Gmultimèdia
L’AVANTSALA DELS MITJANS INTERACTIUS: EL CONTEXT
Jaume Villarreal Quintana
mitjans interactius
rau
PAC1
PAC1
MITJANS INTERACITUS
CULTURA I PRODUCCIÓ: la concatenació dels paradigmes L’evolució de l’home com a individu i com a societat ha vingut marcada per la successió d’un conjunt de revolucions que paulatinament han modificat els paradigmes anteriors, tot dotant als nous temps de noves estructures productives, socials i culturals. A nivell cultural convindrem que la primera gran revolució va ser l’aparició de la parla. El llenguatge va suposar la consolidació d’estructures socials, així com l’establiment de sistemes arbitraris que permetien expressar, mitjançant abstraccions, la realitat i el context. Com deia Heidegger, l’ésser humà és l’únic capaç de ‘fer-se càrrec de la realitat’. Per això, del llenguatge sorgeix el pensament abstracte i simbòlic que dóna sentit creatiu a la realitat. Per primer cop es pot afirmar que l’home ‘és cultura’. El primer gran canvi evolutiu a nivell cultural es va viure amb el pas de la tradició parlada a l’escriptura. Tot i que ambues s’inscriuen dins de la mentalitat oral de l’individu, l’escriptura va permetre per primer cop que l’home pugués oblidar sense temor a perdre la seva identitat. El llenguatge escrit permet ordenar el discurs i el coneixement, alhora que consolida la pervivència dels mateixos. Es podria dir que ofereix per primer cop la possibilitat de dur la cultura a extrems que fins aquell moment no havien estat contemplats. El següent gran canvi cultural es va viure amb l’aparició de la impremta, moment en què l’individu abandona la mentalitat oral i s’endinsa de ple en la mentalitat gramatical. A partir d’aquest moment es començarà a bastir l’expansió de “la Galàxia Guttemberg”, on la transmissió de coneixement deixa de ser monopoli d’uns quants i s’obre a un accés cada cop més universal. Bo i que d’entrada pugui semblar que aquesta evolució no té relació aparent amb els mitjans de comunicació de massa, el cert és que cada canvi de paradigma cultural i comunicatiu ha suposat un apropament progressiu als mitjans tal i com els entenem avui.
L’aparició de la impremta va suposar un dels canvis més revolucionaris dins del paradigma cultural de l’home. Per primer l’home estava en disposició de distribuir informació i coneixement de manera massiva. Els límits físics i temporals començaven a esvair-se, ja que els textos impresos permetien accedir a la cultura en el lloc i el moment en què fos necessari.
-2Grau en Multimèdia
PAC1
MITJANS INTERACITUS
A nivell econòmic també es van produir canvis que van influir produndament en l’organització social. La primera gran revolució econòmica i de poder sorgeix amb el domini de la terra i el creixement de la producció. El cultiu va afavorir l’aparició dels primers nuclis urbans i la gestió de la ‘res publica’, l’espai de convivència que és propi de tots. Hem vist que l’evolució del llenguatge en totes les seves facetes va permetre que la comunicació, els coneixements i la informació fossin cada cop més estesos i persistents. Però, paral·lelament, els canvis productius que va experimentar el treball van generar l’evolució social més important de la Història.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: la sincronització dels canvis Si hi ha hagut un fet que ha marcat inexorablement un canvi històric de conseqüències inabastables, aquest ha estat sense cap mena de dubte la Revolució Industrial. Més enllà dels grans avenços industrials que van comportar la creació de les fàbriques primer i la implantació de l’electritat després, aquesta revolució va donar el tret de sortida a un canvi de paradigma a tots els nivells. En aquest moment històric privilegiat es van unir dues sinergies que al llarg de la Història havien caminat de manera paral·lela: productivitat i cultura, o dit d’una altra manera, tecnologia i societat. A partir d’aquell instant totes dues establiran un maridatge permanent en què l’una tindrà ascendència sobre l’altra i viceversa.1 Al llarg del s.XVIII i XIX es concatenen una sèrie d’esdeveniments que marquen el progrés dels mitjans de comunicació de massa. Per una banda es produeix l’eclosió del model productiu industrial i per l’altra el progressiu abandonament del camp i la massificació urbana. Aquesta consolidació del model industrial genera unes necessitats socials i productives que acceleren els progressos en l’àmbit mediàtic i tecnològic, àmbits que es destaquen com a complementaris i necessaris per controlar la nova societat de masses. L’inici de la Modernitat marca dues tendències que uniran societat i tecnologia de manera estreta i estratègica:
1
Tal i com proposava Fernand Braduel, “la tecnologia no determina la societat: la plasma”.
-3Grau en Multimèdia
PAC1
MITJANS INTERACITUS
• la tecnologia mediàtica, centrada sobretot en processos que permeten l’exhibició. El daguerrotip, les primeres projeccions de cinema o la creació del fusell fotogràfic en són un bon exemple. • la tecnologia informàtica, centrada sobretot en processos de gestió de dades que milloren la productivitat i l’organització social. El telar de Jacquard i la màquina analítica de Babbage donaran el tret de sortida a aquesta cursa. Charles Babbage, (Gran Bretanya, 1791 - 1871) va ser matemàtic i un dels primers científics de la computació. Va dissenyar i implementar parcialment una màquina de vapor de diferències mecàniques per calcular taules de nombre. Però sense dubte ha passat a la Història per dissenyar la màquina analítica, màquina que executava programes de tabulació o computació a partir de fitxes perforades. Per això, Babbage és considerat com un dels precursors de l’ordinador i “el Pare de la Computació“.
El mapa conceptual mostra de manera gràfica l’evolució paral·lela que va experimentar el desenvolupament tecnològic a partir de la Revolució Industrial i l’aparició de la Societat de Masses. En un moment en què la gestió de la informació va començar a ser clau en la configuració social,, el radi d’acció de la tecnologia es va diversificar i va envair totes les esferes culturals i productives.
-4Grau en Multimèdia
PAC1
MITJANS INTERACITUS
Aquestes dues trajectòries, que mirades de lluny semblen no tenir cap relació aparent, adquireixen una nova dimensió si s’observen de manera acurada. En una societat que es troba en plena efervescència industrial, els mitjans de masses i el processament de dades es converteixen en tecnologies complementàries perquè “pren la mateixa importància escampar la mateixa iconografia a milions de persones que portar un registre acurat del cens o dels historials mèdics”.
2
La Revolució Industrial esdevé, doncs, el catalitzador d’un nou paradigma a tots els nivells. A nivell cultural es passa de l’era de la impremta a l’era de la telemàtica, mentre que a nivell econòmic el centre de gravetat del poder passa del control de la producció al control de la informació. L’individu abandona la ment gramatical per endinsar-se en la ment virtual.
LA GLOBALITZACIÓ: el món al palmell de la mà Un dels primers efectes de la industrialització va ser la modificació del concepte d’espai i temps tal i com fins al moment s’havia entès. En un primer estadi van ser els mitjans de transport i els mitjans analògics de comunicació (tren aviació, telèfon i telègraf) els que van ampliar els límits físics i temporals de la interacció. La transició del model analògic al model digital va comportar, però, que els mitjans de comunicació de masses comencessin a esborrar literalment els límits físics de les relacions. La compressió espacio-temporal ha deslocalitzat la interacció i n’ha dut noves formes que, com una moneda de dues cares, han ofert progressos notables i inconvenients nous que cal analitzar constantment.
Lev Manovich va néixer a Moscou, on va estudiar Pintura, Arquitectura, Ciències de la Computació, i Semiòtica (un renaixentista al s.XX, sens dubte) i es va traslladar a Nova York el 1981, lloc on es va interessar per l’ús dels ordinadors en els mitjans de comunicació. A part de realitzar un Màster en Psicologia, va treballar en la creació en 3D. El seu bagatge acadèmic s’uneix una prolífica creació literària, entre la que destaca el llibre: “El llenguatge dels nous mitjans de comunicació. La imatge en la era digital”.
En aquesta obra estableix els criteris que diferencien els vells dels nous mitjans, criteris que van més enllà del criteri de la interacció. Segons ell, serà la representació numèrica de la informació la que permet donar el pas del món analógic al digital. Aquest canvi en el tractament de les dades oferirà modularitat, automatització i variabilitat en tots els àmbits de tractament, producció i difusió de la informació.
La globalització tal i com l’entenem avui s’ha consolidat, doncs, a causa de l’eclosió dels nous mitjans i totes les tecnologies que hi van associades. Els mitjans de comunicació de massa han aconseguit arribar a tots els racons del planeta i han convertit el món en una immensa xarxa social a la qual alimenta i de la que se n’alimenta alhora. Afirmar que a dia d’avui el progrés tecnològic és exponencial és un fet innegable. Cada cop s’evoluciona més tecnològicament i es fa més ràpid i això provoca que cada cop apareguin nous reptes i inconvenients desconeguts. No és menys
2
Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 50). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
-5Grau en Multimèdia
PAC1
MITJANS INTERACITUS
cert, però, que els nous mitjans estan enriquint la resta de mitjans i estan afavorint la construcció col·lectiva de coneixement. Igual que un miceli que s’escampa de manera vertiginosa sota terra, la Xarxa va mutar de la seva versió 1.0 a la 2.0 aconseguint que fossin els mateixos usuaris els creadors de contingut. Aquesta dinàmica ha difuminat els límits culturals i ha derivat cap a un veïnatge cultural en què la distància física simplement deixa de ser un problema.
COM A CONCLUSIÓ... Durant molts segles l’individu va viure connectat només a allò que l’envoltava: ell mateix, els seus iguals i el seu entorn natural. El progrés cultural i social va fer que poc a poc l’individu anés conformant una realitat diferent a l’anterior. És el que Javier Echeverría anomena el 1r i el 2n entorn. Les primeres revolucions culturals queden emmarcades en aquests dos estadis. Es va passar de la parla al llenguatge, del llenguatge a la impremta i del domini de la terra al domini de la producció respectant sempre els límits físics més o menys propers que experimentava l’individu com a ésser social. Finalment, la revolució telemàtica i de la informació va derivar en l’eclosió dels ‘Mass Media’, fruit de l’evolució històrica d’un model cultural lligat al desenvolupament industrial, productiu i tecnològic. Els canvis socioculturals i la Revolució Industrial va sincronitzar el seu tempo i van forçar al final un canvi de paradigma bàsic: societat i tecnologia van (r)evolucionar alhora.
La Història ha evolucionat a partir de revolucions culturals i econòmiques que han provocat l’aparició de nous paradigmes socials i productius. La progressiva evolució tecnològica va permetre trencar lentament els límits temporals i físics de la interacció. Va ser la Revolució Industrial, però, el moment clau en què es va donar alhora un canvi a tres nivells: cultural, productiu i d’entorn. Per primer cop en la Història es pot afirmar que cultural, producció i interacció van evolucionar alhora.
-6Grau en Multimèdia
PAC1
MITJANS INTERACITUS
La societat de masses ha crescut amb els mitjans de comunicació de massa, retroalimentant cultura i tecnologia. És per això que el món en què vivim ja no es pot entendre sense le progrés tecnològic i la influència que les Mass Media exerceixen sobre la nostra configuració social i cultural. El 1r i el 2n entorn han quedat superats. Vivim immersos en el 3r entorn. Saber quin és el límit al que es pot arribar se m’acudeix ara per ara impossible. Els mitjans de comunicació de massa, esperonats per la revolució tecnològica, han trencat els límits i s’han fet universals. El que passa a una punta del món arriba en qüestió de segons a l’altra punta, moltes vegades sense necessitat d’intermediaris. El nostre és un moment històric, si més no, paradoxal. L’individu pot viure com pròxim el més llunya, pot tenir més pertinences al ‘núvol’ que a les butxaques o pot vivenciar com a naturals experiències que s’han creat artificialment o que, si més no, són una representació de la realitat. Allò que fa escassos anys semblava ciència-ficció avui es troba a un clic de distància. La frontera entre cultura i tecnologia cada cop es difumina més. El coneixement es deslocalitza i es basteix un nou model d’interacció basat en la virtualitat. En aquesta societat líquida, l’home ha de preparar-se per desaprendre constantment mentre que, paradoxalment, cada cop està més preparat per posar en joc la intel·ligència col·lectiva. Un repte, com a mínim, estimulant.
-7Grau en Multimèdia
PAC1
MITJANS INTERACITUS
Sobre la bibliografia Modernitat i mitjans de comunicació de massa: el context •
Lorenza Parisi [UOC]
•
[data de consulta: 5 de març de 2014]
Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno •
Lluís Rius Oliva [UOC]
•
[data de consulta: 10 de març de 2014]
Lev Manovich •
Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 50). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press. [data de consulta: 8 de març de 2014]
•
Wikipedia [article en línia] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2014]
Johannes Gutenberg •
Wikipedia [article en línia] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2014].
Charles Babbage •
Wikipedia [article en línia] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2014].
Zygmunt Bauman •
Wikipedia [article en línia] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 14 de març de 2014].
-8Grau en Multimèdia
PAC1
MITJANS INTERACITUS
Sobre les imatges Les captures de la pregunta 3 han estat emprades acollint-se al dret de cita, a l’ampara de l’article 32 del text de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI) segons el Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril. •
Wikipedia [imatge de domini públic] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2014] < http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:CharlesBabbage.jpg >
•
Wikipedia [imatge sota llicència Creative Commons-BY.] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2014].
La resta d’imatges han estat dissenyades per l’autor, a excepció de l’isotip de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
-9Grau en Multimèdia
PAC1
MITJANS INTERACITUS
No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original. - 10 Grau en Multimèdia
