Quadern_Elemental.pdf

QUADERN DE VALENCIÀ ELEMENTAL FPA RAMON ORTEGA

Índex Presentació ............................................................................................................................. VII Unitat 1. L’abecedari ............................................................................................................. 9 1 L’abecedari....................................................................................................................... 9 2 Pràctiques de pronúncia ................................................................................................. 10 Unitat 2. Les vocals .............................................................................................................. 13 1 Vocalisme àton............................................................................................................... 13 Unitat 3. Les consonants ...................................................................................................... 17 1 Les oclusives finals ........................................................................................................ 17 2 La b i la v........................................................................................................................ 19 3 Les grafies j, g, tj, tg....................................................................................................... 21 3.1 J/G ....................................................................................................................... 21 3.2 TJ/TG .................................................................................................................. 22 4 Les grafies x, ix, tx, ig .................................................................................................... 24 5 La ela geminada (l·l) ...................................................................................................... 26 6 Les nasals: m, n, ny ........................................................................................................ 28 7 Les grafies z, s, ss, c, ç ................................................................................................... 29 8 Les vibrants: r, rr ........................................................................................................... 34 9 La hac (h) ....................................................................................................................... 35 10 Activitat de repàs ......................................................................................................... 36 Unitat 4. L’apostrofació, la contracció i l’article neutre .................................................. 37 1 L’apostrofació ................................................................................................................ 37 2 La contracció.................................................................................................................. 39 3 L’article neutre lo........................................................................................................... 41

Unitat 5. L’accentuació i la dièresi ..................................................................................... 45 1 La síl·laba. Separació sil·làbica ...................................................................................... 45 1.1 Els diftongs ......................................................................................................... 46 2 Vocalisme tònic i vocalisme àton .................................................................................. 48 3 Regles d’accentuació...................................................................................................... 51 3.1 L’accent diacrític................................................................................................. 52 3.2 Que / Què ............................................................................................................ 53 4 Dièresi ............................................................................................................................ 55 Unitat 6. Demostratius, possessius, indefinits, quantitatius i numerals .......................... 59 1 Demostratius .................................................................................................................. 59 2 Possessius....................................................................................................................... 60 2.1 Possessius tònics ................................................................................................. 60 2.2 Possessius àtons .................................................................................................. 61 3 Indefinits ........................................................................................................................ 62 3.1 Gens / cap / res / ningú ....................................................................................... 64 4 Quantitatius .................................................................................................................... 66 5 Numerals ........................................................................................................................ 69 5.1 Cardinals ............................................................................................................. 69 5.2 Ordinals ............................................................................................................... 69 5.3 Partitius ............................................................................................................... 69 Unitat 7. Gènere i nombre ................................................................................................... 71 1 Gènere ............................................................................................................................ 71 1.1 Variacions de gènere ........................................................................................... 72 2 Nombre........................................................................................................................... 76 Unitat 8. Morfologia verbal ................................................................................................. 79 1 Models de conjugació .................................................................................................... 79 2 Present d’indicatiu.......................................................................................................... 80 2.1 Present d’indicatiu d’alguns verbs irregulars ...................................................... 85 2.2 Els verbs velaritzats............................................................................................. 87 3 Passat.............................................................................................................................. 90 3.1 Imperfet d’indicatiu............................................................................................. 90 3.2 Passat simple ....................................................................................................... 92 3.3 Passat perifràstic.................................................................................................. 92 3.4 Perfet ................................................................................................................... 93 4 Participi .......................................................................................................................... 94 5 Futur............................................................................................................................... 98 5.1 Verbs regulars ..................................................................................................... 98 5.2 Verbs irregulars................................................................................................... 98

6 Condicional .................................................................................................................... 99 6.1 Verbs regulars ..................................................................................................... 99 6.2 Verbs irregulars................................................................................................... 99 7 Present de subjuntiu ..................................................................................................... 100 7.1 Verbs regulars ................................................................................................... 100 7.2 Verbs irregulars de la 1a conjugació ................................................................. 101 7.3 Verbs irregulars de la 2a conjugació ................................................................. 101 7.4 Verbs de la 3a conjugació ................................................................................. 102 8 Imperfet de subjuntiu ................................................................................................... 105 9 Imperatiu ...................................................................................................................... 107 9.1 Verbs irregulars de la 1a conjugació ................................................................. 108 9.2 Verbs irregulars de la 2a conjugació ................................................................. 108 9.3 Verbs de la 3a conjugació ................................................................................. 108 10 Repàs de morfologia verbal ....................................................................................... 110 Unitat 9. Pronoms febles.................................................................................................... 115 1 Formes dels pronoms febles......................................................................................... 115 2 Col·locació dels pronoms febles .................................................................................. 116 3 Funció de complement directe ..................................................................................... 117 4 Funció de complement indirecte .................................................................................. 121 5 Funció d’atribut............................................................................................................ 123 6 Funció de complement circumstancial......................................................................... 124 7 Quadre resum ............................................................................................................... 127 Unitat 10. Pronoms interrogatius i exclamatius .............................................................. 129 1 Formes i usos ............................................................................................................... 129 Unitat 11. Situacionals ....................................................................................................... 133 1 Els adverbis .................................................................................................................. 133 1.1 Adverbis de lloc ................................................................................................ 133 1.2 Locucions adverbials......................................................................................... 133 2 Les preposicions........................................................................................................... 135 Unitat 12. El lèxic ............................................................................................................... 137 1 Vocabulari.................................................................................................................... 137 2 La derivació.................................................................................................................. 157 3 Locucions i frases fetes ................................................................................................ 159

Unitat 13. Dialectologia...................................................................................................... 161 1 Grups dialectals del català............................................................................................ 161 Unitat 14. Com hem d’escriure un text? .......................................................................... 169 1 Planificació................................................................................................................... 169 2 Redacció....................................................................................................................... 171 3 Revisió ......................................................................................................................... 173 3.1 Revisió de continguts ........................................................................................ 173 3.2 Revisió gramatical............................................................................................. 173 Annex de textos................................................................................................................... 175 Un psicòleg determina que l’home no aguanta 72 minuts quan va de compres...... 177 La televisió .............................................................................................................. 177 No ens agrada planxar............................................................................................. 178 Filtres indumentaris................................................................................................. 179 Insolidaritat ............................................................................................................. 180 Històries dures......................................................................................................... 181 Fer neteja................................................................................................................. 182 Tot tranquil·litzant-se .............................................................................................. 183 Erotisme llunyà, no primitiu ................................................................................... 184 Ser universitari no és conquerir l’Everest ............................................................... 185 Foie gras .................................................................................................................. 186 Viure en un Chevrolet ............................................................................................. 187 Sant Jordi, la rosa i el llibre..................................................................................... 188 Si ho vera el senyor Gilette ..................................................................................... 189 Sincerament, estimada............................................................................................. 190 El meu pare ............................................................................................................. 191 El cervell enamorat ................................................................................................. 192 El menys és més ...................................................................................................... 193

Presentació Des de l’equip de govern de la Universitat d’Alacant valorem la docència en valencià com un component molt positiu en la formació universitària dels futurs professionals llicenciats o diplomats en aquesta Universitat. És una obligació de la universitat formar bons professionals que el dia de demà coneguen bé la realitat que els envolta i hi presten amb normalitat els seus serveis. Per això, el domini del valencià propi de la seua especialitat tècnica o científica és fonamental per a entendre i per a gestionar el procés de desenvolupament de la societat valenciana i també per a integrar-s’hi amb total normalitat. Aquest material docent que ara presentem és un resultat més d’aquesta filosofia que impregna l’actual equip de govern de preparar bons professionals que puguen fer un servei en la societat que ha creat i que manté la Universitat d’Alacant. Per a fer possible que els alumnes actuals i futurs de la Universitat puguen exercir competentment la seua professió en valencià, hem d’estimular un procés previ d’una certa complexitat que, per les seues característiques, ha de ser lent per necessitat: preparar bons professors que puguen impartir la docència en valencià i disposar de materials de suport adequats. Per ajudar a aconseguir això, en els darrers anys hem fet convocatòries d’ajudes per a elaborar materials docents en valencià. L’objectiu que hi ha darrere d’aquestes convocatòries és començar a publicar, a poc a poc, els materials que tinguen la qualitat suficient. Aquestes iniciatives de suport a l’ús del valencià com a llengua de creació i de comunicació científica són possibles gràcies a l’ajuda de la Generalitat Valenciana (Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística), a través del conveni per a la promoció de l’ús del valencià. Ignasi Jiménez Raneda

Rector

VII

Unitat 1. L’abecedari 1 L’abecedari El nostre alfabet consta de vint-i-sis lletres. Ací teniu un quadre amb les grafies i els sons de les lletres: Quadre de grafies i sons lletres

nom

sons

exemples

a b c ç d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x

a be ce ce trencada de e efa ge hac i jota ca ela ema ena o pe cu erra essa te u ve baixa ve doble ics

[a] [b] [s], [k] [s] [d] [e],[İ] [f] [g],[],[] Ø [i],[j] [] [k] [l] [m] [n] [o], [@] [p] [k] [r],[r] [s],[z] [t] [u], [w] [v] [w] [w],[],[ks],[gz]

y z

i grega zeta

[j] [z]

ametla bacora ceba, cansalada dolç dinar esmorzar, mel fava got, gel, desig harmonia pinso, iogurt julivert kuwaitià meló mero banana olor, font peix quilo pera, raïm arròs, casolà torró cuina, meua vi web xarop, orxata¸ examen Nova York zero

9

taxi,

10

Quadern de Valencià Elemental

A més a més, hi ha una sèrie de lletres que combinades representen un únic so. S’anomenen dígrafs: ny: alemany, castanya tm: sotmetre tn: cotna tll: butlletí tl: atleta, tz: tretze, realitzar

qu: química, queixal gu: guerra, guitarra tj: natja tg: metge, jutge ig: mareig, boig tx: cartutx, fletxa ix: maduixa, peix

nn: Anna, innat mm: commoció l·l: col·laboració, pel·lícula ll: llaurar, pell rr: córrer ss: associació

Exercicis 1

Perquè comenceu a familiaritzar-vos amb les lletres, lletregeu les sigles següents: OMS SL UJI

FBI KGB OPEP

ONU DNI SMS

RSI IBM ONG

TVC SPV CSI

AM CPD PSC

y2 Sou alumnes Erasmus i us voleu inscriure en el Curs de Català per a Estudiants Europeus. Telefoneu al Secretariat de Promoció de Valencià per donar les vostres dades personals. Tingueu en compte que les haureu de repetir lletrejant perquè els administratius les apunten correctament.

2 Pràctiques de pronúncia 1. Llegiu els textos següents i marqueu quines de les vocals són obertes. Després, llegiu el diàleg en veu alta procurant diferenciar-les: A —Hola, Mònica! —Bon dia, Jordi! Com va això? —No va malament la cosa. —I la Victòria com està? —Bé, com sempre. Ara fa d’hostessa d’aeroport.

B Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure.

2 2Escolteu els textos següents i marqueu les vocals obertes i les tancades i els sons que no existeixen en castellà. Fixeu-vos en la pronúncia: a) Bons propòsits L’estiu és un bon moment per a imaginar-se un món millor. Si un passa uns quants dies al camp, s’adona que potser no l’acabem d’encertar els qui vivim comprimits en pisos de ciutat, envoltats tot el dia de soroll i amb l’olor de diòxid de carboni com a companyia. Un redescobreix l’agradable fragància de les tomaques roges acabades de collir, es reconcilia amb la lletuga ben verda, criada a consciència, i rep amb alegria que les cases de pedra, tan gelades a l’hivern, siguen fresques fins i tot a l’estiu. També ens retrobem amb els grills que fan concerts de nit, veiem que no és cert que el cel és sempre blau i aprenem a escoltar el ritme dels nostres passos. b) Conte de Reis

Unitat 1. L’abecedari

11

Laura ha plorat tota la nit, perquè hi ha dies que una se sent desgraciada i es té compassió, i per això s'alça com si tinguera ressaca. Plora pel seu matrimoni trencat, plora per si sabrà criar tota sola l'Oriol, que només té quatre anys, i plora perquè guanya poc i la faena a casa no acaba mai, mai. Plora perquè està sola i perquè està cansada. Laura fa la llarga cua. La majoria són mares, però també hi ha algun pare. Laura guaita a veure per què la cua corre tan poc, i veu un Baltasar molt especial: és negre de debò, i és jove. I, sobretot, és guapo. Molt. Laura es posa les ulleres de sol per mirar-lo sense que es note. Quan li toca, Baltasar s'asseu l'Oriol als genolls i li pregunta en secret que què vol, i Laura sent que li tremolen les cames, perquè la veu d'ell té el timbre exacte que enamora una dona. Sobretot si està sola i plora de nit, arraulida al solitari llit, el coixí xop i el cor encongit. Quan Baltasar ix, porta texans i una jupa. Encara és més guapo així. I la veu mirant-lo. Laura voldria morir-se allà mateix, quan ell li somriu. Només vull tenir una mica de sort, alguna volta en la vida, pensa atabalada veient que Baltasar ve cap a ella. Vols que anem a sopar?, li diu. Ella fa que no, espantada. Ets la dona que ha vingut abans, amb un xiquet; què, sopem?; bé deus sopar, cada dia, no? Ella fa que sí i ell l'agafa de la mà. Em desmaiaré, té temps de pensar Laura. Saps?, no t'ho creuràs però de debò em dic Baltasar. Laura somriu. Què t'ha demanat l'Oriol?, mussita; a mi no m'ho vol dir... M'ha demanat tenir un pare. I Baltasar també somriu. Isabel-Clara Simó, Avui, 6 de gener de 2003 (adaptació) 3 Practiqueu ara amb aquestes endevinalles1: 2 Casa amunt, casa avall, 1 Dos gossos rinyen; l’un l’arrossega i l’arrossega li trenca la pota a l’altre i no la perd mai. i aquest li trenca l’orella a aquell. Quin dels dos pot dir que ha guanyat?

3 Sense peu s’aguanta dret, el fan beure sense set, no fa olor de cap cosa i tothom el nas hi posa.

4 Solc anar amb els qui van lluny 5 Tinc cap, ull i cos i els obligue a cloure el puny. i no tinc carn ni os.

6 Un senyor ensenyorat passa per l’aigua i no es pot mullar, passa pel foc i no es pot cremar, passa per on ningú pot passar i es veu i no es pot agafar.

1

Solucions: el sol , 6; l’agulla, 5; la maleta, 4; el got, 3; el caragol, 2; cap, perquè els gossos no parlen, 1

Unitat 2. Les vocals 1 Vocalisme àton En síl·laba àtona (no accentuada) la e sol pronunciar-se sempre tancada, com en mare, però hi ha contextos en què la pronunciem a, com ara en les paraules entendre, escoltar, etc. Però hem d’anar molt alerta a l’hora d’escriure, ja que podem referir-nos a conceptes totalment diferents segons escriguem a o e. Fixeu-vos en les frases següents: He emprat (‘utilitzar, gastar’) molt de paper per a fer això He amprat (‘demanar prestat’) diners a mon pare Com veiem, encara que les dues paraules es pronuncien exactament igual en la llengua col·loquial, s’escriuen de manera diferent. El mateix passa en la frase següent: Em fa l’efecte que no li tens massa afecte. Aquest fenomen passa sobretot a començament de paraula, i especialment en els grups es-, em-, en-, encara que també pot passar dins del mot. A més d’anar alerta amb les paraules que contenen vocals diferents de les que contenen els mots corresponents castellans perquè la influència d’aquesta llengua fa que s’hi produïsquen interferències. Per evitar-ho, fixeu-vos en els termes següents:

Mots amb i Ciment, infermeria, contenidor, línia, contemporani, desimbolt, nucli, ordinador, eclipsi, sobirania, ambigüitat, antiguitat, declivi, diabetis, làctia, penis, Tunis.

Mots amb a/e Ambaixada, avaria, estendard, rancor, arravatar, esternudar, resplendor, assassí, efeminat, javelina, revenja, assemblea, encertar, malenconia, sanefa, avaluar, enyorar, meravella, sergent, avantatjar, ràfega, llanterna, vernís, afaitar, extraversió, maragda, picaporta, Sardenya, Empar (emparar), eruga, ferm, gelea, honestedat, litre, metre1, monestir, santedat, seguretat.

1

Alerta perquè no és el mateix metre (‘unitat de longitud’) que metro (‘mitjà de transport’).

13

14


Mots amb o Atordir, avorrir-se, brúixola, capítol, cartolina, cobrir, complir, conservadorisme, cònsol, embotir, escopir, escrúpol, governatiu, joglar, joventut, ploma, podrir, polir, polvoritzar, ressorgir, rètol (retolador), rigorós, robí, roí, Romania, sofrir, sorgir, títol, tomba, torbar, torró, triomf, aixovar, assortir, bordell, Bordeus, Borriana, botifarra, calorós, colobra, corba, croada, escàndol, estoig, estrafolari, fonament, Hongria, hongarés, joguet, pols (polsar), rostir, sospir, tamboret, temorós.

Mots amb u Ateneu, ateu, bufetada, butlletí, cacau, cautxú, correu, fetus, focus, fòrum, globus, muntanya, muntar, museu, porus, ritu, sèrum, subornar, sufocar, supèrbia, suportar, tipus, tramuntana, trofeu, turment. Tot i que, en general, els derivats d’aquestes paraules presenten la mateixa divergència vocàlica, hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llatí i que no presenten diferències amb el castellà (pseudoderivats), com ara: Mot primitiu

Pseudoderivat

boca capítol corb, corba doble home jove, joventut món nodrir títol

bucal capitular curvatura, curvilini duplicar humà, humanisme juvenil mundà, mundial nutrició titular

Exercicis 1

Ompliu els buits de les paraules següents amb a o e, segons pertoque: eixugar

__riçó

__spàrrec

__sparadrap

anterior

__lefant

__nxova

__stendre

__strany

__ntendre

__spill

__lé

__tendre

__xcursió

__scola

__ixamplar

__stirar

__scala

__ram

__scaldar

s__ncer

__ncàrrec

__nveja

__studiar

__ncendre

cal__ndari

__xcusa

__ntropessar

__ixam

__ncisam

__stúcia

__stablir

__mbenar

__mbastar

__nraonar

__ntena

__storeta

__ncantat

__ixeta

__lement

__mbalar

__mpalmar

__mbició

__spolsar

Unitat 2. Les vocals

15

2

Ompliu els buits amb una paraula de la mateixa família lèxica que les que encapçalen cadascuna de les frases següents:

a)

AVANTATJAR: Aquest descobriment representa un gran ____________ per a la ciència.

b)

ENCERT: No sé si sabràs _______________l’endevinalla.

c)

EBENISTA: Vaig encomanar un moble en l’________________ del cantó.

d)

ENYORANÇA: Tu ______________ molt el teu fill des que se n’ha anat a la mili.

e)

ASSAIG: Cal ______________ molt per a ser un bon músic.

f)

AMBAIXADA: Demà l’____________ d’Alemanya farà una recepció.

g)

ASSASSINAR: En eixa novel·la no saps qui és l’______________ fins a l’última plana.

h)

ASSEMBLEARI: En l’_____________ d’ahir, els ferroviaris decidiren fer vaga.

i)

AVORRIR: Quin _____________! Aquesta reunió s’està fent massa llarga.

3

Ompliu els buits de les frases següents amb la vocal adequada:

a)

L’___mbaixador del Perú encara no ha arribat.

b)

L’ass___ssinat del primer ministre va commoure el país.

c)

Cal fer una ____valuació dels resultats.

d)

El d___vanter centre va marcar dos gols.

e)

El teu germà és r___ncorós?

f)

El fuster env___rnissarà avui l’armari.

g)

Quants tr___balladors té aquesta ___mpresa?

h)

Quin dia tan m___rav___llós.

i)

Amb la d___stral va fer ___stelles per ___ncendre foc.

4

Escriviu e, i o ei en els espais buits de les frases següents:

JAUME: Netejant el d__pòsit m’he fet mal al g__noll. EMPAR: Però a qui se li ocorre netejar el d__pòsit en ple mes de g__ner amb el fred que fa! JAUME: Mira, d__xa’m tranquil, que ja tinc prou amb el mal, i encara volia anar a tapar la p__scina. EMPAR: Passa al m__njador, que estic fregant ací. JAUME: I si avises el metge! És que estic una miqueta n__rviós. EMPAR: Que poc __sperit que tens! De no res t’espantes. JAUME: Dona, no digues això!, que el dia que em feia mal la g__niva ja veus què va passar. EMPAR: Però allò era diferent. Feia més de s__xanta dies que et qu__xaves de la g__niva i del qu__xal. JAUME: Sí, però tu tampoc volies avisar el metge. EMPAR: Com que estic tan escarmentada! JAUME: No sé per què.

16


EMPAR: Perquè no passa setmana que no tingues alguna malaltia! I cinc de cada s__s vegades resulten ser romanços de malfaener. 5

Ompliu els buits amb o, au o ua, segons convinga:

a)

Hauràs d’__brir la porta perquè ací dins fa molta __lor.

b)

Si no vols __fegar-te, posa’t el flotador.

c)

Amb llet de cabra i una figa verda es fa una q__llada excel·lent.

d)

Els pollastres r__stits han d’estar ben d__rats.

e)

Per causa de la infecció vaig haver d’estar en q__rantena.

f)

Fa una calor que __fega.

g)

__lora bé el peix, no siga cosa que estiga pudent.

Unitat 3. Les consonants 1 Les oclusives finals El nostre sistema fonètic té bastants sons consonàntics a final de mot (i de síl·laba). A continuació ens fixarem en els mots que acaben en un so oclusiu: p, t, k (sap, tot, sac) i en les lletres que els poden representar: p / b (sap, club); t / d (tot, fred); c / g (sac, mag). Un fenomen consonàntic típic en valencià és l’ensordiment de les consonants oclusives sonores a final de paraula. Podeu recordar aquestes consonants a partir de les paraules bodega i petaca. ¿Com podem saber que paraules com ara llop, polp, paret, inèdit, amic o únic s’han d’escriure amb p, t o c, mentre que d’altres com calb, àrab, insípid, verd, llarg o alberg s’escriuen amb b, d o g? A més de l’ajuda que ens hi pot proporcionar tant el diccionari com la memòria visual, hi ha la següent regla general: 1 Després de vocal o de diftong tònic escrivim p, t o c. Ex.: cap, sentit, gemec. Excepcions a)

Els sufixos –itud i –etud. Ex.: solitud, actitud, inquietud.

b)

La terminació culta –gog. Ex.: pedagog, demagog.

c) Les paraules adob, aljub, tub, cub, club; fred, fluid, sud, Alfred, David, Bagdad; espàrrec, préssec, càrrec, reg1, estrateg, zig-zag, buldog. 2 Després de vocal àtona o de consonant, escrivim p, t, c o b, d, g segons facen els derivats. Ex.: polp > polpet, sort > sortejar, mèdic > medicament, superb > supèrbia, perd > perdia, amarg > amarga. Excepcions a) La primera persona del singular del present d’indicatiu d’alguns verbs acabats en – nc: tinc, entenc, vinc, estenc, aprenc, etc. b)

1

Les paraules ànec, aràbic, càrrec, encàrrec, espàrrec, fàstic, mànec, feréstec.

No heu de confondre reg ‘acció de fornir aigua a les terres’ amb rec ‘canal de regatge’.

17

18


Exercicis 1 Escriviu p o b segons convinga: destor__

alju__

dissa__te

ver__

cal__

ado__

a__domen

àra__

du__te

Cari__

glo__

ser__

jo re__

so__te

llo__

col__

2 Escriviu t o d segons convinga: acudi__

se__

nor__

absur__

quietu__

ga__

su__

ver__

institu__

paràsi__

èxi__

exactitu__

àri__

mèri__

pare__

a__zar

3 Escriviu c o g segons convinga: càsti__

ma__

diàle__

amar__

fàsti__

àne__

alber__

ple__

emboli__

espàrre__

besu__

pa__te

fra__ment

pròle__

nàufra_

màne__

4 Escriviu la paraula primitiva dels derivats següents: 1

esparreguera: ________________

6 rapidesa: ___________________

2

amargant: ___________________

7 tuberia: ____________________

3

castigar: ____________________

8 sordesa: ____________________

4

covardia: ____________________

9 transitar: ___________________

5

absurditat: ___________________

10 adobament: ________________

5 Completeu les frases següents amb les grafies corresponents: 1

Tu no sa__s encara com funciona aquest clu__.

2

Aquesta rece__ta gre__a té moltes virtu__s.

3

Tot això és susce__tible de ser revisa__ pel sociòle__.

4

Tan llesta com és i no po__ continuar estudian__.

5

És un a__leta que ha aconseguit molts rècor__s.

6

Jo pren__ la ca__çalera d’aquest periòdic com a model.

7

Ha sigut un llam__ molt ràpi__, ha durat el tem__s d’un pessi__.

8

Han trenca__ el tra__tat de pau contra tot pronòsti__.

9

Els casos que porta el teu advoca__ són sempre polèmi__s.

Unitat 3. Les consonants

19

10 El coe__ ha caigu__ damun__ del ga__ moribun__. 11 Tin__ dolor a l’a__domen i a l’estóma__. Serà una __neumònia? 6 Completeu els buits del text següent amb les consonants oclusives que calguen: Jo no enten__ per què ell no se’n fa càrre__. Potser ja és massa tar__, potser la meua actitu__ l’ha desconcerta__. Jo apren__ amb lentitu__, però tinc se__ de coses noves i per això pren__ tot allò que la vida m’ofereix. Ell sa__ que l’admiració que re__ de mi li la done amb quietu__, sense fer grans escarafalls. Tanmateix recone__ que el nostre amor ja no és sòli__ sinó àci__. Ell és cada vegada més cal__ i més esquer__. La seua a__sència a__surda m’ompli de solitu__ i em fa difícil su__sistir. Ja no tinc salu__ i el fre__ s’apodera del meu ànim covar__.

2 La b i la v Les grafies b i v representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en un únic so. Encara que no sempre podem establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogràfics — sobretot els parlants que no distingeixen aquests sons—, podem tenir en compte les orientacions següents:

Escrivim b 1

Davant de l o r: obra, pobre...

2

Darrere de m: ambició. Excepcions: tramvia, circumval·lació, triumvirat...

3

Alternant amb p en molts de la mateixa família: llop > lloba, cap > cabut, rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben.

Escrivim v 1

Darrere de n: convertir, canvi...

2

Alternant amb u en paraules de la mateixa família: blau > blava, escriure > escrivint, beure > bevent

3

En les desinències de l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

20


Per a l’escriptura de la b i la v és útil també la comparació del valencià amb altres llengües romàniques, ja que solen coincidir. Atenció als mots següents, sobretot amb els que no coincideixen amb el castellà: —

S’escriuen amb b: Àlaba, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, calb, comboi, corb, corba, desimbolt, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, saba, trobador, trobar.

—

S’escriuen amb v: advocat, alcova, almívar, arravatar, avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, canvi, cavalcar, cavall, cavaller, Còrdova, covard, endívia, envestir, espavilar, esvelt, fava, gavardina, govern, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, savi, taverna, trèvol, vernís.

Casos especials calb calvície

cervell cerebral

moure mòbil

corba curvatura

llavi labial

provar probabilitat

Exercicis 1

Ompliu els buits amb b o v:

con__it

tom__a

bom__a

con__ertir

en__iar

__itllet

sem__lar

tom__ar

en__eja

en__ernissar

em__olicar

bom__er

in__entar

a__et

ca__ar

mò__il

pro__ar

can__i

ad__ocat

o__lidar

co__ard

go__ern

sa__ó

trè__ol

a__orrir

tre__allar

ha__er

re__entar

a__all

ga__ardina

cal__

lla__i

2

Ompliu els buits de les frases amb b o v: 1

Am__ la neu els ar__res s’han co__ert de __lancor.

2

Aquell __enedor am__ulant sempre __a em__alat.

3

No __al la pena que dónes con__ersa al mecànic; no te’l portarà mai, aquell recan__i.

4

En comptes de __otiguer sem__la un no__le. No o__ri mai la __otiga a__ans de les __uit.

5

Quan torna__a de tre__allar amb el meu automò__il vaig __eure que era pro__a__le que re__entara la roda.

6

És possible que apro__e les oposicions al Departament de Go__ernació.

7

Tro__e que arri__ar a la __ellesa no ofereix gaires a__antatges: cal__esa, a__orriment, etc.


3

21

8

A la ta__erna hi ha__ia una re__etla que feia goig __eure.

9

Posa’m una __ena a la cama.

Escriviu b o v:

A dins de la classe m’ho passe __é. Però, en general, és a__orrit: pensar que he de repetir les mateixes coses a di__ersos cursos, i que ho he de tornar a fer l’any que __e i l’altre i…! M’agradaria que em ju__ilaren, deixar de __eure l’institut. Deixar de sentir parlar de triennis i de notificacions; deixar de discutir si s’ha de portar control escrit de les a__aluacions, de les pro__es de… Si la Lídia tro__ara faena, jo faria nocturn. Potser el ni__ell és més __aix; potser em faria tremolar la fatiga d’homes i dones que __énen corrents de la faena. Però m’estaria a casa. Amb la Marta. Si la Lídia tre__allara ho tindríem clar: ella s’hi estaria al __espre i jo el dia. M’és igual ha__er de netejar i ha__er de fer el dinar jo. Isabel Clara Simó T’estimo Marta

3 Les grafies j, g, tj, tg Les consonants j i g, encara que en alguns parlars es pronuncien fricatives, en valencià estàndard es fan africades, és a dir, es pronuncien igual que els grups tg i tj. Però només hi ha un cas en què podem dubtar a l’hora de pronunciar una o l’altra: en posició intervocàlica, en la qual podem escriure la consonant simple (passejar) o la doble (assetjar). Hi ha algunes normes, però cal també molta memòria visual. Com a últim recurs, sempre recomanem la consulta del diccionari.

3.1 J/G 1

En valencià, la j en contacte amb les vocals a, o i u, i la g en contacte amb les vocals e i i tenen un so semblant al de la j anglesa (John) o al de la g italiana (giro).

2

Davant les vocals a, o, u la g sona com en castellà: gana, gorra, guanyar.

Per a escriure correctament la j i la g només cal tenir en compte la norma següent:

REGLA PRÀCTICA x

La j s’escriu davant les vocals a, o, u: jaqueta, menjar, passejar, penjat, jardí, jove, penjoll, justícia, jugar, etc.

x

La g s’escriu davant les vocals e, i: gel, mengem, gener, àngel, agència, girar, girafa, àgil, enginyer, etc.

22


Excepcions Per raons etimològiques, s’escriu j davant de e en els casos següents: a)

En els mots jerarquia, jeroglífic, jersei, Jesús, Jeroni, Jehovà, Jeremies, Jericó, Jerusalem, majestat i derivats.

b)

En els grups -jecc i -ject: objecció, injecció, objecte, subjecte, adjectiu, projecte.

c)

En l’imperfet d’indicatiu del verb jaure o jeure: jeia, jeies, jeia, jéiem, jéieu, jeien.

3.2 TJ/TG Els dígrafs tj i tg només poden aparéixer entre vocals. Per tant, és útil recordar la norma pràctica següent:

REGLA PRÀCTICA x

La tj només pot anar entre vocals i davant a, o, u: mitja, desitjar, coratjós, etc.

x

La tg només pot anar entre vocals i davant e, i: avantatge, massatgista, etc.

S’escriu amb tg el sufix -atge, però els mots derivats, evidentment, s’han d’escriure amb tj si van davant de les vocals a, o, u: avantatge (però avantatjar), coratge, formatge, paisatge, viatge, missatge. Excepció: imaginar, però imatge. S’escriu amb tg la terminació -etge: fetge, heretge, metge, setge, etc. També s’escriuen amb tg les paraules acabades en -otge (ferotge, rellotge) i -utge (jutge). Els derivats van amb tg o tj segons les vocals que acompanyen. S’escriuen amb tj els verbs següents: allotjar, desitjar, enutjar, jutjar, petjar, rebutjar, trepitjar i viatjar.

¾ RECORDEU A l’hora de conjugar aquests verbs es produeixen canvis ortogràfics: jo viatge, però ella viatja. També porten tj els noms i els adjectius següents: lletja, corretja, llotja, mitja, mitjà, natja, petja, platja, politja i pitjor.


23

Exercicis 1

2

3

Ompliu els espais buits de les paraules següents amb j, g, tj o tg: 1

__irafa

7 ob__ecte

13 passe__ar

19 ima__e

2

pla__es

8 __uliol

14 pro__ectar

20 missa__e

3

__ermà

9 via__e

15 __ulivert

21 in__ecció

4

__ove

10 ob__ectiu

16 en__inyer

22 corre__ir

5

pu__ol

11 pi__ama

17 fre__ir

23 __espa

6

__ardí

12 __imnàs

18 __eroglífic

24 avanta__e

Canvieu el nombre de les paraules següents: 1

platja:

5 monja:

2

pluja

6 granja:

3

lletja:

7 taronja:

4

boja:

8 enveja:

Ompliu els espais buits d’aquestes frases amb j, g, tj o tg: 1

L’ob__ectiu d’aquest pro__ecte és saber la mi___ana d’edat de la ___ent que ve al ___imnàs.

2

___esús, ___eremies i ___osué són tres noms molt freqüents entre els ___ueus.

3

Esbrinar què desi___a una persona bo___a és com resoldre un ___eroglífic.

4

Si volem fer el via___e durant el mes de ___ener, cal que comencem ___a a preparar el tra___ecte.

5

Quan el meu __ermà ma__or s’enu___a per alguna cosa, és pi___or que un salva___e.

6

__eroni es va fer ob__ector i ara a__uda a l’a__untament en tasques de nete__a.

7

La __enerositat del pro__ecte industrial va __enerar un __ir en els pressupostos anuals.

8

L’any passat es va extin__ir l’últim gat salva__e.

9

Els mi__ans de comunicació donen les notícies a mi__es.

10 L’ordinador que m’he comprat és pi__or del que em pensava. 11 Vam assistir ahir a l’homena__e a __esús, el mestre del nostre col·le__i, per la seua __ubilació. 12 És important un bon aprenenta__e de la llengua. 13 Al __ardí hi ha un cartell que diu: “No trepi__eu la __espa”. 14 El meu amic __eroni no es podia ima__inar els avanta__es de la informàtica. 15 El __u__e d’instrucció va rebu__ar el recurs a la sentència. 16 Sempre deixava la __aqueta al primer presta__e de la presta__eria. 17 L’ora__e va fer que buscàrem refu__i i ens allo__àrem en un hotel.

24

Quadern de Valencià Elemental 18 La bur__esia és un estrat social els membres del qual tenen el capital industrial i financer. 19 Els passe__os en barca li van provocar uns forts mare__os. 20 Avui és dijous i només tenim compana__e. 21 Consultaré en l’a__enda i a__ilitarem els tràmits. 22 Aquesta setmana hem d’anar al massa__ista. 23 Cal pu__ar al Pui__ el darrer diumen__e d’octubre. 24 La busca del rello__e no marca encara les quatre. 25 Cal tenir molt de cora__e per a separar-se del còn__u__e. 26 Desi__ava que la plu__a no caiguera durant la mi__a hora de via__e.

4 Les grafies x, ix, tx, ig 1) X / TX / IG. So: panxa, xulla (com el castellà chaleco). X -

a principi de paraula: xocolate, xulla. Excepcions: Txaikovski, República Txeca txec, txapela...

-

darrere de consonant: perxa, planxa. TX

-

entre vocals: cotxe, fitxa, fletxa. Posició final: X – TX – IG

-

després de consonant posem X: Elx, Barx.

-

després de vocal posem: TX si els derivats s’escriuen amb TX: despatx (despatxar) IG si els derivats s’escriuen amb G, J, TG, TJ: desig (desitjar), bateig (batejar).


25

2) X / IX. So: Xixona, caixa (com l’anglés she o el francés château, chéri). X

-

a principi de paraula: Xàtiva, xifra

-

després de diftong: rauxa, disbauxa. IX

-

entre vocals: caixa

-

a fi de mot: peix, guix.

Exercicis 1 Ompliu els buits de les paraules següents amb la grafia que corresponga: 1

pun___ar

6 pan__a

11 __ic

16 esto__

2

__oriço

7 mare__

12 or__ata

17 passe__

3

__iulet

8 escabe__

13 __eca

18 mi__

4

desi__

9 despa__

14 esqui__

19 cartu__

5

mar__ar

10 co__e

15 ma__

20 rebu__

2 Completeu aquestes paraules amb tx / ig segons convinga i feu-ne un derivat: 1 assa__

:

_____________

5 estiue__: ______________

2 capri__:

_____________

6 lle__: _________________

3 bombarde__:

_____________

7 empa__: _______________

4 ro__:

_______________

8 bo__: _________________

3 Ompliu els buits del text següent amb la grafia escaient: 1

__avier es que__ava molt perquè li feien mal els que__als i la pan__a.

2

He de__at els dibu__os dels __iquets al cala__ de la taula del despa__ que hi ha al costat del fi__er.

3

De menú avui tenim __ampinyons amb be__amel; de segon podem triar entre pe__ en escabe__ o cu__a de corder, i de postres madu__es amb nata o __ocolate. La casa els convida a una copeta de __ampany o __erés.

4

Enmi__ de l’assa__, després de fer com si em pun__ara amb una __eringa, va__ sentir que se m’aflu__aven les cames; després, una mena de mare__, el món va desaparé__er de la meua vista i em va__ desmaiar.

26


5 La ela geminada (l·l) Tenen aquest so un grup de paraules en català. Com que moltes vegades no es pronuncien correctament, per recordar-les cal memoritzar-les i, en cas de dubte, consultar el diccionari.

¾ RECORDEU S’escriuen amb l·l geminada moltes paraules que: a)

Comencen per: al·l-: al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·lucinació... col·l-: col·laborar, col·lecció, col·lega, col·legi, col·locar... il·l-: il·legal, il·legible, il·lusió, il·legítim, il·lògic... gal·l-: gàl·lic, gal·lés... mil·l-: mil·lèsim, mil·lenari... (però milió, miler) sil·l-: síl·laba, sil·logisme...

b) Acaben en:

-el·la: novel·la, aquarel·la, caravel·la, parcel·la... -il·la: clorofil·la, goril·la, til·la, tranquil·la... -il·lar: oscil·lar, vacil·lar, destil·lar... c)

I les paraules: bèl·lic

excel·lent

sol·licitar

intel·ligent

cal·ligrafia

síl·laba

pel·lícula

rebel·lió...

No duen l·l: celebrar, alegria, miler, milió, revelar, selecció, solució, elegir, elaboració, alé, colar...


27

Exercicis 1

2

3

Ompliu els buits de les paraules següents amb l o l·l: 1

co___egi

6 a___egria

11 parau___a

2

re___ació

7 ce___ebrar

12 i___ògic

3

pupi___a

8 ti___a

13 tranqui___a

4

aquare___a

9 ita___ià

14 de___egat

5

pe___ícula

10 exce___ent

15 i___uminació

Completeu els espais buits de les frases amb l o l·l: 1

La parau___a penici___ina té cinc sí___abes.

2

La pe___ícula explica la vida d’un co___eccionista d’i___usions.

3

Vaig anar al bar per prendre una ti___a tranqui___ament.

4

El de___egat de camp va ce___ebrar la victòria de la se___ecció ita___iana.

5

Aquest e___ectricista ha co___aborat en la i___uminació de la sa___a.

6

És i___ícit que t’expulsen del co___egi per culpa de la teua ca___igrafia.

Ompliu els buits següents amb les grafies corresponents (l, l·l, ll): 1

Són festes: han i__uminat tots els carrers.

2

Heu de subrat__ar tots els dubtes que tingueu de la __içó.

3

Enguany és la festa del bimi__enari de la ciutat d’Elx.

4

Ha a__egat tenir la varice__a per a no anar al concert de la violonce__ista.

5

La ti__a és una infusió molt tranqui__itzant.

6

El nostre co__ega ha co__idit amb un senyal de trànsit.

7

Estem en desacord amb les idees dels mi__itars de la co__ònia d’aviació.

8

Us heu matriculat en el co__oqui de biologia que faran a l’hivern?

9

L’a__egorisme és un mètode a__egòric d’interpretar principalment la Bíblia.

10 No tinc cap so__ució per al problema: han anu__at la matricu__ació. 11 M’agrada molt la mortade__a que heu comprat. 12 Era __ògic que prompte feren la circumva__ació de la vi__a. 13 És una aquare__a exce__ent. 14 Els vio__ins antics són uns instruments molt so__icitats pels co__eccionistes. 15 La vostra acció ha estat __egítima. Us heu sentit a__udits? 16 Per una mi__èsima de segon va perdre tote les seues i__usions. 17 La humitat ha rove__at el meta__ de la ca__efacció.

28


4. Completeu amb l, l·l, ll segons convinga: gori__a

ampu__ós

aixe__a

sí__aba

ti__a

cè__ula

insta__ar

ane__

parce__a

se__ecció

mi__er

pa__a

bè__ic

inte__igent

a__èrgia

pa__idesa

osci__ar

nu__a

ampo__a

so__icitud

rebe__ió

re__ació

co__om

mi__ió

cò__era

angu__a

nove__a

crista__í

vaci__ar

a__icient

mi__ímetre

A__à

cance__ar

aquare__a

medu__a

satè__it

i__egal

co__ocar

co__aborar

i__ús

libè__ula

a__egar

6 Les nasals: m, n, ny Les grafies m, n i ny no solen presentar dificultat a l’hora d’escriure-les, però cal recordar les regles següents: Escrivim m davant de

Excepcions

B

combat, embotit, simbolisme

P

company, simposi, simpàtic

M

commoure, commoció, commutar

Paraules compostes: granment

F

amfibi, amfiteatre, àmfora, circumferència, èmfasi

En els prefixos:

tanmateix,

enmig,

con-: confessor, conferència, confiança in-: infàmia, infern, infondre en-: enfilar, enfront

Escrivim n davant de

Excepcions

V

envoltar, convocatòria, conveni

circumval·lació, triumvirat, tramvia

N

ennuvolar, connectar, Anna

somni

¾ RECORDEU Hi ha paraules que s’escriuen amb m: somriure, premsa, empremta, impremta... Hi ha paraules que tenen el grup –mpt–: assumpte, atemptar, compte, símptoma, prompte, temptació... Algunes paraules poden causar confusió per la seua semblança fonètica, com ara: Ɣ Conte: narració breu Ɣ Comte, comtessa: títol nobiliari Ɣ Compte: acció de calcular i les expressions anar amb compte i comptar amb


29

Exercicis 1

2

Ompliu els espais buits amb les paraules conte, comte i compte: 1

Ja he perdut el __________ dels diners que m’he gastat en aquest viatge.

2

Si vas amb bicicleta per la carretera vés amb __________ amb els cotxes.

3

El __________ de Cocentaina viu a València.

4

Com pot ser que no conegues el __________ de La Ventafocs?

5

Estic pensant a obrir un nou __________ corrent.

6

He acabat de llegir un recull de __________ de Mercè Rodoreda.

Completeu els espais buits de les frases següents amb les grafies m, n, ny o mpt, o amb les geminades mm, mn o nn: 1

Al nou bar del xa___frà de ma casa, el jove ca___brer es va fer un e___bolic i___mens: ens va servir un gran plat d’e___botit i tomaca amb oli en co___te d’unes torrades amb co___fitura de pi___a.

2

He ense___at a la meua amiga A___a a fer gelat de casta___a i ca___ella.

3

He llegit en la pre___sa que l’ate___at de la set___ana passada del tra___via co___ocionà el maquinista.

4

Lluís és l’e___veja de la classe: és un alu___e i___illorable. En ca___vi, el seu germà menut no estudia gens: només li agrada la gi___àstica i, sobretot, el te___is.

5

Pro___e inauguraran la circu___val·lació que co___ecta la ra___bla a__b el para__i__f de la Universitat. És una avinguda i___ensa i su___uosa e__mig de la ciutat.

6

El trio___f de l’equip local els co___vertiria en ca___pions. En ca__vi, l’e___pat els e__fonsaria.

7 Les grafies z, s, ss, c, ç Fixeu-vos en les paraules següents: supressió

bàsic

Per tal de pronunciar-les correctament haurem d’aprendre a distingir entre l’anomenada essa sorda /s/ i essa sonora /z/. La primera es pronuncia igual que la essa del castellà i la segona produeix una vibració en eixir l’aire de la cavitat bucal. Aquesta última és un so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a fer-la, imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i col·loqueu darrere la vocal. Però primer comproveu que sou capaços de distingir-les quan les escolteu i classifiqueu les paraules següents segons hi trobeu /s/ o /z/. El vostre professor o la vostra professora us les llegirà:

30


relació / /

casa / /

zebra / /

president / /

causa / /

defensa / /

impressió / /

caçar / /

casar / /

posar / /

cassola / /

encendre / /

onze / /

excessiu / /

tretze / /

frase / /

arròs / /

març / /

Ara que ja sou capaços de distingir-les, comproveu si també sabeu pronunciar-les com cal. Tots els sons marcats en les paraules de la llista següent corresponen a /z/. Llegiu-la en veu alta i poseu-hi especial atenció a pronunciar-los correctament. abusar acidesa amorosir camisa caserna cervesa cosí desembre

pesar pisos presentar promesa resum vosaltres visitar xinesa

curiositat divisió església frase gasolina matisar nosaltres països

Si us hi fixeu, comprovareu que cada so es representa ortogràficament per unes determinades consonants:

ESSA SORDA /s/ S A principi de mot seguretat, sabó, segona... Després dels prefixos a (asimetria) ante (antesala) anti (antisèptic) bi (bisexual)

SS Entre vocals passadís, massa, passar, tassa... Femenins amb el sufix -essa

-gressor: agressor

entre (entresòl)

-gressió: agressió

mono (monosíl·lab) uni (unisexual)

-missor: emissor

tri (trisòdic)

-missió: emissió

poli (polisíl·lab) armaris, mes... Entre consonant i vocal sensual...

Davant e i i gratacel opcional

poetessa, comtessa, Sufixos abadessa, jutgessa... -ància: constància Compostos de -ència: consciència

contra (contrasentit)

A fi de mot

C

-pressor: impressor -pressió: impressió

Ç Davant a, o, u França, cançó, vençut A fi de mot feliç, audaç... Sufixos -ança: esperança -ença: renaixença


31

ESSA SONORA /z/ S

Z

Entre vocals: espaiosa, pisos...

Els derivats o compostos de:

fons: enfonsar dins: endinsar trans: transistor

A principi de mot: zona, zero, zebra... Darrere de consonant: pinzell, onze, colze... Altres mots: amazona, esquizofrènic, trapezi, zoològic, Bizantí, topazi, nazi...

Heu de posar especial atenció en la parella c / ç, que apareix per raons etimològiques en algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu. No obstant això, és cert que la seua utilització coincideix moltes vegades amb la resta de llengües romàniques, com el francés o el castellà. Per això aquestes llengües poden ajudar-vos en alguns casos. A més a més, heu de tenir en compte que les paraules d’una mateixa família alternaran dins dels membres de cada parella, mai alternaran barrejades. Per exemple, si braç s’escriu amb ç, el diminutiu bracet s’escriurà amb c, ja que la ç no pot anar davant de e, i com que tros s’escriu amb s, trosset s’escriurà amb ss, perquè va entre vocals. Haureu d’anar en compte, però, amb algunes paraules que presenten diferències respecte al castellà.

¾ RECORDEU S’escriuen amb s: sabata, safrà, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarró, sarsuela, tros, sòcol, sucre, sentinella, sèquia, simbomba, sofre, arròs, esbós, dansa, estranyar, estranger, esprémer, esplanada, estendre, espoliar, desembre.

¾ RECORDEU S’escriuen amb ss: arrissar, assutzena, carnisseria, Eivissa, gessamí, massapà, mostassa, pòlissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, massís, pissarra, rossí, tossut.

EN RESUM /Z/

/S/

S: entre vocals

SS: entre vocals

C: davant e, i

Z: resta de posicions

S: resta de posicions

Ç: amb la resta de vocals

32


Exercicis 1

2

3

8

Ompliu els buits de les paraules següents. Totes es pronuncien amb essa sonora: 1

Has aparcat en una __ona prohibida, et po__aran una multa.

2

Per a la vi__ita del metge tinc el número on__e i la meua germana el quin__e.

3

Fins al de__embre no tindrem vacances.

4

El professor de compo__ició mu__ical m’ha po__at un __ero.

5

No sé què comprar-me, si la bru__a o la cami__eta.

6

Vols una cerve__a?

A partir dels adjectius subratllats, formeu substantius derivats amb el sufix –esa: 1

És un home vell, està en la ___________.

2

És una dona bella, plena de ___________.

3

Diu que té un nóvio noble, que pertany a la ___________ italiana.

4

És tan tímid que ha decidit anar a un psicòleg perquè li cure la _______.

5

M’agraden els hòmens delicats, que et tracten amb molta______________.

Completeu les frases següents amb els gentilicis corresponents: 1

Natalie és ___________: ha nascut a Londres.

2

François i Florence són ___________: han nascut a Montpeller.

3

Mario i Piero són ______________: han nascut a Lisboa.

4

Manuel i Antonio són ____________: han nascut a Andalusia.

5

Mao i els seus amics eren __________: van nàixer a la Xina.

6

Lech Walesa i Joan Pau II són els _______________ més famosos del segle XX.

7

Les persones nascudes a Rússia són __________ i les que han nascut a Suïssa són ___________.

Canvieu al femení les frases següents: 1 2 3 4 5

El seu marit és un metge molt bo. __________________________________________ El meu gendre és notari, però vol ser jutge. __________________________________ Vicent es presentarà a alcalde en les pròximes eleccions. ________________________ M’agraden molt els prínceps que ixen en els contes. ___________________________ El marqués no sabia res de la boda de la seua filla. ____________________________

Unitat 3. Les consonants 9

33

Ompliu els espais buits de les frases següents amb la grafia corresponent: 1

Dóna’m la teua adre__a i pa__aré a veure’t.

2

El café està ma__a dol__.

3

He de__idit fer-me una pòli__a d’a__eguran__a.

4

Joan estava gro__í__im, però Amàlia estava primí__ima.

5

Enric era un bon ca__ador.

6

Aten__ió, el dillun__ el comer__ no fa vacan__es a Valèn__ia.

7

Tinc molta urgèn__ia d’arribar a ca__a.

8

Ens feren un test per me__urar-nos la intel·ligèn__ia.

9

Els membres del partit estaven enfadadí__ims.

10 No és ne__e__ari que ho fa__es tan ràpid. 11 La policia ha detingut l’a__a__í que va cometre aquell a__a__inat. 12 No és po__ible que la comte__a siga mestre__a de casa. 13 El profe__or de literatura angle__a va faltar ahir a cla__e. 14 L’Albufera de Valèn__ia i també els seus eco__istemes a__o__iats es troben greument amena__ats 15 Abans era riquí__im però ara és pobrí__im. 16 Alguns tro__os d’aquest espectacle de dan__a ja els havia vist aban__. 17 Afortunadament els __ientífics han fet ja moltes pa__es endavant per a l’avan__ en aquest terreny. 18 Aquest banc, a més de finan__ar els seus projectes, li ofereix tota mena de __erveis comer__ials i finan__ers. 19 Una mirada al camp és una __en__a__ió de plaer que impre__iona els sentits. 20 Els espàrrecs __ilvestres són for__a apre__iats. 21 Les faves __ac__ades es cuinen amb can__alada, __eba i llongani__a. 22 La tradi__ió diu que el llaurador busca en el __el el mi__atge. 23 Van a___istir amb devo__ió a la pro __e__ó de Diumenge de Rams. 24 La mula comen__a a arro__egar la càrrega amb molt d’esfor__. 25 La metge__a és una dona ro__a, amb els cabells arri__ats i de somriure dol__.

34


8 Les vibrants: r, rr Els fonemes vibrants erra simple i erra múltiple no presenten problemes de pronúncia, tothom distingeix perfectament entre coral / corral. Tampoc no presenten problemes quant a l’ortografia. El so erra simple es representa sempre mitjançant la grafia r: anar, carter, arbre, diners, etc. El so erra múltiple es representa mitjançant les grafies r o rr: roca, carro, enraonar, etc.

a) A començament de mot: riu, rem

Escrivim r

b) Darrere de consonant: folre, conrear a) Entre vocals: carro, arreu

Escrivim rr

b) Excepte darrere d’alguns prefixos: antireligiós, autoretrat, birefrigerant, contrarestar, extraradi, neorealista, multiradial, semirecta, sobreraspat, suprarenal, ultraràpid, eradicar Els prefixos super-, inter-, hiper- sí que dupliquen la erra quan van davant de paraules que comencen amb aquest so: superrealisme, interrelació, hiperrealisme

Exercicis 1

Completeu amb les grafies r, rr els mots següents:

a___uïnar

contra___evolució

ultra___oig

de___apar

a___omangar

sa___aí

contra___estar

semi___egular

supra___enal

neo___ealisme

de___ocar

to___e

to___ada

extra___egional

de___ota

contra___eforma

anti___eumàtic

anti___ovell

a___iscar

a___upir-se

sa___ó

multi___adiat

co___ecció

bi___ectangle

co___edor

ca___ossa

a___istocràcia

inte___acial

supe___ealista

inte___ogant

inte___upció

hipe___ealista

inte___egne

e___adicar


35

9 La hac (h) Aquesta consonant no representa, normalment, cap so. Tan sols es pronuncia aspirada en algunes onomatopeies (ha, ha, ha!, ehem!, etc.) i en els mots estrangers sense adaptar on la h és aspirada en la llengua originària (Hawai, hall, hippy, etc.). En general, moltes llengües romàniques fan un ús semblant d’aquesta grafia. Això no obstant, cal tenir present la grafia correcta de les paraules següents: Amb h hivern, hivernar, hivernacle ham harmonia harmònica ahir, despús-ahir subhasta hexàgon

Sense h orfe, òrfena orxata os, osset ou, ouera cacau truà coet

Hi ha també alguns mots que s’escriuen amb h que convé tenir en compte. Són els que la porten intercalada: adherir, alcohol, anhel, anhídrid, cohesió, exhalar, exhaurir, inherent, menhir, prohibir, subhasta, vehicle.

Exercicis 1

Completeu amb la lletra h, si cal, els espais buits de les paraules següents: 1 __erba 2 alco__ol 3 __os 4 co__et

2

9 __unitat 10 __ombra 11 __omicida 12 __ome

Ompliu els buits que calga de les frases següents amb la h: 1 2 3 4 5

3

5 __ermita 6 __aver 7 __ipòtesi 8 __oste

__em sembla que aquell __ome ven caca__uets __a Xixona L’__ivern passat vam anar __a una sub__asta de pintures Per a pescar necessites un __am A__ir, l’__orfe va tenir una __emorràgia L’__armònica que __em va regalar l’__oncle és antiga

Completeu amb la lletra h, si cal, els buits de les frases següents: 1

La sub__asta de ve__icles de segona mà fou un __èxit de públic

2

El proper mes de juny entrarà en vigor la llei que pro__ibeix la venda de begudes alco__òliques als menors

3

S’ha ex__aurit la cinta de vídeo Astèrix i el colp del men__ir

4

Els diferents partits __an manifestat la seua ad__esió al projecte

5

An__elava el seu retorn

36


10 Activitat de repàs 1

Ompliu els espais buits amb les grafies que hi corresponguen:

Marina estava molt tranqui__a mentre prenia un deliciós __elat de xocolate i nata. Asseguda en una cadira metà__ica, per cert bastant incòmoda, veia pa__ar gent ata__alada, carregada de bo__es de cartó paper a les mans. I és que la no__a temporada de tardor ja havia arri__at a les botigues. La gent no es podia esperar a renovar l’armari. «Quina barbaritat —pensa__a Marina—, encara som a l’agost i ja estan comprant abri__s, __aquetes, __erseis, botes...!» Gent que vol anar sempre a l’última, que va pel carrer com si estiguera fent una desfilada de moda. Com diuen en les revistes especiali__ades de moda: gent fashion. Li va cridar l’atenció especialment una noia alta, ben plantada, amb una __arga cabellera arri__ada, morena i amb les puntes tenyides de ro__. Duia uns pantalons texans ben ba__os, als malucs, adornats amb un ma__estuós cinturó de pell de color roig, a joc amb les m__ravelloses botes de punta allargada. També porta__a una cami__a blanca ben cenyida al cos, tan cenyida que li marcava els pits, els arredonits pits. I com a complements: una petita bo__a de mà, unes arracades d’escànd__l, dos o tres ane__s de plata en cada mà i unes ulleres de pasta negres, segurament de marca, que li tapaven els ulls i mi__a galta. La xica sembla__a inspiradora dels dibu__os de Jordi Labanda. Marina, però, no era a__í, ni de bon tro__. Ella preferia anar als mercats tradi__ionals, sí, aquells on pots tro__ar de tot després d’ha__er remenat en m__ntons i m__ntons i on, a la fi, sempre trobes alguna cosa que t’agrada, i t’agrada sobretot pel preu. Fins i tot pots regate__ar una miqueta el preu final amb el venedor. I, en acabant, fer-te una cerve__a en un bar pròxim mentre escoltes converses ben diverses i curio__es. Converses de gent poc fashion, però, això sí, gent ben intere__ant. Empar Murillo, Soliloquis de carrer

Unitat 4. L’apostrofació, la contracció i l’article neutre 1 L’apostrofació L'apòstrof és un signe gràfic que posem per indicar que elidim una vocal en contacte amb una altra. No totes les elisions que fem quan parlem es representen gràficament. De fet, només hi ha uns pocs elements que s'apostrofen: l'article determinat singular (el i la), la preposició de i els pronoms febles. De moment ens centrarem en els articles i la preposició de. Els pronoms febles els deixem per a més endavant. Regles d'apostrofació Regla general: el, la i de s'apostrofen sempre davant de vocal o h. Ex.: l'hivern, l'oficina, d'estiu, etc. EXCEPCIONS: x

El, la i de no s'apostrofen quan el mot següent comença amb i o u no vocàliques. Ex.: el iode, la hiena, de iogurt

x

L'article femení la no s'apostrofa quan la paraula següent comença per i/hi o u/hu àtones: Ex.: la idea, la universitat, però l'illa, l'única, etc.

x

El nom de les lletres no s'apostrofa mai ni amb els articles el/la ni amb la preposició de. Ex.: Els cotxes matriculats enguany comencen per la efa

x

No s'apostrofa l'article femení la davant el mot una quan estem expressant l'hora. Ex.: La reunió acabarà a la una. Però: Que vinga l'una o l'altra

x

L'article la no s'apostrofa davant de paraules que comencen pel prefix negatiu -a: Ex.: la asimetria, la anormalitat

x

L’article la davant d’algunes paraules, per tradició, no s’apostrofa: ira, host, Haia

37

38


¾ RECORDEU x Hi ha algunes paraules estrangeres que comencen per h aspirada i que s'han adaptat al català sense el so aspirant. Per tant, segueixen les normes generals d'apostrofació: l'handbol, l'hoquei, l'handicap, l'hàmster. x Davant de paraules estrangeres que comencen per s líquida, no s'apostrofa ni l'article ni la preposició: el snack, el Scala, de Spielberg. x Les sigles sil·làbiques, és a dir, les que es pronuncien com qualsevol altra paraula, segueixen també les regles generals d'apostrofació: l'ONU, l'ESO, la UNESCO. x Les sigles alfabètiques, és a dir, les que es lletregen, no admeten mai l'apostrofació: de UGT.

x Recorda que tant l'article com la preposició s'apostrofen davant les xifres romanes i aràbigues si el seu nom comença per vocal: l'1, l'XI, d'1.000.000.

Exercicis 1

2

Escriviu els articles corresponents a cada paraula: 1 ___el_ món

8 _____ institut

15 ____ àvia

2 ______ hotel

9 _____ infermera

16 ____ efa

3 ______ hiena

10 ____ anormalitat

17 ____ illa

4 ______ hora

11 ____ eslip

18 ____ iaia

5 ______ ocasió

12 ____ ianqui

19 ____ 11

6 ______ espia

13 ____ humor

20 ____ ungla

7 ______ independència

14 ____ universitat

21 ____ heroi

Escriviu en singular les paraules següents, tenint en compte les possibles apostrofacions. 1 Les estacions: _l’estació____

11 Les il·luminacions: _____________

2 Les imitacions: _______________

12 Les humoristes: _______________

3 Les humiliacions: _____________

13 Les inhumacions: ______________

4 Les articulacions: ______________

14 Els angles: ___________________

5 Els amics: ___________________

15 Les espentes: _________________

6 Les àguiles: __________________

16 Les imatges: __________________

7 Els ànecs: ____________________

17 Les ingratituds: ________________

8 Les intuïcions: ________________

18 Les estores: ___________________

9 Els iglús: ____________________

19 Els engonals: _________________

10 Els especialistes: ______________

20 Els estornells: _________________

Unitat 4. L’apostrofació, la contracció i l’article neutre 3

4

39

Escriviu la forma d'article masculí que corresponga a cada paraula: ___mundial

___error

___hoquei

___hostal

___innocent

___tres

___espai

___handbol

___hoste

___pa

___esmòquing

___iambe

___aeroport

___viatge

___estudi

Escriviu la forma d'article femení que corresponga a cada paraula:

___alba

___harmonia

___imaginació

___una

___hiena

___alegria

___televisió

___àvia

___una (hora)

___heroïna

___Havana

___idea

___hora

___Índia

___iaia

___efa

___terra

___anormalitat

___música

___injecció

___ira

___ema

___ungla

___illa

___ocasió

___intoxicació

___avaria

___amiga

2 La contracció Quan les preposicions a, de, per i la partícula ca (reducció de casa de) es troben davant dels articles el, els es produeixen les contraccions següents:

Preposició + article

Contracció

Quan s'apostrofa l'article no es fa la contracció

a

+

el

al: Vaig al mercat

Viu a l'Eixample

de

+

el

del: Vinc del mercat

Vinc de l’hospital

per

+

el

pel: Passe pel passadís

Passe per l'institut

ca

+

el

cal: Vaig a cal dentista

Visc a ca l'Àngela

a

+

els

als: Telefona als companys

de

+

els

dels: Casa dels oncles

per

+

els

pels: Pels estudis

ca

+

els

cals: Aniré a cals cosins

No es pot apostrofar

40


Exercicis 1

Completeu les frases següents amb la preposició i l'article corresponents. Fixeu-vos si s'han de contraure o no, i si s'han d'apostrofar: 1

Van __al___ despatx.

2

Baixa _______ habitació perquè tens una visita.

3

El cotxe _____ meu germà és nou.

4

La nostra neboda es casarà ______ hotel.

5

La nina és ______ Ariadna.

6

Àngels té cita amb la perruquera ______ una i quart.

7

Ha passat la vesprada _______ amiga d’Àngela.

8

No begues _______ bóta de vi.

9

La cercavila passa ______ avinguda d’Holanda.

10 La meua amiga se’n va ______ Pirineus. 11 Anna pastura la vaca ______ prat. 12 La festa la farem a _______ Àngel. 13 Escriu una queixa ________ arquitecte. 14 He quedat amb Àssun _______ estació de tren. 15 Ho compraré ______ Mercat Central. 2

Ompliu els buits amb l'article determinat, la preposició, la preposició i l’article o la contracció corresponents:

No sé ben bé si _____ temps ha canviat per a ell o ell ha canviat ______temps. Tant se val. Aquest home conserva encara, dins _____ cos que l'envolta, ______ rebel·lia ______ inconformista, ______inquietud ______ professor desficiós i ______ imaginació _______ home ple d’efervescències creadores. És un intel·lectual compromés amb _______ llibertat _______ seu poble i amb _______història ______ seu país, que ha incidit en ______vida social, sobretot després ______aparició ______ seu llibre. Precisament un _____ seus trets característics és _____ perenne reflexió sobre tres temes fonamentals: _____cultura, ______ecologia i ____sexe. És a dir, el comportament _____individus davant ______aquests tres conceptes. 3

Ompliu els buits amb l'article determinat, preposició, preposició i article o contracció corresponents: 1

______organisme humà és un bon conductor _____ electricitat.

2

Ha lluitat sempre ______ alliberament de la dona.

3

____ humitat ______ terreny és indispensable tot ___ any.

Unitat 4. L’apostrofació, la contracció i l’article neutre

41

4

El protagonista ______ pel·lícula es caracteritza _____ imaginació, _____ humor i ______ espontaneïtat.

5

Hem _____ anar ____ teatre la setmana vinent.

6

______ infermera li ha posat _____ injecció amb ____ ajuda de tots.

7

A ____ una de la matinada, ____ Úrsula s'ha menjat ___ únic plàtan que quedava.

8

____ història de _______ home aquell era _______ única divertida.

9

_______ aigua _______ got és _______ font _______ ací dalt.

10 Creua el carrer _______ pas de vianants amb _______ ajuda del gos. 11 _______ Índia és un país _______ Àsia. 12 Hem anat _______ hort _______ amic _______ meu germà. 13 _______ home primitiu no va ser _______ únic poblador d’aquell territori. 14 Si planteges _______ dubte a _______ inversa, el professor entendrà millor _______ que vols dir. 15 Fa uns anys que passem _______ hivern fora _______ poble. 16 A final _______ any que ve farem un viatge _______ Estat francés.

3. L’article neutre lo L’article neutre és un calc del castellà que, a poc a poc, ha anat introduint-se en el nostre sistema lingüístic. Per tant, com que és un element no genuí, cal evitar-ne l’ús. Les maneres que tenim de fer-ho són les següents: a) Funció abstractiva: 1

Amb l’article el Ex.: El més important és que demà no ploga. No m’agrada el que cobre, voldria cobrar molt més.

2

Amb els demostratius açò, això i allò Ex.: Allò que dius és una bestiesa. Això que fas no està gens bé.

3

Amb el femení també es formen estructures genuïnes: Ex.: *El vertader de tot això (millor: la veritat de tot això) és que la pirateria musical perjudica moltíssim la indústria discogràfica.

b) Funció intensiva: 1

Amb partícules comparatives, quantitatives, etc., com ara com, molt, tant, si, etc. En aquesta funció cal assenyalar que és incorrecta la substitució de l’article lo per la forma el. Ex.: Resoldre aquest jeroglífic és d’allò més complicat (*és el més complicat). Miquel, acaba de fer el llit tan prompte com pugues (*el més prompte possible).

42


c) Modismes i frases fetes:

Castellà a lo loco a lo mejor a lo sumo de lo contrario en lo referente a en lo sucesivo es lo de menos es lo mismo lo demás por lo cual por lo general por lo menos por lo tanto por lo visto

Català a la babalà potser, probablement, tal volta a tot estirar, com a màxim altrament, si no pel que fa a, quant a en avant, més avant, d’ara endavant (això) no té importància, (això) rai tant fa, és el mateix la resta per això, per la qual cosa generalment, en general almenys, si més no per tant segons sembla, pel que es veu

Exercicis 1

Corregiu aquestes frases. Recordeu que no hi ha una única solució:

1

Joan, sempre estàs amb lo de sempre. Per què per lo menys no canvies de plantejament?

______________________________________________________________________ 2

L’assassinat del primer ministre va commocionar l’opinió pública, per lo qual el govern va decretar tres dies de dol oficial.

______________________________________________________________________ 3

Ell va mentir tot lo que va voler durant el judici perquè volia salvar el seu patrimoni personal.

______________________________________________________________________ 4

No compartisc amb la patronal lo que està fent amb els treballadors bascos. Lo millor que podrien fer és una vaga.

______________________________________________________________________ 5

Per lo vist, lo que passa és que l’administrativa ha acabat el contracte i se n’ha anat a un altre centre.

______________________________________________________________________ 6

En lo referent al robatori, l’agent de policia va afirmar que lo més greu de tot és que els lladres no van deixar cap petjada.

______________________________________________________________________

Unitat 4. L’apostrofació, la contracció i l’article neutre 7

43

Beatriu, acaba de redactar la memòria lo més prompte possible. De lo contrari, no tindrem temps d’enviar-la al cap perquè la revise.

______________________________________________________________________ 8

Aquest hivern es porta lo verd i lo negre. Uf, si jo no tinc res d’aquests colors! Per lo tant, hauré d’anar a comprar-me alguna cosa.

______________________________________________________________________ 9

Segons lo que em confirme el meu germà, ja et donaré demà la resposta. Però, per lo vist, no té ganes de venir al viatge.

______________________________________________________________________ 10 Júlia vol que anem a sopar a un restaurant italià, perquè és lo únic que li agrada menjar. Però a mi, em fa lo mateix. ______________________________________________________________________ 2

Corregiu els errors de lo neutre que trobareu en el text següent:

Lola va arribar lo més prompte possible a l’hospital. Estava espantada per lo que havia pogut passar a Pep, el seu marit. Ella ja feia temps que sospitava que lo que feia Pep no era lo normal. I és que treballar tantes hores a lo llarg del dia és lo pitjor. Ell estava inquiet, irritable i rebentat, per lo qual Lola ja estava cansada d’haver de suportar tants crits, tantes males cares i tanta solitud, tant de silenci. Per lo vist, ella l’havia avisat moltíssimes vegades: “Pep, has de relaxarte, descansar i dedicar-te a fer lo que sempre t’ha agradat: anar amb bicicleta, nadar, jugar a handbol, a lo que vulgues”. Però res no canviava, ell continuava obsessionat en lo seu i no tenia en compte les mancances afectives de la seua dona. Ell i la faena i res més; bé, sí, sovint feia alguna visiteta, per cert cada vegada més llarga, al bar del costat de casa, el bar de Manolo. Hi anava i lo primer era prendre-s’hi una copeta d’anís. L’assaboria pausadament mentre observava el líquid blanc, transparent. Quan se l’acabava, es demanava una altra copa, però no d’anís, no, ara tocava un herberet. I en beure-se’l, una altra i del que fóra, fins que ja no podia més. I cada dia lo mateixet: la faena, el bar i, quan ja no podia més, a casa. A casa sempre anava d’esma, a sopar, a ingerir lo que la seua dona li havia preparat, que era lo que menys li importava. I sempre la mateixa excusa: “Lola, no tinc gens de fam, estic cansat, estic desfet, me’n vaig a dormir. Demà més”. Ella, espantada, el mirava com pujava l’escala torbat, aguantant-se en la barana i es preocupava perquè no volia comprendre, entendre, assimilar res de lo que passava. Era molt més senzill pensar que lo més greu de tot era l’excés de faena, que lo demés no existia. Fins que un dia Manolo, el del bar, li va telefonar per dir-li que havien ingressat Pep a l’hospital d’Elx. Empar Murillo, L’abisme insolent

Unitat 5. L’accentuació i la dièresi 1 La síl·laba. Separació sil·làbica La síl·laba és el conjunt de sons produïts en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes síl·labes com vocals. No obstant això, hi ha casos com ara reina, en què en una mateixa síl·laba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: és el cas dels diftongs. Segons el nombre de síl·labes, les paraules es poden classificar en: 1

Monosíl·labes: solament tenen una síl·laba (cert, pot, la, ull).

2

Polisíl·labes: quan en tenen més d’una i poden ser: x

bisíl·labes: si tenen dues síl·labes (col-ze, lli-bre, qua-dre...)

x

trisíl·labes: si en tenen tres (ca-di-ra, pres-tat-ge...)

x

tetrasíl·labes: si en tenen quatre (or-di-na-dor, bi-ci-cle-ta...)

La separació sil·làbica de les paraules, necessària a l’efecte prosòdic i ortogràfic, segueix les normes següents:

Se separen els nexes intervocàlics

No se separen els nexes intervocàlics

rr: car-ro, ser-ra ss: ós-sa, clas-se sc: as-cen-si-ó ix: rei-xa, fai-xa tj: llet-ja, pit-jor tg: vi-at-ge, for-mat-ge tz: tret-ze, set-ze l·l: col-le-gi, til-la

tx: fit-xa, des-pat-xos tl: vet-la, amet-la tll: but-lle-ta, rot-llo tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra tn: cot-na mm: com-mo-ci-ó nn: An-na, in-nat

qu: qui-na, Mi-quel gu: gui-tar-ra ll: llà-gri-ma, llar-gues

ny: com-pa-nya, pi-nyol ig: as-saig

Els elements que formen un mot compost: ben-vingut, mil-homes, bes-nét...

Els nexes que porten h intercalada: sub-has-ta, in-hu-mà...

També se separen

45

46


¾ RECORDEU No heu de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla: d’a-llò

i no

d’-allò

l’à-guila

i no

l’-àguila

àvia

i no

à-via, àvi-a

1.1 Els diftongs Hi ha dos tipus de diftongs: a) Decreixents: la i i u van darrere de la vocal sil·làbica i aleshores no funcionen com a vocals. b) Creixents: la u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u, per tant no funciona com a vocal. Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan van a principi de mot o entre vocals, i formen síl·laba amb la vocal següent. Vegeu aquests casos: iaio, feia, meues... Diftongs decreixents AI mai, aire

AU cauré, pau

EI rei, reina, remei

EU peu, beure IU riu, estiu

OI almoina, boina

OU ploure, commoure

UI fruita, vuit

UU duu, lluu

Diftongs creixents QUA quatre, Pasqua

GUA aigua, paraigua

QÜE qüestió

GÜE ungüent

QÜI obliqüitat

GÜI pingüí, lingüístic

QUO quota, quocient

GUO paraiguot

Unitat 5. L’accentuació i la dièresi

47

¾ RECORDEU a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació acabats en consonat + -iar, com ara estudiar, canviar... són formes planes i, per tant, no porten accent gràfic. Exemples: estudie, copien, inicia, etc.

Exercicis 1

Separeu en síl·labes les paraules següents. Cal que tingueu en compte els diftongs: progressiu ____________ panxa _______________ bou _________________ Mariola ______________ puig ________________ inexpert _____________ Alcoi _______________ reflexionar ___________ estudiàveu ___________ església _____________

2

neula ______________ atenció _____________ iogurt_______________ baixa________________ pitxer _______________ retaule ______________ ambigüitat ___________ imparcial ____________ Assumpta ____________ annexió _____________

iode _________________ venia ________________ històries _____________ blau ________________ paraula ______________ coure _______________ acció _______________ deute _______________ illot _________________ guerra _______________

Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus és: Mot dues valencià camió camineu gràcia Faust llengües roure truita peu sua Biar victòria fusteria veí esplai Oriola diumenge policia bresquilla guia intenció Joana

Diftong creixent

Diftong decreixent

Sense diftong

I, U consonàntica

48

Quadern de Valencià Elemental quota sàpies cultiu duies aquest mai quan heroi Eivissa contínua cuina peuet

2 Vocalisme tònic i vocalisme àton Recordeu que el sistema vocàlic del valencià diferencia entre vocals tòniques o fortes i vocals àtones o febles. Aquest sistema consta de set elements:

Vocals tòniques

Vocals àtones

i

u e

o İ

@

i

u e

o a

a

Exemples: [a]: saps; [İ]: cel; [e]: pes; [i]: pis; [@]: volta; [o]: sou; [u]: ull. Com ja sabeu, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents (concretament la e i la o). La lletra e representa

el so de la e tancada [e]: (és, llibreta, tretze) el so de e oberta [İ]: (ciència, dèbil)

La lletra o representa

el so de la o tancada [o]: (avió, ós, colze) el so de o oberta [@]: (boira, rellotge, costa)

És important recordar que, en tots els casos, tant la [İ] com la [@] es troben exclusivament en posició tònica, és a dir, en la síl·laba en què recau la major intensitat de veu. En canvi, la [e] i la [o] poden aparéixer indistintament tant en síl·labes tòniques com en síl·labes àtones. En una paraula només hi ha una vocal tònica i la resta són vocals àtones.


49

Les vocals tòniques segons la posició que ocupen en la paraula poden ser: x

Agudes: la síl·laba tònica és l’última. Per exemple: conill, perol, cendrer, etc.

x

Planes: la síl·laba tònica és la penúltima. Per exemple: pèsol, submisa, vegades, etc.

x

Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Per exemple: residència, pólvora, gènere, etc.

Quan les vocals són obertes l’accent és obert, i quan són tancades, tancat. Per això, cal que tingueu en compte que: x

La A, quan s’accentue, sempre durà l’accent obert: À. Recordeu que mai el pot portar tancat.

x

La I i la U, quan s’accentuen, sempre duran l’accent tancat: Í, Ú. Recordeu que mai el poden portar obert.

x

La E i la O poden dur l’accent

tancat: É, Ó obert: È, Ò

Aquesta regla és molt fàcil aplicada a les vocals a, i, u ja que únicament tenen un timbre. La dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronúncia: com hem exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. És important que feu la diferenciació fònica d’aquestes vocals, ja que és un tret propi del sistema lingüístic del valencià i, a més, moltes paraules que s’escriuen igual, homògrafes, distingeixen el significat per la pronúncia de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples: 9 Dóna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femení, amb [@]) 9 Ós (animal, amb [o]) i os (part anatòmica, amb [@]) 9 Móra (fruit, amb [o]) i mora (dona àrab, amb [@]) 9 Set (necessitat de beure, amb [e]) i set (numeral, amb [İ]) 9 Déu (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [İ])

Exercicis 1

Fixeu-vos en les paraules següents. Totes contenen una o o una e oberta. Proveu de pronunciar-les correctament: tebi, òrfena, mòdul, pot, novel·la, misteri, violència, tòrax, pòrtic, groc, impost, hivern, anècdota, caragol, ferro, vèrtex, defecte, roig, concepte, xicot, cruel, fideu, dòmino, brossa, carxofa, porta.

50


Recordeu els principals contextos en què les vocals e i o són obertes:

E

1

Davant i i u o síl·laba amb aquestes vocals: Excepcions: Dénia, església, misteri, peu, etc. llémena, etc.

2

Davant de l, l·l, r, rr: guerra, terra, obert, Excepcions: cérvol, herba, etc. etc.

3

Termes científics: alvèol, hèlix, sèrum, Excepcions: termes acabats amb vèrtex, etc. -ema: lexema, teorema, etc.

4

En quasi totes les esdrúixoles: ciència, Excepcions: església, llémena, consciència, etc. Dénia, etc.

5

Els mots acabats en aquestes terminacions: ecte, -ecta, -epte, -epta: concepte, objecte, inepta, etc.

1

Davant i i u o síl·laba amb aquestes vocals. Excepcions: pou, jou, tou Exemples: bou, ou, boina, etc.

2

Termes científics i erudits: esòfag, tòrax, òvul.

Excepció: estómac

O 3

En les esdrúixoles: geòloga, història, etc

4

En les terminacions següents: -oc, -oca, -oç, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -os, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota. Exemples: groc, roig, tort, Mariola, grandot, etc.

Excepcions: tómbola, fórmula, pólvora, góndola, tórtora, etc.


51

3 Regles d’accentuació L’accent gràfic no es posa sobre totes les vocals tòniques, ja que seria massa feixuc i inútil. Solament portaran accent gràfic: Classificació dels mots a partir de la síl·laba tònica

Terminacions que s’accentuen

vocal vocal + s -en, -in

Agudes Les paraules agudes acabades en diftong no s’accentuen: desmai, dormiu...

albarà, café, genuí, sensació, algú, cabàs, mercés, panís, calabós, barnús, Berlín, comprén

Planes les que no acaben en cap de les terminacions anteriors Les paraules planes acabades en diftong sí que s’accentuen: cantàveu, havíeu...

exèrcit, exàmens, produíem, dècim…

totes Esdrúixoles gènere, consciència, Clàudia… Si teniu dubtes a l’hora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o és important que recordeu aquestes indicacions: EXCEPTE: arròs, terròs, açò, això, Les agudes solen ser tancades: café, estudiaré, estació, aprén, allò, ressò, repòs, rebò, què, perquè, seté, avió, camió... però...

Les planes majoritàriament són obertes: dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, tèrbol...

Les esdrúixoles majoritàriament solen ser obertes: València, tònica, prudència...

EXCEPTE: - els verbs de la 2a conjugació: véncer, créixer, córrer... - les formes del verb ser: fóra... - altres mots, com ara: estómac, cérvol, préstec, feréstec, llépol... EXCEPTE: fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, església, Dénia, llémena, feréstega... Formes esdrúixoles dels verbs de la 2a conjugació: ocórrega...

52


És important també que recordeu que els adverbis acabats en -ment s’accentuen solament si l’adjectiu femení, sobre el qual es forma l’adverbi, s’accentua. Vegeu els exemples següents: àgil + -ment > àgilment dòcil + -ment > dòcilment feliç + -ment > feliçment ràpida + -ment > ràpidament contínua + -ment > contínuament comuna + -ment > comunament tranquil·la + -ment > tranquil·lament

3.1 L’accent diacrític Hi ha determinades paraules que porten accent encara que no complisquen les regles d’accentuació. Es tracta de mots que tenen un accent diacrític (aquell que distingeix unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual i que tenen significats diferents). A continuació en teniu una llista dels més importants, fixeu-vos-hi bé i memoritzeu-los: ACCENT DIACRÍTIC Amb accent

Sense accent

bé, béns (possessions, adv. i conj.)

be, bens (corders)

déu, déus (divinitat)

deu, deus (numeral, del verb deure)

dóna, dónes (del verb donar)

dona, dones (sexe femení)

és (del verb ser)

es (pronom reflexiu)

féu (del verb fer en passat)

feu (del verb fer en present)

fóra (del verb ser)

fora (adverbi de lloc)

mà (part del cos)

ma (possessiu: meua)

més (quantitatiu)

mes (part de l'any)

mòlt, mòlta (verb moldre)

molt, molta (quantitatiu)

món (planeta terra)

mon (possessiu: meu)

móra, móres (fruit)

mora, mores (dona àrab)

nét, néta, néts, nétes (d'una família)

net, neta, nets, netes (adj. de neteja)

ós, óssa, óssos, ósses (animal)

os, ossos (part anatòmica)

pèl, pèls (cabell)

pel, pels (contraccions de per+el, per+els)

què (relatiu tònic, interrogatiu)

que (relatiu sense preposició / exclamatiu)

sé (del verb saber)

se (pronom reflexiu)

sí (afirmació)

si (conjunció)

sóc (del verb ser)

soc (calçat, tros de fusta)

sòl, sòls (terra)

sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler)

són (del verb ser)

son (acte de dormir)

té (del verb tenir)

te (planta, infusió, lletra i pronom)

ús (acció d'usar)

us (pronom feble)

véns, vénen (verb venir)

vens, venen (verb vendre)

vés (verb anar)

ves (reducció de veges)


53

¾ REMARQUES x

Alguns dels mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: adéu, rodamón, besnét, subsòl…

x

Recordeu que els monosíl·labs, llevat que siguen diacrítics, no s’accentuen mai: fa, pla, pa, ben...

3.2 Que / Què Accentuarem gràficament la partícula què només quan faça la funció de relatiu precedida de preposició (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals) o de pronom interrogatiu (equival a ‘quina cosa’)1. Fixeu-vos en els exemples de la graella que teniu a continuació: QUÈ / QUE Què estudies?

INTERROGATIU (equival a “quina cosa”)

Què menges? No sabem què fa.

El poble en què visc és molt petit. RELATIU AMB PREPOSICIÓ (equival al relatiu el qual, la qual, els La moto amb què viatge no és meua. quals, les quals) Són objectius per què lluite. QUE (conjunció) (serveix únicament de nexe, no té antecedent)

Vull que vingues a sopar No m’agrada que ploga

Exercicis 1

Accentueu les paraules que calga (totes són agudes):

matalas

excursio

ninot

reves

caixo

llampec

mullat

arros

paper

paret

hostal

diners

algu

sabo

lleo

govern

Ramon

llumi

1

Trobareu una explicació més detallada en la unitat 10.

54 2

Quadern de Valencià Elemental Accentueu les paraules que calga (totes són planes):

manec

agulla

electric

poesia

carrec

oncle

debil

examen

llunes

diposit

cervol

hipopotam

motxilla

inutil

col·legi

claxon

semafor

rapid

3

Accentueu les paraules que calga (totes són esdrúixoles):

fabrica

justicia

clinica

quilometre

centimetre

bruixola

tecnica

aguila

milionaria

epoca

maquina

perdua

avia

esglesia

pagina

fisica

tortora

memoria

4

Accentueu les paraules que calga:

cantonada

portal

estatua

historia

monument

oportuns

permis

estomac

aeria

compas

violins

maxim

dormien

rellotge

imaginem

examen

angel

examens

bugia

merceria

assidua

dormiem

docil

oportu

unic

llastima

condicio

algun

satel·lit

creixer

5

Accentueu les paraules que calga en aquestes frases:

1

Febrer es el mes mes curt de l’any.

2

Sempre consultava l’enciclopedia per elaborar els temes dels examens d’historia.

3

El net del meu cosi germa es tecnic cinematografic i sempre va pel mon.

4

El proposit de la doctrina d’aquell filosof era aconseguir la gloria.

5

Els bens dels pares s’han distribuït entre tots els germans d’una manera igualitaria.

6

Les aigües termals son bones per a la salut, per aixo anem tots els anys al balneari.

6

Accentueu les paraules del text següent que ho necessiten:

Segons diversos autors classics, les quatre cerimonies religioses mes importants que celebraven els antics grecs estaven relacionades amb les practiques atletiques. L’atletisme era un fenomen lligat a la cultura i a la vida civil de les ciutats gregues. Pero despres de les invasions barbares, la practica de l’atletisme va desapareixer quasi practicament de Grecia. La historia de la literatura moderna mante una estreta dependencia d’un desti historic generalment tragic i tambe d’un problema lingüistic especific de Grecia.


55

4 Dièresi És un signe gràfic que col·loquem exclusivament sobre la i i la u. La dièresi té les funcions següents:

1. Indicar la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. Exemples: llengües, lingüístic, qüestionari... 2. Indicar gràficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent ja que són vocals, és a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents.

Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi. Exemples: quadre, quota, quocient... No obstant això, si podem accentuar les vocals i / u, no hem de posar-hi dièresi sinó accent.

Exemples: raïm, veïna, peüc, heroïna... 3. Indicar que la i / u col·locada entre vocals és també una vocal tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena. Exemples: conduïa, produïa, conduïen...

Lluís > Lluïsa suís > suïssa país > països beneíem > beneïa reduíeu > reduïen

¾ REMARQUES Convé tenir en compte que hi ha una sèrie de mots la pronúncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten dièresi: continuïtat, espontaneïtat, heterogeneïtat, traïdor, traïció, suïcidi, diürètic, ensaïmada, diürn, aïllar…

56


Hi ha alguns casos en què no cal posar dièresi, vegeu-los: Les formes verbals de l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + -ir: agrairé, introduirem, produir, produiries, conduint... Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista (precedits de vocal). Exemples:

Pel que fa a les formes verbals, recordeu que no heu de posar dièresi en els imperfets d’indicatiu en què la i és semiconsonàntica. Exemples: creia, queia, duia, deia, veia... Excepte els mots proïsme i lluïsme que no són sufixats.

egoisme, heroisme, europeista... En els mots compostos amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-.

Atenció: no es consideren compostos: reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïxes, reïx...

Exemples: contraindicació, antiinflamatori, reincidència, preindustrial... En les paraules que acaben en les terminacions llatines -us, -um (precedides de la vocal i). Exemples: Màrius, Pius, harmònium, linòleum...

Exercicis 1

Poseu accent o dièresi, si cal, en les paraules destacades en negreta de les frases següents: 1

Tomàs és un xic molt agrait, sempre fa bones accions desinteressadament.

2

La tàctica del general era aillar l’enemic en les muntanyes més altes de Suissa.

3

L’aqueducte de Segòvia és un dels més famosos de l’art romà.

4

Les consequencies de prendre cocaina poden ser molt dolentes per al cos humà.

5

Jaume estava molt cansat perquè havia conduit quatre hores seguides.

6

Lluis i Lluisa parlen la llengua dels seus avantpassats.

7

El vei del primer pis es nega a acudir a la reunio de veins.

8

Una de les fruites que més m’agrada és el raim.

9

El linguista feia les seues anotacions amb línies obliques.

10 El parc nacional d’Aiguestortes és un dels més bonics dels Paisos Catalans. 11 Joana d’Arc ha estat l’heroina més destacada de França. 12 Pasqual i Marius han produit quaranta ensaimades gegants. 13 Les enquestes sobre l’ús de les llengues poden ser molt ambigues. 14 El professor es questionava la dificultat de les preguntes a causa de les coincidencies en les respostes.


57

15 No vaig poder collir les figues perquè hi havia unes roques molt grans al voltant de la figuera. 16 Quan Raul anava al col·legi el que més li agradava era l’hora de l’esplai. 17 El bisbe agraia la nostra col·laboració perquè li havia produit una alegria molt gran. 18 En l’antiguitat, els regnes cristians pagaven una quota per mantenir la pau amb els sarrains. 19 El farmaceutic em va receptar un unguent per curar-me els granets de la cara. 20 Eloisa era la xica més egoista que he conegut. 2

Poseu accents i dièresis a les paraules del text que ho necessiten:

Des d’Uruguai, el nostre corresponsal Lluis Pau Llopis ens informa dels fets ocorreguts en aquell pais: “Enguany, durant les pasques, les vagues han conduit l’estat a la vora del col·lapse: la situacio es ambigua, ja que el govern informa dels setze ferits durant les manifestacions ocorregudes a la capital, mentre que l’oposicio parla de desenes de morts. Segons la versio governamental, s’ha hagut de reinstaurar la llei marcial per tal d’aillar els elements pertorbadors. L’heroisme de la poblacio s’ha posat de manifest durant la manifestacio diurna celebrada a Asunción, en que els treballadors i les forces progressistes han maleit, sense por a la repressio, el nom del president.” 3

Poseu accents i dièresis a les paraules del text que ho necessiten:

Marius mirava de reull la genuina ensaimada de Mallorca mentre ens agraia l’obsequi. Ens convida a prendre cafe i la seua dona, Lluisa, comença a preparar-lo, mentre comentava que no li agradava gaire el cafe que ja estava molt. Marius comença a contar els seus viatges pel mon, sobretot l’ultim, a Lituania. Les persones alli son amables i t’ofereixen de seguida te i un licor que abans de beure agraeixen als deus. Alli, en posar el peu damunt el sol banyat per aigues que fluien per un amagatall, caigue a terra i es va fer pols la ma. Despres ens parla de la feina: ens digue que no conduia sense adduir cap excusa raonable. La proxima ocasio hauria d’intentar no arribar tan tard o trairia la seua confiança dipositada en ell, cas que el contracte li fora renovat. Per ultim, s’acomiada i ens digue adeu.

58 4

Quadern de Valencià Elemental Poseu accent o dièresi a les paraules del text que ho necessiten:

Pero, en certa forma, si que va ajudar a la nostra ruina, perque es va entossudir a quedar-s’hi una setmana i una altra, un mes i un altre mes i els diners que ens havia donat el primer dia ja feia temps que s’havien consumit. Pero mon pare no gosava demanar-li’n mes. Si alguna vegada mon pare li insinuava aquell tema, el capita sospirava tan fort que del seu nas semblava eixir un bram terrible que feia que mon pare, alarmat, abandonara de seguida l’habitacio. Sovint, despres d’alguna d’aquelles escenes, vaig veure el meu pare refregant-se les mans amb desesperacio i estic ben segur que l’angoixa i la por que li produia aquella situacio precipitaren la seua mort prematura. Encara recorde molt be l’aspecte de la seua vella casaca, que solia apedaçar ell mateix, amagat dins de la seua habitacio. Mai no escrivia ni rebia cartes; amb els unics que parlava era amb els nostres veins i nomes quan estava borratxo. Ningu no havia vist mai el seu cofre obert.

Robert L. Stevenson, L’illa del tresor

Unitat 6. Demostratius, possessius, indefinits, quantitatius i numerals 1 Demostratius Els demostratius indiquen la situació de la persona o cosa de què es parla respecte de qui parla o escriu. Situen el substantiu en l’espai o en el temps en relació amb les persones que intervenen en la situació comunicativa. Formes generals masculí sing.

femení sing.

masculí pl.

femení pl.

neutre

situacionals

aquest

aquesta

aquests

aquestes

açò

ací

aqueix

aqueixa

aqueixos

aqueixes

això

aquí

aquell

aquella

aquells

aquelles

allò

allí (allà)

Formes específiques masculí sing.

femení sing.

masculí pl.

femení pl.

neutre

situacionals

este

esta

estos

estes

açò

ací (aquí)

eixe

eixa

eixos

eixes

això

aquell

aquella

aquells

aquelles

allò

59

allí (allà)

60


Exercicis 1

Ompliu els buits de les frases següents amb els demostratius que hi falten (registre formal): a

_________ matí he sentit per la ràdio que avui farà més fred.

b

_________ xica que vam conéixer l’any passat a la platja no ha vingut _________ any.

c

Estic fins al capdamunt d’_________ director. Es passa el dia manant. Fes _________, fes _________. No puc més.

d

Espere que _________ nit no faça massa calor.

e

Comença a cansar-me _________ de dinar a les quatre de la vesprada.

f

_________ visita al museu va ser el que més em va agradar.

g

Ja hem vist _________ pel·lícula, per què no poses _________ d’Ariadna Gil que et vaig regalar?

h

_________ carta és del meu germà; l’he llegida _________ matí.

i

_________ camisa que m’has agafat, me l’ha regalada ma mare.

j

Estic totalment d’acord amb _________ que acabes de fer.

2 Possessius Indiquen possessió o propietat, pertinença, especificació i relació d’algú o d’alguna cosa respecte del nom que determinen. N’hi ha de tònics i d’àtons segons es pronuncien units o no a la paraula que precedeixen. Tenen variació de gènere i de nombre.

2.1 Possessius tònics SINGULAR

PLURAL

masculí

femení

masculí

femení

1a pers. sing.

meu

meua

meus

meues

2a pers. sing.

teu

teua

teus

teues

3a pers. sing.

seu

seua

seus

seues

1a pers. pl.

nostre

nostra

nostres

nostres

2a pers. pl.

vostre

vostra

vostres

vostres

3a pers. pl.

seu

seua

seus

seues

Els possessius poden usar-se davant del nom (avantposats) o darrere del nom (postposats) al qual determinen. Quan van davant del nom, han d’anar acompanyats de l’article determinat: el meu ordinador, la teua companya, els teus llibres, etc.

Unitat 6. Demostratius, possessius, indefinits, quantitatius i numerals

61

Exercicis 1

Completeu les frases següents amb els possessius corresponents: a

No he vist mai _________ cosines (de tu).

b

Vull que em donen _________ adreça (d’ells).

c

_________ situació econòmica comença a ser perillosa (de nosaltres).

d

Quina és _________ habitació (de vosaltres)?

e

_________ cotxe és molt ràpid (de mi).

f

_________ opinió no m’importa (d’ella).

g

No puc suportar _________ veïns (de mi).

h

_________ nebot (de mi) és amic de _________ germanes (de tu).

i

_________ ordinador s’ha espatlat (d’ell).

j

_________ festes són molt conegudes (de nosaltres).

k

Sense voler he agafat __________ llibre (de vosté).

l

Diumenge que ve anirem ___________ restaurant a dinar (d’ell).

m Ella sempre es posa la roba de _________ germana (d’ella). n

Joan i Pere, quan ixen a caminar, no compten mai amb _________ amics (de vosaltres).

2.2 Possessius àtons SINGULAR

PLURAL

masculí

femení

masculí

femení

1a persona

mon

ma

mos

mes

2a persona

ton

ta

tos

tes

3a persona

son

sa

sos

ses

Els possessius àtons només s’utilitzen amb els noms de parentiu: mon pare, ma mare, etc. i en algunes expressions estereotipades, com ma vida, ta casa, Sa Majestat, Sa Santedat, etc.

62


Exercicis 1

Substituïu els corresponents:

possessius

tònics

d’aquestes

oracions

pels

possessius

àtons

a

La meua mare vol parlar amb tu. _________________________________________

b

El seu pare està jubilat._________________________________________________

c

La teua tia ha vingut a veure’t. ___________________________________________

d

En la meua vida he vist una cosa com aquesta! ______________________________

e

M’ha dit el teu oncle que se’n va a viure fora. _______________________________

f

Hem quedat a veure’ns en la seua casa. ____________________________________

g

El meu germà ha aprovat l’assignatura. ____________________________________

h

La seua germana ha vingut de Londres. ____________________________________

3 Indefinits Els indefinits exerceixen la funció de determinar el substantiu amb el mínim de precisió. Alguns poden funcionar com a adjectius (acompanyen un substantiu) i com a pronoms; d’altres, en canvi, només tenen caràcter pronominal. Determinants algun, alguna, alguns, algunes Posa’t algun jersei perquè fa fred. altre, altra, altres Vine un altre dia perquè ara estic ocupat. cada Cada dia faig el mateix. Quin avorriment! cadascun, cadascuna (cada un, cada una) Cadascun de nosaltres portarà a la festa una botella de cava. cap No tinc cap proposta ferma del cap de personal. mateix, mateixa, mateixos, mateixes Vam estudiar la mateixa carrera. qualsevol, qualssevol Pots comprar els llibres en qualsevol llibreria. Que vinguen tres xicots qualssevol. tot, tota, tots, totes Tota pedra fa paret. un, una, uns, unes Ferran és un encant, és simpatiquíssim!

Pronoms algú Algú sap aquest refrany? altre, altra cosa Compra’n un altre, per favor. Aquest no m’agrada gens. ningú (cap persona) Ningú no vol venir amb mi de viatge a Cantàbria. cadascú (cada u) Cadascú que se’n torne quan vulga. Jo pense quedar-m’hi una estona més. res (cap cosa) Marina, no em passa res. Deixa de preocupar-te. qualsevol Qualsevol pot adquirir aquest quadern. tot, tothom Tothom se solidaritza amb tu. un, una L’un estudia i l’altre treballa


63

Exercicis 1

Ompliu els buits de les frases següents amb la forma escaient dels indefinits. Recordeu que, de vegades, en podreu utilitzar més d’una forma: tots, ningú, res, tothom, un, cadascú, algú, altre, qualsevol, mateix, cada, cadascun 1

Vaig pensar que __________ m’ajudaria a traslladar-me de pis. Però, no ho va fer _________.

2

Anna no té el __________ cotxe que tu. És igual al que té Rosa.

3

Com que et veig molt atabalada, envia’m l’encàrrec un _________ dia.

4

__________ té dret a una assistència sanitària gratuïta.

5

Això que fas no és gens complicat, ____________ ho pot fer. Tu no ets l’únic!

6

_________ els habitants d’Elx s’han manifestat en contra de la nova llei de la Conselleria.

7

Hola! No t’han dit ________ sobre el procediment de l’empadronament? —No, el secretari m’hi ha negat la informació.

8

El meu amic Ramon _________ dia, després de dinar, fa la becadeta al sofà.

9

No tenim més remei, ________ de nosaltres ha d’anar a parlar amb Josep i dir-li el que està passant ací.

10 Beatriu, tots tenim problemes. ___________ que s’aguante els seus, d’acord? 2

Completeu els buits d'aquest text amb els indefinits que us indiquem: res, cap, cada, mateix, totes, cadascun, ningú, una altra, tot La rialla i l’alegria s’havien apagat, havien deixat de sonar. Ara solament s’escoltava el silenci, el ____________ silenci que colpejava el cervell dels companys. I és que no era possible que Ester tinguera _________ volta tanta mala sort amb el director, amb Vicent, el maleït Vicent. Des que treballava en aquella fàbrica de paraules, al setembre va fer deu anys, el seu director ________ dia li feia la vida més complicada, impossible. _________ les activitats més complicades i absurdes les havia de preparar ella. Ella havia de complir rigorosament els manaments d’aquell rondinaire sense badar boca. Com no, ella, ella ho havia de fer _______, excepte allò que li pertocava. Les seues aspiracions professionals anul·lades, truncades, aniquilades per un inepte. I no hi veia cap altra solució. No hi havia _______ altre remei perquè _________ no la podia, o no la volia, ajudar. Qui? I per això, i per molt més, se sentia tan trista, tan incompresa, tan... I _______ no l’animava. Quina llàstima! Ella que era l’ànima de la fàbrica. Ester, malauradament, havia canviat i __________ dels seus familiars i amics es preocupava per ella! Havia de tornar a ser Ester, la nostra Ester! I com fóra l’ajudarien. Tots l’ajudaríem, i tant! Ella s’ho mereixia. I

64

Quadern de Valencià Elemental la persona de qui menys s’ho esperava, li va donar l’empenta definitiva perquè tornara a somriure! I necessitàvem tant el seu somriure! Empar Murillo, Espera, per favor!

3.1 Gens / cap / res / ningú RECORDEU x

RES és sinònim de ‘cap cosa’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a coses. Ex.: No vull que faces res. Estigues quiet, per favor!

x

NINGÚ és sinònim de ‘cap persona’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a persones. Ex.: Durant aquells moments tan durs no em va ajudar ningú.

x

CAP és un determinant (acompanya un substantiu) que indica negació. L’usem en quantitats comptables (paraula: cap paraula, una paraula, dues paraules, tres paraules, etc.) Ex.: No hi ha cap òliba en aquesta teulada.

x

GENS és un determinant que usem per a referir-nos a quantitats no comptables (fam/gens de fam > *una fam, dues fams, tres fams, etc.) Ex.: Se m’ha oblidat comprar sucre i no en queda gens.

Cap, res i ningú només apareixen en frases condicionals, interrogatives i dubitatives en sentit positiu, i en negatives. Exemples: Si tens cap (= alguna) pregunta a fer-me, alça el braç i no digues res (= cap cosa) a ningú (= cap persona). Així, heu d’anar amb compte perquè no podeu confondre els pronom res i el quantitatiu gens. Exemples: Marcel·lí no estudia gens (perquè és un mandrós). Marcel·lí no estudia res (perquè no es dedica a estudiar, treballa)


65

Exercicis 1

2

3

Completeu les frases següents amb res, gens i ningú: a

M’ha dit el metge que no prenga ________ de sucre, perquè sóc diabètica.

b

No he fet _________ d’exercici perquè no tenia ________ de ganes.

c

Josep sempre crida, no és ________ simpàtic.

d

Si no tens ________ per a mi, me’n vaig.

e

No m’ha dit _________ que t’havies separat del teu marit! Des de quan, Patrícia?

f

Juli, no em digues ________ perquè tinc mal de cap.

g

No vol anar ____________ a casa de Ramon perquè és un rondinaire.

h

Carolina no vindrà al sopar de comiat perquè no es pot quedar _________ amb el seu fill.

i

Voleu que òbriga la finestra? Tinc molta calor! —Fes el que vulgues, Àngels, però jo no en tinc ______.

j

Avui m’he alçat tan tard que no he tingut temps a fer __________.

Completeu les frases següents amb cap, res, gens i ningú: a

Has llogat les pel·lícules que t’he demanat? —No, perquè no els en quedava _______ de les que tu volies.

b

Robert, tens fam? —No, no en tinc _______.

c

Quin xiquet és el teu nebot? —Nebot, si jo no en tinc _______.

d

Dissabte tinc una boda i no tinc _______ per a posar-me.

e

Tinc alguna carta? —Marta, a tu no t’escriu _______.

f

Ramon, què fas gitat al sofà? —No ho veus, Anna, no faig _______, solament descanse. Ja saps que estic molt cansat.

g

Pots fer-me una truita, per favor? —Ho sent, però jo no puc perquè no tinc _________ ou.

h

Qui ha vingut a fer l’entrevista de treball? —Encara no ha vingut _______.

i

Quants llibres has agafat de la biblioteca? —No n’he agafat _______ perquè no hi he anat.

j

Estic descansant perquè avui no tenim _______ encàrrec.

Completeu els buits del text següent amb cap, res, gens i ningú:

No hi ha _______ a fer. _______ no sap què va passar exactament. Això no m’agrada _______. No m’ho puc explicar. _______ dels assistents va veure _______. Però, algú ho havia de veure! De vegades pense que _______ d’açò pot ser veritat. En _______ ocasió m’he enfrontat a una situació com aquesta. No sé, tal vegada no faça _______. Esperar. Però, que _______ pense que serà molt de temps. No hi ha _______ circumstància que em puga detenir. Em quedaré assegut, prenent el meu café sol, sense _______ de sucre, i esperant que _______ no em trobe a faltar.

66 4

Quadern de Valencià Elemental Completeu les frases següents amb gens o res: a

No hi ha_________ de pa.

b

Encara no hem aconseguit ____________.

c

Això no està _____________ bé.

d

No li va semblar______________ correcte que no li digueres _____________.

e

Aquest catàleg no és _____________útil, no diu _____________que valga la pena.

f

Com que no teníem ____________ de fam, no hem pres ______________.

g

Els teus amics no tenen _____________ d’imaginació.

h

Els lladres els van deixar sense _________, però això no els va desanimar _______.

i

Encara que habitualment no és _______ sincer, aquesta ocasió no ha fet _______ de comèdia.

j

Com que no té ____________ de gràcia, __________ no li queda bé.

k

Ho sent, però no domine ___________ aquest tema.

l

Té fama de savi, però el cas és que no està ____________ informat sobre __________.

m Els teus col·legues no ens han ajudat a fer __________: no són __________ amables.

4 Quantitatius Els quantitatius expressen una quantitat sense precisar-la. Hi ha quantitatius variables (variació de gènere i nombre) i d’altres que tenen una única forma (invariables). variables quant tant molt

(de)

poc

invariables

quanta

quants

quantes

massa

quasi

tanta

tants

tantes

prou

només

molta

molts

moltes

força

almenys

poca

pocs

poques

menys

mica

bastant

bastants

gaire

gaires

més

Unitat 6. Demostratius, possessius, indefinits, quantitatius i numerals Exemples: No tinc clar quant de temps tenim per a emplenar la butlleta d’inscripció. No tinc tant de fred com t’imagines. Fa molt de goig veure’l tan alt. Amb un poc d’aigua ja en tinc prou. Gràcies! Locucions una mica de un poc de bona cosa de ben bé un munt de a muntó un grapat de una colla de gens (de) gens ni mica (de) més o menys a més a més

RECORDEU a) La preposició de apareix opcionalment en aquests quantitatius, i sobretot, en valencià, en la forma de masculí singular i precedint, sobretot, alguns substantius incomptables o partitius. b) No heu de confondre el quantitatiu quant amb l’adverbi o conjunció quan. Vegeu els exemples següents: No sé quan arribarà el pare. Quant t’ha costat l’apartament? c) La diferència entre tan i tant és la mateixa que hi ha en castellà. Ara bé, recordeu que el quantitatiu tant es redueix a la forma tan davant d’un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial. Exemples: No vages tan ràpidament, Joan! Us trobaré a faltar tant! d) Força és sinònim de molt i s’utilitza bàsicament en català oriental. Exemple: Oriana està força enamorada del seu marit. e) Massa significa ‘excessivament’. Exemple: Ací dins hi ha massa gent.

67

68


Exercicis 1

Ompliu els buits de les frases següents amb els quantitatius corresponents: molt de, massa, tant, tants, quant, poques, tan, poc, molts

2

a

Uf! ___________ temps sense veure’t! On t’havies ficat?

b

Amb aquesta faldeta __________ ratllada sembles una xiqueta.

c

Tinc _________ ganes d’anar al cinema encara que m’abelleix molt anar a veure la pel·lícula d’Amenábar.

d

Tinc _________ jerseis de color blau. No vull que me’n regales cap més.

e

Pep, per favor, no menges ________ perquè en acabant et farà mal la panxa. Ets insaciable!

f

Les galeres van partir del grau de València ________ prompte. Haurien d’haver esperat que es fera de dia.

g

Tània portava els ulls ________ pintats perquè és una xica discreta i senzilla.

h

Avui fa _________ fred, Rosa. Posa’t l’abric, la bufanda i els guants o et refredaràs.

i

Com que Júlia té _________ problemes de pes, ha decidit apuntar-se al gimnàs.

Completeu els buits següents amb quant o quan, tant o tan: a

_________ tingues mal d’esquena, vés a fer-te un massatge.

b

_________ lleixiu has utilitzat per a netejar el vàter? Jo crec que te n’has passat perquè fa molta pudor. No n’has d’usar _________.

c

Sofia sap _______ d’astronomia com jo. Vam aprendre’n juntes.

d

_________ tingues una mica de temps lliure, avisa’m! T’enyore _________!

e

M’agrada ________ estudiar llengües que ________ puga m’apuntaré a xinés.

f

___________ pugues telefona’m, he de donar-te una bona notícia.

g

Ramon és _______ amable que té totes les alumnes enamorades.

h

No sé _________ li va costar el cotxe que s’ha comprat, però, pel que es veu, deu ser car.

i

Anna estava ______ entusiasmada amb el nou projecte que constantment ens en parlava.

j

Mònica, no vull saber ________ et van costar aquestes botes! Ja sé que ets ________ malgastadora com ton pare.


69

5 Numerals 5.1 Cardinals 0 zero 1 u, un, una 2 dos, dues 3 tres 4 quatre 5 cinc 6 sis 7 set 8 huit (vuit) 9 nou 10 deu

11 onze 12 dotze 13 tretze 14 catorze 15 quinze 16 setze 17 dèsset (disset) 18 díhuit (divuit) 19 dènou (dinou) 20 vint

21 vint-i-u 22 vint-i-dos 23 vint-i-tres 30 trenta 31 trenta-u 32 trenta-dos 40 quaranta 50 cinquanta

¾

60 seixanta 70 setanta 80 huitanta/vuitanta 90 noranta 100 cent/centes 200 dos-cents/dues-centes 1.000 mil 2.000 dos mil 1.000.000 un milió

RECORDEU

x

Les formes entre parèntesis són les variants catalanes

x

El guió només s’escriu: 9 Entre les desenes i les unitats: trenta-tres, setanta-sis, noranta-dues, etc. Però entre el 21 i 29 escriurem dos guionets: vint-i-quatre, vint-i-set, etc. 9 Entre les unitats de centena i les centenes: dos-cents, tres-cents, cinc-centes, etc. Cal recordar la regla del D-U-C.

5.2 Ordinals 1r primer 2n segon 3r tercer 4t quart 5é cinqué 6é sisé 7é seté 8é vuité 9é nové 10é desé

1a primera 2a segona 3a tercera 4a quarta 5a cinquena 6a sisena 7a setena 8a vuitena 9a novena 10a desena

11é onzé 12é dotzé ... 20é vinté 21é vint-i-uné 22é vint-i-dosé 23é vint-i-tresé 24é vint-i-quatré 25é vint-i-cinqué ...

5.3 Partitius 1/2 un mig (la meitat) 1/3 un terç 2/3 dos terços 1/4 un quart 2/4 dos quarts

1/5 un cinqué 1/6 un sisé 1/8 un vuité

11a onzena 12a dotzena ... 20a vintena 21a vint-i-unena 22a vint-i-dosena 23a vint-i-tresena 24a vint-i-quatrena 25a vint-i-cinquena ...

70


¾ RECORDEU x

Els quatre primers ordinals són irregulars, però a partir del 5é són regulars i es formen afegint la terminació -é o -ena al cardinal corresponent: sisé, setena, etc. No obstant això, hi ha algunes petites alteracions ortogràfiques: nou / nové, deu / desé, dinou / dinové, etc.

x

També hi ha formes llatinitzades: quint, sext, sèptim, octau, dècim, vigèsim, etc., però són preferibles les formes acabades en -é o -ena.

Exercicis 1

Escriviu amb lletra les expressions numèriques de les frases següents: 1

L’any 1991 ocupà el lloc 32é de la classificació general.

_____________________________________________________________________ 2

La seua adreça és: carrer del Puig, núm. 127, 8é pis, 16a porta.

_____________________________________________________________________ 3

Els 2/3 de la població hi estan d’acord.

_____________________________________________________________________ 4

El pis nou, que és un 5é, els ha costat 130.000 euros, però han demanat un préstec pels 3/5 del seu valor.

_____________________________________________________________________ 2

Escriviu amb lletra els preus següents:

a

1.632 euros:__________________________________________________________

b

27 euros: ____________________________________________________________

c

2.701 euros: _________________________________________________________

d

49.667 lliures: _______________________________________________________

e

3.791 cartolines: ______________________________________________________

f

14.016 maduixes: _____________________________________________________

g

972.681 carpetes: _____________________________________________________

h

69.991 segells: _______________________________________________________

i

58.223 llibres: _______________________________________________________

j

465.772 jaquetes: _____________________________________________________

k

384.267 esborradors: __________________________________________________

l

569.325 ordinadors: ___________________________________________________

m 12.746 butaques: _____________________________________________________ n

523.945 motxilles: ____________________________________________________

o

842.551 postals: ______________________________________________________

p

1.864.325 estores: _____________________________________________________

q

22.442.019 diccionaris:_________________________________________________

Unitat 7. Gènere i nombre 1 Gènere El gènere és la categoria morfològica que fa referència a la classificació gramatical de noms, pronoms, adjectius, etc. com a masculins o femenins. Hi ha diverses possibilitats de marcar el gènere dels mots: GÈNERE

Exemple

a) Generalment, s’afegeix una -a per a formar el femení. De vegades aquest fet fa que l’última consonant es modifique: pÖb tÖd cÖg s Ö ss fÖv l Ö l·l uÖv

fill, filla; xic, xica; verd, verda llop, lloba; nebot, neboda; groc, groga; gos, gossa; ós, óssa; serf, serva; tranquil, tranquil·la; jueu, jueva

b) Els acabats en -e, -o i -u àtones solen canviar aquestes vocals per -a.

monjo, monja;

c) Els masculins acabats en vocal tònica fan el femení amb la introducció d’una -n- davant la desinència.

cosí, cosina; germà, germana;

També afegeixen una n alguns mots acabats en vocal àtona.

mestre, mestra veí, veïna rei, reina; heroi, heroïna

d) Alguns noms femenins tenen terminacions pròpies (-òloga, -essa, -iu).

actor, actriu; psicòleg, psicòloga; alcalde, alcaldessa Excepcions: princesa, marquesa, burgesa i pagesa

e) Hi ha masculins i femenins que tenen arrel diferent.

home, dona; gendre, nora;

71

gall, gallina; oncle, tia; amo, mestressa

72


1.1 Variacions de gènere Alguns noms tenen dos gèneres, cadascun amb un significat diferent: MASCULINS el full (foli) el fi (objectiu) el llum (aparell) el son (acte de dormir) el terra (sòl, paviment) el clau (per a clavar) el pols (batec del cor) el pudor (modèstia) el salut (salutació) el capital (diners) un editorial (títol) un ordre (organització) un vocal (ajudant del president) un guia (turístic)

FEMENINS la fulla (arbre) la fi (acabament) la llum (claror, energia) la son (ganes de dormir) la terra (element, terra) la clau (per a obrir) la pols (brutícia) la pudor (olor) la salut (benestar físic) la capital (d’un estat) una editorial (empresa que edita) una ordre (un manament) una vocal (les vocals) una guia (llibre)

Alguns noms tenen el gènere diferent del castellà: MASCULINS un avantatge el compte el corrent el pendent el senyal el costum el lleixiu el carrer

el front el llegum el deute el dot el dubte el genoll els afores el queixal

FEMENINS una amargor la calor la suor la resplendor les postres la resta

la dent la claror l’anàlisi l’aroma la síndrome la sabata

Exercicis 1

Canvieu el gènere de les paraules en negreta:

1

La meua cosina va dir a la venedora que la infermera valenciana és veïna de la cuinera. El meu cosí va dir al venedor que l’infermer valencià és veí del cuiner.

2

El professor de matemàtiques té un nebot molt llest, però molt lent. ______________________________________________________________________

Unitat 7. Gènere i nombre

3

73

El criat més simpàtic de la casa és l’italià, l’amic de Joan; llàstima que siga brut i presumit. ______________________________________________________________________

4

És tan desgraciat que està cec, sord i mut davant de qualsevol consell. ______________________________________________________________________

5

Tothom deia que la malalta era morta, i la cambrera més antiga de la casa, que és molt catòlica, va voler avisar el capellà. ______________________________________________________________________

6

És el client més fresc del món, no paga mai al botiguer. ______________________________________________________________________

7

La portera diu que és molt santa i que per això és soltera, però el que passa és que és seca i antipàtica. ______________________________________________________________________

8

L’únic estudiant que va suspendre estava trist. ______________________________________________________________________

9

El primer jugador ferit pel públic és aquest que ara porten. ______________________________________________________________________

10 La campiona de l’any passat ha quedat sisena enguany. ______________________________________________________________________ 2

Completeu la sèrie següent segons indica l’exemple:

home pobre carrer ample vi agre home noble porter quadre abstracte gust aspre seient alumne sensible xic resultat digne fet terrible xic feble programa porter adult sogre simpàtic cos soluble mestre savi fet possible boig

dona pobra carretera llet dona portera amable pintura poma cadira còmoda alumna xica culta acció situació xica maquinària agrícola portera simpàtica matèria sàvia història intenció homicida

74 3

Quadern de Valencià Elemental Com heu comprovat en l’exercici anterior, hi ha adjectius que tenen una única terminació per als dos gèneres i d’altres que en tenen dues. Tenint en compte que el valencià i el castellà tenen un funcionament paral·lel en aquesta qüestió, classifiqueu els adjectius següents segons aquests criteris: directe, esquerrà, gris, veloç, feliç, invisible, valent, constant, vulgar, negre, tendre, cruel, prudent, pudent, horrible, exacte, neutre, doble, familiar, rar, lent, content, simple, comú, calent. una terminació

4

dues terminacions

Reescriviu les frases següents posant en femení les paraules en negreta. Tingueu en compte que caldrà fer altres canvis: 1

Sembla un jugador hàbil, però és molt dolent. ___________________________________________________________________

2

Aquell professor s’ha fet cèlebre perquè és molt docte. ___________________________________________________________________

3

El meu fill és massa prudent, m’agradaria que fóra més audaç. ___________________________________________________________________

4

El nostre millor amic és prou avar. ___________________________________________________________________

5

El cosí és pobre i humil. ___________________________________________________________________

5

Canvieu el gènere dels noms següents: artista, sociòleg, escriptor, científic, catedràtic, senyora, gastrònoma, alcalde, ermitana, delegat, llicenciada, alumne, estudianta, deixebla, heroïna, un florista.

Per exemple: un artista, una artista

Unitat 7. Gènere i nombre 6

75

Numereu i relacioneu els substantius de les dues columnes i sabreu quines formes té el masculí i el femení de la mateixa paraula. Per exemple: actor - actriu actor

1

emperadriu

xic

xicota

sastre

sastressa

metge

lleona

cosí

metgessa

jueu

1

actriu

urbà

tortuga femella

un rossinyol mascle

ballarina

avi

perruquera

xicot

urbana

lleó

hostessa

pediatre

tigressa

psicòleg

xica

duc

jueva

forner

rossinyol femella

lingüista

cosina

intel·lectual

àvia

miner

lingüista

ballarí

duquessa

advocat

fornera

perruquer

intel·lectual

autodidacte

secretària

auxiliar de vol

professora

comte

autodidacta

psiquiatre

pediatra

secretari

psiquiatra

excursionista

psicòloga

hereu

minera

boletaire

comtessa

nen

boletaire

emperador

advocada

captaire

hereva

nét

nena

professor

llauradora

llaurador

captaire

tigre

néta

una tortuga mascle

excursionista

76


2 Nombre El nombre és la categoria morfològica que classifica noms, pronoms, adjectius, etc. com a entitats úniques o plurals. NOMBRE

Exemple

a) Generalment, el plural es forma afegint al singular una -s.

port, ports;

b) Els acabats en -a àtona canvien aquesta -a en -es.

filla, filles;

Aquesta norma pot fer que hi haja alteracions ortogràfiques: c Ö qu g Ö gu qu Ö qü çÖc gu Ö gü jÖg

cotxe, cotxes; dona, dones; vaca,vaques; amiga, amigues; pasqua, pasqües; plaça, places; puça, puces aigua, aigües; pluja, pluges;

c) La majoria de les formes acabades en vocal tònica afegeixen -ns.

cosí, cosins;

d) Els acabats en vocal tònica seguida de –s afegeixen -os.

gos, gossos;

També afegeixen -os els acabats en: -ç, -x, -ix i -tx.

e) Alguns substantius acabats en -s són invariables.

germà, germans;

braç, braços; sufix, sufixos; coix, coixos; despatx, despatxos

el dilluns, els dilluns; el llapis, els llapis;

Exercicis 1

Poseu en plural les paraules en negreta i feu els canvis que calga: 1

L’artista foraster no participarà en l’exposició. ___________________________________________________________________

2

El mestre del meu germà és mallorquí. ___________________________________________________________________

Unitat 7. Gènere i nombre 3

77

L’avi sempre cantava la millor cançó. ___________________________________________________________________

4

El criat portava el tovalló penjat al braç quan servia el sopar. ___________________________________________________________________

5

L’explosió fou deguda a una equivocació del vigilant. ___________________________________________________________________

6

Aquell capellà americà és amic de l’oncle. ___________________________________________________________________

7

El davanter d’aquest equip és molt bo. ___________________________________________________________________

8

Vols el crostó de pa? ___________________________________________________________________

9

El campió és cosí del rei. ___________________________________________________________________

10 L’única condició del comprador és que el meló siga madur. ___________________________________________________________________ 11 Alguna vegada el domador posa el cap dins la boca del lleó. ___________________________________________________________________ 12 La pitjor reunió és la que fem el dissabte. ___________________________________________________________________ 13 El veí del meu sogre és fadrí. ___________________________________________________________________ 2

Atenció amb el gènere i el nombre d’alguns mots. Subratlleu la solució correcta en cada cas: 1

Ha fet (un bon / una bona) dinar i (uns / unes) postres (magnífics / magnífiques).

2

Tenia (molt / molta) son i va posar (el / la) cap damunt (els meus / les meues) genolls.

3

Si se’n van (aqueixos / aqueixes) núvols encara farà (un / una) calor més (fort / forta).

4

Tinc (molt / molta) picor en (el / la) nas.

5

Viu en (un / una) carrer brut i (ple / plena) de (mals / males) olors.

6

Porta (el / la) botija (ple / plena) d’aigua.

7

Hi havia tanta gent que tothom va rebre (molts / moltes) espentes i (algun / alguna) xafada.

8

Ja pots posar damunt la taula (els / les) tovallons (nets / netes) perquè (el / la) sopar ja està (calent / calenta).

9

Tenia (tant / tanta) fam que es va menjar (tot el / tota la) raïm en (el / la) berenar que vam fer ahir.

78


3

Completeu les sèries següents: Masculí singular

clar

Femení singular clara

Masculí plural clars

Femení plural clares

dur blava cegues neutres cortés intel·ligents trist pobra calents marí comunes grisa roig tranquils groc boja rosses rica seré europeus dolces verds còmodes

Unitat 8. Morfologia verbal 1 Models de conjugació TEMPS I MODES

1a –AR

2a –RE/-ER

3a incoatius/purs –IR

Infinitiu Gerundi Participi

cant-ar cant-ant cant-at

perd-re / tém-er perd-ent perd-ut

serv-ir / dorm-ir serv-int serv-it

INDICATIU Present d’indicatiu

(jo) cant-e (tu) -es (ell) -a (nos.) -em (vos.) -eu (ells) -en

perd-Ø -s -Ø -em -eu -en

serv-isc Ø -eixes -eix Ø -im -iu -eixen

Pretèrit imperfet d’indicatiu

(jo) cant-ava (tu) -aves (ell) -ava (nos.) -àvem (vos.) -àveu (ells) -aven

perd-ia -ies -ia -íem -íeu -ien

serv-ia -ies -ia -íem -íeu -ien

Passat simple (indicatiu)

(jo) cant-í (tu) -ares (ell) -à (nos.) -àrem (vos.) -àreu (ells) -aren

perd-í -eres -é -érem -éreu -eren

serv-í -ires -í -írem -íreu -iren

Passat perifràstic (= passat simple)

(jo) vaig (tu) vas (ell) va (nos.) vam (vos.) vau (ells) van

+ INFINITIU (cantar / perdre / témer / servir / dormir)

Futur simple (indicatiu)

(jo) cantar-é (tu) -às (ell) -à (nos.) -em (vos.) -eu (ells) -an

perdr-é temer-é -às -às -à -à -em -em -eu -eu -an -an

servir-é -às -à -em -eu -an

Condicional simple (indicatiu)

(jo) cantar-ia (tu) -ies (ell) -ia (nos.) -íem (vos.) -íeu (ells) -ien

perdr-ia temer-ia -ies -ies -ia -ia -íem -íem -íeu -íeu -ien -ien

servir-ia -ies -ia -íem -íeu -ien

79

dorm- Ø -s -Ø -im -iu -en

80


SUBJUNTIU Present de subjuntiu

Pretèrit imperfet de subjuntiu

(jo) cant-e (tu) -es (ell) -e (nos.) -em (vos.) -eu (ells) -en (jo) cant-ara/-às (tu) -ares/-asses (ell) -ara/-às (nos.) -àrem/-àssem (vos.) -àreu/-àsseu (ells) -aren/-assen

perd-a -es -a -em -eu -en perd-era/-és -eres/-esses -era/-és -érem/-éssem -éreu/-ésseu -eren/-essen

serv-isca dorm-a -isques -es -isca -a -im -im -iu -iu -isquen -en serv-ira/-ís -ires/-isses -ira/-ís -írem/-íssem -íreu/-ísseu -iren/-issen

IMPERATIU Imperatiu (present)

cant- a -e -em -eu -en

perd- Ø -a -em -eu -en

serv-eix- Ø -isc-a -im -iu -isqu-en

TEMPS COMPOSTOS Pretèrit indefinit (indicatiu)

(jo) he (tu) has (ell) ha (nos.) hem (vos.) heu (ells) han

+ PARTICIPI (cantat / perdut / temut / servit / patit)

2 Present d’indicatiu Per tal de treballar els verbs regulars, prendrem com a models els següents: 1a CONJUGACIÓ Verbs acabats en -ar: model parlar PARLAR jo tu ell/a nosaltres vosaltres ells/es

parl-e parl-es parl-a parl-em parl-eu parl-en

dorm- Ø -a -im -iu -en

Unitat 8. Morfologia verbal

81

Tots els verbs de la 1a conjugació són regulars, excepte anar i estar.

jo tu ell/a nos. vos. ells/es

ANAR

ESTAR

vaig vas va anem aneu van

estic estàs està estem esteu estan

No obstant això, hi ha alguns verbs que, tot i conjugar-se seguint el model regular, presenten unes variacions en l’escriptura, d’acord amb les regles generals d’ortografia del valencià. J

G

(davant e, i)

jo passege, ell passeja

C

QU

(davant e, i)

jo toque, ell toca

G

GU

(davant e, i)

jo jugue, ell juga

Ç

C

(davant e, i)

jo cace, ell caça

Exercicis 1

Completeu les frases següents amb les formes verbals adients, seguint el model que us oferim. Fixeu-vos ens els canvis ortogràfics Exemple: Per què busqueu (vosaltres, BUSCAR) el llibre? El tinc ací. 1

Em sembla que els albercocs ja _____________ (COMENÇAR) a estar bons.

2

Carla i jo _____________ (PASSEJAR) totes les vesprades.

3

Nosaltres sempre ___________ (MENJAR) la fruita abans de dinar.

4

Tots els rèptils ____________ (ARROSSEGAR-SE) per terra.

5

Els meus professors __________ (PARLAR) molt fluixet. M'agrada més com _________ (PARLAR) el teu.

6

Si ____________ (tu, BUSCAR) problemes, els trobaràs.

7

No em crides, per favor. Jo no t'__________ (ALÇAR) mai la veu.

8

Tants xiquets parlant alhora em _____________ (MAREJAR).

9

No sé si ma mare __________ (TORNAR) hui o demà.

10 Si es _________ (POSAR) malalta, cobrarà una indemnització. 11 Us ___________ (EQUIVOCAR) amb ell. En realitat és molt intel·ligent. 12 Joan, t'____________ (EXPLICAR) com un llibre obert.

82


2a CONJUGACIÓ Verbs acabats en -er o en -re: models témer i batre TÉMER

BATRE

jo tu

tem tem-s

jo tu

bat bat-s

ell/a nosaltres vosaltres ells/es

tem tem-em tem-eu tem-en

ell/a nosaltres vosaltres ells/es

bat bat-em bat-eu bat-en

Exercicis 1

Ompliu els buits de les frases següents amb la forma que corresponga, seguint el model que us oferim Exemple: Tu sempre promets (PROMETRE) molt i després no saps què fer. 1

Hui comença la campanya que ___________ (COMBATRE) el càncer.

2

Crec que és hui quan els ministres ___________ (DEBATRE) els pressupostos.

3

Jo no ___________ (ADMETRE) que em contradigues.

4

Sempre em ___________ (PERDRE) en aquest poble.

5

Nosaltres sempre __________ (BATRE) l'ou abans d'encendre el foc.

6

Ell sempre __________ (PERDRE) les millors oportunitats.

7

Aquesta professora sempre ens __________ (REMETRE) a la bibliografia.

8

Us ___________ (PROMETRE) que no us decebré.

9

Tu __________ (ROMPRE) les sabates molt fàcilment.

10 Jo sempre __________ (INTERROMPRE) la classe quan els alumnes _____________ (COMENÇAR) a parlar entre ells. 11 Nosaltres __________ (TÉMER) que la professora s'enfade i ens castigue. 3a CONJUGACIÓ Verbs acabats en -ir: hi ha dos models diferents: sentir i patir SENTIR jo tu ell/a nosaltres vosaltres ells/es

sent sents sent sentim sentiu senten

PATIR jo tu ell/a nosaltres vosaltres ells/es

patisc o patesc pateixes o patixes pateix o patix patim patiu pateixen o patixen


83

¾ RECORDEU x

El model de sentir s’anomena model pur i el segueixen verbs com: dormir, munyir, cruixir, fugir, sentir, bullir, morir, obrir i omplir.

x

La resta de verbs segueixen el model incoatiu, és a dir, el de patir. A més, com veiem, aquest segon model presenta dues opcions igualment correctes.

x

Hi ha altres verbs que segueixen el model pur, però presenten una petita irregularitat: la o, en posició tònica, canvia per una u. Són els següents: collir: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen cosir: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen tossir: tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen sortir: surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten

x

Hi ha un grup de verbs que poden seguir els dos models, encara que el pur amb algunes irregularitats. Són els següents: llegir, vestir, teixir, mentir, engolir, afegir, escopir, renyir, tenyir, fregir, rostir i acudir.

LLEGIR llig o llegisc/esc lliges o llegeixes/ixes llig o llegeix/ix llegim llegiu lligen o llegeixen/ixen MENTIR ment o mentisc/isc ments o menteixes/ixes ment o menteix/ix mentim mentiu menten o menteixen/ixen ESCOPIR escup o escopisc/esc escups o escopeixes/ixes escup o escopeix/ix escopim escopiu escupen o escopeixen/ixen

VESTIR vist o vestisc/esc vists o vesteixes/ixes vist o vesteix/ix vestim vestiu visten o vesteixen/ixen ENGOLIR engul o engolisc/esc enguls o engoleixes/ixes engul o engoleix/ix engolim engoliu engulen o engoleixen/ixen FREGIR frig o fregisc/esc friges o fregeixes/ixes frig o fregeix/ix fregim fregiu frigen o fregeixen/ixen

TEIXIR tix o teixisc/esc tixes o teixeixes/ixes tix o teixeix/ix teixim teixiu tixen o teixeixen/ixen AFEGIR jo afig o afegisc/esc tu afiges o afegeixes/ixes ell afig o afegeix/ix nosaltres afegim vosaltres afegiu ells afigen o afegeixen/ixen TENYIR tiny o tenyisc/esc tinys o tenyeixes/ixes tiny o tenyeix/ix tenyim tenyiu tinyen o tenyeixen/ixen

84


Exercicis 1

Completeu les frases següents amb el present d'indicatiu 1

Al ple de l’Ajuntament gairebé mai assisteixen (ASSISTIR) tots els regidors.

2

Llúcia diu que s’ ___________ (AVORRIR) molt amb les pel·lícules de por. I vosaltres, també us hi ___________ (AVORRIR).

3

Jo sempre __________ (DISCUTIR) amb el meu millor amic.

4

El guàrdia urbà __________ (DIRIGIR) el trànsit.

5

Cada matí jo em ___________ (VESTIR) més de pressa.

6

Parla més fort, que no et __________ (SENTIR).

7

Nosaltres __________ (COMPARTIR) la mateixa moto.

8

Si tu no et _________ (DIVERTIR) és perquè no vols.

9

Ells sempre ___________ (FREGIR) la carn abans de fer la salsa.

10 Els britànics ____________ (CONDUIR) per l’esquerra i nosaltres _______________ (CONDUIR) per la dreta. 11 Jo t’___________ (AGRAIR) que hages vingut a veure’m. 12 La normativa ______________ (ESTABLIR) els llocs on no es pot fumar. 13 Ell sempre ___________ (TOSSIR) i tu mai no ____________ (TOSSIR). 14 Nosaltres simplement ___________(REPRODUIR) el que ens van dir a la reunió. 2

Trieu l’opció correcta: 1

Jo (afig-afegix-afiges) aigua a l’olla.

2

Joan (vesteix-vists-vix) molt bé.

3

Nosaltres (teixim-teixixim-teixiu) tela per als llençols.

4

Els meus germans (lligen-llegeisen-llegen) moltes novel·les.

5

Jo (pat-patisc-patics) molt quan no veniu.

6

Tinc tanta son que segur que m’(adorc-adormisc-adorm) veient la pel·lícula.

7

No et (senc-sentisc-sent). Podries parlar més fort?

8

Tinc molta confiança en aquella xica. Mai no em (mentisc-ments-menteix).

9

Ells (aplauden-aplaudeixen-aplaudisquen) perquè els ha agradat l’obra.

10 Les amigues de Joan (senten-senteixen-sent) no haver pogut anar a la festa. 11 Jo (cullc-cull-collisc) tot el que ha caigut. 12 No cal que li parles més fort. Ella no ho (senteix-sentix-sent).


85

2.1 Present d’indicatiu d’alguns verbs irregulars Exercicis 1

Intenteu completar la graella següent: SER

CONÉIXER

PODER

VOLER

FER

ESTAR

............

.............

.............

.............

.............

.............

ets / eres

coneixes

pots

vols

fas

estàs

............

.............

.............

.............

fa

.............

............

coneixem

podem

volem

fem

estem

............

coneixeu

podeu

voleu

feu

esteu

............

coneixen

poden

volen

fan

estan

ANAR ............. vas va ............. ............. van

TENIR o TINDRE ............. tens ............. tenim teniu tenen

VENIR o VINDRE ............. véns ............. venim veniu vénen

SABER ............. saps ............. sabem sabeu saben

HAVER he has ha hem heu han

TRAURE ............. ............. ............. traiem traieu trauen

CREURE ............. creus ............. creiem creieu creuen

VIURE ............. ............. ............. vivim viviu viuen

86 2

3

Quadern de Valencià Elemental Completeu les frases següents: 1

És que no coneixes (tu, CONÉIXER) el meu germà? — No, no el __________.

2

Quants anys __________ (tu, TENIR)? — En _________ 32.

3

Jo _________ (ANAR) cap al centre. Tu cap a on __________? I vosaltres cap a on ____________?

4

Jo ja no __________ (PODER) fer res més. Si ella __________ (VOLER), que ho faça.

5

Hola! T’__________ (jo, ESTAR) esperant des de les quatre. D’on ________ (tu, VENIR)?

6

No __________ (jo, VOLER) que ella s’enfade amb mi. Si _________ (tu, VOLER) parlar amb ella, __________ (tu, PODER) fer-ho.

Intenteu completar les frases següents sense mirar els quadres: 1

(PODER-VOLER) Jo sé que ell _________ però no _______.

2

(VOLER-ANAR) Si vosaltres _________ anar a la reunió, us aconselle que hi _______.

3

(CONÉIXER) Encara no saps qui és la meua germana? Encara no la ________?

4

(VENIR-PODER) Ells sempre ____________ quan ______________.

5

(ANAR-DUR) Ens ha demanat que ___________ amb ell al cine, però jo no ________ diners.

6

(ANAR) M’has cridat? Doncs de seguida hi______.

7

(TENIR-CONÉIXER) Jo _____ molta vergonya perquè no ________ a ningú.

8

(DIR) Jo sempre _______ el que pense, tu mai _______ res i ells gairebé sempre ________ coses sense sentit.

9

(SER-ESTAR) _____________ vosaltres els que ____________ fent tant de soroll?

10 (TENIR-TENIR-CONÉIXER) Tu___________ molta vergonya, però el teu amic ni en __________ ni la ________. 4

Fixeu-vos en les formes dels pronoms personals i uniu-los amb la frase que els corresponga. Haureu de fixar-vos en la forma del verb per tal de saber quin pronom és el subjecte. Nosaltres Ells Tu Jo Ella Vosaltres

puc veure eixir el sol tots els matins duem begudes per a la festa de demà al matí aneu a la platja els mesos de juliol i agost fan neteja tots els dijous ets el millor! vol veure com es pon el sol aquesta nit


87

2.2 Els verbs velaritzats Fixeu-vos: Atendre Prendre Moldre Resoldre Traure Recórrer Paréixer

atenC prenC molC resolC traC recórreC pareC

Exercicis 1

Completeu: Entendre

_________________

Comprendre

_________________

Atendre

_________________

Beure

_________________

Riure

_________________

Creure

_________________

Moure

_________________

Escriure

_________________

Comparéixer

_________________

Conéixer

_________________

Paréixer

_________________

Desconéixer

_________________

Resoldre

_________________

Moldre

_________________

Valdre

_________________

Caure

_________________

Obrir

_________________

Omplir

_________________

88 2

Quadern de Valencià Elemental Ara, intenteu completar les frases següents sense mirar els quadres: 1

Quan ________ (jo, OMPLIR) el got d’aigua sempre em _________ (CAURE) alguna gota però ara __________ (CONÉIXER) un mètode que és infal·lible.

2

Quants cotxes __________ (vosaltres, TENIR)? — No en _________ (TENIR) cap.

3

Jo _________ (ANAR) sempre de cap i tu sempre __________(ESTAR) molt tranquil. Deu ser perquè tu mai no ____________(FER) res?

4

Jo no __________ (PODER) dur-te al concert. Si vosaltres __________(PODER), feuho ja.

5

Bona nit! T'__________ (nosaltres, ESTAR) esperant per a sopar. Què ________ (tu, VOLER) de primer?

6

No __________ (jo, CONÉIXER) cap dels teus amics, Joan. Si _________ (tu, VOLER), me’ls __________ (tu, PODER) presentar avui mateix.

7

Avui __________ (jo, ESTAR) molt contenta perquè ___________ (CREURE) que Alícia __________ (ell, VOLER) dir-me una cosa molt important i interessant.

8

Pere, cada nit ___________ (jo, TRAURE) el gos a passejar i tu no el ___________ (TRAURE) mai.

9

D’on _____________ (tu, VENIR)? És que ____________ (tu, FER) cara d’estar molt enfadat!

10 Nosaltres tres ____________ (CREURE) que la pluja àcida ___________ (SER) molt perjudicial per al medi ambient. 11 Jo ____________ (OBRIR) la fusteria a les 9.30 h i la __________ (TANCAR) a les 14.30 h. I després em ________ (tu, DIR) que jo no _________ (TREBALLAR) gaire, quina barra que tens! 12 Amb aquesta nova imatge que t’has fet, ____________ (tu, PARÉIXER) una model d’aquelles que __________ (EIXIR) per la televisió. 13 Jaume ja ___________ (CONÉIXER) quin és el problema que t’està afectant tant. Ja _________ (tu, SABER) que ___________ (jo, SER) molt indiscreta. 14 Vosaltres ___________ (CÓRRER) molt bé. Qui us ha ensenyat a córrer així? 15 Els meus fills ______________ (RIURE) molt amb aquest programa de televisió perquè _____________ (EIXIR) un pallasso molt divertit. 3

Ompliu els buits de les frases següents amb la forma corresponent dels verbs entre parèntesis: 1

Nosaltres ______________(VIURE) prop d’on vosaltres ______________ (VIURE).

2

______________ (ESTAR) vosaltres d’acord amb les accions executades?

3

Tot això no ______________ (CABRE) a ma casa.

4

Els amics sempre ______________ (ANAR) de viatge al mateix lloc.

5

Tots els dies ______________ (NÀIXER) molts insectes al camp.

6

Lola ______________ (ESTALVIAR) per poder comprar-se un cotxe.

7

Aquestes famílies ______________ (PAGAR) trenta mil pessetes de lloguer del pis.

8

Jo ______________ (DORMIR) des de les onze de la nit fins a les sis del matí.

9

Alfons i tu ______________ (SER) els delegats del curs.


89

10 Ell ______________ (DOBLEGAR) el full per poder escriure per darrere. 11 Nosaltres ______________ (EIXIR) guanyant en totes les situacions. 12 Els pares de Jordi ______________ (CONSENTIR) la seua conducta. 13 Aquesta empresa ______________ (CONSTRUIR) els edificis amb molta eficàcia. 14 A partir d’ara, com a advocat de la causa, jo ______________ (INSTRUIR) aquest cas. 15 Tots nosaltres ______________ (CONSTITUIR) la societat civil. 16 Aquest programa informàtic ______________ (TRADUIR) els textos amb molta rapidesa. 17 Tu ______________ (LLEGIR) un capítol sempre abans de dormir. 18 Últimament tu ______________ (DORMIR) massa hores. 19 Per què tu ______________ (EIXIR) normalment per la porta de darrere? 20 Un moment. Ara ______________ (IMPRIMIR) jo açò i ens n’anem al cinema. 21 En el mes de gener nosaltres ______________ (TENYIR) la roba de negre. 22 Quan hi ha un revolt en la carretera jo ______________ (REDUIR) la velocitat. 23 A pesar de tot, nosaltres ______________ (CONTINUAR) sent els mateixos. 24 Tot això ______________ (TENIR) molt bona imatge. 25 Pere sempre ______________ (ALÇAR) les xiquetes de bon matí. 26 Vosaltres ______________ (FUMAR) només a l’aire lliure. 27 Alfons i tu ______________ (SER) els delegats del curs. 4 Ompliu els buits de les frases següents amb la forma corresponent dels verbs entre parèntesis: 1

Jo __________ (ESCRIURE) les correccions amb el bolígraf roig.

2

Joana i jo __________ (PASSEJAR) totes les vesprades pel parc.

3

Com que vosaltres no __________ (ATENDRE) no __________ (COMPRENDRE) les explicacions que __________ (FER) el professor.

4

Els alumnes __________ (COMENÇAR) les classes amb molta il·lusió.

5

Tu no __________ (SABER) que eixes coses no es __________ (FER)?

6

El decret de salut pública __________ (ESTABLIR) els llocs on es pot fumar.

7

Si tu __________ (VOLER), __________ (PODER) fer les coses millor.

8

Fixa’t com els xiquets __________ (AGAFAR) l’aigua i __________ (REGAR) les plantes del jardí.

9

Cada dia ella __________ (EIXIR) de sa casa a les 7, __________ (ESMORZAR) al bar de la plaça i, després, __________ (ANAR) a treballar.

10 On t’has ficat? __________ (TENIR) les mans brutes de terra. 11 Jo __________ (SER) el germà major, però el meu germà i jo __________ (SEMBLAR) bessons, encara que ell __________ (SER) dos anys més xicotet. 12 Jo __________ (PODER) fer el dinar tots els dies, però només el __________ (FER) quan __________ (VOLER) i __________ (TENIR) ganes de fer-lo.

90

Quadern de Valencià Elemental 13 Ells __________ (CONÉIXER) un actor famós però jo no el __________ (CONÉIXER). 14 Nosaltres des d’ací __________ (SENTIR) el soroll de les motos. Com pots dir que tu no el __________ (SENTIR)? 15 Des de la meua cadira no __________ (VEURE) bé la pissarra. La mestra __________ (CREURE) que jo __________ (NECESSITAR) ulleres. 16 Jo cada estiu __________ (ANAR) a la platja, i vosaltres, on __________ (ANAR)? 17 Això no __________ (SER) correcte. Tu __________ (PERDRE) les millors oportunitats perquè no __________ (PENSAR) bé les coses. 18 Per a fer un bon pastís, Ramon __________ (SEGUIR) els passos indicats en el llibre de cuina. Si tu __________ (LLEGIR) aquest llibre __________ (PODER) fer-lo igual. 19 Ma mare __________ (PATIR) quan jo __________ (TORNAR) tard a casa. 20 Ell sempre __________ (VENIR) abans que jo. Realment, jo no __________ (CÓRRER) tant com ell. 21 La meua germana sempre s’__________ (AFLIGIR) quan veu que els caçadors __________ (CAÇAR) peces molt petites. 22 Jo __________ (VIURE) al camp i __________ (ESTAR) molt content. 23 Hui comença la campanya que __________ (COMBATRE) el càncer, però jo no __________ (CREURE) que puga anar-hi. 24 Nosaltres no __________ (CONÉIXER) el nou aspirant, però __________ (TENIR) molt bones referències d’ell.

3 Passat 3.1 Imperfet d’indicatiu 1a CONJUGACIÓ cant cant cant cant cant cant

-ava -aves -ava -àvem -àveu -aven

2a CONJUGACIÓ bat bat bat bat bat bat

-ia -ies -ia -íem -íeu -ien

3a CONJUGACIÓ pat pat pat pat pat pat

-ia -ies -ia -íem -íeu -ien

Els verbs regulars segueixen aquests models i, com podeu comprovar, la segona i la tercera conjugació coincideixen en aquest temps. Haureu d’anar amb compte, però, amb els verbs que fan aquest temps irregular. Els més importants són aquests:


91

CREURE*

SER

DUR

FER

DIR

creia creies creia crèiem crèieu creien

era eres era érem éreu eren

duia duies duia dúiem dúieu duien

feia feies feia fèiem fèieu feien

deia deies deia dèiem dèieu deien

*Els verbs veure, traure, riure i caure fan aquest temps verbal com creure. Hi ha també un conjunt de verbs que canvien la u de l’infinitiu per una v, com per exemple: VIURE

BEURE

ESCRIURE

vivia vivies vivia vivíem vivíeu vivien

bevia bevies bevia bevíem bevíeu bevien

escrivia escrivies escrivia escrivíem escrivíeu escrivien

Exercicis 1

Utilitzeu les formes de l’imperfet d’indicatiu, en la persona adient amb el context, del verb que hi ha entre parèntesis: 1 2 3

La seua signatura ____________ (TENIR) el mateix traç de sempre. Un dels xiquets ____________ (DUR) una pilota. Abans tu ____________ (POSAR) la música massa alta i ______________ (MOLESTAR) el veïnat. 4 L’estiu passat nosaltres mateixos _____________ (PLANTAR) les flors, després les ______________ (COLLIR) i les ____________ (DUR) a vendre. 5 Quan ___________ (SER) menut, Joanet ___________ (TRENCAR) tot allò que ____________ (TOCAR). 6 En la reunió el director ____________ (ARGUMENTAR) sempre els mateixos punts de vista. 7 Mentre jo __________ (TRAURE) cinc aprovats, vosaltres sols en ____________ (TRAURE) dos. 8 L’habitació _____________ (FER) molta pudor de tabac. 9 Quan jo ___________(FER) el batxillerat _____________ (DUR) la bossa plena de llibres. 10 Mentre nosaltres ____________ (MENJAR) vosaltres encara ____________ (PREPARAR) l’arròs. 11 _______________ (SER) les quatre i vosaltres encara no ____________ (VOLER) tornar a casa. 12 Ahir no __________ (HAVER-HI) xiquets al parc, no sé què ___________ (PASSAR).

92 2

Quadern de Valencià Elemental Corregiu les formes d’imperfet d’indicatiu de les frases següents. La xifra entre parèntesis indica el nombre d’errors: 1

Anabem a la platja amb el trenet i mai no teniem pressa. (2) ________________________________________________________________

2

Els xics aquells corríen com llebres. (1) ________________________________________________________________

3

Quan era més jove, jo sempre resolvia els problemes amb l’ajuda dels amics. (1) ________________________________________________________________

4

El testament no incloia cap referència als fills. (1) ________________________________________________________________

5

Conduïem de pressa quan més plovía. (2) ________________________________________________________________

6

Feiem les pastes de Nadal quan passaba Tots Sants. (2) ________________________________________________________________

7

Duïes un vestit marró i queïes bé a tothom. (2) ________________________________________________________________

8

Veïes com es disolvien l’aigua i l’oli. (2) ________________________________________________________________

9

En aquella escola no s’aprendia tant com en la meua. (1) ________________________________________________________________

3.2 Passat simple 1a CONJ.

2a CONJ.

3a CONJ.

cant -í

bat -í

pat -í

cant -ares

bat -eres

pat -ires

cant -à

bat -é

pat -í

cant -àrem

bat -érem

pat -írem

cant -àreu

bat -éreu

pat -íreu

cant -aren

bat -eren

pat -iren

3.3 Passat perifràstic vaig

El mes passat vaig anar a Praga.

vas

Dissabte, vas veure Víctor?

va vam

+ INFINITIU

Ahir va comprar la taula. Vam llegir el periòdic junts.

vau

Quan vau aprovar l’examen?

van

Ells van dir que hi anirien.


93

Aquest temps verbal expressa accions acabades dins d’un temps acabat. Va acompanyat amb temporals com: ahir, l’any passat, una vegada, etc.

3.4 Perfet he has ha hem heu han

+ PARTICIPI

He vist la pel·lícula. Ja has parlat amb Pere? Ella ja ha comprat el pa. Avui hem anat al mercat. Heu fet els deures? Elles han viscut a Elx.

Utilitzem el perfet per expressar accions que han acabat dins d’un temps no acabat. Va acompanyat amb temporals del tipus avui, aquest matí, enguany, adés, fa un moment, etc. No heu de confondre els tres últims temps verbals que acabem d’explicar. Fixeu-vos: Abans jo sempre dinava a casa. Ahir vaig dinar a casa. Aquest migdia he dinat a casa. És incorrecte dir *Aquest matí ell va dir.

Exercicis 1

Poseu el passat perifràstic corresponent als verbs que hi ha entre parèntesis: a) La setmana passada Mònica _________________ (ANAR) a Sevilla. b) El meu cosí ______________ (NÀIXER) el dia de Cap d’Any. c) Júlia i tu ______________ (SOPAR) fa uns quants dies juntes. d) Ahir Ximo i jo ____________ (VISITAR) la catedral de Barcelona. e) Anit _____________ (EMETRE) un documental molt interessant en Canal 9. f)

Despús-ahir __________ (PLOURE) molt fort al camp d’Alacant.

g) El mes passat jo ___________ (VIATJAR) amb avió. h) L’any passat Miquel i Ferran _____________ (TREBALLAR) junts. i)

L’hivern passat ells ____________ (COMPRAR) un xalet nou.

94 2

Quadern de Valencià Elemental Trieu la forma correcta entre les que us proposem, tenint en compte les indicacions anteriors:

Ex.: Aquest matí els mecànics VAN CANVIAR - HAN CANVIAT - CANVIAREN tots els radiadors. a) Quan jo era jove sempre VAIG LLEGIR - HE LLEGIT - LLEGIA abans de dormir. b) L’altre dia VAIG VEURE - VEIA - HE VIST una notícia en el periòdic sobre el cas Pinochet. c) Aquesta nit HE ESTUDIAT - ESTUDIAVA - VAIG ESTUDIAR mentre tothom VA DORMIR - DORMIA - HA DORMIT. d) Aquesta setmana HE ANAT - VAIG ANAR - ANAVA a la Facultat tot el que no HE ANAT - VAIG ANAR - ANAVA durant la carrera. e) Avui ES VA TRENCAR - S’HA TRENCAT - ES TRENCAVA una cama i VINGUÉ HA VINGUT - VENIA una ambulància per portar-lo a l’hospital. f)

L’altre dia, mentre jo VAIG CORREGIR - CORREGIA - HE CORREGIT els exàmens, hi havia dues alumnes que VOLIEN - VAN VOLER - HAN VOLGUT parlar amb mi.

4 Participi Els temps compostos es formen amb el corresponent temps simple del verb haver més el participi del verb en qüestió. Tot seguit us presentem la formació del participi regular: 1a conjugació (-ar)

2a conjugació (-er, -re)

3a conjugació (-ir)

-at

-ut

-it

Ha comprat ja el cotxe.

Hem perdut el bitllet.

He dormit vuit hores.

Ha trencat la taula.

Hem convençut el director.

He patit molt mal de cap.

El participi, quan funciona com a adjectiu, té gènere i nombre, és a dir, presenta quatre formes: trencat

trencada

trencats

trencades

venut

venuda

venuts

venudes

llegit

llegida

llegits

llegides

Fixeu-vos com la majoria dels verbs acabats en -endre i -metre formen el participi irregular acabat en –ès en masculí singular: entendre

entès

entesa

entesos

enteses

aprendre

après

apresa

apresos

apreses

prendre

pres

presa

presos

preses

defendre

defès

defesa

defesos

defeses

emetre

emès

emesa

emesos

emeses


95

Però cal anar molt alerta, perquè el participi és la forma verbal que presenta més irregularitats. A continuació, teniu una llista amb els participis irregulars més habituals juntament amb la primera persona del present d’indicatiu: INFINITIU

PRESENT D’IND. (JO)

PARTICIPI

INFINITIU

PRESENT PARTICIPI D’IND. (JO)

Admetre

admet

admès

Meréixer

meresc

merescut

Anar

vaig

anat

Moldre

molc

mòlt

Aparéixer

aparec

aparegut

Morir

muir

mort

Atendre

atenc

atès

Moure

moc

mogut

Beure

bec

begut

Nàixer

nasc

nascut

Cabre

cap

cabut

Obrir

òbric

obert

Caure

caic

caigut

Ofendre

ofenc

ofès

Cloure

cloc

clos

Oferir

oferisc

oferit

Cobrir

cobrisc

cobert

Omplir

òmplic

omplit

Collir

cull

collit

Paréixer

parec

paregut

Complir

complisc

complit

Poder

puc

pogut

Conéixer

conec

conegut

Pondre

ponc

post

Córrer

córrec

corregut

Prendre

prenc

pres

cuit (‘aliments’) cogut (‘produir coentor’)

Resoldre

resolc

resolt

Coure

coc

Créixer

cresc

crescut

Respondre

responc

respost

Creure

crec

cregut

Riure

ric

rist / rigut

Defendre

defenc

defès

Romandre

romanc

romàs

Decebre

decep

decebut

Ser

sóc

sigut

Dir

dic

dit

Seure

sec

segut

Dissoldre

dissolc

dissolt

Sofrir

sofrisc

sofrit

Eixir

isc

eixit

Tenir

tinc

tingut

Entendre

entenc

entès

Traure

trac

tret

Escriure

escric

escrit

Valer

valc

valgut

Establir

establisc

establit

Véncer

venç

vençut

Fer

faig

fet

Vendre

venc

venut

Fondre

fonc

fos

Venir

vinc

vingut

Fugir

fuig

fugit

Veure

veig

vist

Haver

he / haig

hagut

Viure

visc

viscut

Imprimir

imprimisc

imprès

Voler

vull

volgut

96


Exercicis 1

Ompliu els espais buits amb el participi corresponent: 1

M’han (admetre) ____________ per al curs de l’any que ve.

2

La seua actitud ens ha (decebre) ____________ a tots.

3

Has (rebre) ____________ el rebut de la llum?

4

He (entendre) ____________ perfectament el que has (voler) ____________ dir.

5

Ha estat (distendre) ____________ la conferència, no m’he (avorrir) ____________ gens.

6

S’ha (lluir) ____________ amb la seua resposta.

7

Deus estar malalt, t’he (escoltar) ____________: has (tossir) ____________ tota la nit!

8

M’han (oferir) ____________ un treball immillorable.

9

Aquesta finestra, l'has (trencar) ____________ tu?

10 Ha (cloure) ____________ les jornades amb un discurs intel·ligent. 11 El jutge ha (absoldre) ____________ tots els implicats. 12 Us ha (prendre) ____________ per estrangers. 13 La casa que fa xamfrà és molt bonica i l'han (construir) ____________ fa poc. 14 Estic cansadíssim: he (conduir) ____________tota la nit. 15 El sol ja s’ha (pondre) ____________. 16 Ell t’ha (respondre) ____________ de mala gana. 17 Tots els meus germans han (nàixer) ____________ a la mateixa casa. 18 M’he (beure) ____________ tota l’aigua. 19 Heu (cosir) ____________ el meu vestit? 20 El meu company ha (resoldre) ____________ tots els problemes en mitja hora. 21 Has (venir) ____________ a festes. 22 Carles, ja estan (coure)____________ els cigrons? 23 Li has (dir)____________ que està nevant? 24 Sembla que hages (caure) _____________ en una bassa. 25 Ho has (entendre) ___________ bé, això? 26 Com és d'espectacular aquesta pel·lícula! Crec que l'ha (produir) ____________ una multinacional. 27 Com ha (créixer) ___________ el teu fill! 28 Saps què ha (ocórrer) ___________ aquest matí? 29 He vist el programa que han (emetre) ____________ aquest matí per Punt 2. 30 Ja ha (transcórrer) ____________ tot un mes i encara no en sabem res. 31 A causa de la pluja s’ha (interrompre) ______________ el partit de futbol. 32 He (voler) ___________ ser el primer a donar-li la bona notícia. 33 Si voleu que la truita us isca esponjosa, convé batre els ous ben (batre) ____________ 34 Quan va arribar la multa ja havia (vendre) _____________ el cotxe.


97

35 Les tres germanes són idèntiques. I tant! Les han (fer) ____________ amb el mateix motle. 36 Has (veure) __________ els titulars dels diaris d'aquest matí? 37 Ja has (fer) ____________ la maleta, veritat? 38 M’agradaria haver (nàixer) ______________ abans! 39 Ha (traure) ____________ el cap per la finestra just quan jo passava. 40 Dius que t’han (incloure) ______________ en la llista d’ ___________ (admetre)? 41 Després de pelar a mà un cabàs d’ametles, he (concloure) ___________ que cal comprar una màquina peladora. 42 Si m’ho hagueres (dir )________ tu, m’ho hauria (creure)___________. 43 M’han (agafar) ____________ tot el que havíem (estalviar) ____________ 44 Has (saber) _________ el tema que t’han (preguntar) ____________? 45 La ferida que tinc al front m’ha (coure) ___________ tota la nit. 46 Ara no ho saps fer perquè abans t’has (distraure) ___________. 47 Encara no heu (trametre) _______________ la meua comanda? 48 No m’heu (ofendre) ________ pel que heu (dir) _____, sinó pel que heu (fer) ______. 49 No han (comprendre) ________ les nostres intencions, encara que els hem (atendre) ________ tan bé com hem (saber) ___________. 50 Per favor, compra’m el café (moldre)___________. 51 Aquest llibre ha estat (imprimir) ____________ a Alacant. 52 Aquestes novel·les estan molt ben (traduir) ____________. Deu ser perquè les he (traduir) ____________ jo. 53 La policia l’ha (detenir) ___________ i l’ha (portar) _________ a la presó. 2

Poseu el perfet corresponent als verbs que hi ha entre parèntesis: 1

Joan ____________ (ANAR) fa un moment al teu despatx, però no t’hi_____________ (TROBAR).

2

És un documental molt bo, jo l’_________________ (VEURE) aquest matí.

3

Laura ____________ (OBRIR) una carnisseria prop de ma casa.

4

Aquesta vesprada els meus amics ____________ (TENIR) una xiqueta.

5

Enguany _____________ (PASSAR) les festes i jo no _____________ (FER) res.

6

Tu _______________(PENSAR) que et convidaria a dinar, però després no ha sigut així.

7

Aquest matí jo ____________ (NETEJAR) l’habitació.

8

Encara que la professora __________ (EXPLICAR) el tema moltes vegades, jo no ____________ (ENTENDRE) res.

98


5 Futur El futur expressa:

Una acció que encara s’ha de realitzar: Ell ens hi acompanyarà.

5.1 Verbs regulars Formes: -é, -às, -à, -em, -eu, -an (totes les conjugacions) Exemples: 1a conjugació: cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran 2a conjugació: temeré, temeràs, temerà, temerem, temereu, temeran batré, batràs, batrà, batrem, batreu, batran 3a conjugació: sentiré, sentiràs, sentirà, sentirem, sentireu, sentiran patiré, patiràs, patirà, patirem, patireu, patiran

5.2 Verbs irregulars Haver: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran Voler: voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran Poder: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran Saber: sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran Anar: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran Fer: faré, faràs, farà, farem, fareu, faran Tenir: tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran Venir: vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran

Exercicis 1

Col·loqueu el verb que teniu entre parèntesis en la forma adequada de futur: 1

Aquesta jaqueta, jo mateix me la ______________ (REFER) tota i ______________ (SEMBLAR) nova.

2

Demà a la nit, nosaltres ______________(VOLER).

3

I vosaltres, ______________ (ADMETRE) una situació així?

4

Els teus amics ______________ (SABER) la veritat quan els la diguem i ______________ (ARRIBAR) a les seues pròpies conclusions.

5

Empar i tu______________ (HAVER) de dir-li-ho sense falta demà.

______________

(PODER)

dormir

tant

com


99

6

No et preocupes, perquè ells ja ho______________(RESOLDRE).

7

No sé si ells______________(VOLER) venir a la festa.

8

Ho tenim clar: en acabar de sopar ens ______________ (GITAR) a dormir.

9

T’_________ (HAVER) d’alçar prompte, perquè nosaltres ____________ (EIXIR) d’hora.

10 Quants en ______________ (VOLER) ell, un o dos? 11 Jo hi ______________ (ANAR) demà i vosaltres ______________(VENIR) quan podreu. 12 A ells, no els ______________(VALER) tots els esforços que estan fent. 13 T’ho confirme, Sento i jo ______________ (TENIR) una filla. 14 L’any que ve no ____________ (HAVER-HI) tants problemes com enguany.

6 Condicional El condicional expressa:

Una hipòtesi vinculada a una condició: Si arribara d’hora, aniríem al cinema.

La cortesia: Voldria demanar-te un favor.

6.1 Verbs regulars Formes: -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien (totes les conjugacions) Exemples: 1a conjugació: cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien 2a conjugació: temeria, temeries, temeria, temeríem, temeríeu, temerien batria, batries, batria, batríem, batríeu, batrien 3a conjugació: sentiria, sentiries, sentiria, sentiríem, sentiríeu, sentirien patiria, patiries, patiria, patiríem, patiríeu, patirien

6.2 Verbs irregulars Haver: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien Voler: voldria, voldries, voldria, voldríem, voldríeu, voldrien Poder: podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien Saber: sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien Anar: aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien Fer: faria, faries, faria, faríem, faríeu, farien Tenir: tindria, tindries, tindria, tindríem, tindríeu, tindrien Venir: vindria, vindries, vindria, vindríem, vindríeu, vindrien

100


Exercicis 1

Col·loqueu el verb que teniu entre parèntesis en la forma adequada de condicional simple: 1

Salvador em va dir que ______________ (VENIR), però no ha vingut.

2

Si tinguérem més temps ______________ (TRAURE) tots els llibres, els ______________(NETEJAR) i els ______________(ORDENAR) alfabèticament.

3

Tu ______________ (SABER) més si t’ho proposares.

4

Ens vau dir que no ______________ (TRANSIGIR) i ja veieu què heu fet.

5

Vicenta, no ______________ (TOSSIR) si no fumares tant.

6

Si Adrià haguera pagat, ja ______________ (PERTÀNYER) al nostre club.

7

L’equip assegurava que ______________ (VÉNCER).

8

Ens van dir que els dos detectius privats ______________ (BUSCAR), ______________ (DESCOBRIR) i ______________ (ANALITZAR) totes les proves.

9

Si jo poguera, t’______________ (AJUDAR).

10 Si el deixàrem, el coordinador ____________ (PRENDRE) totes les decisions. 11 Bon dia, (jo) ______________ (VOLER) dos pots de llet en pols. 12 Si pagares els rebuts no et ______________ (TALLAR) la llum. 13 Va assegurar que avui ______________ (VENIR) a dinar. 14 Us ______________(FER) res callar una estona? 15 Si posares un bon preu ho ______________ (VENDRE) abans.

7 Present de subjuntiu El present de subjuntiu serveix per a expressar accions irreals o hipotètiques i ordres i instruccions negatives.

7.1 Verbs regulars 1a conj.

2a conj.

parle parles parle parlem parleu parlen

tema temes tema temem temeu temen

3a conj. pura dorma dormes dorma dormim dormiu dormen

3a conj. incoatiu patisca / patesca patisques / patesques patisca / patesca patim patiu patisquen / patesquen


101

7.2 Verbs irregulars de la 1a conjugació ANAR

ESTAR estiga estigues estiga estiguem estigueu estiguen

vaja vages vaja anem aneu vagen

7.3 Verbs irregulars de la 2a conjugació Verbs velaritzats ATENDRE

DIR diga digues diga diguem digueu diguen

atenga atengues atenga atenguem atengueu atenguen

Noteu que aquests verbs tenen com a desinència la –c en la 1a persona del singular del present d'indicatiu i sonoritzen en -g- en el present de subjuntiu i en l’imperatiu. Cal tenir en compte que la sonorització de la consonant velar no apareix en tots els verbs. Comproveu-ho amb les formes verbals següents: MERÉIXER meresca meresques meresca meresquem meresqueu meresquen

CRÉIXER cresca cresques cresca cresquem cresqueu cresquen

VIURE visca visques visca visquem visqueu visquen

Els verbs que presenten -sc en la 1a persona del present d’indicatiu conserven la velarització sorda i alternen amb -qu- quan la vocal següent és una e.

102


Altres verbs amb irregularitats especials PRESENT DE SUBJUNTIU SER

siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen

SABER

sàpia, sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien

FER

faça, faces, faça, fem, feu, facen

VOLER

vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen

HAVER

haja, hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen

VEURE

veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen

TENIR

tinga, tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen

PODER

puga, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen

7.4 Verbs de la 3a conjugació Com en el present d’indicatiu, en el present de subjuntiu —i, com veurem més endavant, també en l’imperatiu— els verbs incoatius porten l’increment (-esc/-isc). Els purs que canvien la vocal del radical en síl·laba tònica (o>u, e>i), també ho fan en aquests temps: COLLIR: culla, culles, culla, collim, colliu, cullen COSIR: cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen TOSSIR: tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen SORTIR: surta, surtes, surta, sortim, sortiu, surten Un verb especialment irregular de la 3a conjugació és eixir: EIXIR: isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen

Exercicis 1

Completeu les frases següents amb el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parèntesis: 1

La professora desitja que elles _______________ (APRENDRE) la lliçó.

2

Pretenen que nosaltres els ______________ (VENDRE) la moto a bon preu.

3

La professora de química vol que els alumnes ______________ (DISSOLDRE) bé els components.


103

4

A cap pare no li fa gràcia que un fill_______________ (SUSPENDRE) cap examen.

5

No crec que aquesta roba _______________ (VALDRE) tant com marca.

6

No crec que vosté _______________ (EIXIR) cada dia a sopar fora.

7

No trobaràs ningú que _____________ (FER) el treball com ella el fa.

8

No és possible que Lluís i Pilar _____________ (ANAR) a la festa.

9

Estem buscant un pis on ________________ (PODER) trobar-nos a gust.

10 Us desitgem que ______________ (SER) molt feliços. 11 No vull que els xiquets _______________ (BEURE) i ______________ (MENJAR) tantes llepolies. 12 No hi ha ningú que _______________ (VOLER) contestar-me? 13 Convé que tu _______________ (FER) un esforç molt gran. 14 Conxa pretén que nosaltres _______________ (CONÉIXER) els seus amics. 15 El refrany ho diu: qui no ________________ (VOLER) pols que no ____________ (ANAR) a l’era. 16 Els qui no _______________ (SABER) el resultat o no ____________ (ENTENDRE) el problema, que ____________ (ALÇAR) la mà. 2

Convertiu aquestes ordres en prohibicions: 1

Agafa aquell paper! ______________________________________________________

2

Beu aigua! _____________________________________________________________

3

Vine a ma casa. ________________________________________________________

4

Acosta’t ací. ___________________________________________________________

5

Digueu la veritat. _______________________________________________________

6

Mira’m. ______________________________________________________________

7

Veneu els quadres! ______________________________________________________

8

Arranqueu aquestes herbes! _______________________________________________

9

Suspén la decisió! _______________________________________________________

10 Preneu més café! _______________________________________________________ 11 Bufa! _________________________________________________________________ 12 Enceneu el foc! _________________________________________________________ 13 Trau el cap per la finestra! ________________________________________________ 14 Beveu més til·la. ________________________________________________________ 15 Calla! _________________________________________________________________ 16 Riu! __________________________________________________________________ 17 Moveu aquell moble! ____________________________________________________ 18 Escolta el que et diuen! ___________________________________________________ 19 Escriviu el vostre nom ací! ________________________________________________ 20 Seu en aquesta cadira! ___________________________________________________

104 3

Quadern de Valencià Elemental Torneu a escriure aquestes frases tot modificant-les d’acord amb els canvis que demane la coherència gramatical: Ex.: Encara treballa molt És possible que encara treballe molt 1

El periòdic diu la notícia

No crec que ______________________________________________________________ 2

La novel·la acaba molt bé

No m’ha agradat que la novel·la ______________________________________________ 3

Ell vol visitar un museu cada dia

No crec que ell ____________________________________________________________ 4

Aquesta nit ix el tren cap a Girona

No crec que ______________________________________________________________ 5

Li convé molt parlar amb tu

És possible que ___________________________________________________________ 6

Saben que he rebut la contestació per telèfon

Dubte que ________________________________________________________________ 7

Els meus amics estan molt contents

Em sorprén _______________________________________________________________ 8

Carme escriu a la seua cosina

Digues a Carme que ________________________________________________________ 9

Vine immediatament!

Vull que _________________________________________________________________ 10 Crec que viurà molts anys No crec que ______________________________________________________________ 11 M’han dit que naixerà per Nadal És possible que ___________________________________________________________ 12 El president coneix la problemàtica dels treballadors M’estranya que ____________________________________________________________


105

8 Imperfet de subjuntiu El pretèrit imperfet de subjuntiu es forma afegint a l’arrel verbal la desinència -ara o -és per a la 1a conjugació, -era o -és per a la 2a conjugació i -ira o -ís per a la 3a conjugació. 1a conj.

2a conj.

3a conj. pura

3a conj. incoativa

COMENÇAR

SABER

DORMIR

PATIR

començara / às començares / asses començara / às començàrem / àssem començàreu / àsseu començaren / assen

sabera / és saberes / esses sabera / és sabérem / éssem sabéreu / ésseu saberen / essen

dormira / ís dormires / isses dormira / ís dormírem / íssem dormíreu / ísseu dormiren / issen

patira / ís patires / isses patira / ís patírem / íssem patíreu / ísseu patiren / issen

Pareu atenció al canvi ç / c en les formes del verb començar. Com heu pogut observar, i al contrari que passava amb el present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu té la mateixa forma per als verbs de la 3a conjugació pura que per als de la incoativa.

FORMES IRREGULARS SER fóra / fos fores / fosses fóra / fos fórem / fóssem fóreu / fósseu foren / fossen

HAVER haguera / hagués hagueres / haguesses haguera / hagués haguérem/ haguéssem haguéreu / haguésseu hagueren / haguessen

ESTAR estiguera / estigués estigueres / estiguesses estiguera / estigués estiguérem/estiguéssem estiguéreu/estiguésseu estigueren/estiguessen

PODER poguera / pogués pogueres/ poguesses poguera / pogués poguérem/poguéssem poguéreu/poguésseu pogueren/poguessen

TENIR tinguera / tingués tingueres / tinguesses tinguera / tingués tinguérem/tinguéssem tinguéreu/tinguésseu tingueren/tinguessen

FER fera / fes feres / fesses fera / fes férem / féssem féreu / fésseu feren / fessen

VOLER volguera / volgués volgueres / volguesses volguera / volgués volguérem/volguéssem volguéreu/volguésseu volgueren/volguessen

VEURE vera / veiés veres / veiesses vera / veiés vérem / veiéssem véreu / veiésseu veren / veiessen

106


Exercicis 1

Ompliu les frases següents amb la forma adequada de l’imperfet de subjuntiu: 1

Confiava que Xavier ho_____________ (FER) així.

2

Si ____________ (CÓRRER) més, encara podríem agafar l’autobús.

3

M’agradaria que vosaltres em ______________ (DONAR) una altra raó.

4

Si vosaltres _____________ (REBRE) la informació prompte, voldria que m’____________ (AVISAR).

5

Ens va desitjar que nosaltres mai no ens ________________ (TROBAR) en una situació tan conflictiva.

6

M’agradaria molt que els meus cosins ______________ (VOLER) venir amb mi.

7

Em va demanar que _____________ (ESTAR) callat un moment.

8

Mai no hauria pensat que unes teories així ______________ (APARÉIXER) publicades.

9

Llúcia desitjava que Òscar i jo ____________ (ANAR) a sa casa.

10 Si Loli i Vicent ____________ (TENIR) més paciència, avançarien més. 11 Ens agradaria que Sofia i Glòria ______________ (PODER) tornar aviat. 2

Reescriviu les frases següents, però passant —d’acord amb la coherència textual— l’imperfet d’indicatiu a l’imperfet de subjuntiu: Ex.: Elionor em duia les revistes Voldria que Elionor em duguera / dugués les revistes 1

L’alpinista estava molt cansat en arribar al cim. És probable que ________________________________________________________

2

La seua malaltia era contagiosa. No semblava que _______________________________________________________

3

Nosaltres ja ho sabíem tot. Ella dubtava que _______________________________________________________

4

Els dies es feien llargs en arribar la primavera. Era ben normal que _____________________________________________________

5

L’atleta podia saltar els obstacles sense dificultat. Dubtaven que __________________________________________________________

6

Marisa llegia molts còmics. No ens agradava que ____________________________________________________

7

Joanet tenia una moto magnífica. No creien _____________________________________________________________

Unitat 8. Morfologia verbal 8

107

Vosaltres eixíeu de bon matí.

Dubtava que ______________________________________________________________ 9 El novel·lista escrivia l’obra de la seua vida. Ningú no creia que__________________________________________________________ 10 Venia sempre a les nou. Quina meravella si _________________________________________________________

9 Imperatiu L’imperatiu és el mode verbal que serveix per a expressar ordres, requeriments, manaments, etc. en les frases afirmatives.1 No té primera persona del singular. Com a regla general, per a formar l’imperatiu, la 3a persona del present d’indicatiu correspon a la 2a persona de singular de l’imperatiu, i la 5a persona és igual per als dos temps. Els morfemes d’imperatiu de la 3a, 4a i 6a persones es corresponen amb els del present de subjuntiu. Present d’indicatiu

Imperatiu

Present de subjuntiu

atenc

-------

atenga

atens

atén

atengues

atén

atenga

atenga

atenem

atenguem

atenguem

ateneu

ateneu

atengueu

atenen

atenguen

atenguen

Atenció amb les formes especials en la 2a persona del singular dels verbs següents: ANAR: DUR: FER: VENIR:

vés dus fes vine

REMARCA: No és correcte l’ús de l’infinitiu per a expressar prohibicions i negacions. Si volem expressar una prohibició utilitzem el present de subjuntiu. *No entrar > No entreu. En canvi, per a expressar una ordre usarem l’imperatiu: *Marcar el codi secret > Marqueu el codi secret.

1

Recordeu que per a expressar ordres i instruccions negatives (i també accions irreals o hipotètiques) utilitzem el present de subjuntiu.

108


9.1 Verbs irregulars de la 1a conjugació Anar: ---, vés, vaja, anem, aneu, vagen Estar: ---, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen

9.2 Verbs irregulars de la 2a conjugació a) Verbs velaritzats Atendre: Dir:

---, atén, atenga, atenguem, ateneu, atenguen ---, digues, diga, diguem, digueu, diguen

Els verbs que presenten -sc en la 1a persona del present d’indicatiu conserven la velarització sorda i alternen amb -qu- quan la vocal següent és una e: Meréixer: Viure

---, mereix, meresca, meresquem, mereixeu, meresquen ---, viu, visca, visquem, viviu, visquen

b) Verbs que fan tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu Ser: Saber: Fer: Voler: Haver: Veure: Tenir: Poder: Dir:

---, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen ---, sàpies/sàpigues, sàpia/sàpiga, sapiem/sapiguem, sapieu/sapigueu, sàpien/sàpiguen ---, fes, faça, fem, feu, facen ---, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen ---, hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen ---, veges, veja, vegem, vegeu/veieu, vegen ---, tingues/tin, tinga, tinguem, tingueu/teniu, tinguen ---, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen ---, digues, diga, diguem, digueu, diguen

9.3 Verbs de la 3a conjugació Com en el present d’indicatiu, en el present de subjuntiu i l’imperatiu, els verbs incoatius porten l’increment -isc: ---, pateix, patisca, patim, patiu, patisquen. Els verbs purs que canvien la vocal del radical en síl·laba tònica (o>u, e>i), també ho fan en aquest temps: Tossir:

---, tus, tussa, tossim, tossiu, tussen

Exercicis 1

Convertiu aquestes prohibicions en ordres, tot fent les modificacions necessàries: Ex.: No doneu res als xiquets! Doneu alguna cosa als xiquets! 1

No vengues els quadres!__________________________________________________

2

No vingues ací!_________________________________________________________


109

3

No vages a veure’l! _____________________________________________________

4

No córregues tant! _______________________________________________________

5

No obrigueu la calefacció! ________________________________________________

6

No digueu res! __________________________________________________________

7

No toques l’ordinador! ___________________________________________________

8

No isques aquesta nit! ___________________________________________________

9

No resolgueu l’equació! __________________________________________________

10 No dissolgueu els components! ____________________________________________ 2

Completeu aquestes frases amb les formes corresponents de l’imperatiu del mateix verb que apareix en la frase: 1

No ho tragues tot, ______________ només allò necessari.

2

No cregueu el que diu Laura; ____________ les paraules de Pere.

3

Xiquets, no begueu tanta llimonada; ____________ més aigua.

4

No faces això, _____________ el que t’han dit.

5

No mogueu les taules, ___________ només les cadires.

6

No segueu en aquells butacons; _____________ en aquest sofà.

7

No vingues a classe tan tard, ____________ a les nou.

8

No córregues tan ràpidament,______________ amb més ritme.

9

No òmpligues la botella; _____________ millor tots els gots.

10 No tingueu tanta pressa, _____________ més trellat. 11 No escrigueu res en folis, ____________-ho en un quadern. 3

Completeu aquest text amb les formes d’imperatiu o de subjuntiu corresponents:

Bon dia! Abans de començar l’examen m’agradaria donar-vos algunes instruccions: Per favor, ______________-vos (SEPARAR) i ____________ (DEIXAR) com a mínim un seient buit entre vosaltres. ____________ (UTILITZAR) un bolígraf blau o negre, però no ______________ (ESCRIURE) ni amb bolígraf roig ni amb llapis. _____________ (AGAFAR) els dos fulls de què consta el test i, a més, ____________ (AGAFAR) com a màxim un altre full per a contestar-hi la qüestió més extensa. Pel que fa al test, _______________-vos (FIXAR) que cada pregunta té quatre respostes. ______________ (MARCAR) amb una creu la resposta que ____________ (CONSIDERAR), no l’______________ (ENCERCLAR). _______________ (LLEGIR) atentament totes les possibles respostes abans de contestar. Teniu una hora per a acabar el test. Després, ______________ (PASSAR) a desenvolupar el cas pràctic. De les dues opcions que us presentem, _____________-ne (TRIAR) només una. Us deixem mitja hora per a fer aquesta segona part de la prova. En acabar, _____________ (REPASSAR) el que heu escrit i _____________ (DEIXAR) l’examen damunt la taula. Molta sort!

110


10 Repàs de morfologia verbal Exercicis 1

Ompliu els espais buits amb la forma corresponent dels verbs que hi ha entre parèntesis: 1

Ahir mentre Juli ____________ (MENJAR) les postres, nosaltres ____________ (PREPARAR) el café.

2

____________ (ESTAR) fent massa soroll i em molesteu.

3

M’agradaria que ____________ (COMPLIR) les vostres obligacions.

4

Si vosaltres em ____________ (DESCRIURE) la ciutat, jo us l’____________ (ENDEVINAR) de seguida.

5

Perquè faces bé l’exercici de llengua, ells ____________ (PODER) deixar-te el diccionari.

6

Carles i tu ____________ (COMPRENDRE) el valencià ara millor que abans.

7

He____________ (VEURE) nàixer uns gatets.

8

El preu de la gasolina continua____________ (PUJAR).

9

Ha____________ (VALDRE) la pena anar a veure la pel·lícula.

10 Jo ho he ____________ (VEURE) tot, i puc assegurar que ell no ha ____________ (SER) l’autor del robatori. 11 Ja és hora que el cambrer ____________ (SERVIR) les postres, i el cuiner encara està ____________ (BATRE) els ous. 12 Nosaltres ____________ (TÉMER) que, quan estiga tot preparat, ____________ (COMENÇAR) a ploure i no ____________ (PODER) fer el sopar a l’aire lliure. 13 La mestra m’ha prohibit que____________ (EIXIR) de classe. 14 No vull que el meu fill____________ (ANAR) amb cotxe. 15 Abans, vosaltres ____________ (CONFIAR) més en mi. 16 Si tu ____________ (REBATRE) la proposta no comptes amb mi. 17 Si no vols que ell ____________ (PERDRE) credibilitat, ____________ (EXIGIR) més esforç. 18 Si vosaltres ____________ (DORMIR) més hores, no estaríeu tan cansats. 19 Ja n’hi ha prou, Pere! ____________ (FER) el que t’he demanat i ja en ____________ (PARLAR) després. 20 Digues a Marc que no ____________ (PATIR) tant. 21 No et convé continuar____________ (MANTENIR) aquesta actitud. 22 L’he vist____________ (EIXIR) del despatx. 23 No he ____________ (OBRIR) la porta perquè no m’has____________ (deixar) la clau. 24 Quan jo____________ (REBRE) la carta, faré la comanda. 25 No crec que l’inspector d’hisenda m’____________ (EXIGIR) pagar-ho tot.


111

26 Si vosaltres____________ (CONVIURE) amb més harmonia, no____________ (TENIR) problemes. 27 No perdeu el temps i ____________ (BULLIR) prompte la llet! 28 Han ____________ (PODER) pagar i no ho han fet. 29 La teua amiga no ha____________ (VOLER) ajudar-te perquè ha ____________ (VENIR) amb presses. 30 M’agradaria que tu ____________ (VINDRE) més sovint. 31 Si nosaltres ____________ (SUSPENDRE) alguna assignatura hauríem de tornar al setembre. 32 Ell no vol que nosaltres ____________ (ENCENDRE) el foc. 33 No m’agrada que tu m’____________ (OFENDRE). 34 La policia va fer que es____________ (DISSOLDRE) la manifestació. 35 Per què no vols que jo ____________ (VENDRE) la casa? 36 Jo vaig pujar a la terrassa i hi____________ (ESTENDRE) la roba. 37 L’advocat vol que el jurat ____________ (ABSOLDRE) el seu client. 2

Completeu el text següent amb les formes verbals corresponents:

On vull viure Jo ara _______ (VIURE) en una ciutat molt gran, i molt sorollosa. Quan em ________ (DESPERTAR) de bon matí, ja _________ (ESCOLTAR) els crits dels veïns, els clàxons dels cotxes i els renecs dels xiquets, que no volen prendre la llet ni anar a l'escola. El pitjor de tot és quan ________ (BAIXAR) al carrer, ja que __________ (ASSALTAR-ME) tots els sorolls del món (cotxes, motocicletes, autobusos), i agafar l'autobús és un drama: sempre van plens, i quan, finalment, _________ (PUJAR) a algun, tots els viatgers _________ (ANAR) com a sardines en una llanda. Abans, jo _________ (VIURE) als afores de la ciutat, al costat de l'horta, i hi _________ (ANAR) a treballar tots els dies amb tramvia. Era feliç, ja que no __________ (TENIR) pràcticament veïnat i hi passava poc trànsit al voltant de la meua casa. El tramvia em ___________ (DEIXAR) a menys de deu minuts del meu lloc de treball, i _______ (SER) un goig fer el petit passeig entre l'estació i la meua oficina. Durant el trajecte __________ (COMPRAR) el periòdic i em __________ (PRENDRE) un café al bar de Toni, on ___________ (TROBAR) els companys de treball, amb els quals __________ (XARRAR) una estona abans de pujar al despatx. He _________ (PENSAR) a mudar-me de casa i anar-me'n a viure de nou al camp, lluny de veïns, del trànsit i de les incomoditats de la gran ciutat. El problema és que ara els preus de les cases han ___________ (PUJAR) molt i __________ (SER) pràcticament inassequibles per a la

112


meua butxaca. Jo _________ (CREURE) que hauré de conformar-me amb el que _________ (TENIR), tot esperant que un colp de sort em permeta complir els meus somnis. 3


De viatge No m’agrada viatjar. En veritat, jo ________ (EIXIR) poc de casa, solament per anar a la faena, per fer la compra, per passejar o per quedar amb els amics. No penseu que _________ (SER) un misantrop, no, simplement és que no m'agrada desplaçar-me ni amb cotxe ni amb tren ni amb avió. Em _______ (COSTAR) agafar un mitjà de transport; jo ________ (PREFERIR) anar a peu a tots els llocs, saludar la gent que _______ (TROBAR) pel carrer, mirar els aparadors de les botigues (especialment de discos, llibres o queviures) i contemplar les façanes modernistes d'algunes cases del meu poble.

Jo no __________ (ARRIBAR), però, a l'extrem d'un metge que en el segle passat ________ (VIURE) al meu poble, Alcoi. Aquest senyor, que ________ (TENIR) la casa al centre de la ciutat, mai no _________ (TRAVESSAR) els ponts que connecten el centre amb els afores (penseu que la part antiga d'Alcoi s'enllaça amb les parts noves mitjançant tres ponts: el de Cervantes, el viaducte de Canalejas i el pont Nou o de Sant Jordi). De fet, aquest metge no _________ (ACCEPTAR) clients a l'altra banda dels ponts, per por de creuar-los.

Jo, com he _________ (DIR), no arribe tan lluny com aquell senyor, però tampoc no _________ (ENTENDRE) la dèria que sembla que ha agafat a tot el món per viatjar, ja siga a l'hivern, a l'estiu, a la primavera o a la tardor. Tampoc no _______ (COMPRENDRE) per què és necessari eixir obligatòriament tots els caps de setmana i anar-se'n de copes. Sembla que qui no _________ (SEGUIR) les pautes de comportament social a la moda es ___________ (CONVERTIR) en un ésser asocial. Jo ________ (ANAR) al meu aire, encara que enguany també me n'aniré de vacances.

Unitat 8. Morfologia verbal 4

113


Passió per la música de Mozart Últimament jo ________ (ESTAR) enamorat de Mozart. Al marge dels tòpics que hi ha sobre aquest compositor (el seu caràcter, la facilitat amb què componia), cal que nosaltres __________ (ESCOLTAR) atentament la seua música.

Mozart _________ (SER) el compositor de les mil cares. Dins d'una mateixa obra, fins i tot, nosaltres ___________ (TROBAR) passatges d'una inspiració sublim barrejats amb d'altres que ens sonen més convencionals. A més, si nosaltres _________ (FER) un recorregut cronològic per la seua producció, __________ (PODER) observar com va __________ (EVOLUCIONAR) des de les primeres composicions fins a les darreres, com va desprenent-se de les formes musicals típiques del segle XVIII i __________ (ANTICIPAR) formes musicals del segle XIX. Així, per exemple, l'obertura de Don Giovanni _________ (CONTENIR) Beethoven, i alguns moviments de les sonates per a piano o l'Adagio K. 546 ens __________ (RECORDAR) Chopin. De Mozart cal destacar, entre moltes altres coses, la música vocal. Algunes àries d'òpera o de concert ________ (SER) d'una bellesa arravatadora, ___________ (PROVOCAR) una intensa emoció en l'oient. En veritat sembla que hagen _________ (SER) escrites per un italià i no per un austríac. No __________ (OBLIDAR), però, que Mozart va passar dos anys de la seua curta vida a Itàlia _________ (ESTUDIAR) la música italiana.

Unitat 9. Pronoms febles Els pronoms febles són unes partícules inaccentuades que representen algun complement i es pronuncien juntament amb aquest formant una unitat prosòdica. Cal tenir en compte que en alguns verbs (ex.: queixar-se, penedir-se, anar-se’n, equivocar-se, haver-hi, etc.) el pronom feble no fa cap funció, sinó que forma part del verb.

1 Formes dels pronoms febles Els pronoms febles tenen diverses formes segons la seua col·locació davant o darrere del verb i segons si aquest comença per vocal o per consonant. FUNCIONS

PERSONA

FORMES Davant del verb començat per consonant vocal

Darrere del verb acabat per consonant vocal

EM

M’

-ME

‘M

ENS

ENS

-NOS

‘NS

ET

T’

-TE

‘T

US

US

-VOS

-US

3a reflexiu

ES

S’

-SE

‘S

3a

EL

L’

-LO

‘L

ELS

ELS

-LOS

‘LS

LA

L’

-LA

-LA

LES

LES

-LES

-LES

neutre

HO

HO

-HO

-HO

masculí i femení

LI

LI

-LI

-LI

ELS

ELS

-LOS

‘LS

C. RÈGIM VERBAL ATRIBUT C. CIRCUMSTANCIAL PREDICATIU

HI

HI

-HI

-HI

C. DIRECTE C. RÈGIM VERBAL C. CIRCUMSTANCIAL

EN

N’

-NE

‘N

COMPLEMENT DIRECTE / INDIRECTE

COMPLEMENT DIRECTE

1a 2a

masculí femení

ATRIBUT COMPLEMENT INDIRECTE

3a

115

116


2 Col·locació dels pronoms febles Normalment els pronoms van davant del verb. Les úniques formes verbals que els admeten darrere són l’imperatiu, el gerundi i l’infinitiu (ex.: compra’m, estic comprant-me, has de comprar-me). En el cas de les perífrasis d’infinitiu o de gerundi, poden anar tant davant com darrere del verb (ex.: em va cridar / va cridar-me). a) Davant del verb: quines formes utilitzarem?

Quan el verb comença per consonant, utilitzem les formes reforçades.

Ex.: em compraré

Quan el verb comença per vocal o hac muda, utilitzem les formes elidides, aquelles que duen l’apòstrof a la dreta perquè hi ha una vocal elidida per contacte amb una altra.

Ex.: m’agrada b) Darrere del verb: quines formes utilitzarem?

Quan el verb acaba en consonant o u semivocal utilitzem les formes plenes.

Ex.: estic comprant-me; compreu-me

Quan el verb acaba en vocal utilitzem les formes reduïdes, aquelles que duen l’apòstrof a l’esquerra.

Ex.: compra’m c) Darrere de verb sempre cal separar el pronom mitjançant l’apòstrof o el guionet.

Exercicis 1

Ompliu els buits de les frases amb les formes dels pronoms següents: EM, M’, -ME, ’M 1

No ____agraden les bresquilles

2

Ensenya____ alguna cançó de bressol

3

Agafeu____ un seient en l’autobús

4

____ sembla que passarem unes bones vacances

5

Ja ____han donat les claus del pis

6

Vaig estudiar____ tot el temari

ET, T’, -TE, ’T 7

Sempre has dit que no ____agraden els macarrons

8

Ja ____has comprat el vestit per a la festa?

9

Sempre que ____ demane alguna cosa estàs ocupat

10 Amagant____ no solucionaràs res 11 No cal que em tornes, queda____ el canvi 12 Ja ____ vaig dir que no érem amics

Unitat 9. Pronoms febles

117

ES, S’, -SE, ’S 13 No ____adona de la sort que té 14 Pertot arreu ____ comenta el cas 15 Andreu va riure____ moltíssim d’aquelles amenaces 16 Les notes definitives no van saber____ fins l’endemà 17 Amb tant d’embolic, no ____atrevia a dir res 18 Joan ____ pentina cada matí. ENS, ENS, -NOS, ’NS 19 No cal que ____ preocupem tant 20 Ella va dir____ que tenia molts problemes i que necessitava ajuda 21 Si ____ acabem el pastís no passa res 22 Porta____ alguna pel·lícula de vídeo perquè estem avorrits 23 Vam assabentar____ que vindrien a visitar-nos el cap de setmana 24 Diga____ el seu número de telèfon US, US, -VOS, -US 25 ____ aconselle que estudieu un poc més 26 M’agradaria creure____ però no puc, sempre mentiu 27 Mengeu____ tot el dinar que us he posat 28 ____ demane que no hi aneu tan sovint 29 Aixecant____ tan tard no hi arribareu 30 No puc atendre____ en aquest moment

3 Funció de complement directe L’objecte directe és l’element que completa el significat del verb quan aquest és transitiu. El podreu reconèixer preguntant què...? o fent una transformació en passiva, en què el complement directe passa a ser el subjecte passiu de l’oració. Ex.: El xiquet té fam ĺ què té? Fam Ex.: La policia va detenir el segrestador o El segrestador va ser detingut per la policia Una vegada localitzat el complement directe, cal identificar si és definit, indefinit o neutre: a) Quan el CD és definit, és a dir, quan va precedit de l’article determinat (el/la/els/les), pels demostratius (aquest, aqueix, aquell) o pels possessius, s’ha de substituir per les formes de tercera persona: el, la, els, les i variants Ex.: Conec l’amic o El conec

118

Quadern de Valencià Elemental b) Quan el CD és indefinit, és a dir, quan va precedit d’un indefinit (un, algun, cap...), un quantitatiu (molt, poc, tant...), un numeral o no porta res davant, s’ha de substituir per la forma en i variants. Ex.: Tens uns amics o En tens uns

Vull pa o En vull

No oblideu que en aquestes substitucions s’ha de repetir l’adjectiu numeral, el quantitatiu o l’indefinit que apareixia en la frase. Ex.: Compra tres quilos de taronges o Compra’n tres c) Quan el CD siga un demostratiu neutre (açò, això, allò) o tota una oració que puga ser substituïda per aquests mots, emprarem el pronom ho. Ex.: Expliqueu què us ha passat! o Expliqueu-ho (això)

¾ x

RECORDEU

Normalment el complement directe no s’uneix al verb amb cap preposició. Va convidar els amics a sopar Només s’admet la preposició a com a lligam entre el verb i el complement directe en els casos següents: a) Quan el CD és un pronom personal fort: Us he vist a vosaltres b) En els casos en què l’expressió siga poc precisa: T’estimava molt: potser més que al seu fill c) Davant de: qui, el qual, tots, tothom, ningú, algú: La policia va controlar a tots els manifestants He anat al bar, però no he vist a ningú

______________________________________________________________ x

El pronom LA, com l'article definit, no s'apostrofa davant d'un verb que comence en i/u/hi/hu àtones:

Uses la màquina d'escriure (L'uses) Utilitzes la màquina d'escriure (La utilitzes) ______________________________________________________________ x

Si el verb està format per un auxiliar + un participi, el participi pot concordar amb el pronom en gènere i nombre: He comprat aquest cotxe (aquesta moto / aquests cotxes / aquestes motos) L’he comprat / L’he comprada / Els he comprats / Les he comprades


119

Exercicis 1

2

Ompliu els espais buits amb la forma definida (EL, LA, ELS, LES), indefinida (EN) o neutra (HO) del pronom feble que hi corresponga:

Porta ulleres Maria? —Sí que ______ porta.

Porta les ulleres Maria? —Sí que ______ porta.

Porta allò Maria? —Sí que ______ porta.

Rep visites, el degà? —Sí que______ rep.

Rep les visites que esperava, el degà? —Sí que ______ rep.

Rep tot el que esperava, el degà? —Sí que ______ rep.

Ven peix la dependenta? —Sí, sí que ______ ven.

Ven el peix la dependenta? —Sí, sí que ______ ven.

Ven això la dependenta? —Sí, sí que ______ ven.

Sempre diu que aprovarà l’examen? —Sí, sempre ______ diu.

Sempre diu mentides? —Sí, sempre ______ diu.

Sempre diu la veritat? —Sí, sempre ______ diu.

Llig el diari, Pere? —Sí que ______ llig.

Llig novel·les Pere? —Sí que ______ llig.

Llig tot el que pot, Pere? —Sí que ______ llig.

Ompliu els espais buits amb els pronoms –LO o HO (-HO): 1

Ja vols portar _______, allò?

2

On voleu deixar ______, el cotxe?

3

Ricard m’ha telefonat; quan ______ sàpia Dolors...

4

Això no queda bé ací, canvieu _______ de lloc.

5

Aquest aparell destorba. Lleveu ______ d’ací.

6

Encara no ______ sé, si vindrà o no vindrà.

7

Aquest clau s’ha despuntat i no puc clavar_______.

8

Li vaig demanar que m’embolicara bé el rellotge, però no va voler fer______.

120 3

Quadern de Valencià Elemental Ompliu els espais buits amb HO, -HO, EL, -LO: 1

Comprem l’esmorzar ara o ______ comprarem després?

2

Això, ______ donarem als mestres.

3

On vols comprar______, el jersei?

4

El que vull és que _____ expresseu tot amb claredat.

5

______ tinc guardat a l’armari, el vestit.

6

______ comprens clarament, tot el que et vull dir?

7

Al pobre Pere, van enviar______ al soterrani.

8

Tot allò de la pila, volen tirar ______ a la foguera.

9

No ______ diré, el que pense.

10 ______ necessitaven, el seu informe, perquè volien saber______ tot. 11 ______ anunciaré amb temps, així tothom podrà saber______. 12 ______ posaràs al garatge o vols deixar______ fora, el cotxe? 4

Subratlleu el complement directe i substituïu-lo pels pronoms febles EN o HO: 1

Agafa un ou de la nevera ____________________________________________

2

Tinc molts amics a l’estranger ________________________________________

3

Has sentit el que han dit en la ràdio? ___________________________________

4

Hi havia molts participants en la cursa _________________________________

5

No sé què passarà demà en la reunió ___________________________________

6

Sempre tens alguna malaltia _________________________________________

7

Sabia que vindrien _________________________________________________

8

Saps cap cançó en anglés? ___________________________________________

9

Va trobar quatre gatets al carrer ______________________________________

10 Ell creu que tot és molt senzill ________________________________________ 5

Subratlleu i substituïu els complements directes que apareixen en les frases següents: 1

Tinc uns pantalons molt bonics _______________________________________

2

Posa això al rebost _________________________________________________

3

Joan va enviar les cartes ____________________________________________

4

Ell obri la nevera cada mitja hora _____________________________________

5

Vicent ha comprat cinc entrades per al partit ____________________________

6

Nosaltres escrivíem novel·les d’amor __________________________________

7

Amplia els apunts un poc més ________________________________________

Unitat 9. Pronoms febles 6

121

Ompliu els buits de les frases que us proposem amb el pronom feble adient: 1

Vols el cotxe? No, no ____ vull.

2

Has comprat la camisa per a Maria? Sí, ____he comprada aquest matí.

3

Vas veure la pel·lícula anit? No, no ____ vaig poder veure.

4

Vols més café? No gràcies, no ____ vull més.

5

Has vist això? No, no ____ he vist.

6

Qui t’ha dit que vingues? M’____ ha dit el meu germà.

7

On tens els apunts? ____ tinc davall la taula.

8

Has dit al teu germà que vinga? Ho sent, no li ____ he dit.

9

Com t’agrada l’arròs? ____agrada ben fet.

10 Creus que és important l’examen? No, no ____ crec.

4 Funció de complement indirecte L’objecte indirecte indica la persona o cosa destinatàries de l’acció verbal, va unit al verb amb una preposició (normalment a o per a) i el podreu localitzar preguntant-vos a qui o per a qui es fa l’acció. Els pronoms que substitueixen el complement indirecte són: LI per al singular i ELS per al plural (amb les variants ‘LS i –LOS), tant per al masculí com per al femení. Ex.: He comprat un regal per a Anna ĺ Li he comprat un regal Ex.: El metge recepta xarop a les xiquetes ĺ El metge els recepta xarop Ex.: Regala el llibre a les teues veïnes ĺ Regala’ls el llibre Ex.: L’hospital va pujar el sou a les infermeres ĺ L’hospital va pujar-los el sou

Exercicis 1

Reescriviu les frases i canvieu els mots en negreta pels pronoms LI, ELS, -LOS o ‘LS: 1

Portarem aigua als treballadors ______________________________________

2

Llava la roba als convidats __________________________________________

3

Ensenyaràs el pis a la veïna __________________________________________

4

Va comprar verdura als llauradors ____________________________________

5

Estira les trenes a les nenes __________________________________________

6

Cantàvem cançons a l’avi ___________________________________________

7

Va aturar un taxi per a l’àvia _________________________________________

8

Demà vendrem la roba a les modistes __________________________________

9

Corda les sabates als teus fills ________________________________________

10 Ara preguntaré a les guies on és l’eixida ________________________________ 11 Compra llepolies als xiquets _________________________________________ 12 Ahir vas escriure una carta al teu germà ________________________________

122

Quadern de Valencià Elemental 13 Doneu algunes participacions de loteria als clients ________________________ 14 Torna els llibres als teus amics _______________________________________ 15 Per què no dónes una oportunitat a aquella xica? ________________________ 16 L’avi va comprar unes nines per a les nétes _____________________________ 17 Veneu la càmera de fotos a les periodistes ______________________________ 18 Envieu alguna carta als vostres parents ________________________________ 19 Va mostrar als empresaris el seu projecte ______________________________ 20 Saps què ha comprat ta mare al meu germà? ____________________________

2

Ompliu els espais buits amb els pronoms LI o L’: 1

Encara no ______ has donat allò?

2

Busques la pilota? ______hem perduda!

3

Qui ______ ha dit que s’ha desbaratat el cotxe?

4

Quan vinguen a buscar el disc, ______amagaré.

5

Si trobàrem Joan, ______ explicaríem la veritat.

6

Quantes vegades ______heu repetida, aquesta funció?

7

Si ve, ______ haurem de dir que no podem anar d’excursió.

8

Sempre vol que ______ obriu la porta.

9

Si saps que plora, per què _______ agafes els joguets?

10 Ha telefonat Miquel. ______invitarem a la festa. 3

Ompliu els espais buits amb els pronoms LI, EL, LA, -LO: 1

Núria ja té el carnet. Com que fa poc que ______ té, els seus pares encara no ______ volen regalar el cotxe.

2

Jo ja ______ tinc, aquest llibre; ______ vaig veure en una llibreria i ______ vaig comprar.

3

Aquest disc no _____ té, Joan; segur que ______ agradaria tenir______.

4

Molt bé, senyor; si ______ agrada aquesta habitació, ______ reservarem per a vosté.

5

______ embolique el pastís o no? Si ___ vol, haurà d’agafar______ per davall perquè no se ______ faça malbé.


123

5 Funció d’atribut L’atribut és el nom o substantiu que qualifica un substantiu (subjecte) per mitjà dels verbs atributius o copulatius (ser, estar, semblar). La substitució per pronoms del complement atributiu és similar a la del complement directe: a) Si l’atribut és definit (determinat per un article o demostratiu) és substituït pels pronoms el, la, els, les (amb totes les seues formes). Ex.: El teu amic és el metge del poble > El teu amic l’és Ex.: Aparenta els noranta anys que té > Els aparenta b) Si es tracta d’un atribut indefinit, un demostratiu neutre o una oració és substituït per ho. Ex.: El teu amic és metge > El teu amic ho és Ex.: Aparenta tenir noranta anys > Ho aparenta

Exercicis 1

Localitzeu el complement atributiu i substituïu-lo pel pronom corresponent: 1

Deu ser tard ______________________________________________________

2

Aquests són els músics que havien de venir _____________________________

3

Aquelles dones són clientes de la meua botiga ___________________________

4

Aquelles dones són les meues clientes preferides _________________________

5

Pareixen gegants __________________________________________________

6

Ja deuen ser les tres ________________________________________________

7

Joan és el xic més atractiu de classe ___________________________________

8

El resultat del partit d’hoquei sembla clar _______________________________

9

Vosaltres sou les responsables ________________________________________

10 Aquestes xiques semblen suïsses ______________________________________ 11 Ell era l’oncle _____________________________________________________ 12 Aquells són els jugadors de l’equip de bàsquet ___________________________ 2

Completeu aquestes frases amb els pronoms que calguen: 1

Diuen que és molt intel·ligent, però no _____ sembla.

2

Et fas la malalta o _____ estàs de veritat?

3

Diuen que són els més feliços del món, però no ____ són.

4

Diuen que són feliços, però no _____ semblen.

5

Pensava que Anna era una bona amiga, però no ____ era.

6

Pensava que Anna era la seua millor amiga, però no ____ era.

7

Volia ser periodista i ja ____ és.

124

Quadern de Valencià Elemental 8

Volia ser la millor periodista del món i ja ___ és.

9

Afirmen que és el més estudiós de la classe, però no ____ és.

10 Aquella és la teua veïna? Sí, segur que ___ és. 11 No és coix, però per la manera de caminar ___ sembla.

6 Funció de complement circumstancial Les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb són indicades per una sèrie de complements anomenats circumstancials. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat, etc. Van venir a les deu (CC de temps) Van venir ràpidament (CC de manera) Van venir a ma casa (CC de lloc) Van fer l’examen amb llapis (CC d’instrument) Quant a la substitució pronominal dels complements circumstancials cal seguir les indicacions següents: a) El CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció. Pere treballava de valent o Pere hi treballava Marc, camina de pressa, per favor! o Marc, camina-hi, per favor! b) Els altres complements circumstancials també són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne). Aniran demà al poble o Hi aniran demà He dut el cotxe al garatge o Hi he dut el cotxe Torneu al treball! o Torneu-hi! Vindran demà del poble o En vindran demà He tret el cotxe del garatge o N’he tret el cotxe Torneu del treball! o Torneu-ne!


Exercicis 1

Substituïu els complements en negreta pels pronoms EN o HI: 1

Avui no puc anar al sopar perquè tinc molta faena. _______________________________________________________________

2

Per què poses el tabac sobre la taula? _______________________________________________________________

3

Quan vas entrar al menjador, ja dormíem. _______________________________________________________________

4

No vages a la piscina! _______________________________________________________________

5

Construiran un bloc de pisos al costat de la catedral. _______________________________________________________________

6

Eixireu molt tard del cine? _______________________________________________________________

7

No travesses per aquell lloc, que és perillós. _______________________________________________________________

8

Dibuixava animals a les parets. _______________________________________________________________

9

Viuen molts estudiants en aquella casa. _______________________________________________________________

10 Posarem les corbates al calaix. _______________________________________________________________ 11 Vam posar els llibres damunt la taula. _______________________________________________________________ 12 Pare i fill passejaven pel mateix parc. _______________________________________________________________ 13 No ha posat la nevera a la cuina. _______________________________________________________________ 14 Vam entrar corrents dins la cafeteria. _______________________________________________________________

125

126 2

Quadern de Valencià Elemental Ompliu els espais buits amb els pronoms EN o HI: 1

Voleu visitar el museu? Doncs demà ______ anirem.

2

Aquesta taula no la toques; ______ treballe jo.

3

Vas a la botiga? No _____ vages, perquè jo______ vinc i està tancada.

4

Aquest llit és nou. ______ has dormit bé?

5

La paret del despatx està molt buida. Per què no ______ poses un quadre?

6

L’àvia es ficava la mà a l’enorme butxaca del davantal i sempre ______ treia algun caramel.

7

Va agafar un paper per a escriure ______ el seu nom.

8

El Montseny és molt bonic. Quan ______ aniràs?

9

T’he comprat un bloc perquè ______ apuntes coses noves.

10 És un camp d’aviació menut. Només ______ poden aterrar un parell d’avions. 11 Aquest jardí sembla un desert, des que ______ vas arrancar l’herba. 12 La muntanya russa és perillosa. Vigila quan ______ puges. 13 Pensava que aquest avió venia de Menorca, però no ____ ve. 14 Sempre fa les coses ràpidament, ____ treballa millor. 15 Han eixit a esmorzar perquè veig que no ____ són. 16 Afanya’t i porta’m a la Universitat, si no, ____ arribarem tard. 17 La casa era tan tenebrosa que tothom volia fugir____. 18 La teulada estava foradada perquè els xiquets ____ tiraven pedres. 19 L’altre dia van anar al camp i, quan ____ tornaven, van veure un incendi. 20 No podia anar a tots els despatxos, per això ____ enviava un representant. 21 Neus anirà de vacances a Nàpols, quan ____ torne continuarà amb el curs. 22 T’hem donat una agenda perquè ____ apuntes tot el que has de fer.


127

7 Quadre resum COMPLEMENTS

SUBSTITUCIÓ

EXEMPLES

CD determinat: Determinat per l'article definit, els demostratius o els possessius.

el, la, els, les

Heu fet els deures?—Sí, els hem fets Et va escriure les cartes, però no te les va enviar

CD indeterminat: Determinat per un quantificador, un numeral o un indefinit.

en

Acabem de posar gasolina al cotxe, per favor no en gasteu massa. Escoltes música moderna? —Sí, n'escolte bastant.

COMPLEMENT DIRECTE

CD neutre: Correspon als demostratius neutres açò, això i allò o a una oració subordinada.

ho

Explica'm això. —No t'ho pense explicar. Vols que dinem junts? —No, no ho vull.

COMPLEMENT INDIRECTE Formes: li per al singular i els, 'ls, los per al plural.

li, els

Has telefonat a les teues amigues? —No, encara no els he telefonat. Vaig enviar el missatge al meu cap, però sembla que no li va arribar.

ATRIBUT Sempre amb els verbs ser i estar Indefinit Definit

ho el, la, els, les

A vegades era simpàtic i a vegades no ho era. Joan és el metge. Joan l'és.

COMPLEMENTS PREPOSICIONALS

Introduït per qualsevol preposició que no siga de Introduït per la preposició de

hi en

C. CIRCUMSTANCIAL DE MANERA hi Introduït per qualsevol preposició.

Abans vivíem en el mateix carrer, ara ja no hi vivim. N’eixireu molt tard, del cine?

Em mirava malament. Sí, m'hi mirava. Camina de pressa. Hi camina.

128


Exercicis 1

Completeu amb un sol pronom feble: 1

Van assegurar (a mi) ______ que dilluns que ve arribaria el paquet, però jo no ______ tenia gens clar.

2

Digues als companys que no patisquen. ______ ajudarem a acabar la faena.

3

Ell va telefonar a unes amigues i va convidar ______ a sopar.

4

A Júlia, ______ he portat taronges del meu hort. Vosaltres ______ voleu també?

5

El cine està ple. No podem entrar ______.

6

Què voleu que us compre del mercat? Compra______ maduixes i nata.

7

Per favor, dóna ______ (a ella) la invitació, que vull convidar______ al teatre.

8

Qui ______ ha dit (a tu) que òbrigues la finestra?

9

Volia convidar les meues ties, però no ______ he localitzades.

10 Han arribat ja les noves empleades, però no ______ he pogut explicar què han de fer. 11 Vés a l’habitació i entretín el xiquet un moment. De seguida ______ vaig jo a llegir______ un conte. 12 Agafa els tovallons i guarda______ al calaix. 13 Carme ha portat cinc iogurts, però ______ necessitem més. 14 El secretari ______ ha encarregat (a nosaltres) que organitzem la festa. Vosaltres ______ sabíeu? 15 Encara que ens ha vist cansats, ha decidit denegar______ el permís. 16 Si vosaltres aneu a la festa, nosaltres també ______ anirem. 17 Volen comprar______ (a mi) les pomes perquè ______tinc més barates. 18 Les xiquetes volen que compres l’ordinador. Fes______ cas i compra ______. 19 Deixa______ (a ells) la goma, si no ______ utilitzes. 20 Encara et queden diners? Jo ja no ______ tinc. 21 Pareixia que tot estava preparat, però no ______ podem assegurar. 22 No sé què has fet amb les factures, busca______ bé. 23 Maria ______ va preguntar (a vosaltres) si podíeu deixar______ el cotxe. 24 Van comprar______ les sabates (a nosaltres) perquè les altres ja no______ cabien. 25 Ajuda (Margarida) ______ a pagar l’ordinador perquè després ens ______ deixarà. 26 Va contar______ (a elles) la pel·lícula i ______ va convidar a veure ______. 27 Anna vindrà a ma casa demà, però no crec que el seu marit ______ vinga. 28 No em demanes diners que no ______ tinc, vés a buscar______ al banc. 29 Si veus els melons a bon preu, compra ______. 30 A Juli, ______ agraden els cotxes, però no vol tenir______.

Unitat 10. Pronoms interrogatius i exclamatius Les oracions interrogatives poden ser introduïdes per pronoms interrogatius i demanen per algun element oracional desconegut, tant de manera directa ––amb el símbol ?, que només apareix al final de la frase–– com de manera indirecta, sense símbol d’interrogació però amb accent obert quan el pronom interrogatiu siga què. Tenen una entonació ascendent. Les oracions exclamatives porten al final el símbol ! i tenen una entonació intensa.

1 Formes i usos FORMES

USOS

EXEMPLES

qui

Pregunta sobre persones. Equival a “quina persona”. És invariable.

Qui ha dit això? No sé qui ho ha fet. Qui prepararà les fotocòpies?

què

Pregunta sobre coses. Equival a “quina cosa”. És invariable.

Què fas? Què t’han portat? No sé què volia.

quin, quina, quins, quines

Pregunten sobre persones o coses. Acompanyen el substantiu al qual fan referència i hi concorden en gènere i nombre. També indiquen admiració o censura.

Quin llibre et compraràs? No sé quins companys vindran a la celebració. Vull saber quines has vist. Quin vestit més bonic! Quina barbaritat més gran!

quant, quanta, quants, quantes

Pregunten la quantitat. Concorden en gènere i nombre amb el substantiu que acompanyen.

Quant t’ha costat el desdejuni? Quanta gent hi havia? Quants xics vénen a classe? Quantes pel·lícules has vist aquest mes?

Pregunta el lloc. Equival a “en quin lloc”.

On aniràs de vacances? D’on t’has comprat el refresc? No sé per on se n’ha anat.

quan

Pregunta el moment.

Quan arribarà Pau? Quan vindràs a veure’ns

com

Pregunta la manera.

Com has vingut fins ací? Com fas el dinar?

on

129

130


¾

RECORDEU

a) No és correcte utilitzar què o que en comptes de quin, quina... en les oracions interrogatives o exclamatives: *Que oratge més fred! (incorrecta) > Quin oratge més fred! (correcta) *Que dia anirem d’excursió? (incorrecta) > Quin dia anirem d’excursió? (correcta) Com a regla pràctica, podeu recordar que: Que + adverbi o adjectiu: Que bonic està el dia! Quin, quina... + nom: Quin jersei et posaràs aquesta vesprada? Heu de tenir present que el nom pot estar elidit: Quin disc vols? Quin prefereixes? b) Heu d’anar amb compte de no confondre quan i quant. Quan és un temporal, i quant és un quantitatiu Quan vingues, farem el sopar Quant arròs queda? c) No heu de confondre el relatiu què amb l’interrogatiu què:

x

El relatiu què pot commutar-se per el qual, la qual, els quals, les quals. Exemple: Viu en una casa en què fa molt de fred (què = la qual)

x

L’interrogatiu què pot commutar-se per quina cosa. Exemple: No sabia què volies fer (què = quina cosa)

d) L’interrogatiu què sempre porta accent obert. L’exclamatiu que no porta mai accent gràfic. Exemple: Que gran era l’habitació! e) Heu de fixar-vos en la correcta utilització de per què i per a què: x

Per què és la combinació de la preposició per i l’interrogatiu què. Equival a per quin motiu. Exemple: Per què m’has dit que vindries?

x

Per a què s’usa només en oracions interrogatives. Equival a per a quina cosa. Normalment, apareix amb verbs com servir, usar, utilitzar... Exemple: Per a què vols aquesta caixa de sabates?

Unitat 10. Pronoms interrogatius i exclamatius

Exercicis 1

Completeu les frases següents amb què, qui, quin, quina, quins o quines: 1

__________ és la diferència entre el teu treball i el meu?

2

Per a _________ és el regal que has comprat?

3

___________ de tots és el teu fill?

4

___________ no ha pagat encara la matrícula?

5

___________ exercicis us han semblat més fàcils?

6

___________ pel·lícula ha guanyat el premi en el festival?

7

A ___________ lloc heu quedat per a agafar l’autobús?

8

_____________ t’estimes més, quedar-t’hi a dormir o tornar-te’n a casa?

9

_____________ t’estimes més, el jersei blau o el negre?

10 _____________ d’aquestes respostes són vertaderes? 2

Ompliu els espais buits amb qui, quan, on, què, quin i variants precedits de la preposició adequada: 1

___________ ve? Ve pel camí que hi ha a la vora de la carretera.

2

___________ viu? Viu amb una xica ucraïnesa.

3

___________ parlen? Sempre parlen dels seus treballs.

4

___________ es quedaran? Es quedaran fins que vinguen a arreplegar-los.

5

___________ porten el timó? El porten de la serra del poble.

6

___________ viviu en aquesta ciutat? Des que vam comprar la casa.

7

___________ parlen? Del xic que treballa amb Mar.

8

___________ llaves la roba? Amb el mateix sabó que tu.

9

___________ pantalons vindràs? Amb els blaus.

10 ___________ estudies tant? Perquè he d’aprendre alemany en un mes. 11 ___________ passaràs la vesprada? Amb el meu amic Jaume.

131

Unitat 11. Situacionals 1 Els adverbis Els adverbis són paraules invariables que complementen el verb, l’adjectiu o un altre adverbi. Els adverbis es classifiquen segons la idea que expressen en adverbis de lloc, de temps, de manera, de quantitat, d’ordre, de dubte, d’afirmació, de negació, etc. En aquesta unitat ens centrarem en els primers, els adverbis de lloc i les locucions adverbials més usuals.

1.1 Adverbis de lloc lluny prop ací / aquí allí (allà) arrere avant enlloc on pertot

amunt avall baix dalt damunt davall / sota davant darrere dins fora

1.2 Locucions adverbials al capdavall al principi al final a l’encreuament a la cantonada al voltant de / a l’entorn de amunt i avall de dalt a baix pertot arreu

a prop al mig / enmig (de) al costat a la dreta a l’esquerra a la vora a mà dreta / esquerra al fons tot dret al capdamunt

133

134


Exercicis 1

A patir dels dibuixos, completeu les frases següents:

1 L’ase és a la ________ de la paret

2 L’ase és a l’__________ de la paret

3 T’espere __________________

4 T’espere ________________

5 L’abella és _________ del quadre

6 L’abella és __________ del quadre

7 L’elefant és _________ de la tanca

8 L’elefant és _________ de la tanca

Unitat 11. Situacionals

135

9 La tortuga camina cap _________

10 El cranc camina cap ________

11 El ratolí està ___________ els dos gats

12 L’ocell està __________ de l’arbre

13 El gat dorm ________ de l’arbre

2 Les preposicions Les preposicions són elements que ens permeten enllaçar mots o sintagmes dins d’una oració, de manera que l’últim mot o sintagma esdevé un complement del primer. Fixeu-vos en els exemples següents: La casa de Joan Treballa a Onil Un pinzell per a pintar He escrit un article en la revista de festes

136


Podem classificar les preposicions en: àtones simples

a, amb, de, en, per, per a

compostes

cap a, des de, fins a

tòniques contra, entre, fins, malgrat, sense (sens), sobre, sota, vora

¾ RECORDEU Com a regla general, s’ha d’usar la preposició en davant de llocs físics, però usarem la preposició a davant de topònims, davant de l’article determinat (el, la, els, les), davant de l’interrogatiu quin i variants i davant les paraules casa, palau, taula. Ex.: Viu a Alacant, però treballa a Elx. Ex.: El van trobar al pati de l’edifici En el cas dels llocs figurats utilitzarem la preposició en. Ex: He trobat la notícia en Internet

Exercicis 1

Completeu les frases següents amb les preposicions a, en, amb, fins, des de, cap. 1

_____ aquell poble no hi ha cap església.

2

Compra-ho _____ aquella botiga.

3

Volem tornar d’ací _____ dues setmanes.

4

Hem fet espaguetis _____ la bolonyesa.

5

En arribar ______ Novelda ja era de dia.

6

Tingueu _____ compte les indicacions que us he fet.

7

Talla-ho _____ quatre trossets.

8

Es va llicenciar _____ Medicina fa dos anys.

9

Talla-ho _____ el ganivet.

10 No deixarà de patir ________ que acaben les oposicions. 11 No vam conéixer la veritat ________ que ens la va contar. 12 Vivim a Polop ______ l’any 1996. 13 Aviseu-me _______ a les nou del matí 14 Veniu ______ ací, per favor!

Unitat 12. El lèxic 1 Vocabulari El cos humà El cap El cervell Els cabells El pel (els pèls) La ratlla / la clenxa El serrell El front La cella Les pestanyes L’ull L’orella El nas La galta La boca La llengua La gola El llavi La dent Els incisius El queixal (de l’enteniment) Les genives El bigot La pereta

La barbeta La pell L’engonal El penis La vagina Els malucs / el costat Les cames Les cuixes Els genolls La canella Les patilles La nou del coll El coll El bescoll / el tos L’esquena El muscle El múscul El braç L’aixella El colze El panxell / el tou de la cama

El canell La mà El palmell El puny El dit Els artells L’ungla El pit / el si El melic La panxa El ventre Els budells El cor Els pulmons L’estómac La cintura El cul Les natges / les galtes del cul El taló El peu El turmell

Característiques 9 els cabells: rulls (arrissats), curts, estirats, llargs, llisos, ondulats... 9 els ulls: grans, xicotets, redons, blaus, clars, foscos, marrons, castanys, negres, verds, grisos... 9 el cap: gran, xicotet, redó, quadrat... 9 la cara: redona, allargada, prima, llarga... 9 la pell: llisa, rugosa, aspra, morena, pàl·lida, blanquinosa, groga... 9 el front: ample, estret, arrugat...

137

138

Quadern de Valencià Elemental 9 les celles: rosses, primes, poblades, juntes, espesses... 9 les pestanyes: llargues, curtes... 9 el nas: gran, xicotet, ample, estret, llarg, prim, aguilenc... 9 la boca: gran, de rap, xicoteta, redona, torta... 9 les dents: blanques, arrenglerades, grogues, lluentes, tortes, eixides... 9 els llavis: fins, grossos, sensuals, rojos, molsuts, carnosos, prims, tallats La ciutat

Localitzacions

Botigues

Serveis

El barri El centre Els afores El raval El carrer El carreró L’atzucac L’avinguda El passeig La travessia El passatge La costera La pujada La baixada La plaça L’esplanada La rambla

El forn La carnisseria La pastisseria La gelateria La verduleria La fruiteria L’estanc La farmàcia La ferreteria La fusteria La joieria La llibreria El magatzem La merceria La pescateria La perruqueria La rellotgeria La sabateria La sastreria La taverna La xarcuteria El quiosc El mercat (la parada) La comissaria

L’ambaixada El banc L’ajuntament El cementeri L’hospital El centre de salut L’ambulatori El museu La universitat La facultat L’asil El col·legi L’escola Correus L’institut El palau L’estació La seu L’església La capella El temple El tanatori El teatre L’escorxador El jutjat La caserna El cinema La cafeteria El parc El jardí El restaurant El poliesportiu El port La presó El zoològic

Elements de carrer La vorera La cantonada El xamfrà El semàfor L’aparador L’illa de cases El cartell El contenidor La paperera El fanal El gual La bústia La claveguera El vianant El pas de vianants La rasa L’aparcament El garatge La font

Habitatges El xalet La casa La urbanització L’edifici L’apartament El bungalou El pis

Unitat 12. El lèxic

139

Les relacions familiars Marit / muller Gendre / nora Exmarit / exmuller Home / dona Padrastre / madrastra Pare / mare Padrí / padrina Fillol / fillola Oncle / tia Nebot / neboda Cosí / cosina Sogre / sogra Consogre / consogra

Cunyat / cunyada Fill / filla (adoptat/da) Nét / néta Avi / àvia (iaio / iaia) Besavi / besàvia Rebesavi / rebesàvia Besnét / besnéta Rebesnét / rebesnéta Nóvio / nóvia Germà / germana Germanastre / germanastra Bessó / bessona Orfe / òrfena

Estat civil Casat/da Divorciat/da Viudo/a Solter/a (fadrí/na) Separat/da Parella de fet

L’oratge L’aiguaneu La pluja La neu El vent La boira El ruixat / el xàfec La rosada La calitja / la boirina La xafogor La tempesta El plugim L’arc de Sant Martí La granissada La volva / el floc de neu

La pedra La pedregada La ventada La calda El tro El núvol El llamp

Els vents La tramuntana (N) El gregal (NE) El llevant (E) El xaloc (SE) El migjorn (S) El llebeig (garbí) (SO) El ponent (O) El mestral (NO)

Accions Ennuvolar-se Tronar Plovisquejar Pedregar Llampegar

Els jocs populars La milotxa / el catxerulo Els escacs Les dames Les bales Les bitlles El sambori El dòmino La corda Les baldufes El parxís

Les cartes El trencaclosques La nina El peluix La pilota El patinet El titella Fet i amagat Tocar i parar

140


L’habitatge La casa

El bany

El menjador i el dormitori

La cambra / l’habitació El celobert/el desllunat La cuina El despatx / l’estudi L’eixida El garatge Les golfes El menjador El passadís / el corredor El pati El rebedor / l’entradeta El rebost El dormitori La sala d’estar El soterrani El terrat La terrassa La teulada L’envà La paret La xemeneia / el fumeral El balcó La façana La finestra / el finestral El sostre El terra / el paviment / el sòl L’escala L’escaló El replà La barana La biga El dipòsit El pany

El bany La bàscula La banyera El batidor / la pinta El raspall El bronzejador La colònia L’esprai L’estora La catifa El lavabo La pica L’aixeta La mampara La màquina d’afaitar L’escuma La navalla El paper higiènic La pasta de les dents El sabó / el xampú / el gel La tovallola / el tovalloler El vàter El tamboret L’espill

L’armari La cadira La cadira de braços / la butaca El sofà El respatller La calaixera El coixí La cortina L’escriptori El gerro La llar de foc Els llençols El cobertor / el cobrellit El llit / el capçal / els peus La llitera El matalàs El llum (taula, articulat...) La bombeta La perxa El penjador / el penja-robes El prestatge / la lleixa La prestatgeria La taula La tauleta de nit El test El ventilador El bressol El cendrer El paraigüer


141

La cuina El tovalló / el torcaboques El torcamans / el torcador Les estovalles / el tapet La baieta El drap La forqueta La cullera El ganivet El got El pitxer El porró La botella El plat (pla, fondo…) L’olla La paella La cassola L’escuradents

El casset / el cassó El bol L’embut La tapadora El setiet / els estalvis El cullerot Les pinces La botija La granera El pal de fregar L’espolsador El recollidor El fregall L’escorredor El lleixiu El poal El davantal

La safata / la plàtera Les graelles El tirabuixó / el llevataps L’obrellandes El ratllador L’obridor El saler La sucrera Les setrilleres (el setrill) La tassa El tassó Les tisores El trencanous El pot La vaixella El fruiter El canelobre

Electrodomèstics La ràdio El vídeo La gravadora L’ordinador La nevera / el frigorífic El ventilador La llavadora / la rentadora El llavaplats / el rentaplats L’assecadora El radiocasset El reproductor de CD El forn La batedora L’aire condicionat

L’escalfador El congelador La cafetera El telèfon El microones La torradora El televisor El tocadiscos La càmera El radiador La planxa L’assecador / l’eixugador El fax L’espremedora

Altres La cinta El teclat L’endoll El disquet La pel·lícula La pantalla La palanca La pila El casset El botó La bateria El disc (compacte)

142


Alimentació Les fruites

Els llegums i els cereals

La carn

La bresquilla/el préssec El raïm El codony La pruna El meló d’aigua El meló d’olor La pera La poma La cirera La maduixa La bacora La figa L’albercoc El plàtan La pinya La nou L’alvocat L’ametla La taronja La llima / el llimó La nespra L’aranja La carabassa

El fesol El pèsol L’arròs El blat El cigró La llentilla La fava Les bajoques La dacsa / el panís

El llom El pollastre El conill La cansalada El pernil La vedella El corder El porc

Les hortalisses La lletuga / l’enciam La creïlla La pebrera Els espinacs L’espàrrec El cogombre La carxofa La floricol El nap L’albergínia / albergina La ceba El rave La bleda La tomaca / la tomata La safanòria Els alls El xampinyó Els bolets Els esclata-sangs

El peix La tonyina El lluç El llucet La sardina L’aladroc El bacallà / l’abadejo El rap El polp La sèpia La clòtxina L’anxova El calamar El moll Diversos L’amanida L’ou La truita L’entrepà El sandvitx Els fideus El caldo El formatge La llet Les postres L’oliva El pinyol El rovell La clara La polpa El companatge

Els condiments

La mantega El pebre (roig...) La canyella La mostassa L’espècia La nou moscada El sucre La farina El julivert Els dolços i les llepolies L’oli El vinagre La galeta L’orenga Els rotllets El safrà El bescuit La margarina El flam El caramel Begudes L’ensaïmada El pastís L’aigua La coca dolça La cervesa El codonyat La llet El torró El te El xocolate El còctel El bombó La llimonada El xurro El vi La mel L’anís La crema El conyac El gelat El cava La melmelada El suc El rom Actes L’orxata La gasosa Torrar El xarop Beure Rostir Infusions i cafés Cuinar Coure La menta Fregir El poliol Guisar La til·la Prendre La camamilla Salpebrar La sàlvia Condimentar El timó Tallar El café (sol, tallat, llarg, Trossejar rebentat, del temps, Farcir granissat, descafeïnat) Enfarinar Moldre


143

Les malalties Malalties i lesions

Altres

Símptomes

El mal de cap (de panxa, de L’afonia L’esternut gola...) El restrenyiment La grip La febre / la febra El refredat / el constipat Els mocs Les angines El gra L’al·lèrgia L’hemorràgia La càries La inflamació La depressió L’insomni La diabetis El mareig La pigota El singlot La verola La suor La rubèola La tos El xarampió / la pallola El vòmit L’anèmia La coixesa Verbs La sordesa Embenar La ceguesa Caure La mudesa Emmalaltir La indigestió Enguixar La bogeria Ingressar La pneumònia Rascar El còlic Sagnar Esternudar Tossir Mocar-se Tallar-se Boçar / vomitar Patir

La berruga El blau / la blaüra El bony La bambolla La cremada La ferida La picada El tall El pus El flegmó La corfa L’atac La crisi El desmai L’esquinç La llaga La paràlisi La bena El cotó La caiguda El guix La llitera El malalt / la malalta El termòmetre La xeringa La píndola El xarop La pastilla La farmaciola

Distribució del temps Dies de la setmana

Parts del dia

Mesos de l’any

Altres

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

El matí El migdia La vesprada A poqueta nit La nit La matinada

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Bixest Nit de Cap d’Any Cap d’Any Nit de Nadal Nadal Demà Despús-demà Ahir Despús-ahir

Estacions de l’any Primavera Estiu Tardor Hivern

144


Professions o aficions Actor / actriu Administratiu / administrativa Advocat / advocada Aparellador / aparelladora Arquitecte / arquitecta Astròleg / astròloga Auxiliar (de vol) / hostessa Ballarí / ballarina Biòleg / biòloga Bomber / bombera Bruixot / bruixa Cambrer / cambrera Carnisser / carnissera Carter / cartera Cirurgià / cirurgiana Cuiner / cuinera Dependent / dependenta Detectiu / detectiva Dissenyador / dissenyadora El / la cantant El / la conserge El / la dentista L’esportista El / la llenyataire El / la periodista El / la policia El / la taxista Enginyer / enginyera Farmacèutic / farmacèutica Forner / fornera Fuster / fustera Guixaire Infermer / infermera Jardiner / jardinera Jutge / jutgessa Lampista L’informàtic / la informàtica

Llanterner / llanternera Llaurador / llauradora Llevador / llevadora (comare) Mag / maga Mestre / mestra Mestressa / amo de casa El / la massatgista Metge / metgessa Notari / notària Pastisser / pastissera Pallasso / pallassa Perruquer / perruquera Pescater / pescatera Pescador / pescadora Pintor / pintora Psicòleg / psicòloga Psiquiatre / psiquiatra Professor / professora Sabater / sabatera Sastre / sastressa Secretari / secretària Venedor / venedora Veterinari / veterinària

D’altres La llenya El foc La pissarra El clarió L’esborrador Els fulls El regle El retolador El llapis El bolígraf La cartolina La paperera La motxilla L’arxivador El bloc de notes El rebut L’encàrrec La comanda La clau anglesa Les tenalles L’aixada El cabàs La destral La navalla La xarxa La canya La barca L’arruixadora El test La llavor El pinzell El plànol El xiulet Les manilles La fusta El compte El segell El vaixell


145

La roba Els pantalons La falda La brusa La camisa La camiseta La samarreta El vestit La granota La disfressa L’uniforme El jupetí / l’armilla El jersei L’abric La gavardina Roba íntima Els calcetins Les calces Els peücs Les bragues Els calçotets L’eslip Els sostenidors El camisó El pijama El banyador La faixa

Calçat

Complements

Altres

Colors

Les sabates Les sabatilles Les espardenyes Els mocasins Les botes Els socs Les sandàlies Les xancletes

Els guants La bufanda El mocador La corretja El cinturó Els tirants Els botons de puny El barret La gorra El casc Les ulleres Les arracades La bossa de mà La polsera El braçalet El collar La corbata El paraigua El rellotge El penjoll

El davantal La butxaca La màniga El barnús El trau La taca Els bolquers La cremallera Folrat / da Cosit / da Descosit /da Esgarrat / da Esfilagarsat / da Descolorit / da Tenyit / da Apedaçat / da Fil i agulla De pell De llana De vellut De cotó De taló De coll alt

Lila Morat / morada Roig / roja Vermell / vermella Blau / blava Rosa Ocre Carabassa Castany / castanya Verd / verda Negre / negra Gris / grisa Groc / groga Blanc / blanca

Característiques Fosc (obscur) Clar / clara Cridaner / cridanera Lluent Mat Verbs Posar Llevar Vestir Desvestir Portar / dur Cordar Descordar Emprovar Acurtar Allargar Foradar

146


Flora i fauna L’àguila El voltor El falcó La cigonya La gavina El búfal La mona L’elefant El lleó L’ós La formiga L’alacrà L’ànec El gall El titot / el paó El corder La cabra El gat El gos El llop La llebre El conill La rabosa / el rabosot El bou La vaca L’esquirol L’estruç L’aranya L’ase El cavall L’egua El cérvol La zebra El tauró La balena El dofí La granota El gripau La cullereta La truita (de riu) La serp La colobra

L’escurçó El fardatxo La sargantana El cocodril El caragol La rata El talp El ratolí El porc El porc senglar La cadernera El teuladí L’oroneta El colom El mussol L’òliba La rata penada El lloro El cuc La palometa (la papallona) El grill L’abella La panerola La marieta La cuca de llum El polp El llagostí El saltamartí / la llagosta El borinot El lleopard D’altres Les urpes El bec La ploma La pota La cua Les banyes La gàbia L’estable El pinso El cadell El cau

Els arbres i les mates El xop L’alzina L’avet L’esbarzer El xiprer El llorer L’om El pi El roure El surer El til·ler L’espígol El timó / el tomello La gespa El romaní Les flors L’assutzena El clavell La clavellina El crisantem La dàlia La rosella El gerani El gessamí El lliri La margarida El nard L’orquídia La rosa La tulipa


147

Accions quotidianes Accelerar Acceptar Aclarir Acollir Aconseguir Acostar / apropar Acostumar-se Afalagar Ajornar Ajudar Alçar-se Allunyar-se Amagar Amoïnar Anar Angoixar Aprofitar Arribar Arrossegar Aturar-se Avergonyir Avorrir-se Ballar Barallar-se Bufar Buidar Caminar Començar Córrer Contar Comptar Cridar Deixar Demanar

Descansar Desxifrar Dibuixar Dirigir Disfressar-se Dissenyar Distraure Divertir-se Dormir Dubtar Eixir Embolicar Encendre Envellir Escoltar Escriure Espentar Estudiar Esvarar-se Faltar Fitxar Fixar Fer (esport, faena...) Fumar Gitar-se Guanyar Jugar Llegir Marejar Menysprear Moure Nugar Oblidar Obrir

Passar Passejar Penjar Pessigar Plorar Practicar Prendre (el sol, la fresca...) Qualificar Rebre Rebutjar Recomanar Relaxar Retardar Rosegar Segrestar Sentir Somniar Suar Succeir Telefonar Tornar Trair Traure Travessar Treballar Triar Trobar-se Veure Viatjar Viure Voler

Àpats Menjar Desdejunar-se Esmorzar Dinar Berenar Sopar Ressopar Neteja de la casa Agranar Arruixar Cuinar Escurar Fregar Llavar / rentar Netejar Ordenar Higiene personal Afaitar-se Banyar-se Depilar-se Dutxar-se Eixugar-se Ensabonar-se Maquillar-se Pentinar-se Raspallar-se Embrutar-se

148


Exercicis 1

Prepareu (oralment o per escrit, segons les indicacions del professorat) les propostes següents: a) Imagineu que heu establit contactes amb un/una estudiant d’Itàlia. Voleu conéixer-vos una mica més i per això heu decidit fer un intercanvi. Envieu-li una carta on li expliqueu quan podeu fer l’intercanvi, en quin període, com podeu quedar, com ho fareu... b) Ara que ja ho teniu tot decidit, conteu-li com és la vostra ciutat i com s’arriba a la vostra casa. c) Una vegada arribe, caldrà explicar-li la distribució i dir-li on pot deixar les coses (roba, llibres, etc.) i on pot trobar els productes que necessite. També heu de presentar-li la família, els amics i els coneguts i explicar-li com són i a què es dediquen. d) El/la vostra hoste no es troba massa bé: aneu a la consulta del metge, on trobareu altres malalts i malaltes que expliquen les seues malalties. Conteu l’experiència.

2

Llegiu el text que teniu a continuació i comenteu els fragments que us semblen més cridaners: SALUT I ALEGRIA, BONA MERCADERIA!

SABIES QUE... x

Els habitants de països com els Estats Units i Anglaterra tenen una alimentació rica en greixos animals i pateixen moltes malalties coronàries.

x

La dieta mediterrània ha estat valorada com la millor entre les conegudes, gràcies a aliments tan beneficiosos per a la salut com l’oli d’oliva, el peix, els cereals, els llegums, les hortalisses i les fruites. Hi ha, a més, una clara presència de productes vegetals enfront dels animals.

x

És major el nombre de xiques fumadores que de xics fumadors, entre els joves escolaritzats, a partir de 15 anys.

x

València, Alacant i Gandia, entre d’altres, es troben entre les ciutats més sorolloses del món.

x

Els accidents de trànsit són la primera causa de mort per a la població entre els 15 anys i els 34.

x

L’esperança de vida a València és de les més altes del món: 76 anys, per davant de Suècia, el Regne Unit i els EUA.

2.1 Responeu el qüestionari següent: a) Com consideres el teu estat de salut general? 1 Molt bo

2 Bo

3 Regular

4 Dolent


149

b) Quan eres xicotet/a, t’obligaven a menjar coses que no t’agradaven? 1 Sempre

2 Sovint

3 De vegades

4 Mai

c) Quina quantitat de llet prens al dia? 1 Gens

2 Un got

3 Dos gots

4 Més de dos gots

d) Quin d’aquests productes t’agrada més menjar? 1 Verdura

2 Llegums

3 Carn

4 Peix

e) Després de dinar, què tens costum de menjar? 1 Fruita

2 Iogurt

3 Dolços

4 Res

f) Quants dies a la setmana consumeixes aquests aliments? verdura crua (ensalada)

Mai

1–3

3–6

verdura bullida fruita llegums derivats lactis carn embotits, patés... peix llepolies bosses de fregits refrescos ensucrats 3

Completeu les frases següents amb METGE o MÈDIC, segons corresponga: 1

Ha telefonat al ___________ de capçalera.

2

El temps és el millor ______________.

3

Els caps de setmana no hi ha servei ______________.

4

Està sota control _____________.

Tots

150 4

Quadern de Valencià Elemental Corregiu els barbarismes de les frases següents: 1

Ha eixit d’una llarga enfermetat. ___________________________________________________________________

2

T’has tornat loco? ___________________________________________________________________

3

Ha comés una locura. ___________________________________________________________________

4

De vegades pareix que estiga majareta. ___________________________________________________________________

5

Com que estic refreat em posaré la jaqueta. ___________________________________________________________________

6

No sé si tinc febre. Posa’m el termòmetro. ___________________________________________________________________

7

Avui no aniré a classe, perquè em fa mal la garganta. ___________________________________________________________________

8

Avisa l’enfermera que vaja a l’habitació número 325. ___________________________________________________________________

9

Quan era petit vaig passar el sarampió i la viruela. ___________________________________________________________________

10 Van col·locar l’enferm a la camilla per traslladar-lo d’habitació. ______________________________________________________________________ 5

D’aquests refranys sobre la salut, quins us semblen més encertats? a) Bon exercici cura tot vici. b) L’alegria allarga la vida. c) Casa on entra el sol no hi entra el metge. d) Qui té salut és ric. e) Qui no pren el sol pren dol. f) Tranquil·litat i bons aliments fan sanes les gents.

Unitat 12. El lèxic 6

151

Ompliu els buits del text següent amb les paraules del requadre per tal que faça sentit, però tingueu en compte que no les necessitareu totes:

bena, xarop, colp, mal, pomada, cotó en pèl, tall, os, injecció, xeringa, sang, sagnar, pelat, febre, blaüres, guix, termòmetre Ignasi explica què li ha passat: “Després de l’accident em vaig quedar tot adolorit. Em feia molt de ___________ la cama. Notava que se m’unflava. En l’altra cama tenia un ___________ molt profund i me n’eixia molta ____________. M’havia pegat un bon ____________ al cap, tenia un ____________ als colzes i _____________ per tot el cos. Al dispensari van veure que tenia un ___________ de la cama trencat i me la van enguixar. A l’altra em van posar uns quants punts. Em van posar una ______________ al cap, em van posar el _____________ per si tenia febre, i finalment em van posar una ______________ antitetànica”. 7

Completeu el quadre de primers auxilis amb les paraules corresponents tenint en compte les definicions que hi ha més avall:

x

En cas de (1) _____________ lleveu la roba a la persona accidentada i apliqueu-hi aigua freda abundant. No rebenteu les (2) _____________ que s’hagen pogut formar. Si la (1) ____________ és extensa, cal que aneu a urgències.

x

En cas de (3) ______________ d’animal domèstic, netegeu la (4) _____________ amb aigua i sabó. Controleu l’hemorràgia amb gases o (5) ______________. Assegureu-vos que l’animal estiga vacunat. Consulteu el metge.

x

En cas de (6) ________________, retireu el fibló amb unes pinces netes. Apliqueu-hi (7) ______________ antihistamínica. Si la persona és al·lèrgica, notareu (8) _____________ i una rojor al lloc de la (7) ______________. En aquest cas, dirigiu-vos a l’hospital.

x

En cas d’ (9) _____________, netegeu la boca i el nas de la persona afectada. Pegueu-li uns colps a l’esquena. Feu-li la respiració artificial i demaneu auxili mèdic urgent.

1 2 3 4 5

Efecte del foc en un cos; senyal, nafra, etc. que deixa el foc o la calor en la pell. Porció d’aire o de gas qualsevol envoltada d’un tel d’aigua o de qualsevol altre líquid. Acció de mossegar. Lesió feta mossegant. Lesió feta per un colp. Tires generalment de fil, especialment per a lligar o embolicar un membre i per a subjectar apòsits aplicats a una nafra, un tumor, una contusió, etc. Acció o efecte de picar. Mescla de greix i d’altres ingredients emprada com a cosmètic o com a medicament. Acció d’inflamar o inflamar-se. Acció d’ofegar o d’ofegar-se; l’efecte.

6 7 8 9

152

Quadern de Valencià Elemental A MENJAR BÉ!

8

Comenteu les afirmacions següents: 1 2 3 4 5 6 7

9

Els homes, quan ho fan, cuinen millor que les dones, però deixen la cuina molt més bruta i no escuren els plats. Els millors cuiners sempre són homes. Els homes veuen la cuina com una professió, no com una obligació. Cuinar és un plaer. Si es pot guisar en poc temps, per què dedicar-hi tres hores? Els plats tradicionals necessiten massa temps per a la seua elaboració. Millor un plat ràpid encara que no siga tan bo. M’agrada cuinar, però m’agrada molt més que cuinen per a mi.

Quina recepta típica del vostre poble o de la vostra comarca coneixeu? Expliqueu-la.

Ingredients:__________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________ _______________________________________________________ Preparació:___________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________ ____________________________ Presentació:________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 10 Detecteu els barbarismes de les frases següents i corregiu-los: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Trau la merlussa del congelador. ___________________________________________ Pose’m un quart de jamon york. ___________________________________________ Has de batir els ous ben de pressa. _________________________________________ Primerament, has de separar les yemes de les clares. ___________________________ M’agrada tostar-me el pa i untar-lo amb mantequilla. __________________________ En un aniversari no ha de faltar mai una bona tarta. ____________________________ Posa la taula. No oblides els teneors ni les servilletes.___________________________ Podries passar-me l’aceitera, per favor?______________________________________ Què preferiu de postres, freses, cereses, cirueles o un melocotó? __________________ No puc preparar aquest plat perquè no tinc una sartén prou gran. _________________ Per favor, un zum de taronja i una tarta de poma. ______________________________ No m’agraden els menjars amb tanta grassa. __________________________________


153

11 Expliqueu breument com es fa: Un café: ________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ Una truita francesa: _______________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ Una truita de creïlles: _____________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ Un flam: _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ Unes creïlles fregides: _____________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ 12 Escriviu la paraula corresponent en cada frase, tenint en compte la definició: 1

La carn s'ha de menjar amb ____________________ (OBJECTE AMB TRES O QUATRE PUNTES QUE SERVEIX PER A PUNXAR TROSSOS DE MENJAR) i ganivet.

2

El cotxe del meu germà fa molt de ____________________ (CONJUNT DE SONS INHARMONIOSOS QUE NO SÓN LA VEU HUMANA O ANIMAL, NI EL SO D'UN INSTRUMENT MUSICAL) quan fa marxa arrere.

3

El ____________________ (LLIT D'UN XIQUET DE BOLQUERS) que m'han regalat és de fusta massissa.

4

Joan treballa de ____________________ (PERSONA QUE SERVEIX LES TAULES EN UNA en un restaurant de Gandia.

CAFETERIA, BAR, ETC.)

5

Passarem les vacances a l'____________________ (TROS DE TERRA VOLTADA D'AIGUA de Mallorca.

PER TOTS ELS COSTATS)

6

En aquest despatx no hi ha cap ____________________ (RECIPIENT ON S'APAGUEN ELS CIGARRETS).

7

Cada matí em desdejune amb una ____________________ (RECIPIENT XICOTET DE de café amb llet.

PORCELLANA, VIDRE, ETC., AMB ANSA)

8

Van vindre del camp amb una ____________________ (RECIPIENT DE JONCS AMB UNA plena de pomes que colliren dels arbres.

BOCA AMPLA I AMB UNA O DOS ANSES)

9

La grip és una ____________________(ALLÒ QUE TENIM QUAN HEM PERDUT LA SALUT) molt comuna.

10 En ma casa tirem un raig d'____________________ (LÍQUID GREIXÓS QUE S'UTILITZA PER A PREPARAR MENJARS O EN LA INDÚSTRIA) a l'ensalada.

154

Quadern de Valencià Elemental 11 Quan menges, no poses els ____________________ (PART ON ES DOBLEGA EL BRAÇ) a la taula. 12 La solució de l'____________________ (JOC QUE CONSISTEIX A DESCOBRIR LA SOLUCIÓ D'UNA PREGUNTA O EL SIGNIFICAT D'UNA FRASE) la trobaràs en l'última pàgina. 13 He comprat un ____________________(SAC RECTANGULAR QUE SERVEIX PER A DORMIR I QUE ES POSA DAMUNT DEL SOMIER) per al llit de matrimoni. 14 Ahir vaig veure la teua ____________________(MULLER D'UN FILL) a la piscina municipal. 15 M'agrada el pa que fan al / a la ____________________ (LLOC ON ES VEN PA) del cantó. 16 Necessite unes ____________________ (INSTRUMENT QUE S'USA PER A TALLAR) per a tallar la tela del vestit. 17 El teu germà és un ____________________ (PERSONA A QUI AGRADEN MOLT ELS DOLÇOS). 18 Quan faces el llit, canvia els ____________________(PEÇA DE TELA QUE ES POSA AL LLIT). 19 A Londres sol haver-hi molta ____________________ (VAPOR ESPÉS QUE ES FORMA A L'ATMOSFERA A POCA ALÇADA DE TERRA). 20 He d'anar a la perruqueria a ____________________ (ORDENAR ELS CABELLS I DISPOSAR-LOS D'UNA DETERMINADA MANERA)-me. 21 La meua ____________________ (PERSONA QUE PRESENTA UN XIQUET AL BAPTISME) m'ha fet un regal. 22 Si no hagueres menjat tantes llepolies, ara no et faria mal la ____________________ (CAVITAT QUE CONTÉ L'ESTÓMAC I ELS INSTESTINS, VENTRE).


155

13 Relacioneu els oficis amb els objectes i formeu-ne el femení corresponent als oficis: martell

perruquer

perruquera _

avió

infermer

___________

assecador

1

aviador

___________

recepta

ferrer

___________

escó

drapaire

___________

botiga

delineant

___________

carta

enginyer

___________

pont

carter

___________

drap

mestre

___________

plànol

dependent

___________

llibre

diputat

___________

pala

pescador

___________

retrat

electricista

___________

xarxa

metge

___________

disc

vigilant

___________

baló

llaurador

___________

falç / corbella

fotògraf

___________

gorra

miner

___________

tractor

cantant

___________

ordinador

futbolista

___________

farmaciola / xeringa

segador

___________

endoll

oficinista

___________

156


14 Resoleu el jeroglífic i descobrireu un ofici: QUI SÓN AQUESTES POBRETES?

t

t t

2+3

t

t

t

t

t t

t

15 Relacioneu la llista d’activitats amb un dels oficis de l’exercici 2: 1 Treballa a l’aire lliure

___________ 4 Fa molt d’exercici

______________

2 Els dissabtes no treballa

___________ 5 Porta informació

______________

3 Per Nadal fa hores extra

___________ 6 Recorre els carrers

______________

16 Trieu un dels oficis anteriors i escriviu sis pistes com les de l’exemple. Passeu-ho a una altra persona i que endevine l’ofici que heu seleccionat. _____________________________

_____________________________

_____________________________

_____________________________

_____________________________

_____________________________


157

2 La derivació La derivació és el procediment morfològic de creació lèxica que ens permet l’obtenció de paraules noves a partir de les que ja teníem. Les paraules noves que ens proporciona la derivació s’anomenen derivats i els elements afegits als lexemes són els afixos. Com a elements lingüístics que permeten derivar paraules, els afixos no existeixen tot sols, han d’aparéixer lligats a un lexema. Segons el lloc d’aparició respecte del lexema, els classifiquem en:

x

Prefixos: morfemes que van davant del lexema, ex.: des-calç

x

Sufixos: morfemes que van darrere del lexema, ex.: calç-ar

x

Infixos: morfemes que van col·locats entre el lexema i el sufix, ex.: calç-otet (el lexema dels exemples és sempre calç-)

¾ RECORDEU x

El prefix en- es converteix en em- davant de les consonants p, b i m.

x

El prefix in- es converteix en: 9 im- davant de la consonant m. Ex.: immadur, immerescut… 9 il·l- davant de la consonant l. Ex.: il·lògic, il·lícit...

x

El prefix a- (privatiu) significa ‘sense, no...’. Ex.: asimetria, anormal...

158


Exercicis 1

Escriviu el verb derivat de cada paraula com indica l’exemple següent:

consell

aconsellar

espai

covard

registre

gola

costum

bena

festa

pedaç

greu

rajola

tros

racó

hospital

fosc

capçal

presó

gàbia

ràbia

passeig

just

sabó

curt

malalt

vernís

brut

rosec

roig

clar

pitjor

lluny

greix

fum

mut

prim

corda


159

3 Locucions i frases fetes 1

Uniu cadascuna d’aquestes locucions adverbials amb el seu significat

1 a bastament

1 prou, suficient

2 a simple vista

___ a l’orella i en veu baixa

3 a cau d’orella

___ en abundància

4 a contracor

___ molt a la vora

5 a corre-cuita

___ sense govern, endut pel vent

6 a dojo

___ sense comptar o mesurar

7 a dreta llei

___ sense tenir-ne ganes

8 a frec

___ en justícia

9 a la babalà

___ sense posar atenció

10 a la deriva

___ precipitadament

11 a la menuda

___ sense llum, sense veure-s’hi

12 a la valenta

___ quasi no

13 a l’engròs

___ al detall

14 a les fosques

___ en gran quantitat

15 a les palpentes

___ amb passió, amb coratge

16 amb prou feines

___ ajudant-se de les mans per no ensopegar

17 a mans besades

___ amb tota la bona disposició

18 a males penes

___ de gust, amb satisfacció

19 a pler

___ a poc a poc, sense pressa

20 a pleret

___ amb molt d’esforç

21 a posta

___ fins a l’últim extrem possible

22 a repèl

___ amb els mitjans que calga

23 a rodolons

___ amb raó o sense

24 a tort

___ expressament

25 a tort i a dret

___ rodolant

26 a totes passades

___ sense raó

27 a ull nu

___ sense l’ajut de cap aparell

28 a ulls clucs

___ sense tenir-ne ganes

29 a ultrança

___ amb els ulls tancats

30 al cap i a la fi

___ en definitiva

160 31 al capdavall

Quadern de Valencià Elemental ___ resumint totes les consideracions

32 amb un no res

___ abans de tota altra cosa

33 comptat i debatut

___ sense el més mínim esforç

34 costa amunt

___ en conclusió

35 d’amagat

___ ocultament

36 de bell antuvi

___ obrir del tot

37 de bat a bat

___ boca per avall

38 de biaix

___ obliquament

39 de gairell

___ de manera obliqua

40 de bocaterrosa

___ (amb el verb venir) sense ganes

41 de tot cor

___ agafant-se del braç

42 de grat

___ d’improvís

43 de cap a cap

___ de memòria

44 del bracet

___ d’una punta a l’altra

45 de cap a peus

___ amb tota la voluntat

46 de colp i volta

___ fent veure que no es mira

47 de sobte

___ amb gust

48 de cor

___ de dalt a baix

49 de cua d’ull

___ inesperadament

50 de debò

___ de veritat, de veres

51 de fit a fit

___ sense gràcia ni interés

52 de franc

___ fermament, amb dedicació intensa

53 de gom a gom

___ mirar fixament

54 de passada

___ d'amagat

55 de sotamà

___ sense haver menjat res

56 de valent

___ sense que hi càpiga res més

57 en conill

___ sense deturar-se gaire

58 en dejú

___ gratuïtament

59 fil per randa

___ sense roba

60 xino-xano

___ detalladament

61 sense solta ni volta

___ aproximadament

62 si fa no fa

___ caminar a poc a poc

Unitat 13 Dialectologia Grups dialectals del català

161

162

Quadern de Valencià Elemental ELS BLOCS DIALECTALS CATALANS

rossellonés

Català oriental

barceloní tarragoní salat central xipella septentrional de transició balear

mallorquí menorquí eivissenc

alguerés pallarés nord-occidental ribagorçà tortosí Català occidental septentrional castellonenc valencià apitxat meridional alacantí

Unitat 13. Dialectologia

163 CATALÀ CENTRAL

FONÈTICA x

Tendència a la neutralització de a i e àtones x en /e/: casa [káze] terra [térre] cresta [créste] mare [máre] producte [prodúkte] pare [páre]

x

x

Tendència a la neutralització de o i u àtones en /u/:

Pèrdua de la -r final. La majoria dels mots monosíl·labs (i altres que no ho són) conserven aquesta -r: mar, car, or, pur, amor, etc. estimar [estimá]

fuster [fusté]

dolor [duló]

madur [madú]

anar [aná]

tornar [turná]

posar [puzá], vosaltres [buzáltres], sortir x [surtí]

Pronunciació fricativa (sh) de la x inicial o postconsonàntica:

Neutralització de v i b en b:

panxa, xiquet, arxiu, anxova

veure [béwre]

beure [béwre]

MORFOLOGIA VERBAL x

Desinència -o ([-u]) en la primera persona del present d’indicatiu:

canto [kántu] miro [míru] x

Desinència -às, -és, -ís en el pretèrit imperfet de subjuntiu:

cantàs aprengués x

llegís

Desinència -i en el subjuntiu:

(que jo) parli x

parlo [párlu]

aprengui

trobi

Ús del pretèrit perfet perifràstic en detriment del pretèrit perfet simple:

vaig anar

vaig tornar VALENCIÀ

FONÈTICA x

Distinció clara entre a i e àtones:

x

casa [káza] cresta [crésta] mare [máre] producte [prodúkte] pare [páre] x

Distinció clara entre o i u àtones: posar [pozár]

vosaltres [vozáltres]

Manteniment de la -r final: estimar [estimár] dolor [dolór] madur[madúr]

València [valéncia] veure beure [béwre] x

fuster [fustér] tornar [tornár] anar [anár]

[véwre]

Pronunciació africada (tx) de la x inicial o postconsonàntica (però no sempre): panxa, xiquet, arxiu, anxova

sortir [sortír] x

Distinció clara en la pronúncia de v i b:

164


MORFOLOGIA VERBAL x

Desinència -e en la primera persona del present d’indicatiu: cante [kánte]

x

aprenguera

llegira

Desinència -e/-a en el subjuntiu: (que jo)

x

parle [párle]

Desinència -ara, -era, -ira en el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantara

x

mire [míre]

parle

aprenga

trobe

Ús simultani del pretèrit perfet perifràstic i del pretèrit perfet simple: vaig anar (aní)

vas anar (anares)

va anar (anà)

vam anar (anàrem)

LÈXIC català oriental

català occidental eixida espill granera got corder envanit espavilat fesol

sortida mirall escombra vas xai cofoi eixerit mongeta BALEAR FONÈTICA x

Neutralització de a i e àtones en /w/:

x

casa, terra, cresta x

Realització de la e tònica com /w/ neutra:

vi /vi/, vedella /vedeia/ x

Confusió de o i u àtones (excepte a Ciutat, Manacor, Inca, etc.): sonar /suná/, cosí /cusí/, colom /culom/

x x

Es pronuncia en verbs + pronom: Fer-te

x

Pèrdua de la t en el grup -nt i -lt: font /fon/, pont /pon/, alt /al/

x

Reducció de l’acabament -ia > i: gàbia /gabi/, ràbia /rabi/, història /histori/

x

x

Iodització de la ll: palla /paia/, cella /ceia/, fulla /fuia/

Supressió de la -r final: or /o/, cor /co/, car /ca/, acer /ce/

rebre /rwbre/, ceba /cwba/, pèl /pwl/ x

Distinció entre v i b:

Pèrdua de la g en el grup -ng (-nc): fang /fan/, jonc /jon/

x

Pèrdua de la -s- inervocàlica:

Reducció dels diftongs qua / gua > co / go:

camisa /camia/, acusar /acuar/,

quan /con/, aigua /aigo/, quatre /cotre/

rosegar /roegar/


165

MORFOLOGIA x x

x

x x

Desinència en la 1a persona del present:

ARTICLE

cant, trob, sent, sembr, cobr, parl

x Predomina l’article salat:

Desinència -am, -au en la 4a i la 5a persones del present:

m. sing.

m. pl. f. sing f. pl.

+ cons

es

es

sa

ses

cantam, cantau

+ vocal

s'

es (ets) s'

ses

Desinència -eim, -eis en la 4a i la 5a persones del present d’alguns verbs velaritzats:

amb +

so

sos

ses

sa

deim, deis, creim, creis, veim, veis

però: les hores, el món, la Mare de Déu, el bisbe, el dimoni, l’amo, el cel, la mar, etc.

Incoatius com en valencià:

Article personal medieval: en, na (n’)

cresc, patesc

PRONOM

Desinència -às, -asses en l’imperfet de subjuntiu:

x Ús de la forma plena: me, te, se, mos, vos, se:

cantàs, cantasses

Mos n’anam Vos he enganat

SINTAXI x

x

Ordre de pronoms medieval directe + indirecte:

x

Aparició de lèxic del català occidental, arabismes i anglicismes:

El te don

besada granera

La te duré

capell

La vos explicaré

ca calçons (pantalons)

En la combinació verb + pronom, el pronom és tònic:

al·lot

seu-tè x

LÈXIC

anar-sè’n

ves-hí

Ús del pronom jo com a cas oblic: per jo

amb jo contra jo

ver gord

166


Exercicis 1

Escolteu aquestes dues cançons de Lluís Llach i completeu les paraules que hi falten: La gallineta La gallineta ha dit que _____, ja no vull pondre cap més ou, a fer punyetes aquest _____ que fa tants anys que m'esclavitza. I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment, no tindrà cap més ___ calent el que de mi se n'aprofita. La gallina ha dit que no, visca la revolució. A canvi d'algun gra de ____ m'heu tret la força de volar però, us ho juro, s'ha acabat! Tinc per davant tota una vida, i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del ______ no ha d'haver-hi cap ________ perquè m'entengui amb les ______. La gallina ha dit que no, visca la revolució. I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré ____ i valents, que n'estic farta, d'impotents que em fan passar nits avorrides. Que quedi clar per sempre més, que jo de ______ no en tinc res, i que, posats a fer, no em ve d'un segon restrenyiment. La gallina ha dit que no, visca la revolució. La gallina ha dit que no, visca la revolució.


167 Que tinguem sort Si __________ adéu, vull que el dia sigui net i _____, que cap _____ trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si __________ "et vull", que el ____ faci el dia molt més llarg, i així, _____ temps al temps d'un __________ aturat. Que tinguem sort, que _______ tot el que ens va mancar _____.

I així pren, i així pren tot el _____ que et pugui donar el camí que, a poc a poc, _________ per a demà. Que demà, que demà mancarà el fruit de cada ____; per això, malgrat la ______, cal caminar. Si ______ amb mi, no demanis un camí ______, ni estels d'argent, ni un _____ ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg. I així pren, i així pren tot el _____ que et pugui donar el camí que, a poc a poc, _________ per a demà. Que demà, que demà mancarà el fruit de cada ____; per això, malgrat la ______, cal caminar.

Unitat 14. Com hem d’escriure un text? Quan ens decidim a escriure un text hem de ser plenament conscients de quin és el nostre objectiu bàsic: aconseguir que la comunicació escrita siga el més eficaç possible. Per a això, hem d’entendre que l’escriptura implica un procés. Podem considerar que les etapes que s’han de seguir per a aconseguir un text ben escrit són les següents: 1 Planificació 2 Redacció 3 Revisió

1 Planificació Planificar és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per a recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre. Cal saber primer, però, quines són les característiques que defineixen un text ben escrit i quins són els aspectes que les determinen. COHERÈNCIA

ADEQUACIÓ x

Registre i dialecte

x

Quantitat d’informació

x

Propòsit comunicatiu

x

Qualitat de la informació

x

Tractament personal

x

Presentació de la informació CORRECCIÓ

COHESIÓ x

Anàfora

x

Ortografia

x

Sinònims

x

Morfologia

x

Puntuació

x

Sintaxi

x

Connectors

x

Lèxic

169

170


El següent pas en la planificació és l’anàlisi de la situació comunicativa, és a dir, respondre les preguntes següents: A qui volem escriure?

x

(adequació)

La resposta condiciona factors com el grau de formalitat, les fórmules de tractament, el gènere, la varietat dialectal, etc. Sobre què volem escriure? (adequació i coherència)

x

El tema sol comportar una terminologia distintiva per a cada tipus de text. Per què volem escriure?

x

(coherència)

Conéixer el propòsit de la comunicació és bàsic a l’hora d’escriure. Segons l’objectiu que vulguem aconseguir, el tipus de text que podem escriure sol presentar elements formals característics. Com ho volem escriure?

x

(coherència i cohesió)

Cadascuna de les formes de comunicació escrita (rètol, de carta, de targeta postal, de telegrama, d'article de diari, etc.) condiciona diversos factors del text final, com l'extensió o l'estructura, entre altres. Sobre què volem escriure?

A qui volem escriure? x

Grau de formalitat

x

Tema

x

Fórmules de tractament

x

Tria lèxica

x

Gènere Per què volem escriure?

x

Propòsit

Com ho volem escriure? x

Tipus de text: d’opinió, etc.

x

Estructura

x

Extensió

carta,

article

Una vegada que hem fet açò, hem d’aprendre les tècniques de recollida de la informació. Entre altres: x

Pluja d’idees: durant uns moments l’autor vessa en el paper totes les idees que se li acuden sobre el tema central del text que es proposa escriure.

x

Documentació: documentar-nos és satisfer les necessitats informatives que ens calen per a construir un text determinat. Cal decidir si la quantitat d’informació és suficient, seleccionar-ne les fonts i conservar allò que creguem que podem conservar.

x

Frases encetades: es tracta d’una llista d’oracions que s’han de completar d’acord amb el contingut del text que s’ha d’escriure.

x

Mots clau: cal seleccionar aquelles paraules que contenen una càrrega informativa important i ampliar-ne el significat de manera precisa.

x

Verbs operatius: podem partir d’alguns verbs com definir, descriure, relacionar, comparar, analitzar, aplicar, argumentar, valorar, etc.

Unitat 14. Com hem d’escriure un text

171

x

6W: consisteix a fer-se preguntes inicials a propòsit del tema que cal escriure: qui (who), què (what), on (where), quan (when), per què (why), com (how).

x

Prendre apunts.

Una vegada que ja disposem de la informació que volem incloure en el text, cal seleccionar-la, és a dir, cal establir quines idees no podem relacionar de cap manera amb les altres i quines tenen lligams obvis. Es tracta, per tant, de rebutjar aquella informació que no ens interessa, i quedar-nos sols amb aquella que és adequada depenent del tipus de receptor, del tema, de la finalitat, del tipus de text i del canal. La selecció de la informació ens ajuda moltes vegades a ordenar la informació: endreçar-la segons els criteris que demane el text (criteris cronològics, causals, espacials, d’ordre d’importància de la informació, etc.). Hi ha dos procediments bàsics per a ordenar la informació: l’agrupació (grups i mapa conceptual) i la jerarquització (l’esquema).

2 Redacció A l’hora de redactar un text, hem de tenir en compte les tres eines principals de què disposem per estructurar la informació i donar cohesió i unitat al text: els paràgrafs, que distribueixen les idees al llarg de l’escrit; els connectors, que interrelacionen frases i paràgrafs, i la puntuació, sense la qual el text seria il·legible. x

La puntuació

La funció principal de la puntuació consisteix a subdividir el text segons l’estructura semàntica i sintàctica, de manera que en facilite la comprensió i la interpretació. S’ha dit que els signes de puntuació reprodueixen en l’escrit les pauses i l’entonació del discurs parlat, però no sempre és així, de manera que l’ús dels diferents signes de puntuació es relaciona amb convencions que s’han de tenir en compte. En molts casos, la decisió d’emprar un signe de puntuació va lligada a l’estil de l’autor, qui pot emprar un signe o altre de diferents maneres, amb funcions i valors diferents. En l’ús de la puntuació podem distingir estils diversos, encara que n’indicarem els tres més importants: la puntuació mínima, la clàssica i l’emfàtica. 9 Puntuació mínima: puntuació pobra, usada comunament per escolars i per escriptors inexperts. Apareixen, sobretot, els punts i les comes, rarament els dos punts i el punt i coma. Ex.: Tinc calor, vaig a la piscina. 9 Puntuació clàssica: és una puntuació rica, que denota experiència i maduresa. S’hi observen tots els signes existents. Sol coincidir amb l’ús de períodes llargs i articulats en un típic estil cohesionat i de subordinació explícita, que evidencia la relació entre les frases. Ex.: Tinc calor: vaig a la piscina. 9 Puntuació emfàtica: és la puntuació típica dels textos publicitaris. Utilitza tots els signes, però la característica principal és l’abundància de punts, que apareixen fins i tot en compte de les comes, dels dos punts i, sobretot, del punt i coma. Consegüentment, els períodes solen ser molt breus. Ex.: Tinc calor. Vaig a la piscina.

172

Quadern de Valencià Elemental x

El paràgraf

Els paràgrafs fan la mateixa funció en el text que les columnes d’una casa: constitueixen l’estructura de la construcció del text. Una vegada que hem confeccionat l’esquema, n’hem de desenvolupar tots els punts per a crear el text. Cada idea o cada bloc d’idees de l’esquema ha de ser utilitzat per a un paràgraf. Definim el paràgraf com el fragment de text que hi ha entre dos punts i a part. També es coneix com la seqüència que es troba entre la frase i el text. Imaginem que el text ha d’estar format per tants paràgrafs com idees hem inclòs en l’esquema. x

Els connectors

Els connectors són elements lingüístics que uneixen les diferents parts d’un escrit. Poden ser conjuncions, preposicions, adverbis o locucions. Funcionen com a senyals visuals per al lector, ja que marquen explícitament les interrelacions entre els paràgrafs i les frases. Tenim dos tipus de connectors: els que relacionen frases (intraoracionals) i els que relacionen paràgrafs (extraoracionals o organitzadors textuals). Els connectors que relacionen idees dins l’oració són les conjuncions i poden marcar: 9 Causa: perquè (+ indicatiu), ja que, vist que, com que, a causa de, gràcies a, per culpa de, etc. 9 Conseqüència: en conseqüència, per tant, de manera que, per això, etc. 9 Condició: a condició de, només que, en cas de, etc. 9 Finalitat: perquè (+ subjuntiu), per tal de, a fi de, etc. 9 Oposició: en canvi, ara bé, amb tot, no obstant això, en contra, al contrari, tanmateix, etc. 9 Objecció: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, mal que, etc. Els connectors que relacionen paràgrafs o oracions completes es diuen també organitzadors textuals. S’usen per: 9 Introduir el tema: l’objectiu principal de, aquest escrit tracta de, ens proposem exposar, etc. 9 Encetar un tema nou: respecte a, quant a, en relació a, pel que fa a, etc. 9 Marcar ordre: 1r, en primer lloc, primerament, per començar, 2n, en segon lloc, etc. 9 Distingir: d’una banda, de l’altra, per un costat, per una altra part, al contrari, etc. 9 Continuar sobre el mateix punt: a més a més, després, tot seguit, així mateix, a més, així doncs, etc. 9 Posar èmfasi: és a dir, cal insistir, o siga, en altres paraules, el més important, etc. 9 Donar detalls: per exemple, en particular, en el cas de, com és ara, etc. 9 Resumir: en resum, breument, resumint, en poques paraules, en conjunt, etc. 9 Acabar: en conclusió, per acabar, així doncs, per concloure, finalment, etc.

Unitat 14. Com hem d’escriure un text

173

9 Indicar temps: abans, al mateix temps, després, simultàniament, més tard, anteriorment, més endavant, a continuació, etc. 9 Indicar espai: a dalt i a baix, a la dreta / esquerra, al centre / costat, etc.

3 Revisió La revisió és un dels procediments més importants en el procés d’escriptura, moltes vegades la qualitat del resultat depén d'aquest últim pas. Revisar és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calga per tal de millorar el text. Podem distingir entre la revisió de continguts (idees, estructura, estil, etc.) i la revisió gramatical (qüestions de forma, majúscules, errades sintàctiques, etc.).

3.1 Revisió de continguts Recomanacions: no tingueu por a l’hora de revisar, res és intocable. No us limiteu a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules, etc.): reviseu a fons el contingut (adequació, idees, estructura i estil). Adequació: comproveu si el text compleix els vostres objectius, si la varietat lingüística triada és la més adequada, fiqueu-vos en la pell del lector i assegureu-vos que entendrà tot el que hi ha en el text, mireu que el grau de formalitat de l’escrit s’adiga amb el tipus de relació que teniu amb el receptor i comproveu que no heu barrejat sense coherència registres diferents dins d’un mateix text. Informació: mireu si heu acabat dient tot el que en un principi volíeu dir, suprimiu la repetició innecessària, comproveu si heu sabut combinar amb encert l’explicació amb l’exemplificació. Si heu fet alguna citació textual, assegureu-vos que queda clara la font d’on l’heu treta. Ordre i cohesió: pregunteu-vos si l’estructura general és prou clara, mireu si l’ordre que heu seguit és el més convenient. Comproveu que heu donat a tots els paràgrafs del text una mateixa forma (amb sagnat o sense). Llegiu independentment cada paràgraf i pregunteu-vos si està ben format. Assegureu-vos que totes les idees secundàries estan clarament lligades amb les idees principals de les quals depenen. Pregunteu-vos si heu triat els connectors més adequats. Comproveu si heu utilitzat correctament els signes de puntuació. Claredat i precisió: assegureu-vos que totes les expressions s’adeqüen a la situació comunicativa. Substituïu les perífrasis innecessàries. Elimineu les repeticions injustificables. Comproveu que no heu escrit cap expressió que puga representar una discriminació per raons de sexe, raça, costums, etc.

3.2 Revisió gramatical És ara, una vegada que ja hem redactat l’escrit i n’hem revisat el contingut, que cal analitzar-lo des del punt de vista gramatical. Hi hem de tenir en compte tots els aspectes gramaticals: accentuació, apostrofació, concordança, indefinits, pronoms relatius, pronoms febles, preposicions, verbs, conjuncions, etc.

ANNEX DE TEXTOS

Annex de textos

177

Un psicòleg determina que l’home no aguanta 72 minuts quan va de compres

A

quest és el límit que un home és capaç d’aguantar la seua parella quan van junts de compres, abans de perdre els nervis i començar a discutir. Quan l’home entra en crisi, la dona encara té altres 28 minuts de corda per a continuar comprant. Aquest descobriment és el resultat a què ha arribat Tim Denison, un psicòleg de la Universitat d’Essex, després d’estudiar els hàbits de compra de més de 2.000 anglesos, segons informa el diari The Independent. Denison assegura que el comportament de les dones i dels hòmens difereix significativament, també quan es tracta de comprar. Per una banda, els hòmens actuen com a “caçadors”, ja que van amb una idea clara del que volen, ho busquen i ho compren amb rapidesa; per l’altra, les dones es comporten com a “recol·lectores”, ja que es prenen el seu temps, fan les voltes que creuen que els fan falta i tenen una imatge menys preconcebuda del seu objectiu.

La televisió

L

a televisió marca el comportament de moltes persones, modifica actituds, crea unes pautes de conducta determinades en els casos en què no se’n fa una lectura crítica. Els polítics i els publicitaris saben quina és la seua influència i la utilitzen per als seus interessos. Quan se sap dominar, però, pot esdevenir un formidable instrument d’informació i de comunicació. La televisió no viu el seu millor moment amb l’auge de programes fàcils. Actualment, una gran quantitat de canals de televisió es disputen l’atenció del televident. La multiplicació dels reality show, dels concursos i de les emissions en què predominen la violència, la vulgaritat i el mal gust és un fet evident. Han caigut fins i tot en aquest joc les televisions públiques, que haurien de tenir molt clares les seues prioritats: informar, formar i distraure. El seu objectiu no hauria de ser competir amb els productes de les privades. Els programadors viuen pendents dels índexs d’audiència i el públic no és considerat més que un receptor passiu del flux de missatges que s’envien.

178


No ens agrada planxar

A

qui li agrada planxar? Tinc un amic que és feliç, quan planxa. Durant els seus anys de matrimoni, no li ha quedat més remei que aprendre'n. Dedica algunes hores del cap de setmana a la planxa: les camisetes dels dos fills, les bruses de la dona, les seues camises. Ho fa amb paciència i sense negar-hi temps i dedicació. És la part que li ha tocat en el repartiment de la feina domèstica. Quan era solter, la mare s'encarregava d'aquesta tasca. A vegades, hi pensa amb una certa recança. Ell abans mai no s'havia aturat a pensar-hi. Li semblava que la roba sorgia planxada de la rentadora. Ara, que planxar representa una part considerable del seu temps, diu que no li importa fer-ho. Fins i tot, va arribar a assegurar-me que li agrada molt dedicar-s'hi. Mentre planxa —assegura—, pot pensar. És l'únic moment del dia, repartit entre la feina i els parents, que el seu pensament s'enlaira i s'oblida de tot. Entretingudes les mans en la feina mecànica i repetitiva, ell viatja molt lluny. Crec que el meu amic deu ser un cas estrany. Com a mínim, excepcional. A la majoria de les persones, no ens agrada haver de planxar. Maria de la Pau Janer, Avui, 7 de juliol de 2004 (adaptació)

Annex de textos

179

Filtres indumentaris

Q

uina aparença cal adoptar per anar pel món i passar l’escrutini dels variadíssims àrbitres de l’elegància? La pregunta potser no és la del trilió, però tampoc no és irrellevant, perquè darrerament hi sol haver àrbitres de l’elegància en tota mena de llocs públics, des de bars i discoteques fins a esdeveniments i restaurants que, a més de donar bon menjar, també volen donar bona imatge. La qüestió, en realitat, és quina és la bona imatge, i això és molt pelut, perquè és claríssim que no hi ha una bona imatge, sinó moltes. Un exemple concret i verídic: fa pocs dies vaig quedar a sopar amb un amic que viu a l’estranger. Quan ens vam trobar, ell venia de recórrer la ciutat durant tot el dia i anava amb una camiseta, pantalons curts i unes xancletes orientals. A la

ciutat on viu el meu amic, per a anar a sopar a un lloc semblant al que anàvem, a mi no se m’hauria acudit mai anar vestit d’aquella manera. Cadascú, però, té els seus costums. Feia moltíssima calor, així que no vaig fer cap comentari. La que sí que tenia alguna cosa a dir va ser una xica molt amable que hi havia a la recepció del restaurant, que va dir al meu amic: “Ho sent molt, però no el puc deixar passar amb pantalons curts”. JJ. Navarro Arisa, Avui (adaptació)

180


Insolidaritat

P

er què a alguns humans els costa tant posar-se d’acord? ¿Per què l’orgull els impedeix apropar-se als contraris i intentar solucionar aquell problema que en el fons saben que no té gens d’importància i que l’únic que els provoca és inconvenients i un malestar personal? Aquestes inflexions em vénen al cap arran d’un afer —aparentment banal— que ha enfrontat els veïns d’un edifici de Girona per un ascensor que ocupa quatre centímetres —quatre!— més del replà i vulnera el decret de la Generalitat que fixa els requisits mínims d’habitabilitat dels edificis. Resulta que un dels veïns, contrari a l’ascensor (tot i que a l’escala viu gent gran a qui fa molt de servei), va adonar-se de les mides “irregulars” de l’aparell i va portar l’afer per la via judicial. I què van fer al jutjat? Doncs mirar únicament què diu la llei: allò era un ascensor irregular i calia, per tant, enderrocar-lo. Així que van donar la raó al veí insolidari. Ja ho veuen, doncs, que quatre centímetres poden ser molt importants en aquesta vida, sobretot si no es fa servir el sentit comú. Sort que, al cap d’uns mesos, un altre jutge que devia tocar una mica més de peus a terra va decidir anul·lar la sentència. Aquesta història tan increïble no deixa de ser, però, ben il·lustrativa de l’ambient que es respira en moltes comunitats de veïns, on la intransigència i la insolidaritat d’alguns dels seus membres són el pa de cada dia. I sovint per afers encara molt més estúpids que un ascensor fora mida. Sort que van canviar la llei i ja no és necessària la unanimitat per tirar endavant els acords. Miquel Riera, Presència, 31-10-02 (adaptació)

Annex de textos

181

Històries dures

E

ncara que semble increïble, hi ha històries que són més dures que un tango, que contenen més dolor que qualsevol bolero, i que guarden l'enyorança dels fados. Són històries reals, que ningú no ha escrit, que ningú no canta. Històries que suceeixen al carrer, on la vida és la protagonista. Parlen de les dones i els homes, del pas del temps. Gabriel Ferrater deia que l'únic que ens preocupa, de veritat, molt en el fons, són aquestes coses: els altres i la certesa que el temps ens fuig. Potser tenia raó. Aquestes històries parlen també de sentiments portats als extrems últims.

Ell la va degollar. Ho va fer, en saber que havien de traslladar-la a un altre centre per causa de la seua malaltia. El centre era lluny i no podrien veure's. Va preferir que es morira. Al cap i a la fi, no li feia por la

Diuen que arribar als cent anys no és gens fàcil. Vol dir una vida llarga, tota de fets grans o minúsculs, de dies de sol i de moltes pluges. Era un carnisser britànic que visitava cada dia la seua esposa a l'asil d'ancians on ella estava ingressada. La dona estava malalta i tenia vuitanta-set anys. Havien passat la vida estimant-se. Ell anava a veure-la com qui compleix una cita amb l'amor. Potser conservava encara aquell punt d'il·lusió adolescent que mai no havia perdut o que recuperà en els anys de la vellesa. Les visites duraven vuit hores. No sé què devien explicar-se. Tal vegada poques coses. Qui sap si només es miraven en silenci, sense paraules, i se sentien bé, i en tenien prou.

sang. Per alguna cosa, havia fet de carnisser tota la vida. El jutge va dir que l'entenia. Considerà que el seu crim era un gest de desesperació, un acte d'amor. Va condemnar-lo a una pena simple de dotze anys de treballs forçats. Quan complisca la pena, l'home tindrà cent dotze anys. Segurament haurà passat a formar part del rècord del Guinnes. Mentrestant, el temps que li quede, siga llarg o curt, se li farà etern, perquè no podrà veure-la. Cada nit la somiarà i s'imaginarà que es retroben en algun indret perdut, més enllà de tots els cels. Maria de la Pau Janer, Avui, 17-08-04 (adaptació)

182


Fer neteja

L

a veritat és que no saps ben bé com, però, a poc a poc, quasi sense adonar-te'n, els papers comencen a ensenyorir-se de la casa i ocupen tots els espais possibles: la tauleta de nit, al costat de la tauleta de nit, la taula de l'estudi, la tauleta i la cadireta de vímet del costat... No és paperam diguem-ne important, imprescindible, d'aquell que et cal per al teu dia a dia, sinó que es tracta de papers diversos, capaços de sobreviure a la quotidianitat més estricta i de resistir heroicament, sense ser vistos ni tocats, el pas dels dies, dels mesos i, potser, fins i tot dels anys. Mai no trobes el moment oportú per endreçar-los, sempre hi ha coses que et semblen d'una prioritat més gran, fins que, un dia, recordes que els tens i que et cal consultar-los, i et veus obligat a fer un pensament. És aleshores quan et capbusses en l'oceà de retalls de diaris,

periòdics sencers, revistes, cartes, fotografies, dossiers, reculls de premsa, agendes velles, llibretetes de telèfon, notes manuscrites... Decideixes que ha arribat l'hora de fer neteja, de triar i garbellar, i comences l'aventura apassionant de no saber amb què et trobaràs, talment com qui s'endinsa en la dimensió desconeguda, sempre plena de sorpreses. Veus que tens diaris sencers, els fulleges i ets incapaç de descobrir per

què els conserves. De vegades pot ser per un motiu important en aquell moment, però que ara, mesos després, no sols ha perdut actualitat, sinó que també ha deixat de ser-ho. Això et succeirà en molts altres casos. El pas del temps dóna sempre una altra perspectiva a la majoria de coses, de manera que amb la mateixa intensitat amb què un esdeveniment s'allunya en la distància i es fa més petit, també disminueix l'abast i la repercussió del fet. En sec, salta la sorpresa i topes amb un informe ben documentat, amb gràfiques i xifres, que et continuen sent de gran utilitat. Constates també la vigència de molts articles d'opinió i, alhora, la fugacitat de tants altres. Les revistes, certes revistes, és el que més et dol de desprendre-te'n. T'hi has resistit molt i molt, però al final t'arribes a convèncer que no ho pots conservar tot i que tens un problema evident d'espai. Comences a llençar exemplars i, al començament, sents com una mena d'esqueixament intern, com un dolor que et fa un mal irreparable, perquè perds una cosa que estimes. Mantens íntegres els exemplars que t'interessen i n'arranques els fulls que et serviran de totes totes: entrevistes, retrats biogràfics, reportatges històrics... Retens tot just allò que ara et sembla impensable que te'n pugues desprendre, per més que saps que, en el futur, temes que ara et semblen decisius, potser no ho seran tant. En acabar de fer neteja, sospires, alleujat, amb la sensació, amb l'estudi net i ordenat, que també tens la vida una mica més endreçada. Fins que passe el temps i, com si res, calga recomençar una altra vegada... Josep Lluis (adaptació)

C.,

Avui

29-09-04

Annex de textos

183

Tot tranquil·litzant-se

E

nmig de l'agitada vida que en més o menys grau portem, siga en l'aspecte físic, siga en el mental, un elevat percentatge de membres de la nostra avançada societat recorre a prendre tranquil·litzants. Segons un recent estudi mèdic, els depressors dels sistema nerviós central estan en els primers llocs del consum farmacològic. En recepta o sense, d'acord amb l'escrupolositat o no del dispensador farmacèutic, la gent s'empassa substàncies d'aquesta mena per tal de combatre l'ansietat, l'insomni o qualsevulla molèstia que puga ser relacionada amb trastorns psicosomàtics. Una de les conseqüències és que prop d'un milió i mig de persones abusen dels tranquil·litzants, és a dir, s'han convertit en addictes. La tolerància que creen aquests psicòtrops fa que cada vegada necessiten prendre'n més quantitat per tal d'obtenir els mateixos efectes que al principi. Desfer-se'n esdevé dificultós, per la qual cosa es torna imprescindible tenir-los sempre a mà. Es passa a ser-ne dependent, no pas per pròpia voluntat. Aquest seria un succint repàs dels aspectes clínics. Un altre tema són les circumstàncies sociopersonals que menen a entrar en tal roda de consum. Atenent la Memòria del pla nacional sobre drogues de l'any 1993, observem que entre el 1988 i el 1993 l'augment del consum de tranquil·litzants va ser d'un 143 per cent. Un increment brutal que s'ha vist superat per la constatació que de llavors ençà el creixement ha estat del 250 per cent, dada recentment aportada pel mateix organisme oficial. La pregunta que s'escau fa referència a les causes que condueixen a requerir aquestes substàncies psicoactives. Què posa la gent nerviosa, ansiosa,

intranquil·la a fi de comptes? Per què entre la general abundància de comoditats, cases i cossos perfumats, suficient alimentació, cura sanitària i més llibertat personal que en èpoques anteriors les persones cauen en el desequilibri emocional? Per què la salubritat de l'intel·lecte falla? Potser el problema està en el sobreesforç que requereix arribar molt amunt en l'èxit públic i en l'èxit privat. Per al primer, la lluita s'inicia a l'escola i continua al llarg de la vida laboral. Per al segon, el llistó és tan alt que mai no se'n té prou. La recerca de la felicitat esdevé tan esgotadora que la tranquil·litat que no es busca en la moderació s'espera dels fàrmacs. Entre la població estudiant, els tranquil·litzants ja constitueixen la droga més consumida després del tabac i l'alcohol. L'Institut de la Dona ha publicat que un 88,4% de les noies estudiants han pres algun tipus de tranquil·litzant, percentatge que es redueix al 80% pel que fa al conjunt de dones. Reducció relativa enmig d'unes proporcions escandaloses de població femenina que en un moment o altre es veu abocada a un psicòtrop. Quan, ara fa 50 anys, aquestes substàncies van ser introduïdes a la farmacopea, el conjunt de la societat era objectivament bastant més desgraciada i, no obstant això, no es preveia que el consum assolisca les xifres actuals. Que les condicions objectives siguen millors no garanteix que s'estigua més satisfet. Sembla que, més enllà de les píndoles, caldria incidir en la higiene de la mentalitat social. Eulàlia Solé, Avui 17-08-04 (adaptació)

184


Erotisme llunyà, no primitiu

L

a diversitat i la universalitat de la condició humana és una font gairebé inexhaurible de plaer i ensenyaments. També, per desgràcia, d'incomprensions i prejudicis. Per a entendre la diversitat cal poder concebre que altres persones, en llocs i circumstàncies diferents, poden entendre i expressar de formes diverses la seua perplexitat o fascinació davant de fenòmens i sentiments que, de fet, tenen arrels universals. La sexualitat i les pràctiques, rituals i mites associats són exemples d'un impuls universal de les persones que es manifesta o expressa amb un ventall molt variable de formes. Tot això, que

sembla tan abstracte, es pot concretar amb exemples senzills i concrets. En la societat occidental, els turmells d'una dona no són una visió especialment transgressora, però en alguns llocs de l'Índia poden representar un signe d'invitació o de disponibilitat sexual. Quan els primers europeus van arribar a les illes del Pacífic, la nuesa i la visió dels òrgans genitals masculins o femenins no eren un escàndol per a ningú fins que no hi va arribar un individu irat amb un tros de drap i dient a tothom que es tapés. Igual que la bellesa, l'escàndol és a la mirada de qui el vol veure. El sexe i el desig són fenòmens comuns a tota l'espècie humana, però els valors i

mites que els envolten i les pràctiques que els expressen són tan antics com la humanitat i tan diversos com les comunitats i cultures que poblen el planeta. Tots els pobles i cultures tenen els seus prejudicis i els seus tabús més o menys racionals, però el fet és que la civilització que des de fa segles s'ha expandit fins a esdevenir global és l'occidental. Si visquérem en un món culturalment determinat pels esquimals o els zulús, potser caldria criticar o deplorar una altra mena de prejudicis i els seus efectes. La tendència de la cultura occidental a considerar primitives les normes o concepcions d'altres cultures (o a desqualificar-les com a pròpies d'un comportament salvatge) ha generat molta ignorància i molts malentesos. La temptació d'imposar els nostres prejudicis o convencions com els únics possibles ha provocat molts crims i tragèdies. El sexe i el desig són universals, però l'erotisme no. El que en un lloc pot ser incitació oberta o subtil, en un altre és una exaltació màgica de la fertilitat, o, senzillament, un acte o un gest trivial o de mal gust. No només es tracta de saber què incita o desagrada a les diferents cultures, sinó sobretot quins valors i representacions atribueix cadascuna a un àmbit de consciència i comportament com el sexe, que és social i global, però també personal i íntim. Algú va dir que al món hi havia tantes aproximacions al sexe com individus. No sé si és cert o no. El que sembla clar és que la nostra cultura no és l'única, ni necessàriament la millor, ni menys encara la primera. J. J. Navarro Arisa, Avui 17-08-04 (adaptació)

Annex de textos

185

Ser universitari no és conquerir l’Everest

U

n bon amic em deia tot emocionat el dia que va acabar la carrera triada que ell era el primer membre de la seua família que havia pogut estudiar en la universitat. És un xicot nascut en un barri de gent treballadora. La seua sensació no era un fet aïllat; al si de les famílies d'aquesta tipologia social que un fill anara a la universitat era tot un esdeveniment, com si el vell somni de la classe obrera que l'educació i la cultura els faria més lliures es duguera finalment a terme. Eren uns privilegiats que anaven a la universitat perquè els seus pares se sacrificaven renunciant al salari que els fills podien guanyar. Tradicionalment, als 14 anys o abans en algunes ocasions, els xics i xiques entraven al món laboral. Per tant, aquells que avui són arquitectes, magistrats i polítics van ser els pioners d'un fet que després es generalitzaria: que els joves pogueren cursar estudis universitaris. A partir dels anys setanta va ser com la culminació del somni d'una millora social aconseguida després de molts anys de lluitar-hi. Com tots els somnis, tenia una part d'irreal: creure que la carrera triada assegurava el pervindre. Ara ja saben molts dels que han estudiat que sovint la carrera tot just dóna uns coneixements que no sempre es podran exercir, perquè no es trobarà la faena desitjada i caldrà agafar la que isca. La conseqüència evident és per a alguns un desencís massa prematur, ja en el camp de l'ensenyament secundari. Tanmateix, un pensa que el rebuig a la vida escolar, d'una banda, i la frustració que segueix

a l'acabament dels estudis, d'una altra, tenen unes causes que la societat hauria d'atacar més enèrgicament. Entre tots hem contribuït a mitificar la universitat, com si aquell que té un títol emès per una facultat fóra superior al que ha après un ofici. Per aquesta raó, fins fa quatre dies pocs estudiaven per a guixaire, fuster o lampista, quan hi ha demanda evident en aquests sectors i, en canvi, molts s'apuntaven a carreres prestigiades però evidentment inflades, com telecomunicacions, medicina, dret i periodisme. Només cal esmentar una experiència: l'Ajuntament de Barcelona va esperonar la idea de Barcelona Activa, on xics i xiques que no funcionen en estudis convencionals segueixen cursos del que fins fa quatre dies anomenàvem formació professional. Alguns no aconseguien acabar-los perquè hi havia empresaris que anaven a contractar-los amb urgència perquè falten persones que hagen après un ofici Aquest és un exemple, però significatiu. Caldria tornar a valorar l'aprenentatge d'un ofici, i també caldria tornar a la vella fórmula del mestre i el deixeble fins i tot en les feines que duen a terme els que han seguit una carrera universitària. És un fet que s'ha perdut aquest sistema que va fer de molts de nosaltres uns professionals. I caldria, a l'hora d'orientar a triar uns estudis, partir del que realment cal a la societat i no de les impressions que puga tenir un mestre ben intencionat. Hem de començar a explicar que és possible realitzar-se sent simplement fuster o lampista i que arribar a estudiar a la universitat no és com conquerir l'Everest. Josep M. Huertas, Avui 21-9-04 (adaptació)

186


Foie gras

E

l foie gras ha caigut en desgràcia, i gent com Kim Basinger o Paul McCartney han signat manifestos perquè el prohibisquen. Ho diuen pels ànecs. No ens enganyem: farcir amb embut un ànec perquè nosaltres en fem festa és una crueltat. No s'hi val dir que ho fem per alimentar-nos, per les proteïnes, perquè això és mentida: ho fem per plaer, perquè un bon foie gras és una de les coses més exquisides que existeixen.

Estic a favor dels animals, i em sap greu que els fem tant de mal. Però això del foie gras em preocupa, i no sols perquè en sóc una entusiasta, sinó perquè, què farem amb la llagosta? És obvi que bullir-la viva és una de les màximes crueltats imaginables. I les granges de pollastres ens mostren la pitjor de les condicions en què pot viure un ésser viu. No crec que els ànecs siguen més feliços si els degollem, perquè això és de bàrbars. Pel que fa a pescar, que té bona literatura i no sembla tan cruel com disparar en una cacera, no sé si heu vist el desesper del peix fora de l'aigua o la trista condició dels crancs que s'arrosseguen per sobre el gel de la peixateria, en una inútil fugida de la mort. El caviar és una altra animalada, car deixem sense descendència el pobre esturió. La matança del porc és brutal.

L'immisericorde calbot al conill no és més humanitari, i que els cabridets que encara mamen o els porquets acabats de nàixer siguen sacrificats per al plaer del nostre paladar és una maldat. Vull dir amb tot això que les persones matem animals i ens els mengem. Mirem-ho com ho mirem, és un acte violent, un abús de poder i una crueltat. Podem fer-nos vegetarians, és clar, però si escoltes biòlegs de confiança et diran de seguida que arrencar un rave és tan dolorós i cruel com tallar-li el cap a un porc. No sé què podem fer, doncs. Podem intentar el menjar sintètic, però això significa una vida ben antinatural, unes fàbriques contaminants i uns obrers respirant fètides barreges. Tot això passa pocs dies després que s'hagi alçat, als Estats Units, la prohibició que pesava sobre les armes de repetició, que ara tornen a ser legals i poden ser a l'abast de qualsevol. Mira, ja ho tinc: ¿i si per evitar el sentit de culpabilitat envers els animals ens fem caníbals? O anacoretes, també. Seria un estalvi, no? Isabel-Clara Simó, Avui, 29-09-04 (adaptació)

Annex de textos

187

Viure en un Chevrolet

T

robar pis s'ha convertit en una autèntica tortura per a moltes persones. A les nostres ciutats, els més joves passen autèntics calvaris a l'hora d'aconseguir un lloc on viure. A Nova York, fa temps que el tema de l'habitatge és un malson. Els lloguers són molts cars. Es paguen més de mil euros per espais reduïdíssims, que no reuneixen les condicions mínimes. Hi ha qui observa la situació amb escepticisme i mala llet. Molts expressen la seva impotència davant una situació que no presenta signes de solucionar-se a curt termini. Altres han decidit enfrontar-s'hi amb sentit de l'humor i originalitat. Cercar noves fórmules, sovint poc convencionals, és una aposta distinta. És el cas de Tony Ryan quan, fart de pagar mil dos-cents euros mensuals per un miniestudi, va decidir-se a comprar un vell autobús escolar. Es tracta d'un Chevorlet del 1958, que aparca cada setmana en una zona distinta. L'ha pintat de molts colors: blau, groc, vermell. Des de fora, fa la impressió d'un vehicle divertit. A dins hi trobem un generador d'electricitat, un dipòsit al lavabo, que buida a les estacions de servei de les autopistes, cuina, nevera, sofà i equip de música. Una casa en miniatura, on tot es combina per viure-hi amb la màxima comoditat possible. El seu propietari, que és entrenador de fitness i té trenta-set anys, assegura que és un bon invent. Li ha posat el nom de Cleòpatra, perquè és un lloc bell, i diu que li dóna sort. La sort de poder ser un rodamón amb el niu a l'esquena, de conèixer gent inesperada que s'hi acosta amb un somriure. És clar que els hiverns poden ser freds i durs, i que l'home ha perdut la parella, que no podia suportar aquesta barreja d'excentricitat i incomoditat. La solució té certa gràcia, si pensem en la capacitat que tenen alguns humans per sobreviure. En el fons, darrere l'alegria dels colors, s'amaga la foscor de la incertesa. Una incertesa cada cop més generalitzada: no deien que una casa on trobar recer era un dret elemental? Tony ha trobat una solució que és transitòria. La provisionalitat té un cert encant, quan té data de caducitat clara. Tot el que és transitori pot allargassar-se, però acaba trencant-se. El seu Chevrolet li somriu, des de qualsevol cantonada, sense saber que té els dies comptats. Maria de la Pau Janer, Avui, 20-7-05 (adaptació)

188


Sant Jordi, la rosa i el llibre

C

om ja saps, Sant Jordi era un soldat romà nascut a la Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nadar, i tenia l’alé pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seues alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Cada dia devorava un parell d’ovelles. Quan li donaven bous i cavalls tampoc no en tenia prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la bèstia. Tot el veïnat va decidir, doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinara la sort seria lliurat a la ferotge fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fóra la destinada. La princesa era jove, guapa, fina... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seua filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fóra sacrificada. La donzella, vestida de blanc, isqué de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser una mica enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent per tal de deslliurar-la del sacrifici. Era bell com el sol, era foraster i es deia Jordi. La donzella, tota preocupada, li digué que fugira ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el vera se’l menjaria. El cavaller li digué que no temera, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici la princesa, com també la ciutat de Montblanc. La fera va eixir de sobte amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon colp de llança el va deixar mig atabalat i confós. Aleshores, el cavaller amb el cordó de la cintura d’ella lligà el drac, tot amansit, que ja el seguia com un ovella. Després amb un altre colp de llança rematà el drac, que en morir es va fondre a terra i on el drac es va fondre, va nàixer un roser de roses roges com la sang. Sant Jordi va collir la més formosa i la va oferir a la princesa, va muntar a cavall i, entre crits de joia, va travessar la muralla per la porta que, en record d’aquesta gesta, encara avui és coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi entre els montblanquins. Des d’aleshores s’ha convertit en la festa patronal de tot el territori català. Sant Jordi és, per als catalans, l’heroi protector que venç el drac i salva la princesa, símbol de la victòria sobre el mal i de l’aspiració a la llibertat. Contra tota animadversió, Sant Jordi és una festa pacífica i, encara més, és l’exaltació d’uns valors tan humans com són l’amor, la cultura i el patriotisme. Les roses i els llibres que es regalen a les persones estimades, omplin els carrers i les places de totes les ciutats i pobles. Festa que s’ha estés perquè el 1995 la UNESCO va declarar també el 23 d’abril, Dia Mundial del Llibre.

Annex de textos

189

Si ho vera el senyor Gilette

E

l terme afaitar té originàriament el sentit d'arreglar, d'embellir. S'ha d'admetre, doncs, que una màquina d'afaitar és una màquina d'embellir el rostre. Però tots sabem que el criteri sobre allò que és bell canvia constantment. En decoració, en moda, en els trets físics personals. En algunes cultures clàssiques, la barba era obligada o prohibida. Avui dia, la coexistència és evident: hi ha gent que s'afaita i gent que es deixa la barba. (Els bigots són una mena de consens entre una solució i l'altra). Però l'hàbit d'afaitar-se va ser afavorit pel senyor King Camp Gillette, nascut fa justament 150 anys. Aquest nord-americà va inventar la fulla d'afaitar, i quan jo era jove la gent encara es preguntava si s'afaitava amb navalla o amb gil·let. L'èxit va ser del tot extraordinari, i encara dura actualment. Pense que la tendència a afaitar-se va rebre un gran impuls amb el triomf del cinema. Els actors, sobretot els que feien el paper de galant, es presentaven perfectament rasurats, i l'exemple irradiava al món des dels Estats Units, pàtria del senyor Gillette. Els actors que apareixien amb

una barba desordenada o simplement sense afaitar representaven personatges desagradables o sospitosos. La joventut afaitada era l'esportiva, l'estètica, la triomfadora. És curiós que la barba passara de ser un senyal de respectabilitat —pròpia dels grans senyors, dels científics, dels generals i dels filòsofs— a ser una marca de l'artista, del revolucionari. Ara tot està barrejat. Hi ha barbes normals i barbes que insinuen un punt de narcisisme, i hi ha gent que s'afaita perquè vol i una altra que ho fa per obligació. Entre tanta diversitat, només hi ha una cosa que no entenc. Com s'ho fan tots aquests joves que sempre van com si s'hagueren afaitat fa tres dies., ni més ni menys. Com es pot aconseguir aquesta petita però invariable longitud del pèl? És que un modern senyor Gillette ha inventat, per afaitar-se, una maquineta segadora de gran precisió? Josep Maria Espinàs, El Periódico, 152-2005 (adaptació)

190


Sincerament, estimada

E

l cinema va significar la possibilitat de somniar per a moltes persones. A través de les imatges del cel·luloide, hem viscut moments que transcorrien en escenaris inèdits. Hi ha hagut personatges de pel·lícula que han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu. Hem arribat a considerar-los persones reals i ens hem identificat amb les seues existències brillants o plenes de boira. Una pel·lícula són imatges. Escenes que portem gravades al cervell, i que apareixen de tant en tant, com vells amics. Són també paraules. Les paraules i el seu poder suggestiu, evocador. Aquelles frases que va pronunciar un personatge de mentida, però que amagaven veritats profundes. Arribaven a ser síntesis de la vida, compendis de sensacions que tots hem experimentat alguna vegada. No fa gaire, un grup de mil cinc-cents crítics, professionals del cinema i historiadors han elaborat un rànquing de les cent frases més memorables del cinema. Deu ser complicat fer una llista d'aquest tipus. Hi intervenen en graus similars la subjectivitat, el gust personal i la capacitat evocadora de cadascú. Les frases més populars del cinema tenen un profund poder evocador. Ens traslladen

a aquella escena cinematogràfica, i també al moment concret en què vam veure-la. La frase té sentit per ella mateixa i per tot allò que ens evoca. Les paraules ens queden gravades quan podem relacionar-les amb la pròpia experiència vital. El número u del rànquing l'ocupa una frase que molts recordem: "Sincerament, estimada, m'importa un rave". Va pronunciar-la Clark Gable a Allò que el vent s'endugué, l'any 1939. No m'estranya que siga la reina de les frases cèlebres del cinema. Quan el personatge diu la frase, al final de la pel·lícula, ha viscut anys sencers perseguint inútilment l'amor d'una dona. Scarlett O'Hara, esquiva, ambiciosa, burleta i plena de capricis ha jugat amb el seu amor. Quan ella descobreix que ha viscut enganyada per un miratge i que l'estima de veres, a ell ja no li importa. La vida i el patiment l'han allunyat de l'amor. És cert: hi ha amors que es moren, perquè algú s'entesta a matar-los. Llavors es pot dir una frase com aquesta. Una frase que tots, un cop o un altre a la vida, hauríem volgut ser capaços de pronunciar. Maria de la Pau Janer, Avui, 14-7-05 (adaptació)

Annex de textos

191

El meu pare

D

emà el meu pare fa 90 anys. Per les seues mans han passat els moments més difícils del segle XX, en què les guerres marquen una frontera entre els morts i els supervivents. Als 90 anys del meu pare dec la intensitat dels meus. Quan algun jovenet pregunta als avis si s’aclareixen amb això de l’euro, pense en aquesta gran ingenuïtat de les generacions. La generació d’aquells 90 anys són la generació d’acer inoxidable. Van viure guerres i racionaments, van passar del sabó Lagarto a la rentadora automàtica, es van jugar la vida als estreps del tramvia i amb els conyacs de garrafa, van descobrir la pluriocupació i van deixar que l’herba es menjara la vella casa de camp; van veure en l’estranger una televisió en blanc i en negre i es van acariciar amb vergonya a la fila dels mancs dels cines. Van tenir fills com jo i els van enviar a la universitat com un signe extern d’una llibertat interna. Van assistir a divorcis i a famílies noves, ens van preguntar a qui havien de votar quan tocara i es van incorporar a alguna manifestació última. Tot això està en els fonaments d’aquesta gent que avui, com el meu pare, ha arribat als 90 anys amb ganes d’apostar pel futur. El veuré demà, una vegada més, agafat al porró mentre algun dels meus fills li talla l’espatlla de corder i li diu, com Rick de Casablanca: canta-la una altra vegada, avi. I jo, tot i que callat, donaré les gràcies. Perquè la vida ens ha tractat dignament i serem allà, tots junts, per explicar-ho. Joan Barril, El Periódico, 17-6-05 (adaptació)

192


El cervell enamorat

E

n el combat que oposa el cor a la raó, la segona acaba de marcar un punt decisiu: un estudi americà acaba d’identificar les zones cerebrals que acullen les emocions del cor. L’experiment era ben simple: sotmetre set homes i deu dones, tots cuits d’amor per algú, a una ressonància magnètica. A les víctimes, instal·lades en la màquina, els presentaven una foto del seu enamorat o enamorada, i una altra d’un simple conegut. Els científics observaven les àrees del cervell que s’hi activaven. El cervell pareix que reacciona d’una manera ben curiosa: les zones que més s’activen a la vista de l’ésser estimat no són les que corresponen a les emocions, sinó les que relacionen motivació i recompensa. O siga, aquelles on s’allotja el mecanisme de persecució del plaer i de la motivació del resultat; el mateix que fa caminar l’ase quan li posen davant la safanòria. I com era d’esperar en aquest punt, els homes i les dones funcionen de manera diferent. Davant de l’estímul de la cara estimada, el cervell femení posa en marxa l’àrea dels records, la de l’emoció i la de l’atenció, mentre que el masculí presenta una forta activitat de l’àrea visual i de l’excitació sexual. La femella de l’espècie sembla que busca caliu i continuïtat, el mascle ja se sap què busca. A mi el progrés de la ciència em sembla una cosa excel·lent, però si l’amor fóra una necessitat de l’espècie, seria també una condició universal. I no ho és ni ho ha estat mai, ni de bon tros. Ara vegem com expliquem això. Joan F. Mira, El Temps , 16 de març de 2004. Adaptació

Annex de textos

193

El menys és més

E

n una sala d’espera, fullege una revista il·lustrada i m’encante davant les fotografies d’una casa de luxe d’estil minimalista. Un conjunt de formes cúbiques i blanques, construït sobre un pendent de muntanya, amb finestrals enormes. Aquests finestrals donen, en primer terme, a una piscina que sembla més un estany, situada al centre d’un jardí ple de pins i palmeres. Més enllà del jardí, la panoràmica sobre els boscos que encerclen la casa, maternals com un claustre. Finalment, la visió desemboca en una cala llunyana, saturada de blocs d’apartaments. Ací dalt, no deu arribar gens el soroll de la costa. Hi arriba, en canvi, l’esclat blau del mar. No hi ha passadissos ni portes, en aquesta casa. L’espai, fragmentat per escales i desnivells, és alhora, únic i divers. En un dels àmbits elevats, hi ha una taula de vidre, llarga i recta, que s’aguanta sobre una delicada estructura de metall niquelat. Damunt de la taula, una gran copa de vidre buida. Amb prou faenes hi haquadres a les parets blanquíssimes: les formes de la casa ja són prou intencionades. Per exemple: un conjunt de 5 finestres sense marc, molt llargues i primes; semblen talment escultures de Chillida: espais de buidor i claredat robats a la paret. És el mateix efecte que suggereixen les escales que, tot acomplint la funció d’organitzar els desnivells, evoquen les formes pures i exactes de la geometria. Un efecte escultòric semblant és el que provoquen els seients (sofàs, butaques, tamborets, cadires) que, distribuïts estratègicament per tots els espais de la casa, donen una impressió d’unitat. Siga per la forma, siga pels materials (teles blanques, fines estructures niquelades), els seients formen part d’una família. El terra bambé és blanc, de marbre polit. També

és de marbre la xemeneia: un quadrat que subratlla, com les foscors d’un Tàpies, la immaculada blancor del conjunt. Als sostres, uns enormes ventiladors de disseny antic, brillen, també, niquelats, amb fulgor net i precís. Tot, en aquesta casa, transpira els ideals estètics de la riquesa sofisticada d’avui. Racionalisme arquitectònic, formes geomètriques bàsiques, simplicitat tradicional japonesa. Els rics d’ara fugen de l’or i dels recarregaments decoratius. El fulgor de l’or, ara que es pot imitar, ja només agrada als pobres: el daurat, en efecte, s’ha convertit en el nou color de moda dels cotxes que paguem a terminis. El ric d’ara fuig de les coses llampants. Aprecia les formes essencials. Només admet la lluïssor del metall polit, la blancor dels marbres, l’amplitud. En aquest temps d’avui en què tothom pot consumir i acaparar objectes, la riquesa es mesura per negacions: el ric d’ara no vol art ni vol andròmines. No vol res: parets blanques, espais buits. A fora, els verds dels boscos protectors. La música callada. Al fons de la perspectiva, força lluny, les espesses classes mitjanes, apilonades a la platja, ajunten les carns i barregen les olors per celebrar l’estiu en sorollosa companyia. La suor de les vacances compartides lliga les amples capes mitjanes i baixes del país en la comunió dels televisors, les pizzeries, l’estretor, la barreja, les cues. Mentre, allà dalt, silenciós com un anacoreta, el ric només admet la companyia d’una família de mobles de disseny. S’apropia dels únics luxes que ara estan prohibits: l’amplitud dels espais, el silenci dels boscos, la soledat. La blancor havia estat el símbol de la pobresa digna: el lleixiu, una

194

camisa blanca, la calç de les parets. Ara que els daurats arriben al poble, la blancor ha esdevingut un color aristocràtic.


Antoni Puigverd, Presència, 30-VI-04 (adaptació)

Quadern_Elemental.pdf

Recommend Documents