ITINERARII LITERARI 2. “La invenció de l’ amor” ITINERAR
(LITERATURA MEDIEVAL. MEDIEVAL. Més enllà e nllà dels trobadors) Sabies que... L’ italià Francesco Petrarca (1304-1374) és considerat el primer home modern d’ Europa. El Europa. El seu Cançoner Cançoner canta canta l’ amor que sent per sent per Laura, una dona que no representa tan sols la perfecció física, f ísica, sinó que reuneix intel.ligència, virtut, sensibilitat… Aquesta dona simbolitza l’ amor imposible i és per al poeta poeta una Font d’ inspiració però també de dolor. De la mateixa manera manera i un segle després, després, un poeta anomenat anomenat Ausiàs March (1400-1459) reflectirà en llengua catalana els temes que el preocupen: el plaer i el dolor, l’amor , la mort i Déu. Més enllà dels trobadors, el més gran amador de tots els temps, renovarà la imatge de la dona cantada i transformarà la lírica catalana i europea. La seva poesia amorosa reflectirà les vivències del poeta i les reflexions que fa sobre l’ amor carnal i espiritual. Ausiàs espiritual. Ausiàs March ha passat a la història de la literatura com el poeta que aspira aspira a l’amor pur, espiritual i que cau contínuament en les temptacions de la carn; per això el reconeixem com el poeta escindit. llegeix els fragments dels cants d’amor, on expressa les seues contradiccions, i comprovaràs que més que un poeta de l’amor sembla sembla un poeta del dolor.
TEXT 5 Pau no conec, i no puc moure guerra; Temo i espero; cremo i sóc de glaç; Volo per dalt del cel, i jec a terra; Res no estrenyo, i el món retinc al braç. Qui em té en presó no em tanca ni em desserra, Per seu no em guarda ni em desnua el llaç; I Amor no em puny amb l’ arma ni em desferra, I no em vol viu ni treure’m de mig pas. Hi veig sense ulls, i sense llengua crido; Morir espero i d’ajuda faig exhort; M’ odio a mi i d’ algú sóc Amorós. Visc de dolença i ric en plany assidu; Igualment em desplauen vida i mort; En tal estat em veig, dona, per vós. PETRARCA
TEXT 6
AUSIÀS MARCH ( 1397-1459) XXIX Sí com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui.l força ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí.m convé llunyar de vós, car vostre fest mon esforç ha confús: no tornaré fins del tot haja fus la gran paor qui.m tol ser delitós.
Així com el brau fuig al lloc desert quan és superat pel seu semblan t, que l’hi força, i no torna mai fins que no ha recuperat la la força per destruir aquell que l’ha desposeït, així mateix em cal allunyar-me de vós, car el vostre gest ha torbat el meu esforça: no tornaré fins que no hagi fugit del tot la gran por que m’impedeix m’imp edeix de ser delitós.
LXXXI Així com cell qui.s veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vós, bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel mon vostre ergull recitant.
Com a quell que es veu a prop de la mort quan corre mal temps, perillant enmig de la mar, i veu el lloc on pot refer-se refer- se i no hi ateny per la seva sort malvada, m’esdevé a m i, que vaig passant turments i us veig a vós, que basteu per destruir els meus mals. Desesperat de poder satisfer els meus desitjos, aniré pel món recitant el vostre orgull.
COMPRENSIÓ LECTORA 1. Les afirmacions exagerades d’Ausiàs March als seus versos seus versos han fet que el poeta sigui considerat un “megalòman de l’amor”. Segons Segons tu, què creus que els crítics han volgut dir amb aquesta expressió? 2. Defineix amb les teves paraules en què consisteix consisteix la hipèrbole. Explica la importància d’aquest recurs per a Ausiàs March.
3. Relaciona els versos de March amb els significats corresponents:
a A l meu es es g uard ning nin g ú és enamorat
b J o sóc s óc el més g ran ama amador dor
Si ell deixava d’estimar, es produiria una catàstrofe en el món dels enamorats Va superar en qüestió d’amors fins i tot
els personatges de la mitologia clàssica. L’Amor premia la seua dedicació amb unes confidències especialíssimes.
c E ls meus fets fets amb el els dels dels
romans romans es comparen, comparen, que foren més més que els els escrits esc rits no pos posen en d F anta antas iant, Amor A mor em des cobre cobr e / No hi ha persona que pugui meréixer els els g rans rans s ecret ecrets que que els els més més de dir-se enamorat sinó ell. s ubtils amag amaga a / i el que per un és dia clar clar per als hòmens hòmens és nit fos ca, / i vi s c tot allò allò que les pers ones no tas tas ten. e A i x í pri pr i mors A mor a mi revela rev ela,, / Es considera un elegit pel déu Amor tals tals que als als s abents abents no bas ten a que li permet viure experiències comprendre. singulars. defallint, A mor farà eclips ecli ps i Demana sense pors que li caiga un e J o defallint, raig si diu mentides o exagera en els seus relats amorosos. Es considera el millor amant.
f Que ning ú pens pens e ni que m’allargueen paraules / ni que
els els meus meus fets fets exagere exag ere amb amb el que que dic, / ans preg ue a Déu de morir ara mat mateix eix / s i el meu parlar partic ipa ip a g ens en faules faules . 4. Els trobadors cantaven cantaven la dona en atenció al seu rang social de noblesa. Els poetes italians com Dante i Petrarca idealitzaven la dona, no ja per la seua noblesa de sang sinó per la noblesa de cor i en lloaven les virtudts espirituals. A diferència d’aquests, March, per primera vegada en la història de la literatura, parla de la dona des de la seva dimensió humana: amb tota mena de vicis i virtuts, com per altra banda també en té el poeta. Digues quin és el paper de la dona, com a tu líric, en els poemes d’Ausiàs March. 5. Cadascun dels senyals encobreixen encobreixen diferents persones persones que March va estimar al llarg de la seva vida. A partir de la metàfora o de la imatge continguda als senyals, intenta trobar la seva equivalència en la columna del costat:
a llir entre cards b plena de seny
c amor, amor
d oh foll amor
Amors inicials o de joventut referits a una dama molt assenyada Dona de qui reclama de vegades un amor espiritual i d’altres sensual, amb la qual cosa evidencia les seues contradiccions. Amor que li proporciona un equilibri equilibri emocional i pau interior pròpia de la maduresa aconseguida amb la darrera esposa. Personificació de l’Amor, a qui el poeta es dirigeix planyent-se per la
e Mon darrer bé
pèrdua de la faucltat d’amar Amors dels quals March té consciència de pecat.
