PAC1_AI.pdf

QUÈ ÉS L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ QUÈ FA L’ARQUITECTE DE LA INFORMACIÓ EL DISSENY CENTRAT EN L’USUARI (DCU)

Jaume Villarreal Quintana

arquitectura de la informació

Gmultimèdia rau

PAC1

PAC1

ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ

Arquitectura de la Informació Què és això?

Per què és important l’Arquitectura de la Informació?

Arquitectes de la Informació: Optimitzadors de continguts

DCU Disseny Centrat en l’Usuari

Recursos Gràfics

02 04 06 10 13

-2Grau en Multimèdia

PAC1


ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ... QUÈ ÉS AIXÒ? Quan algú busca un pis per primera vegada molts cops no sap què vol, però sí té clar què és el que no vol. Intentar explicar d’entrada a algú què és l’Arquitectura de la Informació parteix d’una premissa semblant: no és fàcil explicar què és, però es pot començar explicant què no és. D’entrada serà interessant observar que l’Arquitectura de la Informació no queda englobada dins dels següents àmbits, tot i que tots ells formin part del disseny i creació d’una pàgina web:

Gràfic 1 - L’Arquitectura de la Informació té el seu àmbit propi dins del disseny d’un lloc web.

Aquests són tres dels pilars sobre els quals es fonamenta un lloc web, però on no queda inclosa l’essència mateixa de l’Arquitectura de la Informació. Així doncs, si d’un lloc web obviem l’aparença, el comportament i l’eficiència d’ús... què queda? Queda el contingut, la seva organització i els seus mètodes d’accés. L’Arquitectura de la Informació està relacionada amb l’organització dels continguts i l’optimització dels mecanismes d’accés als mateixos. Malgrat tot, encara no s’ha arribat a una definició concreta sobre el tema que ens ocupa. Ara que el seu àmbit ha quedat delimitat, serà interessant fer una segona aproximació des de l’òptica del treball que -3Grau en Multimèdia

PAC1


desenvolupa un arquitecte de la informació. I quan es tracta de fer entenedor un cocepte complex, una metàfora sempre ajuda.

La metàfora del mestre Un cop li van demanar a un arquitecte de la informació que definís la seva feina de manera planera perquè les persones allà presents ho poguessin entendre. Després de rumiar-s’ho una estona va dir: “Jo sóc com un mestre d’escola. L’éxit de la meva tasca consisteix en la capacitat que jo tingui de valorar i articular dues variables: els continguts que he d’oferir i les característiques dels alumnes que tinc a l’aula. El que jo faig és catalogar, destriar, seqüenciar i oferir als meus alumnes continguts perquè puguin incrementar els seus coneixements. Però alhora intento que vagin enriquint aquest procés en la mesura en què aprenen coses noves. I per fer això també he d’idear mecanismes útils de cerca crítica i de recuperació de la informació.” Ara ja sabem que l’Arquitectura de la Informació no és ni Disseny Gràfic, ni Programació ni Enginyeria d’Usabilitat. També sabem que, a l’igual que fa un mestre amb els seus alumnes, un arquitecte de la informació gestiona i facilita als usuaris l’accés i la recuperació a la informació. Així doncs, podríem dir que l’Arquitectura de la Informació és una tasca professional que intenta articular tres processos:

1

DISSENYAR ENTORNS D’INFORMACIÓ COMPARTIDA Gràfic 2 - Processos de l’AI

2

3

FOMENTAR LA FACILITAT DE LOCALITZACIÓ (findability)

COMBINAR SISTEMES DE CERCA, ETIQUETATGE, ORGANITZACIÓ I NAVEGACIO. -4Grau en Multimèdia

PAC1


PER QUÈ ÉS IMPORTANT L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ? La intervenció de l’Arquitectura de la Informació en el procés de disseny i creació d’un lloc web pot arribar a ser un intangible. Dit d’una altra manera, és molt difícil quantificar amb exactitud quins són els beneficis que una empresa pot arribar a extreure’n. Ara bé, si es parla en termes de costos es poden prendre com a referència conceptes significactius per valorar la importància d’implementar un procés d’Arquitectura de la Informació.

Gràfic 3 - Són molts els factors que poden incrementar els costos en una empresa.

A una empresa li pot sortir molt rendible encarar nous projectes amb l’ajuda d’un arquitecte de la informació. Tot factor que intervé en la cerca i recuperació d’informació comporta una despesa, ja sigui a nivell d’inversió de temps com de recursos econòmics. -5Grau en Multimèdia

PAC1


Això es pot explicar amb molta claredat quan es visualitza quins són els objectius que persegueix un arquitecte de la informació: COMPRENDRE QUINS SÓN ELS OBJECTIUS QUE PERSEGUEIX UNA EMPRESA QUAN CREA UN LLOC WEB. VALORAR LA NATURALESA I EL VOLUM DELS CONTINGUTS QUE HA DE CONTENIR. CONÈIXER LES NECESSITATS I ELS COMPORTAMENTS DELS USUARIS POTENCIALS. Ara s’entén per què descuidar aquests objectius pot suposar un increment en els costos d’una empresa. Facilitar que els treballadors trobin o no trobin la informació en un temps prudencial pot suposar una inversió de temps considerable al cap de l’any. No tenir en compte la naturalesa dels continguts amb

RDI

què es treballa pot comportar disfuncions en el dis-

Jakob Nielsen va popularitzar el concepte de Rendiment de la Inversió dins del sector web.

seny i, a la llarga, modificacions inesperades que dificultin el manteniment d’un lloc web o d’una intranet. Obviar el tipus de client o usuari que navegarà pel lloc web d’una empresa pot penalitzar l’experiència d’ús, la previsibilitat en la nevagació o l’optimització de mecanismes de cerca i recuperació de la informació en les seves diferents modalitats. Tot plegat pot arribar a provocar un deteriorament de la imatge de la marca, que de ben segur pot acabar comportant costos no previstos.

“

Tot i que és molt difícil calcular el rendiment d’una estratègia com aquesta, sí es pot valorar la quantitat de temps perdut a causa d’un disseny deficient. Empreses com Bay Networks o Agency.com així ho van valorar, fet que els va reportar vlousos rendiments respecte de les inversions fetes sobre les seves intranets.

Facilitar l’accés als continguts ja és, en si mateix,una gran inversió. -6Grau en Multimèdia

PAC1


ARQUITECTES DE LA INFORMACIÓ: OPTIMITZADORS DE CONTINGUTS L’arquitecte de la informació és l’epicentre del desenvolupament de l’Arquitectura de Continguts en qualsevol projecte. En un món en constant evolució, l’increment del volum de continguts exigeix que hi hagi persones preparades per poder gestionar tot el procés de disseny, implementació, organització, indexació, cerca i recuperació de la informació. Qualsevol empresa que vulgui optimitzar tots els continguts que té al seu abast haurà de comptar amb la figura d’aquest professional, qui al seu torn haurà de focalitzar la seva activitat en dos àmbits estratègics: assolir un coneixement el més acurat possible dels objectius que persegueix l’empresa i del perfil de cerques dels seus clients. treballar de manera coordinada amb dissenyadors, programadors i enginyers d’usabilitat per tal d’ajustar el màxim possible les necessitats amb la implementació específica. Ser un arquitecte de la informació requereix coneixements teòrics i grans dosis d’experiència, ja que no s’està parlant d’una ciència exacta sinó d’un camp en constant evolució. L’arquitecte serà, doncs, l’expert capacitat per assessorar sobre com

implementar mèto-

des d’investigació sobre el context, els continguts i els usuaris; sobre quins sistemes d’etiquetatge, navegació i cerca és aconsellable emprar i sobre quin control s’establirà sobre

les metadades, el vocabulari i els tesaurus, sem-

pre que aquests siguin necessaris.


PAC1


Així doncs, no s’està parlant d’una feina accessòria. Com si d’un iceberg es tractés, un lloc web amb una bona Arquitectura de la Informació presentarà a l’usuari una interfície facilitadora que se sustenta en l’organització lògica i intencional dels continguts que presenta. Aquesta és la feina d’un arquitecte de la informació: relativament fàcil d’exposar, extremadament complexa de dur a terme.

Gràfic 4 - L’arquitecte de la informació optimitza els continguts per oferir una experiència eficient.


PAC1


Un cop feta tota aquesta tasca d’identificació d’objectius i espectatives i del disseny dels sistemes més adients de cerca/navegació/taxonomia, l’arquitecte de la informació haurà de dissenyar la implementació més ajustada per donar resposta les seves conclusions. Aquesta praxi es visualitza en una sèrie de documentació que, de manera visual, presenta un producte concret i acabat.

wireframe

Gràfic 5 - Wireframe (imatge amb llicència CC - font: http://www.flickr.com/photos/snowcrash/21099636/ )

També conegut com a ‘maqueta de pantalles’, és una representació esquèmàtica de la interfície es visualitza la disposició dels blocs de contingut. Hi participen dissenyadors, programadors i usuaris (sempre que es treballi des de la perspectiva del Disseny Centrat en l’Usuari). -9Grau en Multimèdia

PAC1


esquemes detallats

Gràfic 6 - Esquema detallat de la interfície d’un lloc web.

També anomenat ‘esquema d’organització’, és la representació esquemàtica dels diferents blocs de contingut i la relació hipertextual que conserva entre ells. Pot fer les funcions de mapa web.

vocabulari controlat

esquema de metadades

Gràfic 7 - Exemple de control e vocabulari.

Gràfic 8 - Exemple d’un esquema de metadades.

Un vocabulari controlat és un conjunt

Un esquema de metadades correspon a

d’unitats de significat que tenen com a

un grup de dades de diferents tipus que,

finalitat afavorir la classificació, selec-

un cop organitzats segons el criteri de

ció i recuperació de les mateixes a par-

l’arquitecte de la informació, permet

tir dels criteris de cerca establerts.

organitzar les metadades. - 10 Grau en Multimèdia

PAC1


DCU DISSENY CENTRAT EN L’USUARI El Disseny Centrat en l’Usuari (DCU) no és una tècnica en si mateixa, sinó una manera concreta d’afrontar un projecte, una metodologia que posa l’usuari i les seves necesitats en el centre del procés de disseny. Emmarcat en l’eclosió del disseny militar de la década dels anys 50, l’inici del DCU va partir d’intesos estudis a nivell antropomètric, ergonòmic o biomecànic, camps que d’entrada poca o cap connexió tenien amb el món del disseny. El cert, però, és que aquest va ser un sistema que es va mostrar molt eficient, doncs oferia productes que feien la vida més fàcil als clients sense necessitat que ells haguessin d’invertir hores i hores en aprendre a fer servir dispositius diversos. Això era possible perquè prèviament els dissenyadors s’havien pres la molèstia d’intentar respondre a preguntes com

qui farà servir

aquest sistema, què és el que voldrà fer amb ell o quina informació caldrà facilitar per assolir els objectius. Aquest canvi de centre, com si d’un gir copernicà es tractés, no només ha perdurat en el temps sinó que s’ha consolidat, arribant també a entrar amb força dins del món del disseny web i les aplicacions interactives.

“

you press the button, we do the rest

(George Eastman, fundador de Kodak)

- 11 Grau en Multimèdia

PAC1


En l’àmbit del disseny web, l’objectiu del DCU és estudiar els usuaris i els seus comportaments per tal d’obtenir informació que permeti optimitzar la interacció existent el client i la interfície. Tal i com s’ha exposat amb anterioritat, el DCU no és una tècnica concreta sinó que respon a una filosofia de disseny i com a tal estableix una metodologia que permet assolir els seus objectius. Aquesta manera de treballar es concreta en un procés que segueix els següents passos:

Gràfic 9 - Procés d’implementació del DCU.


PAC1


ANÀLISI: recopilació d’informació sobre les característiques pròpies dels clients potencials. DISSENY: dóna resposta a les característiques definides en el procés anterior. PROTOTIP: permet detectar en un estadi inicial les mancances del disseny. AVALUACIÓ: posa a prova el el prototip i recondueix el seu disseny si s’escau. Óbviament, qualsevol DCU que vulgui arribar a bon port necessita recolzar-se en l’Arquitectura de la Informació. Tot i que no són el mateix, ambdòs àmbits parteixen d’una mateixa premissa: el disseny descansa en les necessitats de l’usuari. La diferència rau en el fet que el DCU dóna resposta a través de la usabilitat i el disseny de la interfície i l’Arquitectura de la Informació ho fa en l’accés, cerca i recuperació de la informació. Tal i com es pot observar al gràfic 9, l’Arquitectura de la Informació s’inclou dins del procés del DCU en les etapes de màxima importància: disseny, prototip i avaluació. Malgrat tot, no s’ha d’obviar que prèviament a això hi ha tota una tasca d’investigació a nivell d’arquitectura, imprescindible per identificar els objectius. Si en els darrers temps algú va dur el DCU fins a l’extrem, aquest va ser Steve Jobs. Una frase de la seva biografia ho sintetitza a la perfecció:1

“Jobs era més intuïtiu i romàntic, i tenia un millor instint per fer que la tecnologia resultés útil, que el disseny fos agradable i les interfícies, poc complicades de fer servir.

”

1 - Isaacson, Walter (2011). “Steve Jobs”. (pàg. 172) - ePub (llibre digital).


PAC1


Sobre Arquitectura de la Informació • http://iainstitute.org/es • Morville, Rosenfeld (2010). “Arquitectura de la informació per al World Wide Web”. Catalunya. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. Sobre wireframes • http://es.wikipedia.org/wiki/Wireframe • http://www.arquitecturadeinformacion.cl/como/wireframe.html • http://olgacarreras.blogspot.com.es/2007/02/wireframes.html Sobre vocabulari controlat • http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/ diccionario/vocabulariocontrolado.htm • http://datosconinteligencia.blogspot.com.es/p/vocabularios-controlados.html Sobre esquema de metadades • http://users.dcc.uchile.cl/~jbarrios/catalogo/node24.html Sobre DCU • http://www.sortega.com/blog/dos-ejemplos-historicos-de-diseno-centrado-en-el-usuario/ Sobre les imatges: • Totes les imatges han estat dissenyades i realitzades per l’autor, a excepció de l’isotip de la UOC i el gràfic 6, que és una imatge sota llicència Creative Commons allotjada a .


PAC1



PAC1_AI.pdf

Recommend Documents