joies ambientals de la Comunitat Valenciana pel seu cordó dunar. Les dunes, de gran valor ecològic a causa de la seua extensió i la vegetació que contenen, estan acompanyades per platges arenoses i aigües clares de gran qualitat.

UN PONT NATURAL CAP A LA MAR MEDITERRÀNIA Centre d’Educació Ambiental

Centre d’Educació Ambiental 3 El següent recurs mediambiental és el Centre d’Educació Ambiental. Agafarem el camí del Corral del Batle (avinguda de la Palmera) fins a la C-320, carretera de circumval·lació del Port de Sagunt que compta amb un modern vial per a bicicletes. Continuarem per la CV-309, travessarem diferents rotondes fins a trobar la CV-309, que disposa d’un carril bici les indicacions del qual ens guiaran fins al Centre d’Educació Ambiental. El Centre d’Educació Ambiental té com a seu una antiga vivenda típica de les planes de la costa mediterrània, l’Alqueria dels Frares, del segle XVII, conserva molts dels elements arquitectònics originaris: l’aljub amb una capacitat de més de 100.000 litres d’aigua, el pati com a centre de l’edifici, pou, abeurador, llavador i finalment el forn de llenya. En el seu interior podem gaudir de les moltes activitats que s’organitzen al Centre, així com el seu pati d’equips d’energia renovable i l’hort històric de la Comunitat Valenciana, els fruiters, del qual hortalisses i plantes ens acompanyen en el recorregut.

Platges

1

2


3

Grau Vell

4

5

45 Marjal dels Moros

La Marjal dels Moros 4

Prop del Centre d’Educació Ambiental se situa un dels aiguamolls més interessants de la costa mediterrània. Més de 300 hectàrees d’una mescla d’aiguamoll, cultius i brolladors on se senten sobretot els refilets de les aus migratòries envoltats de la brisa marina produïda per la seua proximitat a la costa. Aquest aiguamoll alberga Limonium dufourii, una planta exclusiva de la costa valenciana. A més, en l’àrea costanera, i seguint el camí litoral que se separa l’aiguamoll del mar, hi ha nombroses dunes poblades amb cudols i vegetació autòctona. Continuant per la senda paral·lela a la mar, a uns 3 km arribem al Grau Vell.

Grau Vell 5 Aquest lloc era el punt d’embarcament per a centralitzar l’eixida de mercaderies, des de l’època romana. El 1459 Joan II va autoritzar novament aquest lloc com a embarcador i quasi cent anys més tard les Corts de Monzón hi acordaren la construcció d’obres per a la defensa del litoral. La seua funció principal era la defensa de la costa entre les torres de Cap Canet, hui desapareguda, i el Puig. Aquest fortí està compost per diverses construccions, entre les quals es troben els magatzems, la bateria i la torre, entre les més importants. Aquest nucli arqueològic està considerat per la comunitat científica com un dels més importants del Mediterrani occidental. Les seues característiques i el seu nivell de conservació n’han fomentat l’estudi i s’hi han trobat gran quantitat de troballes ceràmiques, vidres, metalls i fins i tot monedes encunyades de l’antiga ciutat d’Arse-Saguntum. Pels voltants podem veure les excavacions practicades des de fa alguns anys en el que va ser el port romà de la ciutat de Sagunt.

Grau Vell

UN PONT NATURAL CAP A LA MAR MEDITERRÀNIA Serra Calderona

Visites pels voltants Font de Quart: l’antiga i coneguda font de Quart rega les terres de la subcomarca de les Valls amb el seu ric cabal. La riquesa d’aquestes terres depén d’aquesta font que forma un gran estany en el seu naixement. Com arribar: per la N-340 direcció a Castelló, cal agafar la desviació de Quartell i travessar el poble en direcció a Quart, a partir d’ací la font està senyalitzada. Sant Esperit: el monestir de Sant Esperit va ser fundat a principis del segle XV; en els seus voltants es troba una de les zones recreatives més conegudes de la serra. Compta amb paellers, taules, font… Com arribar: per la A-23, agafar la desviació a Gilet i, una vegada travessat el poble, ix una carretera a l’esquerra que senyalitza el monestir. La serra Calderona: la serra es troba al llarg de la conca del Palància i comprén bona part de la comarca del Camp de Morvedre. Com a límit oriental trobem la muntanya del Picajo amb una cima impressionant que ens endinsa en la plana litoral. Dins de la serra trobem el pic del Garbí, un dels més emblemàtics de la Comunitat Valenciana. Al costat dels seus penya-segats cal unir les vistes que es contemplen i el clar exemple de bosc mediterrani que s’hi desenvolupa.

Platges

1

2


3

Grau Vell

4

5

ADRECES D’INTERÉS INFORMACIÓ TURÍSTICA Tourist Info Sagunt Plaça del Cronista Chabret, s/n - Sagunt 96 265 58 59 www.sagunt.es Tourist Info Sagunt platja Av. del Mediterrani, 67- El Port de Sagunt 96 269 04 02 Casa de Cultura Capellà Pallarés Cavallers, 10 - Sagunt 96 266 42 21 Biblioteca Cronista Chabret Plaça del Cronista Chabret, 20 – Sagunt 96 266 45 21 Biblioteca Centre Cívic Jardins Antic Sanatori – El Port de Sagunt 96 267 45 68 Auditori Joaquim Rodrigo Plaça del Cronista Chabret, 6 – Sagunt 96 266 45 68 Casa Municipal de Cultura Carrer del Progrés, 9 – El Port de Sagunt 96 267 91 11

TRANSPORTS Ràdio Taxi Parades a Sagunt: Carrer de l’Estació, s/n Parades al Port de Sagunt: Plaça Primer de Maig Hospital Plaça Ramón de la Sota 96 268 09 99 RENFE Carrer de l’Estació, s/n - Sagunt www.renfe.es 96 266 07 28 AVSA autobusos Carrer del Treball, 2 96 267 14 16 www.avsa.es

SERVEIS D’INTERÉS Ajuntament Carrer de l’Autonomia, 2 – Sagunt 96 265 58 58 Policia Local central Fausto Carruana, s/n (carretera Sagunt-Port) 96 265 58 84 Urgències 092 Policia Nacional Carrer del Progrés, 35 96 267 00 91 Urgències: 091 Hospital Av. Ramón y Cajal, s/n 96 265 94 00 Centre de Salut Sagunt Av. Sants de la Pedra, 81 96 266 10 57 Centre de Salut del Port de Sagunt Carrer del Periodista Azzati, s/n 96 266 07 05 Correus i Telègrafs de Sagunt Plaça del Cronista Chabret, s/n 96 267 12 84 Correus i Telègrafs del Port de Sagunt Carrer del Camp de Morvedre, 27 96 267 12 84 Pavelló Poliesportiu Av. Fausto Caruana, s/n 96 265 58 79

Rutes i itineraris: Projectes Culturals Educatius i Turístics, SL Disseny, maquetació i il·lustració: Círculo Rojo Publicidad y Comunicación, SL Fotografia: Círculo Rojo Publicidad y Comunicación, SL; Conselleria de Turisme; José Luis Lozano; Julián Negredo; Luis Timón; Pepa Balaguer; Paco Agudo; Javier Marina; Juan Higueras. Impressió: Martín Impressors, SL Assessorament: Delegació de Turisme Traducció: Gabinet de Promoció del Valencià Edició 2008

FONDO EUROPEO DE DESARROLLO REGIONAL

www.aytosagunto.es/turismo

CASTELLÓ DE LA PLANA

SAGUNT

EL PORT DE SAGUNT

VALÈNCIA

ALACANT

Fullet Turístic de Sagunt

Recommend Documents