EL TUDELL El primer pas serà enrotllar fil al tudell, després li posarem tefló per a evitar la humitat. Cal utilitzar tudells ST-2 i ST-3:
- ST-2 : apte per a canyes en excés de brillantor, els aguts costen més, però és més fàcil manejar-los. - ST –3: apte per pe r a canyes sordes augmenta el RE agut, més brillantor, ideal pel carrer, els aguts ixen en més facilitat però costa més afinar-los.
Conservació:
- si esta mol brut l’introduirem en un recipient amb 2/3 d’aigua i 1/3 d’aigua oxigenada durant 1 minut - si el polim per fora tindrà més brillantor, per tant un so més metàl·lic - netejar-los tan per dins com per fora, quan esta humit amb agulles, draps,… - cal tenir en compte que la saliva és corrosiva, per tant les propietats del tudell es perden pel temps.
Pas d’aire:
- si tanquem l’entrada : més resistència al pas d’aire, cal més força però emprarem menys quantitat. So més apagat. - si obrim l’entrada passarà el contrari.
- Si tanquem l’eixida (cul): l’esforç no afecta, però sí al timbre, el so és més fosc.
Gruix: - més gruix: més esforç (més material vibra), so més apagat. - més fi: so més metàl·lic.
Material: - afecta al timbre de manera molt subtil, no afecta a l’esforç.
Com unir el tudell a la canya: directament, sense fil ni tefló per a facilitar la vibració.
LES CANYES Elaboració: es convenient tallar la canya en febrer i lluna minvant, la canya s'assecarà un any o any i mig. Agafar un tub sense nusos. Tallar-lo en 2 o 4 parts, depenent del diàmetre
- Després llevar la corfa i rebaixar fins a 2mm, escatant-la i fent-la plana.
17.5MM 35mm -La mida de la canya són 35 mm de llarg i 17.5 d’ample. Després plegarem la canya , es posa un tub i es lliga fort, i es deixa assecar. Al fil li posarem laca, resina o cola. Elecció de canyes : - Ens fixarem al cul de la canya, cal que siga rodó, no ovalat (malgrat aquest defecte pot corregir-se, deixant-se amb aigua la canya fins que es pose molla, posar-li el tudell i deixar-la assecar amb el tudell).
La forma de les pales també es important
Correcte
forma de la pala, vista frontal
- El fil d’aram que utilitzarem serà del nº 3 i el posarem al límit del fil de la canya però a ser possible que no la toque. - Les canyes que no gastem les deixarem enganxades als tudells, en llocs ventilats, sense sol i sense pols. - No passarem el dits per la canya (per tal de no deixar el greix del dits
- No netejar-les amb aigua oxigenada, resta vida a la canya (si esta molt bruta podem netejar-la amb aigua a pressió baix l’aixeta) - No esgotar mai la vida de les canyes, devem guardar-les abans d’esgotar-les i al cap d’un temps podrem tornar a gastar-la, en eixe temps de repòs fa que es recupere i poder mantenir viva la canya. - La caixa de canyes cal que no siga de plàstic, preferible de fusta amb ventilació (sense cap esponja).
Parts de la canya :
Posició dels llavis:
- posarem els llavis just al llom, no dalt del pont, ja que del contrari amortiguarem el so - quan més canya estiga dins de la boca, més superfície de vibració per tant més esforç farem. - Quan menys canya dins la boca, menys superfície de vibració, l’afinació serà més baixa. - Lloc ideal: llavis contra el pont
Raspat de les canyes:
- Rasparem en forma de V, mai no al centre, en la direcció de dalt a baix - Intentarem igualar les pales (simètriques). Però si una es molt grossa i l’altra molt fina no podrem igualar-les per tant rebaixarem poc a poc i provarem.
Canya sorda:
Solucions: posar un tudell ST3, jugar en el fil d’aram, raspar-la (des de la caixa de ressonància fins a la punta per crear una aresta en els quatre costats, és a dir, remarcarem el cantons, per poder obtenir més brillantor. Si matem els cantons la canya es tornarà més sorda). - quan una canya que sona bé al principi i després perd el so, es perquè esta verda (cal deixar-la una temporada).
Canya dura:
- quan el gruix de la pala es molt gran, cal llevar-li fusta de la pala més gruixa. - la caixa de ressonància no de passar de 2 mm cada pala ( cal tindré en compte que no devem rebaixar el pont per no baixar el Re agut)
Afinació LA, SI DO :
Aguts:
- Si estan baixos rasparem en la part baixa de la caixa de ressonància - La facilitat dels aguts esta en el pendent del pont, cal llevar material just a l’altura del pont (rascant aquesta zona pujarem els aguts). Sols rascarem els costats del pont, no el centre.
RE greu:
- Si esta baix rasparem la punta de la canya ( zona 1mm de la punta) i el RE greu pujarà.
