ET011294 Llengua5 RD Val

L’avaluació és una necessitat inherent a tot procés d’ensenyament i d’aprenentatge; una font d’informació que ens permet reforçar el desenvolupament de les capacitats de l’alumnat i compartir amb aquest la satisfacció pels èxits aconseguits. Amb aquest material volem contribuir a aquesta tasca mitjançant quinze proves que faciliten un seguiment individualitzat. En aquestes, s’hi recullen els continguts fonamentals de cada unitat del llibre, d’acord amb els objectius establits en la programació de la unitat. També s’hi inclou: • Una prova d’avaluació inicial • Una prova d’avaluació final • Registres d’avaluació trimestrals • Les solucions de totes les proves

Avaluació

AVALUACIÓ INICIAL Llengua

AV I

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Curs: .......................................................................

1

Data: .......................................................................

Llig el text i fes les activitats. Anàvem d’excursió No fa molt de temps, vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal. El profe, les excursions amb autobús, les anomena eixides. Vam parar en una font per a beure aigua i omplir-ne les cantimplores. Tots teníem set. A la mateixa vorera hi havia una botiga i ens va donar permís per entrar-hi. Estrella va comprar una cistella menuda de palla, perquè sa mare guardara el xocolate i el posara damunt la taula com la fruita. —Al rebost està molt alt i no en puc agafar. Després el mestre Carles ens va cridar. No acabàvem d’eixir de la botiga. Tothom volia comprar moltes coses. La senyora de la botiga va vendre tots els gelats que tenia. Alguns ja no vam poder triar. —Pareu ja. Per a vosaltres anar de viatge és comprar el que siga i llepar gelats. Anem o se’ns n’anirà el matí. Vam continuar caminant. La muntanya encara quedava prou lluny de l’escola. Adaptat d’Ales de mosca per a Àngel. Fina Casalderrey. Ed. Anaya.

• On anaven d’excursió? • Amb què viatjaven? • On van parar? • Què hi havia a la vorera?

• Per què la va comprar? • En la lectura apareix la paraula rebost, busca-la en el diccionari i escriu el significat que té.

2

La paraula xocolate pertany al camp semàntic dels dolços. Completa la graella amb tres paraules de cada camp semàntic. Dolços Fruita Verdura

72

© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

• Què va comprar Estrella?

AVALUACIÓ INICIAL 3

Localitza en el text i copia dues paraules agudes i dues més planes. Agudes:

4

5

AV I

Llengua

Planes:

Escriu el nom de la botiga on vénen aquests productes. gelats:

sabates:

fruita:

carn:

Escriu el plural d’aquestes paraules. botiga:

piga:

xica:

barca:

6

Convertix aquesta oració enunciativa afirmativa en enunciativa negativa, després en interrogativa i finalment en exclamativa. – Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal.

7

Completa amb un subjecte o un predicat segons corresponga. – La senyora de la botiga –


8

.

va comprar una cistella de palla.

Substituïx les paraules subratllades pel pronom personal adequat. – Carles ens va cridar perquè eixirem de la botiga.

– Estrella i jo no vam poder triar els gelats.

9

Localitza en el text i escriu dos verbs que pertanguen a cada una d’aquestes conjugacions. 1a conjugació: 2a conjugació: 3a conjugació:

73

UNITAT 1 Llengua

AV


1

Data: .......................................................................

Ordena alfabèticament aquestes paraules. Després, subratlla les que es troben en el diccionari entre llitera i lluny. llunyà – lent – lliure – llamp – lladruc – luxe – llum

2

Amb l’ajuda del diccionari, classifica aquestes paraules. feliç – festa – fondre – fanal – fantàstic – felicitar – fàcil – fer – font Noms: Verbs: Adjectius:

3

4

Quina entrada has de buscar en el diccionari per a saber el significat de cada una d’aquestes paraules? nevava:

núvols:

netes:

cadires:

cantaré:

contenta:

Classifica les paraules d’aquesta oració segons el nombre de síl·labes.

Monosíl·labes: Polisíl·labes: 5

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i digues si són agudes, planes o esdrúixoles. addicte: plana

ací:

òliba: nata: carícia: 6

74

Unix les síl·labes tòniques anteriors i escriu la paraula que resulta.


– Aquella xiqueta morena jugava molt bé a escacs.

UNITAT 1

7

AV

Llengua

Completa la graella d’aquestes situacions de comunicació. a) Pels altaveus ens avisen que tanquen l’hipermercat. b) Una revista publica els resultats de les eleccions. c) Un camió de bombers passa amb llums i sirena connectades. d) La veïna ens demana que baixem el volum de la ràdio. e) Un conductor connecta l’intermitent dret del cotxe. Emissor qui parla pel micròfon

Receptor els clients

Missatge hora de tancament

8

Quines de les oracions anteriors indiquen situacions de comunicació verbal?

9

Recorda una situació que hages viscut i que penses que siga interessant i respon aquestes qüestions. • On va ocórrer? • Quan va ocórrer?


• Qui vau ser els protagonistes? 10

Fes una narració de sis línies en què contes la situació anterior.

75

UNITAT 2 Llengua

AV


1

Data: .......................................................................

Amb l’ajuda del diccionari, completa l’encreuat amb els sinònims d’aquestes paraules. 1. Excel·lent

1

3

M

S

2. Immens

4

5 Q

3. Paréixer 2

4. Menut 5. Protesta

6 F

T

7

N

6. Imaginari 7. Breu 8. Rar 2

8 E

N Y

Accentua aquestes paraules i subratlla les que porten l’accent obert. balo – area – minim – ecologic – enten – violencia – autobus – anega

3

Explica per què aquestes paraules no porten accent gràfic: balons, puça, Ferran.

4

Pensa i escriu: Dues paraules agudes amb accent: Dues paraules planes sense accent: Dues paraules esdrúixoles:

5

76

Completa cada oració amb la paraula corresponent. (dóna-dona)

– El meu germà no em

(és-es)

– Joana

(són-son)

– Manel i Cèlia

(té-te)

– Miquel

les pintures. llava els cabells sovint. germans bessons. unes sabatilles noves.


avaluacio – despres

UNITAT 2

6

AV

Llengua

Llig aquestes situacions de comunicació i respon les preguntes. a) Pels altaveus de l’estació s’avisa de l’arribada d’un tren. b) Una conductora connecta l’intermitent del cotxe abans de girar. c) L’AMPA del col·legi envia una citació a casa. d) La sirena del col·legi sona a l’hora de l’eixida. e) La meua germana ha publicat un article en la revista del col·legi. f) Per la ràdio del cotxe he escoltat música. g) Al pas a nivell, la campana sona i les llums estan intermitents. • En quines situacions es fa servir la comunicació verbal? • En quines d’aquestes s’usa la llengua escrita? • I en quines s’usa la llengua parlada?

7

Ordena els paràgrafs de la narració. Després, subratlla les expressions de temps que hi trobes. A penes els va veure, un jove se’n va posar a la boca un de verd i li va trobar gust de menta. Un altre va provar un gra roig i tenia gust de maduixa. Encara hui, hi ha molta gent que espera que del cel caiguen confits, però aquell núvol no ha tornat a passar mai més per Piombino, ni per cap altre lloc. Una vegada, a Piombino, van ploure confits. Queien grossos com els grans d’una pedregada, però eren de tots els colors.


A la vesprada, quan els xiquets eixiren de classe, encara en van trobar prou com per omplir-se’n les motxilles. Al cap d’un moment, tots al carrer se n’omplien les butxaques. Adaptat de Contes per telèfon. Gianni Rodari. Ed. Joventut. 8

Pensa què vas fer el diumenge passat i escriu-ne el relat. Recorda que has d’utilitzar expressions temporals.

77

UNITAT 3 Llengua

AV


1

Relaciona les paraules que són antònimes. construir

recordar

enriquir millorar

empobrir

abaixar oblidar

apujar

2

Data: .......................................................................

anul·lar

empitjorar confirmar

destruir

Torna a escriure text substituint les paraules destacades per antònims.

3

Subratlla les paraules d’aquest text que tenen diftong i encercla les que tenen hiat. Aquell poble era un testimoni del passat. S’estenia al peu de la serra, i un riu el vorejava. Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien les teulades marrons i irregulars. Alguns arbres fruiters destacaven als horts. Al centre de la plaça, un vell roure proporcionava ombra a tres vellets amb boina que sostenien els seus anys amb bastons potser centenaris. Les fulles es movien lleument al pas d’un aire inquiet que hi jugava.

78


Era un dia alegre i lluminós però fresc. Havíem decidit d’anar a la mar amb la barca vella que, malgrat ser xicoteta, ens donava molta seguretat. La coneixíem molt i, a més, sabíem que la seua estructura era forta.

UNITAT 3

4

AV

Llengua

Senyala els grups de paraules que formen oracions.

❏ La tia de Ferran llibres antics fenomenals. ❏ Tinc gana. ❏ Però no perquè nosaltres allà dalt. ❏ Un dia d’aquests hem d’anar. ❏ Un dia d’aquests hem d’anar al castell de santa Bàrbara. ❏ La teua gossa menja una barbaritat. ❏ La teua gossa. 5

Localitza i subratlla el subjecte (S) i el predicat (P), i encercla’n els nuclis. Els alumnes de cinqué

hem visitat Xixona.

S

P

– Els dos xiquets volien la mateixa bici. – Ha arribat prompte l’autobús. – Ells han telefonat a l’Hemisfèric. – Aquell prestatge suporta molt de pes.


6

7

Anota quin tipus de narrador (1a o 3a persona) té cada text. Després, subratlla les paraules que t’han servit per diferenciar-lo. _________________________________

_______________________________

Estaven reunits els animals davant el lleó, rei de tots ells. Aquest volia saber com eren les persones i li va demanar al bou que l'informara. Després de consultar els reunits, li va dir que, segons deia la serp, la pitjor bèstia i la més falsa que viu al món és l'home. El lleó li va preguntar per quin motiu deia això...

Aquella vesprada era la semifinal. Ens enfrontàvem l'equip Camacuc, de cinqué curs, contra Els Daurats, de sisé i els nostres rivals se sentien guanyadors segurs. Així anaven els ànims quan, una hora abans de començar el partit, van vindre a buscar-me la tutora i Lluís.

Torna a escriure el segon text canviant el punt de vista del narrador.

79

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

80 Diferencia el significat de paraules amb accent diacrític.

Identifica les paraules agudes, planes i esdrúixoles i les normes d’ús de l’accent gràfic i les incorpora en les produccions pròpies.

Incorpora paraules sinònimes i antònimes en les produccions pròpies.

Utilitza el diccionari com a mitjà per a la resolució de dubtes i l’obtenció de informació.

Comprén els textos presentats i respon preguntes sobre el sentit global d’aquests.

Llig els textos narratius presentats amb l’entonació, la pronúncia i el ritme adequats.

NOM

S’expressa de forma acurada, a partir de models, en les situacions comunicatives orals plantejades.

Redacta textos de tipologia diversa prenent com a mostra els models presentats.

Reconeix el subjecte i el predicat i identifica la funció que tenen en una oració.

Identifica els elements i els diferents tipus de comunicació.

Accentua correctament paraules amb diftong i hiat.

UNITATS: 1-3

OBSERVACIONS

81

Solucions AV INICIAL

11. Anaren a la muntanya d’Acibal. Viatjaven amb autobús. Van parar en una font. Hi havia una botiga. Va comprar una cistella menuda. Perquè sa mare guardara el xocolate. Rebost: lloc on es guarden els aliments que no cal guardar en la nevera. 12. Resposta model. Dolços: ensaïmada, galeta, torró. Fruita: albercoc, caqui, maduixa. Verdura: albergínia, carxofa, espàrrec.

17. Emissor

Receptor

Missatge

la revista

els lectors

resultats de les eleccions

camió de bombers

els altres conductors

emergència

la veïna

nosaltres

baixar el volum de la ràdio

conductor

els altres conductors

gir a la dreta

18. A, b, d. 19. Resposta oberta.

13. Resposta model. Agudes: excursió, autobús. Planes: anàvem, eixida.

10. Resposta oberta.

14. Gelateria, fruiteria, sabateria, carnisseria. 15. Botigues, xiques, pigues, barques.

UNITAT 2

16. – No vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal. – Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal? – Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal!

11.

1

3

M

S

4

A 5 Q U E I X A G M I N B 7 C U R T 2 I E L O 6 F A N T A S T I C I O R E C R T M 8 E S T R A N Y

17. Resposta oberta. 18. – Ell ens va cridar perquè eixirem de la botiga. – Nosaltres no vam poder triar els gelats. 19. Resposta model. 1a conjugació: anar, anomenar. 2a conjugació: fer, beure. 3a conjugació: omplir, eixir.

12. Baló, àrea, mínim, ecològic, entén, violència, autobús, ànega, avaluació, després. UNITAT 1

11. Lent, lladruc, llamp, lliure, llum, llunyà, luxe. 12. Noms: festa, fanal, font. Verbs: fondre, felicitar, fer. Adjectius: feliç, fantàstic, fàcil. 13. Nevar, net, cantar, núvol, cadira, content. 14. Monosíl·labes: molt, bé, a. Polisíl·labes: aquella, xiqueta, morena, jugava, escacs. 15. Ací: aguda; òliba: esdrúixola; nata: plana; carícia: esdrúixola. 16. Diccionari.

82

13. Balons i Ferran: perquè són agudes i no acaben en -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in ni en vocal. Puça: no s’accenta perquè és plana i acaba en vocal. 14. Resposta oberta. 15. – El meu germà no em dóna les pintures. – Joana es llava els cabells sovint. – Manel i Cèlia són germans bessons. – Miquel té unes sabatilles noves. 16. En a, c, e, f. En c, e. En a, f. 17.

2

A penes els va veure, un jove se’n va posar a la boca un de verd i li va trobar gust de menta. Un altre va provar un gra roig i tenia gust de maduixa.

5

Encara hui, hi ha molta gent que espera que del cel caiguen confits, però aquell núvol no ha tornat a passar mai més per Piombino, ni per cap altre lloc.

1

Una vegada, a Piombino, van ploure confits. Queien grossos com els grans d’una pedregada, però eren de tots els colors.

4

A la vesprada, quan els xiquets eixiren de classe, encara en van trobar prou com per omplir-se’n les motxilles.

bres fruiters destacaven als horts. Al centre de la plaça, un vell roure proporcionava ombra a tres vellets amb boina que sostenien els seus anys amb bastons potser centenaris. Les fulles es movien lleument al pas d’un aire inquiet que hi jugava. 14. – Tinc gana. – Un dia d’aquests hem d’anar. – Un dia d’aquests hem d’anar al castell de – santa Bàrbara. – La teua gossa menja una barbaritat. 15. – Els dos xiquets volien la mateixa bici. P

S

3

Al cap d’un moment, tots al carrer se n’omplien les butxaques.

– Ha arribat prompte l’autobús. S

P

– Ells han telefonat a l’Hemisfèric. S

P

– Aquell prestatge suporta molt de pes. UNITAT 3

11. Construir – destruir, apujar – abaixar, enriquir – empobrir, recordar – oblidar, millorar – empitjorar, anul·lar – confirmar. 12. Era un dia trist i fosc però calorós. Havíem decidit d’anar a la mar amb la barca nova que, malgrat ser gran, ens donava poca seguretat. La coneixíem poc i, a més, sabíem que la seua estructura era dèbil. 13. Aquell poble era un testimoni del passat. S’estenia al peu de la serra, i un riu el vorejava. Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien les teulades marrons i irregulars. Alguns ar-

S

P

16. Narrador extern: Estaven reunits els animals davant el lleó, rei de tots ells. Aquest volia saber com eren les persones i li va demanar al bou que l'informara. Després de consultar els reunits, li va dir que, segons deia la serp, la pitjor bèstia i la més falsa que viu al món és l'home. El lleó li va preguntar per quin motiu deia això... Narrador intern: Aquella vesprada era la semifinal. Ens enfrontàvem l'equip Camacuc, de cinqué curs, contra Els Daurats, de sisé i els nostres rivals se sentien guanyadors segurs.

83

Tractament

de la diversitat

Atendre la diversitat de l’alumnat i aconseguir una millora dels seus resultats acadèmics requerix l’adopció de certes mesures pedagògiques. Les propostes que es recullen en aquest quadern tenen aquesta finalitat, i es concreten en dos tipus d’activitats: • De reforç (AR) • D’ampliació (AA) En tots dos casos es recullen, unitat per unitat, els continguts del llibre de l’alumnat. Queda a judici del professorat la conveniència d’aplicar-les als diferents alumnes, segons les necessitats específiques de cada un.

UNITAT 1 Llengua

AR

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................ Curs: .......................................................................

1

Data: .......................................................................

Busca en el diccionari i escriu: Tres noms que comencen per b: Tres verbs que comencen per h: Tres adjectius que comencen per v:

2

Busca en el diccionari i identifica: – les paraules guia de la pàgina en què es troba el significat de la paraula llàgrima. – quants significats té la paraula monstre. – el significat de les abreviatures que apareixen en l’entrada martell.

3

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules. cosí – tancades – forner – matemàtiques – pedres – oceà – hivern càmera – rostre – bolígraf – clàssica

Completa les oracions amb les paraules esdúixoles de l’activitat anterior. – Mon pare s’ha comprat una

de fotos digital.

– Demà hem de portar fets els exercicis de – Cada dia el iaio escolta música

5

. mentre llig el diari.

Subratlla l’emissor (E) i el receptor (R) i encercla el missatge de cada situació de comunicació, segons el model. – El carter digué a ma mare que portava una carta urgent. E R – Joana va comentar a Pere que no li havia agradat la pel·lícula. – La classe de cinqué va recitar uns poemes a l’alumnat de primer cicle.

86


4

UNITAT 1 Llengua

AA


1

Data: .......................................................................

Completa la graella amb l’ajuda del diccionari. Paraules

Entrada diccionari

ametlers

ametler

Paraules guia

Abreviatura

engolíem llanternes tranquil·letes vivia

2

Obri el diccionari per la lletra b. Busca i anota cinc paraules agudes, cinc planes i cinc més d’esdrúixoles. Agudes: Planes: Esdrúixoles:

3

Sovint fem gestos per a comunicar-nos o per reforçar la comunicació verbal. Descriu com comunicaries a algú, sense utilitzar paraules, aquestes idees. No vull una cosa:

© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

Silenci: El iaio està adormit: He menjat prou i estic ple:

4

Amplia aquesta narració. Una colla d’amics troba una tortuga de 3 kg de pes a la marjal, mentre feia una excursió diumenge passat.

87

UNITAT 2 Llengua

AR


1

Data: .......................................................................

Relaciona les paraules sinònimes. unió

calent

riallera

espavilat

ric

nexe

càlid

alegre

despert 2

adinerat

Escriu un sinònim de cada paraula destacada. – La meua motxilla és distinta a la teua. – Va dibuixar una embarcació pirata. – Estava molt content amb el seu regal.

3

Posa l’accent corresponent a aquestes paraules parentesi – tambe – tunica – debil – canço – tonic – clinica – submari carrec – manega – misterios – telefon

4

Classifica les paraules anteriors. Agudes: Planes:

5

Posa, si cal, l’accent diacrític sobre les paraules destacades. – Aquell xiquet sempre em dona els cromos repetits. – Portes la ma plena de pintura blava. – Durant el mes de setembre fa encara molta calor. – Jo soc de Xàtiva. D’on ets tu?

6

88

Escriu una situació de comunicació verbal en què s’use la llengua oral i una en què s’use la llengua escrita.


Esdrúixoles:

UNITAT 2 Llengua

AA


1

Data: .......................................................................

Enllaça les paraules que són geosinònims, és a dir, que s’usen a zones diferents. manta

guineu

pimentó

2

patata

lletuga

pebrera

creïlla

granera

rabosa

encisam

escombra

flassada

El verb portar té significats diferents. Amb l’ajuda del diccionari, troba altres verbs amb un significat més concret per a cada oració. – La mare porta el cotxe molt bé. – Maria porta roba molt moderna. – El guia porta els excursionistes a la cova. – Porte un constipat des d’ahir...

3

Observa aquesta taula de paraules i usa-les per a completar les oracions. Amb accent diacrític món: planeta. pèl-pèls: cabells. sòl: el terra, el pis per on caminem.


–

Sense accent diacrític mon: determinant possessiu. pel-pels: contracció de per+el/per+els sol: estrella que ens il·lumina.

pare vol fer un viatge arreu del

– El

del passeig estava ple de brutícia.

– El gat està mudant, i ho ompli tot de

.

– Ens hem de protegir del 4

.

a la platja i a la muntanya.

Com es comuniquem amb aquests objectes, oralment, per escrit o ambdues coses? Ràdio:

Megàfon:

Telèfon mòbil:

Carta:

Ordinador:

Revista:

Fax:

Televisor:

89

UNITAT 3 Llengua

AR


1

Data: .......................................................................

Escriu els antònims d’aquestes paraules usant els prefixos següents. parcial – muntar – mòbil – higiènic – preocupat – capaç – estètic – pentinat reglamentari – flexible – ordenat – aeri des-: in- / im-: anti-:

2

Compta les síl·labes d’aquestes paraules i classifica-les. nadiu – plou – claus – superheroi – neu – aire boa – paella – València – oboé – Maria – científic Nombre de síl·labes

Paraules

Monosíl·labes (una) Bisíl·labes (dues) Trisíl·labes (tres) Tetrasíl·labes (quatre)

Copia les paraules de l’activitat anterior que porten diftong.

– Per què s’accentuen les paraules València i oboé? 4

Completa cada oració amb un subjecte o un predicat, segons corresponga. –

ha explicat els diftongs i els hiats.

–

va reparar la direcció de la moto.

–

visitaran Morella el cap de setmana.

– El gos d’Hèctor – La roda de davant de la bici – Joana i tu

90


3

UNITAT 3 Llengua

AA


1

Data: .......................................................................

Substituïx la paraula destacada de cada oració per l’antònim adequat. corrent, conegut – Hi havia un estrany a la porta. – Era un exemplar molt estrany. estalviat, nou – Aquest llibre està molt gastat. – He gastat molts diners.

2

Escriu una oració amb cadascun d’aquests verbs. cantàveu – éreu – dormíeu

3

Quines paraules amb diftong s’accentuen?

4

Escriu dues paraules amb cadascun d’aquests diftongs i hiats. ai

oi

ui

au

eu

ia

ie

io

ae

oe


Diftongs

Hiats

5

Esbrina el subjecte d’aquestes oracions i escriu-lo. No tinc molta son.

Mireu per la finestra!

Has telefonat abans?

Han apagat el foc.

Vam dinar prop d’Albal.

Va llegir el còmic.

91

Solucions UNITAT 1

UNITAT 2

Activitats de Reforç

AR


1. Resposta model. Noms amb b: balena, biquini, boira. Verbs amb h: haver, heretar, homenatjar. Adjectius amb v: valent, veloç, vistós. 2. Comprovar que les respostes s’adeqüen amb els diccionaris de l’alumnat. 3. Cosí, tancades, forner, matemàtiques, pedres, oceà, hivern, càmera, rostre, bolígraf, clàssica. 4. – Mon pare s’ha comprat una càmera de fotos – digital. – Demà hem de portar fets els exercicis de – matemàtiques. – Cada dia el iaio escolta música clàssica mentre – llig el diari. 5. – Joana va comentar a Pere que no li havia E

R

– agradat la pel·lícula.

1. Unió – nexe, riallera – alegre, ric – adinerat, càlid – calent, despert – espavilat. 2. Diferent, vaixell, feliç. 3. Parèntesi, també, túnica, dèbil, cançó, tònic, clínica, submarí, càrrec, mànega, misteriós, telèfon. 4. Agudes: també, cançó, submarí, misteriós. Planes: dèbil, tònic, càrrec, telèfon. Esdrúixoles: parèntesi, túnica, clínica, mànega. 5. – Aquell xiquet sempre em dóna els cromos re– petits. – Portes la mà plena de pintura blava. – Durant el mes de setembre fa encara molta ca– lor. – Jo sóc de Xàtiva. D’on ets tu?

M

6. Resposta oberta.

– La classe de cinqué va recitar uns poemes a E

– l’alumnat de primer cicle.

M

R

Activitats d’Ampliació

AR


AA

1. Manta – flassada, pimentó – pebrera, lletuga – encisam, creïlla – patata, rabosa – guineu, escombra – granera.

AA

2. Conduir, vestir, acompanyar, tindre.

1. Paraules

Entrada Diccionari

Paraulas Abreviatura guia

engolíem

engolir

Resposta oberta

v. tr.

llanternes

llanterna

Resposta oberta

n. f.

tranquil·letes

tranquil

Resposta oberta

adj.

vivia

viure

Resposta oberta

v. intr.

3. – Mon pare vol fer un viatge arreu del món. – El sòl del passeig estava ple de brutícia. – El gat està mudant, i ho ompli tot de pèls. – Ens hem de protegir del sol a la platja i a la – muntanya. 4. Ràdio: oralment. Megàfon: oralment. Telèfon mòbil: oralment. Carta: per escrit. Ordinador: per escrit. Revista: per escrit. Fax: per escrit. Televisor: oralment.

UNITAT 3

2. Resposta oberta.

92

AR

3. Resposta model. No vull una cosa: moure el cap a dreta i esquerra. Silenci: posar-se el dit índex als llavis. El iaio està adormit: les mans juntes posades en la galta i amb el cap doblegat. He menjat prou i estic ple: moure la mà en cercles sobre la panxa.


4. Resposta oberta.

2. Monosíl·labes: plou, claus, neu.

1. Desmuntar, despreocupat, despentinat, desordenat. Imparcial, immòbil, incapaç, inflexible. Antihigiènic, antiestètic, antireglamentari, antiaeri.

Bisíl·labes: nadiu, aire, boa. Trisíl·labes: paella, oboé, Maria. Tetrasíl·labes: superheroi, València, científic. 3. Nadiu, pliu, claus, superheroi, neu, aire. València s’accentua perquè és esdrúixola i totes aquestes porten accent. Oboé s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal. 4. Resposta oberta.


AA

1. – Hi havia un conegut a la porta. – Era un exemplar molt corrent. – Aquest llibre està molt nou.

– He estalviat molts diners. 2. Resposta oberta. 3. S’accentuen les paraules planes. 4. Respostas model. Aigua aire, coix, boina, cuina, bruixa, palau, taula, peu, seu. Diana, València, quieta, Daniel, violí, viola, paella, aeroport, coet, coent. 5. No tinc molta son. Jo. Mireu per la finestra! Vosaltres. Has telefonat abans? Tu. Han apagat el foc. Ells/elles. Vam dinar prop d’Albal. Nosaltres. Va llegir el còmic. Ell/ella.

93

Comprensió lectora

Entendre bé el que es llig és un requeriment bàsic en l’aprenentatge de qualsevol matèria. Per això oferim tot seguit quinze textos per a treballar la comprensió lectora. Els textos seleccionats tenen una característica comuna: són textos expositius en els quals s’informa d’alguna cosa, generalment un fet curiós que pot cridar l’atenció de l’alumnat. Hem deixat de banda a propòsit altres tipus de text, com ara narratius, poètics, descriptius o dramàtics, per tal d’atendre exclusivament les carències que puguen presentar molts estudiants en la comprensió de textos no literaris.

LLENGUA LENGUA Comprensión Comprensió lectora lectora11

CL

Nombre y apellidos:..................................................................................................................................... Nom i cognoms:........................................................................................................................... Curso: ..................................................................... Curs:...............................................................

Fecha: .................................................................... Data: ..............................................................

Abans de llegir el text. Llig aquest text amb atenció. Primer ràpidament per a entendre’n el sentit general; després torna’l a llegir lentament per tal de poder respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina d’activitats.


El gos Mamífer de l’ordre dels carnívors d’aspecte, forma i pelatge molt diversos, segons les races. Sembla que els gossos actuals provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria. Del gos sempre hem valorat l’olfacte, la força, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència. Les diferents races s’agrupen, segons criteris d’utilitat, en gossos d’atura (o de pastor), de guarda i defensa, de caça i de companyia. Podem trobar, entre d’altres, les següents races: – Cocker: raça originària d’Anglaterra, d’una alçada d’uns 40 cm i una llargada aproximada de 65 cm. Cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat. Les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl. El color varia molt en cada exemplar. És un gos de caça, però hui en dia és més utilitzat com a gos de companyia. – Collie: gos de pastor, originari d’Escòcia; té una alçària de 0,55 a 0,60 m. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes. El pelatge és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les anques és especialment llarg i de color generalment viu. És molt apte per a conduir grans ramats. – Gos esquimal: gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característic pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al musell. La seua coloració és molt variada: blanc, negre, castany clar o fosc. Viu sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica, on és utilitzat com animal de tir per als trineus. – Llebrer: dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial. Les varietats principals són l’afganesa, la russa, l’anglesa, la persa, la italiana i l’eivissenca. – Santbernat: gos de guarda, d’uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espès, ondulat i tacat de roig sobre fons blanc. Se l’ha utilitzat en la recerca de viatgers extraviats a la neu. Extret d’Enciclopedia de l’Avui i d’Encarta.

97

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

1

CL1

Els gossos són mamífers que provenen de… .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

2

Quines qualitats es valoren en el gos? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

3

Quins criteris se seguixen per a agrupar les races canines? Quines n’hi ha? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

4

5

Relaciona cada raça canina amb les característiques corresponents. Cocker

Fa uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes. Utilitzats en la recerca de viatgers extraviats a la neu.

Gos esquimal

Cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat. Les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl.

Santbernat

Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir per als trineus.

Quin és l’aspecte físic del collie? Per a què s’utilitza?

.................................................................................................................................................... 6

Quina raça té una varietat eivissenca? .................................................................................................................................................... Pensa un poc més Com has llegit, el gos ajuda l’home en diverses situacions. Com ha de tindre cura d’una mascota? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

98


....................................................................................................................................................


CL


Fecha: .................................................................... Data: ..............................................................


Les balenes La característica distintiva principal d’aquests animals marins són les “barbes”, formacions còrnies a les genives, fetes de queratina, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior i filtren l’aliment: plàncton i crustacis xicotets. Les balenes fan de 5 a 25 metres de llargària tenen la cua disposada en pla horitzontal, cosa que els facilita l’ascensió a la superfície per respirar. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pulmons acompanyat sovint de mucositats i de vapor d’aigua.


La gestació d’una balena dura uns 12 mesos i normalment parixen un únic balenó, alimentat amb una llet especialment nutritiva. La seua esperança de vida és d’uns 30 anys. Fan grans migracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlides on s’aparellen i es reproduïxen. També se’n troben a la Mediterrània. Podem observar diferents tipus de balenes com ara la balena blava, la balena amb bec, la balena amb gep, la balena blanca, també anomenada beluga, la balena franca, la balena franca atlàntica, la balena franca nana (totes tres sense aleta dorsal), i la balena grisa. La caça de la balena començà el segle XI al golf de Biscaia i fins al segle XIX es limità a la balena franca. El 1985 es va establir la suspensió de la caça comercial. Tanmateix el Japó i Noruega s’oposen i continuen amb aquesta activitat amb les espècies que consideren que no estan en perill d’extinció. Amb la nova sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat el turisme d’avistament de cetacis especialment en llocs de concentració d’aquests animals com la Patagònia. Extret de ca.wikipedia.org.

99

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

1

CL2

Què son les “barbes” de les balenes i per a què servixen? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

2

Com tenen la cua les balenes? Per a què la utilitzen? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

3

Com respiren les balenes? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

4

Explica com són les migracions. .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

6

Quin altre nom rep la beluga?

Balena blava

Balena grisa

Balena blanca

Balena franca

Què diferencia les balenes franques? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

7

En quin any es va establir la suspensió de la caça de la balena? .................................................................................................................................................... Pensa un poc més Per quin motiu penses que començà la caça de la balena? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

100


5


CL


Fecha: .................................................................... Data: ..............................................................


Els arbres Els arbres són plantes grans que tenen arrels, tronc i capçada. Creixen a partir d’una llavor. Les arrels subjecten els arbres a terra, i a més recullen l’aigua i part de l’aliment que necessita l’arbre per a viure. Aquest aliment, anomenat saba, passa pel tronc i arriba a les branques i a les fulles. Els troncs dels arbres estan coberts d’escorça. Aquesta pot ser llisa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves d’insectes, aranyes, etc. La capçada està formada per les branques i les fulles. Les fulles són de diferents formes i mesures: amb forma de cor, d’agulla, de llança, ovalada… Les fulles que ixen d’una en una de les branques dels arbres es diuen simples i les que ixen en grup, compostes. La part de damunt de la fulla és l’anvers i la part de davall, el revers.


Els arbres que perden totes les fulles a la tardor són arbres de fulla caduca. Els que en mantenen tot l’any són de fulla perenne. Podem saber els anys que tenia un arbre en el moment de tallarlo mirant la soca i comptant-ne els anells. Quan tots els arbres del bosc són de la mateixa família, el bosc pren el nom de l’arbre. Així, un bosc de pins serà una pineda i un bosc d’alzines serà un alzinar… Alguns dels fruits que donen els arbres són bons per a menjar. Podem trobar fruits carnosos i sucosos com la taronja, la poma o les cireres; i fruits secs, com les ametles, les castanyes o les avellanes.

101

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

1

2

CL3

Relaciona cada part de l’arbre amb les característiques corresponents. Arrels

Està cobert d’escorça. Aquesta pot ser llisa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves d’insectes, aranyes, etc.

Tronc

Conjunt de branques i fulles. Aquestes poden ser simples, si ixen d’una en una, i compostes, que ixen en grup.

Capçada

Subjecten els arbres a terra i recullen l’aigua i part de l’aliment que necessita l’arbre per a viure.

Com s’anomena l’aliment de les plantes? Quin recorregut fa? .................................................................................................................................................... Troba en la sopa de lletres cinc noms de fruita carnososa i cinc de fruita seca i classifica’ls. X T Ç P D P C A

4

F A M E T L A V

Ç R G R F A S E

P O M A B T T L

B N O U X A A L

T J X B Z N N A

R A I M J Ç Y N

B E L L O T A A

Fruita carnosa

Fruita seca

Quan es diu que un arbre és de fulla caduca? .................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................... Pensa un poc més Busca informació i parla d’uns altres beneficis que proporcionen els arbres. .................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

102


3

Solucions COMPRENSIÓ LECTORA 1

1. Provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria. 2. L’olfacte, la força, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència. 3. S’agrupen, segons criteris d’utilitat, en gossos d’atura (o de pastor), de guarda i defensa, de caça i de companyia. 4. Santbernat: Fa uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes, de cos corpulent, utilitzats en la recerca de viatgers extraviats a la neu. Cocker: cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat. Les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl. Gos esquimal: viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir per als trineus. 5. Té una alçària de 0,55 a 0,60 m. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes. El pelatge és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les anques és especialment llarg i de color generalment viu. S’utilitza per a conduir grans ramats. 6. El llebrer. Pensa un poc més Resposta oberta.

COMPRENSIÓ LECTORA 2

1. Són formacions còrnies a les genives, fetes de queratina, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior i servixen per a filtrar l’aliment: plàncton i xicotets crustacis. 2. Tenen la cua disposada en un pla horitzontal. això és així per tal d’ajudar-les en l’ascensió a la superfície, on respiren. 3. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pulmons acompanyat sovint de mucositats i de vapor d’aigua. 4. Fan grans migracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlides on s’aparellen i es reproduïxen.

5. Balena blanca. 6. No tenen aleta dorsal. 7. El 1985 es va establir la suspensió de la caça comercial. Pensa un poc més Resposta oberta.

COMPRENSIÓ LECTORA 3

1. Arrels: subjecten els arbres a terra i recullen l’aigua i part de l’aliment que necessita l’arbre per a viure. Tronc: està cobert d’escorça. Aquesta pot ser llisa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves d’insectes, aranyes, etc. Capçada: conjunt de branques i fulles. Aquestes poden ser simples, si ixen d’una en una, i compostes, que ixen en grup. 2. L’aliment dels arbres s’anomena saba. L’absorvixen les arrels, passa pel tronc i arriba a les branques i a les fulles. 3.

X T Ç P D P C A

F A M E T L A V

Ç R G R F A S E

P O M A B T T L

B N O U X A A L

T J X B Z N N A

R A I M J Ç Y N

B E L L O T A A

Fruita carnososa: taronja, pera, poma, raïm, plàtan. Fruita seca: castanya, avellana, ametla, nou, bellota. 4. Quan perd totes les fulles a la tardor. Pensa un poc més Resposta oberta.

103

Comprensió

de textos orals

Si entendre el que es llig és un requisit bàsic per a l’aprenentatge de qualsevol matèria, entendre el que s’escolta és una exigència que va més enllà de l’àmbit escolar: la comunicació oral és la forma més habitual de relacionar-se i a la qual quasi tothom té accés. Els textos que presentem a continuació recullen situacions comunicatives de la vida quotidiana, tenint en compte que l’escola forma part d’aquesta quotidianitat. D’ací que també s’incloga algun text literari. Aquests textos estan locutats en el CD-ROM de recursos didàctics. L’alumnat pot escoltar-los i comprovar el seu nivell de comprensió a través de les respostes que donen a les preguntes que apareixen en la pantalla de l’ordinador. I si no, el professorat pot llegir els textos, i l’alumnat, respondre les preguntes per escrit.

LENGUA LLENGUA Comprensión lectora 1 Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Comprensió de textos orals Curs: .......................................................................

Text 1

Data: .......................................................................

El text que sentiràs a continuació és un fragment de l’obra El nen, de Roald Dahl. Escolta’l amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

Les vacances d’estiu! Paraules màgiques! La sola menció em feia tremolar tot jo d’alegria. Totes les meues vacances d’estiu, des dels quatre anys fins als dèsset (de 1920 a 1932), foren totalment idíl·liques. Estic segur que va ser perquè sempre vàrem anar al mateix lloc idíl·lic, i el lloc era Noruega. Tret de la meua germanastra gran i del meu no tan gran germanastre, tots els germans érem de sang totalment noruega. Tots parlàvem noruec i tots els nostres parents vivien a Noruega. El viatge era també un esdeveniment. No oblideu que llavors no hi havia avions comercials, de manera que tardàvem quatre dies per fer el viatge, i quatre dies més per tornar. A Londres ens ficàvem en tres taxis i travessàvem trontollant la gran ciutat fins a King’s Cross, i allà agafàvem el tren cap a Newcastle, tres-cents quilòmetres al nord. El viatge durava unes cinc hores, i quan arribàvem neccesitàvem tres taxis més que ens dugueren de l’estació al port, on esperava el vaixell que ens duria fins a Oslo, capital de Noruega.

Text 2

El text que sentiràs a continuació és un diàleg d’una parella de balladors abans de començar el ball. Escolta’l amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

BALLADORA: Quan comencem a ballar Josep? BALLADOR: El programa de les festes deia a les deu en punt. BALLADORA: No serà de hui, perquè ja són les deu i quart. BALLADOR: Paciència Eulàlia, ja saps que en festes tot va com va. BALLADORA: Bé, però és que tinc un poc de gana. BALLADOR: Jo no tinc gana, però tinc molta set. BALLADORA: Mira, ja ve el cap, ara començarem!

106

LENGUA LLENGUA Comprensión lectora 1 Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Comprensió de textos orals Curs: .......................................................................

Text 3

Data: .......................................................................

El text que sentiràs a continuació és un acudit. Escolta’l amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

Es troben dos vampirs a punt de trencar el dia. Un duu tota la boca plena de sang. El que la duu neta li diu a l’altre: ––Què, de festa? ––Festa! Tu veus aquell mur del castell? ––Sí, clar que el veig. ––Doncs jo no l’he vist.

107

LLENGUA LENGUA Comprensión Comprensió del lectora text 11 Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Curs: .......................................................................

1

Data: .......................................................................

Quines paraules màgiques li feien tremolar? La trobada d’un niu. Les vacances de Nadal. Les vacances d’estiu.

2

Les vacances d’estiu, en quin període foren idíl·liques? Des dels deu anys fins als dèsset. Des dels quatre anys fins als dèsset. A partir de 1932.

3

Quin lloc era idíl·lic? Noriega.

4

L’estiu.

Noruega.

Quins parents no tenien sang totalment noruega? El seu padrastre. La seua germanastra menuda i el seu germanastre.

5

Quina llengua parlaven tots? Noruec.

6

Avions comercials.

Viatges.

Osca.

Oslo.

Quina és la capital de Noruega? Newcastle.

108

Xinés.

Quin mitjà de transport no hi havia en aquells temps? Avions.

7

Suec.


La seua germanastra gran i del seu no tan gran germanastre.


1

Com es diu el ballador? Emili.

2

Joan.

Josep.

Eulàlia.

Amàlia.

Com es diu la balladora? Emília.

3

Data: .......................................................................

A quina hora havia de començar el ball? A les deu en punt. A les deu i quinze minuts. A les set.

4

On es troben els balladors? En una festa. En una reunió. En un bar.


5

Què té Eulàlia? Pressa.

6

Gana.

Set.

Josep.

El cap.

Què li demana Josep? Aigua. Un programa de festes. Paciència.

7

Qui arriba en l’últim moment? Eulàlia.

109


1

Data: .......................................................................

Qui es trobem? Dues rates pinyades Dos mussols Dos vampirs

2

Quan es troben? A la nit A trenc d’alba A migdia.

3

Què duu un vampir que no duu l’altre? La capa.

4

Els ullals.

La boca plena de sang.

Què li pregunta el vampir al que duu la boca plena de sang? Si té ganes de festa.

Si li agrada la festa. 5

Què era el que el vampir no havia vist? El mur.

6

El castell.

Per què el vampir duia la boca plena de sang? Per què n’havia begut molta en una festa. Perquè li l’havia xuplada a l’altre vampir. Perquè havia xocat contra el mur del castell.

110

L’altre vampir.

© GRUPO ANAYA, S.A.,Lengua 5.º Educación Primaria. Material fotocopiable autorizado.

Si ha anat de festa.

Solucions COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 1

1. Les vacances d’estiu.

4. En una festa.

2. Des dels quatre anys fins als dèsset.

5. Gana.

3. Noruega.

6. Paciència.

4. La seua germanastra gran i el seu no tan gran germanastre.

7. El cap.

5. Noruec. 6. Avions comercials. 7. Oslo.

COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 3

1. Dos vampirs. 2. A trenc d’alba. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 2

3. La boca plena de sang.

1. Josep.

4. Si ha anat de festa.

2. Eulàlia

5. El mur.

3. A les deu en punt.

6. Perquè havia xocat contra el mur del castell.

111

Solucions del quadern

fusta s.f. fuster/-a s. m. i f. fustigar v. futbol s. m. futbolí s. m. futbolista s. m. i f. adj. fútil 4

5 amiga començar classe content

mes

Alguns se’ls engolia, altres els escopia i la majoria, els deixava arraconats. Cada matí. Perquè Toni la treia al terrat i la deixava entre els geranis. Caçar, cadàvers, cert, clar, contenta, queixava.

Resposta oberta.

vivaç engolia símptomes

X X X

6

des llu nat a ju pi da pres tat ge ri a ma tí gri sa ho rit zon tal in sò li ta ma te mà ti ques fi nes tra ha bi ta ci ó

matí, desllu- grisa, finestra, insòlita, nat, horitzon- ajupida, Matemàtiques tal, habitació prestatgeria

7 home dona parla sobre alguna cosa relacionada amb la platja.

pare o mare xiqueta nega alguna cosa amb cara d’enuig.

Resposta oberta.

dones.

114

edifici públic usuaris de l’edifici serveis d’homes/de

Ajuntament d’Alimalí veïns d’Alimalí campanya de vacunació dels gossos.

engolir misto pressa refredat

empassar cotxera garatge llumí esvarós relliscós urgència intercanviar bescanviar constipat ressec deshidratat

8

9

Trenta o quaranta vegades més gran que ell. Fer un encanteri, per a créixer tant com el gegant menjant xocolate. 8:30 L’esmorzar es fa a les 11:05 El dinar es fa a les 14:00 El berenar es fa a les 18:00 El sopar es fa a les 21:00

10

dofí

camió

cabàs

semàfor

cérvol

espàrrecs

àguiles

àmfora

sandàlies

´

` `

`

pèl

mà mes son

dona

`

Resposta oberta

11

Resposta model Comunicació no verbal: senyal d’aparcament per a minusvàlids, senyal d’informació turística, senyal de prohibit fumar, bandera verda, creu roja de la posta sanitària, icones dels serveis per a homes i per a dones, pas de vianants. Comunicació verbal: escrivint la multa, menú del restaurant, cartell del restaurant, cartell de l’horari de la posta sanitària, dones parlant.

nét

115

resumir partidari estrany pujada

ampliar contrari habitual descens

clar benestar beneir beneficiós

tèrbol malestar maleir perjudicial

12

13

No. Demanaven que l’hivern se n’anara i que tornarà l’estiu. El vent bufa, el sol no brilla, fa fred, els camps estan nevats. Ficar-se a la cova i dormir durant unes setmanes.

tan trist que vaig deixar d’amollar neu. Després de rumiar-m’ho molt i molt, vaig arribar a la conclusió que no podia quedar-me en un lloc on no em volien. Vaig travessar els camps nevats, xano-xano, cap a les muntanyes i no vaig veure l’ós que em saludava, somrient.

Resposta oberta.

dofípeu (D)

huit (D)

policia (H)

pou (D) ambulància (H) coixí (D)

piano (H)

violí (H)

14

Resposta oberta. Si donen pronoms personals, comprovarem que concorden amb la forma verbal. Resposta oberta.

xiulet (D)

peó (H)

estàtua (H)

gàbia (H)

paella (H) teulada (D)

cuiner (D)

peu, huit, pou, niu. coixí, violí, xiulet, peó, cuiner. policia, piano, paella, teulada. ambulància, estàtua, gàbia.

116

niu (D) Jo col·leccione minerals. La bici nova frena molt bé. Unes amigues de Pau han anat a París. Monste i tu sou sensacionals.

15

1 5 6 4

16

17

Resposta model. El foc està controlat Esquí nàutic a Vila-real

Hivern

L’estiu

Tardor Ja ve la primavera

eriçó, puça, hiena carro, alicates, finestra palmera, xop, gerani plaça, riu, platja Manel, Irene, Dolors Magre, Segura, Millars Irlanda, Grècia, Ucraïna Penyagolosa, Maestrat, Puig Campana paella

metgessa forqueta guitarra

goril·la

18

19 petjada

but xa ques pas seig an gui la

pinya

motxilla pallasso

pa llis sa se nyo re ta tret ze

rossinyol

cor ret ja ar ros se gar a qua rel les

avorriment/ tristesa

por

felicitat

enuig

117

has sent Per què Perquè ma cent o ho

m’ha as

20

21

No.

El cim de la Ràpita.

,

,

.

. .

Tens la tem- Em trobe Has fet molt No. I menge peratura alta. molt cansada d’exercici? molt bé! Notes alguna cosa més?

,

,

, .

.

, ,

,

. titot, forn, bescuit, pis. bicicleta, cosina, iaia, mare, fruita, germana, bici, casa. anys, iaios, oncles, dits, pinyons. rodes, postres, panses, parets, marques.

,

22

23 ,

, ,

, ,

, ; ; ; ;

118

cosí rus veí taxista porc

;

cosina russa veïna taxista truja

Els llapis Uns nassos Les gates Unes fonts Uns pisos

metge vigilant ós esquirol gendre

metgessa vigilant óssa esquirol nora

L’amiga Un autobús Alguna xica La tassa Un balcó

ET011294 Llengua5 RD Val

Recommend Documents