T A N R Í E T R L L A A I X N M I I T A D E V A B E M X I : D 2 1 N N 0 A 2 O D G 1 : E 1 S 0 : 2
:
ÍNDEX
La Revolució Liberal-Burgesa
4
La Restauració
5
La primera fase de la Restauració
6
La fase de descomposició (1918-1923)
24
Les demandes autonomistes catalanes
24
L’increment de l’agitació i conflictivitat socials
24
El desastre de l’Annual
25
El bipartidisme
6
La Constitució del 1876
6
Suports i oposicions al règim
26
El pacte polític
7
El directori militar (1923-1925)
26
El caciquisme
7
El directori civil (1925-1930)
27
El pacte econòmic
7
La caiguda del dictador
27
El carlisme
8
La política exterior
8
El desastre del 98
8
El regeneracionisme
9
L’origen i la consolidació del catalanisme polític
10
El moviment obrer durant la primera fase de la Restauració 12 Els origens i l’evolució del moviment obrer
12
La teoria marxista
12
La teoria bakuninista
13
La Gloriosa a Espanya
13
Evolució del moviment obrer en la primera fase de la Restauració
13
Evolució del moviment obrer espanyol de tendència marxista
14
Les transformacions econòmiques del segle XIX
La dictablanda (1930-1931)
El catalanisme durant el primer terç del segle xx La Mancomunitat de Catalunya
14
16
La demografia
16
L’agricultura
16
La indústria
16
25
27
28 29
El moviment obrer durant la segona fase de la Restauració 30 El socialisme durant la segona fase de la Restauració
30
L’anarquisme durant la segona fase de la Restauració
30
Les transformacions econòmiques i socials durant la segona fase de la Restauració
32
La demografia
32
El camp
32
La indústria
32
L’economia
32
La Segona República Espanyola
Evolució del moviment obrer espanyol de tendència anarquista
La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930)
34
Introducció
34
Context històric
34
Bienni Reformista o Radical-Socialista (1931-1933)
35
Bienni Conservador o Negre (1933-1936)
38
Front Popular (1936-1939)
40
La indústria tèxtil catalana
17
La Guerra Civil Espanyola
42
La indústria espanyola
17
La Guerra Civil Espanyola
42
18
L’esclat de la Guerra Civil
43
Les fases de la Guerra Civil
44
La creació del mercat comú espanyol
Les transformacions econòmiques i socials de la primera fase de la Restauració
19
La demografia
19
L’economia
19
El camp
19
La indústria
20
La segona fase de la Restauració
La lluita per Madrid (juliol del 1936-març del 1937)
44
L’ocupació del nord (abril-octubre del 1937)
44
L’arribada al Mediterrani (novembre del 1937-juny del 1938)
45
L’ocupació de Catalunya (juliol del 1938-febrer del 1939) 45 La fi de la guerra (febrer-abril del 1939)
45
21
La rereguarda republicana
45
El fracàs del primer govern regeneracionista (1899-1901)
21
La rereguarda insurrecte
47
La crisi del civilisme (1902-1907)
22
La internacionalització de la Guerra Civil
47
La Crisi del Pacte del Pardo (1907-1912)
22
Conclusions de la Guerra Civil
47
La Setmana Tràgica de Barcelona
22
La crisi múltiple del 1917 (1912-1918)
23
2
El Franquisme
49
Naturalesa i suports del Franquisme
49
Procés d’institucionalització del franquisme
50
Fase totalitària (1939-1959)
50
Fase tecnocràtica (1959-1969)
51
Fase de descomposició (1969-1975)
52
Formes de repressió del franquisme
52
Oposició antifranquista
53
Dècada del 1940
53
Dècada del 1950
54
Dècada del 1960 i primera meitat de la dècada del 1970 55 Oposició antifranquista a Catalunya
55
Evolució econòmica i social durant el Franquisme
56
Evolució econòmica a la dècada del 1940
57
Evolució econòmica a la dècada del 1950
59
Evolució econòmica a la dècada del 1960
61
Evolució econòmica de la segona meitat de la dècada del 1970
63
3
LA REVOLUCIÓ LIBERAL-BURGESA (1808-1874) La Revolució Liberal-Burgesa (1808-1874) és el període de la
burgesa. Per tant, no s’ha de confondre la revolució burges amb
història d’Espanya en el que es produeix el pas d’un règim ab-
la liberal, ja que la segona forma part de la primera.
solutista a un règim de caràcter liberal. En aquest procés es
Un liberal és aquella persona contraria a l’absolutisme i que
van succeir èpoques de màxima radicalitat revolucionària i eta-
defensa un Estat constitucional. Defensa la divisió de poders i
pes més o menys conservadores. A això, s’afegeixen dos ele-
les llibertats, tant individuals com col!lectives (expressió, asso-
ments importants:
ciació, impremta, pensament...). També defensa la participació
-
-
Les tres Guerres Carlines entre els sectors protagonis-
dels ciutadans en la vida política , tot i que al principi es propo-
tes del canvi (liberals) i els que són contraris i
sarà un sufragi censatari (restringit segons la riquesa individual)
s’oposen a aquest canvi (carlins o absolutistes).
i no pas universal. Per tant, també és partidari de la propietat
Les constants intervencions de l’exèrcit en la vida polí-
privada . Pot arribar a defensar la democràcia política, però mai
tica espanyola, mitjançant els coneguts pronunciamien-
la igualtat econòmica i social.
tos.
La Constitució és la llei màxima, fonamental i superior que
Un pronunciamiento és un aixecament militar acompanyat d’un
defineix l’Estat, que estableix les seves competències i on que-
discurs ideològic que convida a la participació d’un sector de la
den recollides totes les obligacions, llibertats i drets de la ciuta-
població.
dania. Tota constitució s’estableix sobre la base de tres princi-
La Revolució Burgesa marca el procés de transició d’una socie-
pis:
tat feudal a una societat liberal que trenca amb l’Antic Règim.
-
Assemblea Nacional.
No es tracta d’un canvi instantani de l’ordre existent, sinó que
-
Igualtat de tothom davant la llei.
és un procés de llarga durada. Això comportarà tota una sèrie
-
Contracte entre governants i governats (contracte
de canvis que afectaran a la societat en conjunt a nivell estructural:
social de Rousseau). L’absència de qualsevol d’aquests elements implica que no es
-
Règim: Antic Règim
-
Estructura política : Absolutista
-
Estructura econòmica : Senyorial
-
Estructura social: Estamental
Règim Liberal.
!
!
!
Liberal. Capitalista.
!
Classista.
pugui parlar de Constitució. Els furs són el conjunt de normes jurídiques, lleis i privilegis exclusius d’una regió determinada que la diferencia de la normativa general de la resta del país.
La Revolució Liberal fa referència només als aspectes polítics i
Una desamortització és l’embargament per part de l’Estat
ideològics i és una de les màximes expressions de la revolució
d’una part de les propietats de l’Església i dels municipis (béns comunals), i la seva posterior venta en pública subhasta.
4
LA RESTAURACIÓ (1874-1931) La Restauració (1874-1931) és un període que es divideix en
de bipartidisme i oferirà una imatge d’equilibri polí-
dues fases separades per l’any 1898, l’any del desastre en el que
tic, que en realitat es fonamentarà en el frau i la ma-
Espanya va perdre les seves darreres colònies: Cuba, Puerto
nipulació electorals (caciquisme).
Rico i Filipines. La Restauració es caracteritzarà per: -
-
Intransigència social. Durant aquest període es va produir una persecució i repressió sistemàtica de tota
Transigència política . Durant aquest període es va
una sèrie de fenòmens socials que apareixeran amb
produir una alternança pacífica en el poder de les du-
força, sobretot durant la segona fase de la Restauració:
es grans famílies del liberalisme espanyol d’aleshores:
els
el Partit Conservador i el Partit Liberal. Aquesta al-
l’obrerisme i el socialisme, i el republicanisme .
nacionalismes
perifèrics (català
i
basc),
ternança pacífica en el govern es coneix amb el nom
5
LA PRIMERA FASE DE LA RESTAURACIÓ El 29 de desembre del 1874 el general Martínez Campos va
Els dos partits que s’alternaran en el poder seran:
protagonitzar un pronunciamiento i va proclamar Alfons XII (fill d’Isabel II) rei d’Espanya . El 30 de desembre es formarà a
Partit Liberal Conservador o Partit Conservador .
-
Està dirigit per Antonio Cánovas del Castillo. Prové
Madrid un govern provisional presidit per Antonio Cánovas
de l’antic Partit Alfonsí (encapçalat pel mateix Cáno-
del Castillo, qui gaudia de la confiança del rei. D’una banda, era el cap del Partit Alfonsí i, d’altra banda, va ser l’encarregat
vas), i reunirà a l’antic Partit Moderat, sectors de la
de publicar el conegut Manifest de Sandhurst , on Alfons XII feia
Unió Liberal i el sector més moderat del Partit Pro-
públiques les seves pretensions de recuperar la corona espanyo-
gressista . Comptarà amb el suport de l’Església , la
la. El 7 de gener del 1875 Alfons XII arriba a Espanya pel Port
gran burgesia i els grans propietaris rurals.
de Barcelona i, cinc dies després, a Madrid. Així, el 12 de gener
Partit Liberal Fusionista o Partit Liberal. Va ser
-
es va restaurar la monarquia dels Borbons.
fundat el 1880 i està dirigit per Práxedes Mateo de
Sagasta . Reunirà a l’antic Partit Progressista i el secEL BIPARTIDISME
tor més moderat del Partit Demòcrata . Comptarà
Antonio Cánovas del Castillo va ser l’arquitecte del sistema
amb el suport de les classes mitjanes urbanes, els fun-
polític de la Restauració. Aquest sistema es va caracteritzar per
cionaris i les professions liberals.
la formació de dos grans partits dinàstics, que representaven la dreta i l’esquerra del liberalisme espanyol. La Restauració és, en el fons, un joc polític ideat per Cánovas del Castillo inspirat
Els dos partits són idèntics i només es diferencien a nivell estructural:
en el govern britànic: un rei i dos partits (el Partit Liberal i el Partit Conservador). Aquests dos partits s’alternaran en el govern de forma pacífica a partir d’un pacte i amb el consentiment del rei i les forces econòmiques del país. L’objectiu és que els canvis de govern siguin pactats i pacífics, i no mitjançant pronunciamientos (civilisme). A més, un dels principis del sistema era que cada nou govern havia de respectar l’obra del govern anterior, fet que garanteix la seva estabilitat. •
El civilisme estableix que el poder militar queda subordinat al poder civil.
El rei és la columna vertebral del sistema , ja que quan un president de govern havia de dimitir a causa d’una crisi o un escàndol, el rei encarregava al líder de l’oposició la formació d’un nou govern. Les Corts eren dissoltes i es convocaven noves eleccions, que guanyava el partit de l’oposició per majoria absoluta gràcies als mecanismes de frau i manipulació electorals (caciquisme ).
Partit Conservador Partit Liberal
Potestat del rei Més
Moral
Sufragi
Catòlica
Censatari
Menys
Laica
Universal (masculí)
El Partit Conservdor va guanyar les primeres eleccions convocades després de la restauració d’Alfons XII. Sota el seu govern, es redactarà una nova constitució: la Constitució del 1876. A partir d’aleshores, la vida política espanyola es basarà en l’alternança pacífica d’aquests dos grans partits dinàstics. LA CONSTITUCIÓ DEL 1876 Els principis de Antonio Cánovas del Castillo, les anomenades verdades madre ,
en els quals es va basar per redactar la Constitu-
ció del 1876 eren la pàtria , la monarquia , la dinastia històrica , la llibertat, la propietat i el govern conjunt del rei amb les
Corts. El context històric en el que es redacta es caracteritza per un nivell democràtic baix (transigència política) i una aplicació social nul!la (intransigència social), ja que el règim no s’interessa per les qüestions i necessitats socials.
Podem afirmar que durant tot el procés de la Restauració mai es van produir unes eleccions netes a Espanya. Totes van ser ma-
-
Sobirania . Rau en el rei i les Corts, que representen al
nipulades i organitzades amb la complicitat dels governadors
poble. Això és en la teoria, perquè en la realitat la so-
civils (província ), dels alcaldes (ciutats i municipis) i dels ca-
birania està en mans de la classe política del moment.
cics locals.
6
-
-
Llibertats i drets individuals. Són àmplies en apa-
d’Associació del 1887. A partir del 1890 es presenta el
rença , però a la pràctica haurà una escassa aplicació
dilema entre les reformes o el frau. La resposta evident
de les llibertats de l’individu.
serà el frau i la manipulació electorals. Cap dels sufragis, ni el censatari (Partit Conservador) ni l’universal
Divisió de Poders. El poder legislatiu queda en les
(Partit Liberal), reconeixia la participació de les dones,
mans del rei i les Corts, en composició bicameral:
que representaven el 50 % de la població espanyola.
Congrés i Senat. El poder executiu queda en mans del
rei, que té dret a vet i capacitat per dissoldre les Corts.
EL CACIQUISME
El poder judicial és teòricament independent, però
totalment manipulat. -
Organtizació territorial de l’Estat. L’Estat està totalment centralitzat.
-
Relacions amb l’Església . L’Estat és confessional i la religió és la catòlica, tot i que quedava reconeguda la llibertat de culte sense manifestació pública.
-
-
El caciquisme va ser el principal problema polític de la Restauració, tot i que de fet és un fenomen identificat amb el mateix
sistema . El cacic és aquella persona que a nivell local s’encarrega de garantir els interessos polítics d’aquell moment. Es tracta d’una persona que està en contacte directe amb el go-
vernador civil, el cap polític d’una província, que s’encarrega del recompte de vots i que alhora està directament relacionat
Forces armades. El rei és el cap de les forces armades,
amb el govern. El caciquisme era especialment comú a les capi-
fet que garanteix el civilisme.
tals de províncies rurals i les ciutats petites.
Altres aspectes. Serà una Constitució no aplicada a
El cacic desenvolupa una doble funció que permet que aquest
les colònies, fet que significarà el manteniment de
sistema funcioni.
l’esclavisme. -
EL PACTE POLÍTIC El 1885 Alfons XII mor sense descendència i amb la reina Ma-
Garantir el resultat electoral que interessi en aquell moment (Partit Liberal o Partit Conservador).
-
Garantir l’intercanvi de favors necessaris per obtenir
ria Cristina Habsburg-Lorena embarassada. Davant d’aquesta
aquest resultat mitjançant el control del mercat labo-
situació, Antonio Cánovas del Castillo, molt hàbil, dimiteix i
ral (oferta de treball a canvi de vots).
aconsella a la reina que encarregui la formació d’un nou govern al cap del Partit Liberal, Sagasta. Aquesta operació política es coneix amb el nom del Pacte del Pardo. Aquest pacte significa-
Si aquest sistema de coacció o xantatge fallava, el cacic tenia altres mecanismes:
rà la consolidació del bipartidisme i garantirà l’alternança
1.
Compra descarada de vots.
pacífica dels dos partits.
2.
Tupinades (afegir o treure vots de les urnes).
La dècada del 1880, exceptuant dos anys de govern conservador
3. Pucherazos (incrementar el cencs electoral amb els difunts).
(1884-1885), van ser uns anys d’hegemonia del Partit Liberal. En aquest període s’aprovaran bona part de les lleis més importants de la primera fase de la Restauració: -
Llei d’Impremta (1883). Reconeixia la llibertat
Si, tot i així, els resultats no eren els desitjats, s’invalidaven les eleccions amb qualsevol excusa i es tornaven a convocar fins que sortissin els resultats prèviament fixats.
d’expressió. -
Llei d’Associació (1887). Molt important sobretot per
EL PACTE ECONÒMIC
l’evolució del moviment obrer.
També va afavorir la consolidació del règim el pacte al qual van
Llei del Sufragi Universal Masculí (1890). Molt criti-
arribar les diferents famílies polítiques i econòmiques del país:
cada pels conservadors, ja que si aquest sufragi fos real,
el Pacte del Pardo (1885) entre els conservadors i els liberals, i
hauria d’anar acompanyat de tota una sèrie de refor-
el pacte entre proteccionistes i lliurecanvistes.
mes socials per tal d’evitar que els sectors més populars i desfavorits, que són la immensa majoria, votes-
•
El proteccionisme és aquella teoria econòmica dirigi-
sin a les altres formacions polítiques no integrades en
da a protegir la indústria nacional de la competència
el sistema però legalitzades a partir de la Llei
estrangera amb els coneguts aranzels, que són impostos duaners que graven sobre els productes que venen 7
de fora i que, d’aquesta manera, s’encareixen, perden
tava. Ramon Cabrera, un dels principals dirigents carlins, va
competitivitat amb el mercat interior i afavoreixen el
acceptar aquesta amnistia i va adreçar un escrit a les tropes car-
consum del producte nacional, que és més barat.
lines perquè abandonessin les armes. Tot i això, la guerra va continuar, sobretot al País Basc i Navarra, fins que el 1876 el
•
El lliurecanvisme és aquella teoria econòmica que de-
pretendent carlí (l’hipotètic Carles VII) va ser derrotat i va fugir
fensa la lliure circulació de les mercaderies sense en-
a França.
trebancs ni aranzels.
Després de la guerra, el carlisme evolucionarà cap a posicions
El manteniment de les colònies era de gran importància, ja que
polítiques de caràcter autonomista . Defensarà els furs i els
representaven un mercat protegit pels interessos proteccionistes
privilegis tradicionals, i rebutjarà les mesures centralistes i
del país, sobretot de la indústria catalana i el sector agrari cerea-
uniformitzadores dels governs liberals. A partir del 1876 el
lístic. Tot i això, que el sistema de la Restauració defensi els
carlisme mai es tornarà a aixecar en armes, tot i que el seu pen-
interessos proteccionistes de la indústria catalana no vol dir que
sament tradicionalista es mantindrà viu. Participarà en la vida
accepti els plantejaments del catalanisme polític, que a la pràc-
política del país i passarà a ocupar l’extrema dreta de l’arc par-
tica seran rebutjats i reprimits. L’any 1882 s’aprovarà la Llei de
lamentari.
Relació Comercial amb les Colònies. Es tracta d’una llei de caràcter proteccionista segons la qual les colònies (sent la més
LA POLÍTICA EXTERIOR
important Cuba) estaven obligades a consumir productes
L’àmbit exterior en el que el nou règim va haver d’actuar de
d’Espanya i a pagar molt més cars els productes estrangers.
forma decidida en la pacificació de Cuba , on poc després de la
Aquesta mesura va afectar molt als Estats Units.
Gloriosa va començar una guerra d’alliberament, que va durar
Període
10 anys i havia començat amb el Grito de Yara. El Grito de Yara
1872-1882 1882-1891 1891-1898
Valor de les explotacions espanyoles (milions de pessetes) 75 115 304
Quan el 1898 Cuba assoleixi la seva independència, aquest pacte es trencarà i això significarà la primera gran crisi política i
de valors del règim. Per aquesta raó aquest fet es coneix amb el nom del desastre del 98 .
és un manifest de la Junta Revolucionaria de Cuba, presidida per Carlos Manuel Céspedes (un dels caps de la insurrecció cubana), que acabava amb el crit de: “¡Viva Cuba libre!”. En aquest sentit, el general Martínez Campos va ser enviat a Cuba amb l’objectiu de combatre als rebels i pacificar l’illa. Aquesta pau arribarà de forma momentània amb la signatura el 1878 de la Pau de Zanjón. En ella es reconeixien teòricament als cubans els mateixos drets que als espanyols, tot i que en realitat es va
El règim de la Restauració va comportar un relatiu retorn al
continuar mantenint l’esclavisme.
conservadorisme característic anterior al Sexenni Democràtic.
El règim de la Restauració va ser el règim constitucional més
Tot i això, també va significar la consolidació del cicle de la
estable que havia tingut el país fins aleshores. Si va durar tants
Revolució Liberal-Burgesa a Espanya, ja que és quan
anys és perquè va gaudir d’un context internacional favorable,
s’aproven lleis que s’havien plantejat per primera vegada durant
ja que va ser reconegut immediatament per les diferents potèn-
el Sexenni Democràtic (per exemple, el Sufragi Universal). A
cies europees. Això es déu a que la monarquia era interpretada
més, la Restauració també va contribuir a la pacificació de de-
com a sinònim d’ordre i pau, i a que va saber oferir la imatge
terminats sectors dirigents de la societat : l’Església es reconci-
d’un règim democràtic. Tot i això, de democràtic va tenir ben
liarà amb l’Estat i l’exèrcit es sotmet per primera vegada al po-
poc, ja que a les pràctiques de frau i manipulació electorals (ca-
der civil (civilisme), fet que garanteix l’alternança política dels
ciquisme) s’ha d’afegir la marginació que patien tota una sèrie
dos partits.
de moviments polítics i socials: el republicanisme, els nacionalismes perifèrics, l’obrerisme i el socialisme, i el carlisme.
EL CARLISME La primera acció política important que va dur a terme el nou
EL DESASTRE DEL 98
rei, aconsellat per Cánovas del Castillo, va ser fer front a la Ter-
Després de la Gloriosa del 1868, les insurreccions cubanes ha-
cera Guerra Carlina . Davant d’aquest conflicte, Alfons XII
vien estat una constant. Aquestes insurreccions es van sufocar,
oferirà als carlins una àmplia amnistia a canvi del reconeixe-
o bé mitjançant la intervenció militar o bé mitjançant la signa-
ment de la monarquia constitucional i liberal que ell represen-
tura de pactes polítics com la Pau de Zanjón (1878). Durant els 8
darrers anys del segle XIX els Estats Units impulsats per la seva
Segons Carlos Serrano, un dels principals estudiosos del Rege-
política imperialista i, sobretot, pels seus interessos econòmics
neracionisme, Cuba i la Restauració eren les dues cares d’una
(companyies sucreres) van voler substituir els espanyols en el
mateixa manera : si una es perd, l’altra es començarà a desinte-
domini de la illa de Cuba. Amb aquest objectiu, van oferir la
grar, ja que l’Estat sense les colònies era incapaç de satisfer els
seva ajuda als independentistes cubans.
interessos particulars del país.
En aquest context, es va produir l’enfonsament del Maine, un
Per aquesta raó, sense les colònies començarà la progressiva
vaixell de guerra nord-americà, al port de l’Habana. Aquest
desintegració del sistema de la Restauració (segona fase de la
accident es va atribuir al sabotatge espanyol i els Estats Units el
Restauració). A més, es produirà el trencament del pacte que
van aprofitar per declarar la guerra a Espanya.
l’havia fet possible. Finalment, des de determinades àrees del
A la batalla naval de Santaigo de Cuba el 1898 la flota espa-
país apareixeran els regionalismes , i des dels sectors més popu-
nyola va ser esclafada. El desembre del 1898 va ser signada la
lars sorgirà el sindicalisme de classes. Això no farà altra cosa
Pau de París, que va significar la pèrdua de totes les possessi-
que erosionar encara més el sistema.
ons ultramarines d’Espanya: Cuba, Puerto Rico i Filipines (on
El programa global del moviment regeneracionista era:
la flota espanyola també va ser esclafada a la batalla naval de Cavite.
-
Modernitzar Espanya prenent com a model Europa . S’ha d’europeïtzar el país o, en paraula del mateix Juaquín Costa, s’ha de “desafricanitzar” Espanya.
EL REGENERACIONISME El Regeneracionisme és el moviment polític de caràcter nacio-
-
liques. S’ha de desenvolupar un pla de regadiu de ca-
nalista i reformista que es va desenvolupar arran de la insatis-
ràcter nacional que doni una empenta a aquest tipus
facció causada pel sistema econòmic, social, polític i cultural de
d’agricultura.
la Restauració a Espanya després del desastre del 98 amb l’objectiu de regenerar el país. El Regeneracionisme s’ha
Impulsar un ambiciós pla d’obres públiques i hidràu-
-
Articular un mercat intern. S’ha de crear un mercat
d’entendre com un concepte plural, ja que hi hauran diferents
intern a partir de la creació d’una nova xarxa de
propostes i possibles solucions per tal de superar la situació de
transport i comunicació.
crisi, decadència i catàstrofe derivada del desastre del 98. Els
-
Alfabetitzar el país. S’ha d’impulsar l’ensenyament
nacionalismes perifèrics s’han d’entendre com una proposta
mitjançant la creació d’una educació pública i gratuïta,
més del Regeneracionisme.
i d’escoles d’ofici.
La situació l’any 1898 és d’una autèntica consciència genera-
-
Realitzar una reforma política . S’ha de reformar el
litzada de crisi i decadència a Espanya : la sensació de que
sistema amb l’objectiu d’acabar amb el caciquisme i
s’havia tocat fons i que no es podia anar pitjor. Es tracta d’una
els mecanismes de frau i manipulació electorals.
inquietud intel lectual que s’acabarà fins i tot qüestionant què !
-
Descentralitzar l’Estat. S’ha de produir la descentra-
era Espanya. Aquesta inquietud quedarà personificada en la
lització del poder polític en favor de les diputacions
coneguda Generació del 98: Unamuno, Azorín, Pío Baroja i
provincials i els ajuntaments.
Antonio Machado. En aquest sentit, el Regeneracionisme s’ha
El Regeneracionisme acabarà fracassant ja que elaborarà un
d’entendre com un moviment de classes mitjanes intel lectuals
programa molt ambiciós però sense preveure els mitjans eco-
insatisfetes amb el sistema i que no apareix tot just de la guerra,
nòmics necessaris per desenvolupar-ho. A més, el fet de ser un
sinó que s’havia anat desenvolupament tota la dècada del 1890.
moviment de classes mitjanes intel!lectuals i no estar integrat a
El màxim representant del Regeneracionisme va ser Juaquín
bona part de les classes populars, va dificultar que es consolidés
Costa amb obres com Oligarquía y caciquismo i Colectivismo agra-
com un partit polític alternatiu al Partit Liberal i al Partit Con-
!
rio en España.
Ell va ser qui va encunyar l’expressió de “revolu-
servador.
ció des de dalt”, ja que pensava que era la classe política la què havia de resoldre els problemes que patia Espanya.
9
L’ORIGEN I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC (1714-1901) L’11 de setembre del 1714 els Decrets de Nova Planta van abo-
d’esplendor i expansió. Aquest fet els servirà per defi-
lir tots els drets i llibertats de Catalunya. Tot i això, es va man-
nir una identitat catalana diferenciada de la resta
tenir viu un dels principals senyals d’identitat de la cultura cata-
d’Espanya. La individualitat es trobava en el passat
lana: la llengua.
històric.
Al llarg del segle XIX, el moviment de la Renaixença , juntament amb el federalisme català i alguns aspectes del carlisme (furs), va significar la recuperació de l’ús literari de la llengua
Podem distingir dos tipus de catalanisme polític: -
catalana i el desenvolupament d’un primer nacionalisme català . La Renaixença és aquell moviment cultural que va aparèixer
Un catalanisme de caràcter conservador que defensa els interessos de la burgesia.
-
Un catalanisme de caràcter popular i d’esquerres.
a Catalunya a la dècada del 1830 i que es caracteritza per la voluntat de recuperar l’ús literari de la llengua catalana.
D’aquests dos catalanismes, l’hegemònic ha estat gairebé sem-
L’origen d’aquest moviment s’acostuma a datar l’any 1833 per
pre el conservador. De fet, només en dos moments històrics el
la publicació de l’oda Pàtria de Carles Aribau.
catalanisme popular d’esquerres ha estat l’hegemònic: en la
Ara bé, la persona potser més important en aquesta tasca va ser
Joaquim Rubió i Ors, que va ser el responsable en restaurar els
dècada del 1880 i durant la Segona República Espanyola (19311936/1939).
coneguts Jocs Florals el 1859. Els Jocs Florals són un concurs
La qüestió és que a Catalunya, durant la primera fase de la Res-
de poesia que, a més del seu valor literari, va impulsar el català
tauració, s’anirà configurant un nou catalanisme entès com un
com a llengua i símbol de Catalunya, que aleshores estava ple de castellanismes.
moviment cultural que buscarà la forma d’organitzar-se políticament. Aquest catalanisme reunirà dues idees bàsiques:
Paral!lelament, altres institucions com la Universitat de Barce-
1.
La idea de progrés procedent del món del federalisme.
lona, l’Ateneu Barcelonès o la Acadèmia de les Bones Lletres
2.
La idea de tradició procedent del món del carlisme.
van contribuir a la expansió de la Renaixença. Ho van fer mit jançant l’estudi i divulgació de la història de Catalunya, la
literatura medieval i el dret tradicional català , considerat l’ànima i la base de la personalitat política catalana. L’èxit d’aquest moviment s’explica fonamentalment per tres motius: 1.
De fet, l’originalitat d’aquest primer catalanisme rau en la com binació d’aquests dos principis: la idea de modernitzar el país a partir de la industrialització de la societat, però mantenint els seus senyals d’identitat cultural. En aquest sentit, durant la primera fase de la Restauració podrem distingir tres cercles importants del catalanisme:
Evolució de la societat catalana . La societat catalana és una societat diferenciada de la resta d’Espanya ,
-
La Renaixença,
que s’anava industrialitzant i que tenia una burgesia forta i, en un principi, poc vinculada al poder de 2.
-
sovint força radicals i intransigents.
El grup catòlic reunit al voltant del setmanari de Vic de tendència conservadora i de-
l’Estat.
La Veu de Montserrat ,
Reacció contra el centralisme. El moviment reaccio-
fensora dels interessos de l’Església .
na davant del fort centralisme polític i cultural, i les
3.
Els literats romàntics aplegats al voltant de la revista
-
Els federals encapçalats per Valentí Almirall, que va
clares intencions homogeneïtzadores amb el que
ser qui va impulsar durant la dècada del 1880 el pri-
s’estava construint el nou Estat liberal espanyol.
mer catalanisme polític.
Influència del Romanticisme europeu. El Romanticisme és un moviment cultural que valorava de forma exagerada el passat medieval dels pobles . En aquest sentit, els representants de la Renaixença van arribar a la conclusió de que l’Edat Mitjana havia estat a Catalunya un període diferent de la resta de la Península.
Valentí Almirall va ser, doncs, un dels personatges destacats del catalanisme polític. Algunes de les tasques principals que va dur a terme són les següents: -
1879. Funda el primer diari escrit íntegrament en llengua catalana i què es deia Diari Català.
Això es déu a que durant aquell temps Catalunya havia tingut institucions pròpies i havia viscut un període 10
-
-
-
1880 i 1883. Convoca els dos primers Congressos Ca-
La creació d’aquest partit té com objectiu unir tots els nuclis
talanistes.
catalanistes existents aleshores al país.
1882. Funda la primera organització polític-cultural
La Unió Catalanista convocarà el 1892 una assemblea a Man-
del catalanisme, el Centre Català .
resa. D’aquesta assemblea sorgiran les conegudes Bases de Man-
1885. És l’inspirador del conegut Memorial de Greuges (originalment, Memoria en defensa de los intereses morales y materiales del catalanismo),
un document publicat pel
Centre Català. D’una banda, el document és una de-
núncia a l’opressió que havia patit Catalunya per part de Castella. D’altra banda, presentaven tota una
-
resa,
que s’han d’entendre com un primer projecte de la forma-
ció d’un Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Aquest fet coincidirà amb la publicació de La Tradició Catalana. Aquesta obra del bisbe Josep Torres i Pages reflexa el recolzament per
part de la jerarquia eclesiàstica catalana a les idees manifestes en aquestes bases, tot defensant els interessos de l’Església.
sèrie de reivindicacions catalanes: la protecció de
Una altra iniciativa d’aquesta Unió Catalanista va ser el cone-
l’economia catalana i la defensa del dret, la llengua i
gut Missatge al Rei dels Hel·lens el 1897. En ell, el poble català es
la cultura catalanes (senyals d’identitat de Catalu-
solidaritzava amb els habitants de la illa de Creta, aleshores sota
nya ).
el domini dels turcs. Es feia una comparació entre la situació
1886. Deixa escrita la seva doctrina en el llibre Lo Catalanisme .
d’aquesta població amb la situació de Catalunya respecte Castella. El govern central de Madrid va tenir sempre una resposta
de caràcter repressiu, ja que es considerava que aquest catala-
L’any 1887 els elements més conservadors del Centre Català,
nisme posava en perill la unitat del país. Això va suposar la
com ara Àngel Guimerà i, sobretot, Enric Prat de la Riba ,
prohibició moltes publicacions (censura ) i la suspensió d’actes
marxen i funden la Lliga de Catalunya . Aquest partit aprofitarà
de propaganda . De fet, ja des d’aleshores i des de Madrid es
la visita a Barcelona de la Reina Regent amb motiu de la Expo-
començarà a fer servir la paraula “separatista ” amb una conno-
sició Universal de Barcelona del 1888 per lliurar-li un document
tació pejorativa per tal de desqualificar el catalanisme polític.
conegut com el Missatge a la Reina Regent on s’exigirà
Tot i això, marxaran l’any 1900 per fundar el Centre Nacional
l’autonomia política de Catalunya .
Català . A partir del 1901, el Centre Nacional Català es fusiona-
El 1891 els dirigents de la Lliga de Catalunya s’integraran dins
rà amb la Unió Regionalista , donant com a resultat la fundació
de la Unió Catalanista . La fundació d’aquest partit s’entén com
de la Lliga Regionalista . La Lliga Regionalista és el gran partit
la creació d’una federació d’entitats catalanistes molt diverses,
conservador de la burgesia catalana.
tant des del punt de vista polític com des del punt de vista social.
11
EL MOVIMENT OBRER DURANT LA PRIMERA FASE DE LA RESTAURACIÓ (1874-1898) Les condicions de vida i laborals de la classe obrera espanyola
Davant d’aquest procés de proletarització es produirà un aug-
al llarg del segle XIX van ser extraordinàriament dures:
ment de l’agitació i la conflictivitat socials. Cal destacar el
-
Llargues jornades laborals. Les jornades laborals podien arribar a ser de 15 hores diàries, tant pels adults (homes i dones) com pels infants (a partir dels 7 anys).
-
Condicions laborals precàries. Treballaven en espais tancats sense ventilació, suportant temperatures extremes tant a l’hivern com a l’estiu, ambients molt sorollosos i sense cap tipus de descans. Es tracta d’una classe obrera que patia deformacions i accidents provocats per les màquines.
-
Altres condicions. Mala alimentació, acomiadament lliure, salaris baixos, miserables condicions de vida familiar fora de la feina, analfabetisme i manca de qualsevol tipus de protecció social. De fet, l’esperança de vida dels treballadors industrials era d’aproximadament 30 anys, gairebé la meitat que la d’un burgès (55 anys).
moviment ludista , és a dir, l’atac i destrucció de les màquines. Els ludistes consideraran que la màquina agredia els interessos dels treballadors, provocava l’atur i una reducció dels salaris. La màquina estava associada a la imposició d’un nou ordre laboral i social de caràcter capitalista que subordinava a la classe treballadora a la voluntat de l’empresari; el patró era qui fixava la durada de la jornada laboral i el salari sense que hi hagués cap regulació social o estatal. Aquestes accions s’estendran per totes les àrees industrialitzades (crema de la fàbrica Bonaplata el 1835 a Barcelona) i van evidenciar com els governs faran costat als interessos dels empresaris mitjançant la repressió d’aquest moviment. El 1864 es funda a Londres la Primera Associació Internacio-
nal dels Treballadors (AIT o Primera Internacional), una associació obrera de caràcter internacional (predominant a Europa occidental) que pretenia aconseguir l’emancipació econòmi-
ca i social de la classe obrera i arribar a una societat igualitàAquests són clars exemples de la intransigència social caracte-
ria deixant enrere la societat classista. Aquests objectius només
rística de la Restauració. Per això qualsevol increment dels
es podien aconseguir mitjançant la col lectivització dels mit-
preus de productes de primera necessitat provocava greus pro-
jans de producció i la desaparició de la propietat privada. Se-
blemes de subsistència i l’esclat d’autèntiques revoltes, sobre-
gons aquesta associació, la emancipació de la classe obrera ha-
tot urbanes, conegudes amb el nom de bullangues. També es
via de ser obra de la mateixa classe treballadora. En aquest sen-
van estendre entre la classe obrera fenòmens com l’alcoholisme
tit, les principals reivindicacions de l’AIT van ser:
i la prostitució. ELS ORIGENS I L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER Els factors que expliquen l’aparició i el desenvolupament del moviment obrer seran: -
-
!
!
Jornada laboral de 8 hores.
!
Desaparició de l’explotació infantil, ja que els nens han de tenir dret a l’educació.
!
Millora de les condicions de vida de la dona.
!
Sociabilització dels mitjans de producció.
!
Desaparició dels exèrcits permanents.
La implantació d’unes noves formes de vida i de tre-
A partir de 1871 es produirà un enfrontament intern a l’AIT
ball derivades del desenvolupament de la Revolució
personificat en Karl Marx i Mikhail Bakunin, que va tenir el
Industrial i el capitalisme.
seu origen en les diferències sobre els mitjans que s’havien de
La reivindicació de tota una sèrie de drets i llibertats
seguir per assolir els objectius de la Primera Internacional.
polítiques i socials per part de la classe treballadora. -
La difusió dels primers idearis igualitaristes .
LA TEORIA MARXISTA
La industrialització va alterar la societat tradicional a partir de
Segons Marx la classe obrera s’havia d’organitzar en un partit
dos fenòmens:
propi per conquerir el poder de l’Estat. El 1848 Marx va publi-
-
Mitjançant l’expulsió dels components de les propietats rurals (èxode rural).
-
Mitjançant la imposició de la nova cultura del progrés
car, juntament amb Friedrich Engels, el “Manifest del Partit Comunista”. És la primera obra socialisme científic i on es desenvoluparà una crítica al capitalisme i quedarà plasmada la teoria marxista, que es basa en tres principis:
industrial associada a la implantació de la maquinària. 12
!
Lluita de classes. L’antagonisme entre opressors (mi-
bakuninista o anarquista . El 1872 els bakuninistes marxaran de
noria) i oprimits (immensa majoria) que té els seus
l’AIT i formaran la Internacional Anarquista o Internacional
orígens en les relacions socials que s’han produït en
Antiautoritaria. La resta de l’AIT, perseguida a Europa, marxa-
cadascuna de les etapes de la història de la humanitat,
rà a Nova York on acabarà desapareixent l’any 1876.
caracteritzades pel mode de producció: esclavisme
!
!
(els amos posseeixen els esclaus, els quals mantenen
LA GLORIOSA A ESPANYA
els seus privilegis), feudalisme (el rei, els nobles i
A Espanya mentrestant, la Revolució del 68 va significar el
l’Església posseeixen la terra) i capitalisme (els burge-
reconeixement d’àmplies llibertats individuals i col!lectives que
sos posseeixen el proletariat). La història de la huma-
afavoriran a la organització del moviment obrer. Aquest va
nitat ha estat una història de lluita de classes, que es
dirigir la seva atenció cap a l’AIT i rebrà la influència dels dos
pot entendre com el motor del desenvolupament his-
sectors enfrontats.
tòric.
El 1868 Giuseppe Fonelli, estret col!laborador de Bakunin,
Critica del present. El sistema capitalista es caracte-
arriba a Espanya i funda els primers nuclis espanyols de l’AIT.
ritza perquè l’obrer rep en concepte de salari un valor
El 1870 tindrà lloc el Primer Congrés Obrer Espanyol a Barce-
molt inferior a la riquesa que genera el seu treball.
lona, on 74 dels 90 obrers seran catalans (fet que evidencia el
Aquesta diferencia rep el nom de plusvàlua , que va a
pes a nivell industrial de Catalunya en el conjunt de l’Estat). En
parar al propietari dels mitjans de producció i que pot
aquest congrés triomfaran les tesis bakuninistes i fomentarà la
ser incrementada baixant el salari o augmentant el
creació la Federació Regional Espanyola de l’AIT. Quan en
ritme de producció.
1871 es produeixi el trencament de l’AIT tindrà lloc a Espanya
Presa del poder polític. La necessitat de superar
el Congrés Obrer de Còrdova , on tornaran a triomfar les tesis
aquesta etapa s’associa a un projecte de futur: la socie-
bakuninistes. Paral!lelament, a Madrid es funda el primer nucli
tat comunista . Aquest objectiu s’assoleix a través de
d’inspiració marxista , fundat per Paul Lafargue. Des
la conquesta del poder polític per part del treballa-
d’aleshores, el moviment obrer espanyol quedarà dividit en
dors, que donaria lloc a una situació transitòria de dic-
dues famílies: la socialista seguidora de Marx (Astúries, Cantà-
tadura del proletariat amb la qual, mitjançant la
bria, Bilbao i Madrid) i l’ anarquista seguidora de Bakunin (Ca-
col!lectivització dels mitjans de producció, s’arribaria
talunya, Andalusia, Aragó i València).
a una societat igualitària. Marx, conscient de que la burgesia mai renunciaria al poder polític, defensarà com a únic mitjà per acabar amb el capitalisme i l’explotació dels treballadors la revolució.
El cop d’estat del general Pavia (1874) va significar la il!legalització de totes les associacions obreres espanyoles, que hauran d’actuar en clandestinitat.
LA TEORIA BAKUNINISTA
EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER EN LA PRIMERA FASE DE LA RESTAURACIÓ
Bakunin rebutjarà tota participació política de la classe obrera i
La classe obrera i camperola espanyola va sortir de la experièn-
defensarà la destrucció directa de l’Estat, de la propietat pri-
cia del Sexenni Democràtic, a més de dividida en dos corrents
vada i de tota forma de autoritat (familiar, religiosa, política).
pel que fa al moviment obrer (socialista i bakuninista), amb un
Alhora, defensarà una organització de la societat a partir de la
cert escepticisme fruit de la frustració de les esperances deposi-
federació de comunes lliures. El pensament bakuninista, anar-
tades en els partits d’esquerres i republicans.
quista o llibertari es fonamentarà per tres principis:
L’inici de la Restauració coincidirà amb la desaparició de l’AIT
!
!
!
Exaltació de la llibertat individual amb el marc d’una
(1876) i de la Internacional Anarquista (1881). Durant els pri-
solidaritat entre tots el individus d’una societat.
mers anys de la Restauració, amb Cànoves del Castillo com a
Crítica i rebuig a la propietat privada i defensa de la
cap de govern, les organitzacions obreres hauran d’actuar des
propietat col!lectiva.
d’una clandestinitat que contribuirà a la seva radicalització.
Oposició a qualsevol tipus d’organització jeràrquica,
El sistema de Restauració es va caracteritzar per la despreocu-
principalment l’Estat, que s’ha de destruir.
pació general per les qüestions socials. De fet, el 1877 el 71,5%
Aquestes divergències van provocar el trencament de l’AIT, que
de la població era analfabeta i, en el cas de les dones, el 81%.
es va dividir en dues famílies: la marxista o socialista i la
L’Església reconciliada amb el règim (Estat confessional des de 13
la Constitució del 1876) aprofitarà aquesta situació per fundar
dre un ofici) i doctrinals (difusió del pensament socia-
nombroses escoles adreçades a les classes mitjanes i altes.
lista).
El sistema mai va mostrar voluntat d’integrar el moviment
!
Reivindicació de la jornada laboral de 8 hores. Con-
obrer. Aquesta intransigència social es manifesta en les pèssi-
signa lligada a la Segona Internacional (fundada el
mes condicions laborals i de vida de la classe obrera (jornades
1889 a París i de caràcter exclusivament marxista) que
llargues de treball, absència de protecció social i salaris molt
s’havia de manifestar en les diferents concentracions
baixos).
convocades l’1 de maig de cada any. Aquest dia es celebrava el Dia Internacional del Treballador, festivitat
Per la seva banda, la classe intel lectual espanyola va ser ex!
creada per la Segona Internacional i celebrada per
tremadament crítica amb la situació econòmica, social i cultural
primer cop a Espanya el 1890 (especialment a Barce-
del país, tal i com demostra la publicació d’obres de denúncia
lona i Madrid).
com Oligarquía y caciquismo (Juaquín Costa) o la fundació
d’institucions com la Institución Libre de Enseñanza (ILE).
Tot i la Llei de Sufragi Universal (1890), exclusivament masculí,
La ILE és una institució pedagògica fundada a Madrid el 1876
no serà fins al 1910 quan el PSOE tingui el seu primer diputat
per Francisco Giner de los Ríos i un grup de catedràtics univer-
en el Congrés dels Diputats: Pablo Iglesias.
sitaris apartats de l’ensenyament oficial. Tenia una tendència progressista propera al republicanisme i va aplicar mètodes didàctics avançats, sobretot del centre d’Europa (Alemanya), a
EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER ESPANYOL DE TENDÈNCIA ANARQUISTA
l’ensenyament secundari. Qüestionarà la forma de fer de
Les idees anarquistes van tenir un notable èxit entre el movi-
l’Església.
ment obrer de Catalunya i entre la població camperola
EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER ESPANYOL DE TENDÈNCIA MARXISTA Quan el 1876 es dissol l’AIT, Karl Marx aconsellarà la forma-
ció de partits marxistes d’àmbit nacional que actuessin amb
d’Andalusia. Es fonamentaven en dos principis bàsics: 1.
Exaltació de la llibertat individual total i absoluta sense cap mena de jerarquia.
2.
Confiança en la bondat d’una societat lliure per naturalesa.
independència a cada país. Seguint aquesta consigna, a Espanya el 2 de maig del 1879 es fundarà des de la clandestinitat el
Ara bé, la manca d’organització anarquista va ser el seu punt
Partit Socialista Obrer Espanyol (l’actual PSOE), presidit pel
feble. De fet, després dels Congressos Anarquistes de Sevilla
seu fundador, el tipògraf Pablo Iglesias. Poc després i aprofitant
(1882) i València (1883) les diferències internes sobre la forma
la Llei d’Associacions del Partit Liberal de Sagasta (1887), els
d’organitzar-se i actuar van provocar la pràctica dissolució del
fundadors del PSOE van inscriure oficialment el partit. Tot
moviment anarquista. En aquest sentit, aquesta pràctica disso-
seguit, convocaran una vaga de tipògrafs a Madrid que tindrà
lució i la influència de noves idees procedents d’Europa.
poca repercussió a Espanya, però que va deixar a la capital sense diaris. Pablo Iglesias serà detingut i molts tipògrafs seran acomiadats i hauran de marxar de la ciutat. Aquest fet contribuirà a la difusió del pensament socialista per la resta del país. Del primer congrés del PSOE a Barcelona el 1888 sorgirà la fundació de la Unión General de Trabajadores (UGT), el sindicat vinculat al PSOE. Així, es van diferenciar les tasques prò-
En aquest sentit, l’anarcocomunisme (Kropotski o Malatesta) arrelarà a Catalunya (Barcelona) i es fonamentarà en la coneguda “acció directa ” o “propaganda del fet”, que es traduirà en la planificació d’una sèrie d’atemptats terroristes amb l’objectiu de l’emancipació de la classe obrera: !
El 1893 l’anarquista Paulí Pallàs atemptarà contra el
pies del partit (defensa els interessos dels obrers al Parlament) a
capità general de Catalunya, el general Martínez
les del sindicat (negocia els interessos dels obrers dia a dia amb
Campos, qui resultarà ferit. L’autor de l’atemptat serà
l’empresari).
detingut i afusellat. Com a resposta a aquesta execució,
Al llarg de la dècada del 1990 el socialisme espanyol va incor-
l’anarquista Santiago Salvador llençarà dues bombes
porar dues noves idees:
contra el Liceu i provocarà una vintena de morts i
!
Construcció de cases del poble. Les cases del poble són centres de reunió de caràcter obrerista amb unes funcions culturals (alfabetització), formatives (apren-
nombrosos ferits. La resposta del govern va ser l’empresonament de més de 400 obrers, dels quals 6 seran afusellats. 14
!
El 1896 un anarquista francès que mai va ser detingut
especials sota comandament militar amb l’objectiu d’actuar
va atemptar contra la Processió del Corpus amb el re-
contra l’anarquisme a Espanya, fonamentalment a Barcelona.
sultat de 12 morts i 44 ferits. La resposta de les autori-
Això es déu a que els principals objectius d’aquests atemptats
tats va ser novament la detenció de més de 400 obrers.
eren l’exèrcit (Martínez Campos), la burgesia (Liceu) i
D’aquests, 87 van ser traslladats al Castell de Mont-
l’Església (Corpus), els tres pilars del sistema de la Restauració.
juic, on seran jutjats per un tribunal militar amb el resultat de 5 condemnes a mort. El Procés de Montjuic va estar manipulat i va ser objecte de rebuig internacional. Tot i això, va significar la pràctica desarticula-
ció del moviment anarquista a Barcelona i l’afavoriment al moviment socialista . Arran d’aquests atemptats, les lleis espanyoles s’enduriran con-
!
El 1897 l’anarquista italià Michelle Angiolillo, com a venjança pel Procés de Montjuic, va assassinar en el balneari de Santa Àgueda (País Basc) a Antonio
Cánovas del Castillo. A partir d’aquesta data l’activitat terrorista del moviment obrer anarquista va desaparèixer pràcticament.
tra l’anarquisme i el mateix 1896 es crearan uns cossos policials
15
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES DEL SEGLE XIX Durant la Revolució Liberal-Burgesa l’economia espanyola no
(problema que s’arrossegarà fins el segle XX). Per tant,
va assolir el nivell d’altres països europeus. Llevat de Catalunya
s’havien d’eliminar totes les restes del règim senyorial
i el País Basc on la transformació industrial va ser considerable,
i posar en venta les propietats de mans mortes perquè
la resta del país va seguir sent majoritàriament agrari.
nous propietaris modernitzessin els camps.
L’estat liberal va promoure el desenvolupament econòmic amb
Les dues primeres desamortitzacions del 1836 i el
la creació i articulació interna d’un mercat únic espanyol mit-
1837 van produir-se durant la regència de Maria Cris-
jançant la supressió de les duanes interiors, la unificació del
tina (1830-1840) decretades per Mendizàbal . L’Estat
sistema monetari, una important reforma fiscal i la implanta-
es va apropiar de gran part dels béns de l’Església i les
ció del ferrocarril.
terres comunals dels municipis, que van ser declarats béns nacionals i venuts en pública subhasta. Els objec-
LA DEMOGRAFIA
tius d’aquesta desamortització eren: finançar la guerra carlina, pal!liar el dèficit de la hisenda, fomentar la
Al llarg del segle XIX la població europea va créixer més del
construcció del ferrocarril i canviar de mans una quan-
doble (la població de la Gran Bretanya gairebé va quadruplicar-
titat considerable de terres.
se), mentre que la població a Espanya va passar d’11 milions el
La següent desamortització del 1855 va produir-se du-
1797 a 16 milions el 1877. Aquest reduït creixement demogrà-
rant el Bienni Progressista (1854-1856) decretada per
fic es déu a l’elevada taxa de mortalitat a causa de les guerres
Pascual Madoz. No només va afectar a les terres co-
civils, el retardat i escàs creixement industrial i l’aparició
munals, sinó també a les de les ordres militars.
d’epidèmies .
Les conseqüències de les desamortitzacions són: el
Durant aquest període es va produir un gran èxode rural, pel
canvi de propietat (la major part dels compradors
qual es van produir moltes migracions del centre cap a la perifè-
eren aristòcrates o clergues sense ordre religiós que
ria. Això va produir una disminució de la població activa del
engrandeixen les seves propietats o comerciants i in-
sector primari a favor de la població dels sectors secundari i
dustrials per simbolitzar el seu estatus social), la ines-
terciari.
tabilitat i la inseguretat de molts agricultors (els jornalers del camp van esdevenir mà d’obra assalariada i
L’AGRICULTURA
es va iniciar el procés de proletarització) i l’ampliació
Durant el segle XVIII no es va aconseguir modernitzar
de la superfície cultivada (es van introduir els adobs,
l’agricultura perquè sempre es va topar amb la burgesia i
que van permetre l’augment de la productivitat).
l’Església , que eren propietaris poc emprenedors i que vivien
-
Agricultura comercial. A la segona meitat del segle
de les rendes. Perquè el camp fos més rendible, calien una in-
XIX es va començar a imposar una agricultura orien-
versió en maquinària i millores per augmentar el rendiment .
tada a la comercialització, tant al mercat interior com
Els propietaris preferien viure de les rendes i dels contractes pels
a l’exportació. Es va generalitzar el conreu de la vinya,
quals els camperols, generalment molt pobres i amb moltes
els cítrics, l’arròs, la canya de sucre i, menys impor-
dificultats, treballaven les seves terres.
tants, els fruits secs i l’oli d’oliva. Durant la primera
A més, també hi havia les terres comunals, propietat dels mu-
fase de la Restauració (1874-1898) Espanya va tripli-
nicipis i sovint no cultivades, on els habitants del poble troba-
car el volum d’exportació de vins a causa de la plaga
ven mètodes per complementar la seva economia. Les terres de
de la fil!loxera en les vinyes franceses.
l’Església i els municipis (propietats de mans mortes ) no es podien posar a la venda i, per tant, no podien canviar de mans.
LA INDÚSTRIA
Per aquesta raó, al començament del segle XIX el progrés de
Al final del segle XIX la Revolució Industrial fracassarà a Es-
l’agricultura espanyola no era possible.
panya i només afectarà a Catalunya (indústria tèxtil), el País
-
Desamortitzacions . Els canvis en l’estructura de la propietat de la terra eren necessaris per tal
Basc (indústria siderúrgica) i, en menor mesura, a Andalusia, el País Valencià i Castella. Això es déu a:
d’aconseguir una expansió de la producció agrícola 16
-
-
Poca demanda de productes manufacturats. La po-
rius. Per aquesta raó es van crear moltes colònies industrials a
bresa de la immensa majoria de la població espanyola,
les conques del Ter i del Llobregat.
sobretot camperola, va provocar que aquesta no tin-
Les colònies s’organitzaven en les mateixes parts que un poble:
gués un gran poder adquisitiu.
la fàbrica, els magatzems, l’església (permet controlar els treba-
Excessiu proteccionisme. Segons els industrials cata-
lladors), les escoles, el lloc d’esbarjo, la casa de l’amo (situada
lans i bascos, sense protecció no hi pot haver indústria.
en un turó per remarcar la superioritat i permetre la vigilància.
Aquest excessiu proteccionisme no va estimular la renovació tecnològica i va provocar l’encariment dels productes. -
Altres factors. La manca d’inversions, les males comunicacions terrestres i la falta de xarxes comercials no permetien portar els béns al consumidor.
LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA
La Revolució Industrial catalana també va ser un senyal
d’identitat que va diferenciar la societat catalana de la resta d’Espanya (Renaixença). Pel que fa a l’agricultura, a Catalunya es van mantenir els contractes d’emfiteusi. •
Un contracte emfiteusi és un contracte agrari d’origen medieval pel qual un pagès tenia el dret de cultivar la
Els elements perquè la indústria pugui prosperar són: el capital,
terra d’un propietari de forma perpetua, introduir les
la mà d’obra , les innovacions tecnològiques i l’existència de
millores que calguin, deixar-la d’herència i vendre-la a
matèries primeres i fonts d’energia abundants i barates. En el
canvi d’un cens o pagament fix.
cas de la indústria tèxtil també és imprescindible una bonda
•
La rabassa morta és un contracte de conreu pel qual
demanda de teixits.
es cedia una parcel!la a un pagès (rabassaire) perquè
A Catalunya no es donava gairebé cap d’aquestes condicions: el
hi plantés vinya. El contracte es dissolia a la mort de
cotó i el carbó s’havien d’importar i hi havia una poca capacitat
dos terços dels primers ceps plantats.
de compra. Tot i això, a Catalunya es va crear una indústria
tèxtil important (sobretot cotonera) gràcies al proteccionisme i el dinamisme de l’economia .
En aquest sentit, l’arribada de la fil!loxera a Catalunya a finals del segle XIX va provocar l’anul!lació de molts contractes. Conseqüentment, els propietaris van renegociar nous tipus de
El proteccionisme espanyol va ser imprescindible per mantenir
contractes molt més favorables per ells que van tenir com a re-
la indústria catalana, ja que, com a conseqüència d’aquest, les
sultat la crisi de la indústria vitivinícola catalana.
colònies havien de consumir els productes tèxtils de Catalunya
L’evolució econòmica general de la indústria tèxtil va ser:
(absorbien més del 20 % de tota la producció). Catalunya va saber aprofitar la llibertat de comerç amb les co-
lònies americanes (decretada el segle XVIII per Carles III). Des
-
Període d’expansió constant fins a la dècada de 1860.
-
Període de crisi durant la dècada de 1860 causat per l’encariment del cotó a causa de la Guerra de Secessió
del segle XVIII ja s’havien creat una xarxa manufacturera i una
nord-americana (1861-1865).
infraestructura comercial: fàbriques d’indianes (teixits cotoners estampats), molins de paper i adoberies (tractament del cuir).
-
quart del segle fins la independència de les colònies el
Els beneficis derivats d’aquestes a activitats, el creixement de-
1898.
mogràfic, la abundant mà d’obra i l’esperit d’iniciativa van possibilitar la indústria a Catalunya.
Període de recuperació lenta i constant durant l’últim
LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
Els germans Bonaplata van construir la primera fàbrica que funcionava amb vapor (1832-1833), que va ser cremada pels seus propis treballadors (1835). Poc després, van començar a aparèixer altres fàbriques de vapor als pobles del pla de Barce-
Exemples que manifesten la diversificació industrial a Espanya durant el segle XIX són: -
lona. Inicialment, la indústria catalana va seguir el model anglès: ús
Siderúrgia basca . Producció de ferro i expansió de l’acer.
-
Indústria agroalimentària . Fàbriques de farina, em-
del carbó per aconseguir la pressió de vapor necessària per
preses d’elaboració de vins i alcohols, i producció d’oli
moure la maquinària. A mitjans del segle XIX, a causa de
d’oliva.
l’elevat cost del carbó (que s’importava i encaria els productes), es començarà a aprofitar la força hidràulica dels corrents dels 17
-
Sector químic. Elaboració de colorants (indústria tèx-
Per aquesta raó eren imprescindibles la uniformitza-
til), adobs (agricultura) i dinamita (explotació minera).
ció de la legislació comercial i la supressió de les du-
Indústria mecànica . Fàbrica El Vapor (germans Bo-
anes interiors. El 1841 es va suprimir la última duana
naplata) i la Maquinista Terrestre i Marítima (1855).
interior i el 1849 s’aprova la Llei de Pesos i Mesures
Extracció minera . Mines de carbó, ferro, mercuri,
que obligava l’ús del sistema mètric decimal.
coure i plom. -
3.
Indústria tèxtil. Majoritàriament cotonera.
Unificació del sistema monetari. Fins a la meitat del segle XIX hi havia diferents monedes i sistemes de compte.
LA CREACIÓ DEL MERCAT COMÚ ESPANYOL
El 1869 el ministre d’Hisenda Laureà Figuerola ins-
Entre el 1837 i el 1892 es va produir a Espanya la creació d’un
taura la pesseta (cada pesseta consta de quatre rals, que són vint-i-cinc cèntims) com a moneda única. El
mercat únic gràcies a quatre reformes: 1.
bleix el paper moneda (bitllets i xecs bancaris).
Comunicacions . Fins a mitjans del segle XIX el mitjà de transport era el carro, molt lent i impossible
2.
1874 el ministre d’Hisenda José de Etchegaray esta4.
Unificació del sistema fiscal. El sistema fiscal espa-
d’utilitzar en èpoques de pluja. Les úniques vies de
nyol el segle XIX era arcaic: van arribar a existir més
comunicació eren els sis camins reals (unien Madrid
de cent tipus d’impostos diferents, que afectaven nega-
amb el País Basc, Catalunya, València, Andalusia,
tivament la bona marxa de l’activitat comercial. La
Extremadura i Galícia).
majoria dels ingressos provenien del tabac, les salines,
El 1850 s’estableix el sistema de correus i el 1852
les duanes interiors i exteriors (aranzels) i el paper
s’inaugura el servei de telègrafs. Durant el Bienni
timbrat (paper estampat amb un segell de l’Estat).
Progressista (1854-1856) s’impulsa la construcció del
El 1845 el ministre d’Hisenda Alejandro Mon impulsa
ferrocarril (el 1848 s’obre la primera línia entre Barce-
la reforma del sistema fiscal reduint la gran quantitat
lona i Manresa). Entre el 1854 i el 1896 es construei-
d’impostos en cinc grups: immobles, conreus i ramats,
xen més de tretze mil quilometres via finançats per
producció industrial i activitat comercial, consum, i
capital estranger que signifiquen una revolució del sis-
lloguers i hipoteques.
tema de transport i aconsegueixen el trasllat i la co-
Tot i que el frau fiscal va ser molt elevat, s’aconseguirà la crea-
mercialització de productes agrícoles i industrials.
ció d’un mercat únic espanyol.
Legislació mercantil. Al començament del segle XIX hi havia moltes normes comercials i sistemes de pesos, mesures i comptes monetaris.
18
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DE LA PRIM ERA FASE DE LA RESTAURACIÓ (1874-1898) Espanya es va caracteritzar durant aquest període per un aug-
Finalment, població activa (població en edat de treballar) indica
ment demogràfic i una prosperitat econòmica . Ara bé, aquest
un altre tret característic de la època: Espanya continuava sent
creixement demogràfic no va ser tan important com el de la
un país fonamentalment agrari, ja que la immensa majoria de
resta d’Europa ni els beneficis econòmics van ser generalitzats.
la població estava ocupada en el sector primari i vivia en nuclis
En aquest sentit, s’ha de tenir present la intransigència social
d’àmbit rural.
del règim de la Restauració, que va afectar tant en la redistribu-
ció de la riquesa (va ser desigual i va condemnar a la misèria a
L’ECONOMIA
milers de famílies espanyoles, sobretot d’àmbit rural) com en les
A nivell econòmic, la primera fase de la Restauració va ser un
qüestions d’ensenyament (elevades taxes d’analfabetisme).
període de prosperitat econòmica paral!lela a la segona fase de la Revolució Industrial europea (petroli i energia elèctrica).
LA DEMOGRAFIA
Indicadors d’aquesta prosperitat són:
Durant la primera fase de la Restauració la població espanyola augmenta, però a un ritme inferior al de la resta d’Europa. A
-
Amplificació de la xarxa ferroviària.
Catalunya l’evolució demogràfica va ser similar a la de la resta
-
Augment de la renda agrícola.
d’Espanya, tot i que amb una densitat de població (número
-
Procés d’industrialització a Catalunya i el País Basc.
d’habitants per quilòmetre quadrat) més elevada que la resta d’Europa***.
EL CAMP
En aquest sentit, la situació demogràfica espanyola s’explicarà
La situació agrícola espanyola es va caracteritzar durant la pri-
fonamentalment per un lleuger descens de la taxa de natalitat i
mera fase de la Restauració per:
pel manteniment d’unes elevades taxes de mortalitat (30 ‰). La taxa de mortalitat s’explica per tres factors: les guerres (Ter-
-
Introducció de nous conreus.
cera Guerra Carlina i Guerra de Cuba), les epidèmies (còlera) i
-
Especialització vitivinícola*, sobretot orientada a l’exportació.
les pèssimes condicions de vida de la població espanyola (fam). A tot plegat s’han d’afegir els corrents migratoris cap Amèrica .
-
Importància del conreu de la oliva*.
D’altra banda, ja a finals del segle XIX a Espanya es van inten-
-
Predomini dels conreus de secà, sobretot dels cereals*
sificar dues constants demogràfiques que van caracteritzar la demografia espanyola del segle XX: -
Corrents migratoris del camp a la ciutat (èxode rural).
-
Corrents migratoris del centre cap a la perifèria.
(excepte els horts valencians, que eren de regadiu). (*) Trilogia mediterrània: vi, oli i blat. A Catalunya, tot i que en menor norma, l’activitat agrària era la que ocupava la major part de la població, sobretot en el conreu de la vinya (rabassaires ). De fet, va ser precisament durant
A Catalunya també apareixeran aquelles constants demogràfi-
aquesta època quan es van produir el desenvolupament i crisi
ques que la van caracteritzar durant bona part del segle XX:
vitivinícola catalana . L’ascens es va produir quan la fil loxera !
(paràsit que ataca als ceps) va provocar la crisi de la vinya -
Reducció simultània de les taxes de natalitat i mortali-
francesa . Arran d’això, el volum d’exportació vitivinícola català
tat, amb el resultat d’un reduït creixement vegetatiu
i espanyol va augmentar de forma extraordinària. Ara bé, el
(creixement vegetatiu = taxa de natalitat – taxa de
1879 la fil!loxera arriba a l’Empordà i el 1887 ja ha arribat al
mortalitat + corrents migratoris). -
-
-
Penedès. D’aquesta manera, provoca la ruïna de les vinyes
Augment de la població resident a la ciutat de Barce-
catalanes. Els ceps autòctons es van substituir per ceps d’origen
lona.
americà (Califòrnia), immunes a aquest paràsit. Tot i això, la
Concentració de la població catalana a la franja costa-
producció vitivinícola no tornarà a recuperar els nivells anteri-
nera.
ors per la recuperació de la vinya francesa. Malgrat aquesta crisi,
Arribada de població emigrant de les àrees més prope-
és quan apareix la indústria del cava a Sant Sadurní d’Anoia.
res a Catalunya (Aragó i País Valencià). 19
hidràulica. Això va fomentar la creació de colònies
LA INDÚSTRIA
industrials. Els sectors industrials que més es van desenvolupar durant la primera fase de la Restauració van ser el siderometal lúrgic !
basc (Biscaia), amb la creació dels Altos Hornos de Bilbao i els Astilleros del Nervión, i la indústria tèxtil cotonera i llanera
-
Dificultat per trobar un mercat consumidor . L’encariment del producte final va provocar que el producte català fos poc competitiu amb els productes estrangers. Per fer front a aquesta situació, els indus-
catalana (Sabadell i Terrassa). Tot i això, la indústria catalana
trials catalans (burgesia) exigiran al govern central de
va haver de fer front a dos factors que dificultaven el seu crei-
Madrid mesures proteccionistes (aranzels) per tal de
xement:
poder gaudir del mercat espanyol i colonial evitant tot
-
Manca de fonts d’energia . El carbó s’havia d’importar, fet que provocava l’encariment del producte final. Així, durant el darrer quart del segle XIX i
tipus de competència estrangera. Per aquesta raó la pèrdua de les colònies el 1898 va significar un trasbals per la industria catalana.
amb l’objectiu d’estalviar costos, es van localitzar a la
Finalment, la indústria metal!lúrgica catalana es reduirà a la
vora dels rius (Ter i Llobregat) per aprofitar la força
coneguda Maquinista Terrestre i Marítima.
20
LA SEGONA FASE DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) La segona fase de la Restauració és el període de la història
donarà pas a una dictadura militar de 7 anys (1923-1930) per-
d’Espanya que va des del desastre del 98 fins la proclamació de
sonificada en la mateixa figura del general.
la Segona República Espanyola el 1931. Durant aquest temps
Els problemes d’Espanya el començament del segle XX seran:
es constaten dos fets simultanis que marcaran bona part d’aquest període:
-
Retard econòmic i cultural del país respecte la resta d’Europa occidental. El retard, entre d’altres motius,
1.
Augment en l’agitació i la conflictivitat socials.
és conseqüència del desigual repartiment de la rique-
2.
Constants intents per part de la classe política espa-
sa entre la població (intransigència social) i provocarà
nyola de mantenir el sistema de la Restauració.
diverses respostes reivindicatives per part dels sectors més desfavorits de la societat (proletariat urbà i jorna-
A tot plegat s’han d’afegir els canvis econòmics, el desenvolu-
pament del catalanisme polític i els problemes militars, tant a l’interior (Juntes de Defensa) com a l’exterior (Guerres del Mar-
lers del camp). -
Corrupció del règim polític. El règim consta d’unes institucions que no representaven la voluntat del poble,
roc).
ja que el sufragi continuava sent manipulat pels go-
Tot i que la societat espanyola no ho va percebre així, la veritat
vernadors civils i els cacics locals. De fet, tot i que el
és que la pèrdua de l’imperi colonial espanyol no va significar
règim de la Restauració es definia com a democràtic, a
cap catàstrofe nacional fonamentalment per tres raons:
la pràctica era una autèntica farsa i, en certa mesura,
1. 2.
3.
La forma de l’Estat (monarquia parlamentària) es va
com a conseqüència de l’analfabetisme d’una societat
mantenir.
espanyola poc polititzada , a diferència de l’europea.
La Hisenda Pública es va anar reequilibrant després
-
Exèrcit ferit en el seu orgull després del desastre del
de les grans despeses de la Guerra de Cuba i, sobretot,
1898. L’exèrcit posseïa un material antiquat i tenia un
gràcies a la repatriació dels capitals espanyols invertits
excés de comandaments (més oficials que soldats),
a la illa.
fets que el convertien en un exèrcit poc operatiu.
L’alternança en el poder dels partits dinàstics (Con-
-
Regionalismes perifèrics (català i basc). Segons al-
servador i Liberal) va continuar en un parlament on
guns sectors de l’exèrcit espanyol i la classe política
gaudien de majoria malgrat l’aparició de noves forma-
més conservadora, aquests regionalismes representa-
cions polítiques (republicans, regionalistes i socialis-
ven un autèntic perill per a la unitat del país, que ja
tes), que gaudiran d’importants suports en els princi-
s’havia començat a trencar amb la pèrdua de les darre-
pals nuclis urbans del país.
res colònies el 1898.
Amb tot, és veritat que el 1898 marcarà l’inici de la crisi pro-
gressiva del poder de l’Estat , manifestada en una gran inesta bilitat política : entre el 1901 i el 1923 (cop d’Estat de Primo de Rivera) a Espanya es produeixin 32 canvis en la presidència del govern. De fet, tots els intents de “revolució des de dalt” per resoldre els problemes del país van fracassar. Això es deu a que la classe política espanyola mai va voler renunciar als seus pri-
vilegis (caciquisme) ni acceptar cap tipus de reforma fiscal (impostos) que dotés l’Estat de recursos econòmics necessaris per dur a la pràctica el programa regeneracionista (pujar impostos als rics). Finalment, el fracàs del sistema de la Restauració es va precipitar amb el cop d’Estat del general Miguel Primo de Rivera , que va comptar amb la complicitat del rei Alfons XIII, i que
La segona fase de la Restauració s’estructura en: -
1899-1901: fracàs del primer govern regeneracionista.
-
1902-1907: crisi del civilisme.
-
1907-1912: crisi del Pacte del Pardo.
-
1912-1918: crisi múltiple del 1917.
-
1918-1823: fase de descomposició.
-
1923-1930: dictadura de Miguel Primo de Rivera.
-
1930-1931: Dictablanda.
EL FRACÀS DEL PRIMER GOVERN REGENERACIONISTA (1899-1901) El 1899 la reina regent atorgarà la seva confiança per formar un nou govern al cap del Partit Conservador (Francisco Silvela). Aquest nou govern imposarà una política reformista de caràc-
ter descentralitzador i una política pressupostària que signifi21
carà l’increment dels impostos sobre els productes de primera
La resposta de la societat catalana davant d’aquesta llei va ser
necessitat, alhora que crearà nous impostos al deute de l’Estat
espectacular, ja que ràpidament es formarà una coalició de
generat de la Guerra de Cuba.
totes les formacions polítiques catalanistes que va reunir des
La qüestió és que aquestes noves càrregues fiscals van originar
dels carlins (dreta) fins els republicans (esquerra) encapçalats
una forta protesta a Catalunya, on el setembre del 1899 els co-
per la Lliga Regionalista : Solidaritat Catalana . Aquesta coali-
merciants de Barcelona es van negar a pagar les contribucions
ció va aconseguir estar present en el Congrés dels Diputats,
trimestrals. Aquesta protesta va ser coneguda com el Tanca-
sobretot gràcies al gran triomf electoral del 1907, on va acon-
ment de Caixes. Ràpidament, el govern de Madrid va ordenar
seguir 41 dels 44 escons que es corresponien a Catalunya. Tot i
l’embargament de tots els morosos . L’alcalde de Barcelona (Dr.
això, va durar poc temps a causa de les diferències internes i
Bartomeu Robert) es va negar a executar els embargaments i va
l’ambigüitat del seu programa polític, en el què només coinci-
presentar la seva dimissió. D’aquesta manera, el moviment de
dien en un punt: la derogació de la Llei de jurisdiccions (que
protesta es va convertir en una autèntica vaga general de co-
de fet no es derogarà fins la proclamació de la Segona Repúbli-
merciants que s’estendrà a altres ciutats catalanes (Sabadell,
ca Espanyola el 1931).
Mataró i Manresa). La resposta del govern central serà ordenar l’empresonament de tots els morosos, alhora que es produirà la
LA CRISI DEL PACTE DEL PARDO (1907-1912)
suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona (els
Durant aquest període es produirà una nova alternança en el
ciutadans no tenen cap dret ni llibertat) i es declararà l’estat de
poder entre el Partit Liberal i el Partit Conservador. De fet, és
guerra (presència de l’exèrcit al carrer).
quan es trobaran els dos caps polítics més rellevants de l’època:
Com a conseqüència del Tancament de Caixes es va iniciar una
Antonio Maura , cap del Partit Conservador (1907-1909), i José
dinàmica que va suposar el trencament entre les elits econò-
Canalejas, cap del Partit Liberal (1910-1912).
miques catalanes i els partits dinàstics, alhora que el catala-
Antonio Maura va destacar pel seu esforç a l’hora de promulgar
nisme polític s’anirà consolidant com una alternativa al bipar-
una llei d’administració local (ajuntaments) de caràcter des-
tidisme. També va significar la fi de l’esperit regeneracionista i
centralitzador per intentar posar fi al caciquisme. En aquest
el 1901 es tornarà a reprendre l’ alternança pacífica dels dos
sentit, va comptar amb la col!laboració del número dos i diputat
grans partits dinàstics.
per la Lliga Regionalista en el Congrés dels Diputats: Francesc
Cambó. Ara bé, Maura va veure interrompuda la seva tasca LA CRISI DEL CIVILISME (1902-1907)
com a conseqüència de la coneguda Setmana Tràgica que té
El 1902 Alfons XIII assoleix la majoria d’edat i es fa càrrec de
lloc a Barcelona el juliol del 1909.
la Corona. Durant aquesta etapa hi va haver un govern conservador (1902-1905) i un govern liberal (1905-1907). Va ser du-
LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA
rant aquest últim que es va produir la primera gran crisi inter-
Després de la pèrdua de les colònies el 1898, l’únic lloc geogrà-
na del sistema de la Restauració. El 1905 la revista satírica
fic on encara es podia manifestar la voluntat imperialista de
publica un acudit antimilitarista . Ràpidament, 300
l’exèrcit espanyol era en el Marroc. Allà, l’exèrcit patirà nom-
oficials de les casernes de Barcelona assalten i destrueixen la seu
broses derrotes, com ara la del Barranco del Lobo (Melilla),
del Cu-cut! i de la Veu de Catalunya , que era el diari lligat a la
que van fer necessària a mobilització dels reservistes, que se-
Lliga Regionalista. Aquests militars, en comptes de ser castigats
ran cridats a files. Els reservistes són aquelles persones que ha-
per indisciplina, rebran el recolzament de la resta de casernes
vien fet el servei militar però que encara estaven a disposició de
militars de la geografia espanyola.
l’exèrcit i l’Estat en cas que es considerés necessari.
Alhora, l’estament militar exigirà al govern de Madrid
La impopularitat d’aquesta guerra a Catalunya i de la mesura
l’aprovació de la Llei de jurisdiccions, segons la qual tot acte
del govern Maura, va provocar una autèntica vaga de protesta
que fos interpretat (arbitrarietat) com un atac contra l’exèrcit o
a la ciutat de Barcelona el 26 de juliol del 1909. Aquesta vaga es
la pàtria passaria a ser jutjat per un tribunal militar . Efectiva-
veurà molt aviat desbordada, de tal forma que Barcelona es va
ment, el govern liberal presidit per Moret l’aprovarà el 1906. El
omplir de barricades (barreres per dificultar l’actuació de les
civilisme, un dels pilars del règim de la Restauració, patirà un
forces de l’ordre públic).
Cu-cut!
important retrocés: la voluntat militar s’imposa sobre la voluntat civil. 22
Alhora, una multitud descontrolada començarà a incendiar
3.
esglésies, convents i altres edificis religiosos com a manifestació
Va modificar el servei militar amb la supressió de
l’alliberament en metàl lic. !
de l’arrelament de l’anticlericalisme , una corrent anarquista que té l’objectiu d’acabar amb l’organització jeràrquica de
En política exterior, Espanya acordarà amb França per formar
l’Església. Aquest moviment s’estendrà a altres ciutats com ara
un protectorat francoespanyol en el Marroc que contribuirà de
Sabadell, Granollers o Mataró.
forma momentània a la pacificació de la zona. L’obra política
La resposta del govern va ser contundent i ràpidament es van envair tropes militars des de l’Aragó i València cap a Catalunya. L’exèrcit aconseguirà controlar la situació el 31 de juliol del 1909 després d’exercir una duríssima repressió : més de 2000
de Canalejas es veurà interrompuda quan va ser assassinat el 1912 per un anarquista. LA CRISI MÚLTIPLE DEL 1917 (1912-1918)
persones van fugir a França i 2500 persones van ser empresona-
Es tracta d’un període en el que els partits dinàstics són incapa-
des (1700 van ser jutjades per un tribunal militar en virtut de la
ços de resoldre les dificultats i problemes del país. Els governs
Llei de jurisdiccions amb el resultat de 59 sentències a cadena
són molt inestables i cada vegada menys representatius de la
perpètua i 17 penes de mort, de les quals es van executar 5).
societat espanyola. Es comença a produir una progressiva des-
Entre aquests últims es trobava el pedagog Francesc Ferrer i
composició dels partits dinàstics alhora que es produirà una
Guàrdia , personatge desvinculat de l’Església fundador de la
major intervenció de la Corona en els assumptes polítics i de
coneguda Escola Moderna, que va ser considerat el responsable
l’exèrcit, que reprimirà amb contundència qualsevol tipus de
de la vaga de protesta que va donar lloc a la Setmana Tràgica
manifestació social (fonamentalment l’obrera).
de Barcelona en un judici manipulat sense proves.
Paral!lelament de la decadència dels partits, el sistema de la
Els fets de la Setmana Tràgica van tenir dues conseqüències
Restauració va patir la crisi interna més greu que havia patit fins
immediates:
aleshores: la triple commoció revolucionària del 1917. Efectivament, el 1917 un sector de l’exèrcit, algunes formacions
-
El trencament de Solidaritat Catalana , ja que la Lliga Regionalista es posiciona amb el govern Maura.
-
Les companyes de protesta a Espanya i Europa contra la política repressiva de Maura sota l’eslògan “Maura, no!”.
parlamentàries no dinàstiques i el moviment
obrer ,
s’enfrontaran al sistema de la Restauració. Tot això va succeir en un context caracteritzar per la confrontació entre aliadòfils (partidaris espanyols d’Anglaterra, França i Rússia) i germanòfils (partidaris espanyols d’Alemanya i Àus-
Aprofitant aquesta campanya de protesta, el Partit Liberal es va
tria-Hongria) provocat per l’esclat de la Primera Guerra Mun-
solidaritzar amb els partits d’esquerra que la dirigien i que no
dial (1914-1918). En aquesta guerra Espanya es va declarar
estaven integrats en el sistema. També exigirà la dimissió de
neutre, fet que la va afavorir econòmicament (comercialització
Maura i iniciarà una campanya de boicot contra aquest govern.
d’aliments i minerals).
Finalment, el rei Alfons XII farà dimitir a Maura i cridarà a
Les tres vessants de la crisi del 1917 són:
Moret perquè formi un nou govern liberal el 1909. La qüestió és que l’aliança del Partit Liberal amb els partits d’esquerra no
1.
Exèrcit. La crisi del 1917 coincidirà amb l’aparició
integrats en els sistema va provocar el trencament del Pacte del
d’un moviment militar de caràcter reivindicatiu.
Pardo (1885), a partir del qual cada partit es comprometia a
Aquest moviment sorgirà fruit del descontentament
respectar l’obra del govern anterior.
que provocava entre les casernes de la Península el
Després d’un breu govern encapçalat per Moret, el rei encarrega la formació d’un nou govern al també liberal José Canaletas, qui va intentar el consens polític. En aquest sentit, Canalejas desenvoluparà un programa polític de caràcter regeneracionista: 1. 2.
tracte de favor que rebien els militars destinats al Marroc, que eren ràpidament ascendits per mèrits de guerra. A més, s’ha d’afegir la precarietat del material de l’exèrcit i el descrèdits de molts polítics a ulls dels militars.
Va aprovar un projecte de llei sobre mancomunitats
Tot aquest malestar acabarà desembocant en la for-
provincials el 1912.
mació de les anomenades Juntes de Defensa , una
Va establir la intervenció i arbitratge de l’Estat en els
mena de sindicalisme militar presidides pel coronel
conflictes socials.
Benito Márquez. Aquestes exigiran al govern: un cri-
teri únic d’ascens o promoció interna dins de l’exèrcit 23
fonamentat en l’antiguitat, la modernització de
inestables) i augment de les intervencions de l’exèrcit en la
l’armament i un augment de salari.
vida pública espanyola. En aquest context d’inestabilitat políti-
En un principi, el govern va reaccionar contra aquets
ca, els principals esdeveniments seran les demandes autonomis-
moviment militar suspenent les garanties constitucio-
tes catalanes, l’increment de l’agitació i conflictivitat socials
nals i tancant les Corts. Tot i això, acabarà reconei-
(pistolerisme) i el Desastre de l’Annual el 1921 en la Guerra
xent de forma oficial les Juntes de Defensa, de manera
del Marroc.
que la voluntat i el poder militar s’imposaran a la voluntat civil altra vegada. 2.
Forces parlamentàries. Aquest tancament de les Corts va afavorir l’aparició d’un nou moviment polític conduit per la Lliga Regionalista: l’Assemblea de Parla-
mentaris. Efectivament, el 19 de juliol del 1917 es reuniran a Barcelona 71 diputats i senador amb l’objectiu d’exigir a Madrid l’apertura d’unes Corts
constituents . Aquestes s’encarregarien de reorganitzar l’estat i d’atendre els demandes autonomistes. Ràpidament, intervindran les forces de l’ordre públic, que van suspendre l’assemblea i van empresonar els assistents. 3.
Moviment obrer . Finalment, l’agost del 1917 es va convocar una vaga general. L’origen d’aquesta vaga fou una vaga ferroviària convocada pel sindicat socialista UGT que va comptar amb el suport de la Confederació Nacional del Treball (CNT), associació de tendència anarcosindicalista fundada entre el 1910 i el 1911 a Barcelona. La vaga s’estendrà a altres sectors productors i ràpidament esdevindrà general.
LES DEMANDES AUTONOMISTES CATALANES Després de la crisi del 1917 es formaran diferents governs de concentració nacional, però l’entesa va ser impossible. Això es deu, en part, per les constants reivindicacions autonomistes
catalanes, que mai seran ateses tot i que la Lliga Regionalista formés part d’aquests governs (de fet, Francesc Combó serà ministre de Foment el 1917). En aquest sentit, el 1919 es va presentar a Madrid un projecte
d’Estatut d’Autonomia per Catalunya . Aquest projecte proposava la possibilitat de la formació d’un govern català i un parlament català escollit per sufragi universal. La proposta va ser molt mal rebuda per part de la classe política a Madrid. De fet, va provocar un debat tan intens i hostil que els diputats catalans van haver d’abandonar el Congrés dels Diputats. De qualsevol forma, les demandes autonomistes catalanes, en certa mesura alentides pel reconeixement internacional de tot poble o nació a l’autodeterminació (dret reconegut tot just després de la Primera Guerra Mundial), passaran a segon terme a mesura que augmenta la conflictivitat social.
Tot i això, la seva pèssima organització i planificació
L’INCREMENT DE L’AGITACIÓ I CONFLICTI-
va facilitar que l’exèrcit la sufoqués amb facilitat. El
VITAT SOCIALS
resultat va ser de 2000 empresonats, 200 ferits i 70 morts. Aquesta repressió comptarà amb l’aprovació de
Com a conseqüència de les precàries condicions laborals i de
la burgesia.
vida de la classe obrera i el ressò del triomf de la Revolució
La crisi múltiple del 1917 va significar la fi del govern conser-
Bolxevic a Rússia (1917), es generalitzarà a tota Europa una
vador d’Eduardo Dato i una de les crisis més greus que havia
agitació social. Aquesta conflictivitat social es concretarà en
patit el sistema de la Restauració. De tota manera, el rei va
l’increment del nombre de vagues i manifestacions socials,
aconseguir formar un govern de concentració nacional presidit
com per exemple la de La Canadenca el 1919. A més,
pel liberal García Prieto, en el qual va participar la Lliga Regio-
s’evidenciarà en l’enfrontament armat i directe entre alguns
nalista. El govern de concentració nacional és aquell govern
sectors obrers, aplegats al voltant del Sindicat Únic, i un grup
presidit per un conservador o un liberal però que comptarà amb
de pistolers a sou o mercenaris al servei de la patronal , aple-
la presència dels caps polítics de les principals formacions par-
gats dins de l’anomenat Sindicat Lliure o Sindicat Groc.
lamentaries, excloent els obreristes (PSOE) i els republicans.
El Sindicat Únic era una nova estratègia d’organització sindical
LA FASE DE DESCOMPOSICIÓ (1918-1923)
que significava la substitució dels antics sindicats d’ofici, que aplegaven a tots aquells treballadors amb un mateix ofici, pels
Durant aquest període es produirà el trencament definitiu de
sindicats d’indústria , que aplegaven a tots aquells treballadors
l’alternança pacífica política . Es caracteritza per una autèntica
d’un mateix sector de producció. Això és deu a que mesura
crisi parlamentària : descomposició dels partits dinàstics, for-
que el sindicat és més gran, té més poder i pot pressionar molt
mació de successius governs de concentració nacional (molt
més. Aquesta va ser la nova estratègia adaptada per la CNT 24
amb el conegut Congrés de Sants del 1918, que en aquell mo-
a exigir públicament responsabilitat d’aquest desastre, que
ment estava liderada per Ángel Pestaña i Salvador Seguí, més
implicarà a polítics, militars i la mateixa Corona. A partir del
conegut com El noi del sucre .
1921, doncs, els diferents governs espanyols aturaran totes les
L’enfrontament entre el Sindicat Únic i els mercenaris es va
intervencions militars al Marroc. Aquesta mesura provocarà un
traduir en nombrosos atemptats. Són els anys del conegut pisto-
malestar entre l’exèrcit africanista de revenja i reprendre les
lerisme, caracteritzats per una declarada lluita social en els car-
operacions militars.
rers, sobretot a Barcelona. Es van produir molts assassinats i
Davant d’aquesta situació (demandes autonomistes catalanes,
atemptats contra els dirigents obrers, sindicalistes i anarcosin-
pistolerisme i Desastre de l’Annual), la classe política espanyola
dicalistes, que provocaran una reacció violenta per part dels
no sabrà com actuar. De fet, entre el 1918 i el 1923 es van suc-
obrers. Aquesta reacció implicarà un augment de la repressió
ceir a Espanya 10 canvis de govern. Aquesta impotència farà
governamental , que no dubtarà en mobilitzar a les forces ar-
que es comenci a plantejar una alternativa inspirada en les ve-
mades. Es tracta d’una autèntica espiral de violència als car-
rers de Barcelona . Només entre els anys 1921 i 1923 van morir a Barcelona 128 obrers víctimes del pistolerisme. En aquest sentit, cal destacar:
lles tradicions del segle XIX, és a dir, la unió de la Corona i
l’exèrcit. Efectivament, la nit del 12 al 13 de setembre del 1923, el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera , protagonitzarà un nou pronunciamiento a Barcelona. Es tracta d’un autèntic cop d’Estat que va comptar amb la complicitat
-
Assassinat de l’advocat laboralista Francesc Layret.
d’Alfons XII. Primo de Rivera declara l’estat de guerra i suspèn
-
Assassinat del cap del Partit Conservador i expresi-
la Constitució (1876). Alhora, serà designat pel mateix rei cap
dent del govern Eduardo Dato.
d’un Directori (primer militar i després civil) que va governar
Assassinat del dirigent de la CNT catalana Salvador
Espanya durant els següents 7 anys.
-
Seguí el 1923. -
Aprovació de la Llei de fugues, a partir de la qual es legitimava la possibilitat d’assassinar a aquells detinguts sota l’excusa que volien fugir.
LA DICTADURA DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA (1923-1930) El cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera s’ha d’incloure en un context mediterrani en què hi hauran altres dictadures, que
EL DESASTRE DE L’ANNUAL
s’expliquen sobretot per la por a l’expansió de la Revolució
L’ocupació espanyola del Marroc, efectiva des de comença-
Soviètica i que es van instaurar en uns països que havien expe-
ments del segle XX, representava una qüestió d’honor per Es-
rimentat una industrialització tardana . Ara bé, la dictadura de
panya, ja que era l’únic lloc on encara podia manifestar el seu
Primo de Rivera presentava algunes peculiaritats que la diferen-
imperialisme després de la pèrdua de les colònies d’ultramar.
ciaven de la resta:
Tot i això, aquesta ocupació era poc rendible econòmicament i havia de fer front als constants atacs dels independentistes mar-
-
(Portugal), Mussolini (Itàlia) i Venizelos (Grècia), ci-
roquins. Quan acaba la Primera Guerra Mundial (1918) es reprenen les operacions militars en el Marroc i el 1920 es crea el Tercio Ex-
tranjero, l’antecedent de l’actual Legió Espanyola. Sembla ser que va ser la mateixa Corona la què pressionarà en favor d’aquestes operacions militars al Marroc.
Primo de Rivera era militar , a diferència de Salazar vils.
-
La ideologia de Primo de Rivera no era feixista, sinó que provenia en bona part del regeneracionisme (moviment reformista espanyolista de caràcter plural, que entre les seves diferents propostes recollia la possibilitat d’instaurar una dictadura). Per tant, no s’ha de
La situació espanyola encara es va complicar més el 1921 amb
confondre amb un règim feixista, tot i que ell perso-
el Desastre de l’Annual, una nova derrota de l’exèrcit espanyol
nalment sentia admiració per Mussolini i va inspirar-
al Marroc. El resultat van ser entre 12000 i 14000 baixes davant
se en el seu règim. La dictadura va ser, doncs, un rè-
dels independentistes marroquins comandats pel cabdill Abd
gim autoritari caracteritzat per la forta concentració
el-Krim.
dels governs: el poder executiu assumeix el poder le-
El Desastre de l’Annual, però, va contribuir encara més a divi-
gislatiu i subordina el poder judicial. Fins i tot, mal-
dir la classe política espanyola i a l’opinió pública entre els de-
grat que ningú qüestionés la figura del rei Alfons XIII
fensors i retractors de la intervenció al Marroc. De fet, s’arribarà
com a cap de les forces armades , a la pràctica aquesta 25
funció també serà assumida pel dictador. Tot això en
-
-
Classe obrera . Pel que fa al moviment socialista,
una Espanya que teòricament continuava sent consti-
PSOE i UGT en un primer moment es van acostar a
tucional, ja que la Constitució del 1876 no va ser de-
la dictadura, amb la qual fins i tot arribaran a
rogada, sinó temporalment suspesa.
col!laborar fins que el dictador va dissoldre el Congrés
Primo de Rivera es va presentar com un dictador de
dels Diputats.
caràcter transitori, com un període breu de només 3
Pel que fa al moviment anarquista, la CNT va ser de-
mesos però que es va allargar 7 anys, en els quals va
clarada des del primer moment il !legal, els seus mem-
presidir dos governs: el primer, un Directori Militar
bres van ser durament reprimits i van haver d’actuar
(1823-1925), i el segon, un Directori Civil (1925-1930).
en la clandestinitat. Aquesta repressió va afavorir la radicalització del moviment espanyol anarquista, fet
SUPORTS I OPOSICIONS AL RÈGIM
que explica la fundació clandestina el 1927 a València de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). La FAI es
Primo de Rivera tindrà una bona acollida entre l’exèrcit,
considera el nucli dur de la CNT, defensora de
l’Església , l’Espanya rural, sobretot els terratinents i els cacics,
l’apoliticisme sindical i partidària d’evitar qualsevol
la burgesia industrial i financera , inclosa la catalana (que esta-
pacte amb qualsevol partit polític de qualsevol ideolo-
va atemorida pel fenomen del pistolerisme) i la Corona.
gia. El seu òrgan d’expressió serà Tierra y Libertad , i els
Els opositors al règim van ser: -
seus principals dirigents són Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver.
Classes mitjanes urbanes, estudiants i intel lectuals. !
Són exemples José Ortega y Gasset i Miguel de Una-
EL DIRECTORI MILITAR (1923-1925)
muno. -
Nacionalismes perifèrics. En aquest sentit, tot i que
Durant aquest període es va intentar organitzar políticament el
en un principi Primo de Rivera no es va manifestar
règim de Primo de Rivera sobre la base de dos partits que teòri-
gaire hostil envers els regionalismes (fins i tot hi ha
cament s’havien d’alternar en el poder. Aquest dos partits eren
una bona entesa amb la Lliga Regionalista), al llarg
la Unión Patriótica , fundada pel mateix Primo de Rivera i que
del seu primer govern es va mostrar cada vegada més
havia de representar la dreta, i el PSOE, que havia de represen-
repressiu envers les manifestacions d’aquests naciona-
tar l’esquerra. El PSOE, però, rebutjarà finalment entrar en
lismes perifèrics (dissolució per decret de la Manco-
aquest joc polític.
munitat de Catalunya el 1925). Aquesta política re-
D’altra banda, també durant aquest primer Directori militar
pressiva va contribuir a la radicalització dels naciona-
s’aconseguirà una solució al problema del Marroc. El 1925 i
lismes perifèrics, que s’acabaran acostant al món del
gràcies a la col!laboració de França, Espanya aconseguirà der-
republicanisme. Un exemple d’aquesta radicalització
després del conegut desembarcament a la Badia d’Alhucemas.
Català dirigits per l’ex militar Francesc Macià van in-
Va ser una operació molt costosa però coronada amb èxit, la
tentar fer caure la dictadura mitjançant una invasió de
qual cosa que va contribuir a augmentar el suport de l’exèrcit al
Catalunya des de territori francès el 1926. La conspi-
règim.
ració va fracassar per la intervenció de la policia francesa, Francesc Macià serà detingut i posteriorment jut jat a París. Aquest fet servirà per donar a conèixer la causa del catalanisme polític a França i l’Europa occidental. -
ribar definitivament les tropes rebels del cabdill Abd el-Krim
va ser el complot de Prats de Molló. Militants d’Estat
Determinats sectors polítics espanyols. Davant el recolzament del rei al cop d’Estat i a la dictadura, nom-
Finalment, durant aquest directori es va produir una important
reducció de la conflictivitat social al país. De tal forma que, si el 1923 es van comptabilitzar més de 120000 vaguistes, el 1924 s’hauran reduït a menys de 29000. Entre els causes d’aquesta disminució destaquen tres motius: -
brosos polítics abandonaran la causa monàrquica i s’inclinaran cap a postures republicanes i antimonàr-
La prosperitat econòmica característica dels “meravellosos anys 20”.
-
La manca de llibertat, ja que el règim es basarà en
quiques. El rei Alfons XII ha trencat amb la legalitat i,
una restricció total i absoluta de les llibertats individu-
per tant, molts polítics trencaran amb ell i la institució
als i col!lectives.
que ell representa. 26
-
La repressió desencadenada sobre el sector més radi-
d’aquesta erosió del règim va ser la Sanjuanada , una conspira-
cal del moviment obrer, fonamentalment l’anarquista,
ció contra la dictadura la nit de Sant Joan del 1926, en la qual
que satisfarà els interessos dels empresaris.
participaran polítics monàrquics, polítics republicans i alguns
EL DIRECTORI CIVIL (1925-1930)
caps de l’exèrcit. La conspiració serà descoberta i sufocada, i els seus caps detinguts. Un altre factor que ajuda a entendre la fi de
Durant aquest període el règim tendirà cap a la seva institucio-
la dictadura va ser la crisi econòmica provocada pel Crac del 29
nalització (consolidació institucional) mitjançant la dissolució
de la borsa de Nova York que va arrossegar Europa sencera.
de les Corts, consentida pel rei, i la creació de l’Assemblea Nacional Consultiva (ANC). Es tracta d’una institució pseudoparlamentària escollida no democràticament, sinó mitjançant el vot dels representats locals i provincials de la Unió Patriòtica. A la pràctica, aquesta serà una reunió de persones compromeses amb el règim i que representaran en la seva majoria l’oligarquia agrària del país (un dels pilars del sistema de la Restauració). En aquest sentit, el règim acabarà amb el caciquisme,
Una crisi que va tenir com a conseqüències la devaluació de la pesseta i l’augment del dèficit de la balança comercial (el valor de les importacions és superior al de les exportacions). La qüestió és que davant aquesta progressiva manca de suports, el dictador va dimitir el 28 de gener de 1930 sense consultar-ho abans amb el rei i marxa a París. LA DICTABLANDA (1930-1931)
ja que com no hi haurà eleccions aquest perdrà el seu sentit.
Davant d’aquest buit de poder, Alfons XIII designa el general
Això no significa que el cacic desaparegui, però no se’l fa servir
Dámaso Berenguer nou cap de govern i comença d’aquesta
electoral ni políticament. La qüestió és que la dissolució de les
manera, la coneguda Dictablanda, un breu període de transició
Corts i la creació de l’ANC són un gran exemple de com el
entre la dimissió de Primo de Rivera i la proclamació de la Se-
poder executiu assumeix el poder legislatiu.
gona República Espanyola i en el qual haurà dos governs: el
Finalment, durant aquest període la dictadura enllestirà dife-
primer del general Dámaso Berenguer i el segon de l’almirall
rents projectes d’infraestructures com ara la construcció de
Juan Bautista Aznar .
carreteres, la modernització de la xarxa ferroviària i una polí-
En aquest context, la CNT es començarà a reorganitzar, PSOE
tica hidràulica (plasmada en la construcció de grans embassa-
i UGT s’oposaran a la monarquia, i polítics monàrquics i re-
ments i canals de regadiu). Una política que contribuirà a reduir
publicans, als quals s’han d’afegir representants dels regiona-
l’atur però que es finançarà amb crèdits privats (endeutament
lismes perifèrics (gallec, basc i català), formen un fort comú per
públic), ja que el règim mai va aprovar cap reforma fiscal que
restaurar una república a Espanya, i signaran el conegut Pacte
dotés a l’Estat de recursos econòmics necessaris per tirar enda-
de Sant Sebastià (agost del 1930). El rei, compromès amb el
vant aquestes infraestructures.
règim i Primo de Rivera, es trobarà tot sol, i totes les culpes
LA CAIGUDA DEL DICTADOR
recauran sobre ell. Fins i tot es faran públics casos de corrupció econòmica en els quals està implicada la família real. Polítics
La caiguda de Miguel Primo de Rivera s’explica senzillament
monàrquics abandonaran la causa monàrquica i es manifesta-
perquè va perdre la confiança del rei i l’exèrcit. Un precedent
ran contra el rei i la Corona.
27
EL CATALANISME DURANT EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX En la primera fase de la Restauració, el catalanisme va passar
el Centre Nacionalista Republicà (de tendència repu-
d’un moviment cultural reivindicatiu a constituir-se en un mo-
blicana que qüestiona la forma monàrquica de l’Estat),
viment pròpiament polític, tal i com va quedar manifest en la
el 1919 sorgirà la Federació Democràtica Nacionalista
fundació de diferents organitzacions polítiques (Centre Català,
i el 1922 sorgirà Acció Catalana (rebutjarà la partici-
Unió Catalanista o Lliga Regionalista) i amb la redacció i pu-
pació de la Lliga en els governs de concentració naci-
blicació de documents escrits de caràcter nacionalista (Memorial
onal i serà molt més intransigent pel que fa a l’ordre
de Greuges o Bases de Manresa).
social).
Durant la segona fase de la Restauració, la obra ideològica més
La Lliga estarà dirigida per Enric Prat de la Riba fins
important del catalanisme polític va ser La Nacionalitat Catalana,
la data de la seva mort el 1917, moment en el què
publicada l’any 1906 per Enric Prat de la Riba. En ella, l’autor
Francesc Cambó es farà càrrec de la direcció del partit.
arribava a la conclusió que Catalunya com a nació tenia dret a
Així, la Lliga serà l’encarregada de vertebrar el movi-
constituir-se en un Estat propi, és a dir, reconeixia el seu dret a
ment de Solidaritat Catalana, el partit encarregat de
l’autodeterminació. Enric Prat de la Riba, uns dels màxims
promoure les campanyes d’autonomia política catala-
dirigents de la Lliga Regionalista, el fundador del seu òrgan
na (com l’Assemblea de Parlamentaris el 1917 o la
d’expressió La Veu de Catalunya i l’ideòleg més destacat del cata-
presentació de l’Estatut d’Autonomia el 1919) i de
lanisme conservador, no era independentista. Defensava la uni-
gestionar la coneguda Mancomunitat de Catalunya.
tat política d’Espanya compatible amb l’articulació federal de
3.
Catalanisme
d’esquerres.
En
el
catalanisme
Catalunya. Era evident que la Lliga Regionalista, com a repre-
d’esquerres trobarem tres famílies: aquella que prové
sentant de la burgesia industrial i financera catalana necessitava
del món del republicanisme federal i d’on sorgiran ini-
de l’Estat espanyol, fonamentalment per dos motius:
ciatives com el Partit Republicà Català (PRC), fundat el 1917 i dirigit per Francesc Layret, Marcel !lí Do-
-
-
Econòmicament, per tal d’assegurar els aranzels pro-
mingo i Lluís Companys; aquella primera formació de
teccionistes que fan que el mercat espanyol consumei-
caràcter independentista i representada per Estat Cata-
xi els productes industrials catalans.
là, fundat el 1922 i dirigit per Francesc Macià (a partir
Socialment, perquè les forces de l’ordre públic i fins i
del PRC i Estat Català sorgirà l’actual Esquerra Re-
tot l’exèrcit, garanteixen l’ordre social, és a dir, els in-
publicana de Catalunya el 1931); i aquella de vessant
teressos de la classe burgesa (en un context
socialista representada per la Unió Socialista de Cata-
d’increment de l’agitació i conflictivitat social: Setma-
lunya (USC), fundat el 1923 fruit d’una escissió del
na Tràgica, pistolerisme i ressò de la Revolució Bolxe-
PSOE.
vic). En aquest sentit, la Lliga Regionalista serà una de les poques formacions polítiques que participaran en els diferents governs de concentració nacional a Madrid. La Lliga no serà un partit independentista o separatista, sinó un partit regionalista que voldrà participar en l’Estat per tal de reformar-lo mitjançant una descentralització. La situació política catalana durant el primer terç del segle X es caracteritza per estar dividida en quatre grans famílies: 1.
2.
4.
Anticatalanisme . Representats políticament pel conegut Partit Republicà Radical (Partit Radical), fundat el 1908 per Alejandro Lerroux. De fet, Lerroux va arri bar a Barcelona el 1901, on aviat va esdevenir un personatge molt conegut. Gràcies al seu discurs, sovint demagògic (dir el que hom vol escoltar), va generar un gran entusiasme entre les classes més populars barcelonines. Lerroux farà servir un llenguatge característic de l’esquerra política força incendiari i radical de caràcter anticlerical i anticatalanista. En aquest sentit, el
Partits dinàstics. El Partit Conservador i el Partit Li-
Partit Radical aconseguirà arrelar entre les classes po-
beral en un procés de clara descomposició a l’igual
pulars, especialment entre aquells immigrants menys
que la resta de l’Estat espanyol.
integrats en la cultura i la societat catalanes, aconse-
Catalanisme conservador . Representat fonamental-
guint així importants èxits electorals a Barcelona ciu-
ment per la Lliga Regionalista fundada el 1901 fruit de
tat.
la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. La Lliga patirà una triple escissió: el 1906 sorgirà 28
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
ja tenien reconegudes les quatre diputacions provincials catalanes. Tot i que el seu poder polític va ser nul i que el seu finan-
De totes maneres, potser l’esdeveniment més important
çament econòmic va ser escàs, la seva obra a ser extraordinària,
d’aquest catalanisme el primer terç del segle XX va ser la fun-
sobretot a nivell educatiu i cultural. La Mancomunitat va ser la
dació de la coneguda Mancomunitat de Catalunya. Aquesta
responsable de:
s’ha d’entendre com la federació de les quatre diputacions provincials catalanes (Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona) a
-
Crear el conegut Institut d’Estudis Catalans.
partir d’una idea que, en realitat, es remunta al segle XIX. De
-
Crear la Biblioteca de Catalunya, així com una xarxa de biblioteques públiques.
fet, l’origen de la diputació provincial data de l’any 1833, quan el ministre de Foment Javier de Burgos va dividir el territori
-
d’Infermeria i Escola d’Estiu.
espanyol en províncies. En aquest sentit, ja la Unió Catalanista va defensar el segle XIX la federació de les quatre diputacions
-
Contribuir en la tasca de fixar la normativa ortogràfica catalana, obra de Pompeu Fabra.
catalanes com el primer pas per assolir l’autonomia política de Catalunya. En el primer terç del segle XIX, aquest projecte de
Fundar les conegudes Escola Industrial, Escola
-
Promoure diferents tasques adreçades a la recuperació,
federació provincial o Mancomunitat de les diputacions catala-
restauració i conservació del patrimoni artístic i cultu-
nes es va iniciar el 1911 per iniciativa d’Enric Prat de la Riba,
ral català, sobretot a nivell arquitectònic, sobretot
cap de la Lliga Regionalista. El projecte serà presentat al presi-
d’estil romànic.
dent de govern espanyol d’aleshores, el liberal José Canalejas,
-
Impulsar la creació d’importants infraestructures amb
qui el va acollir de forma favorable. El 1912 Canalejas presenta-
l’objectiu de fer de Catalunya un país modern (xarxa
rà en el Congrés dels Diputats un projecte de Llei de Manco-
viària, xarxa ferroviària i obres hidràuliques).
munitats, però amb unes competències reconegudes molt reduïdes respecte al projecte inicial de Prat de la Riba. Finalment, el 1913 la llei serà aprovada i el 6 d’abril del 1914 es constituirà la Mancomunitat de Catalunya, presidida en un primer moment
Ara bé, l’escàs finançament econòmic i el poc temps que va durar aquesta institució van fer que moltes d’aquestes iniciatives quedessin només en un projecte.
pel mateix Enric Prat de la Riba i vuit consellers (dos per cada
I és que el cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923 no
província). Prat de la Riba es mantindrà en la presidència fins la
només tindrà un caràcter antidemocràtic, sinó també anticata-
seva mort el 1917, quan serà substituït per l’arquitecte Josep
lanista, prohibint l’ús públic de la llengua catalana i qualsevol
Puig Cadafalch. A la Mancomunitat, a més, estaran presents
manifestació externa de la cultura catalana (la senyera, les sar-
diverses formacions polítiques catalanes, si bé l’hegemonia esta-
danes, els gegants...). En aquest sentit, el 1924 Alfons Sala Ar-
rà en mans de la Lliga Regionalista. La Mancomunitat mai va
gemí, un industrial anticatalanista que havia recolzat el cop
tenir gaire poder polític ja que, de fet, va ser un intent de con-
d’estat, serà designat pel mateix Primo de Rivera nou president
centració i gestió conjunta de les atribucions i competències que
de la Mancomunitat amb l’objectiu de desmantellar-la des de dins fins que el 1925 va ser dissolta per decret.
29
EL MOVIMENT OBRER DURANT LA SEGONA FASE DE LA RESTAURACIÓ L’evolució demogràfica i el desenvolupament industrial de principis del segle XX permeten explicar la concentració de la
EL SOCIALISME DURANT LA SEGONA FASE DE LA RESTAURACIÓ
indústria i del moviment obrer espanyol en quatre àrees geogràfiques: Catalunya, País Basc, Madrid i Astúries. Precisament en
A més dels sindicats, el moviment obrer espanyol disposarà
aquestes àrees serà on la tensió i la conflictivitat socials seran
d’un important partit polític: el PSOE. Es tracta d’un partit que
més evident. També es podrien afegir els camps andalusos, on
experimentarà un gran creixement en el nombre d’afiliats i tin-
es reivindicarà una reforma agrària davant l’existència de famí-
drà el seu primer diputat, Pablo Iglesias, el 1910. El 1921 el
lies camperoles sense terres i grans latifundis concentrats en
PSOE patirà una important escissió: de la Federació de les Jo-
unes poques mans.
ventuts Socialistes va sorgir el Partit Comunista d’Espanya
Les condicions de vida de la classe obrera continuaven sent precàries i d’estricta subsistència. La classe obrera residia en uns habitatges petits i sense subministraments que sovint havien de
(PCE), que ràpidament es va adherir a la Tercera Internacional o Komintern (fundada el 1919 després del triomf de la Revolució Bolxevic el 1917).
compartir amb altres famílies. L’espai urbà patirà una segrega-
Aquí a Espanya, fruit d’aquesta escissió, el mateix 1921 el
ció social, és a dir, la població viu en determinades zones urba-
PSOE celebra un congrés extraordinari en el qual es decideix si
nes segons les seves possibilitats econòmiques. Un exemple és
adherir-se a aquesta Tercera Internacional; el resultat de la vo-
la ciutat de Barcelona: els immigrants residien al casc antic; la
tació va se una negativa. Tot i això, el sector partidari de
burgesia, a l’Eixample; els artesans, als petits poblets de la roda-
l’adhesió va fundar el Partit Comunista Obrer Espanyol
lia que s’havien integrat la ciutat; i, la classe obrera, a les àrees
(PCOE), que el mateix 1921 es va fusionar amb el PCE.
industrials de Sants o Sant Andreu. Les condicions laborals
La Komintern tindrà com a objectiu organitzar i coordinar els
continuaven sent força precàries:
diferents partits comunistes que estaven apareixent a Europa
-
Jornades laborals de 10 a 12 hores.
-
Absència de contracte laboral i protecció social (subsidi d’atur, de malaltia o accident laboral).
-
Condicions de treball insalubres i insegures.
-
Salaris que no satisfeien les necessitats més bàsiques.
-
Taxes d’analfabetisme molt elevades.
així com assessorar aquests partits perquè encapçalessin processos revolucionaris similars al Bolxevic als seus respectius països per afavorir el seu escampament. A la pràctica, la Komintern servirà per subordinar aquests partits comunistes a les directius stalinistes de Moscou. L’ANARQUISME DURANT LA SEGONA FASE DE LA RESTAURACIÓ
Evidentment, davant d’aquesta precarietat la classe obrera es va organitzar i mobilitzar mitjançant la premsa obrerista, els me-
Pel que fa al moviment anarquista, el 1900 es va fundar a Ma-
les concentracions, les vagues i les manifestacions. En
drid la Federació de les Societats Obreres de la Regió Espanyo-
aquest sentit, la premsa que arribava a la classe obrera ( El Dilu-
la en un clar intent de reorganitzar el moviment anarquista de
etings ,
vio
o La Huelga General ) tenien un tret en comú:
finals del segle XIX. Poc després, el 1907 militars d’aquesta
l’anticlericalisme. L’anticlericalisme va aguditzar un sentiment
federació fundaran a Barcelona Solidaritat Obrera, moviment
d’odi i rebuig contra l’Església, ja que aquesta predicava
unitari del proletariat català, que va sorgir com a resposta al
l’acceptació de la realitat que els envoltava amb la promesa d’una recompensa després de la mort. Ideològicament, la classe obrera continuava dividida en dues grans famílies: la socialista, representada sindicalment per la UGT, i l’anarquista, representada sindicalment per la CNT. Aquests sindicats veuran créixer el nombre dels seus afiliats de
moviment de Solidaritat Catalana, de caràcter burgés. El 1911 Solidaritat Obrera va originar la gran central sindical de l’anarquisme espanyol: la Confederació Nacional del Treball (CNT). La CNT es definirà com a revolucionària i presentarà un ideari basat en quatre principis: 1.
La independència del proletariat respecte de la burge-
forma extraordinària fins l’acabament de la Guerra Civil Espa-
sia i de les seves respectives institucions polítiques,
nyola el 1939.
principalment l’Estat. 2.
La defensa de l’apoliticisme (rebuig al sistema polític i de partits) i l’abstencionisme electoral (no anar a votar). 30
3.
La necessitat de la unitat sindical del proletariat.
lerisme, un dels períodes de màxima conflictivitat social que va
4.
La voluntat d’enderrocar el sistema capitalista defen-
viure la ciutat de Barcelona (1818-1823). Efectivament, en un
sant la col!lectivització de la propietat privada.
context de crisi econòmica derivada de la Primera Guerra
Més endavant i ja en el règim de Primo de Rivera, es va fundar a València el 1927 la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). La FAI estava encapçalada per Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver. Es considera la vessant més revolucionària de la CNT (Segona República Espanyola i Guerra Civil) i es farà amb el control del sindicat anarquista.
Mundial (1814-1918), aquesta conflictivitat social a Barcelona arrencarà amb la vaga de la Canadenca (fàbrica que proporcionava electricitat a la major part de Barcelona) el febrer del 1919. Per solidaritat, aquesta vaga s’estendrà a altres fàbriques i sectors productius, i va durar 3 mesos. Finalment, s’aconseguiran la llibertat dels aproximadament 3000 dirigents, la readmissió dels vaguistes acomiadats i un augment salarial. A més, el 3
D’altra banda, durant la segona fase de la Restauració la tensió
d’abril del 1919, el govern de Madrid anunciarà la jornada labo-
i la conflictivitat socials van ser una constant. De fet, motivada
ral de 8 hores. Malgrat aquests acords, la patronal catalana no
per les precàries condicions de vida i laborals, la classe obrera
els va acceptar i va respondre amb la formació dels coneguts
espanyola, i especialment la catalana, es va mobilitzar mitjan-
Sindicats Grocs o Lliures i els lockouts . El lockout era el dret que
çant vaques i manifestacions. En aquestes van ser freqüents els
tenia la direcció d’una empresa a tancar-la com a mesura de
enfrontaments i aldarulls en el carrer, en els que es van aixecar
pressió davant la mobilització dels seus obrers. La reacció del
autèntiques barricades per dificultar l’actuació de les forces de
moviment obrer, i especialment dels sectors més radicals de la
l’ordre públic: policia, Guàrdia Civil i exèrcit. La resposta de les
CNT (Los Solidarios, l’antecedent de la futura FAI), davant
autoritats davant aquestes mobilitzacions va ser sempre de ca-
dels atemptats dels sindicats lliures serà l’acció armada. El re-
ràcter repressiu: empresonament de dirigents polítics, tanca-
sultat va ser una autèntica espiral de violència que va tenyir de
ment de diaris vinculats al moviment obrer, clausura de locals
sang la ciutat de Barcelona amb nombrosos morts i assassinats
obrers, il!legalització d’organitzacions obreres i ús de la força
en tots dos bàndols: dirigents sindicalistes, obrers, empresaris,
pública. Si en aquestes mobilitzacions la Guàrdia Civil o la
encarregats i membres de l’orde públic. De fet, l’actuació
policia es vien desbordats, es declarava l’estat de guerra, inter-
d’aquests sindicats es va intensificar durant els anys que el gene-
venia l’exèrcit i es suspenien les garanties constitucionals. De fet,
ral Martínez Anido va ser governador civil de Barcelona (1920-
aquestes vagues acaben tenint com a resultat nombrosos ferits i,
1922), en els que els atemptats terroristes van ser més selectius i
fins i tot, morts.
s’aplicarà més arbitràriament la coneguda Llei de fugues. Entre
Pel que fa a l’evolució del moviment obrer espanyol al llarg de
els assassinats del bàndol obrer a Catalunya destaquen l’advocat
la segona fase de la Restauració, podem diferenciar dues etapes
laboralista Francesc Layret i el dirigent de la CNT catalana, que
separades per l’any 1917. Fins aquest any, el moviment obrer és
havia encapçalat la vaga de la Canadenca el 1919, Salvador
un moviment fonamentalment reivindicatiu, sobretot referent a
Seguí, El noi del sucre (1923).
les millores de les seves condicions de vida i treball: augment
En aquest context, la patronal i la burgesia catalanes, totalment
salarial, reducció de la jornada laboral a 8 hores, millora de les
desvinculades del sistema polític de la Restauració estan lite-
condicions de vida de la dona, prohibició de l’explotació infan-
ralment, atemorides davant la possibilitat d’una autèntica revo-
til i dret a la vaga, entre d’altres. A partir del 1917 tindrà lloc la
lució social a Espanya, i concretament a Catalunya. Per aquesta
primera experiència d’una vaga general de caràcter polític,
raó comencen a defensar la necessitat d’un “cirurgià de ferro”,
promoguda conjuntament per la CNT i la UGT. En aquesta
una persona que possés ordre al país amb una dictadura. Efecti-
vaga, arran del ressò que tindrà la Revolució Bolxevic del 1917
vament, el cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera, un context
a Espanya i a tota Europa occidental, predominaran els refe-
econòmic favorable (els “feliços” anys 20), el retrocés del mo-
rents ideològics adreçats a invertir l’ordre social existent. Així,
viment obrer revolucionari a Europa i la persecució desencade-
el 1917 el moviment obrer passarà a ser revolucionari. És preci-
nada contra la CNT i els comunistes, van contribuir a reduir al
sament en aquesta fase on s’ha d’entendre el fenomen del pisto-
tensió i la conflictivitat socials en el país.
31
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DURANT LA SEGON A FASE DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) Socialment, Espanya experimenta un augment de l’agitació i
perols (majoria sense propietats). Els camperols podien ser ar-
conflictivitat socials a les àrees industrials de Catalunya, Ma-
rendataris (contracte), parcers (pagament en espècie) o jorna-
drid, País Basc i Astúries, i als camps andalusos. Aquest fet
lers (treball estacional).
coincideix amb l’enfortiment del moviment obrer , separat pel
A Catalunya predominava la propietat mitjana amb arrenda-
1917 en dues etapes: una reivindicativa i una revolucionària.
ment. Els dos contractes majoritaris eren l’emfiteusi (el propie-
Econòmicament, Espanya experimenta un procés de modernit-
tari cedeix a perpetuïtat un terreny a canvi d’una pensió fixa) i
zació manifestat en un canvi demogràfic, la diversificació de la
la rabassa morta (el propietari cedeix un terreny per cultivar
indústria i l’augment de la productivitat agrària.
vinya fins que dos terços de les rabasses moren).
LA DEMOGRAFIA
A Andalusia l’existència de molts jornalers sense terres i pocs propietaris van provocar reivindicacions d’una reforma agrària
En general es produeix un augment de la concentració urbana
que comportés un repartiment de la propietat de la terra. Es
(Madrid, Barcelona i altres nuclis urbans) i de la població (de
succeiran diverses vagues i la resposta de l’Estat va ser repressi-
18,5 milions d’habitants el 1900 a 24 milions el 1930). Aquest
va. A Catalunya la crisi de la fil!loxera van provocar la recla-
augment de la població es déu a la disminució de la taxa de
mació de les terres i l’intent de renegociar nous contractes per
mortalitat , el manteniment de la taxa de natalitat alta i
part dels propietaris. Els pagesos catalans es van organitzar en
l’augment de l’esperança de vida . Aquest fet s’explica gràcies a
la Unió de Rabassaires, el major sindicat pagès de Catalunya.
la desaparició d’epidèmies, una alimentació més abundant i
regular i la millora de la sanitat i la higiene.
LA INDÚSTRIA
A Catalunya es produeix una disminució de les taxes de mor-
En general la indústria va experimentar una modernització
talitat i natalitat i es rep molta immigració de la resta
gràcies a la substitució del vapor per l’electricitat com a forma
d’Espanya . Aquest fet provoca un increment vertiginós de la
d’energia , la diversificació dels sectors industrials i l’augment
població i l’accentuació de la macrocefàlia de Barcelona (1
de la productivitat minera (carbó a Astúries i ferro al País
milió d’habitants).
Basc). Els problemes de la indústria van ser la dificultat de
Pel que fa als sectors de producció, en general es produeix un
descens de la població dedicada al sector primari ; a Catalunya i el País Basc es produeix un augment de la població dedicada
al sector secundari; i altres regions (Extremadura, Galícia i Andalusia) segueixen sent àrees fonamentalment agràries.
competir a l’exterior (productes més cars i amb menys qualitat) i la debilitat del mercat interior espanyol (poca capacitat de compra). Aquest van provocar l’adopció de mesures proteccio-
nistes (aranzels per evitar la competència dels productes estrangers. A Catalunya es produeix una desacceleració del dinamisme
EL CAMP Espanya continua sent un país fonamentalment agrari (el 80 % de les exportacions són productes del camp), tot i que es produeix el pas d’una economia de subsistència a una economia de
mercat gràcies a l’augment de la superfície cultivada i la productivitat. Aquestes millores es deuen a la reducció de la pràctica del guaret, la introducció de maquinària , l’augment dels
industrial per la dependència de l’exterior (matèries primeres i fonts d’energia). La utilització del carbó com a font d’energia es substitueix per l’energia hidroelèctrica . Aquest fet permet una diversificació del sectors industrials en tèxtil (Terrassa i Sabadell), químic, metal!lúrgic (La Maquinista Terrestre i Marítima) i automobilístic. L’ECONOMIA
regadius, l’ ús d’adobs químics i la diversificació de la producció. En general la propietat s’estructurava en el latifundi (sud d’Espanya), el minifundi (Galícia) i la propietat mitjana amb
arrendament . En funció d’aquesta estructura la població es dividia en propietaris (minoria amb totes les propietats) i cam-
L’economia experimenta una evolució de caràcter pendular (oscil!lació entre períodes de crisi i expansió lligats a la inestabilitat política del país): -
1900-1907: període d’expansió (repatriació de capitals invertits en la Guerra de Cuba). 32
-
1908-1912: període de crisi (Guerra del Marroc i Set-
-
mana Tràgica de Barcelona). -
1913-1918: període d’expansió (economia de guerra derivada de la Primera Guerra Mundial).
1919-1923: període de crisi (triple commoció revolucionària i pistolerisme).
-
1923-1930: període d’expansió (dictadura de Miguel Primo de Rivera i “feliços anys vint”).
33
LA SEGONA R EPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936/1939) INTRODUCCIÓ
La Segona República era ja una realitat, un fet rebut a tot arreu amb grans expectatives i manifestacions d’entusiasme popular.
El 28 de gener del 1930 dimiteix Primo de Rivera i és substituït
Niceto Alcalá Zamora, president del primer govern provisional
per la coneguda com Dictablanda, un breu període de transició
de la República, el primer que farà serà convocar eleccions a
fins la proclamació de la Segona República Espanyola. Durant
Corts constituents, que serien les encarregades de redactar i
aquest es formaran dos governs: el del general Dámaso Beren-
aprovar una nova constitució per consolidar el nou règim repu-
guer i el de l’almirall Juan Bautista Aznar. Dos governs que
blicà. Aquesta serà aprovada el desembre del 1931.
tindran com a objectiu retornar a la situació anterior a la dictadura, és a dir, restaurar el sistema polític de la Restauració. Ara bé, el retorn a la Restauració va resultar impossible per tres motius fonamentals: -
tent seriós de la història contemporània d’Espanya per tal de modernitzar el país (política reformista). Per Catalunya va significar
la
instauració
d’un
règim
autonòmic
(Estatut
Desprestigi, desorganització i descomposició dels partits
d’Autonomia) i democràtic dirigit pel catalanisme d’esquerres
dinàstics.
(ERC).
Impopularitat del rei Alfons XIII, identificat amb la dictadura i considerat el responsable de la situació del país.
-
De fet, la Segona República s’ha d’entendre com el primer in-
Signatura del Pacte de Sant Sebastià (17 d’agost del 1930), entès com una iniciativa unitària de totes les forces antimonàrquiques espanyoles. Efectivament, les forces republicanes espanyoles i els diferents nacionalismes perifèrics signaran aquest pacte tot defensant la proclamació d’una repúbli-
El nou règim tindrà una curta durada, ja que el 18 de juliol del 1936 es produirà un aixecament militar contra la República que, en fracassar, donarà peu a l’esclat d’una autèntica Guerra Civil que es perllongarà fins l’any 1939. Aquesta acabarà amb la victòria de l’exèrcit franquista i amb totes les propostes republicanes.
ca a Espanya i manifestant el dret de Catalunya a
També distingim sis grans problemes als que haurà de fer front
l’autogovern un cop la monarquia fos abatuda. En aquest
el règim i que provocaran la seva inestabilitat:
pacte s’integren els republicans d’arreu de l’Estat espanyol,
-
Galícia.
republicans catalans procedents de diferents formacions polítiques (Manuel Carrasco i Formiguera, dirigent d’Acció
Demandes d’autonomia política de Catalunya, País Basc i
-
Repercussions de la crisi econòmica internacional a Espanya.
Catalana -1922- i fundador de Unió Democràtica de Catalunya -una de les famílies de l’actual CiU-), republicans ga-
-
Problema religiós.
llecs (Santiago Casares Quiroga, president de govern quan
-
Radicalització del moviment obrer.
esclata la Guerra Civil Espanyola), nacionalistes bascos i ex
-
Reforma agrària.
monàrquics (Niceto Alcalá Zamora, primer president del
-
Descontentament militar.
govern provisional de la República i després cap de l’Estat).
Per analitzar històricament aquest període es divideix en tres
Fins i tot, intel!lectuals (Ortega i Gasset), el PSOE i alguns
fases:
dirigents de la CNT recolzaran aquesta iniciativa.
-
Davant aquesta situació, el president l’almirall Juan Bautista Aznar convoca eleccions municipals el 12 d’abril del 1931, que
novembre del 1933). -
guanyaran les candidatures republicanes i socialistes (a 41 de les 50 capitals de província). El 14 d’abril es forma un primer govern provisional de la República, presidit per l’ex monàrquic
Bienni Reformista o Radical-Socialista (abril del 1931Bienni Conservador o Negre (novembre del 1933febrer del 1936).
-
Front Popular i Guerra Civil Espanyola (febrer del 1936-abril del 1939).
Niceto Alcalà Zamora. A Catalunya, Francesc Macià, cap d’Esquerra Republicana de Catalunya (acabada de fundar i guanyadora de les eleccions) proclamava la República Catalana dins de la Federació Ibèrica. Davant aquesta situació, el mateix 14 d’abril el rei Alfons XIII abandona el país.
CONTEXT HISTÒRIC Aquest règim republicà s’ha d’emmarcar en un context mundial de crisi, que afectarà a les tendències demogràfiques, l’economia i el món de les idees. A nivell demogràfic, el període republicà reflecteix una continuïtat de les tendències demogràfiques de l’etapa anterior: 34
-
Reducció de les taxes de mortalitat i natalitat.
-
Augment global de la població.
-
Concentració de la població en l’àmbit urbà.
-
Reducció sobtada de els corrents migratoris, tant en l’exterior com en l’interior del país, com a conseqüència de la crisi econòmica internacional de la dècada del 1930.
BIENNI REFORMISTA O RADICAL-SOCIALISTA (1931-1933) Entre el 14 d’abril del 1931 i el 19 de novembre del 1933, el govern de la República va estar en mans de les forces de centreesquerra. Paral!lelament i a Catalunya, Esquerra Republicana va ser la formació hegemònica i sota el seu govern
Pel que fa a la població activa, el sector agrari continuava sent
s’aconseguiran les primeres eleccions lliures al Parlament de
molt important per l’economia espanyola, ja que gairebé la mei-
Catalunya i l’aprovació d’un primer Estatut d’Autonomia per a
tat de la població activa espanyola estava ocupada en el sector
Catalunya. Independentment, entre el 14 d’abril i el 28 de juny
primari.
del 1931, el govern provisional de la República, encapçalat per
A Espanya, la crisi econòmica afectarà a les exportacions, que
Niceto Alcalá Zamora, començarà a governar per decret en
experimentaran una gran davallada (fruita i minerals); les inver-
quatre àmbits: el camp, l’educació, l’exèrcit i l’Església.
sions de capital estranger, que també es reduiran; i a la produc-
Pel que fa al camp, el sector agrari espanyol continuava molt
ció industrial, també reduïda dràsticament (tancament de dife-
endarrerit a causa de l’escassa inversió en maquinària i tecnolo-
rents fàbriques). Alhora, el corrent migratori extern pràctica-
gies, i la desigual distribució de la propietat de la terra. Això
ment desapareixerà, de tal forma que es dificultarà encara més
explica l’existència de grans latifundis improductius en mans
la dificultat de trobar una feina a l’interior del país com a con-
d’uns pocs terratinents i l’existència de milers de famílies de
seqüència de l’augment de l’atur (el 1935, entre el 30 i el 33 %
jornalers sense recursos que vivien en la misèria, sobretot en la
de la població).
meitat sud peninsular (Extremadura i Andalusia).
Aquesta situació, juntament amb les mobilitzacions promogu-
Era necessària, doncs, una reforma agrària, és a dir, una redis-
des pels sindicats (sobretot la CNT), va generar una situació de
tribució de la propietat de la terra per facilitar a la classe obrera
malestar social generalitzat. Un malestar que es manifestarà en
rural l’accés a la terra i així millorar els rendiments agrícoles.
un bon nombre de manifestacions i conflictes. La societat espa-
En aquest sentit, el govern provisional de la mà de Francisco
nyola de la dècada del 1930 es caracteritzava per la seva desi-
Largo Caballero (ministre de Treball), decretarà el següent:
gualtat, el desigual repartiment de la riquesa entre la població. Una població amb unes elevadíssimes taxes d’analfabetisme,
-
Obligatorietat de que tots els propietaris rurals tinguessin les seves terres treballades si no volien que els camperols sense
sobretot infantil. La meitat de nens i nenes no estaven escolarit-
terres
zats. Una societat desigual causada per la intransigència social
s’aprofitessin
de
l’usdefruit
d’aquesta
terra.
L’usdefruit és el dret d’aprofitar-se dels fruits d’una cosa que
que havia caracteritzat el règim de la Restauració.
és propietat d’una altra persona. Des del punt de vista agrari,
Evidentment, la proclamació de la Segona República va desper-
és el dret dels camperols sense terres a treballar les terres
tar unes expectatives desmesurades entre els sectors més desfa-
d’un propietari que les manté sense treballar i aprofitar-se
vorits de la societat espanyola, que van rebre el nou règim amb
dels seus fruits.
una gran esperança. Sentiments, però, que ben aviat es veuran
-
Aquests propietaris havien de donar prioritat a aquells jor-
frustrats. Frustració que provocarà la radicalització d’aquests
nalers d’un municipi determinat a treballar les terres
sectors socials més desfavorits.
d’aquell municipi.
D’altra banda i paral!lelament, el règim republicà també desper-
-
Jornada laboral de 8 hores. Això ajudaria a reduir les taxes
tarà temor, recel i preocupació entre els sectors més conserva-
d’atur i afavoriria que els jornalers tinguessin treball assegu-
dors i tradicionals de la societat davant les propostes republica-
rat a la seva àrea.
nes reformistes que atacaran els seus interessos.
Els grans terratinents van oposar-se a aquesta reforma a través
A més, a Europa s’estenien i triomfaven dues ideologies: el
dels partits conservadors. Aquesta reforma va ser inviable fins la
comunisme i el feixisme. Dues ideologies contraposades, però
victòria del Front Popular en les eleccions de febrer del 1936.
que coincidien en desacreditar la llibertat i la democràcia, règim
De totes formes, en aquest intent de reforma agrària trobem la
que per primera vegada es volia establir de forma real a Espa-
raó de per què els terratinents van recolzar l’aixecament militar
nya.
del 18 de juliol del 1936 del general Franco. Quan aquest guanyi la guerra, es retornaran les terres als seus antics propietaris i la misèria continuarà caracteritzant el camp espanyol. 35
Pel que fa a l’ensenyament, el govern provisional de la Repúbli-
di anticlerical va ser el resultat d’una provocació per part d’un
ca, per tal de reduir les elevadíssimes taxes d’analfabetisme, va
grup de joves monàrquics que van instal!lar un gramòfon en el
decretar la creació d’aproximadament 6750 escoles públiques,
carrer que emetia la marxa reial. Episodis molts semblants es
milers de noves places de professorat i una autèntica xarxa de
produiran en altres ciutats del país, de tal forma que aproxima-
biblioteques públiques d’abast nacional.
dament cent edificis religiosos es van veure afectats pels atacs
Pel que fa a l’exèrcit, el Manuel Azaña (ministre de la Guerra i
d’aquests grups incontrolats de caràcter anticlerical. Aquests
posterior president de govern i president de la República) va
fets expliquen, entre d’altres motius, el recolzament de
intentar impulsar una reforma de l’exèrcit espanyol per moder-
l’Església a l’intent de cop d’Estat del 18 de juliol del 1936.
nitzar-lo. En aquest sentit, la reforma consistia en reduir el
Finalment, el 28 de juny del 1931 es convocaran eleccions legis-
nombre dels seus efectius, sobretot els comandaments, oferint-
latives al Parlament, les més democràtiques que s’havien cele-
los una jubilació anticipada i voluntària, i mantenint el seu sala-
brat fins aleshores al país i que van donar el triomf a les forma-
ri íntegre. Molts militars, però, s’hi van negar, ja que creien que
cions de centre-esquerra. El PSOE obtindrà 116 diputats; el
en el fons el que volia Manuel Azaña era fer una depuració
Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux), 90 diputats; el
interna de l’exèrcit per convertir-lo en una institució fidel a la
Partit Radical-Socialista (Marcel!lí Domingo), 56 diputats; i
República. D’altra banda, molts militars no entenien el fet de
ERC, 36 diputats. La dreta política, totalment desorganitzada,
concedir autonomia política a aquelles regions que ho dema-
esdevindrà minoria.
nessin (Catalunya), ja que consideraven que amenaçava la inte-
Les Corts sorgides d’aquestes eleccions seran les encarregades
gritat i unitat d’Espanya.
de redactar i aprovar una nova Constitució per consolidar el
A més, Manuel Azaña va clausurar l’Acadèmia Militar de Sa-
nou règim republicà. La Constitució serà aprovada el 9 de
ragossa (dirigida per Francisco Franco), va anular totes les
desembre del 1931 i recollia, entre d’altres qüestions, les se-
promocions produïdes durant la dictadura de Primo de Rivera i
güents:
va crear la coneguda Guàrdia d’Assalt (cos policial militaritzat,
-
Sobirania. Popular (element molt més democratitzador, ja
modern i al servei de la República). Aquestes mesures també
que tothom té dret a votar): Espanya es defineix com “una
van contribuir a accentuar el malestar entre l’exèrcit envers el
república democràtica de treballadors de tota classe”.
nou règim.
-
Llibertats. Molt àmplies: es reconeixien la igualtat de to-
Pel que fa a l’Església, les seves relacions amb la República van
thom davant la llei, la llibertat de culte, el sufragi universal
ser complicades. El règim es va declarar laic, és a dir, sense una
masculí i femení (per primer cop a Espanya) i tota una sèrie
religió oficial. En aquest sentit, l’article 26 de la Constitució va
de drets individuals i col!lectius (dret d’associació).
generar molta polèmica perquè feia esment a les relacions entre
-
Divisió de poders. Judicial: jutges i tribunals, mentre que la
l’Església i l’Estat. Segons el nou règim:
jurisdicció militar queda limitada als delictes estrictament
-
L’Església estava obligada a declarar tots els seus béns i
militars (es deroga la Llei de jurisdiccions del 1906). Execu-
propietats.
tiu: president de la República i el govern. Legislatiu: Con-
Quedava prohibida tota mena d’activitat comercial o mer-
grés de Diputats (element molt més descentralitzador, ja que
cantil (s’acaba el seu monopoli en l’educació).
són Corts unicamerals i desapareix el Senat).
-
En un màxim de 2 anys quedarien suspeses totes les seves
-
Organització territorial. Estat integral: a mig camí entre un
subvencions.
Estat central i un Estat federal (en certa mesura descentralit-
Es reconeixia el matrimoni civil i es va aprovar la llei del
zat, però mantenint la seva unitat política-territorial i reco-
divorci.
neixent la pluralitat nacional del país, que no el dret a
En aquest context, dos esdeveniments van dificultar encara més les relacions entre l’Església i l’Estat. D’una banda, la comunicació de la pastoral del cardenal Segura (bisbe de Toledo), en la qual s’elogiava la figura del rei. El govern de la República exigirà la seva destitució, però la pràctica totalitat dels bisbes espanyols van recolzar el cardenal Segura. D’altra banda, l’11 de maig del 1931 es va produir una crema de convents a Madrid per part dels sectors descontrolats. Sembla ser que aquest episo-
l’autodeterminació). -
Església. Estat laic sense religió oficial: es reconeixia la lli bertat de culte, quedava prohibit l’ensenyament a les ordres religioses, era dissolta la Companyia de Jesús i els jesuïtes eren expulsats del país (aquest anticlericalisme s’explica pel fet que s’atribuïa el retard cultural de la societat espanyola a la monopolització que l’Església havia fet de l’ensenyament fins aleshores).
36
-
Forces armades. L’exèrcit queda totalment subordinat al
Pel que fa a Catalunya, la República Catalana, presidida per
poder civil.
Francesc Macià (va proclamar la República Catalana dins de la
La Constitució del 9 de desembre del 1931 s’inspira en la consti-
Federació Ibèrica), només va durar 4 dies (del 14 al 18 d’abril
tució del Mèxic post-revolucionari (1917) i en la Constitució de
del 1931). De fet, aquesta proclamació va ser un acte carregat
la República de Weimar de Alemanya d’entreguerres (1919), les
de simbolisme, ja que manifestava una voluntat d’afirmació de
dues constitucions més democràtiques a nivell internacional.
la sobirania i autonomia catalanes, no pas un acte independen-
Per tant, la Constitució del 1931 es convertia en la més demo-
tista o separatista. De fet, testimonis de l’època afirmen que a la
cràtica del constitucionalisme a Espanya, tot i que no s’ha de
Plaça Sant Jaume, a vessar de gent, hi havien banderes republi-
mitificar perquè:
canes tricolors i no pas catalanistes. Evidentment, entre les files d’Esquerra Republicana hi ha independentistes, però aquests
-
Les llibertats podien quedar suspeses pel poder executiu.
-
No contemplava la sortida de les tropes del Marroc.
-
No quedava reconegut el dret a l’autodeterminació.
La seva poca duració es deu a que ràpidament vindran de Ma-
-
Les condicions de vida dels jornalers i el proletariat no van
drid tres ministres que faran rectificar els dirigents polítics cata-
millorar substancialment.
lans. De fet, els faran renunciar a la República Catalana i a
S’estableix un govern constitucional a la República (desembre del 1931-novembre del 1933). Una vegada s’aprova la Constitució, Niceto Alcalá Zamora serà escollit president de la República (cap de l’Estat) i encarregarà a Manuel Azaña la formació d’un nou govern que, a més d’aplicar la nova Constitució, continués amb la política reformista del govern provisional. En aquest sentit, va aprovar la coneguda Llei agrària, a partir de la qual milers d’hectàrees rurals quedaven a disposició de l’Estat per després distribuir-les entre els camperols sense terres. Una distribució molt lenta amb la qual només s’aconseguiran crear 4300 nous propietaris del 70000 que s’havien calculat. Per
són encara una minoria.
l’Estat federal i, a canvi, Catalunya obtenia un règim provisional d’autogovern (la restauració de la Generalitat) i el compromís per part del govern central de permetre un procés per tal de redactar un Estatut d’Autonomia per a Catalunya; ERC va acceptar el pacte. Efectivament, entre el 10 i el 20 de juny del 1931 una comissió de polítics catalans es van reunir a Núria, on van redactar un avant projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya, que serà massivament recolzat en referèndum pel poble català el 2 d’agost del 1931. El conegut Estatut de Núria: -
nació.
tant, podem parlar d’un autèntic fracàs d’aquesta reforma agrària atribuït a la incompetència del nou govern republicà, que va
-
pretendre resoldre un problema molt complex d’una forma massa ràpida.
Defensava l’estructura de l’Estat espanyol com una federació de tots els pobles hispànics.
-
Definia Catalunya com un Estat autònom dins d’aquesta República federal espanyola.
A més, durant aquest govern es produiran els primers intents desestabilitzadors del règim republicà, tant de la dreta com de
Reconeixia el dret a l’autodeterminació de Catalunya com a
-
Atorgava a Catalunya la sobirania per delegar determinades
l’esquerra. Un exemple va ser l’intent de cop d’Estat del general
competències al govern de Madrid (funcions de l’exèrcit
Sanjurjo el 10 d’agost del 1932, que va fracassar però que reflec-
com les relacions exteriors i la defensa del territori).
tia el malestar dels militars davant les reformes republicanes i
-
l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tot i que el cop va fracassar, l’intent va ser un avís que els militars no estaven disposats a acceptar ni respectar la legalitat republicana. Paral!lelament, augmentaran els conflictes laborals i socials, sobretot en el camp andalús (fracàs de la reforma agrària i els fets de Casas Viejas) i l’aixecament anarquista en l’Alt Llobregat (sector industrial de Barcelona), així com diferents episodis d’anticlericalisme.
Recollia la defensa de la llengua catalana, reconeguda com la única llengua oficial del territori.
-
Assimilava el control de l’ensenyament.
Aviat es va veure que l’Estatut de Núria era incompatible amb la Constitució del 1931, ja que definia Espanya com un Estat integral, és a dir, entre central i descentralitzat (sense renunciar a la seva unitat concedeix règims d’autonomia política limitats a aquelles regions que ho demanessin). A més, l’Estatut d’Autonomia havia de ser una concessió de les Corts republica-
Aquesta inestabilitat acabarà amb la caiguda del govern Azaña i
nes i no pas una manifestació e la voluntat sobirana del poble
la convocatòria d’unes noves eleccions el novembre del 1933,
català.
que guanyarà la dreta política. Triomf que s’explica gràcies a l’absentisme promogut pels anarquistes i el vot femení. 37
En aquest context, el maig del 1932 començarà a les Corts un
BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (1933-1936)
intens debat sobre l’Estatut de Núria, que serà durament criticat pels partits de dretes i algun sector minoritari del govern Azaña.
El govern de Manuel Azaña va caure el mes de setembre de
Uns atacs acompanyats d’una intensa campanya anticatalanista
1933 com a conseqüència dels fets de Casas Viejas a Cadis, un
a la premsa i el carrer. En aquest context s’ha d’entendre
aixecament camperol de l’11 al 12 de gener del mateix any. Els
l’intent de cop d’Estat del general Sanjurjo l’agost del 1932.
revoltats van assaltar una caserna de la Guàrdia Civil i fins i tot
Finalment, el 9 de setembre del 1932 s’aprovarà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, tot i que molt retallat en competències respecte l’avant projecte. Segons aquest text definitiu, Catalunya quedava definida com una regió més de l’Estat espanyo, que tindrà el control sobre l’ensenyament, reconeixia la cooficialitat del català i el castellà i reservava al govern la facultat de suspendre’l quan ho considerés oportú.
van matar algun agent. La Guàrdia d’Assalt intervindrà i aconsegueix fer marxa enrere als camperols revoltats, llevat d’un petit grup format per Curro Cruz “el Seis Dedos” acompanyat de cinc camperols, dues dones i un nen petit, que van resistir tancats en una cabana. Davant d’aquesta resistència, la Guàrdia d’Assalt cala foc a la cabana i provoca la mort de tots els que hi són a dins excepte del nen i una dona. Manuel Azaña, mal informat, va defensar l’actuació de la Guàrdia d’Assalt i va negar
En aquest sentit, el 20 de novembre del 1932 es celebraran les
al Congrés dels Diputats aquests fets. Quan es va saber la veritat,
primeres eleccions al Parlament de Catalunya, on guanyarà
l’oposició de la dreta va exigir la seva dimissió.
Esquerra Republicana de Catalunya, seguida molt de lluny per la Lliga Regionalista. Així, Francesc Macà serà designat president de la Generalitat, càrrec que exercirà fins la data de la seva mort el 25 de desembre del 1933, quan serà substituït per Lluís Companys.
Durant el Bienni Reformista, la dreta política havia tingut temps suficient per reorganitzar-se. En aquesta podem diferenciar dues famílies: -
règim republicà. Els monàrquics estan representats per Re-
Pel que fa al moviment obrer català, quan votava ho feia majo-
novación Española i dirigits per José Calvo Sotelo. Els car-
ritàriament a ERC, però s’organitzava a nivell sindical majori-
lins estan representats per Comunión Tradicionalista i diri-
tàriament a través de la CNT. A la CNT conviuen dues facci-
gits per Ramón Nocedal i Vázquez de Mella. Les primeres
ons: els anarcosindicalistes, encapçalats per Àngel Pestaña, i els
organitzacions feixistes: les Juntas de Ofensa Nacional Sin-
anarquistes (FAI), dirigits per Bonaventura Durruti, Francisco
dicalista (JONS), fundades el 1931 per Onésimo Redondo i
Ascaso i Joan Garcia Oliver. Les dues famílies tenen dos plan-
Ramiro Ledesma, i Falange Española, fundada el 1933 per
tejaments molt diferents respecte la situació del moment i, so-
José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador); el 1934 es
bretot, l’estratègia a seguir.
fusionaran en Falange Espanyola i de les JONS, que recol-
D’una banda, la facció anarcosindicalista (més moderada) era
zaran l’aixecament militar del juliol del 1936.
partidària de combinar l’estratègia revolucionària amb la defensa dels interessos de la classe obrera mitjançant una negociació sindical. A més, valorava el règim republicà i l’autonomia catalana de forma positiva. D’altra banda, la facció anarquista (més revolucionària) considerava el règim republicà com una simple continuació del règim monàrquic de la Restauració. Per tant, creu que cal desestabilitzar el règim per tal d’instaurar una societat anarquista. Evidentment, totes dues faccions s’acabaran enfrontant en el sí de la CNT. D’aquesta manera, després del congrés que va cele brar la CNT l’abril del 1932 els anarquistes de la FAI es van fer amb el control de la CNT, fet que va contribuir a la seva radicalització.
Formacions polítiques que eren contràries obertament al
-
Formacions polítiques que acceptaven el règim republicà en un sentit accidentalista per tal de transformar-lo en un sentit dretà. Acción Popular (defensa els interessos de l’Església) i la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), fundada el 1933. A la CEDA s’arribaran a integrar de forma temporal Acción Popular, Comunión Tradicionalista i Renovación Española per defensar els principis d’ordre, autoritat i tradició (monarquia i Església). El diputat polític més important de la CEDA va ser José María Gil Robles.
José María Gil Robles va dir una frase molt significativa: “Cuando llegue el momento, el Parlamento o se somete o desaparece. La democracia será un medio, pero no un fin. Vamos a liquidar la revolución”. Amb això, Robles vol dir que el Parlament ha d’acceptar el que comporta que la dreta guanyi les eleccions si no vol que desaparegui l’única càmera que representa la voluntat del poble. A més, explica que mitjançant la democràcia arribaran al poder legitimats pel poble, però que la 38
democràcia no és el seu objectiu. Finalment, anuncia que es
A Catalunya també es produirà aquest tomb polític perquè la
desfaran totes les reformes portades a terme fins aleshores
Lliga Regionalista és la força política més votada, tot i que ERC
(camp, ensenyament, exèrcit i Església).
continuarà governant des de la Generalitat, ja que les eleccions
Els socialistes, davant d’aquestes paraules presenten a Gil Ro-
eren estatals.
bles com un feixista i enunciaven una autèntica revolució social
Davant d’aquests resultats, el president de la República, Niceto
en cas que guanyés les eleccions la dreta. La dreta, en canvi,
Alcalá Zamora, encarregarà la formació d’un nou govern a
criticarà l’obra reformista dels socialistes i els republicans en el
Alejandro Lerroux (PRR). Aquest govern dirigirà tota la seva
poder i presentaran un programa polític fonamentat en tres
activitat política a rectificar l’obra reformista del primer bienni,
punts clau:
és a dir, orientarà les seves accions a interrompre i paralitzar el
-
Revisió de la Constitució en els seus aspectes més laics.
-
Supressió de la reforma agrària.
-
Amnistia per a totes aquelles persones acusades de delictes polítics (per beneficiar el general Sanjurjo després del cop d’Estat del 1932).
Ara bé, els enemics de la República no només es trobaran a la dreta, sinó també a l’esquerra política. De fet, els anarquistes tampoc es van identificar amb el règim republicà, ja que sempre criticaven el caràcter burgés dels seus diputats polítics. Tot i això, van fer costat a la República en dos moments clau: el 10 d’agost del 1932 (intent de cop d’Estat del general Sanjurjo) i el 18 i 19 de juliol del 1936 (aixecament militar). Llevat d’aquests dos moments, la CNT adoptarà una postura d’oberta hostilitat envers el règim republicà, manifestada mitjançant vagues, insurreccions i campanyes d’abstenció política (Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia). Segons diferents historiadors, els anarquistes jugaran la “temptativa insurreccional” o “temptativa revolucionària”, és a dir, plantejaran diferents estratègies insurreccionals amb l’objectiu de preparar-se per a la revolució;
procés reformista de l’anterior govern (són exemples la paràlisi de la reforma agrària i la suspensió del procés d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia del País Basc). Pocs mesos després del triomf de la dreta, sectors del PSOE i de la UGT a iniciativa del socialista radical Francisco Largo Caballero van idear una insurrecció armada que havia d’anar acompanyada d’una vaga general. El context europeu ajuda en part a explicar aquesta conspiració: d’una banda, s’ha produït l’ascens de Hitler a Alemanya (guanya les eleccions, incendia el Parlament i acusa els socialistes) i, d’altra banda, els socialistes estaven sent durament perseguits en Àustria pel triomf de Dullfuss. Ara bé, el motiu amb que es va justificar l’esclat de la revolta va ser l’entrada de tres representants de la CEDA en el govern de Lerroux el 4 d’octubre del 1934. Donat que els partits d’esquerra identificaven la CEDA com un partit feixista, sospitaven que Gil Robles protagonitzés un cop d’Estat des del poder. L’entrada d’aquests ministres de la CEDA va provocar l’esclat de moviments insurreccionals a Astúries i Catalunya coneguts com els fets d’octubre del 1934.
és l’anomenada “gimnàstica revolucionària”. En aquest sentit,
A Astúries s’organitzarà una aliança entre les forces anarquistes,
la República va viure en un constant estat d’inestabilitat en el
socialista i comunistes sota el lema de la “unión proletaria”
que la CNT actuarà de forma pendular (insurrecció-repressió-
amb un especial protagonisme dels dirigents socialistes més
solidaritat).
radicals, que aconseguirà mobilitzar a la pràctica totalitat de les
En aquest context de reforçament de la dreta política i aixecaments anarquistes, es celebraran eleccions al Congrés dels Diputats el novembre del 1933, que guanyaran les forces de centre-dreta. Les eleccions van significar un important gir polític amb la victòria dels republicans conservadors del PRR i els
conques mineres asturianes fins arribar a ocupar la ciutat capital Oviedo el 5 d’octubre. La resposta del govern no es farà esperar i ràpidament enviarà una part de l’exèrcit africanista (on es tro ba Francisco Franco) per sufocar la revolta, que no dubtarà en torturar i afusellar els principals dirigents de la revolta asturiana.
catòlics de la CEDA, fet que evidencia la derrota de Acción
A Catalunya, després de la mort de Francesc Macià, Lluís
Republicana de Manuel Azaña.
Companys (número dos d’ERC, advocat laboralista i fill d’una
Les causes d’aquest canvi polític van ser el reforçament de la dreta, l’absentisme anarquista, el vot femení (sobretot a l’Espanya rural, on la dona era més susceptible al discurs de l’Església) i a la divisió entre els republicans i els socialistes (alhora dividits en dos famílies: els moderats representats per Indalecio Prieto i els radicals encapçalats per Francisco Largo Caballero, responsable de la reforma agrària).
família benestant) és escollit nou president de la Generalitat. La seva presidència coincidirà amb un moment de crisi social i política arreu del país. De fet, Catalunya vivia una situació de tensió tant política (relacions entre la dreta de Madrid i l’esquerra de Barcelona) com social (al camp pel conflicte entre els rabassaires i els propietaris rurals, i a la ciutat per les constants mobilitzacions dels obrers anarquistes).
39
Pel que fa al camp, la Unió de Rabassaires (representant sindi-
quedarà equiparada en igualtat de condicions a l’home dins
cal dels interessos dels pagesos catalans) forçarà al Parlament de
del matrimoni.
Catalunya la redacció de la Llei de contractes de conreu l’abril
Evidentment, Catalunya està desenvolupament durant la Sego-
del 1934. L’objectiu era evitar que els rabassaires fossin expul-
na República polítiques característiques d’un Estat del benestar,
sats de les terres que treballaven i es preveia que aquests rabas-
una tercera via alternativa al feixisme i el comunisme que
saires esdevinguessin futurs propietaris mitjançant la compra de
s’estava desenvolupant als països nòrdics durant l’època
les terres. Evidentment, els propietaris rurals, aplegats al voltant
d’entreguerres.
de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, s’hi van oposar i, amb la col!laboració de la Lliga Regionalista, van presentar a Madrid un recurs davant del Tribunal de Garanties Constitucionals contra la llei aprovada al Parlament de Catalunya. El Tribunal acabarà anul!lant aquesta llei perquè considerava que el Parlament no tenia competències per legislar en matèries socials. Com a resposta, els diputats d’ERC i del PNB abandonaran el Congrés de Diputats perquè consideraven que l’anul!lació
d’aquesta
llei
atemptava
contra
l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
FRONT POPULAR (1936-1939) Arran dels fets d’octubre del 1934, el govern de centre-dreta va quedar relativament erosionat des d’un punt de vista polític. A més, la duríssima repressió exercida per l’exèrcit va despertar la simpatia de la població envers els perseguits i els presos polítics. A més, l’actuació d’aquest govern al llarg del 1937 va ser molt impopular: -
del govern anterior.
És en aquest context de tenses relacions entre Madrid i Barcelona quan es produirà la crisi del govern espanyol amb l’entrada
-
Es bloqueja l’Estatut d’Autonomia del País Basc que ja estava aprovat per referèndum el novembre del 1933.
de ministres de la CEDA en el govern de Lerroux, fet que farà saltar l’alarma entre les esquerres. En aquest sentit, el 5
Es va aprovar una llei agrària que desfeia totes les reformes
-
Es produeixen dins de l’exèrcit espanyol promocions de
d’octubre el PSOE i la UGT decreten la vaga general a Astúries
militars gens partidaris de la democràcia com la del general
i el 6 d’octubre el president Lluís Companys proclama l’Estat
Francisco Franco a cap de l’Estat Major.
català dins de la República Federal d’Espanya. La seva crida no
-
Es donaran a conèixer casos de corrupció en els quals que-
va ser seguida per ningú, però provocarà una ràpida intervenció
darà implicat el mateix Lerroux com el conegut de
del govern, que enviarà l’exèrcit. D’aquesta manera, l’exèrcit
l’estraperlo (paraula que deriva de dos cognoms, Strauss i
entrarà al Palau de la Generalitat, empresonarà el govern en la
Perl, que van inventar una ruleta trucada introduïda al casi-
seva totalitat, el condemnarà a 30 anys de presó i suspendrà
no de Sant Sebastià amb el consentiment del president).
l’Estatut d’Autonomia.
Davant d’aquesta situació, el president de la República, Niceto
Malgrat el poc temps que va durar la Generalitat, la seva obra
Alcalá Zamora, dissol les Corts i convoca noves eleccions el 16
va ser extraordinària:
de febrer del 1936. En aquestes, l’esquerra política es va presen-
-
-
A nivell econòmic, crearà serveis d’estadística per conèixer
tar unida en una coalició amb el nom de Front Popular que
les necessitats de la població i caixes de dipòsits.
reunia des dels republicans fins els comunistes. De fet,
A nivell agrícola, impulsarà la creació de cooperatives i centres d’experimentació.
-
A nivell social, crearà l’Institut Contra l’Atur Forçós i serveis d’Assistència Social.
-
dental, sobretot a França, per aturar l’avenç del feixisme. La dreta, per la seva banda, totalment dividida, va perdre les eleccions i l’única força que va tenir uns resultats acceptables va ser la CEDA de Gil Robles. Es tracta d’una autèntica bipolaritza-
ria, construirà hospitals i impulsarà campanyes de vacuna-
ció de l’opinió política espanyola.
A nivell educatiu, construirà diferents escoles i centres d’ensenyament professional i impulsarà les colònies d’estiu, el teatre, la conservació del patrimoni artístic, la construcció de biblioteques i moviments de renovació pedagògica.
-
xista que s’estava portant a terme a bona part de l’Europa Occi-
A nivell sanitari, reorganitzarà el sistema d’Atenció Primàció entre la població.
-
l’esquerra estava seguint l’estratègia del Front Popular Antifei-
A nivell legislatiu i jurídic, contribuirà a millorar la condició de la dona, ja que per primera vegada a Espanya la dona
A Catalunya, aquesta bipolarització es manifestarà en el Font d’Esquerres, articulat al voltant d’ERC i, d’altra banda, el Front Català d’Ordre, articulat al voltant de la Lliga Regionalista. Guanyen les esquerres i es formarà un nou govern Azaña, però sense la col!laboració dels socialistes a diferència del Bienni Reformista. Ben aviat, les Corts van obligar a Niceto Alcalá Zamora a dimitir perquè el consideraven responsable de l’obra 40
del Bienni Negre i els fets d’octubre del 1934. Manuel Azaña va
Aquests resultats electorals no van ser acceptats per la dreta més
esdevenir president de la República i el republicà gallec Santia-
reaccionària i ja des del mes de març comencen els contactes
go Casares Quiroga va assumir el càrrec de president del govern.
entre militars falangistes i carlins per tal de preparar un aixeca-
La obra política del nou govern s’orientarà a reprendre tota
ment militar contra la República. Es tracta d’una conspiració
l’activitat política reformista del Bienni Reformista: la reforma
político-militar que respon a causes més profundes com la resis-
agrària, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del País Basc, la
tència als canvis reformistes i a la descentralització autonòmica,
restauració del de Catalunya i l’amnistia al govern de la Gene-
que mai van acceptar, i la por a una possible revolució social tal
ralitat (fet que afavoreix a Lluís Companys perquè torna a ser
i com proposen els sindicats i l’esquerra més reaccionària.
president de la Generalitat).
41
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
és a dir, que volien salvar Espanya del perill del contagi revolucionari comunista.
La Guerra Civil (1936-1939) és el fet més rellevant i tràgic que ha marcat la història contemporània d’Espanya i de Catalunya.
Ara bé, això no era cert per tres motius: -
En aquesta guerra es van concentrar molts dels problemes que
La representació parlamentaria del Partit Comunista d’Espanya (PCE) era molt reduïda.
la societat espanyola contemporània arrossegava des del segle -
XIX. Ara bé, la insurrecció militar del 18 de juliol del 1936 va
EL PCE responia a les directrius de Moscou (aliança
ser el resultat de l’oposició dels sectors conservadors a la demo-
amb la resta de formacions d’esquerres seguint
cratització política i al reformisme social de la Segona Repúbli-
l’estratègia del Front Popular per aturar l’avenç del
ca perquè posava en perill la seva posició social i els seus in-
feixisme). -
teressos econòmics. Els militars insurrectes van plantejar un cop
Mai van existir contactes de conspiracions entre el PCE i la maçoneria.
ràpid i efectiu, però no havien previst una llarga guerra civil. D’altra banda, alguns sectors del govern republicà ja tenien
El febrer del 1936 guanyen les eleccions les esquerres agrupades
sospites de conspiracions militars abans del cop d’Estat. Tot i
al voltant del Front Popular i comença una nova etapa caracte-
això, el fracàs del cop d’Estat va dividir el país i va desencade-
ritzada per la represa de totes les reformes del Bienni Reformis-
nar l’esclat de la Guerra Civil. A tota la zona fidel a la Repúbli-
ta (reforma agrària, amnistia política, restauració de la Genera-
ca es va produir un intent d’autèntica revolució social. Però la
litat
Guerra Civil també va ser el resultat de la difícil situació eco-
d’Autonomia del País Basc i Galícia i intensificació de la políti-
nòmica europea durant la dècada del 1930 i el creixement del
ca educativa laica). Manuel Azaña serà el nou president de la
feixisme italià i el nazisme alemany. Des del principi la Guerra
República i Santiago Casares Quiroga serà el nou cap de govern.
Civil va assolir una dimensió internacional i es considera el
Tot i això, és cert que entre el febrer i el juliol del 1936 es va
primer gran enfrontament entre el feixisme i la democràcia i el
produir a Espanya un important deteriorament de l’ordre públic
preàmbul de la Segona Guerra Mundial. De fet, Espanya va
davant del qual el Front Popular no sabrà amb prou habilitat.
servir com a laboratori d’experimentació d’armament i estratè-
La incompetència del govern contribuirà a aguditzar encara
gies militars.
més la divisió política, ideològica i social. Ara bé, cap dels dos
La Guerra Civil va dividir la societat espanyola en dos bàndols
serà capaç d’evitar el progressiu deteriorament de l’ordre públic
antagònics i va fer aparèixer dos models d’Estat diferents en les
manifestat en:
dues zones en conflicte: d’una banda, una dictadura militar
i
-
l’Estatut
d’Autonomia,
aprovació
de
l’Estatut
Els conflictes laborals, tant en el camp (ocupació de
inspirada en els feixismes europeus i, d’altra banda, un règim
terres per part dels jornalers) com a la ciutat (nombro-
republicà d’esquerres on un sector dels socialistes, els comunis-
ses vagues i manifestacions).
tes i els anarquistes protagonitzarà una autèntica revolució so-
-
d’esglésies).
cial. D’aquestes dues Espanyes (alguns historiadors en parlen de tres) guanyarà la franquista, que va imposar els seus valors
Els episodis anticlericals (crema de convents i
-
La radicalització dels extrems polítics, tant de la dreta
durant gairebé 40 anys (1939-1975).
(Falange Española, les JONS i Renovación Española)
El règim republicà va intentar fer molt en poc temps i els atacs
com de l’esquerra (FAI i el sector del PSOE i la UGT
simultanis als privilegis de l’Església, l’exèrcit i els terratinents
dirigit per Francisco Largo Caballero).
van provocar la hostilitat de totes les forces polítiques conserva-
Aquesta radicalització acabarà provocant atemptats i assassi-
dores del país, que ja de bon començament van començar a
nats com el de José Calvo-Sotelo, dirigent de Renovación Es-
conspirar contra la República.
pañola, que farà que l’aixecament militar previst per finals del
Els militars insurrectes afirmaran que el seu moviment era un
juliol del 1936 s’avanci al dia 18. A més, aquesta radicalització
moviment contrarevolucionari de caràcter preventiu i que s’havien avançat a un altre d’inspiració comunista i maçònica1,
també respon a la realitat del context internacional: l’exemple soviètic, que molts voldran imitar, envers els feixismes, que molts consideraran la millor forma d’aturar l’avenç de les esquerres.
1
Maçoneria: sectes secretes que defensen l’ús de la raó, la ciència i el progrés.
42
La Segona República s’ha d’entendre com l’intent més seriós de
Tot i això, la insurrecció armada no va triomfar arreu del país i
la història contemporània espanyola per modernitzar el país
el territori espanyol va quedar dividit en dos. De fet, els rebels
(règim parlamentari i democràtic, separació entre l’Església i
van aconseguir controlar un terç del país, concretament
l’Estat, règims d’autonomia política i reforma agrària). Tot i
l’Espanya rural: Galícia, Castilla-Lleó, el nord d’Extremadura
això, els excessos revolucionaris dels anarquistes i l’oposició i
(Càceres), les Illes Balears, Navarra, l’oest d’Aragó, la Rioja,
obstaculització a les reformes dels sectors més conservadors,
alguns punts d’Andalusia, el sud del País Basc (Àlaba), les Illes
van impedir la plena consolidació del règim republicà.
Canàries i el Protectorat del Marroc. Per tant, controlaran els
Ja des de la proclamació de la República un sector de l’exèrcit li
principals centres productors de cereals. La resta del país es
va ser hostil, la Unión Militar Española (UME), una associació
mantindrà fidel a la República i controlarà les principals capi-
clandestina de militars de signe dretà i antirepublicà. Un exem-
tals de província (Madrid, Barcelona i Bilbao) i les principals
ple d’aquesta hostilitat és l’intent de cop d’Estat del general
àrees industrials del país.
Sanjurjo l’agost del 1932.Van ser precisament el general Sanjur-
L’aixecament militar només es podia estendre a la resta del país
jo a Portugal, el general Mola a Pamplona, el general Goded a
mitjançant una guerra de conquesta. La Guerra Civil Espanyola
les Illes Balears i el general Franco primer a Tenerife i després a
esclata com a conseqüència del fracàs del cop d’Estat dels mili-
Melilla, els principals militars colpistes el 18 de juliol del 1936.
tars. Aquests militars no lluitaran contra la radicalització de la
Paral!lelament, a Catalunya es produirà la formació de petits
política republicana ni contra una pretesa conspiració comunis-
partits d’esquerra amb l’esperança de crear un gran partit obrer
ta i maçònica, sinó que de bon principi quedava clar que
que reunís el proletariat català. D’una banda, el 1935 neix el
l’objectiu era desfer la democràcia i el parlamentarisme a Espa-
Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), dirigit per Joa-
nya per instaurar una dictadura militar.
quim Maurín i Andreu Nin, fruit de la fusió del Bloc Obrer i
En aquest sentit, la repressió va jugar un paper polític fonamen-
Camperol (BOC), partit d’ideologia marxista fundat a Terrassa,
tal. Evidentment, episodis de violència gratuïta van haver en
defensor de l’autodeterminació de Catalunya i dirigit per Mau-
tots dos bàndols. Ara bé, en el bàndol republicà les autoritats
rín, i Esquerra Comunista (EC), partit trotskista, antistalinista i
van denunciar aquests excessos per intentar limitar-los. En can-
dirigit per Nin. D’altra banda, el 1936 neix el Partit Socialista
vi, en el bàndol franquista aquesta repressió es va legitimar i
Unificat de Catalunya (PSUC), partit català d’ideologia comu-
legalitzar perquè tenia un important paper polític: paralitzar
nista i stalinista. Finalment, l’agost del 1936 la CNT celebrarà
amb el terror a l’enemic. Efectivament, una repressió dura, in-
un congrés on tornarà a refermar el seu radicalisme i el domini
discriminada i irracional no només provoca la por de l’enemic,
de la FAI, tot defensant l’organització col!lectiva de la propietat
sinó que també aconsegueix la col!laboració dels indecisos. Es
i la societat.
van dur a terme tortures, persecucions, execucions públiques, penes de mort sense judici previ i, en definitiva, terror.
L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL
El país quedava doncs dividit en dues zones amb uns idearis
La revolta militar comença el 17 de juliol del 1936 a Melilla, on
totalment oposats. Començava, de fet, una llarga guerra civil
el general Yagüe, cap de la Legión Española, s’aixeca en armes
que ni tan sols els mateixos militars havien previst i que anirà
contra el govern de la República. Poc després, el general Franco
acompanyada d’una brutal repressió en el bàndol insurrecte i
agafarà un avió des de Tenerife cap al Marroc per situar-se al
d’un intent de revolució social en el bàndol republicà.
capdavant de la rebel!lió. L’endemà, el 18 de juliol, el general
A nivell social, la població va quedar situada geogràficament i
Gonzalo Queipo de Llano es va alçar en armes a Sevilla i va fer
de forma forçada en un bàndol o en un altre. La població, a més
d’Andalusia una espècie de feu sota el seu control. Alhora, la
de patir episodis de violència, haurà de patir una el problema de
resta de militars colpistes (el general Sanjurjo a Portugal, el
la subsistència, que s’anirà agreujant a mesura que avanci la
general Mola a Pamplona i el general Goded a les Illes Balears)
guerra com a conseqüència dels bombardeigs i la manca de
declararan l’estat de guerra a les seves respectives àrees
subministraments de productes de primera necessitat com els
d’influença. Això significarà la suspensió de les garanties consti-
cereals. En aquest sentit, seran molt significatives les paraules
tucionals dels ciutadans i que tots ells passessin a dependre de la
d’Antonio Machado: “Españolito que vienes al mundo, te
justícia militar. A més, fins i tot en aquelles àrees on va triomfar
guarde Dios, una de las dos Españas, ha de helarte el corazón”.
l’aixecament els militars que es van mantenir fidels a la Repú blica van ser executats acusats del delicte de rebel!lió militar.
43
Paral!lelament, a Catalunya la insurrecció, localitzada bàsica-
LES FASES DE LA GUERRA CIVIL
ment a Barcelona, va fracassar fonamentalment perquè la Guàrdia Civil es va mantenir fidel a la República i també gràci-
LA LLUITA PER MADRID (JULIOL DEL 1936-
es a les actuacions de la Guàrdia d’Assalt i, sobretot, de les mi-
MARÇ DEL 1937)
lícies anarcosindicalistes de la CNT, que aconseguiran aturar l’avanç dels rebels que volien arribar al centre de la ciutat i ferse amb el control dels edificis oficials. El general Goded, que s’havia traslladat des de Mallorca fins a Barcelona per encapçalar la insurrecció a Catalunya, es va rendir davant d’aquesta situació. La rendició de Goded va desmoralitzar a la resta d’insurrectes de Catalunya i va provocar la rendició de les diferents casernes de l’exèrcit a la ciutat de Barcelona. La població civil resistent, sobretot anarquistes, aprofitarà aquesta situació per apoderar-se de les armes dels militars rebels que s’acabaven de rendir. Aproximadament 30000 fusells i metralladores aniran a parar a mans de la població civil, alhora que bona part dels edificis religiosos seran incendiats. Així, a Catalunya va fracassar el cop militar. Malgrat això, a tot el territori fidel a la República es va produir
Durant tota la guerra, les tropes insurrectes sempre portaran la iniciativa militar. El juliol del 1936 les tropes del general Franco travessen l’estret de Gibraltar mitjançant un pont aeri realitzat gràcies a l’exèrcit italià amb l’objectiu de prendre Madrid. L’agost les tropes del coronel Yagüe porten a terme grans matances i ocupen Badajoz amb l’objectiu d’obrir un enllaç amb l’exèrcit del nord del general Mola, que havia conquerit una zona que s’estenia des de Sant Sebastià fins al centre. El setem bre Franco es desvia per ocupar Toledo i posar fi al setge de l’Alcázar i l’octubre ja és a les portes de Madrid. El 29 d’octubre es decreta una mobilització general per aturar l’ocupació de Madrid sota consignes com “No passaran” i “Madrid, tomba del feixisme”. El 6 de novembre el govern republicà es trasllada a València per la por de caure en mans de l’enemic i l’autoritat queda representada per una junta presidida
un col!lapse de l’Estat republicà que es traduirà en un buit de
pel general Miaja. Madrid resisteix l’atac de l’exèrcit gràcies a
poder. Això es deu a que l’exèrcit estava dividit i la policia esta-
l’ajut de les primeres Brigades Internacionals, els tancs russos i
va totalment desbordada des del moment que un sector de la població civil es fa amb les armes. Per tant, parlem d’un Estat desarmat sense els instruments necessaris per imposar la seva voluntat i la llei. Ara bé, el govern central, l’autonòmic i el local continuaven existint i representant la legalitat, però aquest poder és fictici, ja que a l’Espanya republicana van aparèixer tota una sèrie de comitès locals i provincials que, a més de controlar les armes, aniran assumint de forma espontània el poder real i
les columnes de voluntaris catalans. Paral!lelament, a Catalunya al final del juliol del 1936 les columnes de milicians voluntaris es desplacen cap a Aragó amb la intenció de reconquerir Osca i Saragossa però només aconsegueixen contenir els subordinats i una expedició de la Generalitat comandada pel capità Bayo no aconsegueix recuperar Mallorca i proporciona un avantatge a l’aviació franquista.
encapçalaran la revolució social. És d’aquesta manera com van
Després de la derrota de Madrid, els insurrectes inicien dues
aparèixer les conegudes milícies populars, enteses com aquelles
maniobres per aïllar la capital i tallar les comunicacions amb
forces republicanes formades per voluntaris civils organitzats
València: la batalla d’El Jarama el febrer del 1937, en la que van
pels partits i sindicats d’esquerra i que faran la funció de
travessar el riu però van ser detinguts pels republicans, i la bata-
l’exèrcit. Alguns exemples de milícies són la columna Durruti
lla de Guadalajara el març del 1937, on l’Exèrcit Popular de la
(CNT-FAI), la columna Macià-Companys (ERC) o la columna
República va aconseguir la primera victòria davant les tropes
Karl Marx (PSUC). Per tant, el fracàs dels insurrectes provoca-
italianes aliades de Franco.
rà un buit de poder fruit del col!lapse de l’Estat republicà, que
D’altra banda, el febrer del 1937 les tropes de Queipo de Llano
serà ocupat per tota una sèrie de comitès locals i provincials que
van bombardejar i ocupar Màlaga i van provocar un èxode de la
afavoriran una autèntica revolució social. D’aquesta manera, a
població republicana i una reducció del territori andalús en
Catalunya ens trobarem amb una dualitat de poders: d’una
mans de la República.
banda, la Generalitat representa el poder legal però que és un poder fictici i, d’altra banda, el Comité Central de Milícies Antifeixistes (creat per la CNT el juliol del 1936) representa el poder real.
L’OCUPACIÓ DEL NORD (ABRIL-OCTUBRE DEL 1937) Franco decideix abandonar l’atac a Madrid i concentra els esfroós a la zona nord (Astúries, Cantàbria i Biscaia), fonamental pels seus recursos miners, siderúrgics i industrials, que es mantenen en mans de la República. 44
Els darrers dies de març els insurrectes comandats pel general
del riu i l’exèrcit de Franco ocupa tot el sud de Tarragona i tra-
Mola ataquen Biscaia. El 26 d’abril es produeix el bombardeig
vessa el riu Ebre. El 16 de novembre del 1938 acaba la batalla
de la ciutat basca de Gernika per part de l’aviació nazi per ordre
amb el resultat de 100000 morts com a conseqüència de la gran
de Franco, el primer bombardeig aeri sobre població civil de la
violència en els combats.
història. El 19 de juny Bilbao és ocupada gràcies a la superiori-
Franco aconsegueix ocupar Catalunya malgrat la notable resis-
tat dels insurrectes en armament i aviació.
tència de la República: Tarragona el 16 de gener, Barcelona el
El juliol la República empren l’atac de Brunete (a prop de Ma-
26 de gener i finalment Girona. Es produeix un èxode cap a
drid) i el de Belchite (a prop de Saragossa) però no pot evitar
França d’uns 470000 fugitius, el govern de la Generalitat (Lluís
que les tropes de Franco ocupin Santander l’agost i Astúries
Companys), el govern de la República (Manuel Azaña i Juan
l’octubre. Els insurrectes es fan amb una zona de gran impor-
Negrín) i el govern basc. L’1 de febrer del 1939 a la nit es cele-
tància econòmica i milers de persones fugen cap a zones en
bra al castell de Figueres l’última sessió de les Corts republica-
mans de la República.
nes.
Durant aquesta fase es produeixen els Fets de Maig del 1937 a Barcelona. L’ARRIBADA AL MEDITERRANI (NOVEMBRE DEL 1937-JUNY DEL 1938)
LA FI DE LA GUERRA (FEBRER-ABRIL DEL 1939) El febrer del 1939 l’únic territori en mans de la República és l’anomenada zona centre (Madrid, la Manxa i la regió des del
Al final del 1937 l’exèrcit republicà es dota de comandaments
nord de València fins Almeria). El president del govern Juan
professionals, integra les milícies (el govern republicà recupera
Negrín torna de França i fa un últim esforç per reorganitzar
el poder real) i les Brigades Internacionals i col!loca al capda-
l’exèrcit i defensar el territori republicà.
vant el general Vicente Rojo. L’hivern del 1937 al 1938 l’exèrcit
Al començament de març es produeix a Madrid una insurrecció
republicà afronta diverses ofensives i recupera Terol.
contra el govern republicà dirigida pel coronel Segismundo
El febrer del 1938 Franco torna a ocupar Terol i el març inicia
Casado, responsable de la defensa de la capital que havia man-
la campanya d’Aragó, es desplaça cap a Catalunya i deroga
tingut contactes per acabar la guerra mitjançant una negociació
l’Estatut d’Autonomia. El 3 d’abril els nacionals ocupen Lleida
amb Franco perquè sabia que Negrín i els comunistes eren con-
i Gandesa, després, Balaguer, Tremp Camarasa i les centrals
traris a la rendició, i aconsegueix el seu objectiu.
hidroelèctriques dels Pirineus i arriben a assolir el Mediterrani
Alguns socialistes i un sector de la UGT creen una Junta de
per Vinaròs.
Defensa per negociar amb Franco una “pau honorable” basada
El territori republicà es divideix en dues zones, una part de Ca-
en la “generositat del Caudillo”. Franco accepta una rendició
talunya queda aïllada de la resta i el govern republicà es traslla-
sense condicions, obliga els defensor de la ciutat a lliurar les
da a Barcelona.
armes i el 28 de març les seves tropes entren a Madrid sense resistència.
L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA (JULIOL DEL 1938-FEBRER DEL 1939)
Els dies posteriors l’exèrcit franquista conquereix tota la zona mediterrània (Albacete, Alacant i València) i l’1 d’abril Franco
L’exèrcit republicà rep nou armament, reorganitza les unitat,
signa a Burgos el darrer comunitat de guerra anunciant la derro-
afronta una ofensiva prop de la desembocadura riu Ebre i inten-
ta de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
ta aturar el progrés de les tropes insurrectes perquè tornar a unir la zona republicana era l’única esperança.
LA REREGUARDA REPUBLICANA
El 25 de juliol del 1938 l’exèrcit republicà travessa el riu Ebre,
Tot i que el cop d’Estat dels insurrectes va fracassar, l’intent
conquereix diverses poblacions i provoca l’inici de la batalla de
provocarà un col!lapse de l’Estat republicà i un buit de poder,
l’Ebre, un dels episodis militars més importants de la Guerra.
que va ser ocupat de forma espontània per tota una sèrie de
L’exèrcit republicà avança fins la zona de Gandesa i hi aconse-
comitès locals i provincials que, a més d’assumir el poder real,
gueix resistir durant tres mesos. Franco envia reforços (aviaci-
intentaran encapçalar una autèntica revolució social a la rere-
ons alemanya i italiana i els carlins del Terç de Requetès de
guarda republicana. Les institucions polítiques continuaven
Nostra Senyora de Montserrat) per aturar el seu avanç. A la
existint i representant la legalitat, però només tindran un poder
primeria de novembre els republicans es repleguen a l’altra riba
fictici. 45
En el cas de Catalunya, el poder real estarà en mans del Comitè
la intenció de guanyar-se el recolzament d’àmplies capes de la
Central de Milícies Antifeixistes (CCMA), controlat per la CNT,
societat.
des del juliol del 1936. Per tant, ens trobem davant d’una duali-
Malgrat això, els anarquistes sempre van considerar insuficients
tat de poders en mans del CCMA i de la Generalitat. La duali-
les mesures reformistes socialistes i defensaran que només a
tat no durarà gaire perquè dos mesos després el president de la
partir de la revolució social es podia guanyar la guerra. En can-
Generalitat Lluís Companys aconseguirà convèncer la CNT
vi, la resta de les forces polítiques republicanes opinaven tot el
perquè formés part d’un govern d’unitat presidit per Josep Tar-
contrari, és a dir, que només a partir d’una victòria militar es
radellas com a conseller primer.
podrien fer les reformes socials necessàries. Per tant, sorgeix
De qualsevol forma, des del moment que la CNT assumeix el
una dualitat de plantejaments entre guerra i revolució que pro-
poder real, controla les armes i encapçala la revolució es produ-
vocarà l’enfrontament intern del bàndol republicà provocant el
irà una onada d’atacs violents contra els insurrectes i tota aque-
seu afebliment i afavorint els nacionals.
lla persona considerada contrària a la revolució. Així, assistirem
Paral!lelament, a Catalunya, tot i que desaparegui la dualitat de
a una autèntica cacera de carlins, falangistes, monàrquics, gent
poders (CCMA i Generalitat) amb el govern d’unitat proposat
de la Lliga Republicana i la CEDA i personal eclesiàstic. Tot i
per Companys, no desapareixerà la dualitat de plantejaments.
això acompanyat d’una autèntica atmosfera d’anticlericalisme
D’aquesta forma, mentre la CNT (anarquistes) i el POUM (ex-
radical en la qual seran assassinats uns 3000 eclesiàstics, es
trema esquerra antistalinista) defensarà la revolució, el PSUC
cremaran edificis religiosos i es canviaran els topònims (per
(comunistes), ERC i la resta de formacions republicanes defen-
exemple, Sant Cugat del Vallés per Pins del Vallés).
saran que primer s’havia de guanyar la guerra perquè sense una
La revolució va començar el mateix juliol del 1936 arran de la
victòria davant dels insurrectes no s podia dur a terme cap re-
col!lectivització espontània de l’economia a la zona republicana.
forma social. A més, afirmaran que la revolució defensada per
Després dels primers dies de lluita contra els insurrectes i de fer
la CNT i el POUM estava provocant que les capes mitjanes i la
fracassar el cop d’Estat, la classe obrera quan retorna a la feina
petita burgesia atemorida passés a formar part del bàndol naci-
es trobarà que els patrons havien desaparegut o bé perquè havi-
onal. Finalment, aquests dos plantejaments s’acabaran enfron-
en estat assassinats o bé perquè havien fugit per por a la repres-
tant a la ciutat de Barcelona protagonitzant uns episodis cone-
sió. Davant d’aquesta situació, la mateixa classe obrera es farà
guts com els Fets de Maig del 1937.
càrrec de les empreses protagonitzant un autèntic moviment
Els Fets de Maig del 1937 comencen quan des de la Generalitat
col!lectivitzador caracteritzat per l’autogestió obrera i la desapa-
s’ordena l’ocupació de l’edifici de Telefònica situat a Plaça Ca-
rició de la propietat privada. El moviment s’estendrà ràpida-
talunya i controlat per la CNT, que controla les comunicacions
ment sobre el conjunt d’empreses industrials, entre oficis tradi-
amb el front. Aquest fet provocarà un enfrontament armat entre
cionalment individuals i fins i tot en el camp. Malgrat això, a
eles representats dels dos plantejaments amb el resultat de cen-
Catalunya la col!lectivització agrària va ser més un fet puntual
tenars de morts dins del mateix bàndol republicà (anarquistes i
que no comú. En altres llocs com el front d’Aragó es produiran
trotskistes contra comunistes i republicans). Els Fets de Maig
grans col!lectivitzacions forçades per anarquistes armats.
del 1937 són interpretats com una petita guerra civil dins de la
Ara bé, paral!lelament i des d’una perspectiva estatal, les suc-
Guerra Civil Espanyola. La victòria dels enfrontaments serà del
cessives derrotes militars del bàndol republicà van evidenciar la
PSUC gràcies a la intervenció de 5000 agents de la Guàrdia
necessitat de formar un govern central d’unitat, és a dir, la ne-
d’Assalt.
cessitat de retornar a l’autoritat institucional republicana i de
Com a represàlia, es va desencadenar una duríssima repressió
que el govern central recuperés el poder real. Per això serà ne-
contra el POUM, que va provocar la seva pràctica desaparició.
cessari formar un exèrcit professional al servei del govern cen-
De fet, Andreu Nin, el seu cap, morirà assassinat a Madrid a
tral que substituís les milícies populars. En aquest sentit, José
mans d’agents soviètics al servei de Stalin. La CNT perdrà bona
Giral, que havia substituït a Santiago Casares Quiroga com a
part del seu poder i influences en favor del PSUC. La Generali-
president de govern, dimiteix i és substituït per Francisco Largo
tat perdrà les competències en seguretat, reconegudes en
Caballero entre el setembre del 1936 i el maig del 1937, que
l’Estatut d’Autonomia, en favor del govern republicà. Final-
aconseguirà formar un govern d’unitat i anirà recuperant len-
ment, Largo Caballero és destituït com a president del govern
tament els poders de l’Estat a l’hora que anaven desapareixent
pel també socialista Juan Negrín, qui es mantindrà en el seu
els comitès locals i provincials. El nou govern aprovarà lleis
càrrec fins al final de la guerra i orientarà tota la seva acció polí-
clarament reformistes com la legalització de l’avortament amb
tica a enfortir l’Estat republicà i resistir militarment. 46
LA REREGUARDA INSURRECTE
LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA GUERRA CIVIL
Un cop fracassa el cop d’Estat i es converteix en una guerra, la necessitat d’un comandament únic per dirigir-la va portar als militars insurrectes (a excepció de Sanjurjo) a proclamar Francisco Franco cap de l’Estat i Generalíssim l’octubre del 1936.
Tots dos bàndols van recórrer a l’ajut exterior. Els rebels van comptar des del principi amb el suport d’Itàlia, Alemanya i Portugal i, a més, amb la neutralitat dels Estats Units i Angla-
Tot i que dins del bàndol rebel ningú discutirà l’hegemonia de
terra. Pel que fa a França, el govern de Léon Blum (Front Popu-
Franco militarment, en el terreny polític hi havia diferències
lar) estarà dividit i, tot i que al principi va col !laborar amb els
molt difícils de conciliar:
republicans espanyols, poc després van tancar la frontera piri-
-
Falange Española y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista: caràcter totalitari, feixista i antimonàrquic.
-
Comunión Tradicionalista: carlins, monàrquics i amb un pretendent.
-
Monàrquics alfonsins i representants de la CEDA i Renovación Española: defensen el retorn d’Alfons XIII.
Davant les tensions derivades d’aquestes diferències, el 19 d’abril del 1937 Franco decideix promulgar un decret d’unificació segons el qual es creava un partit únic a l’estil feixista, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), en el qual s’integraran totes aquelles formacions polítiques que van recolzar la insurrecció i que amb el temps es va conèixer com el Movimiento Nacional. D’aquesta manera, Franco aconsegueix reunir tot el poder a les seves mans: era el cap de l’exèrcit, de
nenca. Això va afavorir la creació del conegut Comitè Europeu de la No Intervenció, una institució internacional encarregada de vigilar que cap país ajudés a cap dels dos bàndols enfrontats a la Guerra Civil Espanyola, però que fracassarà perquè ni Itàlia ni Alemanya van fer-ne cas. Els únics països que van ajudar a la República van ser la Unió Soviètica (va proporcionar assessorament militar i molt armament a canvi d’una part de l’or del Banc d’Espanya) i el Mèxic post-revolucionari (va proporcionar suport testimonial). També cal destacar el suport que van proporcionar les Brigades Internacionals, unitats militars formades per voluntaris civils, estrangers i idealistes però sense cap formació militar que van venir a Espanya per lluitar al costat de la República. Es calcula que van arribar 40000 persones d’Europa i Amèrica, de les quals el 60% era d’ideologia comunista i de les quals un terç va morir. CONCLUSIONS DE LA GUERRA CIVIL
l’Estat i del govern. També quedaven establertes les bases ideològiques del que més tard seria el règim franquista: -
El pensament falangista (base doctrinal del franquisme).
-
La tradició i la espiritualitat catòlica dels carlins.
-
El conservadorisme dels monàrquics.
L’explicació dels motius que van provocar l’esclat de la Guerra Civil no és una tasca fàcil. De fet, per analitzar les causes se’n diferencien dos tipus: les remotes (de llarga durada) i les properes (de curta durada). Les causes remotes són: -
ral-Burgesa
A tot això s’ha d’afegir el suport incondicional de l’Església
per
cultura democràtica que es va traduir en el frau electo-
autèntica croada cristiana que havia de salvar Espanya dels
ral (caciquisme) i la persecució i marginació de tota
perills que amenaçaven la seva espiritualitat i catolicitat. De fet,
una sèrie de moviments socials emergents (naciona-
els bisbes espanyols, dirigits pel cardenal Isidre Gomà, van sig-
cesc Vidal i Barraquer.
caracteritzada
país mitjançant pronunciamientos i per una manca de
que l’aixecament i la guerra s’havien d’interpretar com una
bisbe de Vitòria, Mateo Múgica, i el bisbe de Tarragona, Fran-
Espanya,
desmesurada intervenció de l’exèrcit en la política del
dels insurrectes, sinó que fins i tot els justificarà argumentant
l’aixecament militar; només dos bisbes es van negar a signar: el
a
l’enfrontament civil (les tres Guerres Carlines), per la
espanyola, que mai va condemnar ni l’actuació ni els excessos
nar una carta col!lectiva en la que donaven la seva benedicció a
La manera com es va desenvolupar la Revolució Libe-
lismes perifèrics, republicanisme i obrerisme). -
L’actitud i mentalitat de l’exèrcit espanyol, força conservadora i reaccionària, sobretot a partir del desastre del 1898 i la pèrdua de les darreres colònies, que veurà amb recel qualsevol manifestació nacionalista que no fos l’espanyolista. De fet, un dels objectius de l’aixecament del juliol del 1936 serà derogar els Estatuts d’Autonomia. 47
-
El retard en al modernització ideològica i econòmica
de l’administració republicana i un clar exemple és
del país, ja que la Revolució Industrial arribarà tard i
Lluís Companys.
es desenvoluparà de forma desigual perquè només ar-
rant la immediata postguerra, per tal de combatre tot
serà un sector social numèricament feble que tindrà
tipus de resistència. -
gim republicà per un règim militar i dictatorial inspirat
una economia agrària caracteritzada pel retard tecno-
en els feixismes europeus. -
La supressió de les llibertats bàsiques i els drets fona-
historiadors i historiadores, una de les raons de la
mentals de les persones (ni llibertat d’expressió ni
Guerra Civil van ser la injustícia, la tensió i la radica-
d’associació, entre d’altres) i l’establiment d’una estric-
lització socials que es van viure al camp i a la ciutat.
ta censura.
Les dues ideologies internacionalment hegemòniques
-
La derogació dels diferents Estatuts d’Autonomia.
(feixisme i bolxevisme) i la Revolució Russa, ja que va
-
L’intent d’uniformització o homogeneïtzació lingüís-
ser una revolució que va omplir d’esperança als sector
tica i cultural del país, és a dir, la repressió a qualsevol
socials més desfavorits i, convençuts de la possibilitat
manifestació cultural que no fos espanyola.
de formar a Espanya un govern proletari i camperol
-
La divisió de la societat espanyola entre vencedors i
però que ignoraven el caràcter totalitari i repressiu de
vençuts, la qual cosa va fomentar l’odi i l’esperit de
l’stalinisme.
revenja entre els ciutadans i ciutadanes d’un mateix poble.
Les causes properes són: La incapacitat de la societat espanyola per resoldre els conflictes derivats de les reformes republicanes (reforma agrària, Estat i ensenyament laics i Estatuts d’Autonomia) i la incapacitat de la classe política per conduir aquestes transformacions. De fet, unes formacions polítiques van reaccionar seguint l’exemple feixista, unes altres van defensar la revolució i les últimes van aplicar unes reformes democràtiques jutjades per uns com insuficients (anarquistes) i per altres com excessives (dreta conservadora). -
La supressió de la democràcia i la substitució del rè-
alisme i l’anarquisme. A la resta del país predominarà lògic i el desigual repartiment de la terra. Per molts
-
Els afusellaments sistemàtics i constants, sobretot du-
relarà a Catalunya i el País Basc. Per tant, la burgesia davant un potent moviment obrer influenciat pel soci-
-
-
La intencionalitat, és a dir, la voluntat de iniciar un conflicte per part d’aquells sectors que ho podien fer. En aquest sentit, la causa final de l’esclat de la Guerra va ser la voluntat dels militars que la van iniciar i no
-
L’aïllament internacional d’Espanya.
-
La misèria de milers de famílies espanyoles com a conseqüència
de
l’estancament
industrial,
l’endarreriment agrari, la depressió econòmica i la mateixa actuació política del règim, que va voler assolir l’autosuficiència econòmica o autarquia i que va provocar en bona part la subalimentació, la misèria, la manca d’higiene, la difusió de malalties com la tuberculosi, l’estraperlo i el mercat negre. En aquest sentit, l’Estat franquista controlarà els salaris, que perdran capacitat adquisitiva davant del progressiu encariment dels productes necessitats. Les cartillas de razonamiento hauran de garantir uns aliments mínims per la població.
van voler atendre a cap tipus de diàleg ni negociació. Les principals conseqüències de la Guerra Civil van ser: -
L’exili de milers d’espanyols i espanyoles, que van fugir per por a la repressió que els vencedors exercien sobre els vençuts per haver recolzat o no la causa republicana. Les xifres d’exiliats oscil!len entre els 350000 i els 500000, que moltes vegades van marxar a peu a través de la frontera.
-
Els judicis sumaríssims, de caràcter militar, molt ràpids, sense garanties per l’acusat i que generalment comportaven la pena de mort. S’aplicaven a totes aquelles persones que havien exercit algun càrrec dins
48
EL FRANQUISME (1 D’OCTUBRE DEL 1936-20 DE NOVEMBRE DEL 1975) NATURALESA I SUPORTS DEL FRANQUISME
Les principals característiques d’un Estat totalitari són:
El règim franquista va ser fonamentalment la dictadura personal
-
La subordinació de tothom a un líder o cabdill.
del general Francisco Franco Bahamonte, natural del Ferrol,
-
La repressió total i absoluta de tots aquells sectors socials considerats contraris al règim.
militar africanista, defensor d’un nacionalisme espanyolista de caràcter agressiu i excloent envers les minories nacionals de la
-
La negació de les llibertats bàsiques, tant individuals com col!lectives.
resta de l’Estat, és a dir, de la unitat nacional total i absoluta, catòlic i que arribarà a identificar-se com un personatge provi-
-
L’arbitrarietat jurídica.
dencial escollit per Déu per salvar Espanya dels perills que
-
L’organització de grans concentracions de multituds i
l’amenaçaven. Per tant, catolicisme i pàtria són els seus principis.
simpatitzants acompanyades de símbols i senyals ex-
A més, Franco farà una interpretació heroica de la història
terns que demostren el seu suport al règim (salutacions
d’Espanya segons la qual aquesta tenia un destí imperial. En
mans enlaire o crits adreçats al cabdill).
aquest sentit, els models del passat que calia imitar eren l’època
Ara bé, el franquisme presentarà algunes característiques especí-
dels Reis Catòlics, la conquesta i colonització d’Amèrica i
fiques que el diferenciaran del feixisme italià i el nazisme ale-
l’Imperi dels Habsburg. Calia recuperar aquest passat gloriós tal i
many:
com defensaven Mussolini a Itàlia (Imperi Romà) i Hitler a -
Alemanya (Sacre Imperi Romanogermànic). Paral!lelament,
Franco
considerava
que
El Franquisme no tindrà un partit únic tan cohesionat com el Partit Nacional Feixista Italià (PNFI) ni com el
l’enfonsament
Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
d’Espanya havia estat provocat per la influència de les idees de la
(Partit Nazi), ja que FET y de las JONS neix de la fu-
Il!lustració i el liberalisme. De fet, segons Franco, els enemics
sió de falangistes, carlins i monàrquics alfonsins.
que encara estaven conspirant contra Espanya eren, a més dels liberals i els maçons, els anarquistes, els socialistes i els comunis-
-
ons doctrinals i burocràtiques va ser molt més impor-
tes. Així, valorava d’una forma molt negativa la democràcia, la
tant a Espanya que a Itàlia i Alemanya.
separació de poders i la revolució liberal. En canvi, defensarà els valors de la unitat, l’autoritat i la jerarquia, tres principis bàsics de l’estament militar. Les principals característiques del règim franquista són:
La influència de l’exèrcit i l’Església en les formulaci-
-
El franquisme ni formularà ni practicarà els principis racistes i xenòfobs del feixisme i del nazisme.
Entre els suports del règim franquisme van destacar l’exèrcit, l’Església i la dreta més conservadora (falangistes i tradicionalis-
-
La dictadura unipersonal de Francisco Franco.
tes o carlins). Cap d’aquests grups va tenir la força suficient per
-
L’unipartidisme fruit de la repressió de qualsevol tipus
imposar-se a la resta i fins i tot es produiran discrepàncies entre
de pluralisme polític.
ells. Franco va saber com superar aquestes diferències mitjançant
La imposició permanent d’una divisió entre vencedors i
el repartiment de càrrecs polítics entre ells.
vençuts.
Pel que fa a l’exèrcit, va ser el suport més compromès, decidir i
-
En aquest sentit, el règim franquista, inspirat en el model feixista
fidel del règim franquista i va constituir el poder dissuasiu, sobre-
italià, aspirarà a crear un nou tipus d’Estat antidemocràtic i tota-
tot si tenim en compte el paper que va jugar la jurisdicció militar
litari. El totalitarisme s’ha d’entendre com un règim polític ca-
pel que fa a la repressió de l’oposició (judicis sumaríssims). En
racteritzat per l’absència d’una divisió de poders, que es troben
aquest sentit, ministres, governadors civils i alts càrrecs de la
concentrats en una única persona o un únic partit. En un Estat
burocràcia franquista franqu ista van ser militars. milit ars.
totalitari, l’Estat ho és i ho justifica tot, és la suprema raó
Pel que fa a l’Església, la jerarquia eclesiàstica i bona part del
d’existència de la població, que en comptes de tenir drets i lliber-
clergat van constituir el poder legitimador, sobretot si tenim en
tats, només té deures i obligacions envers l’Estat: “Todo por
compte que va justificar el cop d’Estat i la guerra com una autèn-
España”.
tica corada cristiana davant de l’opinió pública nacional i internacional. Evidentment, d’aquest suport l’Església obtindrà importants concessions i privilegis, sobretot arran de la signatura de Concordat amb el Vaticà el 1953. En aquest sentit, es produirà: 49
-
-
-
La presència de l’Església en les més altes institucions
Finalment, cal a afegir com a importants suports del règim el
del règim.
dels terratinents, industrials, empresaris, financers, petits i mit-
La confessionalitat de l’Estat i el catolicisme com a
jans propietaris rurals i classes mitjanes urbanes de les àrees ru-
única religió reconeguda.
rals.
La derogació de totes les lleis laiques republicanes (matrimoni civil, divorci i avortament).
-
L’obligatorietat de complir les festivitats del calendari religiós.
-
El pagament mensual per part de l’Estat dels capellans i dels bisbes, és a dir, el manteniment de l’Església per part de l’Estat.
-
L’obligatorietat de l’ensenyament religiós tant a l’escola pública com a l’escola privada i a nivell univer-
PROCÉS D’INSTITUCIONALITZACIÓ DEL FRANQUISME El règim franquista, pel que fa al seu procés d’institucionalització, passarà per tres fases polítiques ben diferenciades: 1.
Fase totalitària (1939-1959).
2.
Fase tecnocràtica (1959-1969).
3.
Fase de descomposició (1969-1975).
FASE TOTALITÀRIA (1939-1959)
sitari. Evidentment, els avantatges amb què va comptar l’Església van ser indiscutibles. Malgrat això, alguns sectors de l’Església catòlica, el clergat de base, va començar a distanciar-se del règim, sobretot arran del Concili Vaticà celebrat entre el 1962 i el 1965,
Fase caracteritzada per la depressió i l’estancament econòmics, la involució ideològica i la duresa de l’aparell repressiu del règim. És una fase que s’acostuma a subdividir en tres subfases marcades pel context internacional:
per acostar-se a aquells sectors de la societat espanyola que re-
1.
Fase de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
clamaven un canvi democràtic i una millora de les seves condi-
2.
Fase d’aïllament internacional (1945-1950).
cions de vida i laborals. Va ser l’anomenat catolicisme social,
3.
Fase de la Guerra Freda (1950-1959).
contraposat al nacionalcatolicisme i característic d’organitzacions com la JOC (Joves Obrers Catòlics) i la HOAC (Herman-
Fase de la Segona Guerra Mun dial (1939-1945)
dad Obrera de Acción Católica). En aquest sentit, cal destacar
Quan esclata la Segona Guerra Mundial Espanya, després de
figures com la del bisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barra-
tres anys de Guerra Civil, arruïnada i destrossada, es declara
quer, o la de l’abat de Montserrat, Aureli Escarré, símbols de la
neutral malgrat la reunió que es va produir entre Franco i Hitler
oposició de l’Església catòlica contra el caràcter autoritari del
a Hendaia, on s’estava negociant l’entrada d’Espanya en el con-
Franquisme i que van haver d’exiliar-se.
flicte. Ara bé, davant dels èxits militars alemanys (Polònia, Di-
Pel que fa a la dreta més conservadora, els falangistes i els tradi-
namarca, Noruega, Luxemburg, Bèlgica, Holanda...), Espanya
cionalistes fonamentalment van ser els pilars ideològics del règim
es declara no bel!ligerant, és a dir, que, sense participar directa-
i van constituir el poder organitzador social i sindical del Fran-
ment en el conflicte, no amaga la seva simpatia envers les Potèn-
quisme. Els falangistes van ser els encarregats de les funcions de
cies de l’Eix (Itàlia i Alemanya). Aquesta simpatia es traduirà en
propaganda i d’organitzar el sindicat únic o vertical: la Organi-
l’enviament a Alemanya de matèries primeres, com minerals per
zación Sindical Española (OSE), anteriorment coneguda com a
la fabricació d’armament, i de la División Azul, un cos de 18000
Central Nacional-Sindicalista (CNS). Un sindicat vertical és
“voluntaris” que van anar a lluitar al costat d’Alemanya entre el
aquella organització sindical que de forma jeràrquica agrupa a
1941 i el 1943 contra la URSS en l’Operació Barbarroja. Ara bé,
empresaris i treballadors dins d’una mateixa estructura. Per tant,
després de les primeres derrotes d’Alemanya, Espanya es torna a
més que un instrument de defensa dels drets de la classe obrera,
declarar neutral.
és un instrument de control sobre la classe obrera en mans dels
A nivell intern, el règim franquista es va dotar de dues noves
patrons. Falange Española també s’encarregarà del Movimiento
institucions: les Corts i el Fuero de los Españoles. Les Corts es
Nacional, que l’any 1958 va substituir el partit únic FET y de las
van reunir per primera vegada el 17 de març del 1943 i estan
JONS. A més, també es farà càrrec dels Ministeris d’Habitatge,
formades per 424 procuradors, el nom que rebia durant el Fran-
Treball i Agricultura. Els carlins, amb menys pes polític, ocupa-
quisme el diputat a Corts, dels quals la meitat estaven escollits
ran gairebé sempre la presidència de les Corts i el Ministeri de
per Franco i l’altra meitat per les jerarquies més properes al dic-
Justícia.
tador. Per tant, no era un parlament democràtic, sinó una reunió de gent compromesa amb el règim sense cap poder efectiu, ja 50
que Franco es reservava la potestat d’elaborar i aprovar les lleis. El Fuero de los Españoles es crea el 17 de juliol del 1945 i s’ha
Fase de la Guerra Freda (1950-1959)
d’entendre com una espècie de declaració de drets i deures dels
En aquest context de tensió permanent entre la URSS i els Estats
espanyols. Els drets, com el de reunió o el d’expressió, mai es
Units es va donar un valor importantíssim a Espanya a nivell
podien fer servir per qüestionar la unitat nacional, social i espiri-
polític, pel seu anticomunisme, i a nivell geogràfic, per la seva
tual d’Espanya, i en qualsevol moment podien quedar suspesos.
estratègica posició que li proporcionava un importantíssim valor
Fase d’aïllament internacional (1945-1950)
militar: -
El 1949 es crea l’Organització del Tractat de l’Atlàntic
La derrota de les potències feixistes a la Segona Guerra Mundial
Nord (OTAN) i la banca nord-americana concedirà un
van significar l’aïllament internacional d’Espanya en la seva
petit préstec al règim franquista.
totalitat. De fet, les potències vencedores (França, Estats Units,
-
Anglaterra i la URSS) van considerar Espanya el darrer reducte
nya i el 1951 tornen els ambaixadors al país.
del règim feixista a Europa. En aquest sentit, el 1946 la Organització de les Nacions Unides (ONU), acabada de crear, no va
-
gons el qual es crearan a Espanya les primeres bases
amb Espanya. Poc després i per recomanació de la mateixa
militars nord-americanes a canvi d’unes ajudes econò-
ONU, tots els seus països membres van retirar els seus ambaixa-
miques ridícules comparades amb les que estaven re-
dors a Espanya. L’únic país al món que va mantenir el seu am-
bent la resta de països de l’Europa occidental pel Pla
baixador va ser Argentina. Davant d’aquesta situació, el règim
Marshall. El mateix any també es signa el Concordat
franquista va desenvolupar una discreta evolució política, més
amb el Vaticà. Per tant, a partir d’aquesta data el règim
aparent que real, cap a formes menys totalitàries per tal de millo-
franquista quedarà reconegut internacionalment per la
rar la seva imatge exterior:
d’occident i per la màxima autoritat espiritual del cato-
Espanya era un regne sense rei però que facultava a
licisme.
considerés oportú.
-
màxima autoritat política, econòmica i militar
L’aprovació de la Ley de Sucesión el 1947, per la qual Franco a designar el seu successor a títol de rei quan ho
-
El 1953 Espanya signa un tractat de cooperació politicomilitar amb els Estats Units, el Pacte de Madrid, se-
admetre el règim franquista i França va tancar la seva frontera
-
El 1950 l’ONU anul!la l’aïllament diplomàtic a Espa-
-
El 1955 Espanya serà admesa en la ONU.
-
El 1957 es signarà el conegut Tractat de Roma, l’acte
La substitució dels falangistes al govern per represen-
fundacional de la Comunitat Econòmica Europea
tats del nacionalcatolicisme, sobretot en el Ministeri
(CEE) de l’Europa dels sis (Itàlia, França, Alemanya i
d’Afers Exteriors, com el ministre Martín Artajo.
el Benelux), l’antecedent a l’actual Unió Europea (UE),
Eliminació de l’obligatorietat de saludar mans enlaire.
de la qual Espanya va ser exclosa. Per tant, aquest reconeixement no serà total i absolut.
A nivell intern, el règim es dotarà de dues noves institucions: el Consell de Regència i el Consell del Regne. El Consell de Re-
A nivell intern, el 1958 s’aprovarà la coneguda Ley Fundamental
gència era la institució encarregada de substituir a Franco en cas
de los Principios del Movimiento Nacional, que tothom que
que el general morís sense haver designat el seu successor. El
volia accedir a un càrrec públic havia de jurar i que mantenia en
Consell del Regne era la institució encarregada d’escollir junta-
vigor bona part dels principis falangistes. A partir d’aquest mo-
ment amb el Consell de Regència el successor de Franco si
ment FET y de las JONS passarà a anomenar-se Movimiento
aquest moria sense haver designat el seu successor. En aquest
Nacional.
sentit, serà molt significatiu que des del 1948 el mateix Franco es faci càrrec de l’educació del nét d’Alfons XIII, Joan Carles, ac-
FASE TECNOCRÀTICA (1959-1969)
tual rei d’Espanya.
La fase tecnocràtica es caracteritza per la incorporació en els governs franquistes dels coneguts tecnòcrates, persones formades econòmicament i la majoria tècnics i representants de l’Opus Dei, que ja des del 1957 començarà a incorporar-se al govern franquista.
51
En aquesta etapa es produirà una modernització accelerada de
tants del govern franquista. En aquest sentit, el Procés
l’economia i de la societat espanyoles. Ara bé, el conegut com
de Burgos contra militants d’ETA el 1970 i l’atemptat
“milagro español” no vindrà acompanyat de canvis significatius
contra el president del govern Luís Carrero Blanco el
en el sistema polític franquista, tot i que s’ha d’assenyalar:
1973 van ser els fets més importants dels darrers anys
-
El 1966 s’aprova la Ley de Prensa, elaborada pel minis-
del Franquisme. De fet, tindran un ressò internacional i
tre d’Informació i Turisme Manuel Fraga que per pri-
una gran repercussió interna, ja que Carrero Blanco era
mer cop permetia una relativa llibertat d’expressió, tot i
l’encarregat de garantir la continuïtat del règim un cop mort el dictador.
que sota el control de la censura oficial. -
-
El desembre del 1966 s’aprova la Ley Orgánica del Es-
-
Les tensions polítiques entre les dos grans famílies del
tado, entesa com una mena de Constitució franquista
franquisme
amb la qual es podia assegurar la continuïtat del règim
búnker), que defensaven la continuïtat del règim un cop
després de la mort del dictador. Amb aquesta llei es
mort el dictador, i els aperturistes, que defensaven
mantenia la forma de l’Estat com a regne, es mantenia
l’inici d’un procés polític que afavorís l’establiment
la fidelitat als principis del Movimiento Nacional i per
d’un règim democràtic limitat a Espanya i on trobem
primer cop es diferenciaven les funcions del cap de
figures com Manuel Fraga i Adolfo Suárez. Aquesta si-
l’Estat i del cap del govern.
tuació es traduirà en una autèntica paràlisi política en-
El 1969 Franco, davant del seu deteriorament físic, va designar com a successor seu el príncep Joan Carles, qui va acceptar el càrrec davant de les Corts franquistes el 23 de juliol del 1969.
FASE DE DESCOMPOSICIÓ (1969-1975)
d’aleshores:
els
immobilistes
(sector
tre el 1969 i el 1973, la data de la mort de Carrero Blanco. Els dos darrers anys de la dictadura el règim va ser conduit per un home de l’entorn de Franco, Carlos Arias Navarro. La seva actuació política es caracteritzarà per la impotència i l’enduriment de la repressió. De fet, el setembre del 1975 s’executaran cinc penes a mort contra militants del FRAP i d’ETA, condemnats
Els primers símptomes de la descomposició de la dictadura fran-
en un judici sumaríssim que provocarà una autèntica
quista es van començar a evidenciar el 1969 en:
onada de protesta a l’Europa occidental.
-
-
-
-
El deteriorament físic de Franco, qui cada vegada més delegarà més funcions al seu home de confiança i pre-
FORMES DE REPRESSIÓ DEL FRANQUISME
sident de govern, l’almirall Luís Carrero Blanco.
El règim franquista es va caracteritzar pel seu caràcter repressiu,
El distanciament de determinats sectors de l’Església,
que s’exercirà contra els moviments democràtics i d’esquerres,
com el del catolicisme social (clergat de base proper als
contra tots els valors que havia representat la Segona República
barris obrers característic d’organitzacions com la JOC
Espanyola i contra qualsevol manifestació nacionalista (política,
i la HOAC).
lingüística i cultural) de Catalunya i les altres nacionalitats histò-
L’augment de la capacitat mobilitzadora de l’oposició
riques de l’Estat espanyol. La repressió serà considerada legítima,
antifranquista. En aquest sentit, partits obrers clandes-
ja que era una forma d’administrar la victòria sobre els vençuts
tins, el moviment obrer i associacions ciutadanes inten-
sense deixar cap mena d’esperança per a la reconciliació, i es
sificaran les seves activitats conta el règim tot defensant
voldrà identificar com un càstig diví.
la democratització del país i una millora de les condici-
La repressió contra els moviments democràtics i d’esquerres es
ons de vida generals.
va articular en un primer moment mitjançant dues lleis: la Ley
Els atemptats terroristes d’organitzacions com el Frente
de Responsabilidades Políticas del 1939 i la Ley de Represión de
Revolucionario Antifascista y Patriótico (FRAP) i
la Masonería y el Comunismo del 1940, a partir de les quals tots
Euskadi ta Askatasuna (ETA). El FRAP va ser una or-
els delictes polítics estaran sotmesos a la jurisdicció militar.
ganització clandestina terrorista d’esquema esquerra.
Aquestes lleis tindran un caràcter retroactiu, és a dir, que no es
ETA va ser una organització que neix el 1959 fruit
jutjaran delictes a partir de la seva aprovació, sinó també delictes
d’una escissió de les Joventuts del PNB, tot defensant
que s’havien produït amb anterioritat. D’altra banda, el 1963 es
la independència del País Basc com a reacció al centra-
crearà el Tribunal de Orden Público (TOP), de caràcter civil i
lisme i el caràcter repressiu del règim franquista. El
creat per jutjar els delictes polítics, tot i que el terrorisme conti-
1969 comença la seva lluita armada contra represen-
nuarà sota la jurisdicció militar. En aquest sentit, un dels judicis 52
més coneguts del TOP va ser el Procés 1001 del 1973 contra
Amb tot, cal assenyalar l’actitud personal de molts catalans i
dirigents de les aleshores Comissions Obreres (CCOO), vincula-
catalanes que mai van renunciar a l’ús de la seva llengua i que
des a l’il!legalitzat Partit Comunista.
des de la clandestinitat van impulsar activitats com ara la publi-
La repressió social i dels valors culturals es va centrar en el món
cació de llibres en català. De fet, fins el 1966, amb la Ley de
administratiu, cultural i docent mitjançant les conegudes depu-
Prensa, no es va obrir la possibilitat legal de publicar llibres i
racions o neteges internes. En aquest sentit, només a Catalunya
revistes en català, tot i que sota la vigilància de la censura oficial
25000 empleats públics van ser acomiadats sense saber per què, a
i el pagament de multes.
l’hora que centenars de professor i professores van ser traslladats o expulsats de Catalunya i substituïts per professors i professores d’origen castellà. Culturalment, s’imposarà la censura i la propa-
OPOSICIÓ ANTIFRANQUISTA DÈCADA DEL 1940
ganda dels valors dels vencedors de la guerra mitjançant la premsa, els mitjans de comunicació, la literatura i els llibres de
Des del mateix moment de la victòria dels nacionals el 1939 i
text, en els quals s’exaltarà la figura de Franco, es manipularà la
malgrat la repressió desencadenada per aquests, es van constituir
història i es propagaran els idearis més conservadors. Respecte la
moviments de resistència i oposició a la dictadura franquista,
dona, es derogaven tots els avenços republicans i la seva funció
tant a l’interior del país com a l’exili. A Espanya, els fronts de
quedava reduïda a les tasques de la llar, la cura de la família i a
lluita antifranquista van ser fonamentalment tres: el moviment
l’Església.
obrer, els monàrquics i els guerrillers o maquis.
Pel que fa a Catalunya i la resta de les anomenades nacionalitats
Pel que fa al moviment obrer, l’activitat clandestina dels petits
històriques, el règim franquista va reprimir qualsevol manifesta-
grups vinculats al PCE, el PSOE i la CNT mai no es va inter-
ció nacionalista política, lingüística o cultural, imposant per la
rompre, tal i com ho demostren els constants empresonaments i
força a tot el territori un nacionalisme espanyolista unitari. En
afusellaments dels seus militars. Ara bé, la seva activitat durant
aquest sentit, qualsevol manifestació que atemptés contra aques-
la dècada del 1940 va ser mínima com a conseqüència de la du-
ta unitat s’havia d’eliminar.
ríssima repressió desencadenada pel règim. Tan sols s’han
Per això s’afirma que Catalunya va perdre la Guerra Civil, ja que tot i que diferents sectors socials catalans van col!laborar i accep-
d’assenyalar els intents de vaga a Catalunya i el País Basc el 1945 i el 1947, respectivament.
tar el règim franquista, la societat catalana en el seu conjunt, a
Pel que fa als monàrquics, que veuran reduïdes les seves espe-
més de patir la repressió política i social comuna a tot l’Estat
rances de restaurar la monarquia a Espanya, amb el suport de la
espanyol, va patir la repressió de tots els seus senyals específics
noblesa, l’alta burgesia i un sector de les forces armades, sobretot
d’identitat catalana:
els comandaments, van enviar a Franco una carta col!lectiva on
-
Es deroga l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’abril del 1938.
demanaven que restaurés la institució monàrquica a Espanya. Paral!lelament, el compte de Barcelona Joan de Borbó, fill d’Alfons XIII i pare de Joan Carles, va fer públic el 1945 a Lau-
-
Es prohibirà i perseguirà l’ús públic del català.
-
Es prohibirà la senyera i les sardanes.
restaurés la monarquia a Espanya personificada en la seva figura.
-
Es canviaran els noms dels carrers i la toponímia.
Franco va rebutjar les dues cartes afavorit pel context internaci-
-
Es confiscaran els béns de moltes institucions i associa-
onal i la situació interna del país, caracteritzada per la feblesa de
cions catalanes.
l’oposició.
Es perseguirà a gent de la Lliga Regionalista que havia
Pel que fa als maquis, es van configurar en dos grups diferenciats.
ajudat a Franco durant la Guerra Civil per la seva cata-
D’una banda, aquell grup format per ex combatents que encara
lanitat (per exemple, Francesc Cambó).
subsistien escampats per les muntanyes des de l’acabament de la
-
sana (Suïssa) un manifest on exigirà a Franco que es marxés i
Potser l’exemple més dur d’aquesta repressió franquista contra
Guerra Civil Espanyola, que no la donaven per perduda, i que
Catalunya va ser l’afusellament del president de la Generalitat
estaven esperant el moment idoni per actuar contra el règim, que
Lluís Companys el 15 d’octubre del 1940. Va ser detingut per la
vindria donat per una hipotètica intervenció estrangera. En
policia política alemanya a França després de l’ocupació nazi i
aquest sentit, els maquis van ser molt importants a Lleó, Astúries,
va ser lliurat a les autoritats franquistes, que després d’un judici
els Pirineus i Manresa. D’altra banda, aquelles unitats que havi-
sumaríssim el va condemnar a mort acusat del delicte de re-
en lluitat victoriosament contra els alemanys a França (Resistèn-
bel!lió militar.
cia francesa) i que intentaran traslladar aquesta experiència a 53
Espanya. En aquest sentit, una de les seves accions més especta-
fos efectiu. La premsa estrangera es farà ressò d’aquests fets al-
culars va ser l’intent d’ocupació de la Vall d’Aran, que fracassarà
hora que la premsa clandestina escamparà la notícia per la Pe-
a causa de la manca de coordinació entre els grups guerrillers, la
nínsula. Per primera vegada les autoritats franquistes havien
repressió desencadenada per les autoritats franquistes, l’escàs
estat vençudes.
ressò en el s mitjans de comunicació (censura) i a causa del re-
A la resta del país també es produiran altres manifestacions, però
cord de la Guerra que aquesta acció va provocar entre la pobla-
cap tindrà cap importància com la que va tenir la vaga de tram-
ció civil.
vies de Barcelona del 1951. De fet, fins el 1956 no es tornarà a
DÈCADA DEL 1950
produir una mobilització important, aquesta vegada protagonitzada per joves estudiants universitaris. I és que la universitat
Al llarg de la dècada del 1950 la oposició antifranquista a
espanyola estava aleshores controlada pel Sindicat Espanyol
l’interior del país patirà tres canvis importants:
Universitari (SEU), de tarannà falangista. Ara bé, a la dècada del
-
La renúncia a la lluita armada (de fet, el 1948 el PCE ja hi va renunciar públicament).
-
El canvi generacional del seus membres.
-
L’impuls que rebrà l’oposició antifranquista en les universitats i els sindicats verticals.
1950 apareixerà a les facultats espanyoles un nou grup d’estudiants que no havien viscut en primera persona la Guerra Civil i que defensaran una representació més democràtica dels estudiants universitaris. És a dir, volien que els seus delegats fossin escollits democràticament i no estiguessin delegats pel SEU. A partir del gener del 1956 es produiran mobilitzacions a
I és que al llarg de la dècada del 1950 va aparèixer una conflicti-
Madrid davant del Ministeri d’Educació. Al febrer continuen
vitat social de caràcter irregular però molt important si la compa-
aquestes mobilitzacions i paral!lelament s’organitzarà una mani-
rem amb la dècada anterior. Es tracta d’una conflictivitat no
festació falangista que acabarà coincidint amb la dels joves estu-
directament política però si amb unes connotacions polítiques
diants universitaris. Totes dues manifestacions coincidiran al
clares, protagonitzada per joves, estudiants universitaris i obrers.
carrer, es produirà un enfrontament i un jove falangista resultarà
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que al 1950 es produeix
greument ferit. Ràpidament intervindrà el govern i ordenarà
una ruptura generacional, ja que aquest joves no han viscut en
l’empresonament de tots els joves universitaris que participaven
primera persona la Guerra Civil i per aquesta raó són persones
en aquesta manifestació. Paral!lelament, a Barcelona també es
que no han estat traumatitzades per la por del conflicte. De fet,
produiran mobilitzacions estudiantils molt semblants que provo-
és a partir del 1950 que es començarà a manifestar tot el malestar
caran la intervenció de la policia i el tancament de les aules. Fi-
social latent en la societat espanyola derivat de la misèria, la
nalment, la pressió estudiantil va ser tal que l’any 1959 es va
gana i les pèssimes condicions de vida. En aquest sentit, les actu-
permetre la lliure elecció de representants i delegats universitaris.
acions més freqüents de l’oposició antifranquista va ser la convo-
Aquestes mobilitzacions estudiantils de caràcter universitari i la
catòria de vagues, encara il!legals i en les que s’exigiran millores
posterior intervenció policial i tancament de les aules es tornaran
econòmiques.
a produir a finals de la dècada del 1960 i a principis de la del
En aquest sentit, la vaga que més ressò va tenir va ser la vaga de
1970 amb molta més radicalitat.
tramvies que va tenir entre el febrer i el març del 1951 a Barcelo-
Pel que fa al moviment obrer, la CNT i la UGT no van poder
na. A finals del 1950 el govern franquista decreta l’increment de
recuperar bona part de la influència que havien gaudit en el pas-
les tarifes del tramvia. A Madrid, però, on el preu era més baix
sat entre la classe obrera. De fet, ser militant d’una organització
que a Barcelona, aquest augment no serà efectiu. A Barcelona,
clandestina era un risc que podia comportar persecució, empre-
significarà l’organització d’una campanya anònima i espontània
sonament i tortura. Malgrat tot, l’estratègia de les diferents orga-
decidida a boicotejar el tramvia, de tal forma que la gent anirà a
nitzacions polítiques i sindicals obreristes serà la d’estar present
treballar caminant mentre que els tramvies circularan buits per la
allà on hi havia treballadors, aprofitant els espais mínims de
ciutat. En un principi la premsa no dirà res, però a mesura que el
legalitat per tirar endavant l’oposició antifranquista. Ho fan ver
boicot s’allargava, començarà a fer al!lusions a una conspiració
aprofitant les eleccions dels enllaços sindicals (representants es-
comunista. No va servir de res. Darrere del boicot no hi havia
collits pels treballadors d’una empresa dins de la OSE) i a partir
cap organització política ni sindical, sinó que va ser la resposta
del 1959 de les eleccions dels delegats universitaris per involu-
espontània d’una població, que va boicotejar també la premsa.
crar-se en el sindicat vertical i el SEU.
La pressió va ser tan gran que s’aconseguirà la destitució del governador civil de Barcelona i que l’increment de les tarifes no 54
DÈCADA DEL 1960 I PRIMERA MEITAT DE LA DÈCADA DEL 1970
mocrática, creada el 1975 i encapçalada pel PSOE. Unes institucions que evidenciaven unes aliances antifranquistes de caràcter interclassista, és a dir, unes aliances entre els diferents sectors de
L’oposició antifranquista durant la fase tecnocràtica es considera
la societat espanyola, que deixant de banda les seves diferències
que comença a nivell internacional el 1962, quan tindrà lloc el
de classes lluitaran per un objectiu comú: la restauració de la
Col!loqui de Munic, més conegut com el Contubernio de
democràcia a Espanya. De fet, junts acabaran formant la Pla-
Múnich, una reunió que tindrà lloc el juny del 1962. Una reunió
tajunta.
on es trobaran diferents caps de l’exili espanyol i personalitats de
Finalment, cal destacar també la reactivació després d’anys
l’interior del país amb ideologia liberal, socialista i demòcrata-
d’inactivitat com a conseqüència de la repressió d’organitzacions
cristiana. La seva importància es deu a dos motius. D’una banda,
polítiques com ara Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i
perquè va significar una primera reconciliació nacional entre
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), l’únic partit
espanyols de diferents ideologies. D’altra banda, perquè van fer
d’ideologia republicana a tot l’Estat espanyol.
públic un escrit en el qual exigien el retorn de la democràcia i de les llibertats fonamentals a Espanya. Unes condicions indispensables per a que Espanya es pogués integrar a la CEE, l’antecedent de l’actual UE.
OPOSICIÓ ANTIFRANQUISTA A CATALUNYA A l’exili, polítics catalans van mantenir la Generalitat com a la institució legítima del poble català. En aquest sentit, Josep Irla
La resposta de Franco no es va fer esperar i va ser contundent:
va ser el successor de Lluís Companys fins el 1954, data en la
l’empresonament i el desterrament de totes aquelles persones que
que en una assemblea que tindrà lloc a l’ambaixada de la Repú-
havien participat en aquesta reunió, entre els quals es trobaven
blica Espanyola a Mèxic els diputats catalans van escollir com a
Rodolfo Llopis (dirigent socialista) i Salvador de Madariaga (ex
nou president de la Generalitat a Josep Tarradellas, qui es man-
ministre d’Afers Exteriors durant la Segona República i un dels
tindrà al càrrec fins a la restauració de la Generalitat el 1977.
màxims exponents de la tercera Espanya).
També a l’exili es va desenvolupar una tasca important de difu-
A l’interior del país, durant la dècada del 1960 i la primera mei-
sió de la cultura catalana en els diferents fòrums internacionals,
tat del 1970, l’oposició antifranquista s’anirà incrementant pro-
en la que van destacar diferents personalitats com ara el músic i
gressivament i les crítiques al regim s’aniran estenent entre els
compositor Pau Casals.
diferents sectors de la societat espanyola, coincidint amb el “desarrollismo” o “milagro español” (modernització econòmica i social del país).
A l’interior de Catalunya, cal destacar el Front Nacional Català (FNC) i el Moviment Socialista de Catalunya (MSC), que desenvoluparan des de la clandestinitat importants tasques
Pel que fa al moviment obrer, les seves actuacions mitjançant
d’agitació de la societat. Cal destacar també la lluita clandestina i
vagues, manifestacions, boicots a la producció i reunions clan-
violenta dels comunistes del PSUC i dels anarquistes presents
destines esdevindrà més rotunda i contundent, coincidint amb
entre els maquis i, fins i tot, un grup de joves cristians encapça-
les mobilitzacions universitàries i els atemptats terroristes. Un
lats per Jordi Pujol, qui crearà els coneguts grups Cristians de
moviment obrer que anirà recuperant protagonisme i augmentat
Catalunya (CC), que van promoure diferents campanyes de sig-
la seva capacitat de mobilització gràcies, entre d’altres factors, a
ne catalanista i antifranquista.
la fundació clandestina de la Unió Sindical Obrera (USO) el 1961, de tendència socialista, i de Comissions Obreres (CCOO) el 1962, vinculades al PCE.
Amb tot, l’oposició antifranquista a Catalunya durant la dècada del 1940 i el 1950 no aconseguirà aglutinar un moviment de masses gaire important, però sí aconseguirà mantenir viu el tes-
De fet, de forma paral!lela, el moviment comunista anirà adqui-
timoni de la resistència política i cultural catalanes contra la dic-
rint força tant a Catalunya a través del PSUC com a la resta del
tadura franquista.
país a través del PCE. Un PCE, liderat per Santiago Carrillo, que juntament amb el PSOE, dirigit pel jove sevillà Felipe González a partir del 1974, s’aniran configurant com els partits més importants de la clandestinitat espanyola. Pel que fa a les institucions unitàries d’oposició antifranquista, cal destacar la fundació de la Junta Democrática, creada el 1974 i encapçalada pel PCE, i de la Plataforma de Convergencia De-
D’altra banda, els esdeveniments més importants que es van produir a Catalunya entre el 1959 i el 1975 van ser els següents: -
Els Fets del Palau de la Música Catalana. L’Orfeó Català programa el maig del 1960 un concert commemoratiu pel centenari del naixement del poeta Joan Maragall. Un concert en el qual s’havia previst la interpretació d’El Cant de la Senyera, que serà prohibida pel go55
vernador civil de Barcelona. Ara bé, durant el concert i
mentat en quatre punts clau: llibertat, amnistia, Estatut
en el moment en el que s’havia programat la interpre-
d’Autonomia i solidaritat amb la resta dels pobles es-
tació de la peça, una part del públic la començarà a re-
panyols. Un programa que havia de significar un pri-
clamar i, davant de les autoritats franquistes, es posa-
mer pas per assolir el dret a l’autodeterminació. Aques-
ran d’en peus i la començaran a cantar. Acte seguit, in-
ta institució s’estendrà per tot el territori català, la qual
tervindrà la policia i detindrà aquella part del públic
cosa va permetre que l’acció reivindicativa antifran-
que estava cantant, entre els quals estarà Jordi Pujol,
quista s’escampés entre els diferents sectors de la socie-
que després d’un judici serà condemnat a 7 anys de
tat espanyola. Ara bé, el desembre del 1973 els 113 de-
presó. La premsa del país no dirà res (censura), però la
legats d’aquesta Assemblea van ser detinguts.
premsa clandestina i la internacional sí que es faran ressò d’aquests fets. D’aquesta manera, Jordi Pujol esdevindrà una de les principals figures de l’oposició anti-
-
-
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DURANT EL FRANQUISME
franquista a Catalunya.
En l’evolució econòmica i social d’Espanya al llarg del Fran-
L’oposició política i obrera. A Catalunya, la única for-
quisme es produirà un tall molt important el 1959, quan
ça política que gaudirà d’una considerable capacitat
s’aprovarà el Pla d’Estabilització i Liberalització Econòmica o
d’iniciativa i de mobilització durant la dècada del 1960
Pla d’Estabilització, que significarà un gran canvi en l’orientació
va ser el PSUC malgrat els constants empresonaments
econòmica del país.
dels sues militants. I és que el PSUC va saber com mo-
Abans, però, a l’hora de parlar de l’estructura demogràfica del
bilitzar els joves estudiants universitaris i obrers gràcies
país s’ha de fer una referència a les pèrdues demogràfiques de la
a la seva estratègia per desestabilitzar el règim. Uns
Guerra Civil, que no van ser tan elevades com tradicionalment
plantejaments que passaven per la necessitat de recon-
s’havia cregut i que estaven fixades al voltant de 1.000.000 de
ciliació nacional (deixar enrere el record de la Guerra
víctimes. De fet, el tema de les pèrdues demogràfiques és un dels
Civil) i per la necessitat d’unes aliances interclassistes
treballs de recerca més segurs i en el que més esforços s’han de-
(aliança entre la burgesia i la classe obrera). Tot això,
dicat, tot i que encara avui dia es segueixen investigant foses
amb l’objectiu d’establir la democràcia a Espanya.
comuns. A l’hora de quantificar aquestes pèrdues cal tenir en
L’oposició popular. Al llarg dels darrers quinze anys de
compte:
la dictadura, la població catalana va promoure dife-
-
rents iniciatives culturals amb l’objectiu de recuperar la
Guerra Civil (1936-1939).
consciència nacional del país. En aquest sentit, destacaran l’aparició d’Edicions 62 (primera editorial que pu-
-
llaments (aparell repressiu del règim) durant la imme-
l’aparició de la revista infantil Cavall Fort i el fenomen Joan Manuel Serrat, Lluis Llach o Maria del Mar Bonet, cantautors que amb les seves lletres reivindicaran els senyals d’identitat de la cultura catalana, faran pú blica la seva oposició al règim i el seu compromís amb
-
Les 214.000 víctimes que van generar les seqüeles de la guerra (ferides, infeccions, malnutrició...) i els afuse-
blicarà de forma exclusiva llibres en llengua catalana), de la Nova Cançó (on destacaran figures com Raimon,
Les 344.000 víctimes que va generar el conflicte de la
diata postguerra (1939-1942). Per tant, el número de víctimes ascendeix a 558.000. Són xifres només aproximades i relatives, ja que alguns historiadors també consideraven com a costos demogràfics derivats de la guerra els següents:
les seves idees aquí a Espanya).
-
L’exili definitiu: entre 150.000 i 300.000 persones.
L’Assemblea de Catalunya. La durada de la dictadura i
-
Els empresonaments vinculats a la guerra per qüestions
el seu enduriment final, faran necessària la recerca
polítiques: 213.640 (1940), 145.000 (1941), 39.000
d’una estratègia unitària per fer-li front amb l’objectiu
(1945) i 27.000 (1950) empresonats.
de desestabilitzar el règim i afavorir la restauració de la
-
La davallada de la natalitat a Espanya del 27‰ (1935)
democràcia a Espanya. En aquest sentit, la institució
al 16‰ (1939) (cost no real, però sí potencial): van dei-
unitària
xar de néixer a Espanya unes 500.000 persones.
més
important
de
Catalunya
va
ser
l’Assemblea de Catalunya, fundada el 7 de novembre
D’altra banda, en canvi, els costos econòmics no van ser tan
del 1971 a l’Església de Sant Agustí de Barcelona. Una
importants. De fet, els elements que més van patir els efectes dels
Assemblea que presentarà un programa polític fona-
bombardeigs van ser les infraestructures, és a dir, les comunica56
cions: carreteres, ponts, aeroports, vies ferroviàries, instal!lacions
fins el 1952, la producció de béns de consum no es recuperarà
portuàries.... tots ells objectius militars. També van ser impor-
fins el 1954 i la productivitat agrària no es recuperarà fins el 1962.
tants les pèrdues en el sector agrari, tant en l’agricultura com en
Per tant, podem parlar d’un retrocés generalitzat de l’economia
la ramaderia. De fet, el sector primari espanyol es va veure serio-
espanyola al llarg del primer Franquisme. Les causes d’aquest
sament perjudicat per la manca de maquinària, l’endarreriment
retrocés són:
tecnològic i sobretot per la manca de mà d’obra, ja que els joves -
havien de marxar al front.
No s’han de tenir en compte els danys i pèrdues materials durant la Guerra Civil, ja que aquestes pèrdues
La indústria, en canvi, no es va veuré tan afectada, i és que s’ha
van ser mínimes.
de tenir en compte que Espanya durant la Guerra Civil va ser un -
laboratori d’experimentació i els objectius dels bombardeigs van
L’aïllament internacional va tenir la seva repercussió. També és veritat que durant la Segona Guerra Mundial
ser per primera vegada a la història la població civil.
Espanya va simpatitzar amb les Potències de l’Eix
Amb tot, la destrucció de les ciutats espanyoles tampoc va ser
(Alemanya i Itàlia) quan tradicionalment les seves rela-
gaire important. Es calcula que en total es van destruir entre el
cions econòmiques i comercials havien estat sempre lli-
1% i el 4% de tots els habitatges del país. Ara bé, sempre hi ha
gades amb els Aliats (França i Anglaterra).
excepcions com Gernika, Barcelona o Figueres. -
Però la causa fonamental d’aquesta depressió i estan-
Com a conclusió, sembla ser que hi ha un consens entre els dife-
cament econòmics espanyols es troba en la mateixa po-
rents estudiosos en considerar que no són els costos econòmics
lítica econòmica del règim. A l’hora de d’analitzar la
sinó els costos demogràfics els més importants de la Guerra Civil
política econòmica franquista s’han de tenir presents
Espanyola.
dues qüestions bàsiques: els interessos socials dels vencedors i els principis ideològics del règim (autarquia o
EVOLUCIÓ ECONÒMICA A LA DÈCADA DEL
autosuficiència econòmica).
1940
Pel que fa als interessos socials dels vencedors, durant el període L’índex de desenvolupament econòmic espanyol respecte a la
republicà es va produir un augment salarial gràcies a les negocia-
mitjana de l’Europa occidental era el 1929 del 66%, mentre que
cions sindicals i a la política reformista del règim, i que va com-
el 1960 era del 47%. Per tant, durant la primera meitat del Fran-
portar un augment del poder adquisitiu de la classe treballadora.
quisme o fase totalitària (1939-1959) Espanya augmentarà el seu
La implantació del règim franquista va significar tot el contrari,
distanciament respecte Europa occidental. Evidentment, és un
ja que la política desenvolupada per les autoritats franquistes va
context difícil per Espanya, que surt d’un conflicte civil de tres
afavorir extraordinàriament el capital empresarial i va perjudicar
anys, però és que també és una conjuntura molt difícil per Euro-
també de forma extraordinària a la classe obrera, ja que es resti-
pa, que va patir els efectes del crac del 29 i de la Segona Guerra
tuirà
Mundial. És més, aquest distanciament econòmic és major si
l’explotació de la classe obrera.
comparem el cas espanyol amb altres països europeus que com Espanya es van mantenir neutrals com Suïssa, Finlàndia o Turquia.
la
capacitat
d’acumulació
capitalista
mitjançant
De tal forma que si durant el període republicà la jornada laboral s’havia reduït a una mitjana de 44 hores setmanals, durant el règim franquista aquesta jornada s’incrementarà a 64 hores set-
Per tant, la situació econòmica espanyola empitjorarà al llarg de
manes i amb prou feines el salari servia per satisfer les necessitats
la dècada del 1940. Són anys de depressió, empitjorament cons-
més bàsiques.
tant de les condicions de vida de la població i estancament. De fet, podem dir que entre el 1939 i el 1943 es va produir una depressió i un enfonsament constant de l’economia i que des del 1943 fins el 1950 es va produir un estancament perquè ja s’havia
En aquest sentit, l’actuació del règim per afavorir el capital empresarial mitjançant la classe obrera es va caracteritzar per: -
qualsevol tipus d’organització politicosindical obrerista,
tocat fons.
que pràcticament seran il!legalitzades.
A més, entre el 1948 i el 1949, la major part dels països europeus que havien participat o patit els efectes de la Segona Guerra Mundial ja havien recuperat els valors econòmics anteriors a la guerra, sobretot gràcies al conegut Pla Marshall. A Espanya, però, els valors de la renda nacional del 1935 no es recuperaran
La repressió basada en la prohibició i persecució de
-
Una nova legislació en la que desapareixen la major part de les garanties i drets dels treballadors i en la que es protegiran els interessos dels empresaris. Són exemples la prohibició del dret a la vaga o l’obligatorietat d’afiliar-se al sindicat vertical. 57
-
L’Estat es reservarà la capacitat de fixar els salaris de
Pel que fa als principis ideològics del règim, l’autarquia s’ha
tots els sectors productius, de totes les empreses i de to-
d’entendre com la voluntat d’aconseguir l’autosuficiència eco-
tes les categories.
nòmica d’un país sense tenir en compte les seves conseqüències.
D’aquesta manera, s’organitzava un sistema absolutament centralitzat que permetia fixar uns salaris realment baixos i garantir la viabilitat de les empreses sense que els treballadors poguessin protestar. Amb això l’Estat teòricament pretenia controlar la inflació (pujada dels preus i pèrdua del valor de la moneda), però a la pràctica no va ser així:
Any
1936
1939
1942
1946
1948
1950
Poder adquisitiu
100
48
22
55
60
65
Aquesta progressiva pèrdua del poder adquisitiu de la població espanyola significarà una davallada de la capacitat de compra, la qual cosa comportarà una davallada de la demanda, acompanyada d’una disminució de la producció i una contracció del mercat. Això comportarà l’aparició de la fam i la subalimentació generalitzada i l’aparició d’un mercat negre o estraperlo, que es caracteritzarà per l’especulació i el comerç il!legal de productes de primera necessitat. Els salaris seran sempre baixos i creixeran molt lentament i sempre per sota dels preus dels productes en el mercat, que variaran constantment. Aquest fet també permet entendre l’escassa demanda i la fam generalitzada. El resultat serà un retrocés extraordinàriament important del poder adquisitiu de la majoria de la població. Els anys 40 són anys de fam, subalimentació, difusió de malalties com la tuberculosi, empitjorament constant de les condicions de vida de la població. De fet, la gran obsessió de la població espanyola durant els anys 40 serà l’obtenció d’aliments o bé fent llargues cues davant de les botigues de queviures o bé intentant aconseguir alguna cosa en el mercat negre. Assistim, doncs, a una autèntica polarització de la societat espanyola pel que fa a la distribució de la renda: els rics cada vegada ho seran més mentre que la immensa majoria de la població patirà un constant procés d’empobriment (societat dual). Una polarització social que serà el resultat de l’increment de les desigualtats socials, de l’empobriment de la majoria de la població, de la corrupció de l’administració pública i de la manca d’estímul de les activitats productives. De fet, el gran negoci dels anys 40 no serà la pràctica agrària i industrial, sinó que el de l’especulació i el mercat negre, que aportarà grans beneficis pel que fa a les matèries primeres i els carburants.
Una autosuficiència que en part estarà lligada a la tradició proteccionista dels terratinents i industrials catalans des de finals del segle XIX. Una autosuficiència que significarà el col!lapse del govern exterior, tant pel que feia a les exportacions com pel que feia a les importacions.
Any
1935
1940
1942
1944
1946
1947
Importacions
100
55
46
41
52
63
Exportacions
100
49
43
73
56
59
Espanya no produirà matèries primeres imprescindibles per a la seva economia (cotó, important per a l’economia tèxtil) ni tenia suficients fonts d’energia (petroli). Tampoc produïa els aliments suficients com per abastir el conjunt de la població. Aquest fet significarà l’encariment i racionament dels productes, que es traduirà en una distribució “ordenada” i “planificada” per part de l’Estat dels productes escassos mitjançant els coneguts cupos o cartillas de razonamiento .
En aquest sentit, es va intentar substituir
el petroli per altres fonts d’energia com ara l’elèctrica, però fins i tot en el subministrament d’electricitat es van produir talls i restriccions. Per tant, restriccions i autosuficiència van ser els pilars de la política autàrquica franquista. Una política inspirada en l’exemple italià i sobretot alemany, sense tenir en compte les clares diferències entre l’economia espanyola i la d’aquests països, però amb una clara funcionalitat política: ser autosuficients. En aquest sentit, el setembre del 1941 es crearà l’Institut Nacional d’Indústria (INI), inspirat en l’IRI italià, una institució encarregada de fer renéixer la indústria espanyola, però no en la seva totalitat sinó només en determinats sectors, sobretot la indústria pesada i la indústria d’armament (construcció de vaixells i carros de combat, extracció i manipulació de minerals...). La política autàrquica del règim tindrà una doble repercussió. D’una banda, deixar de banda la indústria dels béns de consum, fet que perjudicarà els interessos econòmics de la burgesia catalana (indústria tèxtil), però no a la basca, que monopolitzava la indústria pesada del país (Altos Hornos de Vizcaya). D’altra banda, la intervenció de l’Estat en les activitats productives del país. De fet, tota activitat econòmica es trobarà sota el control de l’Estat seguint les seves directrius autàrquiques i en aquest sentit serà fonamental la intervenció de la Comisaría de Abastecimientos y Transportes. Aquest organisme s’encarregava de controlar tota producció des del productor fins el consumidor.
58
Teòricament aquest organisme comprava la producció directa-
-
La desarticulació del mercat oficial com a conseqüèn-
ment al productor a un preu prèviament establert per les autori-
cia de la importància del mercat negre i del fracàs dels
tats. Aquest preu era baix amb l’objectiu d’oferir aquesta mateixa
canals oficials de distribució (Comisaría de Abasteci-
producció a un preu també baix, la qual cosa servia per justificar
mientos y Transportes) i que provocaran un procés
uns salaris realment baixos.
continu d’inflació com a conseqüència del caràcter es-
Però a la pràctica no va ser així, ja que, com els preus de compra
peculatiu del mercat negre i desabastiment del mercat
eren tan baixos, bona part de la producció no era declarada, és a
oficial.
dir, no anava a parar al mercat oficial, sinó que era desviada cap
-
El col!lapse del comerç exterior espanyol. Espanya de-
al mercat negre. Allà els beneficis eren molt més grans, sobretot
penia de l’exterior i aquest col!lapse es traduirà en la
si tenim en compte que el mercat oficial es quedava desabastit i
manca de uns productes vitals per l’economia del país.
per tant els preus en el mercat negre van tendir a l’alça (especu-
Un Estat que a més es veurà com augmentarà el dèficit
lació). Des del punt de vista agrícola, el petit camperol diversifi-
públic ja que deixarà de rebre els impostos de la duana
carà la seva producció per garantir la seva subsistència, mentre
alhora que es veurà incapaç d’importar els productes
que els grans terratinents, que gaudeixen dels favors polítics (su-
vitals per al país davant l’absència de capital.
port social del règim i corrupció administrativa), desviaran bona
Com a conseqüència d’aquests tres elements, es trencarà el pro-
part de la seva producció cap al mercat negre.
cés de creixement econòmic d’Espanya, que comportarà
La conseqüències de la política autàrquica del règim van ser:
l’estancament i l’endarreriment del país respecte a Europa. Alho-
1.
La desarticulació del mercat oficial i de la producció, ja que els preus deixaran de ser un element de referència.
2.
L’aparició d’un mercat negre o estraperlo caracteritzar per l’especulació i origen de grans fortunes a la dècada del 1940.
3.
El fracàs de la Comisaría de Abastecimientos y Transportes en el seu objectiu d’abastir al conjunt de la po blació.
4.
ra, el malestar social esdevindrà generalitzat davant les pèssimes condicions de vida. Una situació, però, que canviarà a la dècada del 1950. I és que l’autarquia continuarà empitjorant la situació i cada vegada més persones reclamaran un canvi, que es començarà a produir a partir de les ajudes econòmiques nordamericanes derivades del Pacte de Madrid (1953), que afavoriran les importacions i trencar amb el cercle viciós de la dècada del 1940.
La difusió de la subalimentació, la fam i malalties com
EVOLUCIÓ ECONÒMICA A LA DÈCADA DEL
la tuberculosi entre la població espanyola.
1950
Cal dir que la Comisaría de Abastecimientos y Transportes tam bé havia d’abastir de matèries primeres a les indústries mitjan-
Durant la dècada del 1950 s’inicia un procés de liberalització
çant els cupos assignats prèviament de matèries primeres i fonts
econòmica trencant amb l’intervencionisme autàrquic. Això es
d’energia que subministrava l’Estat perquè poguessin produir.
deu a:
Unes empreses que també van recórrer al mercat negre. De fet,
-
La situació econòmica d’Espanya, que encara no havia
alguna d’aquestes indústries va treure més resultats revenent els
recuperat els valors econòmics anteriors a la Guerra
cupos al mercat negre que no pas produint. I és que el gran negoci
Civil, mentre que a principis de la dècada del 1950 la
a la dècada del 1940 no serà l’activitat productiva, sinó
majoria dels països d’Europa ja havien recuperat els
l’especulació en el mercat negre.
seus valors econòmics abans de la Segona Guerra
Les conclusions sobre l’evolució econòmica durant la dècada del
Mundial (Pla Marshall).
1940 són: -
-
lar que generava aquesta depressiva situació. Dues ex-
La caiguda del poder adquisitiu de la major de la po-
pressions clares van ser la vaga de tramvies a Barcelona
blació, ja que l’Estat es reservava la capacitat de fixar
(1951) i la vaga del País Basc (1953).
els salaris, que implicarà una contracció del mercat i una caiguda de la demanda. Això, es traduirà en una menor activitat productiva i en una disminució de la renda del país. Per tant, la màxima falangista “ Patria, justicia y pan”
havia perdut tot el seu significat.
Les primeres manifestacions del malestar social i popu-
-
El nou context internacional, caracteritzat pel reconeixement del règim franquista i pel procés d’expansió econòmic.
L’intervencionisme estatal amb una voluntat autàrquica havia fracassat i l’economia espanyola es trobava en una profunda
59
depressió. Les manifestacions de Barcelona i País Basc faran que
beneficiat, ja que serà cap aquest sector cap a on vagin dirigides
alguns sectors del règim posin de manifest la seva voluntat de
la majoria d’inversions.
trencar amb el model autàrquic, mentre que altres sectors no
La dècada del 1950 no serà un període de gran creixement eco-
voldran sentir parlar del liberalisme econòmic, ja que la política
nòmic, ja que la situació de la dècada del 1940 era tan crítica que
autàrquica ja els hi proporcionava considerables beneficis. Fi-
per recuperar-se calia un creixement extraordinari. La dècada del
nalment, però, s’haurà de seguir el camí de la liberalització pro-
1950 seran els anys de recuperació i normalització econòmica
gressiva econòmica ja que la situació del país era realment preo-
del país. El creixement de la dècada del 1950 tenia uns límits
cupant.
molt clars, ja que el model era feble i no tenia garantida la seva
En aquest sentit, el 18 de juliol 1951 es produeix un canvi de
continuïtat, fonamentalment per dos motius:
govern amb un doble objectiu: -
-
1.
La balança comercial deficitària. El model econòmic
Enllestir les negociacions internacionals. En aquest
espanyol fins aleshores s’havia basat en el mercat intern
sentit, es van signar el Pacte de Madrid amb els Estats
(autarquia), però ara es posarà en evidència la necessi-
Units i el Concordat amb el Vaticà, que van aportar el
tat de recórrer a les importacions, és a dir, al mercat ex-
reconeixement del règim internacionalment.
terior. Unes importacions que, si no eren compensades
Iniciar un procés de canvi econòmic. En aquest sentit,
amb unes exportacions, provocaven el dèficit de la ba-
apareixerà un ministeri sense cartera personificat en
lança comercial. A més, les exportacions espanyoles
Lluis Carrero Blanco, que defensarà la liberalització
eren molt limitades (cítrics i minerals), ja que a nivell
econòmica espanyola però sense que es produeixi cap
industrial Espanya no era gens competitiva en els mer-
canvi polític. És a dir, assegurar els canvis econòmics
cats internacionals. En aquest sentit, el 1956 el dèficit
necessaris per sortir de la depressiva situació econòmi-
de la balança comercial era de aproximadament 371
ca sense que comportés cap canvi polític mantenint la
milions de dòlars.
monarquia com a forma d’Estat. L’opció de Carrero
2.
La inflació. Aquest problema ja s’arrossegava de la dè-
Blanco fou dissenyada per un tecnòcrata, Laureano
cada del 1940, però a partir de la dècada del 1950
López Rodó, representant de l’Opus Dei, i va ser la que
s’accentuarà com a conseqüència de l’augment salarial.
al final s’imposarà.
Recordem que els salaris eren fixats per les autoritats,
El 1953 es signarà el Pacte de Madrid amb els Estats Units, pel
però aquest augment va ser d’un 25% (obra del ministre
qual Espanya rebrà una sèrie d’ajudes econòmiques a canvi
Girón, conegut com el gironazo). Aquest augment va
d’instal!lar les primeres bases militars nord-americanes. Unes
provocar un increment dels preus, generant d’aquesta
ajudes ridícules si les comparem amb les ajudes que havien rebut
manera una autèntica espiral inflacionista. De tal for-
la resta de països europeus del Pla Marshall, però que seran fo-
ma que arribarà un moment en què la inflació serà in-
namentals per l’economia espanyola ja que permetrà trencar
controlable, provocant mobilitzacions com la dels es-
amb l’autarquia econòmica. Les ajudes permetran augmentar les
tudiants universitaris del 1950, el pitjor any pel que fa a
importacions, sobretot d’aquells productes imprescindibles per
la inflació. Unes mobilitzacions amb unes clares con-
l’economia del país (fonts d’energia, adobs químics i maquinà-
notacions polítiques. De fet, a nivell polític aquest
ria), que afavoriran les inversions productives i que implicaran
malestar social derivat del problema de la inflació es va
l’augment de la oferta. Si s’augmenta la oferta es provoca una
traduir en tensions entre els representats del Movimien-
davallada de preus i la desaparició del mercat negre i el racio-
to Nacional i els representants d’un nou sector, els tec-
nament. Es produirà un augment del treball i dels salaris, i això
nòcrates de l’Opus Dei. De tal forma que el 1957 es
provocarà un augment de la demanda, que estimularà les inver-
produirà un nou canvi de govern amb l’objectiu de ga-
sions productives (elements fonamentals per neutralitzar el
rantir la plena liberalització econòmica del país sense
malestar social). Tot plegat implicarà un creixement de
cap tipus d’intervencionisme autàrquic.
l’economia espanyola, però depenent de les importacions de
D’aquesta manera, durant la primera meitat de la dècada del
l’exterior.
1950 es produirà un creixement econòmic, però limitat (norma-
Al llarg de la dècada del 1950, la renda nacional creixerà un 50%
lització econòmica del país). O la liberalització econòmica era
i es recuperaran els valors econòmics anteriors a la Guerra Civil.
total i absoluta o s’havia d’idear una altra fórmula politicoeco-
Tots el sectors econòmics creixeran, però l’industrial serà el més
nòmica. Finalment, s’apostarà pel canvi, és a dir per la liberalització econòmica del país i la modernització productiva. És el 60
1957 quan entren en el govern franquista els primers ministres
Aquest fenomen s’allargarà fins el 1973, període conegut com el
tecnòcrates, entre els quals destaquen Mariano Navarro Rubio,
“milagro español ” o “desarrollismo” (1962-1973).
ministre d’Hisenda, i Alberto Ullastre, ministre de Comerç. Uns
Recordem que l’objectiu del govern era el creixement econòmic,
ministres que rebran el recolzament dels sectors capitalistes del
però sense cap canvi polític, és a dir, la liberalització econòmica i
país, fonamentalment la indústria i sobretot la banca, i que con-
l’immobilisme polític.
tribuiran en la formació del conegut Pla d’Estabilització del 1959, que marca un abans i un després en l’evolució econòmica
EVOLUCIÓ ECONÒMICA A LA DÈCADA DEL
d’Espanya al llarg del Franquisme.
1960
El Pla d’Estabilització era necessari per tal d’aconseguir un crei-
Els elements més importants de la dècada del 1960 van ser els
xement econòmic sostingut. De fet, la seva elaboració comença-
canvis socials derivats dels canvis econòmics que es produiran al
rà a Espanya de la mà de tècnics com Joan Sardà i Dexeus, que
llarg d’aquests anys. En aquest sentit, els moviments migratoris
comptaran amb l’assessorament d’òrgans internacionals com el
seran essencials. Recordem que el 1959 s’aprovarà el Pla
Fons Monetari Internacional (FMI). Un pla que serà aprovat el
d’Estabilització, que accelerarà els moviments migratoris cap a
juliol del 1959 i que actuarà sobre tres grans àmbits macroeco-
l’exterior, que des d’una perspectiva econòmica seran molt posi-
nòmics:
tius fonamentalment per tres motius:
-
S’eliminaran tots els mecanismes d’intervenció i control directe de l’Estat sobre l’economia, presents des de
-
emigrants enviaran divises, és a dir, moneda estrangera,
la dècada del 1940. Per tant, es deixa enrere definiti-
amb una valor superior a la pesseta i que seran inverti-
vament l’autarquia i la Comisión de Abastecimientos y
des en l’interior del país.
Transportes. A més, també es deixaran de fixar els salaris. -
Es reformarà el sistema financer espanyol amb la creació de nous bancs i s’intentarà controlar la inflació mit-
-
Seran una important font d’ingressos, ja que aquests
-
Menys població significa reduir la pressió sobre el pro blema de l’atur.
-
Van permetre que marxés l’excedent agrari, és a dir, va provocar una important davallada del nombre de jorna-
jançant la pujada dels tipus d’interès i congelant els sa-
lers a Espanya, és a dir, agricultors sense terres contrac-
laris i els preus, alhora que es donaran més facilitats a
tats de forma temporal, fet que va afavorir la progressi-
les inversions estrangeres.
va mecanització i modernització del camp espanyol.
Es regularan les inversions estrangeres en un primer moment i després es liberalitzarà el sector exterior. Efectivament, en un principi les primeres inversions estrangeres no podien superar el 50% del capital invertit, és a dir, que tota inversió estrangera havia de comptar com a mínim amb un 50% del capital espanyol. Aquesta regulació, però, acabarà desapareixent i el capital estranger podrà superar el 50% del capital invertit. De fet, amb aquest Pla d’Estabilització el país s’obrirà a les inversions estrangeres alhora que es donarà més llibertat a la importacions i exportacions, que es veuran afavorides amb una devaluació de la pesseta.
Els efectes del Pla van ser immediats i durant els primers mesos
A més, paral!lelament, al llarg d’aquesta dècada cal destacar la importància dels moviments migratoris interns, un fenomen d’una magnitud sense precedents a la història d’Espanya. Es tracta d’uns moviments interregionals que aniran des de les zones agrícoles i rurals cap a les àrees urbanes i industrials (èxode rural). En aquest sentit, les principals regions receptores d’aquests moviments migratoris interns seran fonamentalment el País Basc, Catalunya i Madrid (centre i perifèria), a les quals podríem afegir en un segon terme València i Alacant. En canvi, les principals àrees migratòries seran rurals, fonamentalment Galícia, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia. Les principals conseqüències d’aquests moviments seran tots els canvis socials als que fèiem referència al començament:
força negatius, ja que la productivitat de les empreses va caure, els salaris es van reduir, els preus van augmentar i el nombre d’aturats va créixer. De fet, el 1959 es va passar de 91.000 aturats a 200.000, fet que afavoria, d’una banda, l’èxode rural, i d’altra banda, els grans moviments migratoris a l’estranger els anys 1959, 1960 i 1962. No serà fins el 1962 quan arribarem al primer al primer any de
-
Es produirà un canvi en el perfil demogràfic de la po blació espanyola. De tal forma que si el 1950 només el 50% de la població espanyola era urbana, el 1970 ja és el 66% de la població la que residirà en ciutats. Això provocarà un creixement extraordinari de moltes ciutats, fonamentalment d’aquelles receptores (Bilbao, Madrid i Barcelona). Ara bé, aquest creixement urbà es
creixement econòmic sostingut, que era l’objectiu del Pla. 61
-
va caracteritzar per la manca de planificació i ordena-
seva presència era molt més nombrosa (indústria tèxtil a Catalu-
ment urbanístic, la qual cosa va contribuir al creixe-
nya i indústria del cuir a València). Però a la dècada del 1960 a
ment desordenat, de mala qualitat i sense serveis de la
nivell general es produirà una significativa incorporació de la
perifèria d’aquestes ciutats, donant lloc al desenvolu-
dona al món laboral, sobretot en l’Administració i el sector ser-
pament del barraquisme, contribuint a la degradació
veis. Una dona formada, educada, amb estudis, present a la uni-
mediambiental.
versitat, que buscarà emancipar-se i un reconeixement d’igualtat
Es produirà un canvi en l’estructura productiva del país.
jurídica amb l’home.
És ara quan Espanya deixarà de ser fonamentalment
D’altra banda, durant aquesta dècada el creixement econòmic
agrícola i esdevindrà un país industrial i de serveis. De
espanyol va ser extraordinari. Fins i tot països industrials com
fet, serà ara quan el sector primari perdi importància en
Alemanya, França i la República Federal d’Alemanya tindran
el conjunt de l’economia del país i serà el sector secun-
taxes de creixement més reduïdes que l’espanyola, clar que
dari (indústria i construcció) el nou motor del creixe-
aquests països ja havien fet aquest salt a la dècada del 1950 amb
ment econòmic espanyol. De fet, sense aquests movi-
el Pla Marshall.
ments migratoris interns no s’hauria produït el creixement econòmic de la dècada del 1960. -
Es produirà un canvi en l’estructura professional del país. Això es deu a que en un relatiu curt període de temps milers de persones canviaran d’activitat laboral i de forma de vida. De tal forma que a la segona meitat de la dècada del 1960 apareixerà una nova classe mit jana més oberta, més dinàmica i incentivada per la
De qualsevol forma, l’element que intervindrà en el creixement espanyol de la dècada del 1960 serà fonamentalment la plena integració d’Espanya en l’economia europea i mundial, una economia en fase expansiva durant la segona meitat del segle XX. Per tant, el creixement de l’economia vindrà des d’un principi estimulat des de fora mitjançant tres vies: -
com hem vist importants moviments migratoris des
competitivitat del mercat capitalista. D’altra banda,
d’Espanya cap els principals països de l’Europa occi-
apareixerà una nova classe obrera qualificada, és a dir,
dental. Aquests emigrants, generalment de caràcter
formada, amb estudis. Una formació que es traduirà en
temporal, enviaran divises, invertides en habitatges i
una millor remuneració i, per tant, en un augment de la
negocies, i que incentivaran l’economia espanyola.
seva capacitat adquisitiva. Podem afirmar que tots aquests canvis es van produir amb retard
-
El turisme, ja que a partir de la dècada del 1950 el poder adquisitiu europeu augmentarà de forma extraordi-
i molt concentrats en el temps si els comparem amb els mateixos
nària, fet que comportarà el desenvolupament del fe-
canvis que ja havien experimentat els països de l’Europa occi-
nomen del turisme i la planificació de les vacances
dental. A més, hem d’afegir com a peculiaritat de la societat
d’estiu, en les quals Espanya esdevindrà un dels princi-
espanyola de la dècada del 1960 el procés de laïcització de la
pals destins turístics. De fet, encara avui dia el turisme
societat, és a dir, una societat cada vegada més laica. Una laïcit-
representa una importantíssima font d’ingressos.
zació que evidenciarà la progressiva pèrdua del poder ideològic i social de l’Església espanyola.
La necessitat d’Europa de mà d’obra, que provocarà
-
Les inversions estrangeres durant aquesta dècada a Espanya fonamentalment per dos motius: una mà d’obra
Tot en el seu conjunt es va traduir en una major complexitat de
barata comparada amb l’europea i l’extraordinari po-
la societat espanyola, una societat modernitzada: urbana, indus-
tencial del mercat consumidor espanyol.
trial i qualificada. Una formació que anirà lligada a un altre element molt important que serà la millora del nivell educatiu de la societat espanyola, és a dir, la progressiva alfabetització del país, ja que l’educació començarà a ser un element clau per trobar una feina reconeguda i millor remunerada, fet que anirà fent de la població espanyola una societat de consum. Finalment, cal assenyalar possiblement el canvi social més important de la societat espanyola del segle XX: el canvi del rol social de la dona. Fins aleshores la presència de la dona en el món laboral era molt reduïda. La dona burgesa no treballava, mentre que en les zones industrials com Catalunya i València la
Tot plegat (divises, turisme i inversions) implicaran una important injecció de capital en l’economia espanyola, sense la qual no es podia entendre el creixement econòmic de la dècada del 1960, sense el qual no es podia entendre el “milagro español” o “desarrollsimo”. D’aquesta manera, a partir de la dècada del 1960 el creixement econòmic es convertirà en l’eix del discurs polític del règim, deixant de banda l’ideològic. Un discurs polític que explicarà el creixement econòmic espanyol gràcies a l’actuació econòmica de les autoritats franquistes. Ara bé, això no era cert, ja que aquest
62
