Exercicis del llibre Bearn o la sala de les nines Núria Escudero Soto 2 Batxillerat Literatura Catalana 1- Cerca informació sobre el mite de Faust. Quin s l!ori"en d!a#uesta lle"enda$
El mite de Faust una versió de la història del pacte entre l'home i el diable; en la seva recerca de la plena saviesa, Faust ven la seva ànima a Mephistopheles, el diable, com a única via restant per assolir el coneixement suprem. Es situa l'origen al nord d'Europa, concretament, a leman!a. "a primera obra impresa #ue recull el mite de Faust es titula $ Història von Iohan Fausten$, d'autor desconegut i es va publicar a Fran%&urt per ohann (pies en l'an! )*+.
%- El &rofessor de música del Seminari de 'on (oan sost #ue )a"ner encarna la música del futur. Cerca #uines són les inno*acions #ue )a"ner *a introduir al món musical
-arreant el teatre i la música per crear el drama musical, va crear una nova concepció de l'òpera, en la #ual l'or#uestra ocupa un lloc tan important com la dels cantants. "'expressivitat de l'or#uestra /s augmentada per l'ús del leitmotiv, #ue, amb la seva evolució complexa, aclareixen la progressió del drama amb una ri#uesa in0nita. 1agner escrivia ell mateix els seus llibrets, aga&ant la maoria dels seus arguments de les llegendes i mitologies europees, sobretot germàni#ues i gràcies a això, les seves obres aconsegueixen una unitat pro&unda.
+- Cerca informació sobre els e&icuris. ,racta de relacionar-los amb la "ura de don ,oni. Quines semblances i diferncies /i detectes$ Creus #ue don ,oni s un e&icuri$
Els epicuris són persones #ue la seva 0loso0a /s l2epicureisme. #uesta 0loso0a prov/ del 0lòso& Epicur, 34) a5, i s2emmarca en la recerca de la &elicitat pròpia del per6ode hel7len6stic com l2esto8cisme i l2escepticisme. "2esto8cisme vol assolir la llibertat i la tran#uil7litat solament amb les comoditats materials, la &ortuna externa i deixant9se guiar pels principis de la raó i la virtut; i l2escepticisme considera #ue la raó humana /s incapa: de conixer la veritat. on =oni /s escptic, ambigu, irònic i c6nic. ?epresenta un alter ego del mateix "loren: @illalonga on en ell predomina la raó. Fa una barrea entre els aspectes
antics i els nous, a #ue t/ esperit inventor. =/ un pensament aristòcrata, classista i partidari de l2ntic ?gim però amb idees cient60cament i ideològicament molt avan:ades al seu temps. Entre don =oni i a#uesta 0loso0a hi trobem unes semblances. "2epicureisme va relacionat al per6ode hel7len6stic on tenim tamb/ l2esto8cisme, l2escepticisme i el cinisme; i don =oni /s escptic i ambigu, c6nic i irònic; en ell tamb/ predomina la raó.
El cos untament amb la ment &ormen el #ue som avui en dia, uns essers racionals, a#uest es treballat en cada moment del dia. "a &rase Amens sana in corpore sanoB situada en la seva poca explica com d2estricte era la civilitCació d2a#uells moments, #ue buscaven tenir una bona &ormació &6sica i intel7lectual, atltica i espiritual. Es vital avui en dia tenir a#uestes caracter6sti#ues encara #ue sigui una part d2elles a #ue obtenint això ens apropa m/s a els obectius #ue tu vols arribar, un cossà es un cos en bona &orma &6sica i per sobre de tot ben tractat en el tema de en&ermetats, una ment sana es a#uella ment #ue no es deixa caure sobre les males vibracions del mon no ha de tenir pensaments perudicials i sobretot tenir la capacitat de aprendre o millor dit apro0tar m/s a#uesta #ualitat. Dna anima sana es a#uella anima #ue no es deixa inuenciar per el mal, per molts cops #ue rebi no ha de trencar9se, la nostra anima #ue uneix cos i ment. En resum la unió de la cos la ment i l2anima es necessària a #ue el #ue som es la unió de a#uestes tres, el cos s2atro0a si no l2utilitCem igual #ue la ment i l2anima.
6- La &ostura *icaria don 3ndreu s contr7ria al Carnestoltes8 com /o era la de l!Es"lsia en a#uella &oca. Cerca l!o&inió tradicional de l!Es"lsia res&ecte del carna*al i in*esti"a #uines el &osicionament actual de l!Es"lsia &el #ue fa a a#uest tema.
"'Esgl/sia tradicional estava en contra del carnaval a #ue era una celebració en el #ue es cometien molts excessos en les &estes i adorant a un deu &als en cas dels grecs a#uest deu era el del sexe. El carnestoltes d2ara pot participar tothom per#u a no son els tipus de &esta #ue eren &a temps ara simplement es &an concursos, 0res i ocs al voltant de les dis&resses.
12- Esbrina en #u consisteix la teoria del sú&er /ome niet9sc/i7. En #uin llibre arma Niet9sc/e #ue el cristianisme s una insurrecció d!esclaus$
s l2home superior #ue resulta per damunt de la mediocritat general, #ue ressalta per#u t/ una voluntat &orta i es capa: de construir9ne els seus propis valors, tan morals com de coneixement, gràcies a la seva voluntat de poder.
16. S’esmenta a la novel·la el nom de l’escriptor Émile Zola, capdavanter del moviment naturalista. Investiga en què consisteix la “llei de l’erència! segons el novel·lista "rancès. #uina va ser la postura o"icial de l’$sgl%sia davant les lleis &olianes'
El naturalisme sorgeix a Fran:a cap a la dcada del )+I. s una derivació de les corrents realistes #ue existien en a#uella poca, però el naturalisme era m/s obectiu i volia expressar la realitat tal i com era, per això intenta aplicar teories cient60#ues a la literatura. mile Jola, considerat el pare del naturalisme, va intentar &er de les seves obres una obra cient60ca positivista, en #u la veritat està en el coneixement cient60c, i per això va aplicar les lleis evolucionistes de >arKin i la llei de l2herncia de Mendel a les seves novel7les. (egons Jola, el novel7lista no s2ha de limitar a observar Lrealisme, sinó #ue ha de mostrar els mecanismes de &uncionament del nostre cos i la nostra ment. arKin i altres lleis cient60#ues, creava una desigualtat ideològica amb l2esgl/sia. "2esgl/sia de&ensa el proc/s de selecció natural, la creen:a en dNn i Eva, etc. En de0nitiva, el naturalisme i l2esgl/sia no es podien portar b/, a #ue els primers volien explicar la realitat tal i com era i això el àmbit eclesiàstic mai ho ha recolCat. #uest &et va comportar grans tensions entre autors i creients. Jola i altres autors van rebre varies amenaces de mort.
16- El se"le :;: s considerat el dels in*ents. Cerca en al"una enciclo&dia o b &er ;nternet el nom d!al"un dels ob
"a &otogra0a, la radio, la locomotora, el tel&on...
2%- ;nforma!t sobre la /istoria de l!autom=bil. 3 #uin an> *a ser creat el &rimer$ Qui en fou l!in*entor$ 'e #uin &a?s &ro*$ El *e/icle es mo*ia en realitat &el mateix mecanisme #ue a la no*el@la$
El )OPO es va crear el Fardier per Gicolas 5ugnot a Fran:a, es un vehicle de vapor.
2+- Esbrina el si"nicat del mot /eret"ia. Aer #uins motius l!Es"lsia condemna*a els /eret"es$ Quan es *an interrom&re a#uesta mena de condemnes$
>octrina o pensament #ue l'Esgl/sia considera #ue va en contra als seus dogmes de &e.
1- Com denir?em una enciclo&dia$ 3 #uin se"le i a #uin &a?s *a sor"ir la idea de fer-ne una$ Qui en foren els autors$ 3mb #uin &ersonat"e de l!obra &enses #ue &odem associar i &er #uina raó$ (ustica la te*a res&osta.
Qbra en #u /s exposat el conunt de les coneixences humanes o de les re&erents a una cincia, en articles separats, generalment disposats per ordre al&abtic. "a primera enciclopdia va ser en el s R@SS creada per >enis >iderot ! ean d2lembert.
2- ,radueix i ex&lica en #u consisteix el t=&ic del beatus ille 3 #uin autor cl7ssic l!atribu4m$ Quines coincidncies /i /a entre el t=&ic cl7ssic i la manera com anuncia don ,oni #ue *iuran a la se"ona &art de la no*el@la.
(igni0ca Tbene8t a#uell #ueU consisteix a lloar la vida del camp en&ront de la ciutat. El seu nom ve d'un vers de les epodes d'Voraci #ue exclama #ue són &eli:os a#uells #ui aconsegueixen deixar enrere les preocupacions urbanes. "'atribu8m al seu creador Voraci.
6- Qu *a succeir en l!e&isodi b?blic de Sodoma i Domorra$ En #u consisteix8 a &artir d!a#u?8 la sodomia$ Aots a&licar8 tenint en com&te aix= mateix8 el sentit d!a#uesta frase Condueix al don
"a gent de (odoma i Womorra no creia #ue necessitava a >/u ni van creure en les seves lleis. Ells obertament van desa0ar a >/u i actuaven com si ell no exist6s. =ot i la ri#uesa de (odoma i Womorra, les dues ciutats es van tornar plenes de corrupció, adulteri, &ornicació i homosexualitat. causa d'a#uests pecats, >/u va dir #ue els castigar6a $. Els ciutadans d'a#uestes ciutats van ser advertits per braham de #ue es penedeixin i retornessin a Ell, però no el van creure i no van voler escoltar. (entien #ue eren invulnerables i #ue ni tan sols >/u mateix els podia tocar.
%- Su&osadament8 els bons &ol?tics /an de dominar la ret=rica. Esbrina en #u consisteix la ret=rica i #uines són les se*es caracter?sti#ues
fonamentals. Aenses #ue els discursos d!en Collera al Aarlament eren els d!un bon orador$ (ustica-/o.
s la disciplina #ue estudia i sistematitCa el llenguatge utilitCat en els di&erents camps de coneixement permetent #ue la comunicació en cada àmbit aconsegueixi els obectius #ue es plantea,tant comunicatius com esttics.
%G- En #u consisteix la &aradoxa$ 'on ,oni sa& #ue s Fidel a la dona &er#u l!/a en"an>ada amb altres #ue s!/i assembla*en indefectiblement. En can*i8 &er a don (oan8 Costa esforHos admetre l!armació &aradoxal #ue no es &ot asse"urar #ue Filemó si"ui del a Baucis &recisament &er#u no l!/a*ia en"an>ada mai. 'estria la &aradoxa de la frase.
s una a0rmació #ue sembla contradictòria o #ue va contra el sentit comú. . vegades s'aplica el terme a situacions #ue no tenen sentit o simplement son sorprenents.
