Mapes

A I R À M I R P t a r o s s e f o r p l a r e p s o s r u c e R

Treballar amb mapes 1. Mapes muts fotocopiables 2. Lectura i interpretació de mapes

Grup Promotor Santillana

Treballar amb mapes és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció de José Tomás Henao i M. Àngels Andrés Casamiquela. En la seva realització han intervingut:

Ana Isabel Calvo Villalba Julio Hernández Márquez Projecte editorial:

Ana Isabel Calvo Villalba Edició:

Ana Isabel Calvo Villalba Anna Sagristà Adolf Vallejo

Presentació TREBALLAR AMB MAPES respon als objectius curriculars de l’àrea de Coneixement del medi: contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats i les destreses relacionades amb mapes i plànols. Per complir aquest propòsit, el material s’organitza en dos blocs ben dierenciats: mapes muts otocopiables i lectura i interpretació de mapes.

1. Mapes muts fotocopiables La col·lecció de mapes muts otocopiables permetrà al proessorat de l’àrea de Coneixement del medi reconèixer i localitzar espacialment els principals trets del medi ísic i humà a escales dierents.

2. Lectura i interpretació de mapes Tot procediment i treball amb mapes requereix pràctica per acilitar-ne l’aprenentatge. Aquesta secció dota el proessorat de ftxes otocopiables per treballar procediments cartogràfcs. A més, s’hi s’hi incorpora una guia per al proessor que recopila els conceptes cartogràfcs que es treballen al llarg del cicle superior de Primària.

3

1. Mapes muts fotocopiables Grup Promotor / Santillana posa a disposició del proessorat una col·lecció de mapes muts per otocopiar, en un ormat similar al que utilitzen habitualment a les classes. En aquesta secció s’han incorporat 68 mapes en ormat DIN-A4 amb dierents temàtiques i a dierents escales. Des del seu entorn més local, amb mapes comarcals de les comunitats autònomes, ins a escala mundial, passant per l’estudi dels continents, la Unió Europea, Espanya i Catalunya.

Oceans © 2 0 0 9 G r u p P r o m o t o r / S a n t i l l a n a E d u c a c i ó n , S . L . S e r v e i s C

a r t o g r à f c s S

N

a n t i l l a n a

O

E

S escala 0

1 .2 00

2 . 40 0

1

quilòmetres

Mapes muts fotocopiables amb suggeriments didàctics

O C EÀ

GL A C I A L À R T I C

OCEÀ ATLÀNTIC

OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ

L’enocament innovador d’aquesta secció es basa en la incorporació de suggeriments didàctics per treballar cada mapa, que també destaquen les diicultats més típiques que podem trobar en els dierents aspectes de medi ísic i humà.

PACÍFIC OCEÀ ÍNDIC N

O

E

S escala 0

1 . 20 0

2 . 4 00

OCEÀ

G L A C I A L A N T À

R T I C

quilòmetres

MAPA

Suggeriments per treballar el mapa

35

Catalunya

El mapa mostra la localització espacial dels oceans en el món. Un cop retolat el mapa, els alumnes poden pintar de color marró les terres emergides o continents per dierenciar-los dels oceans. El proessor ha de recordar a l’alumnat els aspectes següents: ●

N ●

O

E

●

S

Els oceans són grans masses d’aigua salada i ocupen el 70 % de la superície terrestre. Observeu en el mapa que aquestes cobreixen la major part de l’hemiseri sud. Els oceans són cinc: Atlàntic, Glacial Àrtic , Glacial Antàrtic , Índic i Pacífic. Aegiu que la prounditat mitjana és de gairebé 4.000 metres. Destaqueu que a l’oceà Pacíic trobem la major prounditat del nostre planeta, amb més d’11.000 metres. També és l’oceà més extens de tots cinc, amb 179.680.000 quilòmetres quadrats. Els oceans són una ont important de recursos: pesquers, energètics, etc. Es pot demanar als alumnes que busquin imatges d’algun oceà on es mostri la auna, l’explotació pesquera i energètica o una imatge submarina. Posteriorment, que localitzin la imatge sobre l’oceà del mapa que han elaborat i que acin una breu descripció oral del que s’hi mostra: la orma del relleu submarí, el tipus de auna, el recurs econòmic que hi apareix, etc.

DIFICULTATS

Catalunya

●

Normalment, els alumnes tenen diicultat a prendre consciència de l’extensió dels oceans. Pot ser interessant que realitzeu un gràic sectorial de la proporció que ocupen els oceans respecte dels continents (oceans, 71 %; continents, 29 %).

N

O

© 2009Grup Promotor/ Santillana Educación,S.L. Serveis Cartogràfcs Santillana

E

S

Mapes muts de les comunitats autònomes

escala 0

15

30

quilòmetres


escala 0

15

30

quilòmetres


4

S’han incorporat dos mapes per comunitat autònoma, un de ísic i un altre de polític, perquè el proessor pugui utilitzar-los de la manera que millor s’adapti al seu projecte didàctic.

M A P A

1. Mapes muts fotocopiables ● ●

Mapes muts amb suggeriments didàctics Mapes muts de les comunitats autònomes

Índex Mapa 1.

Oceans

Mapa 27. Climes de Catalunya

Mapa 2.

Continents

Mapa 28. Climes d’Espanya

Mapa 3.

Coordenades geogràfques

Mapa 4.

Món ísic

Mapa 29. Espais naturals i protegits de Catalunya

Mapa 5.

Món polític

Mapa 6.

Àrica ísic

Mapa 7.

Àrica polític

Mapa 8.

Àsia ísic

Mapa 32. Població per províncies d’Espanya

Mapa 9.

Àsia polític

Mapa 33. Xarxa urbana a Catalunya

Mapa 30. Parcs nacionals d’Espanya Mapa 31. Població per comarques de Catalunya

Mapa 10. Amèrica ísic

Mapa 34. Xarxa urbana a Espanya

Mapa 11. Amèrica polític

Mapa 35. Andalusia

Mapa 12. Oceania ísic

Mapa 36. Aragó

Mapa 13. Oceania polític

Mapa 37. Principat d’Astúries

Mapa 14. Antàrtida

Mapa 38. Canàries

Mapa 15. Regió àrtica

Mapa 39. Cantàbria

Mapa 16. Europa ísic

Mapa 40. Castella i Lleó

Mapa 17. Europa polític

Mapa 41. Castella−la Manxa

Mapa 18. Unió Europea

Mapa 42. Catalunya

Mapa 19. Fases d’incorporació a la UE

Mapa 43. Comunitat de Madrid

Mapa 20. Relleu de Catalunya

Mapa 44. Extremadura

Mapa 21. Relleu d’Espanya

Mapa 45. Galícia

Mapa 22. Hidrografa de Catalunya

Mapa 46. Illes Balears

Mapa 23. Hidrografa d’Espanya

Mapa 47. La Rioja

Mapa 24. Catalunya polític. Comarques

Mapa 48. Comunitat Foral de Navarra

Mapa 25. Espanya polític. Comunitats autònomes

Mapa 49. País Basc

Mapa 26. Espanya polític. Províncies

Mapa 51. Comunitat Valenciana

Mapa 50. Regió de Múrcia

MAPA

1

s n a e c O

0 0 4 . 2 0 0 2 . 1

0

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Serveis Cartogràfcs Santillana

m k

OCEÀ

G L A C I A L À R T I C

OCEÀ OCEÀ

AT L À N T I C

PACÍFIC

OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ÍNDIC

0

1.200

2.400

km

O

CEÀ

I A L A N GLAC

T À R T I C

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra la localització espacial dels oceans en el món. Un cop retolat el mapa, els alumnes poden pintar de color marró les terres emergides o continents per dierenciar-los dels oceans. El proessor ha de recordar a l’alumnat els aspectes següents: ●

●

●

Els oceans són grans masses d’aigua salada i ocupen el 70 % de la superície terrestre. Observeu en el mapa que aquestes cobreixen la major part de l’hemiseri sud. Els oceans són cinc: Atlàntic, Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Índic i Pacífic. Aegiu que la prounditat mitjana és de gairebé 4.000 metres. Destaqueu que a l’oceà Pacíic trobem la major prounditat del nostre planeta, amb més d’11.000 metres. També és l’oceà més extens de tots cinc, amb 179.680.000 quilòmetres quadrats. Els oceans són una ont impor tant de recursos: pesquers, energètics, etc. Es pot demanar als alumnes que busquin imatges d’algun oceà on es mostri la auna, l’explotació pesquera i energètica o una imatge submarina. Posteriorment, que localitzin la imatge sobre l’oceà del mapa que han elaborat i que acin una breu descripció oral del que s’hi mostra: la orma del relleu submarí, el tipus de auna, el recurs econòmic que hi apareix, etc.

DIFICULTATS ●

Normalment, els alumnes tenen diicultat a prendre consciència de l’extensió dels oceans. Pot ser interessant que realitzeu un gràic sectorial de la proporció que ocupen els oceans respecte dels continents (oceans, 71 %; continents, 29 %).

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

MAPA

2

s t n e n i t n o C

E

S

N

O



0 0 4 . 2 0 0 2 . 1

0

m k

Europa Àsia A m è r i c a

Àfrica

Oceania N

O

E

S

0

1.200

2.400

Antàrtida

km

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra la distribució dels continents sobre la Terra. Un cop retolat el mapa, es pot demanar als alumnes que pintin els continents de color marró. El proessor pot aproftar aquest mapa per recordar a l’alumnat els aspectes següents: ● Els continents són grans extensions de terres emergides, envoltades per oceans i mars. Els continents representen el 29 % de la superície terrestre i són sis: Àsia, Amèrica, Àfrica, Antàrtida, Europa i Oceania. ● Cal destacar que: – L’Àsia està situada gairebé completament a l’hemiseri nord. És el continent més extens amb 43,7 milions de quilòmetres quadrats. – Amèrica és el continent més llarg i s’hi distingeixen tres parts: Amèrica del Nord, Amèrica Central i Amèrica del Sud. – L’Àrica és el continent més compacte, ja que gairebé no té accidents costaners. – L’Antàrtida està amagada gairebé completament sota una capa de glaç. – Europa és situada a l’hemiseri nord i és com una península de l’Àsia; a més, té una costa molt retallada amb moltes penínsules i un gran nombre d’illes. – Oceania és el continent més petit, amb 8,9 milions de quilòmetres quadrats, i està ormat per l’illa d’Austràlia i milers d’illes situades a l’oceà Pacífc. ● Es poden destacar alguns conceptes sobre les ormes del relleu costaner que s’han estudiat en el llibre de text. Per exemple, què anomenem costa (zona on els continents entren en contacte amb les aigües). Altres exemples poden ser: península, illa, arxipèlag, etc. DIFICULTATS ●

Molt sovint l’alumnat es planteja l’existència de cinc continents, i s’oblida que existeix una massa continental amb molta importància, anomenada Antàrtida, que orma el sisè continent. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

MAPA

3 ° 0 8

° 0 6

° 0 4

° 0 2

° 0

° 0 2

° 0 4

E

° 0 8 1

0 0 4 . 2 0 0 2 . 1

S

N

° 0 6

0

O

° 0 8 1

m k

° 0 5 1

° 0 5 1 ° 0 2 1 ° 0 2 1

° 0 9 ° 0 9

° 0 6

° 0 6

s e u q i f à r g o e g s e d a n e d r o o C

° 0 3

° 0 3

° 0

° 0

° 0 3

° 0 3

° 0 6

° 0 6

° 0 9 ° 0 9

° 0 2 1 ° 0 2 1 ° 0 5 1 ° 0 5 1 ° 0 8 1

° 0 8 1 ° 0 8

° 0 6

° 0 4

° 0 2


° 0

° 0 2


° 0 4

° 0 6

180°

150°

120°

90°

60°

30°

0°

30°

60°

90°

120°

150°

180°

N 80°

80°

O

E

cercle polar àrtic

S 60°

60°

40°

40°

tròpic de Càncer 20°

0°

20°

equador

0°

20°

20°

tròpic de Capricorn

40°

40°

h c i w n e e r G e d à i d i r e m

60°

cercle polar antàrtic

180°

150°

120°

90°

60°

30°

0°

0

1.200

2.400 60°

km

30°

60°

90°

120°

150°

180°

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra les principals coordenades geogràfques de la Terra. ●

Abans de retolar el mapa, introduïu la idea que el coneixement de les coordenades geogràiques és imprescindible per localitzar qualsevol lloc sobre la Terra. Destaqueu que les coordenades geogràiques en cartograia es representen per un conjunt de línies horitzontals i ver ticals, tal com mostra el mapa.

●

Se suggereix que els alumnes retolin primer la línia vertical que divideix el mapa en dues meitats, el meridià de Greenwich, que és una semicircumerència que uneix els pols i que ens ajudarà a saber la longitud de qualsevol punt. Un cop l’hagin retolat, aegiu que el meridià de Greenwich es pren com a meridià d’origen i que també se l’anomena meridià 0. Destaqueu que els punts que hi ha a l’est del meridià de Greenwich tenen longitud est i que els que estan situats a l’oest de Greenwich tenen longitud oest.

●

Després retoleu l’equador, que és la línia horitzontal que divideix el mapa en dues meitats iguals. Indiqueu que la part que queda per sobre de l’equador és l’hemiseri nord i la part que queda per sota s’anomena hemiseri sud. Aegiu que si un punt és a l’hemiseri nord té latitud nord, i si és a l’hemiseri sud té latitud sud.

●

Comenteu que els nombres que hi ha al voltant del mapa són graus de latitud (a la dreta i a l’esquerra del mapa) i de longitud (a la part superior i a la part inerior del mapa).

DIFICULTATS ●

Els conceptes de latitud i longitud són diícils d’entendre en aquestes edats; per tant, recomanem que practiqueu amb el mapa de la manera següent: marqueu un punt sobre el mapa en què es tallin les línies de coordenades, i demaneu als alumnes que indiquin la latitud i la longitud d’aquest punt.



MAPA

4 E

S

N

O 2 7 8 . 2 6 3 4 . 1

m k

0

c i s í f n ó M

) s S e r E t R e U m T n L e A (


0 0 0 . 2 e d s é m


0 0 0 . 2 a 0 0 5 e d

0 0 5 a 0 0 2 e d

0 0 2 a 0 e d

ó i s s e r p e d

s l a p i c n i r p s m i c

MAPA

5 E

S

N

O

c i t í l o p n ó M

0 0 4 . 2 0 0 2 . 1

0



m k

G L A C I A L À R T I C

À O C E Grenlàndia

veure mapa d'Europa

Federació de Rússia

Canadà Kazakhstan Kirguizistan Turkmenistan Tadjikistan

OCEÀ

PACÍFIC

Bahames

Panamà

Colòmbia Equador

Kiribati

Perú

Samoa Tonga

Polinèsia Francesa

illes Cook

AT L À N T I C

Mèxic

Cuba República Haití Dominicana Jamaica Antiguai Barbuda Puerto Belize SaintKitts-Nevis Rico Guatemala Hondures SaintLucia SaintVincenti les Grenadines Barbados Dominica El Salvador Nicaragua Trinitati Tobago Costa Rica Veneçuela

Guyana Surinam

Guaiana Francesa

Tunísia

Marroc

Bermudes

OCEÀ

Mongòlia

Uzbekistan

Estats Units

Cap Verd

Algèria Mauritània Mali Senegal

Líbia

Níger

Angola Santa Helena

Bolívia Paraguai Xile

Tailàndia

Eritrea

Txad

Iemen Burkina Gàmbia Sudan Djibouti Faso Nigèria Guinea-Bissau Guinea Ghana Benín República Etiòpia Sierra Leone Costa Libèria d'Ivori CamerunCentreafricana Somàlia Guinea Equatorial Uganda República Gabon Kenya Democràtica Congo del Congo Tanzània Seychelles

Brasil

Brunei

Comores

Zàmbia Malawi

Madagascar Zimbabwe Namíbia Maurici Botswana Moçambic

Singapur illes Christmas Cocos

1.20 0

ÍNDIC

km

O

CEÀ

I A L A N GLAC

OCEÀ

illes Mariannes

Palau

I n d o n è s i a Timor Oriental

Estats Federats de Micronèsia

Papua Nova Guinea

Illes Marshall

Nauru Salomó

Tuvalu

Vanuatu

OCEÀ

República de Sud-àfrica

2.400

Japó

PACÍFIC

Malàisia Maldives

Fiji

Austràlia

Nova Caledònia

Nova Zelanda

Argentina

0

Corea del Sud

Vietnam Cambodja Filipines

Sri Lanka

Swazilàndia Lesotho

Uruguai

Corea del Nord

Xina Líban Iraq Israel Iran Afganistan Jordània Nepal Kuwait Bhutan Pakistan Egipte Bahrain Qatar dels Myanmar Aràbia Unió Bangla Emirats Àrabs Índia Saudita Oman Desh Laos

T À R T I C

Suggeriments per treballar el mapa Aquest mapa mostra la divisió política del món. ● Es pot demanar als alumnes que retolin els països que saben localitzar per algun motiu o altre: han nascut allà, n’han vist un documental, hi tenen amiliars, hi han viatjat, hi ha hagut un esdeveniment important (per exemple, unes Olimpíades, una cimera mediambiental, etc.). ● Ajudeu l’alumnat a localitzar els països que vulguin retolar valent-se del mapa resolt. ● Després, podeu comentar que el món actualment està ormat per gairebé dos-cents països. Aegiu-hi que des de 1989 han aparegut una vintena de nous països, la majoria al continent europeu. ● Amb el mapa davant, recalqueu que els països són molt dierents els uns dels altres segons els aspectes següents: a. Situació: arran de mar o a l’interior, sense accés al mar. b. Grandària: si es tracta d’un país molt gran, mitjà o petit, d’una ciutat estat, etc. Destaqueu el et que alguns països són molt grans i d’altres són molt petits. Assenyaleu Rússia i la Xina com els dos països més extensos del món. A l’extrem oposat hi ha països molt petits, amb un territori que només abasta una ciutat: és el cas de Mònaco, Singapur o Ciutat del Vaticà. c. Forma: allargada, compacta, ragmentada, etc. Doneu-ne alguns exemples. d. Fronteres: poden ser naturals, delimitades, per exemple, per un riu, o poden ser artifcials, per exemple, establertes a partir de línies imaginàries, com és una coordenada geogràfca. ● Podeu aegir que alguns països s’han creat recentment, com Eritrea a l’Àrica, i uns altres tenen una història mil·lenària, com el cas d’Egipte, també situat al continent aricà.


MAPA

6

Àfrica físic

N

O

E

S

ALTURES

(en metres) més de 2.000 de 1.000 a 2.000 de 500 a 1.000 de 0 a 500 depressió 0

cims principals

600 km



1.200

MAPA

7

Àfrica polític

N

O

E

S

0

600

km



1.200

r a a t z , p a . t i l u c a i e c a c s u r  l o a q n À m ’ s l n n e : e a l d e b n n h i e s a r m a s h u g t l , r n e a s a u s é e . l t a q i c c s m l a n t l b a s ó e o a i s c , u a h s e ï a a n s n l a v l e b d a t e p e u c m x s d í l e l · e e a e t l r d a c a t i , n n n e t p t i í l u r l o a a a o t n n n n p e a u i o e e i ó r h c n o e e p c u t i l l u h u q a o e t b : s u s r s e t i t r n a q e e t s n l p m n i d m a u a s o m s e l a l u o c ï l o u d e a a i x t p i s o n d s m e l t i l a u c a m r  d e u n t u n s j i e e e u e a i z g v ’ r n l t l i a n g a m a l r a b a g p ’ m c a e e h o D p n A l m u l S E ●

) m k 0 n 1 e 8 ( . e 5 i c 0 í f 5 . r e 2

n l o , s e p c t a s d s l o e r m s n r e e E . a u q e n n à a g e o i c M e l l n l r r m  e i o e a t a n n p t n i a c n ó p n u s o e e l e n l n a u i u ‘ i u q a t e q r g l c n à o . s l e i o  e c a c r n i t n o l n l i e n s e g m i i d e u h o m c r s l u l t o q a b a e s  a t a e s u r n l s à q n e e a i u o d q s n i ï u d a m r a e c e r a p b c o n e o  v i i c a r s s t m r n g n o è i a é n e l r u e m e D o q m  c m l . e t e t r r e a a u a a i d n n q p b a o í a  m u a i L c è u e l i i p l a u , d r a u i a ’ a m q q d r i l i s l a t í l a p a n e i x s e u n u u E u T q e . é q , e i t , s a s d n b ’ n u i r l o i r o i g g o s è ï s e s ï e g a u r a l a l P M e p A p q

2

p u S

0 4 7 . 1 8 3 . 2

0 1 4 . 5 4 3 . 2

a i r è g l A . 2

o g n o C l e d a c i t à r c o m e D a c i l b ú a p i e b í R L . . 3 4

s o s ï a P

n a d u S . 1

0 4 5 . 9 5 7 . 1

0 0 0 . 4 8 2 . 1

0 0 0 . 7 6 2 . 1

r e g í N . 6

d a x T . 5

0 0 7 . 6 4 2 . 1

0 0 0 . 0 4 2 . 1

2 1 9 . 9 1 2 . 1

a l o g n A . 7

a c i r  à d u S e d a c i l b i ú l a p e M R . . 8 9

7 2 1 . 7 2 1 . 1

a i p ò i t E . 0 1

●

●

E

S

N

a e r t i r E

O

e t p i g E

a i l à m o i t S u o b i j i a D p ò i t E

a y n e K

d a x T

a i s í n u T

r e g í N a i r è g l A

i l a M

c o r r a M

a i n à t i r u a M r e c n à C e d c i p ò r t

o s a F a n i k r u B

a n a a c c i i l f r b ú a p e r e t R n e C

a i r è g i N n í n e B o g a o n T a h G i a t r s o v I o ' C d

a e l n i a u e g e G n n - u o e a a e L S i a e n s i b s a r u i m B r G e à i d r G S e V p a C

a i n à z n i a d T n u r u B a o a c i g c i l t n à r o b ú c C p o l e m e R e d o D g n o C n o b a G

a d n a a d g n U a w R

n a d u S

a i b í L

l a a t r n a e h i d à c S c O

s e l l e h c y e S

s e r o m o C

i w a l a M

a i b m à Z

a l o g n A

i c i r u a r M a c s a g a d a M c i b m a ç o M e w b a b

m i Z

a i d n à l i z o a h w t o a S s e n L e a

w s t o B a i b í m a N


a i r è b i L

r o d a u q e

0 0 6

0

n u r e l a m i a r o é e C t p a

i u m o c q T n í E o r P a ã i e S n i u G

0 0 2 . 1

n r o c i r p a C e d c i p ò r t

d a c a i c r i l f b à d ú p u e S R

m k

a n a l l i t n a

S

s c f à r g o t r a

C

s i e v r e S . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / r o t o m o r P p u r G 9 0 0 2 ©

MAPA

8

Àsia físic

N

O

E

S

ALTURES

(en metres) més de 1.500 de 1.000 a 1.500 de 500 a 1.000 de 0 a 500 depressió 0

600

cims principals km



1.200

MAPA

9

Àsia polític

N

O

E 1 8 0 º

S

0

600

1.200

km º

º 0 6


0 2 1


. e e a i r r 0 a t 0 u . s b s t e s 0 p À a t n i o m . i a u n r t c ’ n o 3 u a e r a a n l , a l s q r n e i i q p l è e e r m e e n s a s a , d r r s n d d , d u a 0 d d i o a g l m u n e a m d e n 7 n s  e s i s r s e e p u 9 e n s n é e l s d g s l t e p R o n é r 1 p o o é u r i s m u e . n a m s l c t m , e i q u t r e d i q r a u c e e n i d e s a d i t u d d l n a r e s x s r ’ z r b p p n e e e a o o s e a a t g Í n t t i r e n p h e l s l r n l ’ r a ï s i a d r v n a l a a s i t d m e a i s ï r l a i i t i p e t p s n l l p e c u c u u a è e n a r u  a , p e l a t v g s i o a n j s i s q a m l t a d d m s c i o e e s r s s o a i e m a l m n X r a s t e l o n l c c e l d e b i u n e  m a o a o t i t , g – e l a t o m í l a r h l d n c r g e i , l , l a ç 5 c a ’ e o t a à a l a a r c a r r n t i i p p n 4 p t n a n t i a b s e t s s a è r s 9 n a o s n à s ó v e p r i a o e i a s ú j t m e r c e F 1 v l s x e e l d a a e r a r i t e a u R i u g r s u r a a e b t m l c e q s d e t i t a t i i m i t i r x n n è m n s a t n e i a s s n o u p t e l o u l U e à é s b y i o p q n n i c n , s n e o i e a . ï s o s i n d t , r r e d e t u t s u t r a d n a n s n n n n T l E t l a s s ó q s o p I o s a a g e i r . m e d , c c n e m r v a o x n a m m e i n i a a i r r  l c l  R o i e o  a l c a . t i u h í t o e m p c e l l i i s t e e t q i e r s e à a e e r s o i e h m a u c u d d a t r s À u m s ’ t t t e q o s i q e ’ e P l e l  r P s a e e x s a u n m s t u p s t e e u e à s e o l s a i q r a . o o s ú i e o n n d q r c s P e e r m r a c a n s R u l ï e . e e u e o a r e t s u r t e i a i t . a d u n r e P l ’ a . l e a i e p l e x n i p a s T b a a q t t c v . r ó t s p i r e s a n o e a o t u e s a s p a m d À r g t s e l r e a s t t o i e s e a b p ’ i g n l a m o l j r s l r e c r l J t s e l é u r s l l e b i a  t a g s e a u e ’ l l e e l e e E e p O d l e C d m q t i a e S – d m A p u u q S A X I X

●

E

º 0 8 1

R

À L A I C

A L G À E

C O

●

C I F À Í E C C A O P

ó p a J

O

C I T

●

●

a

S

N

●

l e d d a r o e r N o C

a i s s ú R e d ó i c a r e d e F

m a n t e i s V o a L

a n i X n a t u h B

n a t s h k a z a K

a i g r ò e G a i u q r u T

n a t s i k e b z U

s è

s e n i p i l i F

l e d d a u e S r o C

a i l ò g n o M

i

n a t s n i a z t i s u i g k r j i i K d a T

l a p e N

n a t s i n a g f A

n a t s i k a P

a i d n à l i a T

n

l a t n e i r O r o m i T

o i e a n i u r B s

S

º 0 2

1

d

i à r p l u a g a i n

a j d o b m a C

a n a l l i t n a

C

n I

S

M

r a m h n s a e y a l D M f l e a o g a l g n a B

n a t s s a i b i a n s r n l e è e À d s n m m t r a ó k r a r n i A r I i i u r n a T r a U m n E h t a t a i a Q j a B d i w a q u a b a a t r i K a r i i e r I z í b d A S à u a r a e n i r n a A S p b i l à a í X L z e d r a o a r G s J I

d n g e B

a i d n Í

a k n a L i r S s e v i d l a M

a i r b a à r m A n ´ a d

m O

n e m e I


C I D N Í À E C O 6 º 0

0 0 2 . 1 0 0 6

0

m k


MAPA

10

Amèrica físic N

O

E

S

a n a l l i t n a

S


C


ALTURES

(en metres) més de 1.500 de 1.000 a 1.500 de 500 a 1.000 de 0 a 500 cims principals

0

800 km

1.600

MAPA

11

Amèrica polític N

0 º 1 8

O

E

S

a n a l l i t n a

S


2 0 º

C


2 0 º

0

400

km

0 º 0 7

800

km

1.600

a à t i r m n p o l , a e e a : t n f s i n s n t a t a i l l t a i e t n t e p e n r , e n a d t v n e e n i , l ú . d n e s a e o n n a r m à e i m m d ’ c c g g s n t e ò c e e u r n a l a o l . n í l i c d P c . l r g v q A e o i p d e t e o s i ’ o l i l ï i c r e e l a s l n d c r e m r e i a è t s t a m ó s t o n e e l , e j a m n l u p ò s H g d a i a ’ l n t t r t , n m o E s o i l a l s o l s s A i r u i ’ a a ’ s a . a a l e c e ï l a ï n e l s a r i j r v a a a a n l e i p e d p n e l B u s e b l i t p a a l n s a t u i l m a e s a l m c r a t c s h q c e u a d u e l n o e b s i a n B c n è o o , d e q i n d a s o r l i u s à s m a d e e e u n e a c f b l u l e m u r v o p a q b s m r o a l r e u d i u t e a o e e e a b D e r s n s s u l o f c s y s e o e i t l e e , r p m n o n à q a a . m a v e t u t n r r e P s e t t e n o i o s l c n s e e t a s n s i f s b l u a r é a s e e e l , i o e r m t r c e u v r o b s s r í e ú q c r s A e D e n e m r s l o i i t d i , s o , p e e f r o p p í . u . d e t s v l a e n u B a e s s m n e s d c c e s c l p e t i e q u o u i d o r i ó p , r r s d é u n a a R e q h o s e e a n è p e r r a t f a l x n . n à n U m l , u g o i s s p m s i n m H t , a o a t t g r è e s a u l E s e c p s x t a a A V n i b , n o a r t u t . c n c r . a a e e e r m f i m n s o r t a s t r u n o a i , a x e a è l g c i e l n o r e r g o s b è à e f q e e l i e g l m i i d p e m A s r n r r a A E s , g i ’ r M r ’ s s g a l e i a a a n e i a s J e c n s n u , C u t m v g d e e l l a r i m , n E o a a l a e e r l o l d t e l i r d o A n t . e o a x r i m , è t e r e r c o r s t b t ó a o a a i c d à y a a u d u a c n s y r à c n i c i n t i a m n ç i e o d c s n M l a r a è o r n l e e e C a n m t e e u a o e a è e u v r p s n r m m n e o u g a p q m o b m r A a s e m s g n s e à s o ’ o N e p b a e a a V ’ a n l l L c e m A f g a E s ’ i L C é I – – m d a a i a A d – u l S E ●

●

º 0 2

E

S

N h i c

w n e e r G

À E C O

O

e d à i d i

r

e m

C I T N À L T A

o g a b o T i t a t i n i r T

à d a n a C

a a n s a e c m i n a a u a r n G i r F

a i b m ò l o à C

a i v í l o B ú r e P

i a u g u r U

i a u g a r a P

a n i t n e g r A

e l i X

r o d a u q E

s o d a b r a s e i t s a a i n c n a i c i B v d i u d a e n L i u S N b t a n m o r o i n e a t a r a o B D S n r G c i a e i u s R a e c P l i u i n g i i t t n n m e A c o n i D V . t p n i e a S R s t t i K

r e c n

e d c i p

ò r t

s e m a h a B

C À I F E Í C C O A P º 0 2

m k

0

x è M

à C

0 0 8

l i s a r B

a l e u ç e n e V

m a n s a e P r u d n a a o t c s i e H o z r R i C l o e d B l a a v l a a m S e l t E a u c G i

s t i n U s t a t s E

a C e d c i p ò r t

a u n S a y u G

a u g a r a c i N

º 0 8 1

0 0 6 . 1

n r o

i c r p

í t i a H

a b u C

a c i a m a J

0 0 4

r o d a u q e

a n a l l i t n a S s c f à r g o t r a C s i e v r e S . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / r o t o m o r P p u r G 9 0 0 2 ©

m k 0

º 0 7

MAPA

12 0 0 2 . 1

E

S

N

0 0 6

0

O

c i s í f a i n a e c O


0 0 0 . 1 e d s é m

0 0 0 . 1 a 0 0 4 e d

0 0 4 a 0 0 2 e d

0 0 2 a 0 e d

s l a p i c n i r p s m i c ° 0 2



m k

t r òpic de Cà n cer

ALTURES

(en metres)

N 180

illes Hawaii (EUA)

20°

O

illa de Guam

més de 1.000 de 400 a 1.000

illes Marshall

de 200 a 400

i l l e E s q u E a s t p o ò r r i a a d l s e s

MICRONÈSIA

illes Palau

OCEÀ PACÍFIC

de 0 a 200

cims principals

E

S

equador

illes Gilbert

mar de Bismarck

POLINÈSIA

Wilhelm 4.509 m

PAPUA m a r ILLES SALOMÓ NOVA d e S a l GUINEA o m ó

cap York

mar de Timor

GRAN DESERT SORRENC

OCEÀ Austràlia

ÍNDIC

GRAN DESERT DE VICTÒRIA

20°

mar del Corall

G r a n

G R

cap Nord-oest

S e i l l e p t s C e n o o t r i o k n a l s

MELANÈSIA

golf de Carpent àr ia

A N

g n l i r a D i u r

illes Fiji illes Noves Hèbrides

e r a

m ar d e F j i i

d ' E

A D A

arxipèlag Tuamotu

i l l e M e r s C o i d i o o k n a l s t rò p i c d e C ap r i c

illes de la Societat

B a r r

S E R R A L

illes Marqueses

illes Samoa

s

c u

o r n

l

l s

D I V

AUSTRALÀSIA

I

S Ò

R

illa Nord

I A i a B a d G r a n a n a t r a l i A u s

riu Murray

cap Howe

OCEÀ

cap Leeuwin

ÍNDIC

illa de Tasmània

mar de Tasmània

l s a n i o d i Cook e r 3 . 7 6 4 m M s p l i l l a S u d A

0

600

1.200

km

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra les principals ormes del relleu d’Oceania. Destaqueu que: ● Oceania és el més petit dels continents. Està ormada per un gran nombre d’illes. Les illes més grans són Austràlia, Nova Guinea, illa del Nord i illa del Sud, a les quals se sumen milers de petites illes i illots, la majoria d’origen coral·lí o volcànic, que ormen els arxipèlags de Micronèsia, Melanèsia i Polinèsia. ● El continent limita amb l’oceà Índic a l’oest i amb l’oceà Pacíic a l’est. ● Austràlia és la illa més gran del planeta i és gairebé tan extensa com Europa sencera. Té un relleu onamentalment pla ormat per planes i altiplans baixos. El sistema muntanyós més important és la Gran Serralada Divisòria que s’estén al llarg de la costa oriental i es prolonga ins a l’illa de Tasmània, al sud. A l’interior hi ha grans zones desèrtiques. ● A Nova Guinea i a les illes del Nord i del Sud predomina el relleu muntanyós. A Nova Guinea s’aixeca el cim més alt del continent, el Puncak Jaya, amb 5.030 metres. ● Són típics d’Oceania els atols i els esculls. Podeu introduir aquests termes demanant als alumnes que els busquin en el diccionari. Expliqueu que un atol és una illa de corall en orma d’anell que envolta una llacuna poc prounda d’aigua marina. Un escull coral·lí és una estructura constituïda per molts coralls localitzats, generalment, en zones tropicals. Els esculls més espectaculars es poden contemplar a la costa nord -est d’Austràlia, a la Gran Barrera d’Esculls. DIFICULTATS ●

De vegades l’alumnat tendeix a pensar que Oceania només està ormada per l’illa d’Austràlia. Recalqueu que Oceania està composta per la illa d’Austràlia i per milers d’illes repartides per l’oceà Pacíic.



MAPA

13 0 0 2 . 1

E

0 0 6

S

N

0

O

c i t í l o p a i n a e c O © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.


m k

N

tr ò pic de Cà n cer

illes Mariannes (EUA)

illes Hawaii (EUA)

20°

Guam (EUA)

ILLES MARSHALL Palikir

Koror

O

E S

OCEÀ PACÍFIC

Dalap-Uliga-Darrit

PALAU ESTATS FEDERATS DE MICRONÈSIA Bairiki Yaren NAURU PAPUA NOVA GUINEA

i l l e s S a l o m ó

Port Moresby

KIRIBATI Christmas

illes Gilbert

illes Tuvalu

SALOMÓ

KIRIBATI

Vaiaku TUVALU

Honiara

VANUATU

FIJI Port Vila

illes de la Lleialtat Nova (Fra.) Caledònia Nouméa (Fra.)

illes Tokelau (NZ)

illes Wallis i Futuna Apia illes (Fra.) SAMOA Samoa (Fra.)

TONGA

POLINÈSIA FRANCESA illes Cook (NZ)

Suva Nuku'alofa

illes Marqueses (Fra.)

illes Cook Septentrionals (NZ)

illes Cook Meridionals (NZ)

illes de la Societat (Fra.)

a r x i p è l a g d ( F e r a . T ) u a m o t u

illes Tubai (Fra.)

t r ò p ic d e

OCEÀ ÍNDIC

equador

C a p r i c

o r n

AUSTRÀLIA

20°

Canberra

NOVA ZELANDA

Wellington

OCEÀ

0

ÍNDIC

600

1.200

km 180°

Suggeriments per treballar el mapa Aquest mapa mostra els estats que ormen Oceania. El proessor pot destacar els aspectes següents: ● Oceania comprèn milers d’illes repartides en catorze estats sobirans i nombrosos territoris dependents. Diversos dels territoris dependents estan sota la sobirania de països com els Estats Units, França, el Regne Unit o Nova Zelanda. ● El país més extens d’Oceania és Austràlia, que ocupa el 85 % del total del continent. El segueixen Papua Nova Guinea i Nova Zelanda. Els altres països s’anomenen microestats per les petites dimensions que tenen. ● Poseu èmasi en el et que Oceania és un continent poc poblat i que la població es concentra a les zones costaneres i a les ciutats. La major part de la població està ormada per descendents d’europeus, que es van instal·lar allà després del descobriment del continent. La població autòctona, és a dir, la que ja vivia en aquestes illes, ha anat disminuint al llarg dels anys. ● Austràlia i Nova Zelanda són dos estats molt desenvolupats i la seva orma de vida és similar a la del continent europeu; en canvi, a les illes petites es manté una orma de vida tradicional, basada en la pesca, l’agricultura i ins i tot en la recol·lecció de ruits silvestres. DIFICULTATS ●

Expliqueu als alumnes que una de les illes més grans, Nova Guinea, té la singularitat que està dividida en dos països, pertanyents a continents dierents. El sector oriental de l’illa comprèn l’estat de Papua Nova Guinea, que pertany a Oceania, i el sector occidental, que correspon a Indonèsia i, per tant, orma part de l’Àsia.



MAPA

14

Antàrtida



s a t e n t a b n r n n p b a : u r e j o y m p t a e h g i u n . n x a m a a a s q i h a , l a u e ’ e e r m l d q n é e g i a a t a e m a s t r a n u l m u c L o o h e n e i q b t z i n o s d o l q . m s u , é c l t a h n p e i e n a l e t í l s a l e d , ó r a e · r u i i e x r s n e l t d a q s e i d u u A l ó r à r n p a r d t e o s l à a e q u t c . l p t a i a t y p a d n x t e s e l t e n r s t l A u g e r e e q a ’ ’ ’ a à é t s u , l e t a s d e , o a l n m q t s d u d t t s e i a s a o t q s r t t e t b ç a m r r . e i a e t n c d a ’ à a a r c l a t e l l e d t r p n d d . l u l g o n n e r a a p d e n a i e r S r A d a t b é t t i ’ r l t u n u u l n , a o e e l s c s d o e q n h . , o s r i m c p e l n s a s s c . e r a n ’ C l o s t l . i e a h e e c s ° l c r r e t n a e a c n t O c t t t e e i a c , n  e o a i s 0 e e t l í s p i t n p t c u e a u e i o t r o r t t m a e t , m i n r n c i e q d à n ò s h s n t e e a s r l p e i a i t 0 s i m o e n r 4 c a t o a T u r t n r l à u r n a c a o 1 p e q u t r o o l a l ó s a s : e p s . s n m s t n m n w a i e e E c u e s 5 e ’ l e o d s a r l a l l b t a d l d a t s a r m r e n p l e g e m p l e e a T E u i a s s s n a v i ’ t a b d m ’ h s l l n t l e a a e m d n n a c s o n a i s l m d , a e a o m s l d e i l e u t r i i a l a n i a i i r a a l c v t n e n m s r s m i d n i u c i a a e n i d o t l o e t u s r r r c n è ’ c l a a e e r r s è n a e o e d 4 o y t e s r n r s s e e i r t e m v 1 c n s d l d a s s V  e e g m r s e l p a e s e e t u a s s a a a l i p e o s u r p l é b l s t L L e d a s g a d a e s q a c m e A a p a t m O e e r – – A L b s m u l é e q S E m u ●

●

●

° 0 6

° 0 4

À

s 5 e 5 i z 3 n . e 3 M

° 0 2

a r a p

s m r s o o f R a t e a d l p

A


D

A

L

T

N À

2 0 °

L T

l e l e d d r d a e m W

A c i t

À

r

à t

a E n C a l O o p

a e m r n o n o f R a t e a l d p

r

A A L C U I S T R N Í À N T E N P A

e l c r e c

° 0 4

b 7 e r . E 3

° 0 8 1

e d s r s o a R m c i

A R R

t r

à

t

n

a

r

C I

E

T

S

R À

a h t d a r o n 0 l o 4 a w s 1 r s r l . n l i e E V 5 s

T

a l o p

e l c r e

° 0 6 1

c

N A L A I

E À O C

C L A G

° 0 6

° 0 2 1

° 0 0 1

C I F Í C

A P ° 0 4 1

E À O C

° 0 8

C

° 1 6 0

C T I R

À N T A S A N R s 4 T a u 9

D U S 0 L 0 8 O . P 2

a g p e a u c r o N


A

8 l e l · l

I

S

p y a a r c G

° 0

C

a n a l l i t n a

° 0 6 l e l · l a r a p ° 0 1 4

E C O

° 0

° 0 2 1

t t e s n p i a o c P y e l p r a o c B

C I D

F I D ●

° 0 0 1

° 0 8

N Í

s , t t t s e a n t a é  c n t g , a s a r i d s l s s e t i t s i a n r u n t q u o à a r t a t t o i c n i r n s t a A r r a e i ’ g r l l a ç s e i t e c n l t s u a j a e s e , n v q r i t t n e o i a e t i r P m c s d . r c a l e n t e a s  c r e a t i t n a t d n t n e v s i s e e v r . e i a a s s e e u c t r r e i t s o t q a r p s à n o s e o t n c r e l e E o n s i v i m . a c a l e d t a t r 9 i a 5  s e r i n r p e t e 9 a s e n n n r 1 s r i a t t m e l y o i n p l u t i e n l a a i o a t r e ’ m c u l n s l s a r l q p e t e i a e r a t a n n r , a g e t i e t t i c v i n n l s m i t s e e p o r c e S m n x a a u e v p i T l i t q i A a n t s m  r í T e o o e o h r t L n c p e n e c  U e e s u s i C G n I u e q e a c


MAPA

15

Regió àrtica



MAPA

16 0 0 6

E

0 0 3

S

N

O

c i s í f a p o r u E

) s

S e r E t R e U m T n L e A (

0

0 0 5 . 1 e d s é m

0 0 5 . 1 a 0 0 0 . 1 e d

0 0 0 . 1 a 0 0 4 e d

0 0 4 a 0 e d

ó i s s e r p e d




m k

cap Nord c e r c l e p

o l a r à r ti c

cap de Reykjanes

illa d'Islàndia

mar de Noruega

ALTURES h ic w n e r e G e d ià id r e m

(en metres) més de 1.500 S E U Q I N À T I R B illa S E L d'Irlanda L I

de 1.000 a 1.500 de 400 a 1.000 de 0 a 400 depressió

Galdhøpiggen 2.469 m

A

D

E A

S

mar del Nord

E

r iu D u e r o riu

T a j o

cap de São Vicente t r e t s

e

G ib r

a l

À F R I C A

S

u V

llac Peipus

o

l g a

PLA NA DE L'E URO PA OR IEN TAL

PL A N A BÀ L TI CA

mar Bàltic

r

i u U r

a l r

i u

o n

n i è p

L R A T N E C

r

i u R

n

i

e r

DEPRESSIÓ DEL CASPI

C

A

R P A

N A L A P

T

A P E N I N S illa de Sardenya

A l p s D i n à r i c s

Moldoveanu 2.543 m

D a

n u b i

mar Negre

m a r C a s C A U C A S p i Elbrus 5.642 m

BALCANS

ÀSIA

Olimp 2.911 m

PENÍNSULA ITÀLICA

illa de Malta

PENÍNSULA DE CRIMEA

S r i u

m a r illa de Sicília Etna 3.340 m m e d i t e r r a n i

t a r

ll ac Làd o ga

E

D

Còrsega

ILLES BALEARS

Mulhacén 3.478 m d e

altiplà de Finlàndia

llac Vänern

Mont Blanc 4.807 m

P Aneto I R 3.404 m r iu I N E E U illa de b S r

PENÍNSULA IBÈRICA

llac Onega

A L P S

Ma s sí s Cent r al

e

a i n t ò B e f d l o g

N

P e t x o r a

M O O N T S U a R m a A K L r iu S r i

u D

A I C T N À L T A N A A L P

g o l f d B i s c a e i a

cap de Finisterre

PENÍNSULA DE KOLA

r i

a M

OCEÀ AT L À N T I C

A

V

r i u

R R ESCANDINAVA

PENÍNSULA DE JUTLANDIA

e l a l d c a n

punta de Saint-Mathieu

C

D

A

L A PENÍNSULA

illa de Gran Bretanya i g a à n

cims principals

S

N

IN

A

PENÍNSULA BALCÀNICA Mar cap de Matapan

Egeu

0

300

600

km

illa de Creta

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra les principals ormes de relleu del continent europeu. ● Destaqueu que Europa està situada, en la seva totalitat, a l’hemiseri nord del nostre planeta. A més, amb una extensió de gairebé 11 milions de quilòmetres quadrats, és el segon continent més petit de la Terra, després d’Oceania. ● Si observem la llegenda, podem comprovar que a Europa predominen les zones planes, és a dir, les zones compreses dels 0 als 400 metres d’altitud. De et, és el continent amb l’altitud mitjana més baixa de tots sis, al voltant dels 330 metres. ● Indiqueu que la zona de la depressió del Caspi és una àrea que es troba per sota del nivell del mar. ● Matiseu que és un continent amb grans sistemes muntanyosos. Els alumnes han de retolar els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, el Caucas, la serralada Escandinava i els monts Urals. ● Es pot distingir clarament en el mapa que les costes europees són molt retallades. Indiqueu les nombroses penínsules (Escandinava, Ibèrica, Itàlica i Balcànica). També es pot destacar la multitud d’illes que envolten el continent, esmentant les que són més grans: Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, arxipèlag de Balears, Sicília, Còrsega, Sardenya i Creta. DIFICULTATS ●

Generalment, als alumnes els costa entendre que Europa és un continent que està unit per terra erma a un altre, que és Àsia. Cal posar èmasi en el et que estan separats entre ells per una barrera muntanyosa que són les muntanyes dels Urals i el Caucas, i pel riu Ural. Poden retolar aquests topònims en vermell en el mapa per recordar els elements que el separen d’Àsia.



MAPA

17 0 0 6

0 0 3

0

c i t í l o p a p o r u E

E

S

N

O



m k

N O

Islàndia

E S

mar de Norue ga

Finlàndia Suècia

Federació de Rússia

Noruega Estònia

mar Bàlt i c mar del Nord

OCEÀ Irlanda

AT L À N T I C

Regne Unit

Letònia

Dinamarca

Bielorússia

Països Baixos

Bèlgica

Liechtenstein

França

Andorra

Espanya

Polònia

Alemanya

Luxemburg

l a g u t r o P

Lituània

Ucraïna

República Txeca Eslovàquia Àustria

Moldàvia

Hongria Romania Eslovènia Croàcia Itàlia San Marino Bòsnia i Sèrbia Mònaco Hercegovina Bulgària Montenegro Kosovo Ciutat del Macedònia Vaticà Albània Suïssa

mar Ne gr e

Geòrgia

m a r C a s p i

Azerbaidjan

Armènia

Turquia

Grècia

m a r M e d i t e r r a n i

0

Xipre

Malta

300

km

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra els estats pertanyents al continent europeu. ●

Un cop retolat el nom dels estats, es poden pintar de color vermell els 10 països més grans d’Europa: la Federació Russa, que és el país més extens de la Terra (unes 33 vegades el territori d’Espanya), Turquia, Ucraïna, França, Espanya, Suècia, Alemanya, Noruega, Polònia i Itàlia.

●

Destaqueu que tant la Federació Russa com Turquia són estats que tenen una part del seu territori en el continent asiàtic.

●

Subratlleu que el mapa d’Europa ha experimentat canvis molt importants en els darrers anys: 1. La reunifcació d’Alemanya. El 3 d’octubre de 1990 es van unir les dues Alemanyes: la República Democràtica Alemanya i la República Federal d’Alemanya. 2. La dissolució de la Unió Soviètica. Entre l’11 de març de 1990 i el 16 de desembre de 1991 les quinze repúbliques que or maven l’antiga Unió Soviètica van proclamar la independència. Assenyaleu a les dierents zones els països següents: – A la costa del mar Bàltic: Estònia, Letònia i Lituània. – A l’Europa oriental: Rússia, Ucraïna, Bielorússia i Moldàvia. – A la zona del Caucas: Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan. 3. El desmembrament de Iugoslàvia. Iugoslàvia s’ha dividit a Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Macedònia i Kosovo. 4. La divisió de Txecoslovàquia. El gener de 1993 Txecoslovàquia es va dividir en la República Txeca i Eslovàquia. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.


600

MAPA

18 0 0 6

0 0 3

0

a e p o r u E ó i n U

E

S

N

O

A E P O R U E Ó I

s e r b m e m s t a t s e

N U



m k

N O

E mar de Norue ga

S

Finlàndia Suècia

mar

UNIÓ EUROPEA

Estònia

Bàl t ic

estats membres

Letònia

mar del Nord Dinamarca

Irlanda

Lituània

Regne Unit Països Baixos Bèlgica

OCEÀ

Polònia

Alemanya

República Txeca

Luxemburg

m a r C a s p i

Eslovàquia

AT L À N T I C

Àustria

França

Eslovènia

Hongria

Romania

mar Negre

Itàlia Bulgària Portugal

Espanya Grècia


0

Malta

Xipre

300

600

km

Suggeriments per treballar el mapa Aquest mapa mostra els estats que actualment ormen la Unió Europea. Per començar a treballar aquest tema, el proessor pot demanar a l’alumnat que expliqui què és i per a què serveix la Unió Europea. ● Comenteu que Europa té un gran desenvolupament econòmic, però que cada país aïllat no podria competir amb les grans potències mundials, com els Estats Units i el Japó. Per aquesta raó, i per omentar la cooperació entre els països europeus, el 1957 es va signar el tractat de Roma i es va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que des del 1993 es va passar a anomenar Unió Europea (UE). ● Demaneu als alumnes que retolin en el mapa els estats membres que ormen la Unió Europea. ● Es podrien destacar, per mitjà d’un símbol, els països membres de la Unió Europea que han adoptat l’euro com a moneda oicial, creant la unió monetària. Els països membres pertanyents a aquesta zona o eurozona són quinze: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Països Baixos i Portugal. ● També es pot indagar si els alumnes coneixen alguna institució europea, on té la seva seu i quines són les seves uncions principals. El proessor pot explicar quines són les principals institucions i situar-ne les seus al mapa. – El Consell de la Unió Europea és el principal òrgan de govern de la UE i coordina totes les polítiques dels estats membres. La seu és a Brussel·les (Bèlgica). – La Comissió Europea proposa les lleis i les polítiques comunes. Té la seu a Brussel·les (Bèlgica). – El Parlament Europeu controla les institucions de la UE i aprova les lleis i el pressupost comunitari. La seu és a Estrasburg (França).


MAPA

19 0 0 6

E

0 0 3

S

N

O

0

E U a l a ó i c a r o p r o c n i ’ d s e s a F

Ó I C A A R E O P P O R R O U C E N I Ó ' I D N U S E A S L A F A

r o d a d n u f e r b m e M

3 7 9 1

1 8 9 1

6 8 9 1

0 9 9 1

5 9 9 1

4 0 0 2

7 0 0 2



m k

membre undador mar de Norue ga

1973 1981 1986 1990

mar

1995

Bàl t i c

2004

mar del Nord

2007

O C E À

m a r C a s p i

AT L À N T I C mar Negre


0

300

600

km

Suggeriments per treballar el mapa Aquest mapa recull les ases d’incorporació dels països membres de la Unió Europea. ● Tenint en compte la llegenda, demaneu als alumnes que pintin les dierents ases d’incorporació a la Unió Europea. ● Es pot explicar a l’alumnat que el nombre de països membres ha variat al llarg de la història des de la signatura del tractat de Roma el 1957 fns a la Unió Europea actual, ormada per 27 estats. – El 1957 els països undadors van ser sis: França, Itàlia, Alemanya (República Federal d’Alemanya), Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. – El 1973 s’hi van incorporar Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca. – El 1981 s’hi va adherir Grècia, i el 1986 ho van er Espanya i Portugal. – El 1995 s’hi van integrar Àustria, Suècia i Finlàndia. Noruega ha dit que no s’integra en dues ocasions: el 1972 i el 1995. El 1990, amb la unifcació d’Alemanya, la part de la República Democràtica Alemanya entra a ormar part de la UE. – El 2004 s’hi van sumar Xipre, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Malta i la República Txeca. – Finalment, el 2007 s’hi van incorporar Bulgària i Romania. I hi han sol·licitat l’entrada Turquia i Croàcia. ● Pregunteu als alumnes per què creuen que a aquests països els interessa integrar-se a la Unió Europea. Insistiu en quan s’hi va incorporar Espanya i en què els sembla que ha benefciat el país. DIFICULTATS ●

Hi ha el perill de conondre la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb la Unió Europea (UE). Primer es va crear la CEE i l’1 de gener de 1993 es va undar la Unió Europea amb l’entrada en vigor del tractat de Maastricht, que es va signar l’any anterior en aquesta ciutat holandesa. Són dues etapes dierents i successives en la construcció de la Unió Europea.


MAPA

20

Relleu de Catalunya N

O

E

S

ALTURES

(en metres) més de 2.000 de 1.500 a 2.000 de 1.000 a 1.500 de 700 a 1.000 de 500 a 700 de 0 a 500 0

15

30

cims principals km



MAPA

21


0 0 0 . 1 a 0 0 4 e d

0 0 4 a 0 e d

e f i r e n e T

a y n a p s E ’ d u e l l e R

0 0 5 . 2 e d s é m

0 0 5 . 2 a 0 0 0 . 1 e d

e d z u r C a t n a S

E

0 3 1

S

N

5 6

O

0



m k


m a r

N

I C L A

i

u

A

G O

S Í

E

S

S A

M

S

R

I

C a n t à b r i c

r

N

a

O

l ó

S E R Ñ R A L I A D A M

To rre C er redo 2.6 48 m

n

C A N T À

Submeseta Nord R I

U D U E

r r a s e S

San Lo re nzo

R O

A

R I U D E E B P R R E S E S I Ó D D E A L ' E B I R E B

L

È

O J A C e r r o de

T

R

IU

G U

L À T A A C

N

M

A

.

S

I S

i l

l a

r s

B

I

Sud

I

A E R R I T E D

Submeseta

A

S

e g a t

S D E T O L E DO

RIU

L l

o b r

N T E

N A D I A

U

M E T

R I C r A M

San F e lipe 1.830 m

r

.

E

R 2.2 62 m R A L A

C M A T E S I S Al ma nzor C E N T R A L M O

N

d a

E

T R E N

2. 5 9 1 m

Aneto 3.4 04 m

I

d e l a D e m a n

MESETA

O C E À A T L À N T I C

Mont Pe rdut 3. 3 5 5 m

I

R

U

Peña Trevinca 2.124 m

P

A B R I C

L

L

E

A

L

E

A

R

S

Menorca

S

Mallorca

U E R I U X Ú Q R

Eivissa

Cabrera

Formentera

A S I E R R

0

65

N A R E M O

R I U S E G

A

C I I R T È U I V B Q L I V I R QU L B D A U A D A U S U L G U A D E G D A T I Q I Ó È A L A U S R B R I S S E S

130

R

E R

P E

D

km

E AD R A L Mulh ac én S E R 3. 4 7 9 m

I S E R R A L A D A P E N

La Palma

El Hierro El Hierro

La Gomera

I L L E S C A Lanzarote NÀ R I E S C A NTenerife À R I ESanta S CruzFuerteventura de Tenerife

Teid e 3. 7 1 5 m

La Gomera Gran Canària

Fuerteventura

Te id e 3.715 m

E

R A

S

A

T

B È

I

C

Lanzarote I La L L E S Palma Tenerife

U

r m a

M

e

d

i t

e

r

r

a

n

i

ALTURES

(en metres) més de 2.500 de 1.000 a 2.500 de 400 a 1.000 de 0 a 400 cims principals

Gran Canària

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra les principals ormes del relleu espanyol. El proessor pot ajudar a reconèixer els trets generals del relleu del mapa amb el guió següent: ●

Destaqueu que la orma de relleu predominant a la península Ibèrica és l’altiplà, que ocupa, pràcticament, tota la regió central, i es caracteritza per la seva elevada altitud. A l’interior de la Meseta destaca el Sistema Central, que divideix la Meseta en dues: Submeseta Nord i Submeseta Sud, on hi ha el cim Almanzor, amb 2.591 metres.

●

Els sistemes muntanyosos que voregen la Meseta són el massís Galaic i els monts de Lleó al nord-oest, la serralada Cantàbrica al nord, Sierra Morena al sud i el Sistema Ibèric a l’est.

●

Al nord hi ha les muntanyes Basques i al nord-est els Pirineus, que separen Espanya de França i arriben a l’altura màxima al cim Aneto. Més al nord-est s’alça la Serralada Litoral Catalana, que corre paral·lel a la costa mediterrània, i al sud el sistema Bètic. Aquest es divideix en dues serralades: la serralada Subbètica i la serralada Penibètica, on hi ha el cim Mulhacén, que amb 3.478 metres, és el més alt de la Península.

●

Una altra característica del relleu peninsular són les dues grans depressions. La de l’Ebre, situada al nord-est, i la del Guadalquivir, al sud. Totes dues depressions donen lloc a extenses planes èrtils per les quals discorren els rius del mateix nom.

●

L’Espanya insular està composta per dos arxipèlags. El balear està situat a l’est de la Península, al mar Mediterrani, i hi predominen les planes. En canvi, l’arxipèlag canari, situat al sud-oest, a l’oceà Atlàntic, té un relleu molt més muntanyós, sobretot a les illes occidentals, com la de Tenerie, on hi ha el cim Teide, que amb 3.715 metres és el més alt del país.



MAPA

22

Hidrografia de Catalunya N

O

E

S

XARXES FLUVIALS xarxa Pirineu-Mediterrani

xarxa Mediterrània 0

15

30

xarxa de l’Ebre km



r a l l a b e r t r e p s t n e m i r a e p g a g m u l S e

r t t a n a n m a o i s i c ’ a i r e e d  d , y . ó e i o a t s  u n t c u m r a e t t . i u . s q l n a u a a e p t i c a s l a c u r i l t i r e x t c a m e a l  b e , r , s a d a p t i d y e r : t i e n u i t r u x t m m t n a t l n  n s o a c n m r r l q l e n à e o s o e x a e l u t i C i  a o v i e . n l e s i o s n e c E p r a t i d a  m a e à s d a t e d i o i r e t x l . n t  d e m a r a e c h d e y n a n s a i g c t a l i a m a i e e l a n u e r d r C l c o d n a g i r x : t p a n r i i a n r t a è p o a a u r i  t è , u l p c e e i e d t s o d m r d i s p c i i a c i i m a a r r o t r n l s . o l a t u l h e e e l  f n c l s i o g t i c e e o e a a c a e i c n a d r s à d i c t r a a l s s o i y r d  r ’ n C m p u p c s i r t , r a n m e u e n g i t p n i é l i d o a s L x n l p o o s n u i e s e u r n u i n r . ’ s u c a p l c r e e a r s l h p é d e e c m a l n d x u d l t i e , t i b r i d x a u e a P é a n e s i i a h a r t i a i m e l l a a x s r r a d b . , C p o a r t c i s r t e a x l s i e p d o a r a l a l l e n t a y p o i l l l a t i n n s e c r s e e u s r l l p c t e l i e e s o s g n a c i n o l a i u i a m v d l a x n n s n l l d m e d m e t e p é t ’ e o i t l r c  b l i e o c r e d i u n v t n r e a l a l r a o p z r e a l p c a i s n l e a m t p l r e r m n e u e ’ a . c o  u t r t p q u e s l n p s i o i e u a e a q g n d ó i l a e l t o s i a e l é d i u i c a g p x s t b b o c s r s i p r a a E l c a m r ’ e n p e é t s a m a s m m a a e r t l u l . u m l a q a x e s u o l o l g m a i l a l p i ó x e c r o l a e i e a l m s d m i u n ’ a t l p s n i e t r l i r s i a e s l c e i d a s x a t e e a d g e à x e , n o l e d ó ) e l ó o e  i d a a l r b a s i l r l n m e i n d b t - ó t i ó r d c p e e u e r i r t i o p v r o e t s a a n l i t a i a n e i c s a r x a e x p s o l n t t s a c l i t i e n s l n e n m a o s n m n i s e a l t r e à n i z e r i d v o i a t o r t  e s x i e i t i  u t e t t m p c e c v  x o b a n l o m n n s n o c n s a o i s n t a r o i a e a r s a r e n i s r l e e r a i n o e e l u ’ l j d i x n d t c p t t e a e u r p d i s u a c p q u e u c l a o s s s n q  l o e ’ e e i l r a a a e p i q b e ’ l l e l a i L i E d e U e p n d l d S e i L  l d ( d a a n d E a ● ● ●

t . a s l , o t t ó n i e a c . r i a a l d e t e t t u u ! o l , s q n e l s e a i r s a r c r i o  l e v s e à a p a r a n i r g s a v d e o t m e p e a l s e u g t a a l t l q p a u a s c t i c e i u i n  d i r a t i e l d d e e m r p i a u d d r c a c s i r a l a a o c ’ o d p s s b e s t e i m u e t í q r u ’ d t s l m u g l t a a ’ e e o h a p d p ’ r r e s o s a o n u c u a m q i l c r e r o l n l l a t e u e e r è e r n n d i x n a l e e m i e S e s i e m : T n u e u ò g l t i A u a p T q r p e t L s s o s e m U é l t e l s d o C M I d E e r i C F I D ●

a u g M u r i i à v u F iu r

r e T

S L A I V U L F S E X R A X

a r e d r o T u i r

u i r

e s ò s r iu B

i n a r r e t i d e M u e n i r i P a x r a x

a i n à r r e t i d e M a x r a x

e r b E ’ l e d a x r a x

a n a l l i t n a S

s c f à r g o t r a C

a t r e g l o b L r iu

r n e e d r C a u i r

e r g e S u i r

a i o n A u i r

i x F o r i u

0 3

5 1

à i a G u i r

a s e r a l l a P a r e u g o N u i r

E

a n o r a G u i r

S

N

O

a n a ç r o g a b i R a r e u g o N u i r

ó i S u i r

e r g e S u i r

0

í an c ol riu Fr b r o C u i r t e S u i r

r e riu Eb

m k


MAPA

23

l à r e a a p c m i o e c ' n d d i r m m p o o i u n n r A I F A R G O R D I H

a y n a p s E ’ d a i f a r g o r d i H

t n e r r o t o c n a r r a b

S C I F À R c G i O n R à e D I H S T N A S S E V

r À a E C m

u i r

O

c o

c i r b à t n a c

i n a r r e t i d e m

e f i r e n e T e d z u r C a t n a S

S A I R A N A C

0 3 1

5 6

0



m k

S A I R A N A C S A I

R A S N A A I C R A N A S C A I R A N A C

mar

a . T

ai v a

m b r e

e u

c

r

a

N a l ó n

N N

r

ñ o M

.

Cantàbric

r i a

r .

B

i d a s o

.

r

r

r

i

a

i u

r

i u

E

i u r

b

L

r e

D

u r i

l

o

b

u e r o

r

e

g a

t

OCEÀ A T L À N T I C

r i u r

i u

d r i u

a

G u

M

T a j o

i l l a

r s

i a n

r i u

a

riu

l

i e

0

65

d O

130

.

r

o

t

T

i

n

u r i

a d

r .

Santa Cruz de Tenerife

CANARIAS CANARIAS CANARIAS CANARIAS

S e g u

r a

u G

HIDROGRAFIA

OCEÀ

r .

km

OCEÀ A T L À N T I C CANARIAS

G

ua

q u i v i r d a l

r

X ú q u e

nom d'oceà

m a r

nom de mar

riu

riu principal

a l

barranc o torrent

e

t e

n i

m a

r

r a ter i d M e

VESSANTS HIDROGRÀFICS oceànic cantàbric mediterrani

Suggeriments per treballar el mapa Aquest mapa, que mostra els principals rius d’Espanya, es pot treballar a classe de la manera següent: Destaqueu el et que els rius espanyols desemboquen les aigües al mar Mediter rani, al mar Cantàbric i a l’oceà Atlàntic, i que per tant ormen tres vessants hidrogràfcs dierents: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani. Demaneu a l’alumnat que retoli l’oceà, els rius i els mars, i que pinti el s vessants hidrogràfcs al mapa. ●

●

Poseu èmasi en les dierències de cada vessant i a identifcar-ne els rius més importants: – El vessant cantàbric comprèn els rius que desemboquen al mar Cantàbric. Són rius de recorregut curt, curs ràpid i cabal molt regular durant tot l’any. Els rius principals són el Navia, el Nalón, el Nervión i el Bidasoa. – El vessant atlàntic comprèn els rius que desemboquen a l’oceà Atlàntic. Aquests rius són molt dierents els uns dels altres. Els que desemboquen a la costa gallega són curts, tret del Miño. Els rius de la Meseta són llargs; a més són cabalosos i molts són navegables a l’últim tram, com el Duero, el Tajo i el Guadiana. El riu Tajo és el més llarg de la Península. Els rius atlàntics andalusos són cur ts, menys el Guadalquivir, i de cabal desigual. Altres rius i mportants són l’Odiel, el Tinto i el Guadalete. – En el vessant mediterrani els rius són més cur ts i tenen un cabal escàs i irregular, és a dir, experimenten grans crescudes a la tardor i sequeres a l’estiu. L’excepció és l’Ebre, que és llarg i és el més cabalós de la península Ibèrica. Altres rius mediterranis són el Llobregat, el Xúquer i el Segura.

Insistiu en el et que a les illes Balears i les illes Canàries no hi ha lleres d’aigua permanents. El nom que reben aquests cursos d’aigua a les Canàries és barranc, i a les Balears, torrent. ●



MAPA

24

Catalunya polític. Comarques N

O

E

S

0

15

30

LLEGENDA capital de comarca

km



MAPA

25 t a t i n a u m m o o n c ò e a t d m u a A l a o n t t a D i ò t t u N p a u i E c a c

s e m o n ò t u a s t a t i n u m o C . c i t í l o p a y n a p s E

G E L L

S A I R A N A C

S A I e R f i A r e N n A e C T e d z u r C

R A N A S C A I R A N S A A I C R A S N A A S I C A R I A R N A A N C A C a t n a S

E

0 3 1

S

N

O

5 6

0



m k

S A I

N

Santander

P. D'AST ÚRIES

O

E

Oviedo

Santiago de Compostel·la

CANTÀBRIA

PAÍS BASC Vitòria Pamplona

GALÍCIA

Logronyo

S

CASTELLA I LLEÓ

LA RIOJA

C. F. DE NAVARRA Saragossa

CATALUNYA

Valladolid

ARAGÓ

Barcelona

C. DE MADRID Madrid

ILLES BALEARS

Toledo

EXTREMADURA

CASTELLA - LA MANXA

València

Palma

C. VALENCIANA

Mèrida

Múrcia

0

65

R. DE MÚRCIA

ANDALUSIA

escala

Sevilla

130

km

CANÀRIES CANARIAS


CANARIAS Santa Cruz d e Tenerife

Las Palmas CANARIAS de Gran Canaria CANARIAS

CANARIAS

LLEGENDA Ceuta

CANARIAS

CANARIAS

capital de comunitat autònoma

Melilla

ciutat autònoma

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra com està organitzat l’Estat espanyol. El proessor pot explicar a l’alumnat l’organització territorial d’Espanya que, a partir de la Constitució de 1978, es confgura de la manera següent: està ormat per disset comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, País Basc, Principat d’Astúries i Regió de Múrcia. Ceuta i Melilla són ciutats autònomes. ●

Amb preguntes com ara: quines comunitats estan situades a l’est?, quina és la més occidental?, quines comunitats tenen costa? Intenteu que l’alumnat en retingui els noms i la localització geogràica.

●

Expliqueu als alumnes que cada comunitat autònoma té el seu Estatut d’Autonomia, en el qual es recullen les seves competències, és a dir, les matèries sobre les quals pot decidir, com l’educació, la sanitat o la gestió de les polítiques mediambientals, entre altres qüestions. Cadascuna té les seves institucions de govern pròpies: el seu Consell de Govern, el seu Parlament i el seu Tribunal Superior de Justícia.

●

Destaqueu que les comunitats autònomes presenten dierències pel que a a l’extensió. Castella i Lleó és la comunitat més extensa, amb 94.146 quilòmetres quadrats, i ocupa gairebé el 20 % de la superície estatal. Les Illes Balears és la més petita, amb 23.305 quilòmetres quadrats, amb només un 1 % del total estatal.

DIFICULTATS ●

La localització espacial de les illes Canàries. La situació de les illes Canàries en els mapes sempre ha de ser a l’angle inerior esquerre. No obstant això, recordeu a l’alumnat que les illes Canàries se situen a l’oceà Atlàntic, a uns 115 quilòmetres de les costes aricanes del Sàhara occidental.



MAPA

26 a i c a n i í t v c n a t o r í s p v r e e o ' d d p l l e a a d t i t i p p m a a o A c c n D Z N O E J A G D E A L L B

s e i c n í v o r P . c i t í l o p a y n a p s E


0 3 1

5 6

0



m k

la Corunya

Pontevedra PONTEVEDRA

Santander

Oviedo

LA Lugo CORUNYA

ASTÚRIES

LUGO

LLEÓ

Ourense

Vitòria PALÈNCIA

Burgos

ZAMORA VALLADOLID

Zamora Salamanca

NAVARRA

Logronyo

BURGOS

CÀCERES

Osca

LA RIOJA

Sòria

Saragossa

Valladolid

MADRID

Conca

TOLEDO

CONCA

Barcelona

Terol CASTELLÓ

Castelló de la Plana

BALEARS

Palma

VALÈNCIA València

Ciudad Real

Badajoz BADAJOZ

Còrdova 0

65

HUELVA

130

Huelva

CADIS

SANTA CRUZ DE TENERIFE

Alacant

JAÉN

MÚRCIA

Jaén Granada

SEVILLA MÀLAGA

Santa Cruz de Tenerife LAS PALMAS

ALACANT

Múrcia

Sevilla

km


Albacete ALBACETE

CIUDAD REAL CÒRDOVA

GIRONA

TEROL

Madrid Guadalajara

Toledo

Lleida BARCELONA

TARRAGONA Tarragona

GUADALAJARA

Àvila

OSCA

SARAGOSSA

SEGÒVIA

Segòvia

Girona

LLEIDA

SÒRIA

ÀVILA

Càceres

Pamplona

ÀLABA

Palència

OURENSE

SALAMANCA

BISCAIA GUIPÚSCOA

CANTÀBRIA

Lleó

Sant Sebastià

Bilbao

Cadis

ALMERIA

GRANADA

Màlaga

Almeria

Las Palmas de Gran Canaria

SANTA CRUZ LAS PALMAS Las Palmas DE TENERIFE

LLEGENDA

capital d'estat capital de província

BADAJOZ nom de província

de Gran Canaria

Suggeriments per treballar el mapa Aquest mapa mostra les províncies d’Espanya. Els alumnes hi poden aprendre a localitzar les províncies i a situar-les dins la comunitat autònoma corresponent. ● Segons la Constitució de 1978, l’Estat espanyol s’organitza territorialment en comunitats autònomes, que, al seu torn, es divideixen en 50 províncies. ● El proessor pot dierenciar les comunitats autònomes en dos grups, segons el nombre de províncies que tenen: – Uniprovincials. Són set: Astúries, Illes Balears, Cantàbria, La Rioja, Madrid, Múrcia i Navarra. – Pluriprovincials. Són deu: • Andalusia, comprèn les províncies de Cadis, Sevilla, Màlaga, Huelva, Jaén, Granada, Còrdova i Almeria. • Aragó, comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol. • Canàries, comprèn les províncies de Santa Cruz de Tenerie i Las Palmas. • Castella-la Manxa, comprèn les províncies de Ciudad Real, Albacete, Toledo, Conca i Guadalajara. • Castella i Lleó, comprèn les províncies d’Àvila, Salamanca, Segòvia, Sòria, Burgos, Palència, Lleó, Zamora i Valladolid. • Catalunya, comprèn les províncies de Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona. • Extremadura, comprèn les províncies de Càceres i Badajoz. • Galícia, comprèn les províncies de Pontevedra, la Corunya, Lugo i Ourense. • País Basc, comprèn les províncies d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. • Comunitat Valenciana, comprèn les províncies de Castelló, València i Alacant. ● Amb preguntes de l’estil de: quines províncies són d’interior?, quines tenen costa?, quines comunitats tenen més províncies i quines són uniprovincials?, intenteu que els alumnes n’aprenguin el nom i la localització.


MAPA

27

Climes de Catalunya N

O

E

S

CLIMES

d’alta muntanya atlàntic mediterrani interior humit mediterrani interior extremat mediterrani interior sec 0

15

30

mediterrani litoral km



a p a m l e r a l l a b e r t r e p s t n e m i r e g g u S

e a y d s t n s , s a é n l l u y o e a l : r t l r a n l e m t s e p e a e t e  n a t i s n u n n a n s d e d , C t a q e e s u i g n n a m i r r , i i n e d m o u e l a n d a d p x . z t d v s l e i c r e t i u t ó a n s l o , à l i e a r s d o o s e p n a m u c ’ t a q i l o e x i i r s t r z n l n , g q i t . t , e r e e a u r a : l a ,  e r  e i u r s v r r e t  a i a n a s s n r e m j l o i s e c g s s i o i l n n à r e n i a p t n c e e u m e c p r s y l t o q a l a m a i i r s r t s a n s e c t i  e e s r e r P T e i a l e l e d a à a s d r l o h a d ’ r c s a  n l l a s e o s s b o d m a s i o d n s e s s a i u c a t l n n a p t e e o l e c . p  d s n i r t o n s c e d s a o t t o p . o n à e s a o e r a o r m r a e l a r r s i t u p t z p r e e r s p d q a o t s s u m t c A t a i q t e d e i A l s o s r ’ n i o a r i r r , c r a c s d e a t l d r s c e e i e o a o a c r . r c l t x r l t a l i u n a o p n l s i e l o e a a s t a t a è l  s m r a a n m c v i , n s l s r u u i e o s e r V o s e d d e  e e i  q e e t i p a s t c u a  s s s d e l h , a o i t s l l d e i o e r a d s r r e r s e r n e o e p t e s e s o o e u r d i i n u a v u p r a i r q r t r v l e l s , q l l o m a o z g p , r t e n t e o a e b l i o s a e z c j t l o l t i , o n a a l i i n e n u m a , l : i m a r a e e a n i t i r r r p t y a l m p i a n i i i i a d e r r r s o t n i n p a s a t t y c i p e l n n c c ó a l u n l i i n a p a a o d a l a m e i r r r t e o l u a c a t i i r r r r t m a m i n z a p t l a n n t e p t e a t e a n s l t o s q e y n i n i r e a a i C u e e l e a t n c o i r r i s i i d x : s g d d d a , r r p r c m u r n l u c o . i a e e m i n t e t e e e u a a s x i s e b t p s u l o o a e c t i i d d a t i o ’ m m m n s r d v i t n u l i s d d y r a t l à o o s e l s ’ a s s i à a a a e e l n e r r a a d c s C ’ t a o t e l s i a o n i ó m m m i m r d a p c r b e i t i n i u m m i t i a l i e n c g a a l j n l ’ a r è o d l s c c c c e a a a t t d a u i d y i n i e l l t t u m m l r m p s m v n m m n u n i o o o r n p i s l l i l e m e m e i i l i l l e t n a i h i o e r i c e i – – – C C C C t a t m r v m e r c r u n r  n b a o e l o i o e a ’ A C d p p U t  l h ● ● ● ● E d

t o p s e , a m i l c e d s u p : i t t n a e d ü a g c e e s d l e s l a m p o i c c e n r i r d p a s u e q u n q i t u s b í r m e a t c a a r p a a c m s l e e l r r i a y S m n T u a A s p T e m L r o U r e c C I P a F I D ●

a y n a t n u m a t l a ’ d

S E M I L C

c i t n à l t a

s i ó n c o u i c b a i r t i t s p i i c d e r P

s l a t o t a r i u u t t s a r e e p n m r e e T i v h

r r o o d d r r a a t t a a a u l r l i t a e a s a v . . e r e x a x c , ’ l v m à e n à i a r a r m p m s e s m i v , , t i e r c l a c l ’ t p e e o h s a s m l s a . u u a e . p x u x i i i t à t t u m à s s s e e e m e e n t m m m m m m m m 0 m 0 0 0 0 0 0 7 0 7 4 e 7 e e d e d d s y d s y s y n s n n e é e e m m m m d i l s e à r c 

c t s d d d l d o d e e e e e e r r r r r  r     m 

t a m t i e r s m c t e u e x u h s e s q t r r r i a l t o o o t à a i i i e r r r r i e e e o r i m t t a l t i t n I n I n V c L I

t a t m i i m i e r i c n u n t n e a h r a x r a s r r r r e r r e e e r t i o i t i o i t o i i r r d e d e d r e e t e t e t n m n m n m i i i

l a r o t i l i n a r r e t i d e m

5 1

0

S

N

O

m m 0 0 7 e d s é m

s ó c c u r o s s a l e r e u a r s c  

0 3

E

m m 0 0 7 e d s é m

m k

a y n a t n u m a t l A

c i t n à l t A

a n a l l i t n a S s c f à r g o t r a C s i e v r e S . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / r o t o m o r P p u r G 9 0 0 2 ©

MAPA

28

S E M I L C

a y n a p s E ’ d s e m i l C

c i t n à l t a

r o i r e t n i i n a r r e t i d e m

c i p í t a i y n n a a r t r n e u t i m d e e m d


E

0 3 1

S

N

5 6

O

0



m k

l a c i p o r t b u s

N

O

E

S

CLIMES 0

65

130

atlàntic

km

mediterrani interior mediterrani típic Santa Cruz de Tenerife

de muntanya subtropical

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra la varietat de climes que hi ha a Espanya. El proessor pot explicar als alumnes que les característiques climàtiques d’Espanya són degudes al et que està situada al sud de la zona temperada. Però hi ha grans dierències climàtiques entre unes regions i unes altres per la disposició del relleu i la situació de proximitat al mar. ●

D’acord amb la llegenda, els alumnes poden pintar el mapa amb els colors que considerin més adequats a les variants climàtiques que hi ha a Espanya: oceànic, mediterrani interior, mediterrani típic, de muntanya i subtropical.

●

Expliqueu que en el clima oceànic les temperatures són suaus perquè la proximitat del mar mitiga tant la calor de l’estiu com el red de l’hivern, i les precipitacions són abundants durant tot l’any.

●

El clima mediterrani té dues variants:

●

●

– El mediterrani típic, propi de les regions de la península pròximes al mar Mediterrani, en les quals les temperatures són suaus a l’hivern i caloroses a l’estiu, i les precipitacions escasses i molt irregulars durant l’any. – El mediterrani interior, que té unes temperatures extremes, càlides a l’estiu i redes a l’hivern, i en el qual les precipitacions són escasses. El clima de muntanya el trobem a les zones altes dels sistemes muntanyosos. En aquest clima les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus a l’estiu, i les precipitacions són molt abundants. A l’hivern són reqüents les nevades i les gelades. Per acabar, el clima subtropical és típic de les illes Canàries, que tenen temperatures càlides i constants durant tot l’any. Les precipitacions són molt escasses principalment a les illes orientals, que reben els vents secs del desert del Sàhara.



MAPA

29

Espais naturals i protegits de Catalunya N

O

E

S

ESPAIS PROTEGITS parc nacional parc natural paratge natural reserva natural 0

15

30

km



altres espais protegits

r a l l a b e r t r e p s t n e m i r a e p g a g m u l S e

l l i s r o n s , , e . s ó e s l s l a n e ò a a t n p s e s p e r i r x u d r s n u e o t e e t e i g , r è n t . e s a n ó l r o x o t n a c m n t i a g à u e m u m ’ r a i a a a e e , e e r ) l u a e m r y c l a q t n i i o e l q m o x l u s . b a M M g t g n l r o s l u e l t u , t s n d i a a u a t u G a c i , r r c e a i u n o i l i í u s s a t o c s e l i e s u e p s s i a c à e  l r t m r e P i d n d t a a g N a a a r d c e c s p i o o c u b , e t u o C l . g , t e a d o l e d s s u t c d s a l e a n : a : . s  s e ó n C e a e a s i e e  e g i c p e r l e e e i C a e a t p s ó l d d , a d e d d d h ò s o u r a s c i b e r M s b s r t m l . u a c p p a r c e a L è t t a r l o u u q u ó , u e e l i e r i n i e c t e . r t g . a t a L B q e c e t i e m c a S m a i h a t e d c p n i p e A a i  M u a r i m a i s G e r t n u t t o l t e n c C í a r , e d . s r v p a a r o u r s p s t o e x i n o s r q l à e t n , i ó a í c y a r r s r e ’ p e a t g l e e a m c d E t c P t d t e t n n v l p l t n l l i l t p a s d e s i t u t a , o l . y a l e u m n c l r l , s I u a r o l s c a a m s a l r a , a e l r v A s t c i , a s i r a a p i s d e b t s l r i l i n i n a a s c r u e e t l t e n e n s a l i e t s t r , t i t g s p e , g v g a e a a r i p s i r u a n a d i o e p l l a  c s a e q l e t e t r i c x n D d  C a u t e c g n A l p í a o e a o d a a i a o b r o i a n e o r e u r m o t t v c i s ’ q s s a n t e : t n o M i e r d n Z c t n o d u s a h e t u e s d n l e n n O b n t  o a ’ l , n p e s i s i M , ’ i o s o r e u a a l A i s e a s p n d i e e e r l j c b e à s u a a n , d i t s t è o p u n c n g i l n n t e l a s q t r p t a i y n r a c r e i g t n r r u e a i a q m e t c n o n o m n B r v ó o i o e r o r a r t e i ó P e a g l r l c l r i d t c l a i r d g r a P a , t e n a e t . u e s a s p , a n v p e o o i u s x S e c o u c t s i e a s o i a t s a i n a t x a l a v l m e g i  c d a l c ’ c m t i d m s s i E r M i u s o l i e d r n E l e . e b a s a N  r s n ü e r e e n b t a a t s r a i e t g d o o l ’ e , l d e b g r I e l n s i r v l  p  E a s p m c d v e x É o r t o d r o P t t c i e e i A a i o t . l a n e M e d e a p e i l r l r a r a r i a u r a ( n l è u r d e l a a o : : i e ó i i u t u , o s u d l d ç b t r s m l t i a p g e o p g g t t d r c p a , e a t p p n i c n l r s i i n E e a s a r r s s a s M a a s ’ n n r a P r l r  e o a ó t m p o s l R a E l e e e l i  e l n s i n u u ’ è e r o n i p n , s ó v , . , o m c a t t x s i c s , t o o e a o a r s r a d s s d s t o i a l ó c e l i s a a l a a S t e t s e e a a n i d o i , p z a v e e t c c  s e l n s n g r n m L e a a s r u T x t s g t e t a a n è s  n t e a t a r i n s t i c e c t u a v A e a e M a n t l o a c o t i r e i u b l m e l u l l T o o n s m r r r r u a l l o a a a s e t b t u n r q g u c a e L e a e 5 a a i q a a A c i u h a s x à x q e a n c m s t c t r p p s l r t t ’ P U c e e a a l A S D d P i P P R o s b ’ h ’ e l e e ’ ’ e a a c i a n l 6 l C I L u a 1 i d L p a h a o d ’ l d p o E d l L d – – – – ●

●

e s d u e p r a C C

F I D ●

●

s s e d e l l e I M à s l d l r o o p m a m u E ’ l g i e A d

a c a x i t n o à r c r l a o G V a a l n e o d Z

t a g e r b o l L l e d a t l e D

y n e s t n o M

ç n t c e r n a o u b l L M O ’ l l t e i n d a S

u t e l n i A r i P

ó r e x i o M í d a C

i c s i r e u t y r n a o t t M a s s t e n E ü i a g i S A e d

S l T I a n G i o E c T a O n c R r P a p S I A P S E

l a r u t a n c r a p

N

O

l a r u t a n

e g t a r a p

a v r e s e r

s i a p s e s e r t l a

a n a l l i t n a

S


C

0 3

t a r r e s t n o M

5 1

0

a c r o f a r d e P

s n o l e M e d s a M

r i t s t e e n l o b o M l P e e d d l l a V

e r b E ’ l e d a t l e D

E

S

l a r u t a n

s t i g e t o r p

s t r o P s l e

m k


MAPA

30 S T I G E T O R P S I A P S E

a y n a p s E ’ d s l a n o i c a n s c r a P

0 3 1 5 6

0



m k

l a n o i c a n c r a p

Illas Atlánticas

Picos de Europa Ordesa i Mont Perdut

Monfragüe

Cabañeros Tablas de Daimiel

0

65

130

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Arxipèlag de Cabrera

Sierra Nevada

km

Doñana Caldera de Taburiente

Timanfaya

ESPAIS PROTEGITS Garajonay

Teide

parc nacional

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra la localització dels parcs nacionals que actualment existeixin a Espanya. Davant d’aquest mapa el proessor pot cridar l’atenció de l’alumnat sobre els aspectes següents: ●

Destaqueu que a Espanya hi ha 14 parcs nacionals de tipus molt divers: de muntanya, aiguamolls, etc.

●

El primer parc que es va crear va ser el dels Picos de Europa, el juliol de 1918. Abans s’anomenava parc nacional de Las Montañas de Covadonga, però el 1995 va canviar de nom i va ampliar la superície, que s’estén pel Principat d’Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó, concretament a la província de Lleó. Són espectaculars les muntanyes i els llacs glacials que té, i al seu territori hi habiten óssos bruns.

Altres parcs de muntanya són Ordesa i Mont Perdut, a Osca, als cims pirinencs del qual hi habiten voltors i àguiles; Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a Lleida, amb boscos de pi negre, avets i agedes; i Sier ra Nevada, a les províncies de Granada i Almeria, on destaca el cim més alt de la península Ibèrica: el Mulhacén. També es protegeixen les maresmes, les dunes i les plat ges, com a Doñana, que s’estén per les províncies de Sevilla i Huelva, on viuen els últi ms linxs ibèrics. Las Tablas de Daimiel, a Ciudad Real, és un terreny pla i entollat per les aigües subterrànies i uvials que atreu una gran quantitat d’ocells migratoris. Monragüe, a Càceres, i Cabañeros, entre Ciudad Real i Toledo, tenen boscos i bosquines mediterranis on abunden cigonyes, voltors, cérvols i cabirols. El mar també és present als parcs nacionals de l’Arxipèlag de la Cabrera, a Balears, ormat per illots i el seu entorn marí, i les Illes Atlàntiques, davant del litoral gallec, que ha estat l’últim espai a accedir a aquesta categoria, l’any 2002 . Canàries és la comunitat que té més parcs nacionals al seu territori, un total de quatre: La Caldera de Taburiente a La Palma, Teide a Tenerie, Timanaya a Lanzarote, i Garajonay a La Gomera, que protegeixen dierents ormacions d’origen volcànic.



MAPA

31

Població per comarques de Catalunya N

O

E

S

VALL D’ARAN ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ ALT EMPORDÀ

CERDANYA RIPOLLÈS

ALT URGELL

GARROTXA PLA DE L’ESTANY

PALLARS JUSSÀ

SOLSONÈS BERGUEDÀ

BAGES VALLÈS ORIENTAL

SEGARRA PLA D’URGELL URGELL

ANOIA

CONCA DE BARBERÀ GARRIGUES

ALT CAMP

PRIORAT RIBERA TERRA D’EBRE ALTA

BAIX EMPORDÀ

SELVA

NOGUERA

SEGRIÀ

GIRONÈS

OSONA

BAIX CAMP

MARESME

VALLÈS OCCIDENTAL

BARCELONÈS

ALT PENEDÈS BAIX PENEDÈS GARRAF

BAIX LLOBREGAT

TARRAGONÈS

POBLACIÓ PER COMARQUES (en habitants per km 2) menys de 100

BAIX EBRE

de 100 a 200 de 200 a 1.000

MONTSIÀ 0

15

30

més de 1.000

km



a p a m l e r a l l a b e r t r e p s t n e m i r e g g u S

t s l s e t o l l q u a , A m t , q t s i , . s , r r ’ r l 2 a p s a r i a , o a t g e a , , e o j m l c n r t a u a m c s i a r q s t e a r r k o o à i i n o  o t é r t i r / s è e a c b . c c s n u s s t n a i c . e n p i s n l o a m n l t n e A l b e e q e o e è e e l r L m n d ’ a d , t d a a l g a a s d o y p b x h a t r i e , t o x e a i  m a  a y i c v n e n j a r a i s n n a t d a e a o r u t e m n s n l n e l e s u - l o B r p n e a o o g t r m a o T n r t r n e b m t a l n a u a a t o l e a d n t o B r a p s a t e c e s m e a a c u a d g e g s C a s : a , : e a v l r C r e i a s q ’ l a e s a s e a p o t c r e s r n c a s r é n e s n s , a  e n n t e p d s p u o e a u a a r r e t , i x e m d o t r ó g r ó r i a e n e a e t , l n c a o i  ’ g a a i y e s í s v y n t c o s n r h s e n  c u : n a i t l a i s q e n e r a a a i u t t m r l l p e z l s u d o i a . h O t d l q l ) a e o s c é s t b p b i a 7 , , r o t a t e a s s ( l i o o u n t i c r u a r o a q s p h l p r , t o m u i r l s i é e l a 0 e l o v c ç u r r o r e C o a u a s 0 m m e s ó u l a t h t e c o o i a g l q n s l r ;  2 d s c q r n e e r S s n a o r l e s e e e t s  t e l e d y a a p a r o e d d u p i n t c l a a a o a t a  l i n e o l i i i r a m r n m e a t b l t r q t r i o t m : c o e o c t r o l e n o ’ p t n s e t i s s p o l n t s m c r e p t i e i l  e s c s n l l , o e o t a r e o u n O e n l r i e i s e s c n . e r c ó s b i n . , l m q ’ r r a ( e à e d E l e s t c e a g s a e r r a e p l è e e d i c i . d t t t p , l a t t c i t r a a i l l l a e u s u n s p s n i l 7 t e l e l s o i n a i g ó u m d q q n e a t b 0 a e s e u r i o n e p d a a a g o  o x V è u s 0 s q s s r a m s e c S , i l t s n n s t t e m s n l % p q t e e n e r e l l o n e s 2 e r e r e o a t s u u ü t e é i l a 5 a y d d ’ e i o n , e e e o q q , e c t q t , e l l d t l i c u r r m ) l s u m a e o s a a o l c l s e e e t s . a , q s q m a ó r t p ’ z r è a r d a r d n n s m m a l i a t r a e a a m n , e s r a v t r s l l e m a a e è o ; o c n p s i i B s e % t o e l d a i e s d e a m l n i a e t m a n d e l e r s e i n c m s e c i o e r m o b e c l s n r 8 d v d r m u p ï a u v e l n s b s o G , e e a c , e m s l p 5 u g t q c u l r d p s s n M s l l m e e e e r l r n s a b n b l é e g a i n e ó l e e A a P L  L p e o o i o e a s r o m r e c m t e p d L s e u d – – – u m c s m r l n o i s q o l l e e p , a U c d ● A c e E d v i ●

À D T R L O A P M E

À D X I R A O B P M E S È N O R I A G V L E S

Y N A A T L S E P ’ L E D A X T O R R A G

A N O S O

S È L L O P I R

À D E U G R E B

A Y N A D R E C

S À R R A I L B L O A S P

E

N L A L R A A V ’ D

S

N

O

A Ç R A T O L G A A B I R

L L E G R U T L A

L S A È T L N L I E A V R O

S E G A B

L A S T È N L E L D A I V C C O

A I O N A

S È N O S L O S

S R À A S L S L U A J P

E M S E R A M

A R R A G E S

A R E U G O N

S È N O L E C R A B

S E U Q R ) A 2 M m O k C r e R p E s P t n Ó a I t i C b A a L B h O n e P (

T A G E R B X I O A L B L

S È T D L E A N E P

0 0 1 e d s y n e m

. ) s r ) s l , 2 o e a t a s m e v s s k l e / s  p l r e r b o r e i p a o s x x h c e a e , e n p o 4 , d m a h 5 c u o : : a l p a d n s à r u a è i a t s i n b l l p m o o ( a p a l S s r m m e l a a l c s r a t r ’ a a v l e o r n B l l ( n e e t r e u a n  P e t q s ( i e t l n a m s n a e j i a c m , x e ç : g é à i m n t s u b m n a a í j n ’ m t i e n t a s m e r r s m e t  m e i o n i s  t e x l d c i i a i n s ) t l i t e 2 l s e s o l v m n m a n n k e v o ó / s r c s . d t e s b a t s t s e a n É S l e i l i T n h a s . i A r e t 5 s T a r , r u s o q 7 L s r U s a e i e g u r i r 4 C I r a q e a 4 . p l p F a u c 5 I x m ’ D E a d s a 1

0 0 2 a 0 0 1 e d

0 0 0 . 1 a 0 0 2 e d

0 3

5 1

0

S È N O G A R R A T

À P R T M A E L A A C B C N R L O A L C B E E P G X D I M R A A U B C L L T S E A A G E L R R U P O G U I I ’ R R D P A E R A R R G E B E B ’ I R D À I R A A G R T E R L S E T A

a n a l l i t n a S

s c f à r g o t r a C

F A R R A G S È X I D A E B N E P

0 0 0 . 1 e d s é m

E R B E X I A B

À I S T N O M

m k


MAPA

32

S E I C N Í V O R P

0 0 0 . 0 0 5 e d R s E ) s y P t n n e Ó a I t m i C b A a L h B O n e P (

s e i c n í v o r p r e p ó i c a l b o P

0 0 0 . 0 0 0 . 1 a 0 0 0 . 0 0 5 e D

0 0 0 . 0 0 0 . 1 ' d s é m

s a m l a P s a L


E

S

N

0 3 1

5 6

O 0



m k

N LA CORUNYA

O

E

ASTÚRIES

LLEÓ

PONTEVEDRA

PALÈNCIA BURGOS LA RIOJA

OURENSE

S

CANTÀBRIABISCAIAGUIPÚSCOA ÀLABA NAVARRA

LUGO

ZAMORA VALLADOLID

OSCA

SALAMANCA

SARAGOSSA TARRAGONA

GUADALAJARA

TEROL

MADRID

CASTELLÓ CONCA

TOLEDO

CÀCERES

GIRONA

BARCELONA SÒRIA

SEGÒVIA

ÀVILA

LLEIDA

BALEARS VALÈNCIA

CIUDAD REAL BADAJOZ

ALBACETE ALACANT

JAÉN

CÒRDOVA

MÚRCIA

HUELVA 0

65

SEVILLA

1 30

GRANADA ALMERIA

POBLACIÓ PER PROVÍNCIES

km

CADIS SANTA CRUZ DE TENERIFE LAS Santa Cruz de Tenerife PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE

MÀLAGA

(en habitants) menys de 500.000

LAS PALMAS Las Palmas

CEUTA

de 500.000 a 1.000.000 més d'1.000.000

MELILLA

Suggeriments per treballar el mapa Aquest mapa mostra la distribució de la població absoluta espanyola per províncies. ●

Pinteu el mapa segons els intervals següents: – Utilitzeu el color groc per a les províncies que tenen menys de 500.000 habitants. – Utilitzeu el color taronja per a les províncies que tenen entre 500.000 i un milió d’habitants. – Utilitzeu el color vermell per a les províncies que tenen més d’un milió d’habitants.

●

Un cop et el mapa, podeu destacar que la província més poblada d’Espanya és la de Madrid, que l’any 2008 tenia més de sis milions d’habitants, i la que en té menys és Sòria, amb poc més de 94.000 habitants; sense oblidar les ciutats de Ceuta i Melilla, que tenen, respectivament, 77.387 77.387 i 71.448 habitants.

●

Observeu que la població espanyola es distribueix de manera molt desigual, encara que podem afrmar que, tret de la província de Madrid, les províncies més poblades es concentren al litoral, com es pot apreciar al mapa. En general, es pot remarcar que això és degut, especialment a la zona mediterrània, a l’existència comunicacions adequades, al bon clima que hi ha, a una agricultura pròspera i al desenvolupament del turisme. No cal oblidar que els arxipèlags de les Canàries i de les Balears també són dos ocus importants de població.

DIFICULTATS ●

Com que la nomenclatura de les províncies espanyoles pràcticament coincideix amb el nom de les capitals de província respectives, l’alumnat sol conondre la inormació de la població que correspon a la província amb la que correspon a la capital. Aclariu que són dues dades totalment dierents. Per exemple, la província de Barcelona té 5.416.447 habitants, mentre que la ciutat de Barcelona en té 1.615.908.



MAPA

33

Xarxa urbana a Catalunya N

O

E

S

XARXA URBANA metròpoli nacional 0

15

30

centres supracomarcals centres comarcals

km



MAPA

34

a y n a p s E a a n a b r u a x r a X

E

S

N

O

A N A B R U A X R A X

s l a n o i c a n s i l o p ò r t e m

s e n s t a l a i l o s n l o p a i o g r n e t o r e i g i s m e l r o s s p e i e l ò r r o t p e à ò s r m e t r e b t u l m s a


0 3 1

5 6

0


m k

N

Ferrol

Gijón

Avilés

Santander

la Corunya Lugo

O

BilbaoSant Sebastià

Oviedo

E

Vitòria Pamplona Lleó

Pontevedra Vigo

S

Burgos Ourense

Osca

Logronyo

Palència

Girona

Sòria Zamora

Lleida Saragossa

Valladolid

Barcelona

Segòvia

Tarragona

Guadalajara

Salamanca

XARXA URBANA

Àvila

Madrid

Terol

metròpolis nacionals metròpolis regionals

Castelló de la Plana

Conca

Toledo

submetròpolis regionals

Càceres

València

altres àrees metropolitanes

Badajoz

Palma

Albacete

Mèrida

Ciudad Real Alacant Còrdova

0

65

Huelva

130

km

Múrcia

Jaén

Sevilla

Cartagena

Granada Màlaga

Cadis

Almeria

El Puerto de Santa María

Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife Las LasPalmas Palmasde Gran Canaria de Gran Canaria

Algesires

Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra la xarxa urbana a Espanya. ●

Demaneu als alumnes que escriguin el nom de les ciutats espanyoles que hi ha senyalades al mapa i que han de saber perquè, la majoria, són capitals de província.

●

Destaqueu que prop del 80 % de la població espanyola viu en ciutats. Remarqueu, també, que segons la importància de cada ciutat dins de la xarxa urbana espanyola s’estableixen quatre nivells jeràrquics. Compareu la inormació adjunta amb la llegenda del mapa per comprovar els dierents nivells: – Metròpolis nacionals: són Madrid i Barcelona, que concentren els serveis més especialitzats, és a dir, administració, fnances i comerç de l’Estat. – Metròpolis regionals: són ciutats que exerceixen de centres comercials i que concentren les uncions sanitàries, educatives i culturals en l’àmbit de la comunitat autònoma. Per exemple, Valladolid, la Corunya, Bilbao, Sevilla, Saragossa, València, Màlaga, Palma, Santa Cruz de Tenerie i Las Palmas de Gran Canaria. – Submetròpolis regionals: són ciutats que, generalment, uncionen com a centres de ser veis de les seves províncies i de les zones de l’entor n, com Vigo, Granada, Sant Sebastià/Donostia, Gijón, Oviedo, Pamplona/Iruña, Alacant. – Altres àrees metropolitanes destacables són l es que compleixen uncions comercials de caràcter provincial, algunes de les quals han crescut com a centres industrials.



MAPA

35

E

S

N

O

a i s u l a d n A

0 4 0 2

m k

0



E

S

N

O

a i s u l a d n A

0 4 0 2

m k

0


MAPA

36

Aragó N

O

E

S

0

18

36

km



Aragó N

O

E

S

0

18

36

km


MAPA

37 E

S

N

O

s e i r ú t s A ’ d t a p i c n i r P

6 1

8

0



m k

E

S

N

O

s e i r ú t s A ’ d t a p i c n i r P

6 1

8

m k

0


MAPA

38 E

S

N

O

s e i r à n a C

0 4

0 2

m k

0



E

S

N

O

s e i r à n a C

0 4

0 2

m k

0


MAPA

39 6 1

E

S

N

8

O

0

a i r b à t n a C © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.


m k

6 1

E

S

N

O

8

0

a i r b à t n a C © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

m k

MAPA

40

E

0 4

S

N

0 2

0

O

ó e l L i a l l e t s a C © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.


m k

E

0 4

S

N

0 2

0

O

ó e l L i a l l e t s a C © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

m k

MAPA

41 E

0 4

0 2

S

N

0

O

a x n a M a l − a l l e t s a C © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.


m k

0 4

E

S

N

0 2

0

O

a x n a M a l − a l l e t s a C © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

m k

MAPA

42

Catalunya N

O

E

S

0

15

30

km



Catalunya N

O

E

S

0

15

30

km


MAPA

43 E

S

N

O

d i r d a M e d t a t i n u m o C

0 2

0 1

0



m k

E

S

N

O

d i r d a M e d t a t i n u m o C

0 2

0 1

0


m k

MAPA

44 E

S

N

O

0 3 5 1

0

a r u d a m e r t x E © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.


m k

E

S

N

O

0 3 5 1

0

a r u d a m e r t x E © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

m k

MAPA

45

E 0 3

S

N

5 1

O 0

a i c í l a G © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.


m k

E 0 3

S

N

5 1

O 0

a i c í l a G © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

m k

MAPA

46

s r a e l a B s e l l I

E

0 2

S

N

0 1

m k

0

O



s r a e l a B s e l l I

E

0 2

S

N

0 1

m k

0

O


MAPA

47 0 1

5

m k

0

a j o i

E

R

S

N

a L

O



0 1

5

m k

0

a j o i

E

R

S

N

a L

O


MAPA

48 6 1

8

0

a r r a v a N e d l a r o F t a t i n u m o C

E

S

N

O



m k

6 1

8

0

a r r a v a N e d l a r o F t a t i n u m o C

E

S

N

O


m k

MAPA

49 E

6 1

S

N

O

8

m k

0

a n a l l i t n a

S


C


c s a B s í a P

E

6 1

S

N

O

8

m k

0

a n a l l i t n a

S


C


c s a B s í a P

MAPA

50 E

S

N

O

0 2

0 1

0

a i c r ú M e d ó i g e R © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.


m k

E

S

N

O

0 2

0 1

0

a i c r ú M e d ó i g e R © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

m k

MAPA

51

Comunitat Valenciana N

O

E

S

0

14

28

km



Comunitat Valenciana N

O

E

S

0

14

28

km


2. Lectura i interpretació de mapes ● ●

Fitxes per treballar procediments cartogràfcs Fitxes resoltes

Índex Fitxa 1.

Com es representa la Terra. Activitats i solucions

Fitxa 2.

Quins elements apareixen en un mapa. Activitats i solucions

Fitxa 3.

Com es llegeix un mapa. Activitats i solucions

Fitxa 4.

Per a què serveix l’escala. Activitats i solucions

Fitxa 5.

Com m’oriento. Activitats i solucions.

Fitxa 6.

Com localitzo un punt sobre la Terra. Activitats i solucions

Fitxa 7.

Com oriento un mapa. Activitats i solucions

Fitxa 8.

Com es representa el relleu. Activitats i solucions

Fitxa 9.

Com es llegeix el relleu en els mapes. Activitats i solucions

Fitxa 10.

Quina inormació em dóna un mapa. Activitats i solucions

Fitxa 11.

Per a què serveix un plànol. Activitats i solucions

Fitxa 12.

De què m’inorma una otografa aèria. Activitats i solucions

FITXA

1

Com es representa la Terra

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Un globus terraqüi és una representació esfèrica de la Terra.

●

Un mapa és la representació plana de la superície de la Terra o d’una part seva. Quan es representa tota la Terra, s’anomena planiseri o mapamundi.

●

Els cartògras an servir dierents projeccions per passar de l’esera terrestre al plànol.

●

Les principals projeccions cartogràiques són cilíndriques, còniques i zenitals.

1. Observa el globus terraqüi i el mapamundi.

Globus terraqüi ■

Mapamundi o planisferi

Respon: a) En quin pots observar alhora els continents d’Oceania i Europa?

b) Quin representa la Terra de manera més real? Per què?


2. Escriu si és cert (C) o fals (F) en cada una de les afirmacions següents:

□

El globus terraqüi és la orma més precisa de representar la Terra. Com que és una esera, mostra les distàncies i la grandària dels continents i dels oceans sense deormar-los.

□ □ □ □ □

Un mapa és una representació plana a escala d’un territori.

□

Les projeccions cartogràiques són representacions exactes de la Terra.

Els cartògras an servir dierents projeccions per passar de l’esera al pla. Cap representació cartogràica dóna una imatge ex acta de la Terra. Les projeccions cartogràiques són les imatges que es relecteixen en un mirall. Per passar de l’esera de la Terra a una superície plana es an servir projeccions cartogràiques.

3. Relaciona el tipus de projecció amb el nom corresponent.

Projecció cilíndrica

Projecció cònica

Projecció zenital


FITXA

1

F I T X A R E S O L T A

Com es representa la Terra

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Un globus terraqüi és una representació esfèrica de la Terra.

●

Un mapa és la representació plana de la superície de la Terra o d’una part seva. Quan es representa tota la Terra, s’anomena planiseri o mapamundi.

●

Els cartògras an servir dierents projeccions per passar de l’esera terrestre al plànol.

●

Les principals projeccions cartogràiques són cilíndriques, còniques i zenitals.

1. Observa el globus terraqüi i el mapamundi.

Globus terraqüi ■

Mapamundi o planisferi

Respon: a) En quin pots observar alhora els continents d’Oceania i Europa?

En el mapamundi o planisferi. En el globus terraqüi no és possible. b) Quin representa la Terra de manera més real? Per què?

El globus terraqüi representa la Terra tal com és a la realitat, sense cap tipus de distorsió. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

2. Escriu si és cert (C) o fals (F) en cada una de les afirmacions següents:

C □

El globus terraqüi és la orma més precisa de representar la Terra. Com que és una esera, mostra les distàncies i la grandària dels continents i dels oceans sense deormar-los.

C □ C □ C □ F □ C □

Un mapa és una representació plana a escala d’un territori.

F □

Les projeccions cartogràiques són representacions exactes de la Terra.

Els cartògras an servir dierents projeccions per passar de l’esera al pla. Cap representació cartogràica dóna una imatge ex acta de la Terra. Les projeccions cartogràiques són les imatges que es relecteixen en un mirall. Per passar de l’esera de la Terra a una superície plana es an servir projeccions cartogràiques.

3. Relaciona el tipus de projecció amb el nom corresponent.

Projecció cilíndrica

Projecció cònica

Projecció zenital


FITXA

Quins elements apareixen en un mapa

2

Alumne:

Curs:

Recorda ●

La cartograia és la ciència que es dedica a l’elaboració de mapes i plànols.

●

En els mapes apareixen una sèrie d’elements que ajuden a comprendre’ls. Aquests elements són: el títol, el nord del mapa, les coordenades geogràfiques, l’escala i la llegenda.

1. Escriu els noms dels diferents elements del mapa. POBLACIÓ TOTAL PER PAÏSOS

POBLACIÓ (en milions d’habitants) menys de 20

0

2. 000

de 20 a 70 més de 70

quilòmetres

2. Relaciona.

Inorma sobre l’orientació

Escala

Serveix per saber la distància i la grandària real dels elements que es representen

Nord del mapa

Recull el signiicat dels símbols

Llegenda

Serveixen per localitzar un punt amb exactitud

Títol

Indica quin és el tema que s’ha tractat

Paral·lels i meridians


3. Observa el mapa i fes una fitxa amb la informació que conté. SUPERFÍCIE PROTEGIDA comunitats autònomes amb més superfície protegida PARCS NACIONALS

Picos de Europa P. D’ASTÚRIES

Illas Atlánticas

PAÍS CANTÀBRIA BASC

GALÍCIA

parc nacional

C. F. DE NAVARRA

Ordesa i Aigüestortes i Estany Mont de Sant Maurici Perdut

LA RIOJA CASTELLA I LLEÓ

CATALUNYA

ARAGÓ C. DE MADRID

Monfragüe Cabañeros

ILLES BALEARS

CASTELLALA MANXA

EXTREMADURA

C. VALENCIANA


Tablas de Daimiel

R. DE MÚRCIA

ANDALUSIA

Sierra Nevada Doñana

Caldera de Taburiente

CANÀRIES

Timanfaya

Garajonay

Ceuta Melilla

Teide 0

120

quilòmetres

■

Respon:

a) Quin títol posaries al mapa?

b) Quina és la relació que indica l’escala?

c) Interpreta la llegenda: quin tipus de símbols s’utilitzen per representar els espais protegits?

Quants parcs nacionals hi ha actualment a l’Estat espanyol? Quina comunitat autònoma en té més? Digues quines són.


FITXA

Quins elements apareixen en un mapa

2

Alumne:


Curs:

Recorda ●

La cartograia és la ciència que es dedica a l’elaboració de mapes i plànols.

●

En els mapes apareixen una sèrie d’elements que ajuden a comprendre’ls. Aquests elements són: el títol, el nord del mapa, les coordenades geogràfiques, l’escala i la llegenda.

1. Escriu els noms dels diferents elements del mapa. POBLACIÓ TOTAL PER PAÏSOS

Orientació nord del mapa

Títol

Coordenades geogràfiques Llegenda POBLACIÓ (en milions d’habitants) menys de 20

0

2. 000

Escala

de 20 a 70 més de 70

quilòmetres

2. Relaciona.

Inorma sobre l’orientació

Escala

Serveix per saber la distància i la grandària real dels elements que es representen

Nord del mapa

Recull el signiicat dels símbols

Llegenda

Serveixen per localitzar un punt amb exactitud

Títol

Indica quin és el tema que s’ha tractat

Paral·lels i meridians


3. Observa el mapa i fes una fitxa amb la informació que conté. SUPERFÍCIE PROTEGIDA comunitats autònomes amb més superfície protegida PARCS NACIONALS

Picos de Europa P. D’ASTÚRIES

Illas Atlánticas

PAÍS CANTÀBRIA BASC

GALÍCIA

parc nacional

C. F. DE NAVARRA

Ordesa i Aigüestortes i Estany Mont de Sant Maurici Perdut

LA RIOJA CASTELLA I LLEÓ

CATALUNYA

ARAGÓ C. DE MADRID

Monfragüe Cabañeros

ILLES BALEARS

CASTELLALA MANXA

EXTREMADURA

C. VALENCIANA


Tablas de Daimiel

R. DE MÚRCIA

ANDALUSIA

Sierra Nevada Doñana

Caldera de Taburiente

CANÀRIES

Timanfaya

Ceuta

Garajonay

Melilla

Teide 0

120

quilòmetres

■

Respon:

a) Quin títol posaries al mapa?

Parcs nacionals i superfície protegida per comunitats autònomes. b) Quina és la relació que indica l’escala?

Que 1 centímetre sobre el mapa equival a 120 quilòmetres sobre el terreny. c) Interpreta la llegenda: quin tipus de símbols s’utilitzen per representar els espais protegits?

Es fa servir el color gris per representar la superfície protegida per comunitats autònomes, amb la qual cosa s’obté un mapa coroplètic. Els parcs nacionals es representen amb color negre, que en delimita la forma. Quants parcs nacionals hi ha actualment a l’Estat espanyol? Quina comunitat autònoma en té més? Digues quines són.

Actualment a l’Estat espanyol hi ha 14 parcs nacionals. Canàries és la comunitat autònoma amb més parcs nacionals. Els parcs de Canàries són: Teide, Timanfaya, Caldera de Taburiente i Garajonay. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

FITXA

3

Com es llegeix un mapa

Alumne:

Curs:

Recorda ●

La llegenda recull el signiicat dels signes que s’utilitzen en el mapa. Aquests signes poden estar representats mitjançant colors i/o símbols.

1. Relaciona els símbols amb el seu significat.

autopista o autovia

port

carretera secundària

embassament

errocarril

riu

aeroport

cim

2. Pinta el mapa amb l’ajuda de la llegenda. VESSANTS HIDROGRÀFICS Taronja

mediterrani

Verd

c antàbric

Blau

oceànic

0

100

quilòmetres


3. Pinta el mapa amb l’ajuda de la llegenda i respon les preguntes. ●

Quines són les comunitats autònomes més poblades d’Espanya?

I les menys poblades? 0

100

quilòmetres

POBLACIÓ (e n mi lions d’habitants) Groc Taronja

menys d’1 d‘1 a 3

Rosa

de 3 a 6

Vermell

més de 6

4. Observa la llegenda i elabora el mapa del temps segons el pronòstic meteorològic.

Pronòstic meteorològic S’espera l’entrada d’un front fred pel Cantàbric que portarà pluja a Galícia i al Principat d’Astúries. Això causarà un descens de les temperatures i l’aparició de les primeres nevades al nord d’Aragó i de Catalunya. A la C. F. de Navarra i País Basc s’esperen bancs de boira.

0

100

quilòmetres

TEMPS s ol

tempesta

neu

pluja

boira

vent

Es poden formar tempestes a Castella i Lleó, C. de Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura. Al sud d’Andalusia, la C. Valenciana, R. de Múrcia, Illes Balears i Canàries s’espera un anticicló, i per això brillarà el sol. El vent bufarà a la costa oest d’Andalusia.


FITXA

3

Com es llegeix un mapa

Alumne:


Curs:

Recorda ●

La llegenda recull el signiicat dels signes que s’utilitzen en el mapa. Aquests signes poden estar representats mitjançant colors i/o símbols

1. Relaciona els símbols amb el seu significat.

autopista o autovia

port

carretera secundària

embassament

errocarril

riu

aeroport

cim

2. Pinta el mapa amb l’ajuda de la llegenda. VESSANTS HIDROGRÀFICS Taronja

C AN T À B R I C

mediterrani

Verd

c antàbric

Blau

oceànic OC E ÀN I C M E DI T E R R ANI

OC E ÀN I C 0

100

quilòmetres


3. Pinta el mapa amb l’ajuda de la llegenda i respon les preguntes. ●

Quines són les comunitats autònomes més poblades d’Espanya?

Cantàbria

Comunitat Foral de laRioja Navarra

Andalusia, Catalunya

Catalunya

Comunitat de Madrid

i la Comunitat de Madrid, amb més de 6 milions d’habitants.

Andalusia

I les menys poblades?

La Rioja, Cantàbria

0

100

quilòmetres

i la Comunitat Foral de N avarra, amb menys

POBLACIÓ (e n mil ion s d’habitants)

d’un milió d’habitants.

Groc Taronja

menys d‘1 d’1 a 3

Rosa

de 3 a 6

Vermell

més de 6

4. Observa la llegenda i elabora el mapa del temps segons el pronòstic meteorològic.

Pronòstic meteorològic S’espera l’entrada d’un front fred pel Cantàbric que portarà pluja a Galícia i al Principat d’Astúries. Això causarà un descens de les temperatures i l’aparició de les primeres nevades al nord d’Aragó i de Catalunya. A la C. F. de Navarra i País Basc s’esperen bancs de boira.

0

100

quilòmetres

TEMPS s ol

tempesta

neu

pluja

boira

vent

Es poden formar tempestes a Castella i Lleó, C. de Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura. Al sud d’Andalusia, la C. Valenciana, R. de Múrcia, Illes Balears i Canàries s’espera un anticicló, i per això brillarà el sol. El vent bufarà a la costa oest d’Andalusia


FITXA

4

Per a què serveix l’escala

Alumne:

Curs:

Recorda ●

L’escala indica la distància i la mida real dels elements que es representen en el mapa. L’escala pot ser de tres tipus:

– L’escala numèrica és una racció en la qual el numerador és la mesura presa en el plànol i el denominador, l’equivalència d’aquesta unitat a la realitat. – L’escala gràfica és una recta dividida en segments que mostra la relació entre la longitud de la representació i la distància real. – L’escala textual s’expressa per mitjà d’una relació escrita. ●

Depenent de l’escala els mapes poden ser a petita escala i a gran escala.

1. Observa aquests mapes. ●

A 1:10.000

Quin tipus d’escala s’hi utilitza: gràica o numèrica?

port pesquer

ria de Vigo

A:

llotja

B: drassanes ●

A quina escala es representa el mapa A?

Què vol dir això?

port de Bouzas

B 0

800

quilòmetres

●

Quina és la correspondència en l’escala del mapa B?


2. Observa els mapes i respon les preguntes següents: ●

Quines dierències trobes entre aquests mapes?

A

r i u

T ú r i a

L

A

R

O

T

●

I

Indica la relació que hi ha a les escales de cadascun dels mapes.

L

A:

S

S

I

Ó

golf de València

València

mar Mediterrani

l’Albufera

E R

ESCALA

0

B:

u

r i

11

P X ú q E

u e r

cap de Cullera

D

quilòmetres

C: B

Godella

●

Paterna Burjassot

Si vols er un plànol on hi hagi la localització dels comerços del teu barri, quina escala aries servir? Per què?

Mislata

Bonrepòs i Mirambell Almàssera Tavernes Blanques Alboraia

mar Mediterrani

VALÈNCIA

Xirivella

Paiporta Benetússer

●

Completa les rases següents, dient si són a gran escala o a petita escala:

Sedaví Llocnou de la Corona

ESCALA

0

1,6

quilòmetres

C c a r r e

s o r e t r a C

– Els mapes a tenen un nivell de detall més elevat. – Els mapes a són menys detallats i més generals.

z e r e á d u S a ç o g l a a p ti n a S

r e r r a c ESCALA

0

34

r J o a q u í n N a v a r r o a r e n a lv a V o p u r G

c a r r

c a r r e

a l o íc r r a C e d r e r r a

c

e r J u a n

d e C e l a y a

r d e M o s s è n F e b r e r

metres


FITXA

4


Per a què serveix l’escala

Alumne:

Curs:

Recorda ●

L’escala indica la distància i la mida real dels elements que es representen en el mapa. L’escala pot ser de tres tipus:

– L’escala numèrica és una racció en la qual el numerador és la mesura presa en el plànol i el denominador, l’equivalència d’aquesta unitat a la realitat. – L’escala gràfica és una recta dividida en segments que mostra la relació entre la longitud de la representació i la distància real. – L’escala textual s’expressa per mitjà d’una relació escrita. ●

Depenent de l’escala els mapes poden ser a petita escala i a gran escala.

1. Observa aquests mapes. ●

A 1:10.000

Quin tipus d’escala s’hi utilitza: gràica o numèrica? A:

port pesquer

ria de Vigo

numèrica

llotja

B: gràfica drassanes ●

A quina escala es representa el mapa A?

port de Bouzas

A 1:10.000 Què vol dir això?

Que cada unitat sobre el terreny

B 0

800

quilòmetres

equival a 10.000 sobre el mapa. ●

Quina és la correspondència en l’escala del mapa B?

La correspondència és que 1 centímetre en el mapa representa 800 quilòmetres sobre el terreny. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

2. Observa els mapes i respon les preguntes següents: ●

Quines dierències trobes entre aquests mapes?

A

Que són mapes de València, però

r i u

T ú r i a

L

A

a diferents escales.

R

O

T

●

I

Indica la relació que hi ha a les escales de cadascun dels mapes.

L

S

A:

S

I

Ó

golf de València

València

mar Mediterrani

l’Albufera

E

1 centímetre en el mapa equival

R

ESCALA

a 11 quilòmetres sobre el terreny.

0

u

r i

11

P X ú q E

u e r

cap de Cullera

D

quilòmetres

B:


a 1,6 quilòmetres sobre el terreny. C:


B

Godella

a 34 metres sobre el terreny. ●

Paterna Burjassot

Si vols er un plànol on hi hagi la localització dels comerços del teu barri, quina escala aries servir? Per què?

Mislata

Bonrepòs i Mirambell Almàssera Tavernes Blanques Alboraia

mar Mediterrani

VALÈNCIA

Xirivella

Faria servir un mapa a escala gran, és a dir, el mapa C, perquè

Paiporta

em permet localitzar els

Benetússer

Sedaví Llocnou de la Corona

ESCALA

0

1,6

quilòmetres

comerços als carrers que apareixen dibuixats. C ●

Completa les rases següents, dient si són a gran escala o a petita escala:

c a r r e

s o r e t r a C

– Els mapes a gran escala tenen un nivell de detall més elevat.

z e r e á d u S a ç o g l a a p ti n a S

r e r r a c

– Els mapes a petita escala són menys detallats i més generals.

ESCALA

0

34

r J o a q u í n N a v a r r o a r e n a lv a V o p u r G

c a r r

c a r r e

a l o íc r r a C e d r e r r a

c

e r J u a n

d e C e l a y a

r d e M o s s è n F e b r e r

metres


FITXA

5

Com m’oriento

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Els punts cardinals serveixen per orientar-nos.

●

Els principals punts cardinals són: nord (N), sud (S), est (E) i oest (O).

●

Entre els punts cardinals podem trobar una sèrie de punts intermedis, com són nord-est (NE), sud-est (SE), sud-oest (SO) i nord-oest (NO).

1. El Sol, a més de donar-nos llum i calor, ens serveix per orientar-nos. Si tenim en compte que el Sol surt per l’est, digues en quina posició estan situades les figures següents respecte al caminant. ●

Respecte al caminant: – l’arbre és a l’ – la casa és al – el cavall és a l’ – l’ovella és al

2. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).

□ □ □ □ ■

Els punts cardinals són sis.

□

En els mapes, el nord se situa generalment a la part superior.

□ □

El Sol es pon per l’oest.

El Sol surt per l’oest. SO signiica sud-est E signiica est.

Els punts cardinals serveixen per orientar-se.

Ara transforma les oracions falses en certes.


3. Llegeix les instruccions per trobar el tresor.

Pistes per trobar un tresor 1. Tres quadres al nord. 2. Dos quadres a l’est. 3. Dos quadres al sud. 4. Dos quadres a l’est. 5. Tres quadres al nord. 6. Dos quadres a l’oest. 7. Dos quadres al nord. 8. Finalment, dos quadres a l’est.

4. Observa la situació dels punts de la quadrícula de la dreta i completa la taula indicant en quina direcció està situat cadascun respecte als altres.

A Respecte a A B

B Respecte a

C Respecte a

D Respecte a

B

SUD-EST SUD

A

C

D C

D


FITXA

5


Com m’oriento

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Els punts cardinals serveixen per orientar-nos.

●

Els principals punts cardinals són: nord (N), sud (S), est (E) i oest (O).

●

Entre els punts cardinals podem trobar una sèrie de punts intermedis, com són nord-est (NE), sud-est (SE), sud-oest (SO) i nord-oest (NO).

1. El Sol, a més de donar-nos llum i calor, ens serveix per orientar-nos. Si tenim en compte que el Sol surt per l’est, digues en quina posició estan situades les figures següents respecte al caminant. ●

Respecte al caminant:

est la casa és al nord el cavall és a l’ oest l’ovella és al sud

– l’arbre és a l’ – – –

2. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).

F □ F □ F □ C □ ■

Els punts cardinals són sis.

C □

En els mapes, el nord se situa generalment a la part superior.

C □ C □

El Sol es pon per l’oest.

El Sol surt per l’oest. SO signiica sud-est E signiica est.

Els punts cardinals serveixen per orientar-se.

Ara transforma les oracions falses en certes.

Els punts cardinals són quatre. El Sol es pon per l’oest. SO significa sud-oest. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

3. Llegeix les instruccions per trobar el tresor.

Pistes per trobar un tresor 1. Tres quadres al nord. 2. Dos quadres a l’est. 3. Dos quadres al sud. 4. Dos quadres a l’est. 5. Tres quadres al nord. 6. Dos quadres a l’oest. 7. Dos quadres al nord. 8. Finalment, dos quadres a l’est.

4. Observa la situació dels punts de la quadrícula de la dreta i completa la taula indicant en quina direcció està situat cadascun respecte als altres.

A Respecte a A B C D

B Respecte a

C Respecte a

nord

SUD-EST sud-est

SUD nord-oest nord-oest oest

nord-oest

D Respecte a

B

est sud-est

A

nord sud


D C

FITXA

Com localitzo un punt sobre la Terra

6

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Les coordenades geogràfiques són línies imaginàries que es tracen sobre un mapa que ens permeten localitzar un punt exacte sobre la Terra.

●

Els paral·lels van en direcció nord-sud i es localitzen a partir de l’equador. L’equador divideix la Terra en l’hemiseri nord i l’hemiseri sud. Altres paral·lels són el tròpic de Càncer, el tròpic de Capricorn, el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic.

●

Els meridians van en direcció est-oest i es localitzen a partir del meridià de Greenwich. El meridià de Greenwich divideix la Terra en l’hemiseri est i l’hemiseri oest.

1. En cada oració tria la paraula que hi correspon i escriu-la. ●

Les

són línies imaginàries que es tracen sobre la Terra. meridians

●

paral·lels

Els

són línies imaginàries que van en direcció nord-sud.

paral·lels ●

Els

L’

pols

paral·lels

meridians

divideix la Terra en hemiseri nord i hemiseri sud.

pol ●

meridians

són línies imaginàries que van en direcció est-oest.

est-oest ●

coordenades geogràiques

El meridià de oest.

equador

nord

divideix la Terra en hemiseri est i hemiseri

Greenwich

est

nord


2. En el globus terraqüi A pinta de color vermell l’hemisferi nord i de color blau l’hemisferi sud. En el B, pinta de color verd l’hemisferi est i de color groc l’hemisferi oest. A

B

e qu ad or


e qu ad or


3. Observa el mapa i completa’l amb el nom dels principals paral·lels i meridians.

0

2.130

quilòmetres

4. Reflexiona: per a què serveixen les coordenades geogràfiques?


FITXA

Com localitzo un punt sobre la Terra

6

Alumne:


Curs:

Recorda ●

Les coordenades geogràfiques són línies imaginàries que es tracen sobre un mapa que ens permeten localitzar un punt exacte sobre la Terra.

●

Els paral·lels van en direcció nord-sud i es localitzen a partir de l’equador. L’equador divideix la Terra en l’hemiseri nord i l’hemiseri sud. Altres paral·lels són el tròpic de Càncer, el tròpic de Capricorn, el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic.

●

Els meridians van en direcció est-oest i es localitzen a partir del meridià de Greenwich. El meridià de Greenwich divideix la Terra en l’hemiseri est i l’hemiseri oest.

1. En cada oració tria la paraula que hi correspon i escriu-la. ●

Les coordenades

geogràfiques

meridians ●

Els

paral·lels

paral·lels

Els

meridians

L’

equador

El meridià de oest.

pols

paral·lels

meridians

divideix la Terra en hemiseri nord i hemiseri sud.

pol ●

meridians

són línies imaginàries que van en direcció est-oest.

est-oest ●

coordenades geogràiques

són línies imaginàries que van en direcció nord-sud.

paral·lels ●

són línies imaginàries que es tracen sobre la Terra.

Greenwich

Greenwich

equador

nord

divideix la Terra en hemiseri est i hemiseri

est

nord


2. En el globus terraqüi A pinta de color vermell l’hemisferi nord i de color blau l’hemisferi sud. En el B, pinta de color verd l’hemisferi est i de color groc l’hemisferi oest. A

B

HEMISFERI NORD

HEMISFERI OEST

e qu ad or


HEMISFERI EST

HEMISFERI SUD

3. Observa el mapa i completa’l amb el nom dels principals paral·lels i meridians.

cercle polar àrtic

tròpic de Càncer

equador 0

2.130

tròpic de Capricorn

quilòmetres

meridià de Greenwich


4. Reflexiona: per a què serveixen les coordenades geogràfiques?

Les coordenades geogràfiques són línies imaginàries que ens permeten saber la localització exacta de qualsevol punt sobre la Terra. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

FITXA

7

Com oriento un mapa

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Per localitzar un punt a la Terra cal saber quin paral·lel i quin meridià passen per aquest punt. Això ens indica la latitud i la longitud del punt.

●

La latitud és la distància, mesurada en graus, d’un paral·lel respecte a l’equador. Si aquest paral·lel és a l’hemiseri nord, té latitud nord, i si és a l’hemiseri sud, té latitud sud.

●

La longitud és la distància, mesurada en graus, d’un meridià respecte al meridià de Greenwich. Si aquest meridià és a l’est de Greenwich, té longitud est, i si és a l’oest de Greenwich, té longitud oest.

1. En Sergi ha de donar algunes instruccions a un amic seu, en Pau, que acaba d’arribar a la

ciutat. Com que en Pau no sap el nom dels carrers, per orientar-se han triat el sistema de coordenades. Ratlla en cada cas les coordenades correctes.

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

A

A

B

B

C

C

D

D

E

E 10

20

30

40

50

60

70

80

●

La parada de l’autobús és a:

●

L’entrada de l’escola la trobarà a:

●

El lloc exacte on podrà assistir a la seva classe de tennis és: 100, A

●

La casa d’en Sergi és a:

30, E

40, C

50, B

20, D

80, B

90

100

60, D

50, C

60, B

30, E


20, D

90, C

2. Observa el mapa següent: ●

O º 0 2

4 5 º N

Quin arxipèlag espanyol té longitud est i quin longitud oest?

4 0 º N

3 5 º N

●

Aproximadament, escriu la latitud i la longitud en què se situa la península Ibèrica. 3 0 º N

25 º N

O º 5 1

O º 0 1

O º 5

h c i E w º n e 5 e r G e d à i d i r 0 200 e m º quilòmetres 0

3. Observa amb atenció el mapa del món i completa la llista següent: ●

Punt A, situat a

●

Punt D, situat a

●

Punt B, situat a

●

Punt E, situat a

●

Punt C, situat a

●

Punt F, situat a

80 º

A

cercle polar àrtic B

60 º

40 º

tròpic de Càncer C

20 º 0º equador

D

20 º tròpic de Capricorn

E

40 º

60 º

º 0 6 1

º 0 2 1


º 0 8

º 0 4

h c i w n e e r G e d à i d i r e m º 0

F 0

º 0 4

º 0 8


º 0 2 1

1.690

quilòmetres

º 0 6 1

FITXA

7


Com oriento un mapa

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Per localitzar un punt a la Terra cal saber quin paral·lel i quin meridià passen per aquest punt. Això ens indica la latitud i la longitud del punt.

●

La latitud és la distància, mesurada en graus, d’un paral·lel respecte a l’equador. Si aquest paral·lel és a l’hemiseri nord, té latitud nord, i si és a l’hemiseri sud, té latitud sud.

●

La longitud és la distància, mesurada en graus, d’un meridià respecte al meridià de Greenwich. Si aquest meridià és a l’est de Greenwich, té longitud est, i si és a l’oest de Greenwich, té longitud oest.

1. En Sergi ha de donar algunes instruccions a un amic seu, en Pau, que acaba d’arribar a la

ciutat. Com que en Pau no sap el nom dels carrers, per orientar-se han triat el sistema de coordenades. Ratlla en cada cas les coordenades correctes.

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

A

A

B

B

C

C

D

D

E

E 10

20

30

40

50

60

70

80

●

La parada de l’autobús és a:

●

L’entrada de l’escola la trobarà a:

●

El lloc exacte on podrà assistir a la seva classe de tennis és: 100, A

●

La casa d’en Sergi és a:

30, E

40, C

50, B

20, D

80, B

90

100

60, D

50, C

60, B

30, E


20, D

90, C

2. Observa el mapa següent: ●

O º 0 2

4 5 º N

Quin arxipèlag espanyol té longitud est i quin longitud oest?

L’arxipèlag de les Canàries 4 0 º N

té longitud oest i el de les Balears té longitud est. 3 5 º N

●

Aproximadament, escriu la latitud i la longitud en què se situa la península Ibèrica. 3 0 º N

La latitud de la península Ibèrica és entre 45º N i 35º N. La longitud 25 º N

és entre 10º O i 5º E.

O º 5 1

O º 0 1

O º 5

h c i E w º n e 5 e r G e d à i d i r 0 200 e m º quilòmetres 0

3. Observa amb atenció el mapa del món i completa la llista següent: ●

Punt A, situat a

80N

120ºO

●

Punt D, situat a

20ºS

80º O

●

Punt B, situat a

60ºN

40ºE

●

Punt E, situat a

40ºS

40ºO

●

Punt C, situat a

20ºN

160ºE

●

Punt F, situat a

40ºS

80ºE

80 º

A

cercle polar àrtic B

60 º

40 º

tròpic de Càncer C

20 º 0º equador

D

20 º tròpic de Capricorn

E

40 º

60 º

º 0 6 1

º 0 2 1


º 0 8

º 0 4

h c i w n e e r G e d à i d i r e m º 0

F 0

º 0 4

º 0 8


º 0 2 1

1.690

quilòmetres

º 0 6 1

FITXA

8

Com es representa el relleu

Alumne:

Curs:

Recorda ●

El relleu es representa en els mapes per mitjà de corbes de nivell i gammes de color.

●

Les corbes de nivell són línies imaginàries que uneixen punts que tenen la mateixa altura sobre el terreny. Si les corbes de nivell estan molt separades, això signiica que el terreny és molt pla. Si les corbes de nivell estan molt juntes, el terreny té molt pendent. Si les corbes són concèntriques, es tracta d’una muntanya.

●

Les gammes de color ens indiquen, mitjançant els colors, la superície compresa entre dues corbes de nivell.

1. Fixa’t en les corbes de nivell i en els dibuixos i completa les oracions.

c on g o s t d e l r i u e gr e N

En el mapa s’observen les corbes de nivell molt juntes; es tracta d’un terreny

n G r a

En el mapa s’observen les corbes de nivell molt separades; es tracta d’un terreny

i u r

Puigalt Comablanca

En el mapa les corbes de nivell són concèntriques; es tracta d’una


2. Pinta el mapa del relleu següent amb l’ajuda de l’altímetre.

0

3

Llegenda

km

cims principals 2

Puigvell 1.325 m

riu embassaments, llacs i estanys nucli de població línia de ferrocarril

4

Comapelada 1.150 m

r i u d e l P a l

Altimetria

llac Amagat

(en metres)

llacs Secs

Marró

més de 1.000

Groc

de 400 a 1.000

Verd

de 0 a 400

1

3

la Vila

3. Completa l’informe amb el paisatge que trobaries en recórrer l’itinerari marcat al mapa

que has pintat. Descripció del paisatge Del punt

1

al

2

Des dels estanys ascendim fns al cim

Del punt

2

al

, que estan a una altitud entre , que té una altitud de

, descendim al llac

metres, seguint el curs del riu

metres.

que està a una altitud entre

al

i

. Abans que es aci de nit, ens allotgem

en un hostal situat en un petit poble proper anomenat

3

metres,

3

Del cim

Del punt

i

.

4

Seguint la línia de està a una altitud de

, sortim del poble i ascendim fns al cim metres.


, que

FITXA

8


Com es representa el relleu

Alumne:

Curs:

Recorda ●

El relleu es representa en els mapes per mitjà de corbes de nivell i gammes de color.

●

Les corbes de nivell són línies imaginàries que uneixen punts que tenen la mateixa altura sobre el terreny. Si les corbes de nivell estan molt separades, això signiica que el terreny és molt pla. Si les corbes de nivell estan molt juntes, el terreny té molt pendent. Si les corbes són concèntriques, es tracta d’una muntanya.

●

Les gammes de color ens indiquen, mitjançant els colors, la superície compresa entre dues corbes de nivell.

1. Fixa’t en les corbes de nivell i en els dibuixos i completa les oracions.

c on g o s t d e l r i u e gr e N

En el mapa s’observen les corbes de nivell molt juntes; es tracta d’un terreny

amb molt pendent.

n G r a

En el mapa s’observen les corbes de nivell molt separades; es tracta d’un terreny

i u r

pla.

Puigalt Comablanca

En el mapa les corbes de nivell són concèntriques; es tracta d’una

muntanya.


2. Pinta el mapa del relleu següent amb l’ajuda de l’altímetre.

0

3

Llegenda

km

cims principals 2

Puigvell 1.325 m

riu embassaments, llacs i estanys nucli de població línia de ferrocarril

4

Comapelada 1.150 m

r i u d e l P a l

Altimetria

llac Amagat

(en metres)

llacs Secs

Marró

més de 1.000

Groc

de 400 a 1.000

Verd

de 0 a 400

1

3

la Vila

3. Completa l’informe amb el paisatge que trobaries en recórrer l’itinerari marcat al mapa

que has pintat. Descripció del paisatge Del punt

1

al

2

Des dels estanys

llacs secs

metres, ascendim fns al cim

Del punt

2

al

, que estan a una altitud entre

Puigvell

, que té una altitud de

1.325

400

i

1.000

metres.

3

Amagat que està a una altitud entre 0 i 400 metres, seguint el curs del riu del Pal . Abans que es aci de nit, ens allotgem la Vila . en un hostal situat en un petit poble proper anomenat Del cim

Puigvell

Del punt

3

al

, descendim al llac

4

ferrocarril , sortim del poble i ascendim fns al cim Comapelada , que està a una altitud de 1.150 metres. Seguint la línia de


FITXA

Com es llegeix el relleu en els mapes

9

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Una manera de representar el relleu en els mapes és per mitjà de gammes de color. Cada àrea representada d’un color indica una altitud determinada.

●

Els colors que apareixen en el mapa es recullen a la llegenda, que anomenem altimetria.

1. Pinta el mapa amb l’ajuda de l’altímetre.

Torre Cerredo 2.648 m

Aneo 3.404 m

Almanzor 2.591 m

Puig Major 1.445 m

Mulhacén 3.479 m

Teide 3.715 m

0

100

quilòmetres

Altimetria (en metres)

Verd

de 0 a 400

Groc

de 400 a 1.000

Marró

cims


més de 1.000

2. Una vegada hagis pintat el mapa, respon les preguntes següents: ●

Quina altitud tenen les zones pintades de color verd? Amb què es corresponen en el mapa: amb planes, amb altiplans o amb sistemes muntanyosos?

●

On estan situades les planes litorals?

●

Guixa la casella correcta. La major part de les terres de la península Ibèrica estan: Entre 0 i 400 metres

●

Entre 400 i 1.000 metres

A més de 1.000 metres

Completa el quadre amb tots els cims que estan retolats en el mapa: Cim

Altitud

Localització

2. Pinta els dos altímetres seguint el que s’indica a les llegendes respectives. Un està mal

construït. Determina quin és el correcte. A

B

ALTIMETRIA

ALTIMETRIA

Morat

Vermell

Marró

Marró

Taronja

Blau

Groc

Groc

Verd

Verd

L’altímetre correcte és el/l’ © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

FITXA

Com es llegeix el relleu en els mapes

9

Alumne:


Curs:

Recorda ●

Una manera de representar el relleu en els mapes és per mitjà de gammes de color. Cada àrea representada d’un color indica una altitud determinada.

●

Els colors que apareixen en el mapa es recullen a la llegenda, que anomenem altimetria.

1. Pinta el mapa amb l’ajuda de l’altímetre.

Torre Cerredo 2.648 m

Aneo 3.404 m

Almanzor 2.591 m

Puig Major 1.445 m

Mulhacén 3.479 m

Teide 3.715 m

0

100

quilòmetres

Altimetria (en metres)

Verd

de 0 a 400

Groc

de 400 a 1.000

Marró

cims


més de 1.000

2. Una vegada hagis pintat el mapa, respon les preguntes següents: ●

Quina altitud tenen les zones pintades de color verd? Amb què es corresponen en el mapa: amb planes, amb altiplans o amb sistemes muntanyosos?

De 0 a 400 metres d’altitud. Amb zones planes. ●

On estan situades les planes litorals?

En general, a les zones costaneres i a les conques dels grans rius. ●

Guixa la casella correcta. La major part de les terres de la península Ibèrica estan: Entre 0 i 400 metres

●

Entre 400 i 1.000 metres

A més de 1.000 metres

Completa el quadre amb tots els cims que estan retolats en el mapa: Cim

Altitud

Localització

Torre Cerredo

2.648 m

Al nord de la Península.

Aneto

3.404 m

Al nord-est de la Península.

Almanzor

2.591 m

A la zona central de la Península.

Puig Major

1.445 m

A l’est, a l’arxipèlag balear.

Mulhacén

3.479 m

Al sud de la Península.

Teide

3.715 m

Al sud-oest, a l’arxipèlag canari.

2. Pinta els dos altímetres seguint el que s’indica a les llegendes respectives. Un està mal

construït. Determina quin és el correcte. A

B

ALTIMETRIA

ALTIMETRIA

Morat

Vermell

Marró

Marró

Taronja

Blau

Groc

Groc

Verd

Verd

L’altímetre correcte és el/l’

A


FITXA

10

Quina informació em dóna una mapa

Alumne:

Curs:

Recorda ●

Els mapes topogràfics proporcionen la màxima inormació sobre el relleu, però també sobre els rius, la vegetació, les localitats, etc.

●

Els mapes temàtics proporcionen inormació sobre un aspecte concret: aspectes polítics (estats, capitals, ronteres), ísics (relleu, rius) i humans (població, indústria).

1. Observa el mapa topogràfic i respon les preguntes: ●

Quina és la població més important que apareix al mapa?

●

Quins símbols tenen a veure amb el transport per carretera? Com es representen a la llegenda?

●

Quins altres símbols lineals hi ha al mapa?

autopista carretera nacional ●

Descriu alguns símbols que apareixen al mapa i que no estan recollits a la llegenda.

carretera autonòmica pista camí o sender casa o ediici habitable cementiri; ermita canal o sèquia bassa


2. Interpreta el mapa d’Espanya.

PAÍS PAÍS VASCO

P. DE ASTURIAS

P. D’ASTÚRIES ●

GALÍCIA G ALICIA

Quin tipus de mapa s’ha representat?

CANTABRIA CANTÀBRIA CASTILLA

BASC

C. C. F. DE NAVARRA NAVARRA

LALA RIOJA RIOJA

CASTELLA Y LEÓN I LLEÓ

CATALUÑA CATALUNYA

AARAGÓ RAGÓN

DE C.C.DE MADRID MADRID

●

ILLES BALEARS

ILLES BALEARS

C CASTELLAASTILLA-

Quines unitats administratives es mostren?

EEXTREMADURA XTREMADURA

LA MANXA

C. VALENCIANA VALENCIANA C.

LA MANCHA

R. R. DE DE MÚRCIA MURCIA

A N ANDALUSIA D A L U C Í A

CANÀRIES CANARIAS

Ceuta Ceuta

0

100

Melilla Melilla

Kilómetros

●

Quina és la comunitat autònoma amb més províncies d’Espanya?

●

Esmenta quatre comunitats amb sortida al mar i tres que no hi tinguin accés.

3. Fixa’t en les llegendes següents. Quin títol posaries a cada un dels mapes? LL A EEYGEENNDDA

Å

LL EE YGEENNDDAA

parc nacional Parque nacional

monument natural Monumento natural

capital d Estat Capital de Estado

límit d Estat Límite de Estado

parc natural Parque natural

paisatge protegit Paisaje protegido

capital Capital dede província provincia

límit Límite dede província provincia

reserva Reservanatural natural

reserva ausaves Reservadde

ciutat autònoma Ciudad Autónoma

límit dede municipi Límite municipio

’

LLLEEYGEEN ND DA A

’

’

LL LEEYGEENND DA A

(en perpor quilòmetre quadrat) (Enhabitants habitantes kilómetro cuadrado) autopista Autopista menys Menosde de50 50

de De 100 100aa500 500

carretera nacional Carretera nacional

De50 50aa100 100 de

Más de de 500 500 més

errocarril Ferrocarril


¿ ½ q

parada d autobús Parada de autobús ’

Carril carril bici bici Aeropuerto aeroport

FITXA

10

Quina informació em dóna una mapa

Alumne:


Curs:

Recorda ●

Els mapes topogràfics proporcionen la màxima inormació sobre el relleu, però també sobre els rius, la vegetació, les localitats, etc.

●

Els mapes temàtics proporcionen inormació sobre un aspecte concret: aspectes polítics (estats, capitals, ronteres), ísics (relleu, rius) i humans (població, indústria).

1. Observa el mapa topogràfic i respon les preguntes: ●

Quina és la població més important que apareix al mapa?

Altea. ●

Quins símbols tenen a veure amb el transport per carretera? Com es representen a la llegenda?

Autopista, carretera nacional, carretera autonòmica. Per mitjà de símbols lineals. ●

Quins altres símbols lineals hi ha al mapa?

Pista, camí o sender i canal o séquia. ●

Descriu alguns símbols que apareixen al mapa i que no estan recollits a la llegenda.

Hi apareixen corbes de nivell, símbols com estrelles, cercles, petits arbusts, etc.

autopista carretera nacional carretera autonòmica pista camí o sender casa o ediici habitable cementiri; ermita canal o sèquia bassa


2. Interpreta el mapa d’Espanya.

PAÍS PAÍS VASCO

P. DE ASTURIAS

P. D’ASTÚRIES ●

GALÍCIA G ALICIA

Quin tipus de mapa s’ha representat?

CANTABRIA CANTÀBRIA CASTILLA

C. C. F. DE NAVARRA NAVARRA

LALA RIOJA RIOJA

CASTELLA Y LEÓN I LLEÓ

Un mapa polític

CATALUÑA CATALUNYA

AARAGÓ RAGÓN

DE C.C.DE MADRID MADRID

d’Espanya. ●

BASC

ILLES BALEARS

ILLES BALEARS

C CASTELLAASTILLA-

Quines unitats administratives es mostren?

EEXTREMADURA XTREMADURA

C. VALENCIANA VALENCIANA C.

LA MANXA

LA MANCHA

Les comunitats

R. R. DE DE MÚRCIA MURCIA

A N ANDALUSIA D A L U C Í A

autònomes i les províncies de l’Estat

CANÀRIES CANARIAS

Ceuta Ceuta

0

100

Melilla Melilla

Kilómetros

espanyol. Castella i Lleó.

●

Quina és la comunitat autònoma amb més províncies d’Espanya?

●

Esmenta quatre comunitats amb sortida al mar i tres que no hi tinguin accés.

Amb sortida al mar, per exemple, Galícia, País Basc, Catalunya i Regió de Múrcia. Sense sortida al mar, per exemple, La Rioja, Comunitat Foral de Navarra i Extremadura.

3. Fixa’t en les llegendes següents. Quin títol posaries a cada un dels mapes? LL A EEYGEENNDDA

Å

LL EE YGEENNDDAA

parc nacional Parque nacional

monument natural Monumento natural

capital d Estat Capital de Estado

límit d Estat Límite de Estado

parc natural Parque natural

paisatge protegit Paisaje protegido

capital Capital dede província provincia

límit Límite dede província provincia

reserva Reservanatural natural

reserva ausaves Reservadde

ciutat autònoma Ciudad Autónoma

límit dede municipi Límite municipio

’

Mapa d’espais protegits

’

’

Mapa polític

LLLEEYGEEN ND DA A

LL LEEYGEENND DA A

(en perpor quilòmetre quadrat) (Enhabitants habitantes kilómetro cuadrado) autopista Autopista menys Menosde de50 50

de De 100 100aa500 500

carretera nacional Carretera nacional

De50 50aa100 100 de

Más de de 500 500 més

errocarril Ferrocarril

Mapa de densitat de població

Mapa de transports


¿ ½ q

parada d autobús Parada de autobús ’

Carril carril bici bici Aeropuerto aeroport

FITXA

11 Per a què serveix un plànol Alumne:

Curs:

Recorda ●

1.

El plànol és un mapa a gran escala. Els plànols més utilitzats són els de les ciutats, també anomenats urbans.

Escriu el nom dels diferents elements marcats en el plànol d’Àvila següent.

A 1

B

D

E

N

O

plaça de San Andrés

E

S

2

2

C

a v.

5

4

plaça de l’Ajuntament

d e

Madr id

6

3

Edu ar d o

car re r o d n u g e S

3

plaça de Italia

4 n a S

e r r r c a

r e r r a c

5

M ar q u i na

plaça del Ejército 1

u e q D u

d e

b a l A

parc de San Roque

ESCALA

0

72,5 metres

6

2.

1

convent

2

muralla

3

basílica

4

palau

5

ajuntament

6

teatre

Quina informació aporta el plànol anterior?


3. Observa el plànol següent de la ciutat de Madrid i respon les preguntes. ●

En quina direcció queda la Cibeles respecte de la Puerta de Alcalá?

A

B

C

D

monuments edifcis

N

1

onts carrers

zones verdes

1

E

Caserna General de l’Eèrrcit

F 4

casa d’Amèrica

2

Cibeles

C a l l e 5 palau

3

Puerta de Alcalá

6

de telecomunicacions V i l l a

n u Banc d’Espanya e v a

E

O

ESCALA

S carrer

s o t e l o c e R

Prim

0 c a r r e r

metres

2 ●

Quins símbols es recullen a la llegenda? Dóna un exemple de cadascun.

98,6 o n a r r e S

R e c o l e t o s r

e d

1

3

g i e s s a p

a l a l l i V

c a r r e r

r e r r a c

e d r e r r a c

S a l u s t i a n o

O l ó z a g a

c a r r e r M a r q u é s d e l D u e r o

B

4

4

5

c a r r e r d ’ A fl o n s X I

2 plaça de Cibeles

5

6

plaça de la Independencia

car re r de Montalbán

d ’ A l c f a o r n r s e r X I I

En quina quadrícula hi ha els ediicis i els monuments següents? – Casa d’Amèrica:

●

c a r r e r

A l c a l á e r A c a r r

●

3 A l c a l á

– Banc d’Espanya:

Si haguessis d’anar del punt A al punt B, per quin carrer hauries de passar?

4. Observa aquests dos plànols. A N

stació FC jardí Papadopoli a de ma

B N

Ca’d’Oro basílica de Sant Marc

l a n a n C G r a

acadèmia

n a l d e l a G i ud e c ca

basílica de plaça Sant Marc de Sant palau Marc ducal

dàrsena gran

plaça de Sant Marc

palau ducal

arsenal

ESCALA C a n a l d 0 515 e S a n t M a r c metres

San t Marc canal de

ESCALA

0

140 metres

●

´Quin dels dos plànols aries servir per desplaçar-te per la plaça de Sant Marc? Per què?


FITXA

11 Per a què serveix un plànol


Alumne:

Curs:

Recorda ●

1.

El plànol és un mapa a gran escala. Els plànols més utilitzats són els de les ciutats, també anomenats urbans.

Escriu el nom dels diferents elements marcats en el plànol d’Àvila següent.

A 1

Monument

D

E

a v.

5

4

plaça de l’Ajuntament

Quadrícula 1C

plaça de San Andrés

E

2

2

C

N

O

S

Rosa dels vents

B

d e

Madr id

6

3

Edu ar d o

car re r o d n u g e S

3

plaça de Italia

4 n a S

Illa de cases

e r r r c a

r e r r a c

5

plaça del Ejército 1

u e q D u

d e

b a l A

parc de San Roque

ESCALA

0

Llegenda

Escala

72,5 metres

6

2.

Carrer

M ar q u i na

1

convent

2

muralla

3

basílica

4

palau

5

ajuntament

6

teatre

Quina informació aporta el plànol anterior?

Mostra una ciutat, concretament la ciutat d’Àvila vista des de dalt. S’hi pot observar el traçat dels carrers i de les illes de cases, en el qual apareixen retolats els carrers i les places principals. A més també s’hi localitzen els monuments més interessants. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

3. Observa el plànol següent de la ciutat de Madrid i respon les preguntes. ●

En quina direcció queda la Cibeles respecte de la Puerta de Alcalá?

La Cibeles està localitzada

A

B

C

D

monuments edifcis

N

carrers

zones verdes

1

Caserna General de l’Eèrrcit

F 4

2

Cibeles

3

Puerta de Alcalá

6

de telecomunicacions V i l

carrer

s o t e l o c e R

Prim

0 c a r r e r

zones verdes i xifres per

e d

1

3

g i e s s a p

a l a l l i V

c a r r e r

r e r r a c

e d r e r r a c

S a l u s t i a n o

O l ó z a g a

c a r r e r M a r q u é s d e l D u e r o

B

4

4

3 c a r r e r

A l c a l á e r A c a r r

5

c a r r e r d ’ A fl o n s X I

2 plaça de Cibeles

A l c a l á

5

6

plaça de la Independencia

car re r de Montalbán

als llocs interessants. ●

d ’ A l c f a o r n r s e r X I I

En quina quadrícula hi ha els ediicis i els monuments següents? – Casa d’Amèrica:

●

o n a r r e S

R e c o l e t o s r

Es recullen colors en els monuments, trames a les

98,6 metres

2

Quins símbols es recullen a la llegenda? Dóna un exemple de cadascun.

l a

n u Banc d’Espanya e v a

ESCALA

a l’oest de la Puerta de Alcalá.

casa d’Amèrica

C a l l e 5 palau

E

O S

●

1

onts

E

4C

5A

– Banc d’Espanya:

Si haguessis d’anar del punt A al punt B, per quin carrer hauries de passar?

Pel carrer d’Alcalá. 4. Observa aquests dos plànols. A N

stació FC jardí Papadopoli a de ma

B N

Ca’d’Oro basílica de Sant Marc

l a n a n C G r a

acadèmia

n a l d e l a G i ud e c ca

basílica de plaça Sant Marc de Sant palau Marc ducal

dàrsena gran

plaça de Sant Marc

palau ducal

arsenal

ESCALA C a n a l d 0 515 e S a n t M a r c metres

San t Marc canal de

ESCALA

0

140 metres

●

´Quin dels dos plànols aries servir per desplaçar-te per la plaça de Sant Marc? Per què?

El plànol B. Perquè té una escala més gran i, per tant, un nivell de detall també més gran de la plaça de Sant Marc i dels voltants, per poder-me orientar millor. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

FITXA

12

De què m’informa una fotografia aèria

Alumne:

Curs:

Recorda ●

La fotografia aèria és una oto presa verticalment des d’un avió a pocs quilòmetres d’altura. Les otograies aèries s’utilitzen per er els mapes i els plànols.

●

Les fotografies de satèl·lit són imatges preses a gran distància de la Terra des de satèl·lits artiicials. Les otograies de satèl·lit s’utilitzen per vigilar els mars, descobrir nous jaciments de minerals, predir el temps, analitzar desastres mediambientals, etc.

1. Compara la fotografia aèria de la ciutat de Sevilla amb el mapa de la mateixa zona. ●

Creus que tota la inormació que apareix a la otograia aèria s’ha plasmat en el plànol?

Amb quina inalitat es a un plànol?

museu de Bellas Artes

●

Amb l’ajuda del plànol, indica amb un cercle sobre la otograia aèria algunes de les dades següents: – L’estadi Sánchez Pizjuán. – La plaça de braus de La Maestranza. – L’estació de Santa Justa.

Casa de Pilatos ajuntament

La Maestranza c a n a l

jardins de Murillo

Alcázar

d e

OSARIO

o y a l e P z e d n é n e M e d . v a

t m o n l universitat p o T e n a A l S f o palau de San Telmo e d n

Luis Montoto

a v. E du a r do D a t o

estadi Sánchez Pizjuán

SAN BERNARDO

s o

LOS REMEDIOS

HUERTA STA. TERESA

LA CALZADA

STA. CRUZ

La Giralda catedral

estació J o s de Santa Justa é L a g u i PUERTA l l o

pl. España

– La plaça de España. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

NERVIÓN a v. R a m ó n y C a j al

2. Observa la imatge de satèl·lit i respon les preguntes següents: ●

A quin continent pertany Espanya?

●

Retola sobre la imatge de satèl·lit el nom de l’oceà i dels mars que envolten la península Ibèrica.

●

Quins territoris espanyols alten a la imatge del satèl·lit?

3. Observa les imatges i digues quina utilitzaries per a cada un dels objectius següents posant-hi

la lletra que hi correspongui. ●

Predir el temps:

●

Fer un plànol:

●

Analitzar un desastre mediambiental:

●

Estudiar el relleu:

A

B

C

D


FITXA

De què m’informa una fotografia aèria

12


Alumne:

Curs:

Recorda ●

La fotografia aèria és una oto presa verticalment des d’un avió a pocs quilòmetres d’altura. Les otograies aèries s’utilitzen per er els mapes i els plànols.

●

Les fotografies de satèl·lit són imatges preses a gran distància de la Terra des de satèl·lits artiicials. Les otograies de satèl·lit s’utilitzen per vigilar els mars, descobrir nous jaciments de minerals, predir el temps, analitzar desastres mediambientals, etc.

1. Compara la fotografia aèria de la ciutat de Sevilla amb el mapa de la mateixa zona. ●

Creus que tota la inormació que apareix a la otograia aèria s’ha plasmat en el plànol?

No Amb quina inalitat es a un plànol?

Amb la finalitat de destacar els principals carrers, monuments i llocs interessants. museu de Bellas Artes

●

Amb l’ajuda del plànol, indica amb un cercle sobre la otograia aèria algunes de les dades següents: – L’estadi Sánchez Pizjuán. – La plaça de braus de La Maestranza. – L’estació de Santa Justa.

Casa de Pilatos ajuntament

La Maestranza c a n a l

jardins de Murillo

Alcázar

d e

OSARIO

o y a l e P z e d n é n e M e d . v a

o t m n l m universitat p o T e n A S a l f o palau de San Telmo e d n

Luis Montoto

a v v. E d du a u r a d r do D o a t t o o

estadi Sánchez Pizjuán

SAN BERNARDO

s o

LOS REMEDIOS

HUERTA STA. TERESA

LA CALZADA

STA. CRUZ

La Giralda catedral

estació J o s de Santa Justa é L a g u i PUERTA l l o

pl. España

– La plaça de España. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Serveis Cartogràfcs Santillana

NERVIÓN a v v. R a m ó n n y C a j a al

Mapes

Recommend Documents