JOANOT MARTORELL, UNA VIDA NOVEL·LADA
SILVESTRE VILAPLANA
DENNIS TERAN SETEMBRE, 05 DE 2011
L’ÚLTIM SOSPIR DE LA CAVALLERIA
1,. Finalitat Comencem aquesta biografia novel·lada a la cuitat de Valencia, en els darrers dies de l’any 1464, l’últim membre d’una de les famílies que havien estat més nobles del regne, el cavaller Joanot Martorell, sent molt propera l’hora en que haurà de morir. En la mes absoluta misèria, envellit, sol i malalt dedica les seves darrers forces a escriure una llarga carta a Martin Joan de Galba, el seu últim “prestamista”. Amb ella tracta de convèncer-lo perquè faça sobreviure el llibre que narra les aventures de cavaller Tirant lo Blanc, on esta reflectida la seua vida. I justament per demostrar aquesta semblança i , per tal que comprenga el llibre i no l’abandones a l’oblit, Martorell li detalla la historia de la seua vida tal i com ell la recorda. Amb aquesta historia Silvestre Vilaplana ens ofereix una biografia novel·lada de Joanot Martorell documentada en els pocs referents històrics i documentals que es conserven d’ell i cobrint, per tant, els esperats espais buits amb un entrament fictici. Per tal de donar-li eixe toc de familiaritat trobem que la novel·la esta narrada pel propi Joanot Martorell i notem l’absència de capítols ja que tota la novel·la es una carta. Silvestre Vilaplana ens presenta a través de Martorell tota una sèrie de personatges molt diferents en una trama lineal on freqüentment hi ha canvis d’ espai.
2.-Evolució durant la seua vida La vida de Martorell sempre esta acompanyat de gestes i successos que marquen la seua vida amb saviesa i reflexions, inclús amb disgustos. Un d’ells és quan Joanot acompanya son pare a presentar-se davant del rei Alfons qui té decidit conquistar Nàpols. Joan i son pare va rumb a l’anhelada victòria i la conquista de la terra de Nàpols, però l’exèrcit contrari ja ha estat preparat per a rebre a la flota del rei Alfons. Joanot veu que son pare està ferit, Martorell li porta a Sasser on son pare li anomena hereu universal de tot els béns de la família. Joanot torna a casa amb la roïna noticia (son pare ha mort), ara és ell qui representa la família. La primera cosa que va fer és recuperar el prestigi i la fama dels Martorell a València, desgraciadament en una de les festes Damiata; la seua germana, fa boades sordes amb Montpalau qui després va tindre molts problemes amb Joanot Martorell. Montpalau no és cavaller
amb Damiata, el li deixa sense boda i amb l’honor dels Martorell pel sòl. Joanot intenta recuperar l’honor que va sotmetre Montpalau i per a això ha de viatjar a Anglaterra on el rei Enric li adoba cavaller perquè participa en el torneig que organitza el monarca. Ací coneix una bella dama qui sap que el seu amor per ella és impossible. Joanot torna a València però més en deute perquè va demanar un préstec a un jueu a Portugal per a poder donar el dot al cavaller Ausias March qui s’anava a casar amb la seua germana Isabel qui desgraciadament mor al poc de temps de ser casada. Joanot deixa la família i va amb el seu germà a servir el rei qui poc després mor, Joanot es transforma en el conseller lleial de Carles de Viena qui és arrestat pel seu propi pare Joan II. En aquell temps Joanot coneix a Joan Rois de Corella qui era escriptor i poeta de la corona, Joanot aprèn molt d’éll i es deixa influenciar. La vida de Joanot de Martorell ja està molt desgastada, en eixe moment de la seua vida Joanot comença a escriure la seua obra mestra el Tirant lo Blanc.
3.- Viatge a Anglaterra El viatge a Anglaterra que va fer Martorell no va ser en va, El seu objectiu era trobar el rei Enric perquè participa com a jutge en el combat a ultraça amb Montpalau. Quan Martorell es presenta davant del monarca el li invita que participarà en el torneig de cavallers que tenia lloc en el seu regnat, Martorell no podia rebutjar eixa oferta. En el torneig, Martorell va haver d’enfrontar -se amb els millors, classificant per la final on tènia que lluitar amb el duc d’Alimburg qui guanya la final derrotant Martorell.
El rei impressionat per la destresa de Martorell i amb l’ajuda del seu gran amic el comte de Varoic, Beauchamp, Joanot és adobat cavaller en el regne d’Anglaterra. A més els infortunis del cor van fer que Martorell s’enamorarà d’una bella donzella qui era cosina del rei Enric, però per a la seua desgràcia ella anava contraure matrimoni amb el duc d’Alimburgo. Eixe amor es transforma en un son irrealitzable però no impossible ja que anys després Elizabeth va tindre un fill de Joanot Martorell. Però per un altre costat Joanot no va poder defendre el seu honor que havia deixat per terra Montpalau, per a ell era una desgràcia molt gran. En conclusió El viatge a Anglaterra va ser profitós, tant en saviesa com socialment, va trobar el seu millor amic i va tindre un fill amb Elizabeth,
però desgraciadament no porta el seu cognom i a més va ser anomenat cavaller pel monarca d’Anglaterra.
4.-Analitzeu el marc de les relacions familiars. La família Martorell tenia bones relacions familiars quan vivia el rei Martí l’Humà, però amb la mort del monarca, tot va canviar en la família dels Martorell, es pot dir que van perdre el privilegi que tenien amb el rei fins al punt que acaben amb l’economia i l’honra de la família quan es va convertir en hereu universal Joanot Martorell fill de Francesc Martorell. Desgraciadament quan queda hereu Joanot, ell va intentar traure la família de la terrible decadència en la qual estava afonada. Galceran amb els seus deutes va fomentar la fallida de la família, Isabel, la germana malaltissa, contaré matrimoni amb Ausias March, i com és tradició la família de la dama havia de donar un dot al futur espòs, la perduda de terres com a pagament dels deutes també influïsc molt en que la família es veia en la misèria i amb la seua germana Damiata qui no podia aconseguir marit perquè estava deshonrada per Montpalu.
Amb la boda d’Isabel i Ausias March, la família Martorell va veure un raig de llum, ja que Ausias estava integrat o tènia bones relacions amb la monarquia i podia ajudar als Martorell però una altra desgràcia va vindre a esta família, la mort d’Isabel va fer que decaigueren més a Joanot i a sa mare. En fi la família Martorell no tenia bones relacions en eixa època.
5.- La decadència dels cavallers Al llibre podem trobar altres eixos basics com es la seua plasmació d’un temps de canvi. Es una etapa en la qual els cavallers, l’honor i l’altruisme es veuen desplaçats pels valors burgesos, la corrupció de lleis i el poderós atractiu dels diners. “Era temps de comerç i lleis, no de terres i d’honor”, cita Joanot Martorell. Els dols a ultrança ja sont part del passat, ara tot es resol amb advocats i lleis que nomes emparen aquells amb les butxaques plenes.
6.- Petita ressenya dels problemes familiars amb la monarquia La mort del rei Martí l’Humà (Perpinyà 1356 - Barcelona 1410) i l’arribada de la nova dinastia dels Trascamarà van suposar per a la família una minva en la seva posició. Els càrrecs que va obtenir Francesc Martorell ja no anaven acompanyats del mateix prestigi i guany pecuniari que els obtinguts de mans del rei Martí. A més, l’alcaldia del castell de Cullera, l’administració de la Baronia i de la vila d’Alcoi i la possible participació en les campanyes italianes de Sardenya i Còrsega, el 1420, ja no garantien la col·locació dels nombrosos fills del matrimoni Martorell-Abelló: Galceran, Guillem, Isabel, Joanot, Jaume, Jofre, Aldonça i Damiata, Això, amb el temps va constituir un problema important per al futur de la família.
Joanot va tenir moltes problemes amb la cort, des de la reina Maria fins a quan ja no tènia res. La reina maria no volia que lluitarà amb Montpalau, això va fer que tinga una garant estancaria a Martorell. Ames devia molt diner a la cort que li van tindre que quitar les terres que tènia, va tenir problemes amb els burgesos quals estaven protegits per la reina. Va ser empresonat diverses vegades per diversos delictes, el mes grau dels quals va ser l’assalt a uns mercaders castellans, i altres com faltar el respecte a l’autoritat.
7.- A finals del segle XV la corona d’Alfons va tindre una decadència ,tant en l’hegemonia , en l’economia i la política. Les famílies nobles com els Martorell també van tindre problemes amb la corona, els motius van ser: La política, el rei Alfons deix a càrrec a la seua esposa Maria qui governava la corona d’Aragó, la seua política era molt imperialista i agressiva el que va ocasionar que les famílies nobles no tinga suport de la monarquia, a més la pesta d’aquell segle va fer que empitjore el comerç de la ciutat ocasionant problemes per a la noblesa. 8.-Ambient literari Des de molt xicotet Joanot va ser educat perquè puga desembolicar-se per tots els camps, literaris i de ciència. A Joanot Martorell li interessa mes la literatura, logrando escriure la seua obra mestra en la seua avançada edat.
La cultura que tènia la corona també va ser un motiu pel qual Joanot li interessa la literatura. Els amics que va tenir també van ser de molta influència com Ausias March i Joan Rois de Corella, autors molt coneguts per a la cultura de València.
9.- Ressenya històrica Tots els esdeveniments narrats en el llibre es basen en la realitat del segle XV, per exemple: la conquista de Nàpols, succés real on participa el personatge (Joanot Martorell), la prosperitat que tènia València en la literatura, en aquest segle van eixir autores molt coneguts, Ausias March amb la seua prestigiada poesia i Joan Rois de Corella amb la seua prosa i per descomptat Joanot Martorell amb el Tiren El Blanc. La majoria de la historiografia valenciana coincideix a presentar el Quatrecents com un segle de prosperitat i esplendor del Regne de València en el si de la Corona d’Aragó. La ciutat de València assumeix l’hegemonia en els aspectes demogràfics, socioeconòmics, culturals, etc. Es consoliden les institucions polítiques i, és un fet inqüestionable, la consolidació de la seua personalitat jurídica i lingüística.
El fenomen de l’expansionisme quatrecentista valencià es pot sintetitzar en els postulats següents: 1. Un creixement demogràfic de la ciutat de València i d’altres viles del Regne. 2. Augment de qualitat de vida i del luxe en la ciutadania. 3. Equilibri de preus i salaris, i estabilitat monetària.
4. L’edificació de grans construccions gòtiques públiques i privades. 5. La concessió de préstecs als monarques per part de les institucions valencianes. Estes realitats van originar, al seu torn, una sèrie de problemes específics:
1. Desequilibri demogràfic entre el camp i la ciutat.
2. L’endeutament de les arques de la ciutat de València a causa del desabastiment, la qual cosa provocaria la necessitat d’importar aliments i fluctuacions de preus i salaris. 3. Els diners prestat als monarques de la Corona d’Aragó per a desenrotllar els seus projectes va originar la immobilitat de capitals i va restar activitat productiva
10.- Comentari Aquest llibre és molt interessant perquè et conta una breu història del que va ser la Corona d’Aragó en aquell temps, mentres lligues pots imaginar els esdeveniments, a mes,ho converteixes en realitat. Els aventures que va passar el personatge fan que el lector s’entretingui mes, introduint li en eixe món dels cavallers medievals els que todabia tenien l’honor en les seues venes.
