Departament valencià: llengua i literatura IES VALL D’ALBA
curs 2009-2010 4t ESO
L’ORACIÓ COMPOSTA (I). COORDINACIÓ I JUXTAPOSICIÓ L’ORACIÓ COMPOSTA (I) Les oracions compostes presenten més d’un predicat i, per tant, més d’una estructura oracional unides per un nexe: (SNSubj + SV) + nexe + (SNSubj + SV) Nosaltres no t’escriurem ni (nosaltres) et telefonarem. Hi ha tres tipus d’oracions compostes: Són aquelles oracions que estan unides per un nexe coordinades coordinant i es troben en el mateix nivell de jerarquia sintàctica. Per tant, són oracions sintàcticament independents, ja que si les separem cada una té sentit complet sense l’altra. Són aquelles oracions que no estan unides per cap nexe, oracions juxtaposades sinó que se separen mitjançant signes de puntuació. compostes subordinades
Són oracions sintàcticament dependents, és a dir, una de les proposicions depén semànticament de l’altra, a la qual s’uneix mitjançant enllaços subordinants. Si separem cada una de les proposicions, tindrem una oració amb significació plena, la principal, i una altra sense sentit complet, que s’anomena subordinada.
Li agradava el teatre però els amics preferien el cine.
Robert ja no ve a casa nostra, sembla preocupat. Els amics de Laura deien que aprovarien tot el curs.
LA COORDINACIÓ La coordinació s’estableix entre proposicions amb idèntica jerarquia i independents entre si però amb una intenció comunicativa. per enllaçar-les utilitzem les següents conjuncions coordinants:
Oracions
Conjuncions
Exemples
Copulatives (addicció) Disjuntives (exclusió) Distributives (alternança)
i, ni o, o bé, o si no
Tu menges i ell beu. No escriurem ni telefonarem. Anirem a Barcelona o anirem a Alacant.
ni...ni, adés...adés, ara...ara, ara...adés, sia...sia, tant...com, així...com, qui...qui, l ´una ...l´altra, mig...mig no solament...sinó , ni...ni, o...o, ja…ja, siga…siga, no sols…sinó
Entre l’un i l’altre m’esteu posant nerviós. No solament canta sinó que també balla. Ni treballa ni deixa treballar. Ara diu això, ara diu allò. Tan prompte riu com plora.
Adversatives (oposició)
però, ara, ara bé, tanmateix, sinó, sinó que,
Encara que em trobe malalt aniré a treballar. No vaig a parlar, sinó a callar. Les sabates m’agraden molt però m’apreten.
amb tot, no obstant això, en canvi, així i tot, així mateix, no obstant, tot i això, encara
Continuatives (successió) Explicatives (ampliació) Il·latives (conseqüència)
que, malgrat tot, a pesar de encara, a més, demés, encara més, d'altra banda, així mateix, ...i tot, altrament, ni tan sols, a més a més, i també, és més això és, és a dir, o siga doncs, per tant, per consegüent, així (és que), de manera que, així doncs, en conseqüència
No tinc diners; fins i tot m’he gastat el estalvis. M’ha agradat molt, és més crec que serà un èxit. L’ajude i encara es queixa. Aniré si puc, és a dir, si he acabat el treball. M’ha telefonat a les set, o siga, prompte. Elles no coneixien el seu secret; per tant mai no podien revelar-lo. Mireia no eixirà hui de casa; així és que no l’espereu més temps.
LA JUXTAPOSICIÓ Les oracions compostes per juxtaposició són les que estan formades per oracions sintàcticament independents, relacionades únicament pel sentit, sense que hi haja cap enllaç o nexe entre l’una i l’altra. Les dues proposicions s’uneixen sense conjuncions, només utilitzant signes de puntuació. Els nexes, per tant, són el punt, la coma, el punt i coma, dos punts... Miquel s’ha alçat tard; hui no arribarà a temps a l’institut. Departament de valencià: llengua i literatura
curs 2008-2009
1
IES J.B. PORCAR
3r ESO
CLASSES D’ORACIONS COORDINADES
coordinades copulatives: són aquelles que mantenen una relació d’unió o de suma d’accions. Les conjuncions que fan d’enllaç en aquestes oracions són les conjuncions copulatives. Joan menja gelats i Maria beu un refresc.
coordinades disjuntives: Expressen una opció entre les dues o més possibilitats que enllacen. Heu de llegir el llibre o no podeu aprovar l’assignatura.
coordinades distributives: Indiquen una alternança o una acumulació de les accions. Ara plou, ara fa sol.
coordinades adversatives: Expressen una contraposició entre els elements que uneixen. Hem anat a comprar raïm, però no n’hi havia.
coordinades il·latives: En aquestes oracions, una de les dues indica la conseqüència d’allò que s’ha expressat en l’altra. També parlem d’oració il·lativa quan la segona oració resumeix de forma breu el que s’ha afirmat en l’oració anterior. Elles no coneixien el seu secret; per tant, mai no podien revelar-lo.
coordinades explicatives: en aquest tipus d’oracions, una de les dues explica el significat de l’altra. Vosaltres mai mengeu carn, és a dir, sou vegetarians.
coordinades continuatives: serveixen per a expressar continuïtat, suma o successió d’accions. Va aprovar totes les assignatures i encara va traure dues matrícules.
2
ACTIVITAT 1. Transforma aquestes oracions compostes per juxtaposició en oracions compostes per coordinació. o La ballarina saludava satisfeta; estava contenta. o Estudia per als exàmens; no perdes el temps. o Anem al castell d’Alacant; hi ha una exposició d’art modern. o Vés al cine, t’ho passaràs molt bé. o Estem molt neguitosos; no sabem encara el resultat de l’anàlisi. o L’estiu convida a eixir de casa; l’hivern és temps de fer vida casolana. o Han telefonat els teus amics: vindran a sopar. o El temps lliure ofereix moltes possibilitats, mai en tenim prou. o Té un somriure dolç i encisador; la mirada és plena de serenor. ACTIVITAT 2. Assenyala les conjuncions i les locucions coordinants de les oracions següents i indica a quina classe pertanyen. o El seu iaio ni dorm, ni deixa dormir. o No solament ens va agradar el sopar, sinó que vam deixar els plats ben nets. o Hem estudiat molt aquest trimestre, per tant aprovarem el curs. o Volia escoltar una música tranquil·la, però no en teníem cap. o No mengeu massa llepolies, ni tampoc mengeu dolços. o La meua veïna és immigrant, així doncs coneix poc l’idioma. o Agafa un taxi o compra el bitllet del metro. o L’una estudiava informàtica, l’altra treballava a l’hospital. o O portes ulleres demà, o hauràs de seure més a prop de la pissarra. o Estudiem ESO, és a dir, educació secundària obligatòria. ACTIVITAT 3. Escriu tres oracions compostes per juxtaposició.
ACTIVITAT 4. Completa aquestes oracions compostes amb la conjunció o la locució conjuntiva coordinant apropiada. o Ja ha triat el pijames per als seus fills, ...són massa cars. o Plou, ... hui no anirem a la muntanya. o Hem guanyat el premi, ... haurem de recollir-lo. o No tenien diners, ...bateria per a telefonar. o ... cull taronges, ...rega el roser. o L’aigua és molt escassa, ...haurem d’estalviar-ne més. o Llorenç no sabia contar contes, ...Pau en tenia d’escrits un grapat. o Ell viatja amb tren ... agafa el seu cotxe. o ...fa això, ... fa allò. o No t’entretingues amb els amics, ... arribarem més tard. ACTIVITAT 5. Assenyala les oracions juxtaposades, coordinades i subordinades que trobes en el següent text. Vaig vacil·lar uns segons; no vaig dir res, però, perquè la veritat era que no em sentia capaç ni de repetir-la mentalment: durant les seues paraules, havia estat més pendent de l’actitud del dos tipus que ens vigilaven des de l’altra punta de la parada que no del significat de la frase.[... No vaig poder acabar la pregunta ni segurament hi hauria obtingut cap resposta: els dos homes, que l’esperaven ja amb un neguit evident, havien requerit novament la seua presència i ella s’hi dirigí mentre em féu adéu amb la mà, amb un gest que em va semblar desvalgut. Aleshores Jordi trobà l’excusa perfecta per escampar la boira abans que jo complicara la situació amb la meua dèria de ficar els nassos on no toca. Faltaven uns minuts per a la una i mitja, i el grup ens esperava a l’entrada de la piràmide de vidre del
3
Louvre...
ÀLAN GREUS, L’art de Raimon
L’ORACIÓ COMPOSTA (II). LA SUBORDINACIÓ En la subordinació hi ha sempre una proposició principal i una proposició subordinada que la complementa, ja que no té independència sintàctica. Les proposicions subordinades gairebé sempre van unides a la proposició principal per mitjà d’una conjunció o d’un element d’enllaç i exerceixen una funció determinada respecte al verb principal. Hi ha tres tipus d’oracions subordinades: les substantives, les adjectives i les adverbials.
1. Les subordinades substantives: fan les mateixes funcions que el nom (o el sintagma nominal). Per tant, poden fer la funció de subjecte, de complement directe, d’atribut, de complement preposicional, de complement del nom i de l’adverbi. Subjecte: “M’agrada que portis aquesta camisa” Atribut: “Ella és qui ha començat la baralla” Complement directe (CD): “Ens van suggerir que ajornéssim el viatge” Complement indirecte (CI): “Va donar les gràcies als que l’havien ajudada” Complement de règim verbal (CRV): “Ara es dedica a vendre electrodomèstics” Els nexes que solen introduir les subordinades substantives són: les conjuncions que i si: Hem sabut que tenies un rellotge nou. No sabíem si vindríeu. els pronoms interrogatius què, qui, com...: No ens deia què havia vist. De vegades, però, la proposició va introduïda amb un infinitiu, que pot anar precedit d’una preposició; en aquest cas no hi ha cap element d’enllaç. A nosaltres ens agrada prendre el sol a la platja. ACTIVITAT 6. Llig les oracions compostes següents i subratlla les subordinades substantives que hi ha. Després senyala’n el nexe. • M’agrada que em telefones tots els caps de setmana. • No sabíem què feien allà. • Hem sabut que el València va guanyar el partit. • Anna i Sandra volien que portàreu les sabates de taló alt. • Montse es queixava que sempre ha de treballar a l’estiu. ACTIVITAT 7. Indica quina funció sintàctica fan aquestes oracions subordinades substantives. • Ens fa molta il·lusió que isca bé la representació teatral d’aquesta vesprada. • Als estrangers no els agradava que hi haguera tanta brutícia. • No vengues la mercaderia a qui no conegues. • No ens va dir què havia trobat darrere la porta del garatge. • La nostra intenció fou deixar enllestida tota la faena pendent.
2. Les subordinades adjectives: s’anomenen així perquè fan les funcions de l’adjectiu dins l’oració principal, és a dir, actuen com un complement del nom. S’anomenen també de relatiu, perquè el nexe que les introdueix és un pronom relatiu (que, què, qui, el qual, on...). a més d’unir la proposició adjectiva a la principal, el relatiu sempre substitueix un element de la proposició principal, que anomenem antecedent. Els electrodomèstics que estalvien més energia tenen ara un preu interessant. Prop. subord. adjectiva
Les proposicions adjectives o de relatiu es poden classificar en dos grups: • explicatives: afigen una explicació o amplien la informació sobre l’antecedent. Normalment s’escriuen entre comes. Els llibres, que estaven folrats, es conservaren millor. En aquest cas, tots els llibres estaven folrats i tots es van conservar bé.
4
•
especificatives: delimiten o concreten la informació sobre l’antecedent. Els llibres que estaven folrats es conservaren millor. En aquesta oració, en canvi, se’ns diu que només aquells llibres que estaven folrats es van conservar millor. ACTIVITAT 8. Subratlla les subordinades adjectives d’aquestes oracions i assenyala’n l’antecedent. o Els xics que has conegut hui són de Castelló. o El metge que vaig visitar era odontòleg. o Les tisores amb què vaig retallar la notícia les té ma mare. o L’habitació on dorms té els mobles moderns. o No coneixíem l’assumpte de què parlàveu. o L’ordinador que vaig comprar va molt bé. o El professor que has saludat explica la literatura d’una manera molt divertida. o No coneixíem les conclusions a què van arribar. ACTIVITAT 9. Completa amb una oració subordinada adjectiva o de relatiu. o Vam vore un partit ... o
Anna ha trobat les ulleres ...
o
Aquesta és la notícia ...
o
Porta el llibre ...
o
Hem visitat el museu ...
ACTIVITAT 10. Assenyala el nexe de les oracions compostes següents i indica si introdueixen una oració subordinada substantiva o una oració subordinada adjectiva. o No vull que mires tant la televisió. o El disc de què parles m’agrada molt. o M’agrada la roba que té molts adorns. o Coneixíem una cantant que tenia els cabells rossos. o Diuen que l’ocupació hotelera ha augmentat a tota la costa. o Només dos alumnes sabien què significava aquella paraula. o Les persones que vulguen fer el curs d’informàtica han de matricular-s’hi abans del dia 15. o Aquelles xiques tan sols volien prendre el sol a la platja. o Mai he sabut com resoldre el problema de la contaminació. 3. Les subordinades adverbials: solen equivaldre a un adverbi o un sintagma adverbial i, per tant, poden fer la funció de complement circumstancial. Així, hi ha oracions adverbials de temps, de lloc, de manera i de quantitat Quan tornàvem de la platja vam vore una posta de sol meravellosa. Prop. subord. adverbial
Proposició principal
En aquest exemple, la subordinada adverbial fa la funció d’un complement circumstancial de temps de la principal. TIPUS DE PROPOSICIÓ
de temps de lloc de manera comparatives
NEXES SUBORDINANTS
anterioritat: abans que simultaneïtat: quan, mentre (mentres), sempre posterioritat: fins, fins que, després, des que on com, així com, com si, segons que, tal com, sense igualtat: tan, tan ...com, tant...com, igual que superioritat: més...que, millor que inferioritat: menys...que, pitjor que
5
proporcionalitat: com més...més/menys... D’altra banda, hi ha subordinades adverbials que poden expressar altres circumstàncies que no poden substituir-se per un adverbi, com ara condició, causa, conseqüència, finalitat o objecció. Lluís ha comprat un ordinador perquè el necessitava per al seu treball prop. principal
Prop. subord. adverbial (causal)
Si us agrada llegir us comprarem una col·lecció de llibres prop. subord. adverbial (condicional)
prop. principal
En aquest tipus d’oracions, els nexes o enllaços són generalment conjuncions i locucions conjuntives. TIPUS DE PROPOSICIÓ
NEXES SUBORDINANTS
causal
perquè, ja que, com que, per tal com, a causa que, per raó que,
final consecutiva condicional
atés que, vist que perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de així que, de manera que, fins al punt que si, posat que, mentre, mentre que, sempre que, en cas que, a
concessiva
condició que, llevat que encara que, per bé que, tot i que, a pesar que, si bé, malgrat que
ACTIVITAT 11. Assenyala les subordinades adverbials que hi ha en aquestes oracions i classifica-les segons el tipus de circumstància que expressen. o Mentre eixia de casa, prenia un entrepà de pernil. o
M’agrada passejar per on estiuegen els meus oncles.
o
Escrivia una instància com ho havia aprés a l’institut.
o
Fins que no hages dinat no podràs mirar la televisió.
o
Com més gran és, més lent es fa.
o
Anirem on vulguen els pares.
o
No hem eixit de casa des que ens va avisar.
o
Li agrada tant cantar com a la seua mare.
o
Després de rebre una telefonada, va enviar el seu currículum.
ACTIVITAT 12. Subratlla les oracions subordinades adverbials i indica quines són causals, consecutives, finals, condicionals o concessives. o Encara que estiga cansat, faré el treball. o
Hem estudiat molt, de manera que traurem bones notes.
o
heu de deixar en seient buit a fi que hi puga cabre la càrrega.
o
Com que no tenia mai sort, no es va creure la notícia del premi.
o
Haureu de consultar-ho en el diccionari per estar-ne segurs.
o
Elles coneixien tots els detalls, per tant no els va sorprendre la notícia.
o
Comprarem un mòbil perquè pugues estar localitzable.
o
Tot i que li agradava la faena, no li van renovar el contracte.
6
o
Si aneu a la reunió de delegats, podrem conéixer les vostres reivindicacions.
ACTIVITAT 13. Subratlla les subordinades d’aquestes oracions compostes i classifica-les segons siguen substantives, adjectives o adverbials. o A pesar que feia un calor sufocant, elles van passejar-se per la platja. o
Els programes televisius que més m’agraden són les sèries espanyoles.
o
Aquelles xiques que tenen un pírcing són estrangeres?
o
Llorenç ens va dir que la seua família era de Castelló.
o
Els meus veïns arribaren quan nosaltres eixíem de casa.
o
Compreu el llibre abans que estiga exhaurit.
o
El meu germà ha amagat les claus on no les puga trobar.
o
Sempre que els meus pares tornen d’un viatge, em porten molts regals.
ACTIVITAT 14. Escriu cinc oracions subordinades adverbials diferents: causal, final, consecutiva, condicional i concessiva.
ACTIVITAT 15. Llig el text i assenyala totes les oracions compostes per subordinació que hi trobes. Després, indica de quin tipus de subordinades es tracta. L’Elionor ja se n’havia ben penedit, d’haver deixat els estudis. Només un mes que treballava a la fàbrica i ja n’estava farta, d’aquella feina mecànica, monòtona, que la deixava baldada, sense ganes ni de viure. A penes tenia temps per a veure el Pau. No volia res, solament descansar i dormir. Tantes matinades per quatre cèntims, tant de treballar per no res. Però era massa orgullosa per a confessar-ho, per a reconéixer a la mare que tenia raó. I sense esma anava i venia de treballar cada dia, i cada dia amagava les llàgrimes entre el coixí. GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ, La fàbrica
7
