FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Semestre març 2014 – juliol 2014 Prova d’avaluació continuada – PAC 3
Fonaments neurocognitius de l'aprenentatge i del llenguatge •
Presentació i objectius
•
Enunciats: descripció de la pràctica
•
Materials
•
Criteris d’avaluació d’avaluació
•
Format de lliurament
•
Data límit de lliurament
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Semestre març 2014 – juliol 2014 Prova d’avaluació continuada – PAC 3
Presentació i objectius Aquesta PAC consta de cinc preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals del mòdul 3 de l’assignatura: Bases cognitives del llenguatge. Així mateix es pretén que l’alumne pugui distingir i conèixer els principals processos cognitius que tenen lloc durant la comprensió i la producció del llenguatge En aquesta PAC també treballareu algunes de les competències transversals especificades al pla docent.
Enunciat de la PAC 1.- Veure aquest vídeo en relació a aquest efecte MacGurk estudiat en els materials (https://www.youtube.com/watch?v=jtsfidRq2tw). A més de l'explicació en anglès del vídeo, trobareu l'explicació del fenomen en català en la secció 2.1.1. sobre Percepció del llenguatge oral. Imagineu un experiment en el qual presentem a bilingües castellà/català un fragment d’una pel !lícula en la qual dues persones dialoguen en un restaurant. En la condició experimental 1 es presenta el vídeo de la versió original en castellà i en la condició experimental 2 es presenta la versió doblada al català. (a) A partir dels vostres coneixements sobre les teories de la percepció del llenguatge oral, raoneu quines prediccions podrien realitzar la Teoria Motora de la Percepció del Parla i el model TRACE sobre el rendiment dels individus en comprensió del llenguatge oral en una i altra condició. La teoria Motora de la Percepció del parla suggereix que la comprensió oral del llenguatge es produeix per referència al nostre coneixement articulatori implícit. Dit d'una altra forma, aquesta teoria suggereix que utilitzem la informació, no solament auditiva, sinó també la informació sobre el moviment dels llavis per codificar la informació lingüística auditiva que rebem. En aquest sentit la predicció d'aquest model seria que els subjectes tindrien més dificultats a comprendre el llenguatge en la condició experimental 2 (doblegada) que en la condició 1 (Versió original castellana) per l'efecte d'interferència que produiria la falta de correspondència entre el senyal acústic i el moviment dels llavis en la versió doblegada. Per la seva banda el Model TRACE de comprensió, malgrat ser un model interactiu, en el qual per a la codificació del senyal acústic participarien de forma interactiva diferents fonts d'informació (trets, fonemes, paraules) no al !ludeix al paper de la informació articulatòria. Per això caldria indicar que els subjectes no haurien de mostrar diferències de comprensió en les condicions experimentals 1 i 2. (b) Malgrat les prediccions d'aquestes teories, raoneu el motiu pel qual en la vida real no experimentem cap dificultat de comprensió en aquest tipus de situacions. Què creieu que li passaria a una persona que no estigués acostumada a veure pel !lícules doblades?
__________________________________________________________________________ 2 Semestre març 2014 – juliol 2014
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Semestre març 2014 – juliol 2014 Prova d’avaluació continuada – PAC 3
Malgrat que caldria pensar que la predicció de la Teoria Motora de la Percepció del parla és certa, en la nostra cultura la multitud de pel !lícules estrangeres doblegades al castellà podria haver-nos fet aprendre a ignorar la informació articulatòria baix determinats contextos, i que per tant, en aquestes situacions no experimentem una pitjor comprensió. No obstant això caldria esperar que en cultures en les quals el doblatge de pel !lícules no és freqüent (França, Itàlia, Regne Unit), aquest fenomen de dificultat en la comprensió si podria aparèixer. 2.- A continuació haureu de respondre algunes qüestions en relació amb el model d'organització lèxica de Bock i Levelt (1994) (a) Indiqueu quines són les principals característiques del model en comparació dels models de Collins i Quillian (1969) i Collins i Loftus (1975) -
El model de Bock i Levelt les paraules no estar interconnectades de forma jeràrquica, com en el cas del de Collons i Quillian
-
En comparació del model de Collins i Quillian, el model de Bock i Levelt contempla l'existència de diferents estrats en els quals estarien representades les característiques de les paraules (Nivell semàntic o conceptual, nivell dels lemes, nivell dels lexemes).
-
El model de Bock i Levelt si pot explicar fenòmens com el de tipicitat, freqüència d'ús o priming.
(b) Descriviu quines serien les propietats que s'emmagatzemarien en cada nivell de representació proposat per Bock i Levelt i exemplifiqueu-ho mitjançant una paraula qualsevol. Si prenem com a exemple la paraula “cadira” les propietats emmagatzemades en cada nivell serien per exemple. Nivell semàntic: té potes, serveix per asseure's... Nivell lemes: és un nom, femení, singular... Nivell lexemes: conté els fonemes /c/, /a/, /d/.... 3.- Com hem estudiat, les prediccions del model de Via Morta sobre el processament d'oracions semblen no complir-se en totes les llengües. A continuació us plantegem realitzar un petit experiment per comprovar quina estratègia d'interpretació de frases ambigües és més freqüent en castellà. Per a això haureu de seleccionar a 6 persones del vostre entorn i indicar-los que els llegireu una frase i després els fareu una pregunta. Oració: EL POLICÍA VIÓ AL ESPÍA CON UNOS PRISMÁTICOS. Pregunta: Qui tènia els prismàtics?
__________________________________________________________________________ 3 Semestre març 2014 – juliol 2014
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Semestre març 2014 – juliol 2014 Prova d’avaluació continuada – PAC 3
(a) Indiqueu quina de les dues respostes possibles va ser més freqüent i si aquesta correspon al principi d'adjunció mínima segons descriu el model. En castellà, la resposta més freqüent a aquesta pregunta és la d'imaginar que era el policia qui tènia els prismàtics. D'acord a l'anàlisis sintàctic de l'oració aquesta interpretació coincideix amb l'estructura sintàctica més simple i per tant amb el principi d’adjunció mínima.
(b) Quines implicacions per al model de Via Morta podrien derivar-se de les teves dades? Les dades confirmen les prediccions del model de via morta respecte a les estratègies d'anàlisi sintàctica preferents en castellà enfront d'oracions ambigües. 4.- El model d'Ellis i Young (1992) de la producció del llenguatge escrit proposa l'existència de 4 fases des que s'activa el missatge que es vol transmetre fins que finalment s'executen els moviments per a l'escriptura. A partir de la informació proporcionada en el mòdul sobre el tipus d'errors que cometen els pacients en cada fase haureu d'emplenar la taula de sota mitjançant exemples d'errors que podria cometre un pacient amb una alteració de cadascun d'aquests mòduls. Mòdul
Exemple d’error
Lèxic output grafèmic
Escriure “cuchillo” quan vol escriure “cuchara” Escriure “luchapa” quan vol escriure “cuchara” (amb afectació de la capacitat de lletrejo) Escriure “luchapa” cuan vol escriure “cuchara” (amb preservació de la capacitat de lletrejo /c/, /u/, /c/, /h/, /a/, /r/, /a/) Escriure “chuchara” ometent traços de
Nivell grafèmic Nivell alogràfic
Patrons motors gràfics
__________________________________________________________________________ 4 Semestre març 2014 – juliol 2014
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Semestre març 2014 – juliol 2014 Prova d’avaluació continuada – PAC 3
lletres o amb traços imprecisos. 5.- Partint de la informació sobre els mecanismes cognitius que condueixen a la comprensió de textos segons el model de Kintsch i Van Dijk (1978), haureu de raonar sobre quines de les següents estratègies d'estudi contribuirien a millorar algun dels processos descrits en aquest model. Tècnica d’estudi
Mecanisme cognitiu que afavoreix
Lectura pausada
Construcció de la representació superficial Establiment de la cohesió textual (relació entre proposicions) per a la generació de la microestructura Depuració de la macroestructura mitjançant aplicació recursiva dels operadors Operacions de supressió per a la formació de la macroestructura Operacions de construcció per a la formació de la macroestructura
Realització d'esquemes Repàs a l'endemà Realització de resums Identificació d´idees principals
__________________________________________________________________________ 5 Semestre març 2014 – juliol 2014
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Semestre març 2014 – juliol 2014 Prova d’avaluació continuada – PAC 3
Materials Per poder fer aquesta activitat cal: -
El material de l’assignatura que teniu en la web i en paper, en concret el capítol 3.
-
Podeu tenir com ajuda tots els manuals citats en el material com a bibliografia recomanada,on també indiquem fonts que estiguin acreditades d’Internet.
Criteris d’avaluació Es valorarà: -
-
-
La capacitat de síntesi, el redactat i la comprensió del capítol, així com la capacitat de reflexió i crítica personal. La elaboració de la informació. No es permet “copiar i enganxar” el text directament des d´Internet o dels mòduls. Sempre que s’utilitzi informació que no sigui pròpia s’haurà de citar al text i s’haurà d’especificar a la bibliografia, fent servir un determinat sistema (recomanem el sistema APA). Es tindran en compte les incorreccions ortogràfiques i gramaticals.
Format de lliurament Els treballs s’hauran de lliurar en aquest mateix document, amb les respostes en tipografia de format 11 i en color blau . Pots escriure les teves respostes sota cada enunciat. L’arxiu amb les preguntes i respostes (aquest document en format .doc i .pdf) s’ha de pujar a l’aula mitjançant l’eina de registre d’avaluació continua (RAC). Es recomana que l’extensió del document d’aquesta PAC no excedeixi de les 9 pàgines (Processador de texts: OpenOffice writer, Microsoft Word 2003 o similar; Font: Arial 10 (o similar); Interlineat: senzill, Marges: Sup, Inf, Dre, Esq a 2.5 cm) El nom de l’alumne haurà de constar al principi del document junt amb el títol de l’exercici (PAC3).
Data límit de lliurament La data límit de lliurament de la PAC 3 és el proper dia 11/06/2014 .
__________________________________________________________________________ 6 Semestre març 2014 – juliol 2014
