UNITAT DIDÀCTICA 3: ELS COLORS QUE ENS ENVOLTEN (VERMELL) colors que PERÍODE: 2n. TÍTOL: Els colors ens envolten. Trimestre. Febrer/Març
CURS: P3
MESTRA: Sandra Brown
SESSIONS: Dilluns 11h.-11:40h. Dimarts 9:30h-10h i 11h-11:40 (quan sigui necessari) Dimecres 11:15-11:40 Racons (per les tardes, quan calgui)
JUSTIFICACIÓ: Després de passar l’adaptació a l’entorn escolar, i un cop ÀREES: Amb aquesta UD treballem les tres àrees d’experiència, Descoberta d’un mateix i realitzades les avaluacions necessàries, he detectat que molts alumnes de la els altres, Descoberta de l’entorn i Comunicació i llenguatges. classe classe no coneix coneixen en el nom dels colors colors,, aprene aprenenta ntatge tge bàsic bàsic tant tant per l’organització de l’aula, com per a la realització de diferents aprenentatges (classificar, descriure, pintar, etc). A partir d’aquí neix la creació d’aquesta UD, per donar resposta a aquests alumnes que han de conèixer el nom dels colors bàsics. CONTINGUTS
OBJECTIUS
Descoberta d’un mateix i els altres.
CAPACITATS 1
2
3
4
5
6
CRITERIS D’AVALUACIÓ 7
8
9
Joc i moviment.
- Domini progressiu d’habilitats bàsiques: coordinació.
- Reconèixer i verbalitzar el color vermell.
X
- Classificar amb el criteri del color vermell.
X
X
2- Verbalitzar el color vermell. Sí/No.
Descoberta de l’entorn. Exploració de l’entorn.
- Observació i identificació d’objectes de l’entorn proper. - Observació i identificació de les qualitats dels objectes: color vermell. - In Inic icia iaci cióó a la iden identi tifi fica caci cióó d’al d’algu gune ness geomètriques: cercle, triangle i quadrat.
form formes es
- Iniciar habilitats de coordinació òculo-manu òculo-manuals als bàsiques bàsiques (pinça, (pinça, control, traç).
1- Reconèixer el color vermell. Sí/No.
X
3- Classificar objectes de color vermell. Sí/A vegades/No.
X
4- Fer la pinça. Bé/Li costa/Malament costa/Malament 5- Fer línies verticals i horitzontals. Sí/A vegades/No
6-
Exer Exerci cita tarr
vegades/No. Experimentació i interpretació.
el
traç traç
lliu lliure re..
Sí/A
- Observació i reconeixement de semblances i diferències en objectes de l’entorn proper (colors). - Experimenta Experimentació ció d’accions que provoquen provoquen canvis en materials materials diversos: aigua, paper, pintura pintura i verbalitzar itzar els resultats. Raonament i representació.
- Comparació i classificació d’objectes de l’entorn proper. - Construcció de la noció de quantitat de l’1 i el 2.
Comunicació i llenguatges. Observar, escoltar i experimentar.
- Partic Participa ipació ció i escolt escoltaa en situac situacion ionss habitu habituals als de comunicació: conversa. - Escolta i comprensió de narracions, contes i cançons. - Experi Experimen mentaci tació amb tècniqu tècniques es plàsti plàstique ques: s: pintur pintura, a, collage, estampació. - Exercitació Exercitació de destreses destreses manu manuals: als: retallar, arrugar, punxar, adquirint coordinació òculomanual. Parlar, expressar, comunicar.
- Participaci Participacióó progressiva progressiva en les converses amb l’ús progre progressi ssiuu de les normes normes que regeix regeixen en l’inte l’interca rcanvi nvi lingüístic: torns. Interpretar, representar i crear.
- Ús del llengu llenguatg atgee plàsti plàsticc coma coma object objectee de divers diversió, ió, creació i aprenentatge.
Adqu Adquir irir ir prog progre ress ssiv ivam amen entt vocabu vocabular larii bàsic bàsic de l’entorn e ntorn proper
7- Utilitzar el vocabulari treballat en les activitats manipulatives i de conversa.
s l a i c i n I
S
SEQUÈNCIA D’ACTIVITATS
1
Per inicia iniciarr la UD prepar preparare arem m una capsa, capsa, a dins hi posarem posarem un nino/ti nino/titel tella la que portarà una nota on ens explicarà que se li han oblidat el nom dels colors i que necessita la nostra ajuda per tornar-los a conèixer. A la nota hi sortirà la fotografia d’un objecte vermell. Establirem una conversa amb els alumnes i els preguntarem si saben quin és aquell color. Caldrà anotar qui el sap i qui no. Dilluns. Plàstica: Amb mig grup presentem el color vermell. Posem paper d’embalar a la pissarra, a la taula plats amb pintura vermella i pinzells de diferents gruixos. Els deixem pintar lliurement (exercitar el traç lliure), si volen i ho demanen també podran pintar amb les mans i els dits. Se’ls recorda que no han de pintar a sobre del que fa l’altre, que cal respectar l’espai. Conte: L’altre mig grup està amb la mestra de suport, que els explicarà el conte de “La Caputxeta Vermella” .
2
Material
Organització Criteris Alumnes Avaluació
Capsa. Nino/titella. Nota elaborada per la mestra. Fotografia d’un
Grup Grup-c -cla lass ssee AI
Paper d’embalar blanc. Pintura vermella. Pinzells de diferents gruixos. Conte: La Caputxeta vermella.
Mig grup.
5, 6
Cal fer un parell de fotografies de cada activitat, per després fer conversa amb els nens i nenes i que quedi el recull a l’àlbum. t n e m a p u l o v n e s e D
3
4
5
6
Dimarts. Racons: Muntem el racó del color vermell entre tots i totes. Donem lletres que hauran de pintar amb ceres toves de color vermell, també donem dibuixos per pintar de color vermell (aquests els farem servir per decorar el terra del racó, dibuixos de tomàquets, pebrots, maduixes, coses de color vermell). Això ens serveix per decorar i delimitar el racó, així el fem més atractiu als alumnes. La mestra es quedarà en aquest racó per ajudar els alumnes.
Lletres del color vermell buides Petit grup per dins. (5) Fotocòpies d’objectes i aliments (en blanc i negre). Ceres toves de color vermell. Vernís. Forro transparent. Grup classe 1, 2 Conversa: Després de les rutines, encetem una conversa sobre com podríem Objectes de l’aula. omplir el racó del color vermell. Recollir les propostes dels alumnes, si no surt, proposar-los si volen portar objectes de casa que siguin de color vermell. Després, buscar per la classe si trobem objectes de color vermell. Dimecres. Grup classe 3 Matemàtiques: Observació dels blocs lògics. Iniciem una conversa sobre el color Blocs lògics. de les peces i la forma. Preguntem: Ara ho tenim tot barrejat, què podem fer? (reforç Fer un parell de fotografies. Montse) Si classifiquen els objectes per color, posarem les peces vermelles al racó del color vermell. Dilluns. Conte: Per tot el grup, tornem a explicar el conte de “La Caputxeta Vermella”. Fem Conte: La Caputxeta Vermella. Grup Grup clas classe se.. 7 preguntes de comprensió. Què li passa a la Caputxeta? Què li passa a l’avia? Objectes portats pels alumnes. Quants llops surten? Què li vol fer el llop a la Caputxeta? Qui ajuda a la Caputxeta?
7
8
9
10
La capa de la Caputxeta de quin color és? Observació i conversa: Observem i conversem sobre els objectes que hauran anat portant. Els posem al racó del color vermell. Dimecres. donem les Racons: Classifiquem fotografies que tenen el color vermell. Primer els donem foto fotogra grafie fiess per a que les observ observin in i despré despréss els demanem demanem com les podríe podríem m classificar/endressar. Demanem que verbalitzin perquè les han classificat de la manera que ho hagin fet. L´últim dia de racons, divendres, penjarem les fotografies dels objectes vermells al racó del color vermell. Plàstica/descoberta entorn/observació: Amb mig grup sortim al pati a buscar tresors que poguem pintar de color vermell: pedres petites, pals, fulles. La sessió es repeteix amb el grup de després del pati. El mateix dia cal que surti una nota per les famílies demanant que ens portin capses per poder guardar els tresors que haurem trobat al pati. L’altre mig grup treballen el traç vertical: cada alumne amb un paper BASIK fa el traç vertical amb pinzell gruixut (cal marcar el punt de sortida i el d’arribada per ajudar-los a que sigui el més recte possible, la mestra ha de donar el model i fer-ho primer per a que vegin com es fa). Els treballs es pengen al passadís.
Fotografies objectes/aliments de color vermell.
Petit grup
AS 1,2,3,7
Paper BASIK A3. Pintura vermella. Pinzells gruixuts.
Mig grup.
5
Experimentació: Ens pintem els llavis amb pintallavis de color vermell i fem petons Pintallavis vermells. en un paper BASIK (a sota del petó escriuen el nom), poden fer més d’un petó. Els Paper BASIK A4. petons els pengem a la porta de la classe. Retolador negre gruixut. Fer un parell de fotografies. Targetes dels noms. Dijous i divendres(com que és una activitat que necessita atenció per part de la mestra, la farem en dos dies, dues taules dijous i dues taules divendres). Experimentació i conversa: Observem què passa quan omplim ampolles d’aigua i Ampolles d’aiuga. els afegim: pintura, paper de seda vermell i paper pinotxo vermell. Primer parlem Pintura vermella. sobre l’aigua i el seu color, característiques, per a que serveix. Després barregem a Paper de seda. dins de les ampolles i parlem sobre què ha passat, com ha quedat l’aigua, de quin Paper pinotxo. color, si encara la podem veure, què sembla, etc. Fer un parell de fotografies. Dilluns.
11
Plàstica: Amb mig grup pintem amb pintura vermella els tresors que van trobar al pati (amb pinzells de diferents gruixos). La sessió es repeteix amb el mig grup de després del pati. L’altre mig grup practica el traç horitzontal però amb pinzell prim, també en paper BASIK i marcant el punt de sortida i arribada. Fer un parell de fotografies. Dimarts.
12
Racons: Al racó de l’artista decorem les capses que han portat, amb la tècnica que Capses portades pels vulguin: vulguin: pintar amb pintura, enganxar papers de diferent diferent tipus (seda, (seda, pinot pinotxo, xo, alumnes. embalar) però tots de color vermell, o bé enganxant gomets vermells de diferents Diferents tipus de paper.
Objectes trobats al pati. Pinzells de diferents gruixos. Paper BASIK A3. Pinzells prims Pintura vermella.
Mig grup
Grup classe
Mig grup.
2, 4,5
Petit grup (5)
4
i s e t n í S
13
14
formes. Quan les capses estiguin seques hi ha d’escriure el nom a la tapa (també hi Pintura vermella. enganxen una foto d’ells, en blanc i negre, la preparo jo). Divendres per la tarda Gomets vermells. s’emporten la capsa dels tresors a casa. Cola de barra. Fotografia de cada alumne (Blanc i negre). Fitxa: Encerclar Encerclar els objectes objectes vermells. vermells. Fitxa preparada preparada per la mestra. Dijous Dijous i Fitxa el elaborada pe per la la m meestra. divendres (per atendre correctament els alumnes la fem en dues sessions, dues taules dijous i dues taules divendres).
finalitzar la UD i donar pas al següen següentt color, color, mirem les fotografies fotografies Conversa: Per finalitzar que hem anat fent durant les diferents activitats i en parlem (aquí què fèiem? Quin color és aquest? Amb les fotografies la mestra elabora un petit àlbum que deixarà a la biblioteca. Quan acabem la conversa, tornem a fer sortir el ninot/titella que va sortir la primera sessió, que els proposarà descobrir el color blau (que és un color de l’hivern).
Fotografies que haurem fet durant tota la UD. Ninot/titella. Fotografia objecte blau.
Mig gr grup
AF 1, 4
Grup rup cla class ssee AF 7
Metodologia. Per desenvolupar desenvolupar les capacitats capacitats i més endavant les compe competèncie tències, s, cal oferir activitats diversificades diversificades que comportin diferents diferents formes formes d’organitza d’organitzarr l’aula l’aula i l’ús de diferents recursos. És per això, que a EI utilitzem el treball globalitzat entre les diverses àrees. En aquesta UD, treballem des de les tres àrees d’experiència, oferint activitats diverses (per exemple sortir al pati a buscar pedres, decorar una capsa, escriure el propi nom, etc)i motivadores, alhora que fem servir diferents recursos (com per exemple explicar un conte on té protagonisme el color vermell, fem servir un titella per presentar la UD, etc), i tècniques (retallar, enganxar, pintar, etc) per dur a terme les diferents activitats. També fem servir agrupaments diferents, quelcom que possibilita diferents tipus de relació entre els alumnes mateixos i entre els alumnes i la mestra (es treballa amb mig grup, petit grup i amb tot el grup-classe).
Atenció a la diversitat Per atendre la diversitat que tinc a l’aula (tant l’alumnat que presenta dificultats, com aquell que té facilitat per anar assolint els objectius) una de les estratègies que utilitzo és oferir diferents tipus d’activitats però amb nivells de dificultat diversos. També els demano resultats diferents segons el nen o nena que faci l’activitat. - Adequació dels objectius en funció de l’infant. - Més temps a l’hora de realitzar les activitats. - Suport més actiu als alumnes que necessitin que l’activitat sigui més pautada i dirigida. Cal reforçar la conducta quan el resultat és mínimament bo, per augmentar l’autoestima i per a que el nen o nena que té alguna dificultat vegi que el seu esforç és valorat i que el resultat de la seva feina es veu positiu. - Menys suport (visible i verbal) als alumnes que són més autònoms i capaços d’anar realitzant les tasques sense una gran intervenció de l’adult. Cal reforçar la conducta verbalment, per tal que el nen o nena se n’adoni que allò que està fent és correcte i valorat. A l’aula tinc alumnes nouvinguts que tenen certes dificultats amb la llengua catalana, les estratègies principals que faig servir per atendre’ls correctament són les següents: - Treball amb mitja classe o petit grup (racons): Em permet anar observant com parlen els nouvinguts, si utlitzen el vocabulari que treballem. També em permet una
relació més directa durant l’activitat i corregir o ajudar en el desenvolupament de les diferents tasques. També em permet oferir un model correcte i que els alumnes estiguin més centrats en l’activitat en sí. - Utilitzar un vocabulari clar i senzill. - Oferir un model correcte. Donar el model del què s’ha de fer per tal que tignuin molt clar què se’ls demana. Fer les activitats primer per tots i totes, i posteriorment fer-les tal i com s’han programat.
