Oracions Subordinades Substantives Subratlla l’oració (o proposició ) subordinada substantiva
Estructura
Funció
La professora d’Història explica que el 1979 s’aprovà l’Estatut. Ens va pregar (de) venir al at! "o s# qu$ diran diran del pro%ecte E preocupa olt que no vinguis "o s# si tinc els lli&res de geologia. geologia. E va explicar que no vol %ugar cap #s partit. Els cosins volen pu%ar a les golfes. Li vaig preguntar si 'avia tro&at la clau. Els alunes sa&ien qu$ preguntar Et deano qui pu%arà. eaneuli co 'a pu%at. E va preguntar* vols un xiclet+ ,’'an acostuat a estudiar olt poc. -costueulo que prengui vitaines. El inistre t# la certesa de ser al interpretat. s incapa/ de recordar la data. Estàve llun0 de tro&ar l’ant!dot. El centre atri&ueix l’agressi a la dificultat d’integrarlos. El 2-33 vol que se sen0alit4i illor els radars de 53". inaarca decideix avui si entra a l’euro. 6uan0ar el t!tol seria una fora olt aca d’agrair el suport. Ens va costar conv$ncer els directors dels seus errors.
Oracions Subordinades Adjectives Adjectives o de Relatiu Subratlla l’oració (o proposició ) subordinada adjectiva o de relatiu. La seva funció serà sempre de:
eixar# la casa a les persones que ’estien. La noia que ell estiava estiava va arxar per per sepre. s una gent a& qui es tre&alla &#. Les persones que concursaren arri&aren en prier lloc. s la noia de qui et vaig parlar 8ull 8u ll con$ixer la gent a& qui et relaciones. ,n els dirigents per a qui tre&allo. Els llogaters que se sentien estafats el denunciaren. La noia que va guan0ar el prei 'a arxat avui de viatge.
Funció de l’antecedent
unci del prono relatiu
Oracions adjectives substantivades o substantives adjectivades
Estructura
Funció
Estructura
Funció
ui en%a sopes se les pensa totes. Has de dir la veritat a qui te la deani. -quell qui desitgi anar de viatge: cal que faci guardiola. Els qui vinguin anar d’excursi: cal que s’apuntin. - la fira regalen o&sequis a tots els qui en deanen. ;ot'o qui en deani tindrà un o&sequi. El que diu #s olt agosarat. -llò que va escriure el periodista no #s del tot cert. -ixò que dius a la carta no ’'o crec. -& el que dius no n’'i 'a prou. ui no vulgui pols que no vagi a l’era. -llò> El que ’'as dit no ’agrada gens. ;re&alla a& qui vulguis. -quest cotxe i aquell que veus allà sn eus Oracions Subordinades Adverbials Oracions dverbials: pr!pies i impr!pies
-quella casa #s on vaig.
,epre que arri&is tard: ’enfadar#. 8aren engegar el televisor quan la pel?l!cula %a 'avia coen/at. 8a trucar a& la intenci de deixar'i l’encàrrec. 3ridà per tal que la vei#s.
,i engessis sopes: creixeries es que va tornar: tot sn alegries 8ull la ro&a perqu$ e’n facin cortines.
"o vaig anar'i perqu$ no e tro&ava &#. "o t# iportància: %a que 'o 'e perdut tot. @er #s que ploris: no ’estovaràs. ,i neva: esquiare. ;u fes co si sentissis ploure.
El eu cotxe #s #s ràpid que el teu. 3o que no 'an vingut 'i anire tots sols. ;ot i que %uguen alaent: guan0aran. -quell o&le #s tan pràctic co aquest. -nir# on vulgui. Estudiar# fins que e vinguin a &uscar. @resentaren la protesta segons era previst. Era assa ple perqu$ 'i pogu#ssi entrar. ;ant plorava que feia venir pena. Encara que ploris: no aconseguiràs el que vols. L’àpat era tan &o que no va so&rar res.
