41 PAU Resueltos

Ejercicios PAU - Geografía Comentarios y orientaciones para su resolución

Salvador Menor Antoni Pitarch Fernando Macián Pilar Montón Vicent Beltrán Isabel Dopazo

Índice

Prova d’Accés a Facultats, Escoles Tècniques Superiors i Col·legis Universitaris de Setembre del 2000 Salvador Menor

Prova d’Accés a Facultats, Escoles Tècniques Superiors i Col·legis Universitaris de Juny del 2004 Antoni Pitarch

Prueba de Acceso a Facultades, Fa cultades, Escuelas Técnicas Superiores y Colegios Universitarios de Junio de 2004 Fernando Macián

Prueba de Acceso a Facultades, Fa cultades, Escuelas Técnicas Superiores y Colegios Universitarios de Junio de 2005 Pilar Montón

Prova d’Accés a Facultats, Escoles Tècniques Superiors i Col·legis Universitaris de Juny del 2006 Vicent Beltrán

Prueba de Acceso a Facultades, Fa cultades, Escuelas Técnicas Superiores y Colegios Universitarios de Septiembre de 2007 Isabel Dopazo

PAU de Setembre de 2000 CONVOCATORIA DE CONVOCATÒRIA DE MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): d’Humanitats i Ciències Socials MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): de Humanidades y Ciencias Sociales IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º Ejercicio

GEOGRAFIA GEOGRAFÍA

Obligatòria en la via de Ciències Socials i optativa en la d’Humanitats Obligatoria en la vía de Ciencias Sociales y optativa en la de Humanidades

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo: Pregunta 1ª-2’5 punts; pregunta 2ª-2’5 punts; pregunta 3ª-2’5 punts; pregunta 4ª-2’5 punts Pregunta 1ª-2’5 puntos; pregunta 2ª-2’5 puntos; pregunta 3ª-2’5 puntos; pregunta 4ª-2’5 puntos

EJERCICI 1 1. Identifiqueu els elements més destacats del mapa del temps que apareix adjunt (document 1). 2. Si la situació més freqüent, pel que fa a la penetració de les borrasques atlàntiques sobre la península Ibèrica, és la que ofereix el mapa del document 1, expliqueu, raonant-ho, el repartiment de les precipitacions mitjanes anuals del document 2. 3. Si compareu el mapa de precipitacions mitjanes anuals amb la informació del document 3, referent al relleu peninsular, quines conclusions podeu traure’n? 4. Amb les idees i re flexions de les qüestions anteriors i amb els coneixements que tingueu, elaboreu in informe sobre els factors geogrà fics del clima peninsular.

EXERCICIO 1 1. Identifica los elementos más destacados del “Mapa del Tiempo” que se adjunta (Document 1). 2. Si la situación más frecuente, en lo referente a la penetración de las borrascas atlánticas sobre el solar peninsular, es la que ofrece el mapa del Documento 1. Explica, razonándolo, el reparto de precipitaciones medias anuales del Documento 2. 3. Si comparas el mapa de precipitaciones medias anuales con la información del Documento 3, referente al relieve peninsular, ¿qué conclusiones puedes obtener? 4. Con las ideas y re flexiones de las cuestione anteriores y con los conocimientos que poseas, elabora un INFORME sobre los factores geográ ficos del clima peninsular.

6

PAU de Setembre de 2000

CONVOCATORIA DE CONVOCATÒRIA DE MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): d’Humanitats i Ciències Socials MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): de Humanidades y Ciencias Sociales IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º Ejercicio





DOCUMENTO 1 / DOCUMENTO 1

7

Salvador Menor







8








9

Salvador Menor

RESOLUCIÓ 1. Identifiqueu els elements més destacats del mapa

del temps que apareix adjunt (document 1).

Ens trobem davant d’un mapa de superfície datat el 4 de novembre de 1985. Es poden apreciar diversos elements isobàrics que anem a localitzar. En primer lloc es localitzen tres anticiclons o altes pressions, un al nord-oest quasi sobre Islàndia, altre al costat de les Illes Canàries sobre la costa africana i el tercer situat sobre Europa central. També podem apreciar un sistema frontal al qual s’associen tres borrasques o baixes pressions situades a l’Atlàntic, i una altra baixa pressió sobre Sicília. Les borrasques atlàntiques en combinació amb l’anticicló d’Islàndia porta a la Península Ibèrica vents humits i freds que baixen de l’Àrtic i que en arribar a la costa per l’oest comencen a calfar-se i girar cap al nord convertint-se en fronts càlids que invadeixen Europa canalitzats per l’anticicló de centre Europa i el del nord d’Àfrica.1

1 es la més freqüent de setembre a maig, quan l’Anticicló de les Azores està desplaçat cap al sud deixant pas lliure a l’entrada de la circulació de borrasques des de l’oest cap a la Península Ibèrica.2 D’aquesta manera sembla evident que la façana occidental de la Península és la més afectada per las borrasques i per tant la més plujosa, d’igual manera la façana cantàbrica �ns al Pirineus també és banyada per les precipitacions que entren lliurement des de l’Atlàntic. L’Espanya plujosa està separada de la seca per la isohieta (línia de la mateixa precipitació mitjana anual) de 800 mm, com s’observa al mapa i la separació entre la Espanya seca i la semidesèrtica s’estableix al llindar dels 300 mm.

L’Espanya plujosa ocupa fonamentalment i amb continuïtat, quasi tot el nord i nord-oest del país, des del nord de Castella i Lleó i la serralada Cantàbrica al mar homònim en el seu sector central, amb el seu extrem occidental eixamplat �ns a englobar tota Galícia i les muntanyes de Lleó, i l’oriental perllongat, a través de les províncies basques litorals, pels Prepirineus i Pirineus �ns prop de l’extrem oriental d’aquest. Els valors mitjans superen els 800mm i arriben a

2. Si la situació més freqüent, pel que fa a la penetra- superar els 2000 mm en els sectors més exposats als ció de les borrasques atlàntiques sobre la península �uxos humits marítims. Els temporals atlàntics són

Ibèrica, és la que ofereix el mapa del document 1, expliqueu, raonant-ho, el repartiment de les preci-

pitacions mitjanes anuals del document 2.

El mapa del document 2 representa les precipitacions mitjanes anuals, en ell es poden diferenciar “tres Espanyes”, la plujosa, la seca i la molt seca o semidesèrtica. Aquestes tres zones tenen una relació directa amb l’arribada de borrasques des de l’Atlàntic. Hem de pensar que la situació isobàrica del document 1

Per fer una explicació més completa i didàctica caldria explicar com giren els vents en una anticicló (giren en sentit horari) i en una borrasca (giren en sentit antihorari). També l’alumne hauria de fer insistència en l’advecció de l’oest que predomina en aquesta època de l’any. La descripció podria incloure els fronts ocluits encara que això resulta més complicat d’explicar per a l’alumnat. Pot ser la resposta parega curta, però això és el que es demana, i és el que els alumnes saben fer.

També per arrodonir la nota, encara que no es dema explícitament en la pregunta, es podria dir el tipus de temps predominant, dies freds, de vents moderats i de probables pluges en la meitat occidental del país. Pense que amb el temps que li podem dedicar a aquest apartat del temari, aquesta és la resposta més ajustada.

els principals responsables d’aqueta abundant pluviometria, encara que als Pirineus centrals i orientals la in�uència mediterrània i les tempestes d’estiu tenen gran pes. L’Espanya seca és la més extensa de les tres, ocupa un amplíssim espai central que compren les terres planes de les dues Mesetes, les baixes de la vall de l’Ebre, la depressió del Guadalquivir, bona part de la façana oriental ibèrica (excepte el sud-est), els litorals sud-mediterrani i sud-atlàntic, el centre i sud de Mallorca, Menorca, Eivissa, algunes terres de l’arxipèlag canari, Ceuta i Melilla.

2

Tal vegada caldria ara explicar alguna cosa més de la circulació atmosfèrica general en les latituds mitjanes, els vents de l’oest, les bandes d’altes i baixes pressions zonals, els centres d’acció,les masses d’aire que afecten a la Península Ibèrica, etc. Tot va a dependre del temps que li reste a l’alumne i de la plani�cació de la prova, ja que la pregunta 4 és un informe i també cabrien aquestos aspectes allí.

L’alumne pot apuntar que aquestes tres zones no estan clarament separades, sinó que, com a bona mostra de l’extraordinària varietat climàtica del territori, es presenten en molts llocs intercalades i juxtaposades.

10


Valors mitjans de 500 mm són prou freqüents a l’Espanya seca deguts a la llunyania de la mar i a la presència de relleus perifèrics que més endavant explicarem.

nica que quasi no arriba a les terres més orientals del país. També el Sistema Ibèric marca una clara dissimetria pluviomètrica entre la vessant de barlovent i sotavent.4

L’Espanya semidesèrtica té la seua principal representació en el sud-est peninsular, bona part de la província d’Almeria, Alacant i Murcia, alguns punts localitzats a la vall de l’Ebre (Monegros), del Duero (sud-est de Zamora) i del Tajo, així com les terres baixes de gran part de les Illes Canàries.3

La presencia de les serralades Bètiques també separa el sector sud-oriental de les pluges que venen de l’oest, deixant eixa zona amb precipitacions no superiors als 200 mm.

A una escala de conjunt les precipitacions disminueixen en Espanya de nord a sud i d’oest a est, per la qual cosa en la diagonal imaginària que uneix Galícia i Almeria es produeix el contrast pluviomètric extrem.

3. Si compareu el mapa de precipitacions mitjanes anuals amb la informació del document 3, refe-

rent al relleu peninsular, quines conclusions podeu traure’n?

El mapa del document 3 és un mapa de les principals unitats del relleu peninsular que té una clara correspondència amb la distribució de les precipitacions mitjanes. Si abans hem marcat la separació entre la zona humida i la seca en la isohieta dels 800 mm, aqueta es correspon clarament amb la presencia de la serralada Cantàbrica, de les muntanyes de Galícia i Lleó, aquesta primera pantalla orogrà�ca mitiga l’efecte de l’entrada de les borrasques atlàntiques des del nor-oest. La disposició oest-est de la serralada Central, dels Monts de Toledo i de la Serra Morena fa que les terres peninsulars es mostren obertes a la in�uència atlàntica a través de la vall del Duero i del Tajo. Eixa in�uència es debilita a mesura que les borrasques travessen el territori peninsular de manera que les precipitacions baixen de camí a la Mediterrània.

4. Amb les idees i reflexions de les qüestions anteriors i amb els coneixements que tingueu, elaboreu in informe sobre els factors geogràfics del clima

peninsular.

La situació geogrà�ca de la Península Ibèrica implica que el territori espanyol es veja afectat pel canvi de les quatre estacions astronòmiques de l’any i que, en conseqüència, al llarg de l’any, siga visitat per unes masses d’aire molt diverses que donen lloc a “tipus de temps” atmosfèric variats. La circulació general atmosfèrica de l’oest fa que ens arriben les borrasques atlàntiques entre la tardor i la primavera, quan les masses d’aire polar o àrtic tenen menor temperatura. L’Anticicló de les Azores (que forma part de la franja d’altes pressions subtropicals) adquireix més importància durant l’estiu, quan les masses d’aire tropical adquireixen més temperatura.5 Entrem ja en els factors geogrà�cs dels climes espanyols, caldria agrupar-los en tres: l’altitud mitjana, la disposició i orientació de formacions muntanyoses i la proximitat o llunyania a la mar.

4

Pel que fa a la descripció del mapa del relleu peninsular no pense que siga estrictament necessària ja que el tema de la prova és el clima i el relleu és un factor més que explica algunes característiques climàtiques. Malgrat això si alguns alumnes ens expliquen de forma més exhaustiva les principals característiques del relleu peninsular (formació, origen, inclinació del bloc meseteny cap a l’Atlàntic, altitud mitjana, estructura de les principals serralades, etc.) caldria valorar-ho positivament. Encara que perdran temps de la prova.

D’igual manera la presència de la meseta central actua com a pantalla orogrà�ca a la in�uència oceà3

Aquest anàlisi tan minuciós tal vegada no serà realitzat per l’alumnat, però la documentació grà�ca hi ha que comentar-la, no sòls utilitzar-la com a recolzament dels coneixements teòrics dels alumnes. Els alumnes tendeixen a fer una resposta molt teòrica, cal valorar les constants referències al mapa. Aquesta és una manera de comprovar el coneixement de la localització geogràfica, que a més a més és significatiu i no repetitiva mecànica.

L’alumnat hauria de reservar algunes explicacions dels factors geogrà�cs del clima peninsular per a la quarta pregunta ja que l’informe ajuda a arrodonir la nota global de la prova.

5

Es tracta de fer una xicoteta introducció dels factors atmosfèrics que determinen els climes espanyols, no caldria més ja que també s’ha de valorar que l’alumnat conteste estrictament el que es pregunta.

Salvador Menor

Espanya és el país europeu de més altitud mitjana, després de Suïssa, amb uns 650 metres. En efecte el 57’7% del territori espanyol sobrepassa els 600 m d’altitud i prop d’una cinquena part (18’4%) el miler de metres. Eixes altituds condicionen molt les temperatures, pel conegut descens tèrmic amb l’altura. D’aquesta manera, si al nivell de la mar en les costes ibèriques la temperatura mitjana no s’allunya molt de la mitjana planetària (15°C), en els nivells alts de les grans serralades peninsulars és negativa per damunt d’uns 2500 m d’altitud. El relleu no afecta sòls per l’altitud, també va a in�uir la disposició i la orientació de les muntanyes, la seua amplària i robustesa, així com a escala microcimàtica, les pendents. En el cas del relleu peninsular, to i poder ordenar el relleu a partir de l’altiplà central de la meseta i parlar d’uns vorells elevats de la mateixa i unes depressions i serralades exteriors a ella, la complexitat es considerable. La mateixa Meseta està dividida pel Sistema Central en dues submesetes i la submeseta sud també dividida en per les muntanyes de Toledo. Al marge dels citats, apareixen altres alineacions de menor entitat quant a altitud o extensió, però amb marcats efectes en el clima de les comarques on es localitzen.

En conjunts predominen les grans alineacions amb orientació zonal (W-E) o subzonal (NW-SE o NE-SW), per la qual cosa els �uxos aeris de direcció nord o sud van a trobar-se amb obstacles per al seu trànsit. Les Borrasques atlàntiques es mostren molt dinàmiques a la meitat oest de la península i, sobre tot, a la façana cantàbrica. Quan eixes borrasques aconsegueixen superar totes les grans muralles del relleu i arriben a la Mediterrània, ho fan molt desgastades, sense propiciar pluges importants a les terres d’Alacant, Murcia i Almeria (per tant, donant lloc als climes àrids o semiàrids del sudest ibèric). Les zones més plujoses d’Espanya coincideixen amb àrees situades a barlovent (a favor del vent) dels �uxos d’aire carregats d’humitat de l’Atlàntic o del Mediterrani. En aquestos casos, les muntanyes actuen com a elements activadors de les precipitacions.

La disposició dels Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric i Bètiques signi�quen una barrera per a la penetració cap al sud de les masses d’aire molt fredes del nord d’Europa o del propi Pol Nord. Els efectes d’aquestes masses d’aire (fred, neu) solen quedar limitats a la meitat nord peninsular, i són molt poc freqüents al sud i a l’est. La disposició dels relleus, en relació amb la direcció

11 dels vents, provoca l’aparició de l’Efecte Foehn a les terres situades a sotavent de tals �uxos, son vent desecants que fan pujar les temperatures i fan descendir considerablement la humitat relativa. 6 La proximitat o llunyania a la mar resulta decisiu per explicar el comportament dels elements del clima (temperatures i pluges) a causa del caràcter de xicotet continent rodejat de mar que té la Península Ibèrica. Les masses d’aire que circulen en contacte amb la superfície marina es contagien de la seua temperatura i humitat, i el mateix succeeix amb les terres pròximes a la mar.

Per exemple, gràcies a la corrent marina càlida del Golf, les temperatures de la mar enfront de la costa cantàbrica no solen descendir per davall de 11°-12°C a l’hivern, la qual cosa suavitza les temperatures d’eixa regió malgrat la seua posició septentrional. La Mediterrània, pel seu caràcter de cubeta quasi tancada, registra altes temperatures tot l’any i tarda molt en refredar-se quan arriba l’hivern, això explica les temperatures tan suaus de tota la costa mediterrània. La presencia de eixa massa d’aigua càlida a les costes mediterrànies fa que quan arriba la � de l’estiu i la tardor es donen episodis de pluges torrencials, si es presenta la situació atmosfèrica favorable (”gotes fredes”). La llunyania de la mar fa que les terres de la Meseta i alguns sectors de la Vall del Gadalquivir i de la Vall de l’Ebre registren un elevat grau de continentalitat. Les temperatures hivernals són prou més baixes que a la costa i existeix una major incidència de les gelades. Eixa continentalitat també és la responsable de la falta de pluges d’eixos territoris d’interior, salvant-se sòls les àrees de muntanya, per l’efecte de l’altitud. Si tornem al mapa del temps de la primera pregunta cal dir que l’entrada de les borrasques atlàntiques és fonamental per tal d’explicar la distribució de les pluges, però els factors geogrà�cs fan que la diversitat climàtica del nostre país siga molt gran i es puguen diferenciar molt microclimes.

Donat que estem a un informe caldria afegir una nota sobre les relacions del clima amb l’activitat humana (p.e. agricultura). Pense que podrien criticar un poquet que aquest informe no és un informe, no hi ha problema.

6 Els alumnes són molt partidaris d’explicar l’Efecte Foehn amb un dibuix, caldrà valorar-ho.

12

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS: RECURSOS I BIBLIOGRAFIA El temari de Geogra�a d’Espanya de segon de Batxillerat és molt ample i necessàriament el temps dedicat a cada apartat és reduït. Nosaltres dividim el temari en tres apartats, el primer és el polític-administratiu, el segon el econòmic i el tercer el físic. Personalment deixe el físic per ala tercera avaluació per tal de que aquesta matèria estiga més “fresca”. Hem de tenir en compte que la geogra�a física és una disciplina que els alumnes no han vist des de segon de ESO, i en eixe curs s’explica d’una forma descriptiva i no analítica. Per tant és una matèria que a l’alumnat no li agrada i que tria en un percentatge molt reduït a les Proves d’Accés a la Universitat. Per aquest motiu nosaltres deixem la part física de la geogra�a per al �nal, com una forma de propiciar que l’alumnat es decideixca a triar l’opció de Geogra�a Física de la prova, si es que existeix eixa opció.

Per tant la Geogra�a Física ocupa una avaluació del curs, aproximadament dos mesos i mig, i la part de mapes del temps i factors atmosfèrics i geogrà�cs dels climes espanyols por ocupar entre sis i huit sessions de cinquanta minuts. Es pot deduir que la profunditat de l’estudi no pot ser molt gran. La forma d’explicar el tema ha de ser molt pràctica. Primer una xicoteta introducció als factors generals de la circulació atmosfèrica, després una explicació més detallada dels factors geogrà�cs i �nalment varies pràctiques per a comentar mapes del temps que representen les situacions sinòptiques típiques o més freqüents que ens afecten. Els recursos no són molt variats: grabacions dels comentaris de mapes del temps de diferents cadenes de TV, mapes murals muts per a pintar sobre ells el diferents elements isobàrics dels mapes i explicar com afecten a la Península Ibèrica, fotocòpies de mapes del temps comentats del diferents diaris, o �ns i tot, visionat de DVD documentals de la BBC sobre climatologia. També es podria organitzar una visita al Centre Meteorològic de Levante situat en el carrer Botànico Cavanilles de Valencia, si hi haguera temps.

Es tracta d’un tema que a l’alumnat li fa gracia per que es poden convertit en “l’home o dona del temps” per uns moments, però també és problemàtic. Els principals errors són l’equivocació a l’hora de dir com giren els vents dins una borrasca i dins d’un anticicló, la zona per la que arriben els vents a la península, i, sobre tot, si hi ha molts elements isobàrics al mapa, la interrelació


entre ells. Altre problema típic és la procedència dels vents que ens arriben, resulta complicat seguir la isòbara per determinar la massa d’aire que meneja cada element isobàric. En canvi, de seguida veuen clarament que si les isòbares estan molt juntes la velocitat del vent és molt elevada. També es veu ràpidament la relació entre la quantitat de pluja i el relleu, encara que el funcionament de l’efecte Foehn no es fàcil. La forma de explicar ha de ser molt visual, molt pràctica i molt participativa, amb la qual cosa es pot entendre que sempre anem curts de temps. De vegades he portat a algun company de Ciències de la Terra per explicar aquest aspecte del tema, però no es una qüestió de especialistes en el tema és un problema de poder emprar tota la informació que té l’alumnat en l’anàlisi d’un mapa. Són molts conceptes nous que han d’assolir ràpidament per aplicarlos a una explicació, i això no és fàcil. Aquest és el problema de la nostra assignatura, al meu entendre. Hem de donar molta informació i que els alumnes puguen utilitzar eixa informació per interpretar diferents documents i fer una explicació coherent. La nostra postura ha estat reduir la informació a lo més bàsic i potenciar eixa capacitat d’anàlisi i d’interpretació de l’alumnat, amb eixa �nalitat hem elaborat uns materials curriculars publicats per Nau-Llibres 7 en forma de llibre de text, que fan molta insistència en les pràctiques i no tant en la teoria. La part de climatologia està elaborada per Jorge Olcina, Enrique Matarredona, Antonio Rico i Pascual Bartolomé. Pensem que els alumnes han d’estar capacitats per a contestar a una prova com la de selectivitat i els llibres tradicionals de text no ajuden a eixa �nalitat. La resposta a la Prova d’Accés a la Universitat que hem elaborat està basada en els nostres materials i pensant que els nostres alumnes podrien fer un examen igual, no té molta aportació cientí�ca, estrictament la necessària, però si és molt explicativa. Òbviament no tot l’alumnat podria fer una resposta semblant, però podria acostar-se prou.

Els curs de actualització cientí�ca organitzat per la Universitat de València també ha servit per a la contestació i per a la elaboració dels nostres materials. Les sessions de Jorge Olcina són molt adequades per a preparar aquest apartat. També es pot emprar una bibliogra�a bàsica que al �nal detallarem. 7 Souto González, Xosé Manuel, y otros. (2006): ”2º Bachillerato. Geografía de España”. Valencia, NauLlibres. També es pot visitar la pàgina web de la editorial i el projecte Gea-Clio a l’adreça www.geaclio. com

13

Salvador Menor

Bibliografia CAPEL MOLINA, J.J. (1981): “Los climas de España”. Barcelona, Oikos-Tau, 429pp. FONT TULLOT, I. (2000): “Climatología de España y Portugal”. Salamanca, Ed. Univ. Salamanca, 422pp. GARCIA de PEDRAZA, L. y REIJA GARRIDO, A. (1994): “Tiempo y clima en España”. Madrid, Dossat, 410pp. I.N.M. (1983): “Atlas climático de España”, Madrid, INM. MARTIN VIDE, J. (1991): “Mapas del tiempo: fundamentos, interpretación e imágenes de satélite”. Barcelona, Oikos-Tau, 170pp. MARTIN VIDE, J. y OLCINA CANTOS, J. (Coords.) (2001): “Climas y tiempos de España”. Madrid, Alianza Edit., 258pp. OLCINA CANTOS, J. (1994): “Riesgos climáticos en la Península Ibérica”. Madrid, Penthalón, 440pp. PEREZ CUEVA, A.J. (Coord.): “Atlas climático de la Comunidad Valenciana”. Valencia, C.O.P.U.T., Generalitat Valenciana, 205pp. Algunes pàgines web molt adaptades als coneixements que necessiten els alumnes:

http://www.educaplus.org/climatic/ http://www.ieslosremedios.org Salvador Menor

PAU de Juny de 2004 CONVOCATÒRIA DE CONVOCATORIA DE MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): d’Humanitats i Ciències Socials MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): de Humanidades y Ciencias Sociales IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º Ejercicio




Barem: / Baremo: Pregunta 1ª-2’5 punts; pregunta 2ª-2’5 punts; pregunta 3ª-2 punts; pregunta 4ª-3 punts Pregunta 1ª-2’5 puntos; pregunta 2ª-2’5 puntos; pregunta 3ª-2 puntos; pregunta 4ª-3 puntos

EJERCICI 1 1. La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea va modificar profundament la situació preexistent tant per al conjunt de la Comunitat Europea com per a Espanya. Expliqueu el significat polític i institucional d’aquest fet històric. 2. La nova ampliació de la Unió Europea és un dels fets amb major dimensió històrica i geogràfica des de la Segona Guerra Mundial. A la vista del Document 1 que s’adjunta analitzeu la situació d’Espanya en el nou context de l’Europa ampliada en relació amb el futur de la política regional europea. 3. OA partir de la informació proporcionada sobre alguns països significatius que ara s’integren a la Unió Europea (Document 2), compareu la situació d’aquests països amb la d’Espanya utilitzant els indicadors que s’inclouen. 4. Elaboreu un INFORME en què s’analitze: a) les conseqüències més importants que ha tingut per a Espanya la seua entrada en la Unió Europea; b) l’impacte de l’ajuda financera procedent de la Unió Europea i la seua contribució a la reducció de desigualtats regionals, i c) les conseqüències que la nova ampliació pot tindre per a Espanya.

EXERCICIO 1 1. La incorporación de España a la Comunidad Europea modificó profundamente la situación preexistente tanto para el conjunto de la Comunidad Europea como para España. Explica el significado político e institucional de este hecho histórico. 2. La nueva ampliación de la Unión Europea es uno de los hechos con mayor dimensión histórica y geográfica desde la Segunda Guerra Mundial. A la vista del Documento 1 que se adjunta analiza la situación de España en el nuevo contexto de la Europa ampliada en relación con el futuro de la Política Regional Europea. 3. A partir de la información proporcionada sobre algunos países significativos que ahora se integran a la Unión Europea (Documento 2), compara la situación de esos países con la de España utilizando los indicadores que se incluyen. 4. Elabora un INFORME en el que se analice: a) las consecuencias más importantes que ha tenido para España su entrada en la Unión Europea; b) el impacto de la ayuda financiera procedente de la Unión Europea y su contribución a la reducción de desigualdades regionales, y c) las consecuencias que la nueva ampliación puede tener para España.

16

PAU Juny de 2004







17

Antoni Pitarch







Población (millones) Esperanza de vida Población urbana (%) Tasa de población activa Masculina Femenina Índice de desempleo Empleo por sectores (%) Agricultura Industria Construcción Servicios

R.Checa Hungría Polonia España 10’246 9’920 38’620 40’970 73’7 71’9 73’9 79’3 74’5 64’8 62’5 77’8 60’82 51’67 7’4

55’58 40’80 5’7

57’04 46’73 19’7

56’36 32’23 11’5

4’9 31’2 8’0 55’0

6’0 27’2 7’0 59’8

19’6 22’6 5’9 51’8

6’0 29’5 -----64’5

Font / Fuente: Banco Mundial. Eurostat, 2001 y 2002. OIT

18

PAU Juny de 2004

RESOLUCIÓ

8

1. La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea va modificar profundament la situació preexistent tant per al conjunt de la Comunitat Europea com per a Espanya. Expliqueu el significat polític i insti-

tucional d’aquest fet històric.

peu (1998) al complir amb els criteris de convergència econòmica (establerts anteriorment a Maastricht i que feien referència al dè�cit públic, deute, tipus d’interés, in�ació, �uctuació del valor de la pesseta al mercats monetaris, etc.) i l’adopció de l’euro (2002), juntament amb d’altres 11 estats europeus de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) als que, posteriorment, s’afegiran Grècia (que en principi no va complir els criteris i va entrar al 2001) i Eslovènia (2007).

Espanya va entrar a la UE amb retard, respecte a d’altres estats europeus, degut a la dictadura franquista 9. L’adhesió a l’Europa comunitària situa Espanya en El Pla Marshall, la constitució de la CECA (1951), els l’entorn polític, econòmic, institucional i cultural euprimers passos de la construcció europea amb la signatu- ropeu, del que tradicionalment havia estat absent i, en ra del Tractat de Roma per part dels sis estats fundadors especial, durant el franquisme (postguerra, autarquia, (1957)... es van fer sense comptar amb Espanya. De tota etc.). Actualment Espanya es troba dins del grup que manera, després del Pla d’Estabilització de 1959 comen- encapçala la Unió i el seu pes polític i econòmic s’ha çaren a fer-se algunes negociacions �ns arribar al 1970 vist potenciat. Espanya va tenir 8 vots al Consell de Mia un Acord Preferent de Comerç. El febrer de1979, des- nistres, mentre que la Comissió Europea va passar a ser prés de l’aprovació de la Constitució, s’inicien converses integrada per 17 comissaris (2 espanyols) que, després amb la CEE. Aquestes negociacions s’allargaren durant de les ampliacions de 2004 i 2007, han passat a ser-ne un set anys per la necessitat d’adaptació de l’economia es- per estat membre, així com 54 diputats al Parlament Eupanyola a la comunitària. Mentrestant, arribà l’ingrés ropeu d’un total de 736. El desenvolupament econòmic en la OTAN amb el govern de Calvo Sotelo (UCD) com i social actual és degut, en part, al procés d’integració: una mostra d’adhesió de la recent estrenada democràcia Espanya ha rebut fons de la UE per valor del 0,8% del espanyola al món occidental del liberalisme i de l’eco- PIB cada any, des del 1987. La renda per càpita era del nomia de mercat. Finalment, després de la �rma del 68% respecte de la mitjana europea al moment de la intractat d’adhesió d’Espanya i Portugal a la CEE (1985), tegració (1986), mentre actualment se situa en el 97,7% es produeix l’entrada o�cial a partir de gener de 1986 ja que un 90% de la inversió que rep l’estat espanyol de durant el mandat de Felipe González (PSOE). Una altra l’exterior prové de la Unió Europea. �ta important és l’entrada en el Sistema Monetari EuroEspanya ha seguit una evolució semblant a la de la majoria d’estats comunitaris, sent sotmesa a una disci8 Després de més d’una dècada, quasi ininterrompuda plina econòmica, acceptant unes institucions comunes i, (1 any de parèntesi), d’impartir la Geogra�a al Segon per tant, cedint part de la sobirania política y monetària de Batxillerat, tinc ben clar que és una matèria que, en (s’ha de prendre decisions conjuntes i s’ha renunciat a general, agrada l’alumnat pel seu caràcter procedimental la pesseta, la moneda pròpia). Des del Tractat de la UE a l’hora de confeccionar mapes, grà�cs i materials a Maastricht (signat el 1991), s’ha avançat en la uni�cadiversos; però el problema ve a l’hora d’analitzar-los ció econòmica i social, així com en la política exterior i d’assolir un vocabulari especí�c de la matèria per comuna, quedant com assignatura pendent el camí cap les di�cultats d’expressió, tant oral com escrita, de la a la uni�cació política després del fracàs en l’aprovació major part de l’alumnat. Altres problemes afegits són l’extensió del temari (que obliga a dedicar escasses de la Constitució Europea davant la negativa de França sessions a treballs pràctics), l’escassa dotació dels i Holanda (després d’una mínima victòria del si a Espacentres en material informàtic (les aules especí�ques són nya, en el referèndum de 2004) i la consolidació de cert ocupades pel professorat de Tecnologia i/o Informàtica), euroescepticisme entre una ciutadania que encara recola durada de les sessions que donen un marge escàs per neix les institucions estatals com a pròpies i, en canvi, a la introducció de materials audiovisuals (50 minuts) mostra certa descon�ança davant el repte d’una futura i la di�cultat d’organitzar eixides amb els alumnes de cessió de sobirania política dels estats membres cap a les Segon de Batxillerat (per la màxima d’acabar el temari, institucions comunitàries. com és lògic, que ens imposem tots els membres de l’Equip Docent a principi de curs)... 9 Normalment, aquest tema sobre la Unió Europea sol donar-se a principi de curs, quan l’alumnat del Batxillerat de Lletres encara no té una visió mínima sobre Història d’Espanya i açò, en principi, és un handicap a l’hora d’explicar-los l’evolució de l’economia i la política espanyola als darrers anys.

Actualment, les institucions europees més importants són: • La Comissió Europea: òrgan executiu que garanteix el compliment de les normatives europees, proposa els textos de llei que es presenten al Parlament i al Consell de Ministres, controla

19

Antoni Pitarch

el compliment dels acords i dels tractats i elabora els pressupostos per al Parlament i el Consell. La Comissió està formada pel President i els Comissaris, elegits pels estats membres per a un mandat de quatre anys. • El Consell de Ministres: òrgan de tipus consultiu i legislatiu, format per representants dels estats que integren la Unió Europea, generalment els ministres d’Afers Exteriors dels diversos estats membres i, quan l’afer que s’ha de tractar ho requereix, hi assisteixen altres ministres, com ara els d’Educació, Sanitat, etc. El Consell de Ministres pren les decisions més importants i coordina les actuacions dels diferents estats. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria, segons els vots atorgats a de cada estat que sol ser proporcional al pes demogrà�c. La presidència es exercida en torns de 6 mesos per a cada estat membre. • El Consell Europeu: està format pels caps d’estat o de govern, acompanyats dels seus respectius ministres d’Afers Exteriors. És el màxim organisme polític de la Unió Europea i s’encarrega de de�nir les orientacions generals d’actuació i de desenvolupament.

2. La nova ampliació de la Unió Europea és un dels fets amb major dimensió històrica i geogràfica des de la

Segona Guerra Mundial. A la vista del Document 1 que s’adjunta analitzeu la situació d’Espanya en el nou context de l’Europa ampliada en relació amb

el futur de la política regional europea.

El Tractat de la UE potencia les regions geogrà�ques europees com a unitats territorials, ja que el seu objectiu és fomentar el desenvolupament de les regions més pobres, perquè a la Unió Europea no només són importants les diferències entre els estats sinó també les regionals dins d’un mateix estat, independentment de l’organització territorial (províncies, departaments, autonomies, lands, etc.). Per fomentar el desenvolupament regional es crearen els fons estructurals, entre els quals destaquen el FSE (Fons Social Europeu) i el FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) que provenen del pressupost anual de la UE i se destinen a �nançar projectes i infrastructures en les regions més pobres amb l’objectiu d’eliminar les diferències entre les regions més riques i les més modestes.

Altres institucions són els òrgans de control entre els que destaquen el Parlament (de caràcter legislatiu, format pels diputats elegits pels ciutadans de cada estat membre en un nombre relacionat amb el volum de població), el Tribunal de Justícia (format per jutges i advocats generals elegits pel govern de cada estat membre, la seua funció és garantir el dret comunitari i controlar el compliment de les lleis i els reglaments interns de la Unió Europea) i el Tribunal de Comptes. Entre els òrgans de consulta i recolzament destaquen el Comité Econòmic i Social i el Comité de les Regions.10

Tal com podem observar al Document 1, a l’Europa dels 15 Espanya, juntament amb Grècia i Portugal, era un dels estats amb menor PIB per habitant i, per això, fou un dels estats més bene�ciats pels fons estructurals. Al 2002, en canvi, el PIB d’España (86) es quasi el doble de la mitjana del PIB (47) dels 10 nous membres integrats. La conseqüència es clara: Espanya deixa de ser un dels estats que rebrà més fons d’ara endavant, ja que el seu lloc l’ocupen ara mateix els 10 integrats al 2004 (sense comptar amb els incorporats en 2007, com són Bulgària i Romania, i els que poden incorporar-se en un futur pròxim). Espanya11 tindrà que aportar fons per al desenvolu-

10 Donada la complexitat de la qüestió, s’hauria de valorar més una visió conceptual i cronològica general (sense esmentar dates concretes) que no la memorística (amb dates que solen barrejar). Per exemple, el domini de conceptes com “cessió de sobirania” i una redacció coherent sempre són una prova de maduresa en aquestes edats; en canvi, la memorització de llistats cronològics moltes vegades no van més enllà d’una activitat repetitiva que no acaba d’aprofundir en la matèria d’estudi. També s’hauria de valorar la menció de notícies recents relacionades amb el tema (com ara per exemple al 2004 amb l’entrada de 10 estats a la UE al maig, quan molts professors vàrem repartir fotocòpies de premsa per tal d’actualitzar la temàtica a �nal d’aquell curs...). Donat que la temàtica sobre la Unió Europea ha

estat la més canviant durant els darrers anys i donada la profunditat i complexitat del que es demana en aquesta qüestió, seria convenient, des del meu punt de vista, elevar a 3 punts la puntuació de la resposta. L’alumne ha de demostrar un coneixement su�cient de la dimensió històrica de la incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea, valorant-se les referències al trencament de l’aïllament secular tot relacionant-ho amb el restabliment de la democràcia, així com els avantatges i els inconvenients (pèrdua de sobirania, període d’adaptació a legislació comunitària, etc.) de la nova situació. 11 Aquesta qüestió ha estat, en general, prou ben explicada per l’alumnat (alguns s’han despistat amb Noruega o Suïssa, incloent-los a la UE, però han estat casos molt puntuals). No solament constatant els bene�cis

20

PAU Juny de 2004

pament d’aquests estats i les seues regions, com en el passat ho van fer els estats més rics o centrals amb l’entrada d’altres més modestos i perifèrics com ara Grècia, Espanya o Portugal.12

3. A partir de la informació proporcionada sobre alguns països significatius que ara s’integren a la Unió Europea (Document 2), compareu la situació d’aquests països amb la d’Espanya utilitzant els

indicadors que s’inclouen.

Hi ha dades molt signi�catives entre les quals destaquen les de Polònia, ja que és un estat amb un nombre d’habitants molt semblant al d’Espanya (al voltant dels 40 milions), però amb una esperança de vida un tant inferior (6 anys menys), un percentatge de població urbana també per sota de l’espanyol i una major taxa d’activitat tant masculina com femenina on, per cert, destaquen els baixos nivells d’Espanya respecte d’alguns estats de la taula, més modestos econòmicament parlant. Podem a�rmar, per tant, que a Polònia hi ha una situació molt similar a la presentada per Espanya en el moment de la integració europea (1986), en canvi la República Txeca i Hongria, amb un volum demogrà�c molt inferior a l’espanyol, presenten millors taxes d’activitat i uns índex d’atur13 molt inferiors als d’Espanya. rebuts dels fons europeus per part de l’estat que han incrementat el PIB per habitant, sinó el descens immediat de la mitjana europea a partir de l’entrada de 10 estats al 2004 que ha propiciat situar Espanya per dalt d’aquest nivell mitjà... 12 La resposta, en principi, sembla molt menys complexa que l’anterior i, en canvi, es valora amb 2,5 punts. Per tant, seria adient rebaixar la puntuació a 2. S’ha de valorar, sobre tot, la contextualització de la nova situació d’Espanya en una Europa ampliada amb estats més pobres que, per tant, ha disminuït la mitjana de la renda per càpita fent. Per tant s’ha de remarcar les mancances que perduren (renda per càpita inferior a la mitjana de la UE-15) per la posició espanyola de vella perifèria allunyada encara de nivells de desenvolupament dels països centrals de la UE, però també, com a factors més rellevants de l’anàlisi o comentari, els avantatges d’Espanya respecte als nous estats membres i les di�cultats que se li plantegen de cara al futur per deixar de ser el primer estat a l’hora de rebre els fons estructurals. 13 Un alumne extrau la següent conclusió: L’índex d’atur es major a Espanya i Polònia perquè la quantitat de població és molt més gran. És a dir, per ell és lògic que a

més població, més di�cultats per repartir-se l’activitat...

Per sectors, la distribució de l’ocupació és molt semblant a l’espanyola, ja que hi ha pocs empleats al sector primari, un percentatge important dedicat a la indústria14 però, com passa a Espanya, inferior al de la població activa dedicada al sector serveis, és a dir, es pot observar clarament una terciarització de l’economia que, sense arribar als nivells de l’espanyola, ens parlen d’una transició cap a l’economia de mercat superada notablement i una evolució dels sectors productius típica dels països desenvolupats. No obstant, Txèquia i Hongria presenten una esperança de vida inferior a l’espanyola que, als propers anys, pot igualar-se amb l’increment de la qualitat de vida i uns millors índex de benestar com a conseqüència de l’arribada dels ajuts i fons europeus per al desenvolupament de les infrastructures bàsiques (sanitat, per exemple) tal com ha passat a l’estat espanyol des de l’entrada a la Unió Europea al 1986. De tota manera, aquestes dades també evidencien certes mancances d’Espanya pel que fa a l’atur en general i a l’ocupació femenina en particular.15

4. Elaboreu un INFORME en què s’analitze: a) les conseqüències més importants que ha tingut per a Espanya la seua entrada en la Unió Europea; b) Per una altra banda, trobem una asseveració errònia sobre l’atur femení: Espanya té el percentatge més baix d’activitat femenina, degut a què, als països pobres, les dones han de treballar per a mantindre la casa. És a

dir, es té encara la percepció que a més riquesa, la taxa d’activitat femenina és menor per la complementarietat del salari femení respecte del masculí... 14

Una cosa que crida l’atenció és que en Espanya el percentatge de constructors no existia…Els alumnes

solen associar el concepte de sector secundari, només, a indústria quan la construcció ve desglossada a banda: ho expliquem a classe, però els costa, tant o més, com assumir la terciarització de l’economia com a conseqüència de l’elevació del nivell de vida per la fortalesa de l’economia productiva (sector primari i secundari). 15 El comentari de l’alumne s’ha de centrar en les diferències en favor d’Espanya que presenten aquests nous estats comunitaris, però sense deixar de remarcar algunes de�ciències estructurals espanyoles referents, per exemple, a l’atur (el femení sobre tot) que contrasten amb les dades sobre ocupació i, per acabar, assenyalar també les semblances com ara certa estructura productiva equilibrada dels nous membres de la Unió Europea que apunta cap a la terciarització de l’economia (excepte Polònia).

21

Antoni Pitarch

l’impacte de l’ajuda financera procedent de la Unió Europea i la seua contribució a la reducció de desigualtats regionals, i c) les conseqüències que la

nova ampliació pot tindre per a Espanya.

L’antiga CEE (Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea després de Maastricht) es va ampliar cap al sud-oest amb la incorporació d’Espanya i Portugal al 1986, dos estats estratègics, atlàntics però sobre tot mediterranis, amb una modesta densitat de població i menor capacitat productiva que la resta (Europa dels 12) que, a més a més, presentaven evidents de�ciències en infrastructures de tot tipus. Espanya era un estat amb un nivell de desenvolupament molt menor a l’actual i amb forts desequilibris regionals que, amb el pas del temps, s’han disminuït, entre d’altres raons, per l’arribada dels fons comunitaris.

De tota manera, si exceptuem els estats incorporats als primers anys del segle XXI (ja que els integrats al 1995, és a dir, Àustria, Finlàndia i Suècia, presentaven un alts nivells productius), Espanya encara continua, amb Grècia i Portugal, sent una economia semiperifèrica en relació amb les grans potències europees, tot i que els increments del PIB han estat molt notables i, �ns i tot, ens han equiparat amb d’altres estats com ara Itàlia, un dels fundadors amb la signatura del Tractat de Roma (1957), és a dir, que el progrés econòmic i social des del 1986 ha estat molt important. També ha suposat un factor de canvi en l’organització política i econòmica, després de les traumàtiques reconversions en el camp agrícola i industrial de la dècada dels vuitanta i noranta (1986-1995) que implicaven l’acceptació de quotes de producció en el sector primari (vinya, olivera, llet, pesca, etc.), el tancament i modernització de moltes factories industrials o l’ampliació del volum de les empreses �nanceres amb les fusions en el sector de la banca, amb l’objectiu d’elevar els nivells de competitivitat amb la resta d’estats europeus i obrir-se als mercats exteriors de l’economia global, sense oblidar la vertebració del mercat interior amb la construcció de la xarxa d’autovies i la renovació del sistema ferroviari amb la construcció de trens d’alta velocitat per a passatgers (l’assignatura pendent, però, continua sent l’ample ibèric i el foment dels trens de mercaderies per enllaçar amb les xarxes ferroviàries europees). Espanya, com s’ha comentat als apartats anteriors, és sens dubte l’estat més bene�ciat en termes absoluts pels fons comunitaris: anualment ha rebut

més del 20% dels ajuts europeus, aportant al pressupost comunitari uns 7.000 milions d’euros, mentre rebia, per exemple, 15.000 milions el 2001. Espanya, per tant, ha estat receptora neta de fons comunitaris, amb un saldo de 8.000 milions, és a dir, entre el 0,8 % i l’1,2% anual cada any. Naturalment, aquest estat de coses està canviant ràpidament, sobre tot des de l’entrada de 10 estats més pobres al 2004, 216 al 2007 i d’altres candidats que poden entrar en un futur pròxim, com ara Turquia per exemple. De moment, s’ha establert un període de pròrroga en la concessió d’ajuts que, malgrat no arribar als nivells dels anys anterior, servirà per poder continuar amb la creació de les infrastructures pendents �ns que, naturalment, Espanya anirà, a poc a poc, cedint aquests fons als nous membres de la Unió Europea i, per tant, rebrà cada vegada un percentatge inferior que, en principi, pot afectar al creixement productiu si no s’introdueixen canvis signi�catius en la política macroeconòmica perquè, als propers anys, ja no se disposarà als pressupostes d’aquestes partides tant signi�catives als darrers anys. De tota manera, el PIB d’Espanya ha crescut molt als darrers anys �ns situar-se, últimament, per dalt d’Itàlia, per exemple. Aquestes dades econòmiques demostren que l’economia espanyola no solament és molt superior a dels darrers països integrants de la Unió Europea, sinó que també està preparada per seguir col·laborant en la construcció europea des de l’angle de la solidaritat perquè, a més de l’estabilització monetària que ha aportat l’euro, 16 Resposta d’un alumne: Les

conseqüències que pot tindre és la immigració, perquè els països de l’Europa de l’Est, com han entrat en la UE, podran vindre més a Espanya, com per exemple ara encara vindran més romanesos perquè han entrat en la UE… I encara que,

després a classe (és molt important la sessió posterior a l’examen perquè l’alumnat comprenga on i perquè ha errat i ací rau una gran responsabilitat del professorat per mostrar les proves corregides i, sobretot, mostrarles sense massa dilacions per no allunyar la sessió de correcció de la data en què es va realitzar la prova), expliquem que, precisament, haurà de passar el contrari segons els experts, perquè pujarà el nivell de vida també a Romania -per exemple- i, per tant, el més lògic serà que s’ature l’emigració des d’aquell estat (com ha passat a Espanya amb l’augment del nivell de vida)... les idees prèvies de l’alumnat són molt difícils d’eradicar i més quan, a més d’errònies, venen prefabricades des de la pròpia llar. Resumint, a estes edats, els costa molt distingir entre una opinió subjectiva fruit de qualsevol prejudici o tradició oral, d’una opinió objectiva, racional i fonamentada en dades cientí�ques o estadísticament contrastades.

22


Ampliación de la Unión Europea: http://www.gh.profes.net/especiales2.asp?id_ contenido=42732 Animación ( Editorial SM): http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC. asp?TemaClave=1082 La Comissió Europea (Barcelona): http://ec.europa.eu/spain/barcelona/index_ UGGERIMENTS DIDÀCTICS RECURSOS I ca.htm Geógrafo, Unión Europea: BIBLIOGRAFIA http://club.telepolis.com/geografo/regional/ europa/europa.htm#UE ENLLAÇOS A PÀGINES WEB Euroaventura (obra social de La Caixa): El portal de la Unión Europea: http://euroaventura.educared.net/index_f.html http://europa.eu/index_es.htm El futuro de la UE, EL PAÍS (pàgina d’accés a les Buxaweb (Unió Europea): http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/ animacions en �ash): contemp/unioeuropea.htm http://www.elpais.com/todo-sobre/tema/futuro/ UE/30/ El proceso de integración europea (Clío): http://clio.rediris.es/udidactica/ Animacions (EL PAÍS): Guia d’ajuts de la UE: 1) Historia de la UE: http://gaue.info/ http://www.elpais.com/gra�cos/internacional/ Historia/UE/elpgraint/20021101elpepuint_6/ Guia d’ajuts de la UE: Ges/ http://junyent.org/blog/2007/03/07/del-tractatde-roma-a-la-constitucio-europea 2) El euro: http://www.elpais.com/gra�cos/internacional/ euro/elpgraint/20021101elpepuint_5/Ges/ BIBLIOGRAFIA GENERAL: 3) Historia del euro: http://www.elpais.com/gra�cos/internacional/ Apunts de classe d’elaboració pròpia (http://ccsocials. blogspot.com/) Historia/euro/elpgraint/20021101elpepuint_4/ Ges/ AA.VV.: GEOGRAFIA GENERAL (vol.5 de l’ Enciclopedia del Estudiante). Santillana - EL PAIS; 4) La zona euro: Madrid, 2005 http://www.elpais.com/gra�cos/internacional/ zona/euro/elpgraint/20021101elpepuint_3/ AA.VV.: GEOGRAFIA DESCRIPTIVA (vol.6 de Ges/ l’ Enciclopedia del Estudiante). Santillana - EL PAIS; Madrid, 2005 17 S’ha de tenir molt present el que l’alumne haurà Alonso,J.; González,J.; Sánchez,D.: GEOGRAFIA (2º curso Bachillerato Humanidades y Ciencias manifestat al primer apartat de la prova, perquè sol ser Sociales). Editex; Madrid, 1998 habitual el no repetir conceptes ja explicats. Però també en sentit contrari, s’ha de tenir en compte si l’alumne Benejam,P.; Ascon,R.; Comes,P.; Estalella,H.: NEno sap aportar noves dades i conceptes a l’informe. XES (Batxillerat 2º curs, València). VicensEn principi, s’ha de remarcar l’impacte econòmic Vives; Barcelona, 2000 de l’ajuda �nancera procedent de la Unió Europea i la seua capacitat per a mobilitzar recursos, on s’han Casimiro,J.C.; García.A.; Goberna,J.J.; Hernández ,F.; Sansaloni,E.: GEOGRAFIA BATXILLEdestinat principalment, com han in�uït en la reducció de les diferències regionals en quant al PIB, en la RAT. Editorial Ecir; València, 2003 modernització general de la societat i quins han estat De Lázaro,M.; De Miguel,I.; Pascual,C.: GEOGRAels principals avantatges i inconvenients. Però el factor FÍA (2º Bachillerato). McGraw-Hill; Madrid, fonamental, sempre és la claredat expositiva i el domini 1997 del vocabulari especí�c que denoten la maduresa de l’entrada en la Unió Europea també ha vingut a signi�car la consolidació d’un estat de dret i democràtic on la possibilitat del retorn a un règim dictatorial ja no forma part de l’imaginari col·lectiu.17

S

:

l’alumnat en aquesta classe de proves d’accés a la universitat.

Salvador Menor

Espino,O.; Matesanz,J.; Moralejo,P.; Oropesa,F.: GEOGRAFÍA (2 Bachillerato). Grupo Promotor Santillana; Madrid, 2003 Estébanez,J.; Molina,M.; García,A.; Utanda,U.: GEOGRAFÍA BACHILLERATO. Grupo Promotor Santillana; Madrid, 1997 Herrero,J.; Cancer, L.; Fidalgo,C.; Ollero,A.; Portugal,J.A.: GEOGRAFÍA BACHILLERATO. Ed.Bruño; Madrid, 2000 Gil Olcina,A.; Gómez Mendoza,J.: GEOGRAFIA DE ESPAÑA. Ed.Ariel; Barcelona, 2001 Muñoz Delgado, MªC.: GEOGRAFÍA BACHILLERATO. Ed.Anaya; Madrid, 2001 Termcat, Centre de Terminologia: DICCIONARI DE GEOGRAFIA FÍSICA. Generalitat de Catalunya, 2003

FITXES BIBLIOGRÀFIQUES: España en la nueva Europa ISBN: 8420668265 Autor: Carmela Martín Editorial: Alianza Editorial. Data de publicació: 1997. Edició: la Nombre de pàgines: 336 Sinopsi: Aquest llibre presenta un balanç de la trajectòria passada i la situació present de l’economia espanyola, en relació amb tots i cadascun dels socis de la Unió Europea i, a més, com un punt addicional de referència amb els Estats Units i Japó. La perspectiva comparada permet posar de relleu les semblances i particularitats d’Espanya en la nova Europa, tot combinant teoria econòmica i bancs de dades que permeten estudiar els desa�aments de l’economia espanyola i encetar el debat sobre com encarar-los. Empresa e innovación en la Unión Europea ISBN: 8488123310 Autor: Javi Er Alfonso Gil Editorial: Minerva Data de publicació: 07/2002 Edició: 1ª Nombre de pàgines: 197 Sinopsi: Les polítiques d’innovació adreçades a la petita i mitjana empresa han proliferat en la Unió Europea durant las últimes dècades. El pas d’una visió lineal a una visió interactiva de les polítiques d’innovació ha suposat reconéixer la rellevància del paper de la petita i mitjana empresa en els proces-

23 sos de creació de coneixement i, al mateix temps, la necessitat de dissenyar instruments públics de recolzament adients a les característiques pròpies de cada territori.

Organizacion de la Unión Europea ISBN: 8480043970 Autor: María Antonia Calvo Hornero Editorial: Cera Data de publicació: 27/10/1999 Edició: 2ª Nombre de pàgines: 495 Sinopsi: L’ordenació econòmica que sorgí després de la Segona Guerra Mundial inclou la formació d’àrees d’integració econòmica amb nous plantejaments, encaminats a establir vincles de caràcter econòmic i comercial per al foment de la cooperació multilateral i l’apropament de les economies, amb l’objectiu de reduir el perill de nous enfrontaments bèl·lics i afavorir la pau i el desenvolupament dels pobles. La ampliación de la Unión Europea. Economía, política y geoestrategia ISBN: 8495776359 Autor: Jesús de Andrés; Pedro Chaves; Fernando Luengo Editorial: Montesinos Data de publicació: 12/2002 Edició: 1ª Nombre de pàgines: 362 Sinopsi: L’ampliació de la Unió Europea al Centre i Est d’Europa és un desa�ament que compromet la pròpia construcció europea. Els seus per�ls futurs s’estan realitzant ara. Encara que la Cimera de Niça va resoldre formalment el principal problema per fer possible l’ampliació, la reforma del Tractat d’Amsterdam, també és evident que tot allò aprovat a partir d’ací ha quedat molt per sota de les aspiracions dipositades en aquella reunió pels Caps d’Estat de la Unió Europea.

Glosario jurídico-político de la Unión Europea ISBN: 8430937676. Autor: FÉLIX DE LA FUENTE PASCUAL Editorial: TECNOS Data de publicació: 02/2002 Edició: 1ª Nombre de pàgines: 346 Sinopsi: Aquest glossari jurídico-polític de la Unió Europea, nascut del treball de l’autor en diferents organismes comunitaris durant molts anys, és una obra de

24

consulta que pretén donar a conéixer la Unió Europea del present i del futur, tant als professionals del Dret, del Periodisme, l’Economia o la Política, així com a estudiants i curiosos en general interessants en la comprensió del mecanismes legals i polítics que con�guren la vida institucional comunitària.

La Unión Europea: una nueva etapa en la integración económica de Europa ISBN: 8436815734 Autor: José Antonio Nieto Solís Editorial: Pirámide Data de publicació: 06/2001 Edició: 1ª Nombre de pàgines: 262 Sinopsi: El Tractat de la Unió Europea aprovat a Niça en desembre de 2000 va marcar l’inici d’una nova etapa en la integració europea. La culminació de la Unió Monetària, les subsegüents revisions dels fonaments i polítiques de la UE i la futura ampliació cap a nous estats membres con�guren un panorama de gran interés per a l’estudi de la nova economia europea. Políticas de género en la Unión Europea ISBN: 8427713622 Autor: Maria Grazia Rosilli Editorial: Narcea, S.A. de Ediciones Data de publicació: 10/2001. Edició: 1ª Nombre de pàgines: 277 Sinopsi: Anàlisi crític de la política de la Unió europea que afecta directament a les dones, en temes com ara l’acció sindical, la igualtat d’oportunitats i salarial (per un mateix treball), seguretat social, mòbing o acossament sexual, trà�c de dones, paritat democràtica, migracions, etc. Mitjançant l’estudi es posen de manifest les contradiccions existents entre l’excepcional desenvolupament legislatiu respecte a la igualtat de gènere i la real desigualtat existent per causa de la manca d’aplicació de moltes mesures legislatives aprovades en els respectius àmbits dels estats membres. Las estructuras del bienestar en Europa ISBN: 844701343X Autors: Santiago Muñoz Machado, José Luis García Delgado Y Luis González Seara. Editorial: Civitas. Data de publicació: 1/05/2000 Edició: la. Nombre de pàgines: 896.

PAU Juny de 2004

Sinopsi: Anàlisi elaborat interdisciplinàriament per juristes, economistes i sociòlegs sobre l’Estat del Benestar a Europa però, essencialment, referit a Espanya, aprofundint en l’origen polític i el fonament econòmic per caminar cap a una europeïtzació dels drets socials en el marc d’uns instàncies comunitàries. L’estudi conté aportacions de diversos especialistes amb un complement de �rmes excepcional.

Las subvenciones agrarias europeas a debate ISBN: 8446021471 Autor: Carlos Tió Saralegui Editorial: Akal. Data de publicació: la Edició: 12/2003 Nombre de pàgines: 352 Sinopsi: El present llibre pretén abarcar els efectes que poden produir-se en les rendes agràries, però també l’impacte sobre l’activitat empresarial i la competitivitat del nostre sistema agrari i agroalimentari. No hi ha que oblidar que la agricultura és, en primer lloc, una activitat econòmica, malgrat d’altres característiques com ara el seu impactes social, regional, mediambiental o paisatgístic. La inmigración, desafío y oportunidad para Europa ISBN: 8431320664 Autor: Enrique Banús Editorial: Eunsa Universidad de Navarra Data de publicació: 03/2003. Edició: la. Nombre de pàgines: 18l Sinopsi: El món de començament del segle XXI és complex i l’aldea global que ha esdevingut el món planteja nous reptes, com ara el de la immigració: l’autor a�rma que és un desa�ament i una oportunitat per a tota Europa, com resa el títol. Los mayores en europa: el euro, un apoyo para el futuro ISBN: 8470307290 Autor: MARÍA TERESA BAZO Editorial: BIBLIOTECA NUEVA Data de publicació: 23/11/1999 Edició: 23/11/1999 Nombre de pàgines: la Sinopsi: L’any 1999 va ser declarat per Nacions Unides, Any de les Persones Grans, amb el lema: “Cap a una societat per a totes les edats”. L’autora proposa una societat en la que ningú quede marginat ni exclós a participar en la vida social per raó de l’edat i re�exiona sobre la situació de la tercera edat

Antoni Pitarch

en Europa, les seues condicons de vida, possibilitats laborals i relacions amb la resta de la societat. La in�uencia de las multinacionales en la construcción de la UE ISBN: 8474265967 Autor: Belén Balanvá, Ann Doherty i Altres Editorial: Icaria Editorial, S.A. Data de publicació: 10/2002 Edició: 1ª Nombre de pàgines: 366 Sinopsi: Ofereix una perspectiva detallada de les pràctiques sistemàtiques que les empreses multinacionals, mitjançant els loobys, venen usant per a in�uir sobre les polítiques de la Unió Europea i d’altres institucions internacionals com ara l’OCDE, la OMC o les Nacions Unides. Protección de los intereses �nancieros de la comunidad europea ISBN: 8481644706. Autor: Juan María Terradillos Basoco Editorial: Trotta. Data de publicació: 09/2001 Edició: 1 a Nombre de pàgines: 173 Sinopsi: Les subvencions comunitàries, en les seues diverses modalitats, han adquirit la categoria de motor d’estratègies econòmiques que pretenen respondre a una contemplació harmònica dels interessos de la Unió Europea. D’ací que les polítiques de despesa comunitàries ocupen avui, tant per la seua dimensió quantitativa com per la seua rellevància político-econòmica, un lloc preferent en els titulars periodístics i en les agendes governamentals. Ciudadanía y globalización: Europa frente a norteamerica ISBN: 8437619610 Autor: Rob Kroes Editorial: Catedra Data de publicació: 04/2002 Edició: la Nombre de pàgines: 284 Sinopsi: Ciutadania i globalització és un magní�c estudi comparatiu de les tradicions culturals d’Europa i Nordamèrica, i la seua in�uència en la concepció de la comunitat. Contrastant una Europa emmarcada en uns patrons multiètnics i nacionalistes amb Nordamèrica, les pràctiques culturals de la qual han mitigat, històricament, les divisions ètnicas. Rob Kroes analitza les actituds europees i nordamericanes front a

25 l’Estat del benestar, la tradició dels drets humans o el paper que desenvolupa el regionalisme en la formació del concepte de la identitat nacional. Convergencia económica e integración: la experiencia en Europa y América Latina ISBN: 8436815580 Autor: Tomás Mancha Navarro y Daniel Sotelsek Salem. Editorial: Pirámide Data de publicació: 04/2001 Edició: la Nombre de pàgines: 392 Sinopsi: L’interés per identi�car els factors que generen una major o menor desigualtat en el desenvolupament econòmic dels països o regions que conformen un determinat espai econòmic ha augmentat en els últims anys amb la intensi�cació dels processos d’integració econòmica. Aquesta obra analitza, des de distints angles, els processos de convergències, prestant una atenció especial a les implicacions que, per a els esmentats processos, se deriven de la integració econòmica. Quo vadis Europa? Por qué la Unión Europea sigue creciendo más lentamente que Estados Unidos ISBN: 8420677493 Autor: Guillermo de la Dehesa Editorial: Alianza Editorial Data de publicación: 2004 Edició: la Nombre de pàgines: 230 Sinopsi: La Unió Europea ha tingut, des d’un principi, diversos objectius prioritaris. El primer ha estat consolidar la pau en Europa, després de dos guerres mundials, cosa que ha aconseguit amb èxit. El segon ha consistit en crear un poder econòmic d’un tamany su�cient com per a ser capaç de competir amb Estadts Units pel lideratge mundial i actuar com a contrapés en les decissions econòmiques i polítiques internacionals. El tercer és aconseguir un model social igualitari, solidari i cohesionat que siga un exemple per a la resta del món... El mercado de trabajo en la unión europea. Fundamentos teóricos y políticas de empleo ISBN: 8436815122 Autor: Andrés Fernández Cornejo y Ángel Algarra Paredes Editorial: Pirámide Data de publicació: 11/2000

26

PAU Juny de 2004

Edició: 1ª Nombre de pàgines: 274 Sinopsi: Aquesta obra analitza els principals problemes que afecten al mercat de treball en la Unió Europea, per a avaluar a continuació l’e�càcia de la política de creació de llocs de treball dissenyada per les institucions de l’Europa dels Quinze. Per a entendre els problemes concrets es precís conéixer i comprendre els principals arguments teòrics generals sobre el mercat de treball. Desarrollo y estrategia de la pesca europea ISBN: 8497450310 Autor: Fernando González Laxe. Editorial: Netbiblo Data de publicación: 01/2003 Edició: la. Nombre de pàgines: 242 Sinopsi: Els nous desa�aments deuen girar al voltant de diversos objectius molt concrets: a) ser capaços de preservar els recursos pesquers, recolzant-se en dades cientí�ques �ables, en el marco d’un diàleg permanent entre autoritats, cientí�cs i pescadors, aplicant els principis bàsics de la pesca responsable i els criteris preventius; b) els models de gestió dels recursos deuen encertar en les seues propostes amb l’objectiu de buscar un equilibri entre les possibilitats de pesca i les capacitats de captura. El desplazamiento temporal de trabajadores en la unión europea ISBN: 8484105199 Autor: Beatriz Gutiérrez-Solar Calvo Editorial: Aranzadi Data de publicació: 09/2000 Edició: 1ª Nombre de pàgines: 220 Sinopsi: Empreses bene�ciades de l’obertura dels mercats en la Unió Europea, així com grups d’empreses i empreses de treball temporal de caràcter transnacional s’enfronten a l’interrogant del dret aplicable als treballadors que se desplacen temporalment a un altre Estat membre. Antoni Pitarch Font

PAU de Junio de 2004 CONVOCATORIA DE CONVOCATÒRIA DE MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): d’Humanitats i Ciències Socials MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): de Humanidades y Ciencias Sociales IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º Ejercicio





EJERCICI 2 1. En el mapa annex apareixen els principals rius de la Península Ibèrica. Localitzeu sobre el dit mapa les principals serralades que emmarquen les conques hidrogràfiques dels rius Duero, Guadiana, Ebre, Xúquer i Segura. 2. Expliqueu la influència que els sistemes muntanyosos tenen sobre la distribució de les pluges. Per a això observeu el mapa del Document 1 en el qual es representen les precipitacions mitjanes en la Península Ibèrica i tracteu d’establir per què els distints sistemes muntanyosos tenen una diferent significació sobre les precipitacions. 3. En la taula del Document 2 es mostren els balanços hídrics per conques hidrogràfiques de la Península Ibèrica. Argumenteu, prenent en consideració tant els factors naturals com els factors d’ús humà de les aigües, les causes que poden explicar els valors que es presenten per a la conca del Duero, de l’Ebre, del Xúquer i del Segura. 4. Realitzeu un INFORME sobre les accions polítiques, referides a l’ús i apro fitament dels recursos hídrics que s’han fet fins ara i valoreu la seua significació econòmica, social i ecològica.

EXERCICIO 2 1. En el mapa anexo aparecen los principales ríos de la Península Ibérica. Localiza sobre dicho mapa las principales cordilleras que enmarcan las cuencas hidrográficas de los ríos Duero, Guadiana, Ebro, Júcar y Segura. 2. Explica la influencia que los sistemas montañosos tienen sobre la distribución de las lluvias. Para ello observas el mapa del Documento 1 en el que se representan las precipitaciones medias en la Península Ibérica y trata de establecer porqué los distintos sistemas montañosos tienen una diferente significación sobre las precipitaciones. 3. En la tabla del Documento 2 se muestran los balances hídricos por cuencas hidrográficas de la Península Ibérica. Argumenta, tomando en consideración tanto los factores naturales como los factores de uso humano de las aguas, las causas que pueden explicar los valores que se presentan para la cuenca del Duero, del Ebro, del Júcar y del Segura. 4. Realiza un INFORME sobre las acciones políticas, referidas al uso y aprovechamiento de los recursos hídricos que se han hecho hasta ahora y valora su signi ficación económica, social y ecológica.

28

PAU de Junio de 2004







Font/ Fuente: Muñoz Delgado Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato, Anaya, Madrid

29

Fernando Macián







Cuencas hidrográficas con sobrantes Duero Tajo Ebro

(Hm3/año) 842 1000 1450

Cuencas hidrográficas receptoras Cuencas internas de Cataluña Júcar Segura Sur

(Hm3/año) 180 300 430 90

Font/ Fuente: Consejo Nacional del Agua. Borrador del Informe sobre el proyecto del Plan Hidrológico Nacional. Madrid, 2001

30







MAPA ANNEX / MAPA ANEXO

C OR D IL L E RA C AN TÁ BRI CA

S. M T N L E Ó

M TS . V ASCO S

S I S T E M A I B É R I C O

A L E N T R MA C S I S T E

O M TS. TO L E D

R E NA A M O S I E R R

AS B É T I CAS CO R D I L L E R

P IR I N E O S

R O T E S C O A N A R A L E I L T A L D A R - C C O

31

Fernando Macián

RESOLUCIÓN EJERCICIO 2

tintos sistemas montañosos tienen una diferente

significación sobre las precipitaciones.

1. En el mapa anexo aparecen los principales ríos de El relieve es uno de los factores geográ�cos que la Península Ibérica. Localiza sobre dicho mapa las in�uyen en las precipitaciones tanto por su disposiprincipales cordilleras que enmarcan las cuencas ción, como por su altura y por su orientación. hidrográficas de los ríos Duero, Guadiana, Ebro, En cuanto a la disposición habría que señalar la

Júcar y Segura.

Respuesta: Cordillera Cantábrica, Sistema Ibérico, Sistema central, Montes de León, Pirineos, Cordillera Costero Catalana, Montes de Toledo, Sierra Morena y Cordillera Bética1. Situación en el mapa del anexo Fuente: http://www.lopedevega.es/users/juanjoromero/eso/geo2bat/piberica3D.JPG

Recomendaciones de trabajo • Es aconsejable que los alumnos/as trabajen sus propios mapas tanto físicos como políticos de la península ibérica y de Europa. • Se recomienda que se les evalúe sobre este particular no solo en el primer trimestre, sino que sea durante todo el curso para evitar que se les olvide a los alumnos/as. • Intentar desde el primer examen preparar exámenes similares a los de la PAU.

Recomendaciones de trabajo adicional Visionado de DVD, para este caso recomendamos algunos de la mediateca de la Diputación de Castellón, es de suponer que se encuentra en las de las otras dos provincias:

Título: La región bética Ámbito de ciencias sociales. Editado en castellano, 34 minutos. Título: La meseta del Duero. Ámbito de ciencias sociales. Editado en castellano, 55 minutos. Título: Geografía de la comunidad valenciana Ámbito de ciencias sociales. Editado en castellano, 26 minutos.

posición, para el caso español es la dirección OesteEste en la mayoría de los relieves montañosos. Además hay una cantidad de sistemas montañosos paralelos a la costa, como son la cordillera costero-catalana o la cordillera cantábrica, que frenan la in�uencia del mar en el interior de la península y su capacidad de atemperar las temperaturas. En las cuencas encerradas por montañas tienen precipitaciones escasas y nieblas frecuente. Esta pequeña introducción remarca la in�uencia del relieve en las precipitaciones, no debemos olvidar que el relieve y la topografía determinan la organización de las cuencas (territorios cuyas aguas van a un río principal y la vertiente hídrica que es el conjunto de cuencas cuyas aguas vierten en un mismo mar ) para el caso español hay tres: la atlántica, la mediterránea y la cantábrica. En la vertiente mediterránea a excepción del Ebro son ríos cortos y con poco caudal, en la vertiente cantábrica los ríos son cortos y con bastante caudal destacan el Navia y el Nalón; por último en la vertiente atlántica desembocan ríos que atraviesan dos estados y que son largos y caudalosos entre otros el Tajo y el Duero, frutos entre otras cosas de las precipitaciones como analiza el mapa del que disponemos.

A continuación pormenorizaremos el análisis del mapa, en el se observan claramente que las mayores precipitaciones se dan en la zona norte y noroccidental de la península con precipitaciones entre los 800 y 1600 mm, por la entrada de vientos procedentes del Oeste y Noroeste por los �ujos dinámicos y gracias a la disposición del relieve. En la zona sur solo las áreas de alta montaña en la zona bética que tiene fuertes precipitaciones, en contraposición a su alrededor, en donde se dan lugares en que las lluvias llegan con di�cultad a los 300 mm.

Frente a estas zonas resulta destacado que en otras alineaciones como la cordillera cantábrica o Sierra Morena no se da, por la dinámica y dirección de las masas de aire que para el caso de la Península Ibérica es dirección oeste-este.

2. Explica la influencia que los sistemas montañosos tienen sobre la distribución de las lluvias. Para ello observas el mapa del Documento 1 en el que se representan las precipitaciones medias en la PeUna vez señalados algunos de los puntos de nínsula Ibérica y trata de establecer porqué los dis- máxima recogida gracias a la orografía, también nos

32


gustaría señalar que esta misma orografía impide precipitaciones superiores a 300 mm, ya que son depresiones enmarcadas por lugares montañosos caso de la cuenca del Duero y del Ebro.

Para concluir habría que destacar la importancia para las zonas del Duero y del Ebro del fenómeno de sombra orográ�ca, sin entrar demasiado en ello, es la diferencia de humedad en unas montañas en las que la parte que da al mar es húmeda y el otro seco.

Recomendaciones de trabajo • Es aconsejable que los alumnos/as trabajen sus propios mapas tanto físicos como políticos. • Se recomienda que se les evalúe sobre este particular no solo en el primer trimestre, sino que sea durante todo el curso para evitar que se les olvide a los alumnos/as . • Actividades de las diferentes editoriales, parece bastante interesante la propuestas de SM y de la editorial ECIR, comentarios de tablas, grá�cas o mapas es fundamental. • Intentar desde el primer examen preparar exámenes similares a los de la PAU.


Títol: Climes dÉuropa Àmbit de les ciencias socials Editat en valencià, 45 minutos Título: Los ríos .La acción del agua en la corriente Àmbit de la geologia Editado en castellano, 22 minutos Títol: Temps i clima Àmbit de les ciencias socials Editat en valencià, 62 minutos

3. En la tabla del Documento 2 se muestran los balances hídricos por cuencas hidrográficas de la Península Ibérica. Argumenta, tomando en consideración tanto los factores naturales como los factores de uso humano de las aguas, las causas que pueden explicar los valores que se presentan para la cuenca

del Duero, del Ebro, del Júcar y del Segura.

Antes de profundizar en el análisis de este documento, procederemos a señalar el signi�cado del término balance hídrico, este balance relaciona los recursos hídricos existentes y el consumo de las mismas, bien sea para uso doméstico, bien sea para desarrollo económico. En España el balance resulta positivo por la caída de agua de las lluvias 360.000 hm3, solo quedan disponibles 109.000 hm3 por tanto se pierde más de la mitad de las lluvias caídas.

Con todo y con esto hay problemas como la disponibilidad del agua, con cuencas excedentes como son: la del Duero 842 hm 3 /año, Tajo 1000 hm3 /año y el Ebro 1450 hm3 /año mientras que hay otras cuencas equilibradas y cuencas de�citarias como son: la del Júcar hm3/año,la del Segura 430 hm3 /año y las del sur con alrededor de 90 hm3 /año. Los problemas son que parte de las cuencas de�citarias tiene un gran dinamismo económico en los tres sectores pero fundamentalmente el sector servicio depende mucho de que exista una cantidad su�ciente para dar servicio a las personas que visitan estas zonas, y su necesidad de agua es muy alta, por tanto en virtud del principio de solidaridad que marca la constitución de 1978, algunos gobiernos autonómicos como el valenciano, catalán, andaluz o murciano han solicitado diferentes vías para abastecer a su población vía trasvase, vía desaladoras; esto ha hecho que parte de nuestros representantes pongan el tema del en el centro del debate electoral y ha pasado a ser este agua un valor electoral, sin ninguna posibilidad de acuerdo con lo cual han condenado a soluciones a medias y la imposibilidad de tener una solución rápida y efectiva. El sector servicios, vacacional fundamentalmente, necesita satisfacer las necesidades de los visitantes, la construcción y la industria también necesitan agua y por supuesto los cítricos entre otros también necesitan agua, por tanto es fundamental este bien, que durante mucho tiempo fue tratado como un bien inagotable e incluso podríamos decir que no se consideraba necesario que se debía ahorrar en su uso, estas nuevas políticas de ahorro incipiente de agua no es su�ciente para poder abastecer a toda la población visitante. Esta demanda, la red de presas, las pérdidas anuales de agua hacen entre otros que den esos balances hídricos y por tanto la necesidad de nuevas medidas para solucionar sus dé�cits actuales y los problemas de futuro.

Fernando Macián

Recomendaciones de trabajo • Es aconsejable que los alumnos/as trabajen sus propios mapas tanto físicos como políticos • Se recomienda que se les evalúe sobre este particular no solo en el primer trimestre, sino que sea durante todo el curso para evitar que se les olvide a los alumnos/as • El análisis de tablas, grá�cas, textos… para ello recomendamos que se lea el tema 0 del libro ANAYA, o documentos de cómo se deben comentar los documentos adjuntos a cada examen de selectividad; es necesario desde el primer día de curso ya que es un eje central de la PAU • Actividades de las diferentes editoriales, parece bastante interesante la propuestas de SM y de la editorial ECIR • Intentar desde el primer examen preparar exámenes similares a los de la PAU


Títol: Climes dÉuropa Àmbit de les ciencias socials Editat en valencià i de una durada de 45 minuts Título: Los ríos .La acción del agua en la corriente Àmbit de la geologia Editado en castellano i de una durada de 22 minutos Títol: Temps i clima Àmbit de les ciencias socials Editat en valencià i de una durada de 62 minuts

4. Realiza un INFORME sobre las acciones políticas, referidas al uso y aprovechamiento de los recursos

hídricos que se han hecho hasta ahora y valora su significación económica, social y ecológica.

Desde tiempos antiguos el ser humano comprendió la importancia del agua, de hecho, los asentamientos urbanos en muchos casos se decidieron por la proximidad a este bien escaso con todo y con eso desde la Revolución Industrial se ha usado el agua en abundancia sin pensar en la posibilidad de su agota-

33 miento, esto en el sector secundario, pero a raíz del uso del agua para la higiene diaria, para uso agrícola …se ha usado de una manera desmesurada. En los últimos años las autoridades han comprendido la necesidad de regularizar el consumo de este bien, puesto que el consumo actual no es sostenible y es un problema actual y por supuesto de futuro. La política hidráulica en nuestro contexto social y cultural, tiene dos �nes principales: la regulación del uso y la gestión de los recursos hídricos puesto que sin ellos sería imposible la conservación de cara al futuro, pero también a corto y medio plazo es necesaria. En el Estado español la regulación corresponde a la Ley de Aguas una ley cada vez más central en la vida de los ciudadanos, y que establece que todas las aguas super�ciales y los cauces pertenecen a la nación, en ese punto es en el que se basa muchas de las discusiones de tipo político y una invasión de competencias entre los diferentes estatutos de autonomía y la constitución, lo cual es fuente de recursos y contrarrecursos ante los tribunales de justicia.

La gestión se lleva por la plani�cación hidrológica: Los Planes Hidrológicos de Cuenca, las elaboran las conferencias Hidrográ�cas o los gobiernos de las Comunidades autónomas, estas confederaciones determinan las obras de cada cuenca, y analizan cuales son sus necesidades. En vista de las necesidades de algunas regiones españolas respecto a este bien, se han planteado por parte de los dos grandes partidos políticas actuales PP y PSOE dos maneras diferentes de solucionar el problema y abastecer a todas las regiones; estas dos actuaciones son: el PHN (Plan Hidrológico Nacional) y el Plan AGUA, ambos diseñan actuaciones generales para conseguir los siguientes objetivos: • Lograr el autoabastecimiento hídrico • Conseguir una buena calidad de agua • Prevenir inundaciones y sequías • Impulsar la investigación y la innovación tecnológica Para poder llevar a cabo todo lo señalado y que son un derecho de los ciudadanos y de las regiones españolas se necesitan una serie de infraestructuras como son: trasvases, canales de distribución y los embalses.

Con estas obras se consigue llevar agua desde lugares excedentario a otras más necesitadas ( obviamente las cuencas del noroeste y norte son excedentárias y las del sur y este que son de�citarias) consigue

34


producir energía eléctrica, además están en marcha una serie de plantas potabilizadoras, depuradoras y desalinizadoras que ayudan a la mejora de la calidad de agua.

Todas las obras y esta regulación es fruto de dos problemas importantísimos que afectan al agua como son: la contaminación y la sobreexplotación. La sobreexplotación es fruto del aumento de consumo de agua, esto junto a las obras hidráulicas, han modi�cado cauces, caudales y acuíferos. El resultado es una fuerte y desecación o el intrusismo marino y por tanto una pérdida de posibilidades de aprovisionamiento de este bien para los ciudadanos.

La contaminación viene de diferentes ámbitos: La contaminación de las aguas proviene de los desechos producidos por el ser humano, cuando el volumen es excesivo, impide la oxigenación y puri�cación natural del agua. El sector primario, o mejor dicho los trabajadores de este campo producen muchos problemas con el uso de fertilizantes, insecticidas o con la limpieza de establo. La contaminación industrial se da por los vertidos sin depurar a los ríos y mares por parte de industrias cercanas; esto provoca la proliferación de algas tóxicas y de metales pesados.

El petróleo por la limpieza de las bodegas de los petroleros o por accidentes como el del Prestige en España son sin duda algunas de las tragedias ecológicas más importantes. La contaminación urbana, se debe especialmente por el vertido de aguas fecales y fosfatos y nitratos de los detergentes. Por todo lo expuesto cabe resaltar que sin duda el agua es un producto de primera necesidad, que debe ser regulada y su uso responsable es fundamental para la evolución de la sociedad del bienestar y los mecanismos económicos de esta.

Salida a la desaladora de carboneras Planteamos una salida a esta desaladora, para que los alumnos/as entiendan la importancia del agua y sus nuevas formas de aprovechamiento .Para ello los alumnos deberán preparar los objetivos de la salida para ello les facilitarán libros y páginas como la de abajo y por supuesto las noticias relacionadas con los nuevos usos del agua.

http://hispagua.cedex.es/documentacion/revistas/ dyna/20.pdf

En esa página los alumnos encontrarán como prepararla, además de utilizar noticias del día a día.

Libros de preparación de la salida: Actividades de Unescocat son interesantes, además disponen de actividades gratuitas que son interesantes para concienciar a los alumnos/as AGUILAR FERNANDEZ, S.: El reto del medio ambiente: Con�ictos e intereses en la Política. Madrid: Alianza Editorial, 1997. ANTON BARBERA, F.: Policía y medio ambiente. Granada: Editorial Comares, 1996. BALLESTEROS, J.: Sociedad y medio ambiente. Madrid: Editorial Trotta, S.A., 1997. BROWN, L.R.: La salvación del planeta. Barcelona: Ediciones Edhasa, 1992. COMISION EUROPEA: Hacia un desarrollo sostenible. Luxemburgo: Comisión de Las Comunidades Europeas, 1997. CULTURAL EDICIONES, S.A.: Atlas de ecología. Nuestro planeta. Madrid, 1995. DELORME, J.Mª: Aprovechamiento de residuos industriales. Regeneración de Desperdicios. Barcelona. ECOSISTEMAS: Madrid: Ediciones Mundi-Prensa, 1994 Revista Trimestral GARCIA GOMEZ-HERAS, J.Mª: Ética del medio ambiente, problema, perspectivas, historia. Madrid: Editorial Tecnos, 1997. Después de la visita con las fotos realizadas y las explicaciones los alumnos/as prepararan un trabajo en Power Point para explicar todo aquello que consideren importante de la salida y los conocimiento hacia las nuevas utilidades del agua y una de las posibilidades de reutilizar agua marina y sus ventajas e inconvenientes.

Recomendaciones de trabajo • Es aconsejable que los alumnos/as trabajen • Se recomienda que se les evalúe sobre este particular no solo en el primer trimestre, sino que sea durante todo el curso para evitar que se les olvide a los alumnos/as • Actividades de las diferentes editoriales, parece bastante interesante la propuestas de SM y de la editorial ECIR • Intentar desde el primer examen preparar exámenes similares a los de la PAU

35

Fernando Macián

• Si el centro o los alumnos/as está inmerso en el proyecto SEXTANTE debe seguirse que puede ayudarles • En caso de que el nivel de los alumnos/as sea muy bajo es recomendable el realizar actividades de otros años, aconsejamos el Ágora u Orbe de Vicens Vives de tercero de ESO, para que se pongan al nivel necesario para continuar con el curso. • Realizar prácticas propias que puedan utilizar los alumnos/as para llegar a los objetivos que planteamos, sería similar a esta:

Práctica 1

Título: la Sierra de Aracena Ámbito de les ciencias sociales Editado en castellano y 55 minutos Título: El Moncayo Ámbito de les ciencias sociales Editado en castellano y 55 minutos

SUGERENCIAS DIDÁCTICAS: RECURSOS Y BIBLIOGRAFÍA Problemas fundamentales:

1. Señala las unidades morfoestructurales más importantes 2. Señala los ríos más importantes del mapa 3. Pintad las tres vertientes 4. Señala las cuencas de los ríos más importantes 5. Remarca las depresiones más importantes de España

Recomendaciones de trabajo adicional Visionado de DVD, para este caso recomendamos los de la UNED y Divisa, las grabaciones de un país en la mochila:

Título: los relieves estructurales Ámbito de les ciencias sociales Editado en castellano y 23 minutos Título: Rocas y relieves Ámbito de les ciencias sociales Editado en castellano y 21 minutos

1. Problemas de forma • El no utilizar las tres partes clásicas de los textos: • Introducción: en la que se centre el tema del que vamos a hablar • Nudo: donde expondremos el grueso de la pregunta • Conclusiones: donde remarcaremos las puntos fundamentales de nuestro análisis y donde no debemos dar nuestra opinión personal • El otro problema fundamental es la multitud de faltas de ortografía • De�nir si hacemos el castellano o el valenciano para hacer el examen, nunca mezclándolo • No utilizar un vocabulario adecuado al nivel de geografía exigido 2. Problemas de fondo • Pregunta 1: no señalar la dirección de las unidades morfoestructurales situadas en el mapa. • No conocer los contenidos que se preguntan • No ajustarse a la pregunta • No entender lo que se pregunta, para lo que se recomienda a los alumnos/as que pregunten a los examinadores • No utilizar los datos de mapas, tablas o grá�cas

Sobre la enseñanza de la geografía Nos gustaría hacer una re�exión sobre la nueva enseñanza de la asignatura de geografía, es cierto que todos los profesionales de la rama de la educación nos quejamos de problemas de lo más variado, desde

36

la nula implicación de las familias hasta el olvido de la administración, todo tiene su sentido y su parte de razón. Si nos planteamos como han evolucionado nuestros alumnos/as concretamente los de bachillerato, nos daremos cuenta de lo que nos da problemas se resume en dos palabras: motivación y preparación. La falta de motivación por parte de algunos profesionales, pero sobretodo de los alumnos/as es alarmante, la mayoría de nuestros compañeros a�rma que el que el alumnado no tenga ganas de aprender es fruto de nuestra sociedad, es decir, en un ambiente en que el enchu�smo y amiguismo es una lacra, en que la TV te hace famosos y rico de la noche a la mañana; en que sus ídolos futbolísticos o deportistas de élite en general (Alonso o Gasol) son archimillonarios son un ejemplo a seguir, pero no ven el esfuerzo que ello conlleva solo el resultado; diríamos más, en que en su grupo de amigos/as aquel que ha optado por trabajar y cobra un sueldo de apenas 800 euros es el mejor, porque puede permitirse lujos como una moto o salir cada �n de semana, es el mejor visto; esta sociedad NO PUEDE MOTIVARLES. Además de lo antes expuesto también es cierto que algunas familias, las menos, no motivan a sus vástagos, ni ponen facilidades para ellos ni para los profesionales frases como: “…para que va a estudiar él será obrero como su padre…” hace polvo las esperanzas de estos muchachos. Dicho todo esto que es obvio que queremos hacer una autocrítica, algunos profesores no van motivados a su puesto de trabajo y por tanto NO PUEDEN MOTIVAR A SUS PUPILOS deseosos de cogerse a cualquier excusa para no estar motivados. Para nosotros este es un punto débil importante del sistema, nos hacemos cargo de que la administración no pone todo lo que debiera, es plausible ver que no nos proporciona material, que impide reformas en institutos, que no nos dan aulas de geografía … pero a veces son nuestras excusas. El segundo de los puntos importantes es la falta de preparación, no nos gustaría que esto pareciera una crítica a profesores de años anteriores, ni mucho menos sería absurdo puesto que nosotros damos clase en esos años académicos, pero hay puntos importantes a tratar. Con la implantación de la LOGSE apenas existen �ltros para los alumnos/as, y por tanto se hace célebre una frase que es y que todos hemos pronunciado: “… no aplega però és un bon xiquet”, estos chicos/as luego tienen muchos problemas para poder seguirlas clases con los perjuicios que ello su-


pone, especialmente para ellos que prestan mucha atención, trabajan mucho y no ven el resultado que deberían tener, con lo cual su sufrimiento es altísimo .este problema se va arrastrando hasta segundo de bachillerato en que puedes encontrar preguntas como: “¿Qué es erosión? ¿Qué es sedimentación?”; con lo cual los problemas que se arrastran se re�ejan en ese punto y en ese curso. Estos pupilos son los menos, pero es más general ver algunos errores de bulto, no comprender las partes del texto clásico, mezclar valenciano y castellano …

De todas maneras desde nuestro asignatura hay puntos “permisibles”, los alumnos/as no ven geografía desde 3º de ESO y parece sensato que hasta segundo de bachillerato no tengan algunas nociones geográ�cas o se les haya olvidado y de esa desconexión y mala plani�cación surgen algunos de los problemas, esa administración que nos facilita la labor de bachillerato asignándonos cuatro horas semanales, no ha tenido en cuenta lo extenso del temario, las de�ciencias instructivas generales de los alumnos/as y las de�ciencias particulares de estos educandos en geografía por la desconexión antes mencionada. Para concluir, puesto que no queremos extendernos demasiado, diremos que los problemas que se tienen en el ámbito de la geografía y creemos que en el resto de asignaturas es multicausal y la resolución será difícil sin un intento decidido de todos los causantes/sufridores del problema: administración, padres, profesores y alumnos/as, que pueda conduir a una mejora radical.

Bibliografía pregunta 1 Consulta para el profesor En esta página se pueden encontrar actividades para los alumnos/as: http://www.tecnun.es/asignaturas/ecologia/hipertexto/ 00General/IndiceGral.html En esta página se podrán encontrar exámenes de PAU corregidos: http://www.naullibres.com/html/aaa/descargas/geaclio/examenes/pauD.pdf http://www.gh.profes.net/ Para ver teoría de las cordilleras: http://culturitalia.uibk.ac.at/hispanoteca/LandeskundeSpanien/Geogra�a/Geograf%C3%ADa%20 peninsular.htm

37

Fernando Macián

Libros de consulta recomendados Para extraer actividades por parte del profesor aunque son actividades fáciles, sirven para repasar están: VVAA: Mapas mudos Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005. VVAA: Geografía de España Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005. VVAA: Geografía de al Comunidad Valenciana, Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005.

VVAA: Mapas mudos Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005. VVAA: Geogra�a de España Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005. VVAA: Nexes,Geografía de España, ED Vicens Vives, Valencia, 2000.

Para extraer teoría por parte del profesor: BIELZA DE ORY, V.: Territorio y Sociedad. Geografía física, Ed. Taurus, Madrid, p.403431,1989. MANUEL TERÁN, L. SOLÉ, Y OTROS: Geografía general de España, Ariel, Barcelona 1989. PEÑA, J.L. Y GUTIERREZ, M.: El relieve,Síntesis, Madrid, 1991. VILA, V.: La península ibérica, Planeta, Barcelona,1989.

Para extraer teoría por parte del profesor: AGUILERA, Mª J.; BORDERÍAS, Mª P.; et al (1992): Geogra�a General.Geografía Física Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid BOSQUE MAUREL, J. i VILÀ VALENTÍ, J. (1989): Geografía de España, Barcelona, Ed. Planeta, 10 vols. vol I: Geografía Física. PLANS, P. i FERRER, M. (dir) (1993): Geografía Física. Geogra�a Humana. Ed. EUNSA, Pamplona. ROSSELLÓ, V. M.; PANAREDA, J. M. i PÉREZ CUEVA, A. (1994): Manual de geogra�a física. Col.lecció: Educació. Materials. Universitat de València.

Bibliografía pregunta 2

Bibliografía pregunta 3

Consulta para el profesor En esta página se pueden encontrar actividades para los alumnos/as: http://www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidades/587/geogra�a3.htm http://www.lopedevega.es/users/juanjoromero/eso/ geo2bat/piberica3D.JPG En esta página se podrán encontrar exámenes de PAU corregidos: http://www.naullibres.com/html/aaa/descargas/geaclio/examenes/pauD.pdf http://www.gh.profes.net/ Para ver teoría de las cordilleras españolas: http://culturitalia.uibk.ac.at/hispanoteca/LandeskundeSpanien/Geogra�a/Geograf%C3%ADa%20 peninsular.htm

Consulta para el profesor En esta página se pueden encontrar actividades para los alumnos/as: http://www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidades/587/geogra�a3.htm http://www.lopedevega.es/users/juanjoromero/eso/ geo2bat/piberica3D.JPG En esta página se podrán encontrar exámenes de PAU corregidos: http://www.selectividad.info/modules.php?op=modlo ad&name=Foros&�le=viewtopic&t=7403 http://www.gh.profes.net/ Para ver teoría: http://club.telepolis.com/geografo/regional/espa/espa. html http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/hispaniageo.htm http://www.sti.ajp-poncelet.net/COURS/ORT-strasbourg/net/JPP/2001_2004/�che/205.htm Enlaces de con páginas de toda Europa relacionados con la geografía física: http://perso.wanadoo.es/gesu/geo�sica.htm

Libros de consulta recomendados Para extraer actividades por parte del profesor aunque son actividades fáciles, sirven para repasar están:

38

Libros de consulta recomendados Para extraer actividades por parte del profesor aunque son actividades fáciles, sirven para repasar están: VVAA: Mapas mudos Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005. VVAA: Geogra�a de España Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005. VVAA: Nexes,Geografía de España, ED Vicens Vives, Valencia, 2000. VVAA: Selectividad, Exámenes de Selectividad, ED Vicens Vives, 2008. Para extraer teoría por parte del profesor: ALONSO, OTERO F.;BRANDIS, D.; BULLÓN, T. et al. (1981): Práctica de Geografía Física, Ed. Oikos-Tau, Barcelona. CARRERAS, C. i GARCÍA, A. (drs) (1995): Geografía de España. Vol 3 Geografía Física. OcéanoInstituto Gallach, Barcelona. FLORTISTAN TAMAMES, A. (1988): España, país de contrastes Ed. Síntesis. Colección “Geografía de España” nº 2 GIL OLCINA/GOMEZ MENDOZA, J. (coord,) (2001) Geografía de España. Ariel Geografía 658 pp. MAUREL, J.; VILÀ VALENTÍ, J.. (editores): Geografía de España, Ed. Planeta, Barcelona p.87232 MENDEZ, R. i MOLINERO, F. (Coords) (1993): Geografía de España. Ariel Geografía. Barcelona.


http://www.cnice.mec.es/profesores/secundaria/ciencias_sociales/ Exámenes de selectividad para practicas: http://turan.uc3m.es/uc3m/serv/GA/SEL/exam2004/ exam2004.html http://www.selectividad.info/modules.php?op=modlo ad&name=News&�le=article&sid=15499 http://pedrocolmenero.wordpress.com/2007/06/15/ examenes-de-selectividad-de-geogra�a-deespana-e-historia-del-arte/ En esta página se podrán encontrar exámenes de PAU corregidos: http://www.naullibres.com/html/modules.php?name =Downloads&d_op=viewdownload&cid=22 http://www.gh.profes.net/ Para ver teoría de geografía física: http://www1.universia.net/CatalogaXXI/C10010PPM XII1/S164910/P10073NN1/INDEX.HTML http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/ mem2000/geogra�a/index.htm http://www.sti.ajp-poncelet.net/COURS/ORT-strasbourg/net/JPP/2001_2004/�che/205.htm

Libros de consulta recomendados Para extraer actividades por parte del profesor aunque son actividades fáciles, sirven para repasar están: VVAA: Mapas mudos Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005. VVAA: Geogra�a de España Área de Geografía e Historia, serie Geografía, Ecir editorial, Madrid, 2005. VVAA: Nexes, Geografía de España, ED Vicens Vives, Valencia, 2000. Bibliografía pregunta 4 VVAA: La enciclopedia del estudiante, geografía geConsulta para el profesor neral, ED Santillana, Madrid 2005. En esta página se pueden encontrar actividades para VVAA: Atlas básico de geografía física, ED Parralos alumnos/as: món, Barcelona, 2003. http://www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidaVVAA: Geografía para ESO, ED ECIR, Guía del prodes/587/geogra�a3.htm fesor, Grupo Edetania, Paterna, 1995. http://www.lopedevega.es/users/juanjoromero/eso/ (Este libro ha sido un descubrimiento y explica geo2bat/piberica3D.JPG muy claramente como hacer las actividades en http://www.geohistoria.net/paginas/2bgeo.htm caso de que el grupo tenga un nivel bajo, por lo menos al principio de curso) Mapas interactivos: http://www.xtec.cat/~ealonso/�ash/mapes�ash.htm http://w3.cnice.mec.es/recursos/secundaria/sociales/ Para extraer teoría por parte del profesor: geogra�a/index.html

39

Fernando Macián

AGUILERA, Mª J.; BORDERÍAS, Mª P.; et al (1992): Geogra�a General. Geografía Física Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid FLORTISTAN TAMAMES, A. (1988): España, país de contrastes Ed. Síntesis. Colección “Geografía de España” nº 2 LÓPEZ BERMÚDEZ, F. (1984): “Formas de Modelado Terrestre”, en BIELZA DE ORY, V. (editor): Geografía General, Ed. Oikos-Tau, Barcelona p.73-157 MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (1982): El relieve de la Tierra. Ed. Salvat. Col. Temas Clave nº 75, Barcelona MAUREL, J.; VILÀ VALENTÍ, J. (editores): Geografía de España, Ed. Planeta, Barcelona p.87232 MUÑOZ, J.; SANZ, C. (1995): Las montañas. Guía Física de España. Madrid, Alianza 476,pp ROSSELLÓ, V. M.; PANAREDA, J. M. i PÉREZ CUEVA, A. (1994): Manual de geogra�a física. Col.lecció: Educació. Materials. Universitat de València.

Diapositivas En algunos centros se dispone de diapositivas ya un poco anticuadas pero si no hay la disponibilidad de ordenadores se pueden utilizar Relieve e hidrografía (24 diapositivas) La España seca y la húmeda(24 diapositivas) CD-ROM Enciclopedia Multimedia Planeta Enciclopedia Durvan Milenio II (Enciclopedia multimedia) Fernando Macián






EJERCICI 1 1.

Localitzeu, col·locant els noms, les següents serralades –de manera que seguisquen la direcció aproximada que tenen–, sobre el mapa adjunt que us han entregat. Indiqueu-hi, així mateix, quines d’aquestes unitats estructurals aconsegueixen cotes superiors als 3.000 m sobre el nivell de mar.

1. SERRALADA IBÈRICA 6. SERRALADA CANTÀBRICA 2. SERRALADA PENIBÈTICA 7. MONTES DE LLEÓ 3. MONTES DE TOLEDO 8. SERRA MORENA 4. SISTEMA CENTRAL 9. SERRALADA LITORAL CATALANA 5. MONTES BASCOS 10. PIRINEUS 3. Al mapa del document 1 apareixen assenyalades vuit localitzacions. Indiqueu-hi, per a cadascuna d’aquestes: a) La unitat morfoestructural a la qual pertany, b) El tipus de roquerar (silici, calcari o argilós) dominant, i c) Si dita morfoestructura és antiga, recent o molt recent (si ho estimeu necessari argumenteu aquesta darrera qualificació). 4. Al mapa del document 1 es mostra la distribució de la pluviositat mitjana a la Península Ibèrica i a les Illes Balears. Després de l’anàlisi d’aquest i, en base als vostres coneixements, indiqueu les causes que expliquen la localització de les àrees amb precipitacions inferiors a 300 mm i les superiors a 1.200 mm. 5. Desenvolupeu en un INFORME els factors –meteorològics i geogràfics– que expliquen la distribució mitjana anual de la precipitació a la Península Ibèrica i les variacions en el règim estacional. EJERCICIO 1 1.

Localice colocando los nombres las siguientes cordilleras –de forma que sigan su dirección aproximadasobre el mapa adjunto que se ha de entregar. Indique, asimismo, cuáles de estas unidades estructurales alcanzan cotas superiores a los 3000 m sobre el nivel de mar.

1.- C. IBÉRICA 6.- C. CANTÁBRICA 2.- C. PENIBÉTICA 7.- MONTES DE LEÓN 3.- MONTES DE TOLEDO 8.- SIERRA MORENA 4.- SISTEMA CENTRAL 9.- CADENA COSTERO - CATALANA 5.- MONTES VASCOS 10.- PIRINEOS 3. En el mapa del documento 1 aparecen señaladas ocho localizaciones. Indique para cada una de ellas: (a) la unidad morfoestructural a la que pertenece, (b) el tipo de roquedo (silíceo, calcáreo o arcilloso) dominante, y (c) si dicha morfoestructura es antigua, reciente o muy reciente (si lo estimas necesario argumenta este última calificación). 4. En el mapa del documento 1 se muestra la distribución de la pluviosidad media en la Península Ibérica y en las Islas Baleares. Tras su análisis y, basándote en tus conocimientos, indique las causas que explican la localización de las áreas con precipitaciones inferiores a 300 mm y las superiores a 1200 mm. 5. Desarrolle en un INFORME los factores –meteorológicos y geográficos- que explican la distribución media anual de la precipitación en la Península Ibérica y las variaciones en el régimen estacional.

42








Font/ Fuente: Muñoz Delgado Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato, Anaya, Madrid

43

Pilar Montón







C OR D IL L E RA C AN TÁ BRI CA

S. M T N L E Ó

M TS . V ASCO S

S I S T E M A I B É R I C O

A L E N T R MA C E T S I S

M TS. TO L E DO

R E NA A M O R R E I S

S B É T I CAS CO R D I L L E RA

P I RI N E O S

R O T E S C O R A A N A E L L T A L D I A R - C C O

44


RESOLUCIÓN 1. Localice colocando los nombres las siguientes cordilleras –de forma que sigan su dirección aproximadasobre el mapa adjunto que se ha de entregar. Indique, asimismo, cuáles de estas unidades estructurales alcanzan cotas superiores a los 3000 m sobre el nivel de mar. 1.- C. IBÉRICA 2.- C. PENIBÉTICA 3.- MONTES DE TOLEDO 4.- SISTEMA CENTRAL 5.- MONTES VASCOS 6.- C. CANTÁBRICA 7.- MONTES DE LEÓN 8.- SIERRA MORENA 9.- CADENA COSTERO - CATALANA 10.- PIRINEOS

Situación en el mapa del anexo La primera cuestión es de localización. El/la alumno/a debe situar en el mapa anexo las cordilleras marcadas y, además, tiene que indicar cual de ellas supera en algún punto los 3000 m. de altitud ( la Cordillera Penibética, con los picos Mulhacén y Veleta en Sierra Nevada; y los Pirineos, en su zona axial, con el Aneto y el Monte Perdido)

2. En el mapa del documento 1 aparecen señaladas ocho localizaciones. Indique para cada una de ellas:

(a) la unidad morfoestructural a la que pertenece,

(b) el tipo de roquedo (silíceo, calcáreo o arcilloso) dominante, y (c) si dicha morfoestructura es antigua, reciente o muy reciente (si lo estimas necesario

argumenta este última calificación).

En esta pregunta, el/la alumno/a tiene que indicar el nombre de las unidades morfoestructurales señaladas con letras en el documento 1 y comentar qué tipo de roquedo prima en ellas y su antigüedad:

A B C D E F G H

Unidad Morfoestructural Cordillera Subbética Depresión del Ebro Macizo Galaico Depresión del Guadalquivir Depresión del Duero Sistema Ibérico Sistema Central Montes Vascos o BRD. Cantábrica

Roquedo Antigüedad Calcárea Arcillosa Silícea

Reciente Muy reciente Antigua

Arcillosa

Muy reciente

Arcillosa Calcárea Silícea

Muy reciente Reciente Antigua

Calcárea

Reciente

Recomendaciones de trabajo

La historia geológica peninsular es, junto a los factores termodinámicos del clima (que después comentaremos), una de las partes más complicadas para Recomendaciones de trabajo el/la alumno/a, por lo que creemos necesario simpliDentro del apartado de Geografía física de Espa�carlo en todo lo posible. Por ello: ña, incluido en la materia de las PAU, el mapa físico • Haremos un cuadro en el que aparecerá: es una de las primeras prácticas que debe hacer el/ la alumno/a. Su aprendizaje depende del estudio y la Era Unidad del Fase orog énica/ Roquedo relieve Calma memoria del/la alumno/a, aunque se pueden llevar a cabo algunos procedimientos para ayudarle a conseguir el objetivo: • Al alumno debe quedarle clara la distribución general del roquedo en la península y a que era • Realizar un mapa físico de España, utilizando geológica corresponde cada uno: área silícea diferentes colores para el nombre de los ríos, (era precámbrica y primaria. Materiales anlas cordilleras… tiguos), área calcárea (era secundaria. Mate• Estudiar el mapa con un orden preestablecido: riales recientes) y área arcillosa (era terciaria de N a S y de O a E en el caso de los ríos; se y cuaternaria. Materiales muy recientes) gún su posición respecto a la Meseta, en cuanto a las unidades morfoestructurales del relieve; bordeando la costa, en los cabos y golfos. 3. En el mapa del documento 1 se muestra la distribu• Destacar que algunos nombres ayudan a locación de la pluviosidad media en la Península Ibérica lizarlos (Montes de León…) y en las Islas Baleares. Tras su análisis y, basándote • Utilizar siempre un mapa en nuestras explicaciones, pidiendo al alumno que busque lo en tus conocimientos, indique las causas que explinombrado en su mapa. can la localización de las áreas con precipitaciones

inferiores a 300 mm y las superiores a 1200 mm.

45

Pilar Montón

Primero el/la alumno/a debe hacer un análisis de la distribución de las precipitaciones en la Península, tomando como base el mapa de coropletas del documento 1. Después, tiene que localizar las zonas con precipitaciones inferiores a 300 mm. y las superiores a 1200 mm., explicando el porqué de estas diferencias. La distribución de las precipitaciones en la península es desigual, distinguiéndose una España húmeda (N y NO peninsular, de clima Oceánico) y una España seca (resto de la península y Baleares, de clima Mediterráneo) Ello es debido a diversos factores: • La circulación atmosférica dirección Oeste a Este • Las masas de aire marítimas y continentales • La disposición periférica del relieve (paralela a la costa, como la Cordillera Cantábrica, o dirección O-E, como el Sistema Central) • La orientación de las montañas (efecto Foëhn) • La inclinación de la Meseta hacia el Atlántico • La altitud

Estos factores pueden favorecer o di�cultar la llegada de precipitaciones a las diversas zonas. Así, por un lado, encontramos regiones con más de 1200 mm: • El N y NO peninsular, favorecida por los vientos cargados de humedad procedentes del Atlántico y la disposición paralela a la costa del relieve, que hace que las nubes descarguen en la ladera de la montaña orientada al mar. • El Sistema Central, por su orientación favorece la entrada de aire húmedo al interior de la Meseta, al igual que la “abierta” depresión del Guadalquivir. • Las zonas de mayor altitud, ya que a más altura más precipitaciones. • A destacar, la Sierra de Grazalema, en la que chocan las masas de aire procedentes del Atlántico. Por otro lado, observamos zonas con menos de 300 mm. de precipitación anual: • Las depresiones del Ebro y del Duero, cuencas cerradas por los sistemas montañosos que impiden la entrada de masas de aire marítimas • La zona del SE peninsular, in�uenciada por la masa de aire tropical continental que viene de África

Recomendaciones de trabajo Extraer información de una fuente geográ�ca es, también, una de las actividades más difíciles para el/ la alumno/a, por eso es conveniente que realice muchas prácticas (del libro, de pruebas de selectivo…) no sólo en clase sino también, y sobre todo, en casa (supone un incremento del trabajo del profesor pero a veces vale la pena) Además, es interesante ofrecerles un esquema para que organicen el comentario: • Qué van a comentar • Cómo se distribuye el fenómeno (de mayor a menor e introduciendo datos) • Causas y/o consecuencias del fenómeno representado y, si en necesario, relacionarlo con otros hechos.

4. Desarrolle en un INFORME los factores –meteorológicos y geográficos- que explican la distribución media anual de la precipitación en la Península

Ibérica y las variaciones en el régimen estacional.

En esta última cuestión, el/la alumno/a debe, tomando como base el documento 1 y sus conocimientos, explicar los factores que intervienen en la distribución de las precipitaciones en la península Ibérica y las variaciones estacionales. La distribución media anual de las precipitaciones en la Península Ibérica, como ya hemos comentado en la anterior actividad, es desigual, ya que encontramos zonas con medias superiores a los 1200 mm. (como la costa cantábrica) y otras inferiores a los 300 mm. (es el caso del Cabo de Gata), pasando por otras zonas con cifras intermedias (como el levante peninsular, entre 300 y 600 mm. de media anual)

Esta irregular distribución se debe a dos tipos de factores: Factores geográ�cos.- Dentro de este grupo tendríamos la latitud, la situación de la península entre dos mares y dos continentes (in�uencia de masas de aire de características distintas), la disposición del relieve (favoreciendo cuando se orienta de O a E, y di�cultando la entrada de la in�uencia marina cuando es paralelo a la costa), la altitud (a mayor altura, mayores precipitaciones; lluvias orográ�cas) y la orientación de las montañas. Factores meteorológicos.- Aquí encontramos: la in�uencia de masas de aire marítimas húmedas y continentales secas, los centros de acción (anticiclones y borrascas térmicos y dinámicos), y los frentes (el Frente Polar)

46

En cuanto a la variación estacional, en invierno, la mayor incidencia de las borrascas atlánticas y del Frente Polar, que baja en latitud empujando hacia el Sur al Anticiclón de las Azores, provoca más precipitaciones. Durante el verano, en cambio, el Anticiclón de las Azores asciende en latitud por lo que domina el tiempo seco.

Recomendaciones de trabajo Esta actividad tiene dos problemas para el alumno/a. En primer lugar, ha de demostrar dotes de organización, redacción y relación de contenidos que muchos de ellos/as no poseen (por lo que es muy importante y necesario hacer redacciones sobre diferentes temas) En segundo lugar, en el informe de este examen en concreto tienen que hablar sobre los factores termodinámicos, un tema difícil de comprender para el/la alumno/a. No es necesario que el alumnado sea un experto en la materia, simplemente deben quedarle claras algunas ideas: qué son un Anticiclón y una Borrasca, su movimiento (como el de una peonza: gira sobre sí misma y, a la vez, avanza) y el tiempo que provoca, y diferencia entre centros de acción térmicos y dinámicos; la entrada de frentes; las masas de aire; y las variaciones estacionales (subida y bajada en latitud del Frente Polar y el Anticiclón de las Azores) entre verano e invierno.

SUGERENCIAS DIDÁCTICAS: RECURSOS Y BIBLIOGRAFÍA Otras consideraciones sobre el examen y la asignatura La Geografía de España de 2º de Bachillerato es una de las asignaturas más temidas por el/la alumno/a porque tiene una materia muy extensa y una terminología y procedimientos que el alumnado no conoce o ha olvidado, ya que desde el tercer curso de la ESO no ha vuelto a cursarla. Por ello, hay que partir de los conocimientos previos que tiene el/la alumno/a para que, con su esfuerzo y la ayuda del profesor/a, vaya asimilando los conocimientos, procedimientos y aptitudes básicas de la Geografía. Para conseguirlo, es muy importante la práctica diaria, ya sea con exámenes de selectivo de otros años u otros materiales: es conveniente prepararles material para cada evaluación que deberán entregar antes de �nalizar cada trimestre correspondiente y, además, que realicen prácticas diarias, que se corregirán al día siguiente o, si es posible,


dedicar una sesión exclusivamente práctica cada 4-8 sesiones. Además, es muy importante relacionar todos los conceptos explicados con el entorno del alumno/a. Por ejemplo, cuando se realice o comente una pirámide de población, hay que buscar datos, si es posible, de la localidad donde esté situado el centro (web del Instituto Nacional de Estadística) En cuanto a las excursiones, son muy convenientes, sobre todo, en la parte de Geografía física, aunque cuenta con el problema de la falta de tiempo, por lo que si se realizan deben aprovecharse también para otras asignaturas y llevarse a cabo en las dos primeras evaluaciones (además de prepararlas con antelación y que no se conviertan en un día sin clase)

“Geografía física” En este apartado, además de los errores ya comentados en la resolución del ejercicio, los/as alumnos/as suelen realizar los siguientes fallos: • En la localización, confunden los ríos, de ahí la importancia de que se los aprendan con un orden predeterminado, y los relacionen con otros elementos como Valencia,“la ciudad del Turia” (en el caso del Río Turia) • Identi�car los regímenes �uviales a partir de una grá�ca o qué clima está representado en un climograma también crea problemas porque, como ya hemos dicho, les cuesta extraer información de las fuentes geográ�cas. Por eso es importante que se hagan guiones de lo que deben decir y deducir en cada una de las prácticas, y realizar muchas actividades (sobre todo en casa, por la falta de tiempo) • Es muy interesante también que se hagan cuadros-resumen relacionando los climas con sus características, la vegetación correspondiente y los ríos. Además, la parte de vegetación es más comprensible con el apoyo de imágenes (Google imágenes) • Los mapas del tiempo es otra de las prácticas que le cuesta al alumno/a. Por eso, además de la necesidad ya comentada de simpli�carlo lo máximo posible, es conveniente realizar muchas prácticas, sobre todo las que comparan mapas de invierno y de verano (http://www. infomat.fcr.es/) También puede trabajarse con mapas e imágenes de días consecutivos para ver la evolución de un frente y como éste avanza de oeste a este, descargando progresivamente su humedad y determinando mayor aridez en la parte de levante; o, a través de climogramas,

47

Pilar Montón

ver la diferencia entre barlovento y sotavento de una cordillera. • Por último, para el roquedo, además del cuadro-resumen, podemos realizar alguna excursión al Desierto de las Palmas y a la Sierra de Espadán para mostrar el contraste entre áreas calcáreas y silíceas (http://parquenaturales.gva. es; www.igme.es; http://www.cth.gva.es/cartografía/; http://www.icv.gva.es/ICV; Google Earth . En estas webs, encontramos material de mapas geológicos, cartográ�cos e incluso vuelos en tres dimensiones y también rutas por los parques naturales de la Comunidad Valenciana) • También deben recordar que la España silícea dibuja una especie de E en el mapa y la España calcárea, una Z. Los exámenes de selectivo que podemos realizar para practicar este apartado son el ejercicio 1 de Septiembre del 2002, del 2003, del 2004, del 2005 y del 2006; el ejercicio 1 de Junio de 2005 (que hemos realizado); y el ejercicio 2 de 2004.

“Actividades económicas” y ” Población, Espacio urbano y Orga- nización territorial” En este apartado, los principales problemas que encontramos son: • La realización de mapas de coropletas: • La leyenda.- Aunque cada mapa necesita un número de grupos (normalmente entre 3 y 5), el/la alumno/a no va a tener tiempo de calcular ni de pensar cuantos grupos le corresponden a la práctica por lo que lo más conveniente es que siempre utilicen 4 y así no se liarán ni se podrán más nerviosos. • Pintar el mapa.- Siempre es aconsejable el uso de tramas pero hay que recalcarles que tienen que diferenciarse bien los grupos sin necesidad de mirar la leyenda y que esa diferencia entre grupos es la separación entre las tramas no la cantidad (por ejemplo, si Andalucía y La Rioja forman parte del mismo apartado no tendrán la misma cantidad de líneas sino que la separación entre éstas será igual) • Las consecuencias de la inmigración ya que muchos alumnos/as están in�uenciados por comentarios xenófobos que re�ejan en el examen, no contestando coherentemente y de forma razonada a la pregunta. • Unir los diferentes paisajes agrarios con sus cultivos.- Es importante que relacionen las

características físicas de la zona (que ya han estudiado) con el tipo de cultivos que pueden encontrar en ellas. La excursión a los parques naturales se puede aprovechar para tratar también este tema y la in�uencia del ser humano en el medio natural.

Para trabajar este apartado, se han de realizar todas las prácticas posibles, incluidos exámenes de selectivo como el ejercicio 2 de Junio de 2002, de Septiembre de 2003, de Septiembre de 2004, de Junio de 2003, y de Junio de 2006, y el ejercicio 1 de Septiembre de 2002 y de Junio de 2006) También sería interesante, en el urbanismo, realizar una salida a alguna ciudad como Valencia para observar in situ la evolución de las urbes (tipos de plano y características, usos del suelo…) y pedir la colaboración del profesor/a de Historia del Arte en este tema.

“La proyección de España en el espacio mundial” Los/as alumnos/as no tienen graves problemas en este apartado, sólo los que afectan en general al resto: la lectura de las fuentes geográ�cas y la realización del informe en el examen, complicación que, como hemos citado con anterioridad, tiene su mejor solución en la práctica y, claro está, el estudio, que deben realizar también en otras asignaturas como en el comentario de lengua castellana. En cuanto a los exámenes de selectivo tendríamos el ejercicio 2 de Septiembre de 2005, de Junio de 2005 y de Septiembre de 2002 y de 2004; y el ejercicio 1 de Septiembre de 2003 y de Junio de 2004.

Pilar Montón






EJERCICIO 1 1. Represente cartográficamente en el mapa adjunto los datos de precipitación media por cuenca hidrográfica registrados entre 1995 y 2002 (documento 1). 2. Cada una de las cuencas hidrográficas señaladas está enmarcada por las grandes cordilleras que definen el relieve peninsular. Diga qué cordilleras enmarcan los límites de las siguientes cuencas hidrográficas: - Cuenca del Ebro - Cuenca del Duero - Cuenca del Guadalquivir - Cuenca del Júcar 3. En el documento 2 se representa en un gráfico la evolución anual media de las precipitaciones en tres grandes cuencas hidrográficas en el periodo 1995- 2002. Describa cuáles son las semejanzas y las diferencias en la evolución anual de las precipitaciones entre estas tres áreas y explica cuál es su causa. 4. A partir de los datos aportados y de sus conocimientos elabore un informe sobre los principales problemas y riesgos que se asocian a las variaciones temporales de los caudales.

EXERCICI 1 1. Representeu cartogràficament en el mapa adjunt les dades de precipitació mitjana per conca hidrogràfica registrats entre 1995 i 2002 (document 1). 2. Cada una de les conques hidrogràfiques assenyalades està emmarcada per les grans serralades que defineixen el relleu peninsular. Digueu quines serralades emmarquen els límits de les següents conques hidrogràfiques: − Conca de l’Ebre − Conca del Duero − Conca del Guadalquivir − Conca del Xúquer 3. En el document 2 es representa en un gràfic l’evolució anual mitjana de les precipitacions en tres grans conques hidrogràfiques en el període 1995- 2002. Descriviu quines són les semblances i les diferències en l’evolució anual de les precipitacions entre aquestes tres àrees i expliqueu quina és la seua causa. 4. A partir de les dades aportades i dels vostres coneixements elaboreu un informe sobre els principals problemes i riscos que s’associen a les variacions temporals dels cabals.

50

PAU de Juny de 2006






DOCUMENTO 1 / DOCUMENTO 1 Precipitación media por cuenca hidrográfica (1995-2002) LITROS/M2

CUENCA HIDROGRÁFICA

Vertiente Norte y Noroeste Cuenca del Duero Cuenca del Tajo Cuenca del Guadiana Cuenca del Guadalquivir Vertiente Sur Cuenca del Segura Cuenca del Júcar Cuenca del Ebro Vertiente del Pirineo Oriental TOTAL ESPAÑA PENINSULAR

1445’2 654’5 679’9 585’1 653’1 579’1 355’3 489’4 611’0 726’9 701’3

Font/ Fuente: Anuario Estadístico de España

DOCUMENTO 2 / DOCUMENTO 2 Precipitación media mensual por cuencas hidrográficas (1995-2002) 180 160 140

Vertiente Norte y Noroeste

120 2 100 m / 80 l

Cuenca del Segura

60

Cuenca del Ebro

40 20 0

o r e n E

o r e r b e F

o z r a M

l i r b A

o y a M

o i o i n l u u J J

o t s o g A

e r b m e i t p e S

e r b u t c O

e r b m e i v o N

e r b m e i c i D

meses

Font/ Fuente: Instituto Nacional de Estadística y elaboración propia.

51

Vicent Beltrán







52

PAU de Juny de 2006

OBJECTIUS DIDÀCTICS GENERALS: • La correcta elaboració, comentari i interpretació per l’alumna/e d’un mapa de coropletes a partir de la taula amb les precipitacions mit janes per conques hidrogrà�ques18. L’adient distribució i agrupació dels valors en rangs (4 o 5) a partir de la consideració del valor mitjà. La representació cartogrà�ca, sempre utilitzant el regle, ha de mostrar de forma clara la gradació tonal corresponent als valors 19. • L’alumna/e ha d’assolir una precís domini de les unitats orogrà�ques del relleu (identi�cació i localització) així com la comprensió de les interrelacions que s’estableixen entre els diferents elements del medi natural: en aquest cas entre la disposició de les unitats muntanyenques i la conformació de la xarxa hidrogrà�ca. • Es pretén que l’alumna/e siga capaç d’elaborar i interpretar (en aquest cas) una grà�ca (lineal) tot i diferenciant les variables representades axí com el seu comportament i evolució20. • La coneixença pels alumnes dels trets que caracterítzen la �uència d’un riu: el cabal i les seves variacions (estacionals i interanuals) i les repercussions antròpiques que se’n deriven21. Cal incidir en l’especi�citat de l’àmbit mediterrani en relació al comportament del cursos �uvials i relacionar-ho amb les condicions climàtiques, orogrà�ques, edafològiques i de la

18 Diferenciar els conceptes: 1) conca hidrogrà�ca (unitat natural del territori); i 2) confederació hidrogrà�ca (unitat administrativa –política- de regulació, control i gestió de l’aigua a Espanya). Vegeu (�g. 1) mapa de les Confederacions hidrogrà�ques a Espanya. 19 Incidir en: l’acurada presentació (per una visualització del mapa ràpida, senzilla i clara) i en que qualsevol document incorpora, necessàriament, el títol i la llegenda 20 Observar i explicar: la tendència general de les corbes, les discontinuïtats i punts de trencament, les semblaces i diferències entre les variables i relacionar-ho amb la dinàmica climàtica en el cas present per tal d’aportar una explicació raonada de la gènesi i el desenvolupament dels processos físics. 21 Les variacions del cabal del rius des de la perpspectiva de la consideració de l’aigua com a recurs i com risc i la situació dual que es produeix; l’aigua per excés (inundació) i per mancança (sequera). Les actuacions que les societats han realitzat al llarg del temps per fer front a les situacions anteriors tindràn una particular dedicació.

coberta vegetal, sense menystenir els efectes de l’acció antròpica22.

RESOLUCIÓ 1. Representeu cartogràficament en el mapa adjunt les dades de precipitació mitjana per conca hidrogràfica

registrats entre 1995 i 2002 (document 1).

... ..... ..... ............. ............. ............... ........ ....... ... ........ ....... .... ....... ....... ...... ....... ....... . ....... ....... . ...... ....... . ....... ....... . ...... ....... .. ....... .... ...

........... ........... ........... .......... ..........

< 360 l/m2 650 – 1000 l/ m2

360 - 650 l/m2 > 1000 l/m2

Fig. 1: Àmbits territorials de la plani�cació hidrològica a Espanya

FONT: Ministerio de Medio Ambiente 22 En el cas del País Valencià l’estudi dels episodis de la riuada d’octubre de 1957 i de la pantanada de Tous d’octubre de 1982 poden ser una possibilitat per tal de recuperar la memòria col·lectiva sobre recurrents situacions catastrò�ques al nostre país (sempre des de la perpectiva antròpica).

53

Vicent Beltrán

2. Cada una de les conques hidrogràfiques assenyalades està emmarcada per les grans serralades

que defineixen el relleu peninsular. Digueu quines serralades emmarquen els límits de les següents

conques hidrogràfiques: − Conca de l’Ebre − Conca del Duero − Conca del Guadalquivir − Conca del Xúquer

Les serralades23 que emmarquen les conques hidrogrà�ques24 són:

1. Conca de l’Ebre: • al nord 25 (d’est a oest): Pirineus, Monts Bascos i Serralada Cantàbrica. • al sud i sudoest: el Sistema (o Serralada) Ibèrica. • a l’est: la Serralada Costanera Catalana. 23 Les grans serralades constitueixen divisòries d’aigües entre les conques hidrogràfiques (concretament la carena que separa els dos vessants de la serralada). Exemples: la Serralada Cantàbrica fa de divisòria d’aigües entre les conques dels rius cantàbrics al nord i la Conca del Duero al sud; o el Sistema Central, que separa les conques del Duero i del Tajo al nord i al sud respectivament. Es fonamental entendre la relació entre la disposició de les unitats muntanyenques del relleu i l’estructura, disposició i organització de la xarxa �uvial i de les conques hidrogrà�ques. En relació a aquesta qüestió la nostra proposta es la realització d’una pràctica basada en l’anàlisi comparativa dels mapes: a) el relleu peninsular (�g. 2); i, b) la xarxa �uvial i les conques i vessants hidrogrà�ques peninsulars (�g. 3). 24 De�ninició de conca hidrogrà�ca: territori les aigües del qual aboquen a un riu amb els seus a�uents i suba�uents. A més de diferenciar-lo del concepte de “confederació hidrogrà�ca” cal introduir l’explicació del terme vessant hidrogrà�ca com el conjunt de conques que vessen al mateix mar (vessant atlàntica i vessant mediterrània en el cas de la peninsula ibèrica). Les conques hidrogrà�ques presenten una sèrie de característiques físiques com ara: la situació l’extensió, la forma, el pendent, el tipus de sòl, entre d’altres, que condicionaran la xarxa �uvial i la funció del rius de drenatge i escolament d’una part del cabal dels rius. Considerem fonamental insistir en la funció natural dels rius: transformar una part de l’aigua de pluja en cabal per tal de transportar-la �ns a la mar. 25 La localització geogra�ca de qualsevol unitat del relleu passa per la referenciació en relació al territori de la Península Ibèrica com un mitjà de domini intel·lectiu de territori i de l’espai geogrà�cs. (Com ensenyem de forma �gurada als nostres alumnes “sense territori no hi ha geogra�a i sense mapa no hi ha territori ”).

2. Conca del Duero: • al nord: la Serralada Cantàbrica; al nordoest els Monts de Lleó i el massís galaicportugués. • a l’oest: la Serralada Ibèrica. • al sud: el Sistema Central. 3. Conca del Guadalquivir: • al nord: Serra Morena. • al sud i est: les Serralada o Sistema Bètic. 4. Conca del Xúquer: • al nord i l’oest: el Sistema Ibèric. • al sud: la Serralada Bètica (amb el Prebètic i el Subbètic).26

Fig. 2: El relleu espanyol

FONT: Muñoz Delgado M a C. (2005), Geogra�a 2o Batxillerat , Madrid, 2005, p 32.

Fig. 3: La xarxa �uvial espanyola

FONT: Muñoz Delgado M a C. (2005), Geogra�a 2o Batxillerat , Madrid, 2005, p 91. 26 Aqüesta segona qüestió ens permet, a més a més, treballar temes com ara: identi�cació i localització dels principals col·lectors, amb els seus a�uents i suba�uents; característiques dels rius segons la vessant hidrogrà�ca a la qual pertanyen; diferencia entre cursos perennes i efímers (les rambles o barrancs mediterranis).

54

PAU de Juny de 2006

3. En el document 2 es representa en un gràfic l’evolució anual mitjana de les precipitacions en tres grans conques hidrogràfiques en el període p eríode 1995- 2002. Descriviu quines són les semblances i les diferències en l’evolució anual de les precipitacions entre aquestes tres àrees i expliqueu quina és la seua

directament esposada als fluxos de

l’oest29. •

causa.

La grà�ca ens presenta l’evolució de les precipitacions anuals mitjanes, per al període 1995-2002, de tres signi�catives conques hidrogrà�ques de la Península Ibèrica: la Vessant Vessant Nord i Nordoest, la Conca de l’Ebre i la Conca del Segura.

• L’observació de la grà�ca ens permet avaluar el règim pluviomètric (la quantitat i la distribució estacional de les precipitacions). D’aquesta observació podem extreure les següents conclusions: La gran irregularitat en la distribució anual de les precipitacions. • La notable diferència entre les precipitacions de la Vessant Nord i Nordoest i les Conques de l’Ebre i del Segura. • Un relatiu paral·lelisme en el rêgim (distribució) estacional estacional de les pluges: amb dos màxims, un a la tardor-hivern i un altre a la primavera; i un mínim molt acusat, per a tots tres casos, a l’estiu. •

• La interpretació de la grà�ca: El volum total de precipitacions ens indica que en el cas de la Vessant Nord i Nordoest estem en l’Espanya humida (clima oceànic-atlàntic, marítim de façana oest dels continents). Contràriament la Conca de l’Ebre i del Segura es situen en l’Espanya seca (clima mediterrani subtropical d’estiu sec) 27. • Referint-nos als Vessants Nord i Nordoest el volum total de precipitacions28 i la seua •

distribució estacional s’explica per la situació latitudinal i, bàsicament, per la posició occidental i septentrional,

27 Es recomanable la revisió de les característiques climàtiques dels dos gran dominis assenyalats: les precipitacions fonamentalment, les temperaturas, la insolació, la nuvolositat, la humitat, els vents, etc; per tal de relacionar el seu comportament amb la situació i la posició geogrà�ca. 28 La mesura de les precipitacions: l/m 2 igual a mm. Raonar-ho.

•

Analitzant la situació de les conques de l’Ebre i del Segura, pertanyents al domini de l’Espanya seca de clima mediterrani, observem que presenten certes característiques comunes però també diferencials com tot seguit exposem: totes dues conques es localitzen a l’est de les terres peninsulars, a sotavent del �uxos dominats de l’oest responsables principals de la inestabilitat atmosfèrica i en el cas de la del Segura en una posició molt arrecerada de la Mediterrània sudoccidental -si bé la conca de l’Ebre en una posició latitudinal més elevada. De fet gran part de les aportacions pluviomètriques de la conca de l’Ebre tenen el seu origen en les dinàmiques del clima oceànic-atlàntic, més que no pas en les del clima mediterrani 30. L’escassetat de precipitacions a sotavent de les unitats muntanyenques cal explicar-la, també, a partir de l’efecte föhn (ombra orogrà�ca o pluviomètrica). El mínim pluviomètric estival, en els casos de les tres àrees analitzades, si bé més acusat en la conca del Segura, és ocasionat per la in�uència de l’anticicló de les Açores que aporta estabilitat i “bon temps”31 i que ens afecta a l’estiu 32.

29 A partir de la dinàmica general atmosfèrica explicar explicar el domini de situacions de l’oest (predomini de vents de component oest: els westerlies) l’arribada de borrasques i fronts associats (el front polar atlàntic) que provoquen inestabilitat i sovint precipitacións. L’anàlisi L’anàlisi del mapa de precipitacions pot utilitzar-se per tal de reforçar la qüestió (�g. 4). 30 Però, no podem oblidar que a la depressió de l’Ebre hi trobem una des les zones més àrides de les terres ibèriques: el desert dels Monegros (amb registres pluviomètrics que poden davallar els 250 mm anuals). 31 Cal relativitzar les tòpiques expressions quotidianes de “bon temps” i “mal temps” ja que estan condicionades pels interessos i la percepció inmediata de qui les pronuncia. 32 Seria convenient revisar el comportam comportament ent de les masses d’aire i que afecten a la península Ibèrica: la seua dinàmica estacional, les seues característiques físiques i els efectes sobre el tipus de temps i sobre els clima. No podem oblidar que la dinàmica general atmosfèrica respon al moviment de les masses d’aire en les capes mitajes i baixes de la troposfera i que aquestes masses d’aire transporten energia en forma de calor per tal d’establir un relatiu equilibri energètic planetari.

Vicent Beltrán

Fig. 4: Precipitacions anuals mitjanes a la l a Península (mm)

55 En relació al règim d’un riu ens hem de referir a les crescudes, fenòmens episòdis i recurrents, ens els quals el cabal del riu es situa molt per sobre del que “és habitual” i el caixer del riu no pot encabir tot el volum d’aigua circulant36: el resultat és la revinguda i la inundació37. Les avingudes i revingudes amb efectes d’inundació afecten a les terrasses �uvials, ventalls i planes al·luvials que són àrees de la conca amb llarga tradició d’ocupació humana i elev elevada ada densitat de població (per les favorables condicions naturals i humanes). Són espais amb gran dinamisme, natural i antròpic i, a la vegada, fràgils i vulnerables.38

FONT: Muñoz Delgado M a C. (2005), Geogra�a 2o Batxillerat , Madrid, 2005, p 68.

4. A partir de les dades aportades i dels vostres coneixements elaboreu un informe sobre els principals problemes i riscos que s’associen a les variacions

temporals dels cabals.

L’INFORME planteja l’anàlisi i explicació del principals problemas associats a les variacions del cabal del rius, des d’una perspectiva perspectiva anual i, sobretot, interanual33. Realment parlem de riscos34 hidrològics. Els més importants són les inundacions i les sequeres35. 33 En l’anàlisi del règim fluvial (paràmet res que caracteritzen la �uència d’un riu) hem de treballar: la cabalositat o abundancia, el mòdul, el cabal relatiu, el règim d’un riu i la irregularitat interanual. Des de la perspectiva de l’Informe es interessa preferentment les variacions estacionals de cabal (règim del riu) que s’ha treballat a partir de la seua representació grà�ca (amb els coe�cients mensuals de cabal) i els estiatges i les crescudes com a variacions extremes. Però, ara com ara, ens �xarem en les variacions interanuals. 34 Els riscs naturals són processos mitjançant els quals determinades manifestacions ambientals esdevenen amenaces per a les activitats, el benestar o la vida humana. Els riscs poder esdevenir en catàstrofes o grans desastres. Els riscs climàtics més importants a Espanta són: les pluges torrencials amb efectes d’inundació, la sequera, el fred intens amb nevades i gelades, les onades de calor, les tempestes de vent o de calamarsa, etc 35 Inundació: submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de l’aportació inusual i més o menys sobtada d’una quantitat d’aigua superior a la que pot drenar la llera del riu. La sequera és un fenòmen hidrològic extrem que pot definir-se com una disminució conjuntural (circumstancial), però significativa dels recursos

hídrics al llarg d’un període su�cientement perllongat i que afecta a un àrea extensa amb conseqüències socioeconòmiques adverses. La sequera és una manifestació recurrent del clima. Es presenta en tots el dominis climàtics malgrat que les seues característiques varien d’una regió a una altra. Cal diferenciar la sequera de l’aridesa, que de�niríem com: la mancança d’aigua com a conseqüència de la insu�ciencia de precipitacions o d’una evap evapotranspiració otranspiració potencial superior a les precipitacions anuals. L’aridesa és estructural als dominis climàtics subtropicals (el clima mediterrani per exemple). 36 Les revingudes o riuades són causades per aiguats molts intensos i de curta durada: hom coneix registres a les nostres terres de la mediterrània de 700 mm en vint-iquatre hores, i potser més, i de 100 mm/h. Exemples: el temporal de Sant Carles de novembre de 1864; el del 2 d’octubre de 1957, amb un registre r egistre de 878 mm a Xàbia; i, més recentment les inundacions del Xúquer –Pantanada de Tous del 20-21 d’octubre de 1982. Apuestos episodis tardorals estan associats a temporals de llevant i fenòmens de “gota freda” (DANA) en altura. El cabal aforat en les crescudes pot arribar a ser extraordinari. Podem referir-nos a tres exemples dels rius de les terres valencianes: el riu Túria assolí els dies 13 i 14 d’octubre de 1957 un cabal màxim instantani de 3.700 m3 /s (mentre el seu s eu mòdul és de 15 m3 /s); el riu Segura en la riuada de Santa Teresa (14 d’octubre de 1979) multiplicà el seu môdul per 10.000; i, el riu Xúquer, en l’avinguda de 1982 arribà a puntes, potser, superiors a 13.000 m 3 /s (el seu mòdul: 34 m 3 /s a Alzira). 37 Les pèrdues de vides humanes a l’Estat espanyol ocasionades per les inundacions en els últims cinquanta anys s’acosten a les 2.200. 38 Les conques de la Mediterrània són aquelles que presenten major perill a la península ibèrica per la proximitat dels relleus muntanyencs a la costa, la qual cosa suposa forts pendents de les conques i una alta torrencialitat (com per exemple en la conca del Xúquer).

56

PAU de Juny de 2006

Les causes de les inundacions són: • Les precipitacions molt intenses.- Els temporals de pluja són l’origen principal de les avingudes • La fusió de la neu. En primavera es fon la neu acumulada a l’hivern en les zones d’alta muntanya i és aleshores quan els rius que s’alimenten d’aquestes aigües poden experimentar crescudes. Si, a més coincideixen amb fortes pluges, fet relativament freqüent, es produeixen inundacions. • El trencament de preses. L’exemple de la solsida de la presa de Tous, Tous, a la Ribera del Xúquer l’octubre de 1982 és el més signi�catiu ocorregut a Espanya. • Les actividades humanes. Poden ser un factor, directe o indirecte en l’origen d’una inundació. A continuació exposarem els Sistemas de previsió i de protecció davant del risc d’inundacions39.

• sistemas d’alerta (hidrològica i meteorolòmeteorolò41 gica) • comunicació de riscs • educació per al risc • gestió d’emergències

• Mesures no estructurals: • ordenació racional del territori (legislació sobre el sól i ordenació del territori)40

1982 suposà una veritable �ta en els sistemas d’alerta meteorològica i hidrològica. Des d’aleshores s’avançà en la renovació tecnològica del Instituto Nacional de Meteorología (INM) es creà la xarxa SAIH (Sistema d’Alerta i Informació Hidrològica); es �caren en marxa els plans de vigilancia meteorològica (PREVIMET). Al País Valencià destaca el PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial per a la Reducció de Risc d’Inundacions en la Comunitat Valenciana, Valenciana, 2003). Les dades i la informació aportada per la xarxa SAIH (intensitat de les precipitacions, cabal dels caixers i dels canals, situació dels embassaments, etc), així com la cartogra�a detallada de les zones inundables, gestionades mitjançant un sistema d’informació geogrà�ca (SIG), articulen un potent instrument per a la predicció, estudi i gestió del risc en cada episodi. 42 Una situació extrema d’estiatge la presenten les rambles i barrancs mediterranis -realment cursos disfuncionals de forma habitual- que poden romandre secs durants mesos i encara anys.

La situació oposada a les crescudes la constitueixen els estiatges, quan els rius porten un cabal mínim –amb coe�cients pròxims a zero als mesos centrals de l’estiu42. L’estiatge és l’efecte de la sequera sobre el cabal del riu. Així doncs, la sequera, entesa com la mancança perllongada de precipitacions de forma inusual, és la causa climàtica que provoca els estiatges, és a dir l’efecte, sobre al cabal dels rius. La sequera no és sols un fenòmen físic o una manifestació de la naturalesa. La sequera té seriosos efectes sobre la població a causa dels problemes de subministrament d’aigua. A més, té efectes econòmics i mediambientals importants que palesen la vulnerabilitat de les societats dav davant ant d’aquest fenoLes societats al llarg de la història han practicat men de la natural. La sequera es manifesta lentament diverses mesures per tal de preveure i prevenir els i de forma progresiva; així doncs, quan ens adonem risc d’inundacions. Aquestes pràctiques estan rela- ja estem immersos en ella. cionades amb el nivell de desenvolupament tecnoPodem diferenciar la següent tipologia de la selògic de les societats en qüestió. El profesor Olcina quera: assenyala les següents mesures en la reducció del rics • La sequera hidrològica es produeix com a red’inundacions: sultat d’unes precipitacions menors a la mitja• Mesures estructurals: na estacional que es tradueix en un nivell de • encaixament dels cursos �uvials subministrament anormal dels cursos d’aigua • embassaments i dels reservoris d’aigua super�cial o subterrània. • desviació de caixers Malgrat que el clima és el principal factor que • trasllat de poblacions situades en àrees contribueix a la sequera hidrològica, n´hi ha inundables • reforestació de conques, regeneració de boscos de riera o neteja de caixers 41 A l’Estat espanyol, “la Pantanada de Tous” d’octubre de

39 En aquest apartat seguim al profesor OLCINA, J. (2006): Riesgos natural naturales es? I, “Sequias y inundaciones ”, Ed. Davinci, Barcelona, pp 159 i ss; i a CAMARASA, A. (2002): “Crecidas y inundaciones ” dins AYALA CARCEDO, F.J. i OLCINA, J. (coord.) “ Rie Riesgo sgoss naturales”, pp. 871-876, ed. Ariel , Barcelona. 40 Segons la Carta Europea d’Ordenació del Territori (1983) el concepte es de�neix com: “expressió espacial de les polítiques econòmiques, socials, culturals i ecològiques de la societat. És a la vegada una disciplina cientí�ca, una tècnica administrativa i una política concebida amb un enfocament interdisciplinar i global, l’objectiu de la qual és un desenvolupament equilibrat de les regions i l’organització física de l’espai”.

57

Vicent Beltrán

d’altres com ara el canvi en els usos del sòl (per exemple la desforestació), la degradació de les terres, o la construcció de embassaments poden afectar a les característiques hidrològiques de les conques dels rius. La sequera agrícola es de�neix com un dè�cit marcat i permanent de pluja que redueix signi�cativament la disponibilitat d’aigua al sòl per a satisfer les necessitats de creixement d’un conreu determinat en un moment donat. Quan es produeix un període de sequera, l’agricultura normalment és el sector que es veu més afectat i de forma més primerenca. • La sequera socioeconòmica és l’afecció de l’escassesa d’aigua a les persones i a l’activitat econòmica com a conseqüència de la sequera.

•

•

Mapa risc d’inundacions a Espanya

•

Actuacions orientades a incrementar l’oferta de recursos existents: • increment arti�cial de precipitacions • transvasaments • dessalació d’aigües marines i salobres Actuacions orientades a l’apro�tament racional dels recursos existents: • educació ambiental. Mesures d’estalvi • plani�cació racional dels usos agraris de l’aigua (polítiques agràries, ordenació de regadius, selecció de conreus rendibles, sistemas de reg localitzat) • reutilització d’aigües residuals depurades • control de pèrdues i moderació del consum

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS: RECURSOS I BIBLIOGRAFIA 1. Representeu cartogràficament en el mapa adjunt les dades de precipitació mitjana per conca hidrogràfica registrats entre 1995 i 2002 (document 1).

Font: www.xtec.es/.../volta05/60_archivos/ image017.jpg

Actuacions davant la sequera a la Península Ibèrica43 • Actuacions tradicionals: • aqüeductes • embassaments • perforació de pous • apro�tament d’aigua de pluja (aljubs) • regs amb aigües fecals • rogativas “ pro pluviam”

43 En OLCINA, J. (2006): Riesgos naturales? I, “Sequias y inundaciones”, Ed. Davinci, Barcelona, p. 122.

En l’elaboració del mapa de coropletes cal considerar les següents qüestions: • L’agrupament dels valors en quatre o cinc rangs es pot realitzar de diferents formes: a partir de la mitjana (dos rangs per sobre i dos per baix); dividint la diferència entre el valor més alt i el menor pel número de intèrvals i agrupar-ne el valors. • Les trames elegides seran clares i diferenciades i guardaran una relació tonal directa amb els valors que representen (la intensitat de la trama serà proporcional a la importància del fenomen representat). • El mapa de coropletes –de la mateixa forma que qualsevol grà�ca- es realitzarà mitjançant el regle. • Tot document grà�c, cartogrà�c, estadístic o textual incorpora, necessàriament, un títol i una llegenda, -és freqüent que els alumnes “obliden” algun d’aquestos elements fonamentals.

2. Cada una de les conques hidrogràfiques assenyalades està emmarcada per les grans serralades que defineixen el relleu peninsular. Digueu quines serralades emmarquen els límits de les següents conques hidrogràfiques:

58

− Conca de l’Ebre − Conca del Duero − Conca del Guadalquivir − Conca del Xúquer Incidir en la importància conceptual –perquè els conceptes són les eines mitjançant les quals entenem, expliquem i transmetem les idees-. Fixem-nos, si més no, en la falta de claredat, �ns i tot confusió, entre conca i confederació hidrogrà�ca; entre unitats del relleu i unitats muntanyenques. Una altra qüestió rellevant és diferenciar entre situació/localització i posició/orientació. La realització d’exercicis oralment i de forma escrita/grà�ca mitjançant els mapes muts és esencial per tal de superar la falta de capacitat dels alumnes alhora de situar i orientar-se sobre l’espai geogrà�c. La proposta és simple: realització de mapes muts del relleu peninsular i de la xarxa hidrogrà�ca tot i entenen el signi�cat geoespacial dels elements del relleu i del sistema �uvial així com de les interelacions que se’n deriven.

Els alumnes tenen notables di�cultats per entendre les relacions complexes entre els diferents elements del medi natural. Tanmateix considerem que cal aprofundir en l’explicació de la realitat i dels processos naturals des d’una perspectiva multiple. Un exemple adient a la qüestió: Què són els rius? Quina és la seua funció en la naturalesa? Quines relacions és posible establir entre les precipitacions (aigua de pluja) i els rius? I entre els rius i les unitats del relleu? Quin paper hi té l’ésser humà en la dinàmica natural dels “camins de l’aigua”? Quina és la vostra valoració: geogrà�ca, ètica i ciudadana?. Perquè com a geògrafs mai no defugim el compromís (crític) ètic i ciutadà amb la societat. Un dé�cit i fragilitat recurrent en els alumnes és la incapacitat d’integrar els coneixements en una estructura sistèmica. Per exemple: les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular. La seua resposta no supera el nivell de l’aprenentatge mecànic –“la memòria de fotocopiar textos”. Igualment considerem imprescindible insistir en les referències geoespacials dels fenòmens i dels processos geogrà�cs. Com l’escala elegida és determinant en la comprensió i en l’explicació de la realitat. Considerem prioritari que els alumnes entenguen que la geogra�a no és quelcom aliè a la pròpia realitat quotidiana; que el propi espai, el “territori” del qual formem part és “resultat” i “objecte” del nostre coneixement geogrà�c; que la lectura d’un llibre, la comprensió d’una notícia; el viatge, real o imagina-

PAU de Juny de 2006

ri, que podem realitzar, no tenen cap sentit sense la geogra�a. Lluny de qualsevol fonamentalisme: tot és Geogra�a.

3. En el document 2 es representa en un gràfic l’evolució anual mitjana de les precipitacions en tres grans conques hidrogràfiques en el període 1995- 2002. Descriviu quines són les semblances i les diferències en l’evolució anual de les precipitacions entre aquestes tres àrees i expliqueu quina és la seua causa. La realització, anàlisi i comentari de grà�ques presenta, segons la nostra experiencia, algunes fragilitats que convé superar: • Quin és el tipus de grà�c més adient, en cada cas, per la representació del fenomen geogrà�c en qüestió?. Tipologia de grà�ques i les seues característiques. • Les grà�ques d’evolució temporal no presenten una realitat estàtica, sinó dinàmica. Cal observar el comportament de les variables des d’aquesta perspectiva i extraure’n les conclusions pertinents. La relació d’aquest comportament amb altres factors i elements és esencial en la comprensió/explicació de la grà�ca. • No mai és construeixen els eixos d’una grà�ca a mà alçada; sempre en regle. • La interpretació i explicació de la grà�ca sempre ha de partir del propi document. Una greu errada, molt habitual en les repostes del molts estudiants, és oblidar-se del document (grà�ca, text, mapa, taula estadística) i contestar com si aquest no hi fos. Si més no, cal insistir en utilitzar referències permanents –amb expressions com ara: si observem la grà�ca; al �xar-nos en l’evolució de les precipitacions; com podem veure en el comportament de les pluges, etc-. • Les grà�ques, i altres documents, són instruments d’anàlisi de la realitat. Convé no oblidarho.

4. A partir de les dades aportades i dels vostres coneixements elaboreu un informe sobre els principals problemes i riscos que s’associen a les variacions temporals dels cabals. L’informe no és: • Un resum ni un esquema de les qüestion anteriors. • Un text per aportar opinions i valoracions personals sense argumentar. L’informe és: • Un text que presenta i exposa, amb una estructura coherent, clara i precisa, allò que és fonamental al tema que ens ocupa –sempre a partir

59

Vicent Beltrán

dels documents, i, per tant les respostes que ja hem treballat en les qüestions anteriors. • Un document que re�ecteix els nostres coneixements sobre un tema fonamental a partir de la informació de la qual disposem. Proposem que qualsevol Informe ha d’incloure unes conclusions generals �nals –que es presentaran en forma de proposicions (no setències) i enunciats breus i molt concisos. • Pot ser convenient, si escau, que l’Informe incorpore un apartat referit al País València. • Sera convenient integrar “les perspectives de futur, sempre a partir de la realitat del present. • La valoració personal, re�exiva, raonada i argumentada s’incorporarà en les conclusions �nals de l’Informe. Hem d’acceptar la diversitat d’interessos, i, per tant de con�ictes, que es generen en una societat complexa com la nostra davant de qüestions tant polèmiques i controvertides com per exemple l’aigua i el seu ús. La responsabilitat i ètica professionals i l’honestedat personal seran irrenunciables en el nostre compromís docent i ciutadà.

Algunes consideracions finals Les excursions poden constituir una bona pràctica per tal de reforçar l’assignatura i mostrar la realitat d’allò explicat en classe. Les sortides de camp, que podrien planejar-se conjuntament amb l’assignatura de ciències mediambientals del departament corresponent, considerem que presenten possibiltats sempre que es treballen amb mètode i rigor i no siguen una simple válvula d’escapament per “treure als alumnes a passejar”. L’assignatura si presenta resistències, si més no perquè es prou desconeguda pels alumnes. No és una raó menor el fet que és menystinguda en el currículum de l’ESO i del mateix Batxillerat.

Les prospostes de treball i realització de pràctiques, de forma individual i en grup, són una via imprescindible per tal d’avançar en els mètodes del treball cientí�c. Si estem a favor de la interdisciplinarietat i del treball i experiències compartides amb altres departaments, particularment amb el de Ciències mediambientals, com abans hem apuntat.

Una qüestió i un repte per cloure: està en les nostres mans, al menys en part, prestigiar i construir una Geogra�a que siga vàlida i ùtil, com a ciència, com a

tècnica i pràctica per actuar sobre el territori que els éssers humans ocupem i transformem.

Bibliografia: CALVO GARCIA-TORNEL, F. “ Riesgos naturales”, dins GIL OLCINA, A., GÓMEZ MENDOZA, J. (coord.) (2001): “ Geogra�a de España”; Barcelona, ed. Ariel OLCINA CANTOS, J. (2006): “¿Riesgos naturales? I, ¿Sequias y inundaciones?, Barcelona, ed. Davinci. OLCINA CANTOS, J. (2007): “Riesgo de inundaciones y ordenación del territorio en España”, Madrid, Plaza Edición. PUJADES FERRER, J. “ Las inundaciones en Es paña: impacto económico y gestión del riesgo”, pp. 879-888; dins AYALA-CARCEDO,

F. J.; OLCINA CANTOS, J. (coord.). (2002). “ Riesgos naturales”. Barcelona; ed. Ariel.

Recursos a Internet: Ministeri de Medi Ambient: www.mma.es/ www.mma.es/agua/entrada.htm Sistema Español de Información sobre el Agua: http//hispagua.cedex.es/ http//hispagua.cedex.es/documentación/especiales/sequia/index.htm Confederació Hidrogrà�ca del Xúquer: www.chj.es/ Confederació Hidrogrà�ca de l’Ebre: www.chebro.es/ ADENA WWF: www.wwf.es Protección Civil: www.proteccioncivil.org Organització Meteorològica Mundial: www.wmo.ch Agencia Estatal de Meteorología (anteriorment INM) www.aemet.es. Ecologistas en acción: www.ecologistasenaccion.org/ Vicent Beltrán

PAU de Septiembre de 2007 CONVOCATÒRIA DE CONVOCATORIA DE MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): d’Humanitats i Ciències Socials MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): de Humanidades y Ciencias Sociales IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º Ejercicio





EJERCICIO 1 1. Explique la estructura de la población española y extranjera por edades basándose en la figura mostrada en el documento 1. 2. Analice el gráfico del documento 2 y razone cuáles son los principales motivos que explican la evolución de la inmigración en España en el periodo 1996-2006. 3. Observe el mapa de documento 3 que representa la distribución provincial de los inmigrantes en España en 2006. ¿Cuáles son las causas que condicionan la desigual distribución espacial de los inmigrantes? ¿Se trata del mismo tipo de inmigración en unas zonas geográ ficas que en otras? Razone sus respuestas. 4. Con las conclusiones que haya obtenido de las cuestiones anteriores, redacte un INFORME sobre las repercusiones socioculturales, económicas y demográficas de la inmigración en España.

EXERCICI 1 1. Expliqueu l’estructura de la població espanyola i estrangera per edats basant-vos en la figura mostrada en el document 1. 2. Analitzeu el gràfic del document 2 i raoneu quins són els principals motius que expliquen l’evolució de la immigració a Espanya en el període 1996-2006. 3. Observeu el mapa de document 3 que representa la distribució provincial dels immigrants a Espanya el 2006. Quines són les causes que condicionen la desigual distribució espacial dels immigrants? Es tracta del mateix tipus d’immigració d’unes zones geogràfiques a altres? Raoneu les respostes. 4. Amb les conclusions que hagueu obtingut de les qüestions anteriors, redacteu un INFORME sobre les repercussions socioculturals, econòmiques i demogràfiques de la immigració a Espanya.

62

PAU de Septiembre de 2007






DOCUMENTO 1 / DOCUMENTO 1 España, 2006 +`de 85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 s e d a d E

45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 -60

-50

-40

-30

-20

-10

Varones

0

10

20

30

Tantos por mil

Españoles

40

50

Mujeres

Extranjeros

Font/ Fuente: INE, Padrón de Habitantes, 2006. Reelaboración propia.

DOCUMENTO 2 / DOCUMENTO 2 Evolució de la població estrangera a Espanya /Evolución de la población extranjera en España 4500000 4000000

Habs.

3500000 3000000 2500000 2000000 1500000 1000000 500000 0 6 9 9 1

8 9 9 1

Font/ Fuente: INE.

9 9 9 1

0 0 0 2

1 0 0 2

2 0 0 2

3 0 0 2

4 0 0 2

5 0 0 2

6 0 0 2

63

Isabel Dopazo







Font/ Fuente: INE.

64


1. Explique la estructura de la población española y extranjera por edades basándose en la figura mos-

formas se observan algunos entrantes en estas edades: los no nacidos durante la guerra civil (65-69 años) o los muertos en la misma, sobre todo varones (80-85 años en adelante).

El documento 1 nos muestra la pirámide de la población española y extranjera correspondiente al año 2006. En ella lo primero que observamos es cómo se ha perdido la forma de pirámide desde hace ya varios lustros (presenta un per�l regresivo como la mayoría de los países desarrollados) debido al descenso de la natalidad; así mismo, cómo la esperanza de vida es alta, pero especialmente en las mujeres; cómo las cohortes más numerosas corresponden a los españoles que hoy tienen entre25 y 45 años y observamos además algunos entrantes que habría que relacionar con la guerra civil. 44

En cuanto a las cohortes comprendidas entre 25 y 45 años, hoy en día las más numerosas, habría que señalar lo siguiente: el “baby boom “de los años 60, después de una difícil posguerra; la presencia importante de extranjeros en estos grupos de edad, lo cual pone de mani�esto cómo la inmigración actual en España 47 es básicamente laboral, siendo ligeramente superiores los inmigrantes varones a las mujeres. Se trataría de un fenómeno muy reciente: la llegada a nuestro país de inmigrantes jóvenes en edad laboral, que han contribuido en parte a la recuperación de la natalidad (obsérvese en los primeros años de edad). La presencia de extranjeros en las edades superiores a los 50 -60 años es menos importante y se relacionaría con una inmigración más que laboral, residencial, a�ncada en la costa mediterránea.

trada en el documento 1.

En primer lugar, la base de la pirámide, la que nos indica la natalidad en los últimos años, presenta un claro entrante desde la cohorte 25-29 hasta la de 0 a 4 años, pero con un ligero repunte de la misma en el último quinquenio. Todo ello ha de relacionarse con el descenso de la misma desde los años 70 debido a la con�uencia de una serie de factores relacionados con el cambio político: incorporación de la mujer al trabajo, reducción importante de la mortalidad infantil, retraso en la edad del matrimonio y por tanto del primer hijo… Ello llevó a que nuestro país tuviera una de las tasas de natalidad más bajas del mundo, aunque en el último lustro se observa una ligera recuperación, tanto de la natalidad autóctona como por las mayores tasas que suelen tener los inmigrantes. La cima de la pirámide es ancha45, como corresponde a una sociedad con una elevada esperanza de vida, sobre todo en las mujeres.46 A ello ha contribuido el desarrollo socioeconómico y sanitario. De todas 44 Es conveniente que los alumnos hagan una pequeña introducción donde sería deseable señalar los cuatro o cinco puntos más llamativos de la pirámide, que después desarrollarían en profundidad. O se podría empezar describiendo qué es una pirámide: doble histograma donde se representa una población dividida por edad y sexo en un momento dado. Esto es lo deseable, pero no suele darse más que en los alumnos más aventajados. Normalmente empiezan a explicarlo todo, pasando de unos aspectos a otros sin demasiado orden. 45 Algunos alumnos señalan que los grupos de más de 65 años son los menos numerosos, cuando es lo normal porque la gente va muriendo. En este sentido ayudaría una pirámide de hace algunos años para que observen el incremento de la esperanza de vida. 46 A veces cometen el error de emitir juicios de valor para expresar la mayor esperanza de vida de las mujeres: “… El trabajo de las mujeres era mejor porque sólo era el hogar…”

2. Analice el gráfico del documento 2 y razone cuáles son los principales motivos que explican la evolución de la inmigración en España en el periodo

1996-2006.

En el grá�co se nos muestra cómo la población extranjera en España, a lo largo de los 10 últimos años se ha multiplicado casi por nueve. Así, de ser un país de emigración hasta fechas recientes, se ha convertido desde �nales de los años 90 sobre todo en un país receptor de inmigrantes48.

Los extranjeros llegan a España fundamentalmente por motivos laborales (aunque no de deben olvidar los que únicamente residen en nuestro país, procedentes de Europa occidental y normalmente de edades avanzadas). Por tanto habrá que analizar las causas del fenómeno en los lugares de origen pero también en su destino. Así, la pobreza y el subdesarrollo explican la inmigración procedente de África, tanto del Magreb como del África subsahariana, o de los latinoamericanos (donde habrá que tener en cuen47 Algunos alumnos no llegan a entender que una pirámide es como una “fotografía” actual de la población de España y señalan, por ejemplo la presencia de extranjeros en diferentes décadas del siglo XX. 48 Las preguntas 2 y 3 del examen se prestan a ser contestadas conjuntamente, o al menos, a que los alumnos avancen información de la pregunta 3 ya en la 2. Se les ha de recordar que dosi�quen la información para no caer en repeticiones innecesarias.

Isabel Dopazo

ta además otros factores como el idioma o los lazos culturales con nuestro país). A ello añadimos la crisis social , económica y política acaecida en los países de Europa oriental tras la caída de los regímenes comunistas para explicar la llegada de grandes contingentes, por ejemplo, de rumanos. En este sentido la emigración es un fenómeno más de la globalización a escala planetaria. Lo que ha ocurrido en nuestro país, a diferencia de otros países europeos es que aquí el fenómeno es muy reciente y se ha producido con mucha rapidez: en pocos años nos hemos situado en la media de los países europeos que cuentan con más población extranjera (esto se observa con claridad en el grá�co: de 450.000 en 1996 hemos pasado a casi 4’5millones en 2006)49.

65 es mucho menor51. En segundo lugar hay que destacar una serie de provincias de la costa mediterránea, (Málaga, Almería, Murcia, Alicante, Castellón, Islas Baleares y Girona) y Madrid, donde el porcentaje de la población extranjera supera el 12%. Por debajo de este grupo encontramos otras provincias también de la costa mediterránea como Valencia , Tarragona y Barcelona, o del cuadrante NE de nuestro país como Guadalajara, Navarra y La Rioja, además de las islas Canarias. Así, vemos cómo en términos generales la inmigración disminuye hacia el sur (con las excepciones de Málaga y el SE español) y hacia el oeste a partir de Madrid.

Se puede señalar, para comenzar, que el reparto desigual de los inmigrantes en el territorio español es uno más de los desequilibrios regionales (y provinciales) existentes en nuestro país como nos muestra el mapa 3 (distribución de la población extranjera en España por provincias). Lo primero que se observa es la diferencia entre la parte oriental de país (donde se concentran prioritariamente los extranjeros) y la mitad occidental y parte del sur donde la presencia

A la hora de analizar las causas de esta desigual distribución hay que señalar, en primer lugar, que no en todos los casos de trata del mismo tipo de inmigrante: hay que diferenciar la “inmigración residencial”, que sólo viene a residir a nuestro país buscando “sol y playa”, de la inmigración laboral, es decir, la de aquellos que vienen a trabajar. En el primer caso se trataría de personas mayores, a veces jubiladas, procedentes de Europa occidental (pero también los ricos del Tercer Mundo se incluyen aquí), que se establecen fundamentalmente en algunas provincias de la costa mediterránea como Málaga, Alicante o Baleares. En el segundo caso se trata de personas jóvenes, procedentes de países más pobres (N. de África y África subsahariana, América Latina) o de países de la Europa del Este, destacando en importancia las comunidades de ecuatorianos y rumanos, también la marroquí. Vienen a trabajar y lo hacen en los llamados “nichos laborales” que la población autóctona ya no quiere: servicio doméstico, cuidado de ancianos, construcción o agricultura intensiva (importante en los casos de Almería o Murcia). En general los inmigrantes están llegando a las comunidades autónomas más dinámicas, a aquellas que durante los años 60 también recibieron gran cantidad de inmigrantes, entonces desde otras regiones españolas, aunque hay excepciones (obsérvese el caso del País Vasco). Llama la atención el caso de Guadalajara que se explica

49 Algunos alumnos parece que ni miran el grá�co y se ponen a desarrollar rápidamente todo lo que saben del tema.Así, algunos señalan cómo “la inmigración crece poco a poco”. 50 Bastantes alumnos comparan la llegada actual de inmigrantes a nuestro país con la salida de españoles durante la década de los 60 hacia los países más desarrollados de Europa occidental. Normalmente debería hacérseles una valoración positiva de esta comparación siempre y cuando se “centren” en lo que se les está preguntando.

51 Algo tan evidente como lo que acabamos de señalar pocos alumnos lo mencionan. Suelen más bien enumerar el listado de las provincias con mayor presencia e incluso enumeran las provincias de los grupos dos y tres. Algunos comentan (más bien enumeran) todos los grupos de la leyenda. Hay que insistir en que el comentario de un mapa no consiste en eso, sino en centrarse en los datos medios, o en los que destacan por “arriba” y por “debajo”. Se debe valorar también la emisión de hipótesis para explicar las diferencias territoriales, aunque éstas no sean las correctas, pero si están bien argumentadas deben tenerse en cuenta.

En cuanto a las causas en destino, cabría señalar el nivel de desarrollo alcanzado por nuestro país en los últimos años, sobre todo tras la incorporación a la U.E. Además, la proximidad geográ�ca o los “lazos culturales”, (especialmente signi�cativos, por ejemplo en el caso de los argentinos).50

3. Observe el mapa de documento 3 que representa la distribución provincial de los inmigrantes en España en 2006. ¿Cuáles son las causas que condicionan la desigual distribución espacial de los inmigrantes? ¿Se trata del mismo tipo de inmigración en unas zonas geográficas que en otras? Razone sus res-

puestas.

66


por la descongestión de servicios y empresas de Madrid, o el de Toledo, aunque con menor presencia de inmigrantes.

4. Con las conclusiones que haya obtenido de las cuestiones anteriores, redacte un INFORME sobre las

repercusiones socioculturales, económicas y demográficas de la inmigración en España.

La inmigración actual en España, sin olvidar que este país ha sido tradicionalmente un país de emigración, está teniendo repercusiones52 en diferentes ámbitos. En primer lugar, las repercusiones socioculturales son diversas: la llegada de inmigrantes con una lengua, cultura e incluso rasgos físicos diferentes a los nuestros en mayor o menor medida genera di�cultades de adaptación, problemas de integración e incluso brotes de xenofobia en algunos casos. El grado de aceptación de la población extranjera varía, y no sólo por motivos de mayor o menor proximidad cultural, sino de riqueza: véase el poco rechazo social que provocan los europeos occidentales “ricos” a�ncados en la costa mediterránea aunque sus esfuerzos de integración a veces son mínimos. Por el contrario, los magrebíes son los más rechazados o peor valorados.53 En cuanto a las repercusiones demográ�cas hay que constatar el repunte de la natalidad, como se observa en la base de la pirámide, ante una mayor natalidad de los inmigrantes que de los españoles, y por tratarse de población joven. Esto además puede frenar el proceso de envejecimiento poblacional que sufren especialmente algunas zonas del territorio español desde hace décadas. Pero así mismo, cómo la desigual distribución de éstos en el territorio puede aumentar aún más las desigualdades regionales preexistentes.

Esta desigualdad se reproduce a escalas más pequeñas porque los inmigrantes suelen concentrarse en determinados barrios de las ciudades.54 52

Se puede entrar directamente en el tema de las consecuencias de la inmigración y no es necesario volver a reproducir la información ya desarrollada en las preguntas anteriores, o como mucho, de una forma muy somera. 53 Algunos alumnos pecan de ser demasiado “políticamente correctos” y no señalan este tema de la integración o pasan por él muy super�cialmente. Quieren ante todo dejar muy claro que ellos no son racistas. 54 Los alumnos, en su intento de demostrar su empatía

Por último, las repercusiones económicas son evidentes: los inmigrantes laborales presentan altas tasas de actividad (mayores que las de la población española porque vienen a eso, a trabajar) con lo cual están contribuyendo al sostenimiento del sistema de pensiones y del Estado de Bienestar en general; ocupan determinados”nichos laborales” que la población española desdeña (servicio doméstico o cuidado de ancianos, construcción…); reciben con frecuencia menores salarios y mayor grado de explotación laboral. Además, frente a las opiniones de algunos medios de comunicación, consumen menos servicios (sanitarios, por ejemplo) al tratarse de población joven, que los inmigrantes ricos procedentes de Europa occidental, al tratarse de población de avanzada edad y por tanto con mayor consumo sanitario.55

SUGERENCIAS DIDÁCTICAS: RECURSOS Y BIBLIOGRAFÍA En esta asignatura de Geografía utilizamos el libro del Proyecto Gea Clío, editado por Nau Llibres, (del cual soy coautora) a mi juicio, muy en la línea didáctica del examen PAU de esta asignatura: aparte de algunos textos más teóricos y de algunas introducciones, este manual se basa fundamentalmente en el análisis de documentos prácticos. Los alumnos van extrayendo conclusiones y “teoría” a partir de los mismos. Por ello están habituados a “enfrentarse” a este tipo de examen porque es lo que habitualmente se realiza en las clases. Además, al �nalizar cada apartado se les suele exigir que redacten unas conclusiones sobre todo lo analizado a modo de síntesis o informe. En de�nitiva, no se trata de explicarles la teoría y luego ilustrarla con el análisis de algunos documentos prácticos, sino de todo lo contrario, hacia la población inmigrante, y su deseo de hacer un examen “politicamente correcto”suelen señalar únicamente los aspectos más positivos del fenómeno. Ahí el error a veces es nuestro a la hora de abordar el tema en las clases: intentamos contrarrestar la opinión negativa que a veces se tiene de los inmigrantes (sobre todo si se está en una zona con un alto porcentaje) resaltando esos aspectos más positivos de la inmigración. 55 Muchos alumnos redactan estas ideas de una manera poco matizada: “la inmigración europea es negativa porque realiza mucho gasto sanitario”. O también señalan a los inmigrantes como culpables de cobrar menos salarios.

67

Isabel Dopazo

extraer la teoría del análisis de dichos documentos directamente. Ello no signi�ca que de vez en cuando no se realice una clase más magistral, pero suele ser más bien excepcional (para ampliar algún aspecto poco abordado en el libro).

Para abordar los temas de demografía se han realizado numerosos cálculos (índice base 100 para ver la evolución de la población española por CC.AA a lo largo del siglo XX, cálculos del la tasa anual de crecimiento natural y real…) Además del análisis de la pirámide actual pero también de otras anteriores; se has visto mapas coropléticos de los saldos migratorios del período 1950-1970 (en este libro, a nivel demográ�co, se hace mucho hincapié en esta época como la causante de los grandes desequilibrios actuales); se han analizado datos sobre la inmigración actual… En gran medida se está utilizando el material práctico aportado en el curso organizado por la Universidad de Valencia para la actualización de los aspectos teóricos y prácticos de Geografía. Esta parte de demografía fue desarrollada por Eugenio Burriel, y parte de sus aportaciones aparecen recogidas en el manual de Nau Llibres, del cual es coautor. Asimismo, se abordan en clase aspectos relativos al medio local: se analizan los mapas comarcales de crecimiento demográ�co y de densidades de la Comunidad Valenciana.

Comentarios generales sobre la asignatura Como profesora de Geografía y pese a haber estudiado la especialidad de Geografía ( humana) en la carrera, me encuentro con serias di�cultades a la hora de abordar en clase los aspectos relativos a la Geografía física, fundamentalmente en dos temas: • El relieve peninsular: no es problemático describirlo, pero sí lo es analizar los procesos que han llevado a las formas de relieve actuales. Creo que sería su�ciente para un alumno de segundo de Bachiller conocer las características generales, la toponimia de los principales relieves, su disposición en la península o su relación con el clima. Entender los procesos y las formas resultantes es de una complejidad mucho mayor. • Los aspectos de meteorología: resulta una exageración, desde mi punto de vista, analizar e interpretar los mapas del tiempo. Creo que sería su�ciente conocer tres o cuatro generalidades de los mismos ( un anticiclón o una

borrasca, las isobaras) desde un punto de vista meramente descriptivos, o incluso no abordar este tema. Ir más allá de estos aspectos obliga a explicar la circulación atmosférica a escala planetaria, la situación de las principales masas de aire, el “jet stream”… Considero más acertado abordar los aspectos puramente climáticos: realizar climogramas no ofrece apenas di�cultad, e interpretarlos es bastante más fácil que analizar un mapa del tiempo. Se ha de tener en cuenta que la mayoría de los profesores de instituto son especialistas en Historia o en Arte, muy pocos lo somos en Geografía. La geografía humana resulta mucho más atractiva a los alumnos, aunque en general opinan que es una de las asignaturas más difíciles de todas las que cursan. No la han estudiado desde 3º de ESO.

Bibliografía Materiales del curso de actualización de Geografía de la Universidad de Valencia.(año académico 2003-2004). Es de utilidad la utilización de los power points incluidos en los dos CD que envió la Universidad a los centros. Los ejercicios prácticos resueltos que acompañan a cada uno de los temas son interesantes, aunque sólo algunos se pueden hacer en clase por problemas de tiempo. Gil Olcina, A y Gómez Mendoza, J (coordinadores): “Geografía de España”. Se trata de una síntesis de todos los aspectos relevantes del temario de la asignatura, de donde se puede ampliar cada uno de los temas tratados en el curso, aunque algunos datos, como los demográ�cos quedan algo desfasados. También incluye abundante material cartográ�co. Reques Velasco, P: “Migraciones, globalización y (co)desarrollo. España como paradigma.” Congreso de la AGE celebrado en Valencia en noviembre de 2007. Artículo muy actual sobre la emigración actual en España, con una interesante re�exión sobre el cáracter global de la misma.

Filmografía Se puede recomendar a los alumnos las siguientes películas:

• “Un franco, catorce pesetas”: sobre el tema de las migraciones de los años 60 de españoles a Europa occidental.

41 PAU Resueltos

Recommend Documents