Flora vascular del Parc Natural del Túria

The world's largest digital library

Try Scribd FREE for 30 days to access over 125 million titles without ads or interruptions! Start Free Trial Cancel Anytime.











Flora vascular del Parc Natura Naturall del Túria A l a v e n t PEÑA RIVERA Aurelio a FERRER-GALLEGO P. Pablo Jesúse RIER RIERA n A VICENT Javierr FABADO Javie FABADO w ALÓS w SANZ Gonzalo MATEO w . j o l u b e . e s











Flora Flor a vas cular del P.N. del Túri Túria a

Contingut PRESENTACIÓ PRESENT ACIÓ ..................... .......................................... .......................................... .......................................... ................................. ............ 7 1. INTRODUCCIÓ ..................... .......................................... .......................................... .......................................... .............................9 ........9 1.1. Ressen Ressenya ya històrico-botànica .......................... ........................................... ....................................1 ...................10 0 1.2. Objectius.......................................... ................................................................ ....................................... .................................. .....................13 13

2. EL MEDI FÍSIC ........................................................... ................................................................................ ............................... .......... 14 2.1. Àmbit geogràc ................... ..................................... ....................................... ...................................... ............................. ............14 14

A l a 2.2.1. Geologia ............................................ ................................... .......................... .........15 15 v e .............................................................. 2.2.2. Geomorfologia ................................................... ................................... ......................... .......16 16 n t .................................. a 2.3. Hidrologia....................................................... ................................. ....................................... ................................... .........................18 .......18 e n i preses ................. 2.3.1. Assuts, séquies ..................................... ..................................... ....................... ......18 18 w .................. 2.3.2. Rambles i barrancs ..................................... ..................................... ..............................19 ............19 w 2.4. Climatologia ....................................... ............................................................ ................................ ..............20 20 w ....................................... . j 2.5. Edafologia................. ................................... ....................................... ....................................... ....................... ...... 22 o l ................................... u b ...................................... 2.6. Fitogeograa i bioclimatologia bioclimatologia .................................... ................. .................... 23 e . .............................. 2.7.. Vegetació................................................ 2.7 ..................................................................... ....................................... ............ 23 e s ...................... .......................................................... ..... 23 2.7.1. Vegetació climatòfla . ......................................... 2.2. Descripció geològica................... .................................... ....................................... ....................................... .....................15 15

2.7.2. Vegetació azonal ....................................................................... 24

2.7.3. 2.7 .3. Vegetació actual .................................. ................................................... ................................... ..................... ... 25 2.8. Aprotament del territori. Demograa.................. Demograa ................................... ......................27 .....27 2.8.1. Zones agrícoles ................ .................................... ..................................... ................................... ..................... ... 28 2.8.2. Zones forestals ................ .................................... ..................................... .................................. ..................... .... 28 2.8.3. Pedreres d’extr d’extracció acció d’àrids.................. ...................................... ................................ ............ 28











Flor a vascula vas cular r del P.N. del Túri Túria a

3. CA CATÀ TÀLEG LEG FLORÍSTIC ......................................................... ............................................................................ ...................30 30 3.1. Materials i mètode................... .................................... ....................................... ....................................... ...................... .....30 30 3.2. Caracterització dels tàxons ................. .................................. ....................................... ............................ ...... 32

PTERIDOPHYTA PTERIDOPHYT A ..................... .......................................... .......................................... .......................................... ............................ ....... 35 SPERMATOPHYT SPERMA TOPHYTA A - GYMNOSPERMAE..................... .......................................... ........................ ... 39 ANGIOSPERMAE - DY DYCOTYLEDONES COTYLEDONES .................................... ............................................... ...........40 40 ANGIOSPERMAE ANGIOSPE RMAE - MONOCOTYLEDONES ............... ................................. ......................... .......180 180

A l a FLORA VASCULAR 4. SÍNTESI DE LA P.N. DEL TÚRIA ...... 217 v e VASCULAR DEL P.N. 4.1. Grups taxonòmics representats tats .................. ................................... ..................... ....217 217 n t millor represen 4.2. Grups corològics a ............................................ ........................... ....................................... ..................................... ............... 218 e n ................. 4.3. Espècies exòtiques invasores ................................... ....................................... ......................220 .220 w .......................................... 5. BIBLIOGRAFIA ................... ........................................ .......................................... .......................... .....221 221 w 6. ÍNDEX DE NOMS NOMS CIENTÍFICS ........................................................ ....................................... ................. 224 w . j 7. ÍNDEX DE NOMS COMUNS (SELECCIÓ) ...................................... ..................244 244 o .................... l u b e . e s 3.3. Tàxons en les àrees d’inuència .. d’inuència ..................... .................................... .............................. ............. 216












1. INTRODUCCIÓ El Parc Natural del Túria està situat en la part baixa del riu Túria, i s’estén, segons el Pla dÓrdenació dels Recursos Naturals (PORN) de

l’any 1997, per 13 municipis de la província de València, a les comarques de l’Horta (Manises, Mislata, Paterna, Quart de Poblet, San Antonio de Benagéber), El Camp de Túria (Benaguasil, lÉliana, Llíria, Riba-roja de Túria, Vilamarxant), els Serrans (Pedralba), la Foia de Buñol (Cheste) i part del terme municipal de València. La superfície total del territori és

4.680 hectàrees i 35 quilòmetres de longitud, seguint el riu, des de la presa de Pedralba ns a l’assut del Repartiment a Quart de Poblet.

A l a v e n t a e n w w w . j o l u b e . e Localització geogràca de l´àrea déstudi s Fins avui, no existia un estudi orístic exhaustiu d’aquest territori, solament algunes contribucions parcials en relació a plantes especí -

ques i àrees restringides d’aquesta zona. En aquest treball, es presenta una llista de les espècies de plantes vasculars que creixen en aquest ter ritori, a partir dels estudis de camp realitzats pels autors d’aquesta obra, l’anàlisi de la bibliograa pertinent i una exhaustiva revisió d’espècimens d’herbari conservats en les col·leccions col·leccions VAL i VALA, principalment. principa lment. La ora del Parc ascendeix a 1142 1 142 tàxons (espècies, subespècies subespècies i hí brids) agrupades en 533 gèneres i 123 famílies. Un total de 44 tàxons












2.2. Descripció geològica 2.2.1. Geologia Els materials geològics que aoren en el territori poden englobar-se en dues grans unitats estratigràques: Mesozoic i Cenozoic.

Mesozoic Triàsic, Buntsandstein: Només representat en les Rodanes de Vi lamarxant, que arriba ns a la façana occidental de Riba-roja de Túria, anomenat el Rodeno. És el típic gres roig, arenisca roja o rodeno, en castellà. Es poden diferenciar dos trams: 1) tram inferior caracteritzat per gresos rojos micacis amb argil·lites micàcies i gresos blancs de gra més gruixut, menys cimentats i en ocasions limonititzats, 2) tram superior

A l a v verds i rojos, materials soterrats en part per aportaamb gresos micacise n t de la meteorització del gres. Muschelkalk: cions sorrenques derivades aora també en les Rodanes a (El Massís, per exemple), dolomies. Keuper: a l’Oest del terme municipale de Riba-roja de Túria, dolomies grisenques. Juràssic-Dogger: Est i Sud-estn del terme municipal de Riba-roja. Calcà ries amb nòduls de sílex. Cretaci:w ben representat al Palmeral, la Pea i la Paridera (Pedralba i Vilamarxant). w Calcàries de color grisenc, calcàries biomicrites grogues i rosades. w . j o l u b e . e s














dels materials dels glacis d’acumulació i dels cons pleistocènics. L’eleva L’eleva-

da capacitat de retenció d’aigua, moderat contingut en matèria orgànica i estabilitat estructural fan possible l’ús agrícola d’aquests, encara que solen destinar-se a forestal a causa de l’escassa profunditat i alt contingut argilenc.

2.6. Fitogeograa i bioclimatologia Regne Holàrtic Regió Mediterrània Província Catalana-Provençal-B Catalana-Provençal-Balear alear Subprovíncia Catalana-V Catalana-Valenciana alenciana Sector Setabense Sector Valencian Valenciano-T o-Tarracon arraconense ense

A l mostra una gran inuència marítima com a conseqüèn El territoria v e cia de la proximitat a la mar i de l’orientació ibèrica predominant de les muntanyes, en sentit est-oest. La totalitat del territori està comprès dins n t del nivell bioclimàtic Termomediterrani (per tenir temperatures mitjanes anuals superiors als 16°C) 1a 6°C) i l’ombroclima és sec (per presentar valors e n entre 300 i 600 mm). Puntualment, en de precipitació anual compresos alguns enclavaments de la comarca es pot apreciar una clara tendència w a l’ombroclima semiàrid. w w 2.7. Vegetació . j o l 2.7.1. Vegetació climatòfla u b Sèrie castellana-aragonesa seca basòla de l’alzina Quercus rotunrotundifolia ( Asparago Asparago acutifolii-Q acutifolii-Quercetum uercetum rotundifoli rotundifoliae ae [= Bupleuro rigie di-Querceto rotundifol rotundifoliae iae]] sigmetum). Faciació termòla . e murciana-manxega-aragonesa de Pistacia lentiscus. Ocupa lentiscus. Ocupa l’extrem sud-oest s de l’àmbit del Catàleg, paratges de Caicons, Cap Blanc, la Llomaina i la Mollone ra (sud-est del terme municipal de Vilamarxant), les Rodanes (sud-oest












Sinònims, identicacions errònies i basiònim. Sota el nom acceptat de cada tàxon amb rang especíc o infraespecíc dins del catàleg orís tic, es relacionen els sinònims. Quan existeix un basiònim com a tal, o

nom substituït, si s’escau, va en primer terme amb la seua citació bibliogràca, seguit de la partícula “basiòn.” entre claudàtors. El nom genèric dels sinònims s’abreuja si és el mateix que el del nom actualment vàlid. Per als nototàxons, apareix en primer lloc la fórmula d’hibridació, entre

claudàtors, on s’inclouen, els diferents binomis de les espècies implica-

des en el procés de la hibridació hibrid ació connectades pel signe de multiplicació “ × ”,”, precedits pel símbol d’igualtat d’i gualtat “=”. “=”. A la fórmula dels híbrids hí brids hi segueix el conjunt de sinònims atribuïts segons l’ordre l ’ordre a dalt exposat.

3.2. Caracterització dels tàxons A

En el següent apartat es fa al·lusió a determinats aspectes d’índo -

l a v e Mateo & Crespo (2014) i n Mateo et al al.. (2011, 2013). es fa referència al medi o ambients Ecologia. En aquest subapartat t a ecològics on de manera més habitual apareix la planta. pla nta. Aquesta descripe ció sol constar d’un substantiu seguit d’un adjectiu. Els ambients consin derats són: Arenals, Boscos, Canyars, Cultius, Herbassars, Matolls, Murs, Orles, Pastures, Pedregars, Pinedes,w Rambles, Regueres, Roquissars, Sa w van seguits de l’especíc ladars, Talussos i Terrenys. Aquests substantius w Assilvestrat, Erm, Caducifoli, adjectiu de caracterització: Aquàtic, Anual, . j Calcari, Costaner, Epít, Gipsòl, Humit, Litoral, Marí, Mesòt, Montà, o Mixt, Naturalitzat, Nitròl, Perennifoli, Riberenc, Salat, Salí, Sec, Silici, l u b Assolellat, Subnitròl, Ombrívol i Vivaç. En el cas de plantes cultivades apareix la paraula Cultivada, seguida del terme Assilvestrada o Natura e litzada si es tracta a més d’un tàxon que ha completat . el procés d’assil vestració o naturalització en el mitjà natural, dins de lae zona s d’estudi o le ecològica, corològica, tipus biològic i de caràcter fenològic de cada planta; seguim per a la majoria dels caràcters les dades aportades per

territoris limítrofs. Corologia. S’indica l’àrea de distribució o element corològic al qual s’atribueix la planta. Aquesta classicació biogeogràca simplicada












Biotipus, forma etològica o tipus tipus biològic. biològic. Fa referència a la morfologia de la planta segons la classicació tipobiològica habitual esta blida per Raunkiaer (1934), basada en la consistència del vegetal, alçada, forma de passar l’etapa desfavorable, etc. La descripció de les formes

etològiques es compon generalment de dos termes, un substantiu seguit d’un adjectiu que especica característiques del primer. Els termes que integren la classicació són els següents, com a substantius: Ca mèt, Faneròt, Geòt, Hemicriptòt, Helòt, Hidròt, Macrofaneròt, Mesofaneròt, Nanofaneròt i Teròt. Teròt. Com a adjectius: Biennal, Bulbós, Bul bós, Cespitós, Epìt, Escapós, Escandent, Estolonìfer, Fruticós, Natans, Parà sit, Procumbent, Pulviniform, Radicant, Reptant, Ritzomatós, Rossulat, Suculent, Suffruticós i Tuberós. Altura. S’indica un interval amb els valors més habituals de la gran dària de la planta, expressat en centímetres, decímetres o metres. Aquesta dada és merament indicativa i expressa la moda dels valors sota els quals és freqüent observar les plantes d’un determinat tàxon, encara

A l a v e mesures desviades a causa de condiciones locals que poden donar-se favorables o desfavorables n t que interferisquen directament en el desenvolupament normal del vegetal. a nombres romans l’interval de mesos de l’any Fenologia. S’inclouen ene en el qual existeix una oración relativament abundant en condicions cli màtiques normals. w total del tàxon en el conjunt Abundància. Es qualica l’abundància w de l’àmbit territorial denit per al Parc Natural del Túria, mitjançant la w següent tipicació: Molt abundant (CC), Comuna-freqüent (C), Abun . j dància mitjana (M), Rara (R) i Molt rara (RR). Se segueix el criteri exposat o des de la primera edició del “Manual para la determinació de la ora va l u lenciana” (Mateo & Crespo, 1998), seguides i mantingudes ns a la publi b cació de la cinquena edició (Mateo & Crespo, 2014),e En el cas dels híbrids, . e amb major grau el nivell d’abundància que s’ha assignat és el del parental s de raresa. Províncies. S’indica la presència natural de la planta en cadascuna

de les tres províncies de la Comunitat Valenciana. Si es té constància












canvis de categoria d’amenaça dels tàxons de ora (article 1 i annexos I, II i III) segons estableix l’article 8 del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació (Aguilella et al al.,., 2009; Anònim, 2009). Les categories apareixen com a acrònims; EPE (En perill d’extinció), VU (Espècies vulnerables), EPNC (Espècies

protegides no catalogades) i EV (Espècies vigilades). vigi lades). Referències geogràques. Els llocs on s’ha localitzat la planta dins de

l’àrea d’estudi apareixen referenciats referenciats pel nom del municipi, en la majoria ma joria dels casos amb el nom abreujat, seguit de la coordenada UTM (1 km de costat). En les coordenades UTM per a cadascuna de les citacions s’omet la indicació de 30S. Així mateix, quan dins d’un mateix municipi apareix més d’una quadrícula amb les mateixes lletres del fus geogràc, aquestes s’ometen després de la primera quadrícula. Les abreviacions dels ter mes municipals són les següents: Benaguasil (Ben.); Bugarra (Bu.); Cheste (Ch.); L’Eliana L’Eliana (Eli.); Llíria Llír ia (Llíria); Manises (Man.); Paterna (Pat.); Pedralba (Ped.); Quart (Quart); Riba-roja de Túria (Rib.); San Antonio de Benagéber (SAB); València València (Val.); ( Val.); Vilamarxant (Vil.). La indicació amb un asterisc (*) darrere d’una UTM assenyala que l’espècie també ha sigut plantada en aqueixa quadrícula.

A l a v e n t a e n w w w . j o l u b e . e s












PTERIDOPHYTA

Asplenium onopteris L., Sp. Pl.: 1081 (1753). Culantrillo negro. Falzia negra

ADIANTACEAE

A. adiantum-nigrum subsp. onopteris (L.) Heu. in Verh. Zool.-Bot. Vereins Wien 6:

Adiantum capillus-veneris L., Sp. Pl.: 1096 (1753). Culantrillo de de pozo pozo. Falzia Roq./ tal. hùm.; Subcosm.; Geòf. riz.; 1-4 dm; I-XII; C. Ben. (YJ0086, 0186, 0484), Man. (YJ1476, 1477, 1676, 1775), Pat. (YJ1378, 1776), Ped. (XJ9487, 9585, 9586, 9685, 9785), Rib. (YJ0980, 1080, 1279, 1280), Vil. (XJ9886, 9986, YJ0085, 0185, 0284, 0384, 0483).

310 (1856)

Bosc., roq., pedr.; Medit. -Paleotrop.; Hemic. ros.; 15-45 cm; I-XII; R. Vil. (YJ0379, 0380, 0480, 0579, 0478, 0479).

Asplenium petrarchae (Guérin) DC. in Lam. & DC., Fl. Franç. ed. 3, 5: 238 (1815). Falzia glandulosa Polypodium petrarchae Polypodium petrarchae Guérin, Descr. Fon-

taine Vaucluse Vaucluse 1: 124 (1804) [basiòn.] A Roq. cal.; Medit. C-W; Hemic. ros.; l a ASPLENIACEAE 3-15 cm; X-VII; R. v e Litard. in Bull. Ped. (XJ9686, 9785), Rib. (YJ0678, 0677), Asplenium majoricum Vil. Vi l. (YJ0380, 0478, 0479, 0579). n Géogr. Bot. 21(255): 28 (1911) t a . subsp. (Litard.) O. Asplenium trichomanes L. subsp. Bolòs & Vigo in Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. e D. E. Meyer in Ber. 38 (Sec. Bot.,1): 64 (1974). n quadrivalens Bot. Ges. 74: 456 (1962). CulanRoq. cal.; Medit. W; Hemic. ros.; 5-15 w Deutsch. trillo menor. Falzia roja cm; IX-VI; RR; A, Cs?,V; VU. w Roq. cal./sil.; Subcosm; Hemic. ros.; Vil. (YJ0379) w 5-30 cm; I-XII; R. . (YJ0478, Vil. j 05 79). o l 0579). u b e . e s

A petrarchae

majoricum














A l a v e n t a e n Asplenium majoricum w w w

Cosentinia vellea












Cylindropuntia rosea (DC.) Backeb., Cactac.: Handb. Kakteenk 1:197 (1958) C. pallida (Rose) Knuth., Kaktus-ABC 126 (1935); Opuntia rosea DC., Prodr. 3:471 (1828)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. Suc.; 5-15 Cultiv., dm; III-IX; RR; Art. 4.1 / 4.3. Vil. (YJ0378)

Cylindropuntia spinosior (Engelm.) F.M. Knuth in Kaktus-ABC 126 (1936)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 1015 dm.; V-VIII; RR; Art. 4.1 / 4.3.

Opuntia dillenii

(Ker-Gawler)

Haw.,

Suppl. Pl. Succ.: 79 (1819)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 1-2 m; V-VII; R; Art. 4.3. Man. (YJ1477), Pat. (YJ1579), Rib. (YJ1280), Vil. Vil. (YJ0379, 0581).

Opuntia laevis J. M. Coult., Contr. U.S. Natl. Herb. 3(7): 419 (1896)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-20 Cultiv., dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Ped. (XJ9585, 9586).

Ped. (XJ9586).

Opuntia leucotricha DC., Mém. Mus. A Cylindropuntia subulata (Muehlenpf.) Par. XVII: 119 (1828) l F.M. Knuth, Kaktus-ABC 121 (1935) a Cultiv., Cultiv ., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-20 (Muehlenpf.) Engelm. in dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. v 627 (1883); Gard. Chrom., s. s., 1:e Ped. (XJ9586). (Muehlenpf.) n Backeb., Cactaceae (Berlin) 1939 (2):12 t (AnOpuntia linguiformis Grifths, Rep. (Ana (1939) nual) Missouri Bot. Gard. 19: 270, pl. 27 e n Cultiv., Cultiv ., natur.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22 (1908) dm; IV-VII; C; Art. 4.3. w Cultiv., assilv. Neotrop.; Fan. suc.; 15Ben. (XJ9987, YJ0186, 0484), Eli. 25 dm; IV-VI; RR; Art. 4.3. (YJ1380, 1481), Llíria (YJ0088, 0389), w Eli. (YJ1381), Ped. (XJ9585). Man. (YJ1476, 1477), Pat. (YJ1479, 1577, w Opuntia subulata

Aus-

trocylindropuntia subulata

1579, 1580, 1677, 1974, 2074, 2174), Ped.












A l a v e n t a e n Aristolochia clematitis w w w

Araujia sericifera sericifera












A l a v e n t a e n Lonicera japonica w w w

Bufonia perennis












YJ0083, 0086, 0185, 0279, 0280, 0285, 0378, 0379, 0380, 0381, 0383, 0384, 0479, 0480, 0481, 0483, 0484, 0579, 0580, 0581, 0582, 0583, 0680).

Opuntia microdasys

(Lehm.) Pff.,

Enum. Diagn. Cact.: 154 (1837) Cactus microdasys Lehm., Ind. Sem. Hort. Hamburg.: 16 (1827) [basiòn.]

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 2-5 dm; IV-VII; R; Art.4.3. Ped. (XJ9586), YJ0578).

Vil.

(XJ9884,

9984,

Cactus tuna L., Sp. Pl. 468 (1753)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. Suc.; 6-12 Cultiv., dm.; IV-VI; R; Art. 4.3. Pat. (YJ1975), (YJ1476).

Ped.

(XJ9586),

Rib.

Opuntia × elisae D. Guillot & Van Der Meer ex D. Guillot, Bouteloua 17: 42 (2014) [= O. fcus-indica fcus-indica Haw. × O. tomentosa Salm.-Dyck var. hernandezii (DC.) Bravo]

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22 Cultiv., dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Ped. (XJ9586).

A Opuntia × occidentalis Engelm. & Bigel a low,, Proc. Amer. low Amer. Acad. Arts. 3:291 (1856) fcus-indica (L.) Mill. × . Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 2-6 [= . fcus-indica v e dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Britten & Rose] n Ped. (XJ9586). assilv.; Nord-amer.; Fan. suc.; t a Cultiv., 1-4 m.; IV-VIII; RR. Art. 4.3. Mus. Opuntia schumannii Speg., Anal. e n Vil. (XJ9984). Buenos Aires 11: 511 (1905) Cultiv., Cultiv ., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22 w dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. w CAMPANULACEAE Rib. (YJ1476 Campanula w erinus L., Sp. Pl.: 169 Opuntia pycnantha Engelm. ex Coult. in

U.S. Dept. Agric. Contr. Nat. Herb. 3: 42 3 (1896)

O

).

(1753). Campaneta

O littoralis














Chrysanthemum coronarium L., Sp. Pl.: 890 (1753). Crisantemo. Coronària, crisantem Glebionis coronaria (L.) Cass. ex Spach., Hist. Nat. Vég. (Spach) 10:181 (1844)

Herb. subnitr., cult.; Medit.; Teròf. esc.; 3-10 dm; III-VI; M. Eli. (YJ1380), Man. (YJ1476, 1477, 1776), Pat. (YJ1479, 1576, 1580, 1677, 1775, 2174), Ped. (XJ9784), Quart (YJ2073), Rib. (YJ0677, 0679, 0981, 1380), SAB (YJ1580), Vil. Vi l. (XJ98, YJ0579, 0580).

Chrysanthemum segetum L., Sp. Pl. 889 (1753). Ull de bou

A l (L.) Fourr., Ann. Soc. a Linn. Lyon, sér. sér. 2, 17:90 (1869) v Herb. subnitr., cult.; e Medit-Iranot.; Glebionis segetum

Ben. (XJ9987, YJ0085, 0086, 0087), Eli. (YJ1380, 1381), Llíria (YJ0088, 0288, 0289, 0389), Man. (YJ1676, 1875), Pat. (YJ1378, 1476, 1478, 1576, 1578, 1579, 1677, 1775, 1776, 1975, 2174), Ped. (XJ9585, 9586, 9685, 9686, 9887), Rib. (YJ0679, 0881, 0980, 0981, 1080, 1081, 1179, 1180, 1279, 1281), SAB (YJ1481), Val. (YJ2175), Vil. (XJ9886, 9889, 9985, 9986, YJ0085, 0185, 0380, 0381, 0384, 0479, 0480, 0481, 0483, 0484, 0579, 0580, 0581, 0582, 0583, 0680).

Cichorium pumilum Jacq., Observ. Bot. 4: 3, t. 80 (1771). Achicoria. Cama-roja Herb. subnitr. hum.; Medit.; Teròf. esc.; 2-4 dm; IV-VI; RR. Rib. (YJ1281).












A l a v e












A l a v e












4. SÍNTESI DE LA FLORA VASCULAR DEL P.N. DEL TÚRIA 4.1. Grups taxonòmics millor representats El total dels tàxons registrats

en l’àrea d’estudi del present treball és 1142, agrupats en 533 gène res i 123 famílies. La distribució de tàxons per famílies, és la següent: Compostes (135), Gramínies (108), Llegumino ses (99) Crucíferes (49), Labiades (46), Cariol·làcies (44), Liliàcies (30), Rosàcies (24), Escrofulariàci -

A l a v e

(13), Malvàcies (11), Ranunculàcies (11), Juncàcies (10), Rutàcies (10), unes altres: 94 famílies tenen entre 1 i 9 tàxons.

Els gèneres amb major nombre de tàxons són: Amaran Amaranthus thus, Silene y Euphorbia con 13; Opuntia (12); Centaurea (11); Juncus, Ononis y Teucrium (10); Galium, Vicia y Allium (9); Chenopodium, Cyperus, Orobanche, Medicago , Plantago y Salix (8); Anthyllis, Fumana, Helianthemum, Linum, Sonchus y Veronica (7). Els gèneres més ben representats en les 3 famílies més riques quant a nombre de tàxons són:












5. BIBLIOGRAFIA Aguilella, A., S. Fos & E. Laguna (eds.) (2009). Catálogo Valenciano de Especies de Flora Flora Amenazadas Amenazadas.. Colección Biodiversidad, 18. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanis me i Habitatge, Generalitat Valen-

ciana. València.

Alcover, A. & F. Moll (1988). Diccionari Alcover, Català-Valencià-Balear. 10vols. Ed. Moll. Palma de Mallorca. Asensi, J. & C. Tirado (1990). La vege-

tació al nostre medi. Papers bàsics 3i4. València

A l Barras de Aragón, F. de las (1919). a Cartas del botánico francés Léon v e Lagasca, Dufour a Don Mariano

Costa, M., J. B. Peris & R. Figuerola (1982). Sobre los carrascales termomediterráneos valencianos. Lazaroa 4: zaroa 4: 37-52. Costa, M., J. B. Peris & G. Stübing (1984). La vegetació del País Valencià Valencià.. Acció Cultural del País Valencià. València. Crespo, M. B. (1989). Contribución al estudio orístico, tosociológico y togeográco de la Serra Calderona (Valencia-Castellón). Tesis Docto-

ral. Departament de Biología Vegetal. Universitat de València. Crespo, M. B. & G. Mateo (1988). Consideraciones acerca de la presencia de Cistus heterophyllus Desf. En la

Península Ibérica. Anales Jard. Bot. Madrid 45(1): Madrid 45(1): 165-171.














6. ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS

Acacia cyanophylla 118 Acacia dealbata 118 Acacia farnesiana 118 Acacia oribunda 118 Acacia retinodes 118 Acacia saligna 118

Allium controversum 204 Allium gracile 209 Allium inodorum 209 Allium lusitanicum 203 Allium moschatum 203 Allium neapolitanum 204 Allium paniculatum 204 Allium roseum 204 Allium sativum 204 Allium senescens 203











Flora vascular del Parc Natural del Túria

Recommend Documents