DÒSSIER INTRODUCTORI ALS TRASTORNS DEL LLENGUATGE NOCIONS BÀSIQUES
INCLOU EL PROTOCOL DE DETECCIÓ DE LES DIFICULTATS COMUNICATIVO-LINGÜÍSTIQUES DELS EAPS
TRASTORNS DEL LLENGUATGE
Simplement escrivint les paraules un dau vermell, aconseguim una de les fites més sorprenents del llenguatge humà: probablement, en llegir-les, la teva ment ha generat la imatge que descriuen aquestes paraules. No cal tenir poders mentals per a originar idees en la ment dels altres: n’hi ha prou de fer ús del llenguatge. ls humans emprem llenguatge amb tanta naturalitat que ens costa adonarnos de la seva comple!itat. "uan som infants acceptem sense pre#udicis que els animals dels contes parlin. Seguim el fil d’una conversa en el tel$fon m%bil en entorns sorollosos malgrat els problemes de cobertura. Som capa&os d’entendre qu$ volia dir algú quan s’equivoca de paraula '...( n la nostra interacci) amb els altres, farcim els diàlegs de bromes de doble sentit i ens fan gràcia els #ocs de paraules. Sabem llegir *entre l+nies i també sabem entendre quan algú, malgrat que ens ha contestat, en realitat no té ganes de seguir la conversa. n alguns moments, per%, les dificultats dif icultats d’aquests processos se’ns fan més evidents. ’adquisici) del llenguatge per part dels nadons és seguida amb embadaliment pels adults, incapa&os molts cops d’imaginar-se en la matei!a situaci) uns quants ans enrere. / quines dificultats no tenim en aprendre una nova llengua0 "uants embolics ha provocat el fet de no saber interpretar quan potser vol vol dir 1si’ i quan vol dir 1no’2 "ui no s’ha trobat equivocant-se de paraula i dient #ustament aquella que no havia de dir en el moment més inoportú2 n aquestes situacions és quan ens adonem que emprar el llenguatge no és tan sen3ill com sembla. 45sicologia del lenguatge, 6778, 9;<
2
QUÈ ÉS EL LLENGUATGE? =Ho! entres pioners ers en Ho!"# "#$% $% &' N'( N'( &' B$ B$)* )*'% '%o( o($ $= és un dels cent assist$ncia, doc$ncia i investigaci) en el camp de la pediatria, té totes las especialitats per a pacients de 7 a >? ans. @ la seva AB fan una introd introducc ucci) i) al concep concepte te del lle llengu nguatg atge e i les seves seves dificu dificulta ltats. ts. ’hosp ’hospita itall definei! el llenguatge com el con#unt de sons i paraules amb les que e!pressem el nostre pensament, és una de les conductes primàries dels éssers humans. a principal funci) del llenguatge llenguatge és la comunicaci). comunicaci). ns comuniquem comuniquem amb els els nost nostre ress int interlo erloccutor utorss per tal tal de modi modifi fica carr la seva eva condu onduct cta a o comportament, i obtenir-ne una resposta. l llenguatge és també una eina per pensar i aprendre. l llenguatge #uga un paper essencial en l’evoluci) i el desenvolupament dels infants. Ces de l’hospital es fa incid$ncia al fet que l’audici) és determinant en l’adquisici) del llenguatge. a veu i la seva articulaci), l’organit3aci), sinta!i i morf morfol olog ogia ia del del llen llengu guat atge ge i el ritm ritme e de la parl parla a s) s)n n els els prin princi cipa pals ls components que permeten l’adquisici) i correcta e!pressi) del llenguatge. l nen ha dDestar en condicions %ptimes des del punt de vista neurol%gic, lingE+stic i psicol%gic per a poder adquirir i desenvolupar el llenguatge i la parla amb normalitat.
ADQUISICIÓ I ETAPES EVOLUTIVES DEL LLENGUATGE A la mateixa WEB de l’hospital s’assenala que l’adquisici) del llenguatge
passa per una s$rie de fases evolutives que van des del moment del nai!ement fins que, al voltant dels 8 ans, el nen presenta #a un llenguatge pràcticament consolidat pel que fa a l’estructura. a ’interacci) amb l’entorn durant els primers mesos de vida és primordial, ai!+ establir un vincle de comunicaci) comunicaci) verbal i gestual amb el nad) és molt important i la base per la maduraci) del llenguatge futur.
n un arti articl cle e es escr crit it per per @.F. @.F. Ge Gedo dond ndo o Go Gome mero ro,, logo logope peda da del del se serv rvei ei 5sicopedag% 5sicopedag%gic gic scolar scolar de Novelda 4@lacant< 4@lacant< i H.orente H.orente @ledo, pediatra pediatra del ;entre de salut ;abo Iuertas també d’@lacant, es diu que el llenguatge passa per una s$rie d’etapes en les que l’e!pressi) i la comprensi) tenen unes determinades caracter+stiques, i les recullen al quadre segEent:
EDAT
ETAPES
E+PRESSIÓ
COMPRENSIÓ
E#$!$ P)'%"(,.#"*$ Ces del 5recursors nai! nai!em emen entt a prelingE+stics les J-8 setmanes Ces del nai! nai!em emen entt a
- missi) de crits, sons vegetatius - ;apacitat per determinar entorn 4badalles, sospirs, *a#o, afectiu etc.<*quasi vocàlics - Fodificaci) de la succi) al canvi de so - s sobresalta davant de sorolls forts
3
les >6 setmanes
ntre els K i J mesos
ntre les 8 org orgue ueig ig setmanes i els Balb Balbuc ucei eig g M mesos imitatiu
o - Hoc auditivo-verbal 4gorgueig< no - missi) de vocals obertesconsonants - ntonacions corresponents a desigs ntr ntre e els els M-8 M-8 Balbuceig - missions fon$tiques mesos i els imitat imitatiu. iu. tapa tapa polisilàbiques iOo bisilàbiques >7->6 mesos clau en el - missions tonals ascendents desenvolupame 4seqE$ncies afirmatives< i nt lingE+stic lingE+stic 4M- descendents 4crides d’atenci)< 48 >7 mesos< mesos< - 9tilit3a dos o més gestos associats a conceptes verbals *s’ha acabat, *més E#$!$ %"(,.#"*$
- s desperta davant de sons - Gefl Gefle! e! de parp parpel elle leig ig o ma ma#o #orr ober obertu tura ra dels dels ulls ulls dava davant nt dels dels sorolls - s tranquilLlit3a amb la veu de la mare - Cei! Cei!a a de #uga #ugar, r, esco escolt lta a nous nous sons - Busca la font de sorolls nous que no estan a la vista - @ctitud d’entonaci) - orgueig quan se li parla 4>6 setmanes< - ira el cap davant el so d’una campaneta 48 mesos< - 5resta atenci) al seu nom - ;ompr$n la paraula *no - Gespon a *donem, *adéu, etc. - Cisfruta uta amb les #oguines musicals
Cels >7 als >? @ssi @ssign gnac aci) i) mesos noms
de - Fonos+lLlabs reduplicats amb - 5rogrés ràpid valor referencial *mama, *papa, - ;ompr$n el significat de *adéu etc. - ;omplei! consignes simples - 5rimeres paraules 4funci) d’e!pressar, designar i ordenar< 4>6->M mesos< - 5ronuncia 67-6M paraules 4>? mesos< - ;omen&a a parlar amb argot 4>J mesos< - 5araula-frase 4>? mesos< Cels >? als 6J - ;onei! les parts del cos mesos - 9n M7P de la parla és intelLligible pels estrans - Fanipula ob#ectes Cels >? als K8 ;ombin ;ombinaci aci) ) de - lenguatge telegràfic - ;ompr$n: el meu, el teu mesos paraules - @bandona l’argot 46J mesos< - Gespon a preguntes simples - Qrases de K elements 4>J-K7 - @ssen @ssenala ala imatg imatge e de paraul paraules es mesos< soltes 4>? mesos< i de frases 46J- Qrases de J elements 4K7-K8 K7 mesos< mesos< - Rs del pronom *#o 4consci$ncia d’identitat i autonomia< - Gepetei! dos nombres consecutius @ls K8 mesos - 9tilit3a: seu, meu - ;omp ;ompte te am amb b un voca vocabu bula lari ri - Gepetei! tres nombres e!pressiu de M77 paraules - @caba l’aprenentatge fon$tic - 9tilit3a oracions de J a M Qrase gramatical paraules - 9n ?7P de la parla es intelLligible pels estrans - ;ompr$n alguns verbs Cels K als M-8 > e!pansi) - dat caracterit3ada per les - Bon Bon nive nivell ll de de comp compre rens nsi) i) ans sintàctica preguntes 4J ans< 4compr$n contes i hist%ries< - Cesigna colors 4J ans< - Geal Gealit it3a 3a ordr ordres es cada cada vega vegada da - nriquei! el vocabulari i definei! més comple!es paraules sen3illes - Forfologia i sinta!is adequades
4
@ partir dels 8 6 e!pansi) - 5erfecci) dels errors fon$tics ans sintàctica que poguessin persistir - ;omple!itat gramatical cada vegada ma#or d’un llenguatge madur
l%ria Farsellach 9mbert, psic%loga, també parla a la !ar!a de les etapes evolutives del llenguatge que es complementen amb les anteriors: Qase del 5re-llenguatge: •
•
7-8 mesos: all% que aparei! primer és el crit al néi!er. Curant el primer mes, aquest crit es transforma en un crit emocional. @i!% #a es cons co nsid ider era a una una form forma a de lle llengua nguatg tge e donc doncss fa que que els els dem emés és intervinguin. Ces del primer moment es deu parlar als nadons, fer-nos entendre, devem interactuar amb el lactant #a que la interacci) marenad) nad) és primo primord rdial ial per per al se seu u dese desenv nvol olup upam amen entt norm normal al.. l nad) nad) apr$n els primers sons vocalit3ats. ;ap als tres mesos es crea el balbuceig, ric i mel%dic. T->> meses: l nen escolta molt i repetei!, és el que denominem *ecola *ec olalia lia. . Huga Huga amb els sons, sons, disfrut disfruta a produi produint nt sons. sons. Ges Gespon pon en esccolt es oltar el seu nom. nom. @ part partir ir dels dels set mes esos os inhi inhibe bei! i! mé méss el balbuceig, parla mens i per ai!% la denominem a aquesta etapa *mutisme. a primera paraula pot donar-se als ? mesos encara que el més normal és que sigui als >6 mesos.
Qase de les primeres paraules: • •
•
>6->? mesos: Us l’etapa de les paraules. >?-6J mesos: mesos: #a és capa& de dir frases de dos paraules. paraules. 5el nen, ai!% és una frase. 6J-K8 meses: stadi de formaci) gramatical.
l temps que transcorre entre la primera paraula i les primeres frases és molt important per avaluar un possible retard. Qase del petit llenguatge: •
•
•
;ap als K ans: Us capa& de dir =Ho=. l seu llenguatge parlat és bastant correcte. Folts nens en aquesta edat quequegen, ai!% és normal. normal. @questa és l’$poca en la que es llencen a parlar i per aquest motiu tendei!en a queque#ar. Cevem fer que parlin a poc a poc. K-M ans mig: 5rogressen 5rogressen les construccions construccions gramaticals. gramaticals. s l’$poca l’$poca de la vertadera comunicaci). M ans ans mig: mig: @ part partir ir d’aq d’aqu ues estta edat edat el nen nen assum ssumei ei! ! #a un llenguatge correcte.
5
QUÈ SÓN ELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE? ’Iospital de nens diu que es pot parlar de trastorns del llenguatge quan un nen nen no dese desenvo nvolu lupa pa am amb b norma normalit litat at les habi habilit litat atss de co comu munic nicac aci) i) i la capacitat capacitat del llenguatge. llenguatge. ls trastorns trastorns del llenguatge llenguatge s)n més freqEents en nens nens que que en nenes nenes i les dific dificul ulta tats ts en la co comu muni nica caci ci) ) apar aparei! ei!en en en els els primers ans de la vida del nen, quan comen&a a parlar. l pron%stic dDaquest dDaquest tipus dDalteracions dDalteracions en el llenguatge llenguatge varia depenent de la gravetat del matei!. ’hospital d)na pautes bàsiques a tenir en compte amb les infants per a detectar possibles dificultats, diagnosticar i intervenir el més aviat possible: Curant el primer an de vida cal parar molta atenci) als aspectes relacionats amb l’audici) de l’/nfant. Si no hi ha resposta motriu als soro sorolls lls o no hi ha pres pres$n $nci cia a de balb balbuc ucei eig, g, ca caldr ldrà à co cons nsul ulta tarr am amb b el pedi pediat atre re per per valo valora rarr la nece necess ssit itat at d’un d’una a e!pl e!plor orac aci) i) de l’ap l’apar arel elll otor otorino inolar larin ingo gol% l%gic gic.. @l volt voltan antt dels dels >6 mes mesos os de vida vida,, la ma manc nca a de llen llengu guat atge ge gest gestua uall pot pot requ requer erir ir l’a# l’a#ud uda a de prof profes essi sion onal alss co com m el neuropediatra o el psic%leg. •
Si al volt voltan antt dels dels 6-K 6-K ans ans,, l’in l’infa fant nt prese present nta a otit otitis is de repet repetic ici) i),, respiraci) bucal, no respon al seu nom quan se’l crida o repetei! de form forma a repe repeti tida da *qu$ *qu$2 2 dava davant nt una una preg pregu unta nta caldr aldrà à co cons nsul ulta tarr l’otorinolaring%leg. •
Si abans dels 6 ans no observem unes primeres paraules o no comp co mpre ren n norm normes es bàsi bàsiqu ques es co com m *no *no n’hi n’hi ha ha o *no *no hi és és ca cald ldrà rà igualment realit3ar una consulta amb el neuropediatra.
•
Us cap els J ans que els nens presenten un llenguatge quasi adult. ’escola i la fam+lia s)n cabdals per detectar alteracions d’un llenguatge que, a nivell estructural, #a ha d’estar consolidat. l diàleg del pediatre amb el nen, ha de permetre identificar aquelles alteracions que precisen de la inte interv rven enci ci) ) del del logo logope peda da.. !pr !pres essi sion onss pobr pobres es,, abús abús de les les onomatopeies i un llenguatge que no s’entén s)n alguns dels principals moti motius us de deri deriva vaci ci) ) a l’es l’espe peci cial alis ista ta de la parl parla. a. Qras Qrases es llar llargu gues es inconn inconne!es e!es i proble problemes mes de pronun pronuncia ciaci) ci) d’algu d’algunes nes lletres lletres s)n també també problemes habituals tractats pel logopeda. •
a Hunta d’!tremadura, a través de la ;onselleria d’ducaci), ha editat una *u+ *u+a a para para la @ten @tenci ci)n )n duc ducat ativa iva del alum alumna nado do co con n Vras Vrasto torn rnos os en el lengu lengua# a#e e oral oral i escr escrit ito. o. Ia esta estatt rea realit lit3a 3ada da pel pel Servicio Servicio de Progra Programas mas Educativos y Atención a la Diversidad amb la colLlaboraci) dels logopedes dels quipos de atenci)n temprana de ;Wceres i Bada#o3. n aquesta guia es diu diu que: la proble problemá mátic tica a que se presen presenta ta dentro dentro del campo campo de los trastornos del lenguaje es amplia y variada. Son muchas las alteraciones que pueden darse, con orgenes diversos diversos y distintos grados de severidad. !a presencia de un trastorno trastorno del lenguaje en un ni"o lleva asociado, #recuentemente, di#icultades en la interacción con su entorno, rendimiento escolar de#iciente, aislamiento, retraso en el desarrollo cognitivo...
6
Vot i la gran diversitat de classificacions e!istents actualment en relaci) als tras trasto torn rnss del del llen llengu guat atge, ge, en aque aquest st doss dossier ier es pren pren co com m a refer refer$n $nci cia a l’elaborada per Gedondo i orente en el seu article. @questa classificaci) és sen3illa sen3illa i clara i permet una primera apro!imaci) apro!imaci) als diferents trastorns trastorns del llenguatge que ens podem trobar:
TRASTORNS DEL LLENGUATGE
TEMPORALS O PERMANENTS
A LA VEU Disfonía Afonia
PERMANENTS
DEL LLEN+UAT+E ORAL El nen que no parla Retard Desenvolupament del Llenuate
Defi'ien'ia auditiva
A LA PARLA PER !LU"DESA VER#AL
Par(lisi %ere)ral Defi'ien'ia mental
Disfemia $uequei
Autisme
Taquifemia
Disfasia Afasia ES%R"T Disle*ia Disrafía
PER ART"%ULA%"& Dislalia Disartia "mmaduresa arti'ulatoria
Disortorafia
n aquesta classificaci) classificaci) es tenen en compte compte tots els trastorns, trastorns, temporals temporals o permanents permanents i es classifiquen classifiquen en funci) de la veu, el llenguatge i la parla. s
7
considera indispensable per a fer-se un mapa mental inicial del trastorns del lleng lle ngua uatg tge e tenir tenir-lo -loss tots tots en co comp mpte te,, plas plasma mant nt-lo -loss en aque aquest st ma mate tei! i! esquema esquema per a concebre’s en con#untX con#untX tot i ai!+, és important important aclarir que el dossier es centra en aquells temporals i permanents en relaci) al llenguatge oral i la parla #a que s)n els que es relacionen de manera directa amb el ;GC@ i les seves intervencions a nivell logop$dic. n el llibre *ogop$dia *ogop$dia 5ràctica 5ràctica d’@ntonio d’@ntonio Sos @bad i Faria u3 Sos ansac 4677M< es parla dels trastorns del llenguatge i s’aporten idees importants que cal tenir en compte en relaci) precisament al llenguatge oral i la parla: *...l primer problema al que ens enfrontem és el de precisar el l+mit d’all% *norma *normal l i all% all% *pat *patol% ol%gi gic c en ma mat$ t$ria ria de lleng llengua uatg tge. e. C’un C’una a ma maner nera a intu intuYt Ytiva iva,, la gener general alit itat at ac acce cept pta a co com m atri atribu buts ts d’un d’una a parla parla *nor *norma mal: l: la utilit3aci) apropiada de les paraules segons el seu significatX la quantitat i qualitat del vocabulari, suficient i prec+sX la claredat de l’articulaci)X la forma gramatical adequadaX el ritme i velocitat apropiat... Gesu Ge sumi mint nt,, el co conc ncep epte te del del llen llengu guat atge ge norm normal al,, reun reunei ei! ! una una s$ s$ri rie e de caracter+stiques graduades i descrites per la generalitat, a#ustades a les normes socials, que no obstaculit3en les relacions entre els individus que formen la colLlectivitat i no tenen una impossibilitat vertadera d’e!pressi). Vots els trets que s’oposen s’oposen o surten d’aquest concepte entren en el camp de la patologia. es es anomalies del llenguatge s)n ,llavors, ,llavors, totes les difer$ncies de la norma en quant a forma, grau, quantitat, qualitat, temps i ritme lingE+s lingE+stic tic que dificu dificulten lten les possib possibilit ilitats ats d’e!pr d’e!press essi) i) interpe interperso rsonal nal i que impliquen una defici$ncia més o mens duradora de l’habilitat lingE+stica. n aquest matei! llibre es parla també de les diferents causes dels trastorns del llenguatge. @ grans trets se’n diferencien 8:
-
rgàni rgànique quess: en la produc producci) ci) del llengua llenguatge tge interve intervenen nen una gran gran quantitat i varietat d’%rgans de diferents sistemesX en conseqE$ncia, qualsevol qualsevol anomalia o lesi) anat%mica anat%mica en aquests aquests %rgans pot originar originar un trastorn del llenguatge. s tracta de qualsevol anomalia de l’aparell fonoarticulador i del sistema nervi)s.
-
Quncionals: aquestes causes de les anomalies del llenguatge s)n els defec defecte tess en el proc procés és fisi fisiol ol%g %gic ic dels dels sist sisteme emess que que interv intervene enen n en la emissi) de la parla, encara que els %rgans es trobin en perfecte estat. ess fall e falles es func funcio iona nals ls poden poden deur deure’s e’s a proc proces esso soss me ment ntal als, s, audit auditiu ius, s, ps+quics o mecànics que determinen la implantaci) d’hàbits defectuosos que alteren l’emissi) de la parla.
-
rgànico-funcionals: és complicat separar all% orgànic d’all% funcional i quasi mai es troben anomalies pures d’una categoria. Us natural que un dan orgànic origini falles en la funci), i pot donar-se el cas contrari, que una alteraci) funcional causi una anomalia orgànica. 9n altre altre punt punt impo import rtan antt és el de prec precis isar ar si pred predom omin inen en les ca caus uses es orgàniques o les funcionals en la producci) de la anomalia lingE+stica que s’estudia. @ vegades per% no hi ha una relaci) directa entre all% orgànic i all% funcional.
-
Somàti Somàtiques ques: per e!istir e!istir una relaci) relaci) tan estret estreta a entre entre llengua llenguatge tge i pensament, és l%gic que les alteracions d’aquest últim puguin causar
8
una anomalia en l’e!pressi) oral, ai!+ com els desordres de la parla poden afectar a la integritat del psiquisme.
-
ndocrines: la relaci) entre hormones i processos mentals sembla ser bastan bastantt +ntima +ntima.. ’e!c ’e!cés és o defici$ defici$nci ncia a en la sec secreci reci) ) de les diferen diferents ts glàndules es traduei! en canvis en la conducta. es glàndules endocrines tene tenen n un pape paperr impo import rtan antt en el dese desenv nvol olup upam amen entt psic psicom omot otor or de l’individu, en el crei!ement, en la conducta adaptativa i se!ual, en el funcionament i crei!ement normal del cervell i en el llenguatge, #a que aquest és un producte mental per e!celLl$ncia. l sistema endocr+ actua en relaci) amb el llenguatge com l’element e!citant o inhibidor en la producci) de la paraula, i en ocasions pot influir o ser la causa decisiva de certes alteracions patol%giques de la parla i la veu més o mens severes.
-
@mbient @mbientals als: el nen quan quan nei! nei! està està sub#ect sub#ecte e a factor factorss ambient ambientals als naturals, socials i culturals en que viu. @prendre a parlar l’idioma que li ensenen els adults, i el vocabulari que utilit3a està en ra) directa amb l’ambient sociocultural en que es desenvolupa. Si la fam+lia no li ha brindat la suficient estimulaci) lingE+stica, és natural que la seva parla sigui pobre i escassa. a relaci) e!istent entre els trastorns del llenguatge i l’ambient social pot actuar en dos sentits: per un costat, quan l’ambient familiar i social és advers al nen, crea conflictes i traumes en el seu psiquisme que poden poden alterar alterar el procés procés del lle llengu nguatg atge e i ocasio ocasionar nar indirec indirectam tament ent un desordre en la parla. 5er altra banda, el nen que patei! algun trastorn del llenguatge si rep la desaprovaci) dels seus semblants, pot causar en ell difer iferen entts reaccions i provocar-l r-li problem lemes de conducta i desadaptaci) més o mens greus.
@ continuaci), es definei!en els trastorns del llenguatge i de la parla.
DEFINICIONS DEL TRASTORNS DEL LLENGUATGE @ la AB cosasdelainfa cosasdelainfancia. ncia.com com i a la pàgina AB del ;entre de ogop$dia ogop$dia 5@G@ de irona es definei!en els diferents trastorns. l centre 5@G@ és un cent ce ntre re priv privat at dedi dedica catt a la preve prevenc nci) i),, el diagn% diagn%st stic ic,, la inte interv rvenc enci) i) i la rehabil rehabilita itaci) ci) dels trastor trastorns ns del llengua llenguatge tge,, la parla, parla, la veu i l’audi l’audici) ci),, dirigida tant a poblaci) infantil com adulta. Hosé u+s ;)3ar Fata, professor de psicopedagogia de la 9niversitat de ranada en un article sobre les dificultats del llenguatge en la pàgina AB cberpediatria.com, també en parla. n un bloc personal 4referenciat a la bibliografia< també s’han trobat definicions entenedores que es prenen. 5er últim, la Hunta de ;astella i le) a través de la ;onselleria d’ducaci) i en l’Zrea de 5rogrames ducatius establei! diferents definicions. n co con# n#un unci ci) ) d’aq d’aque uest stes es font fonts, s, tote totess ell elles es ac actu tual als, s, pode podem m defin definir ir els diferents trastorns. S)n definicions introduct%ries i que pretenen només donar una primera pin3ellada.
9
El nen que no parla: mutisme
;onsis ;ons iste tei! i! en la inhi inhibi bici ci) ) de la parl parla a en una, una, vari varies es o molt moltes es situacions socials, incloent l’escola, tot i tenir la capacitat de parlar i compre comprendr ndre e el llengua llenguatge tge.. @lguns @lguns poden poden comunic comunicar-s ar-se e mit#an mit#an&an &antt gestos, com afirmacions o negacions amb moviments de cap o, en alguns casos utilit3ant monos+lLlabs o e!pressions curtes. @ll% més freqEent és que el nen no parli a l’escola, encara que si a casa i que es negui a parlar amb adults desconeguts. l mutisme més greu és la inhibici) de la parla en totes les situacions. 5oden 5oden possei posseirr habili habilitat tatss normal normalss pel lle llengu nguatg atge e ora oral, l, encara encara que també poden patir un retràs en el desenvolupament del llenguatge iOo trastorns en l’articulaci) i la fluYdesa 4dislàliesO"uequeig<. l refús a parlar no és per% degut a un d$ficit greu del llenguatge o a altre trastorn mental. 5odria parlar encara que ho fes malament, per% no ho fa. ’edat d’inici sol ser abans dels cinc ans, per% criden l’atenci) en entr entrar ar a l’es l’esco cola la.. n algu alguns ns ca caso sos, s, l7alt l7altera eraci ci) ) dura dura només només vari variss meso me sos, s, enca encara ra que que pot pot perd perdur urar ar vari variss ans ans,, si no s’in s’inic icia ia un trac tracta tame ment nt psic psicol ol%g %gic ic.. 5o 5ott haver haver-h -hii un deter deterio iora ramen mentt greu greu del del funcionament social i escolar.
R'#$)& &'% D''(/o%0!$1'(# &'% L%'(,0$#,' s tracta dDuna disfunci) del llenguatge de tipus evolutiu amb desfasament cronol%gic. @fecta a nens que no tenen alteracions de tipus intelLlectual, motriu o sensorial i afecta als diferents m%duls del llenguatge. l retard es d)na en nens que no presenten cap malaltia per% que per alguna circumstància triguen més en assolir la comprensi) del llenguatge. @quest trastorn es caracterit3a perqu$: . les primeres paraules no aparei!en fins els 6 ans d’edat . el nen no assolei! el pronom *#o fins els J ans . el llenguatge telegràfic comú entre els >M i >? mesos, en aquests nens durarà fins els J ans . el seu vocabulari és molt limitat . te dificultats en els aprenentatges escolars
D"2$"$ 3)'#$)& 1o&')$# &'% %%'(,0$#,'4 Us la p$rdua parcial de la parla degut a una lesi) cortical en les àrees espec+fiques del llenguatge. @quest d$ficit en el llenguatge oral es caracterit3a, a més de per un retràs cron cronol ol%g %gic ic en l’ad l’adqu quis isic ici) i) del del llen llengu guat atge ge per per impo import rtan ants ts difi dificu cult ltat atss espec+f espec+fiqu iques es per la estruc estructur turaci aci) ) del matei! matei! produi produintnt-se se ai!+, ai!+, conduc conductes tes verb verbal alss an%m an%mal ales es que que es trad tradue uei! i!en en en una una desv desvia iaci ci) ) resp respec ecte te als als processos normals d’adquisici) i desenvolupament del llenguatge. Us complicat establir la frontera entre el retràs del llenguatge i la disfàsia, moltes vegades el diagn%stic bé determinat per la falta d’evoluci) davant la
10
intervenci) i el nivell de la gravetat de la simptomatologia. ls trastorns disfàsics tenen pit#or evoluci) amb una intervenci) sistemàtica.
A25"$ 3)'#$)& ,)'0 &'% %%'(,0$#,'4 ;onstituei! un trastorn del llenguatge que afecta tant a l’e!pressi) com o a la comprensi) del matei!, després de que ha sigut adquirit, degut a lesions en determinades arrees del S.N.;. destinades a la seva elaboraci). Us una p$rdua total total o parcial parcial de la capacitat capacitat de parlar a causa de les lesions en les 3ones corticals del llenguatge. "ualsevol causa que produei!i una lesi) en les àrees de l’escor&a cerebral destinades a la producci) del llenguatge pot originar una afàsia. es més freqEents s)n: problemes vasculars, traumatismes, tumors i infeccions. s considera afàsia, amb més claredat, quan es produei! a partir dels K ans ans d’eda d’edat, t, apro apro!im !imad adam ament ent.. Us una una altera alteraci ci) ) del llen llengu guat atge ge co com m a resultat resultat d’una lesi) cerebral, que pot afectar a altres capacitats capacitats cognitives, cognitives, pel que és normal observar, observar, #unt als trastorns trastorns lingE+stics, lingE+stics, altres d’atenci) o de mem%ria. s distingei! entre: -
-
a< b< c<
@fàsia cong$nita: referida a la no aparici) del llenguatge en nens que, a priori, no presenten altres s+ndromes. s distingei!en tres tipus de lesions: prenatals, perinatals i postnatals @fàsia adquirida o infantil: aquella que té lloc una vegada que el llenguatge #a ha sigut adquirit total o parcialment. Segons les àrees del llenguatge més afectat es pot parlar de : @fàs @fàsia ia senso sensoria riall o recept receptiva iva:: la les lesi) i) es local localit3 it3a a en la 3ona 3ona de Aernic[e. ls nens que la patei!en no comprenen el significat de las paraules encara que poden parlar sense dificultat. @fàsia motora o e!pressiva: la lesi) es situa en la 3ona de Broca. n aquest cas, el sub#ecte compren el significat de les paraules per% no pot e!pressar-se. @fàsia mi!ta: es tracta tracta d’una lesi) més amplia que afecta afecta tant a las àrees motores com receptives del llenguatge.
D"2'1"$ Us una alteraci) alteraci) funcional de la comunicaci) comunicaci) verbal sense anomalies en els %rga %rgans ns de la fona fonaci ci). ). Sego Segons ns el crit criteri eri de la Soci Societ etat at @mer @meric ican ana, a, les disfemies disfemies s)n alteracions alteracions del llenguatge llenguatge caracterit3ad caracterit3ades es per entrebancs entrebancs,, espasmes i repeticions degut a una imperfecte coordinaci) de les funcions ideomotrius cerebrals.
-
"uequeig: Cefecte de l’organit3aci) r+tmica del llenguatge a causa de la condici) dels músculs articulatoris. a seva presentaci) pot ser orgànica o funcional. s caracterit3a per la interrupci) de la fluYdesa
11
de la parla, prolongacions, repeticions involuntàries o bloqueigs en els sons, s+lLlabes o paraules. - Vaquifemia: alteraci) de la parla, caracterit3ada per una velocitat e!cessiva, omissi) de les paraules, de sons i amb una articulaci) imprecisa de fonemes.
D"%5%"$ Us la dificultat per articular sons de la parla iOo per a seleccionar-los i combinar-los al formar paraules. Us un defecte en la pronunciaci) tot i que la condici) dels músculs articulatoris i l’audici) sigui normal. S)n anomalies de la parla freqEents en edats escolars, sobretot en alumnes d’educ d’educaci aci) ) infant infantil il i els de primer primer curs curs de primàr primària. ia. S)n alteracio alteracions ns en l’articulaci) dels fonemes, coaccionades per una dificultat per pronunciar de forma correcte determinats fonemes o grups de fonemes de la llengua. @quest trastorn pot afectar a qualsevol vocal o consonant, encara que la ma#o ma #orr inc incid$n id$nccia del prob probllem ema a pot pot obs observa ervarr-sse en ce cert rtss sons ons que que requ requer erei ei!e !en n de una una ma ma#o #orr habi habili lita tatt en la se seva va prod produc ucci ci) ) per per e!ig e!igir ir moviments més precisos. !istei!en dislàlies de diferents tipus: - QuncionalsO rgàniques o disgl%ssia: és la més freqEent i es caracterit3a per un funcionament funcionament incorrecte incorrecte dels %rgans articulator articulatoris. is. ;onsistei! en una alteraci) fonemàtica produYda per una mala utilit3aci) sense que pugui adverti advertir-s r-se e causa causa orgànic orgànica a alguna. alguna. S)n divers diverses es les causes causes que poden poden generar disgl%ssies, entre totes elles es constaten lesions o malformacions dels %rgans que intervenen en l’articulaci) del llenguatge. Segons l’%rgan afectat afectat es pot parlar parlar dels segEent segEentss tipus: tipus: labials labials,, lingual linguals, s, mandib mandibula ulars, rs, dent dental als, s, pala palata tals ls i velar velars. s. e ess alte altera raci cion onss de l’ar l’arti ticu culac laci) i) fone fonemà màti tica ca produYdes produYdes per lesio lesions ns o malformacions malformacions dels %rgans perif$rics de la parla es denominen disgl%ssies o dislàlies orgàniques. - vol volut utiva iva o fisio fisiol% l%gic gica: a: e!ist e!istei ei! ! una una fase fase en el dese desenv nvol olup upam ament ent del del llenguatge en la que el nen no articula o distorsiona alguns fonemes de la se seva va llen llengu gua a co com m co cons nseqE eqE$n $nci cia a d’un d’un inad inadequ equat at dese desenvo nvolup lupam amen entt de l’ap l’apar arell ell fono fonoar artic ticula ulado dor: r: aques aquests ts error errorss rebe reben n els els noms noms de disl dislàli àlies es evolutives i normalment desaparei!en amb el temps. - Quncionals: @udi%genes: els nens que no senten bé tendiran a cometre errors errors en la seva seva pronun pronuncia ciaci) ci),, produi produintnt-se se un articu articulat lat%ri %ria a denomina denominada da dislàlia audiogena. es conducte d’atenci) i escolta s)n necessàries per una bona discriminaci) auditiva.
D"$)#"$ Us un trastorn motor de la parla d’origen neurol%gic degut a debilitat o incoordinaci) de la musculatura implicada 4respiraci), fonaci), mand+bula, llengua, llavis i vel del paladar.
12
La disart disartria ria és una alterac alteració ió de la articu articulac lació ió pròpia pròpia de lesion lesiones es en el sistem sistema a nerviós central, així com de malalties dels nervis o dels músculs de la llengua, aringe ! laringe, responsa"les de la parla# La anartria seria el cas més extrem ! greu de la disartria# En unció de las lesions produ$des en el %&' es poden dierenciar dierents tipus de disartries( )isartria l*ccida( localit+ada en al neurona motriu inerior# )isartria esp*stica( localit+ada en al neurona motriu superior# )isartria at*xica( localit+ada en el cere"el )isartria hipocintica( localit+ada en el sistema extrapiramidal • • • •
I11$&0)'$ $)#"*0%$#6)"$ Qa refer$ncia a les dificultats que afecten a la pronunciaci) de les paraules i frases tot i una correcta pronunciaci) de fonemes i s+lLlabes aYllades després del J ans. Us el nen que parla molt per% no se l’entén.
, Vota la informaci) de les definicions està e!treta de la !ar!a d’internet:
pàgines pàgines de centres centres de logop$dia, logop$dia, hospitals, hospitals, articles d’especialis d’especialistes, tes, blocs... actualit3ats i d’arreu de l’stat l ’stat spanol.
PER QUÈ CONÈI+ER ELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE? Vot i que des dels @5S i el ;GC@ no es treballa en base a aquests trastorns, sin) a partir de determinats comportaments lingE+stics derivats de dificultats dificultats en la comunicaci) comunicaci) i l’àmbit lingE+sti lingE+stic, c, 4Farc d’actuaci) d’actuaci) dels dels ;GC ;GC@, @, publ public icac aci) i) del del Cepa Cepart rtam amen entt d’d d’duc ucac aci) i)<< és impo import rtan antt teni tenirr cone co nei! i!em emen ents ts bàsi bàsiccs sobre obre els tras trasto torn rnss del del llen llengu guat atge ge.. @qu @ques ests ts conei!ements donen un marc te%ric general i possibiliten entendre i ubicar algunes de les dificultats comunicativo-lingE+stiques dels alumnes amb els que es treballa, i que s’avaluen. n general permet emmarcar el treball que que es realit3a. ls CREDA tal i com es diu a la AB del Cepartament, s)n serveis de suport als centres educatius en l’adequaci) a les necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audici), llenguatge iOo comunicaci) que interferei!en en el seu desenvolupament personal, social i curricular. a seva intervenci) es concreta en tres grans àmbits: alumnat i fam+liesX centres i professoratX 3ona educativa. s tracta d’un model d’atenci) a l’alumnat amb necessitats educatives especials i al seu entorn propi de ;ataluna. @ctualment hi ha >7 ;GC@7 cadascun amb una 3ona d’actuaci) àmplia, generalment coincidei! amb un Servei Verritorial. ’atenci) dels ;GC@ està ordenada pel decret >>MO>\\J, i regulada pels document =Farc d’actuaci) dels ;GC@: ;riteris i ob#ectius d’intervenci)= 4>\\\< i =Rs del llenguatge a l’escola= 4677K<, amb la finalitat d’afavorir l’$!it escolar i l’equitat als alumnes amb dificultats d’audici) iOo llenguatge que interferei!en en el seu desenvolupament personal, social i curricular, fonamentades en:
13
rientaci) de la intervenci) a partir de les necessitats educatives que les dificultats auditives, lingE+stiques iOo comunicatives generen en els alumnes. rientaci) de l’atenci) en el marc de l’escola inclusiva i a partir de l’ús de recursos propis del centre i el suport al professorat. rga rganit nit3a 3aci ci) ) de la res respo post sta a educ educat ativa iva i l’at l’atenc enci) i) del del ;GC ;GC@ @ als als alumne alumness amb dificu dificulta ltats ts auditi auditives ves iOo lingE+s lingE+stiq tiques ues a partir partir de les compe co mpet$ t$nc ncies ies dels dels alum alumnes nes i de les nece necess ssit itat atss lingE lingE+s +sti tiqu ques es i educatives espec+fiques que cal compensar. Geserva de l’atenci) a càrrec d’especialistes dels ;GC@ quan les dificultats auditives, lingE+stiques iOo comunicatives dels alumnes els dificulten l’accés al curr+culum.
ls destinataris d’aquest servei s)n: /nfants i #oves amb sordesa 47->?a<, i llurs fam+lies. @lumnat amb greus trastorns del llenguatge iOo la comunicaci) 4K->6a<, i llurs fam+lies. ;entres ;entres i profess professora oratt de l’alum l’alumnat nat amb greus greus dificul dificultat tatss d’audi d’audici) ci),, llenguatge iOo comunicaci). 5rofes 5rofessor sorat at especia especialit lit3at 3at 4F@< 4F@< de la 3ona 3ona educat educativa iva de l’alum l’alumnat nat amb greus dificultats d’audici) iOo llenguatge.
ls ob#ectius que tenen s)n: Gealit Geal it3a 3arr la valo valora raci ci) ) i se segu guim iment ent del del proc procés és evolu evoluti tiu u audio audiol% l%gic gic,, comunicatiu i lingE+stic de l’infant amb sordesa. Gealit3ar la valoraci) i seguiment de les necessitats psicolingE+stiques i educatives de l’alumnat amb greus trastorns de llenguatge iOo comunicaci). 5ropor 5roporcio cionar nar atenci atenci) ) logop$d logop$dica ica espec+f espec+fica ica a l’alumn l’alumnat at amb greus greus trastorns de l’audici), el llenguatge iOo la comunicaci). rientar i assessorar a les fam+lies de l’alumnat amb greus trastorns de l’audici), el llenguatge iOo la comunicaci). 5roporcionar suport i assessorament als centres i al professorat de l’alumnat amb greus dificultats d’audici), llenguatge iOo comunicaci). 5osar 5os ar a dispos disposici) ici) de la comunit comunitat at educati educativa va materia materials, ls, recurs recursos, os, assessorament i formaci) especialit3ada per a l’adequaci) de la tasca docent a les necessitats especials de l’alumnat amb dificultats d’audici), llenguatge iOo comunicaci).
Conada Conada la compos composici ici) ) multip multiprofe rofessi ssiona onall dels dels ser serveis veis educat educatius ius espec+f espec+fics ics ;GC@, ;GC@, cal concre concretar tar el seu ventall ventall d’inte d’interven rvenci) ci) en tres grans àmbits àmbits:: alumnat i fam+lies, centres i professorat i entorn educatiu. n cada un dels àmbits, el ;GC@ té assignades funcions comunes a tots els professionals del serv se rvei ei,, func funcio ions ns es espe pec+ c+fi fiqu ques es rela relaci cion onad ades es am amb b un dete determ rmin inat at perf perfil il profess profession ional, al, funcio funcions ns rel relaci aciona onades des amb els ser serveis veis educat educatius ius de 3ona, 3ona, i funcions relacionades amb professionals d’altres serveis educatius espec+fics, que es concreten en: Alumnat i famílies
]alo ]alora raci ci) ) i se segu guim imen entt de les les nece necess ssit itat atss psic psicol olin ingE gE+s +sti tiqu ques es i educatives de l’alumnat amb greus dificultats d’audici) iOo llenguatge,
14
en co colL lLla labo bora raci ci) ) am amb b elOl elOla a psic psicop oped edag agog ogOa Oa refe refere rent nt del del se serv rvei ei educatiu de 3ona. @tenci) a l’alumnat amb greus dificultats d’audici) iOo llenguatge que requer requerei ei!in !in atenc atenci) i) logo logop$ p$di dica ca espe espec+ c+fic fica a co compl mpleme ement ntàr ària ia a les les mesur mes ures es que es prop propor orci cion onin in a part partir ir dels dels prop propis is recur recurso soss dels dels centres. rientaci) i assessorament a les fam+lies dels alumnes amb greus dificultats d’audici) iOo llenguatge.
C'(#)' " !)o2'o)$# Suport a la tasca docent del professorat dels alumnes amb greus dificultats dificultats d’audici) d’audici) iOo llenguatge llenguatge que reben atenci) atenci) logop$dica, logop$dica, per a l’ad l’adeq equa uaci ci) ) de la se seva va ac acti tivi vita tat, t, en co colL lLla labo bora raci ci) ) am amb b elOl elOla a psicopedagogOa referent del servei educatiu de 3ona. rient rientaci aci) ) al profes professor sorat at dels dels centre centress d’agrup d’agrupame ament nt per facilit facilitar ar l’adequaci) a les necessitats educatives espec+fiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audici), llenguatge iOo comunicaci). @sse @ssess ssora orame ment nt al prof profes esso sora ratt espec especia ialit lit3a 3att 4mes 4mestr tres es d’au d’audic dici) i) i llen llengu guat atge ge o F@ F@<< dels dels ce cent ntre ress d’ag d’agru rupa pame ment nt per per faci facili lita tarr el dese desenv nvol olup upam ament ent de prog progra rames mes d’ad d’adeq equa uaci ci) ) a les nece necess ssit itat atss educatives espec+fiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audici), llenguatge iOo comunicaci). rient rientaci aci) ) al profes professor sorat at especi especialit alit3at 3at 4F@ 4F@ i mes mestre tress d’educ d’educaci aci) ) especial o F< els centres educatius per facilitar el dese desenv nvol olup upam ament ent de prog progra rames mes d’ad d’adeq equa uaci ci) ) a les nece necess ssit itat atss educatives espec+fiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audici), llenguatge iOo comunicaci).
E(#o)( '&0*$#"0 ;olLlaboraci) amb el servei educatiu de 3ona en les funcions comunes de formaci) permanent del professorat sobre processos d’ensenament i aprenentatge i estrat$gies que facilitin l’adequaci) a les necessitats educatives espec+fiques per a l’alumnat amb greus dificultats d’audici), llenguatge iOo comunicaci). colLlaboraci) amb el servei educatiu de 3ona en les funcions comunes d’assessorament, informaci) i préstec de materials didàctics i altres recu recurs rsos os educ educat atiu iuss que que faci facili liti tin n l’ad l’adeq equa uaci ci) ) a les les nece necess ssit itat atss educ educat ative ivess espec espec+fi +fiqu ques es per a l’al l’alum umna natt am amb b greu greuss dific dificult ultat atss d’audici), llenguatge iOo comunicaci).
S’accedei! al ;GC@ de dues maneres: Ceriv Cerivat atss per l’@ l’@5 5 de la 3ona 3ona a trav través és d’un d’un full full prot protoco ocolL lLlit lit3a 3att de dem ema anda nda am amb b les les dade dadess perti ertine nent ntss per per valo valora rarr la idon idoneY eYta tatt i caracter+stiques de l’alumnat pel que es solLlicita atenci) logop$dica. ls infants de 7 a K ans amb diagn%stic de sordesa 4G< la fam+lia, el ;C/@5 o l’@5 poden accedir directament al ;GC@. •
•
@ co cont ntinu inuac aci) i) podr podreu eu trob trobar ar el proto protoco coll de dete detecc cci) i) de les dific dificul ulta tats ts comunicativo comunicativo-lingE -lingE+stiq +stiques ues que s’utilit3a s’utilit3a des dels @5s del Servei territorial Faresme-]all$s riental per a fer les valoracions dels alumnes i la posterior derivaci) al ;GC@ per a rebre atenci) logop$dica.
15
@quest protocol ha estat revisat durant els mesos d’octubre, novembre i desembre a partir de tres sessions de treball con#unt @5S i ;GC@.
PROTOCOL l protocol està composat per M documents:
l primer es el Q9 C CF@NC@ que fan els @5S per a que el ;GC@ intervingui amb un alumne en concret.
l segon document és el protocol d’observaci) del professorat. ls professors fan arribar aquest document a l’@5 en el que es descriu a l’alumne i les dificultats que es detecten des de l’escola.
l tercer és el procés procés per avalua avaluarr la compre comprensi nsi) ) i l’ e!pressi) e!pressi) verbal verbal dels infants de 6 a K ans. @quest procés s’utilit3a amb els nens més petits.
l quart és el procés que es seguei! per a avaluar la comprensi) i l’e!pressi) verbal dels alumnes de K a ? ans.
l cinqu$ és el matei! procés, de la comprensi) i l’e!pressi) verbal que l’anterior, per% per a alumnes de \ o més ans.
/ el sis$ és el procés per a la valoraci) fon$tica i fonol%gica per als alumnes de totes les edats. @quest inclou una breu e!plicaci) de com s’ha de fer 4instruccions<.
DOCUMENT 1
DEMANDA D‘INTERVENCIÓ EAP- CREDA 16
PEL CURS 2011-12
Data:
Zona:
Professona! "e !#EAP: Atenció logopèdica
De$an"a %er: Valoració i/o assessoraent so!re "n cas
DADES DE L#ALUMNE No$ &o'no$s:
Data na(e$ent:
Centre %o)!a&*:
C+rs ,ne!!. :
L!en'+a $aterna #si $s no"%ing"t posar el teps d&escolarit'ació a (atal"n)a*: Re% o /a re)+t aten&* !o'o%"&a : M+n&%a! Pra"a CDIAP $)t $"& A!tres L#EAP /a fet a!ora&* %s&o%e"a''&a %s&o%e"a''&a 3o nteren&ons %res4
Re% s+%ort "#a!'+n a!tre SEE "e! De%arta$ent "#E"+&a&*4 ,$otr+5 CREDAV5 SEETDIC.
T6 &ertf&at "e! CAD:
T6 "&ta$en:
Presenta +n trastorn "e !!en'+at'e asso&at a "f&+!tats:
A+"tes Co'ntes 7r'8n9+es Motr+s E$o&ona!s So&a!s 3 Po&a est$+!a&* Sense eto!o'a &!ara A!tres ,es%e&f&ar.
• • • • •
7)sera&ons #posar a+"ella in,oració èdica escolar ,ailiar i social necess.ria per coprendre el cas*:
17
DESCRIPCIÓ DE LES DIICULTATS DE LLEN;UAT;E
Des&r%&* "e! Co$%orta$ent Ln'>?st& 9+e 'enera !a "e$an"a:
ACTUACI7NS
S#/a nfor$at a !a fa$?!a "e !a "e$an"a 9+e es fa en "ataBBBBB S'nat+ra ATRI@UCIÓ DE C7MP7RTAMENT LIN;STIC Co$%orta$ent !n'>?st&
As%e&tes Afe&tats
A5 I
((A(
@5 C5 D5 E 5 ; 5 I
Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 A
A #rganit'ació #rganit'ació del disc"rs sintai or,ologia* ;A<A #rganit'ació #rganit'ació de les para"les ,onetica ,onologia ) (
SI
18
NO
Aspect Aspecte: e: A,ecta A,ecta a la la co"ni co"nicac cació= ió= >esc >escrip ripci ció: ó: o an ani, i,es esta ta les les se%es se%es inte intenc ncio ions ns co" co"ni nica cati ti%e %es= s= o t$ iniciati%a co"nicati%a co"nicati%a ni %er!al ni gest"al o ,a cap deanda d&atenció d&atenció ni epressa les se%es necessitats= necessitats= o s&interessa per interaccionar ni a! a! copan)s ni a! a! ad"lts= o reacciona +"an se&l increpa= increpa= • • • •
Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 B
SI
NO
Aspecte: Aspecte: A,ecta A,ecta al lleng"atge lleng"atge #organit'aci #organit'acióó del disc"rs disc"rs sintai sintai or,ologia* or,ologia* >escripció >escripció:: ani,esta ani,esta les les se%es se%es intenc intencions ions co"nicat co"nicati%es i%es no$s no$s a! el gest gest o ,ores lingIJst lingIJsti+"es i+"es d&"na d&"na o d"es d"es para"le para"les= s= a se%a co"nicació pot ser olt red"Kda i "tilit'ar no$s ,"ncions co"nicati%es de resposta o seg"ient= es se%es iniciati%es co"nicati%es poden ser no$s gest"als o a! , ores lingIJsti+"es olt siples= n la se%a prod"cció i poden a%er olt po+"es epressions %er!als d&ela!oració Lpr?piaL= Lpr?piaL= Hol "tilit'ar estereotips= l se" rendient pot %ariar segons el tip"s d&acti%itat si les tas+"es són %er!als indi%id"als o no%es solen aparèier en)s iniciati%a co"nicati%a +"e en tas+"es no-%er!als colMlecti%es o coneg"des= $s del 50@ de les se%es prod"ccions són gest"als o a! ,ores lingIJsti+"es d&"na-d"es para"les= o es descarta +"e espor.dicaent espor.dicaent prod"eii tres o es es para"les seg"ides= • • •
•
• •
Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 C
SI
NO
SI
NO
SI
NO
Aspecte: Aspecte: A,ecta A,ecta al lleng"atge lleng"atge #acrosinta #acrosintaii del disc"rs disc"rs sintai sintai or,ologia* or,ologia* >escripció >escripció:: ani,esta ani,esta inten intencions cions co"nicat co"nicati%es i%es a! ,rases de alen) alen)ss 3 para"l para"les es per? per? a! a! pocs pocs eleent eleentss or,osin or,osint.cti t.ctics= cs= l 50@ de les prod"ccions son de 3 para"les o $s #ta!$ pot ser de 2* n els eleents or,osint.ctics !.sics #leió %er!al ,leió noinal i concordances #>B i >BBAdC* predoinen les oissions oissions i els errors per so!re so!re els encerts= • •
Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 D Aspecte: Aspecte: A,ecta A,ecta al lleng"atge lleng"atge #acrosinta #acrosintaii del disc"rs disc"rs sintai sintai or,ologia* or,ologia* >escripció >escripció:: ani,esta ani,esta les les se%es se%es intenc intencions ions co"nicati co"nicati%es %es a! a! ,rases ,rases de 3 o $s $s or,ee or,eess anteni antenint nt l&estr"c l&estr"ct"ra t"ra correcta correcta a! presència d&eleents or,osint.ctics !.sics encara +"e a! errors= $s del 50@ de les prod"ccions apareien ,leionades= ,leionades= ;er %alorar correctaent la leió Ver!al cal +"e "tilit'i ,ores personals en $s de 2 ó 3 %er!s di,erents i +"e a+"estes predoinin so!re les ,ores r"dient.ries #in,initi" ger"ndi i participi*= &Ds d&iperati" o 3a persona no es considera considera ,leió= ;er %alorar correctaent la Flexió Nominal cal +"e "tilit'i 2 ó 3 para"les de cadasc"na de les categories graaticals: no article adCecti" i prono= o $s s",icient si no$s ,leiona el gènere= ;er %alorar correctaent les concordances #o-Ver! >et-o-AdC* cal +"e r especti gènere i no!re= •
•
•
Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 E Aspecte: Aspecte: A,ecta A,ecta al lleng"atge lleng"atge #acrosinta #acrosintaii del disc"rs disc"rs sintai sintai or,ologia* or,ologia* >escripció >escripció:: ani,esta ani,esta inten intencions cions co"nicat co"nicati%es i%es a! ,rases de 4 eleents eleents o $s i "na "na !ona !ona estr"ct" estr"ct"ra ra sint.cti sint.ctica ca en les oracions siples encara +"e a! alg"ns errors en les oracions coplees= Es a dir ostra "n doini de l&oració siple predoina la correcció so!re l&error i $s capaF de coordinar i s"!ordinar Gtot i +"e a! errors i oissions -= ;er %alorar correctaent l&estr"ct"ra !.sica siple cal +"e respecti: ;resència de HBVB/(opleent= tilit'ació de pronos= ;resència de preposicions= •
19
Co1!o)#$1'(# Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 F
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
Aspecte: A,ecta a la onologia a! possi!les conse+Iències en or,ologia= >escripció: a se%a parla $s inintelMligi!le inintelMligi!le a! presència d&alg"na d&alg"na de les segIents caracterJsti+"es: caracterJsti+"es: ;resència siste.tica dN"n sol ,onea conson.ntic i anca de contrastos= Os %aria!le de processos dins "na ateia para"la de anera +"e $s iprescindi!le la se%a realit'ació per coprendre el +"e di"= ;resència de processos idiosincr.tics in"s"als raraent presents en el desen%ol"paent desen%ol"paent norati"= Es considera +"e la parla $ s inintelMligi!le +"an el nen prod"ei "n Cargó propi= o$s l&ent$n la ,aJlia propera= ot i +"e prod"ei para"les coprensi!les coprensi!les predoinen predoinen les estones en +"e +"e no l&ent$n ningD= ningD= • •
•
Co1!o)#$1'(# Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 G Aspecte: A,ecta a la parla: onologia onologia #es+"ea #es+"ea sensorial Gt rets ,onol?gics ode ode artic"lació-P es+"ea es+"ea rJtic -nQ i +"alitat accent de sJlMla!es-P es+"ea se+Iencial -ordre de les sJlMla!es-P es+"ea pr.ic -trets ,onètics p"nt artic"lació* a! possi!les conse+Iències conse+Iències en or,ologia= or,ologia= >escri >escripci pció: ó: a se%a se%a parla parla pres present entaa ,orFa ,orFa error errorss a! tote totess a+"es a+"estes tes carac caracter terJst Jsti+" i+"es: es: ;ersistència de processos de sipli,icació norals $s enll. de lNedat corresponent= >esaC"staents cronol?gics: cronol?gics: presència de processos de sipli,icació $s prierencs a! dNaltres de $s tardans= >i,ic"ltats a! l&estr"ct"ra silMl.!ica en para"les llarg"es= • •
•
Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 H Aspecte: A,ecta al conting"t conting"t de la co"nicació co"nicació i el lleng"atge lleng"atge #conse+Iències #conse+Iències en a!ilitats a!ilitats cogniti%es a! reperc"ssió en els processos etalingIJstics* etalingIJstics* >escripció >escripció::
l se" lleng"atg lleng"atgee es caracteri caracterit'a t'a per lNDs de de para"les para"les concret concretes es re,erent re,erentss a entitats entitats o!ser% o!ser%a!les a!les accion accionss i atri!"ts atri!"ts a! pocs teres +"e indi+"en espai o teps=
Co1!o)#$1'(# %"(,.#"*8 I Aspecte: A,ecta al conting"t conting"t de la co"nicació co"nicació i el lleng"atge lleng"atge #conse+Iències #conse+Iències en a!ilitats a!ilitats socials i con%ersacionals con%ersacionals a! reperc"ssió en els processos etalingIJstics* >escri >escripc pció ió:: ost ostra ra po+ po+"e "ess a! a!il ilit itat atss con% con%ers ersaci acion onal alss n la presa de torns n tenir present l&interloc"tor n el antenient del t?pic • • •
DOCUMENT !
PROTOCOL D’OBSERVACIÓ PER AL PROFESSORAT = (H: 20
dat:
>ata naieent:
scola:
("rs:
;o!lació:
leng"a aterna: >ata o!ser%ació:
o o!ser%ador/a:
-esum de l’o"servació( Atenció i comprensió 'omunicació .arla i Llenguatge
A(A(H R H <AS A &H(A AT ARH A AT <(
(< ;< HA< A nter%enció d&especialistes: d&especialistes: A estre de s"port=== r"ps de con%ersa
7)sera&ons #especi,icar el pro,essional i el tip"s d&inter%enció realit'ada*:
/"servacions a destacar(
21
ATENCIÓ I COMPRENSIÓ: En les activitats preeri!es per l’inant 0é una atenció sostinguda suicient
%1
&/
4ostra moltes diicultats per atendre
%1
&/
'omen5a escoltant però es cansa de seguida
%1
&/
Escolta tota la història
%1
&/
-espon sovint demanant 67ue89 o posant cara de sorpresa
%1
&/
L’adult té la impressió de no sa"er si l’inant l’ha ents o no
%1
&/
-ealit+a les dues ordres
%1
&/
-ealit+a una sola ordre
%1
&/
&ecessita 7ue acompan!in l’ordre am" gest
%1
&/
En les e"plicaci#ns #rals a classe 2ex# un conte3
$%an al&' es !iri&ei" a l’inant
$%an se li !e(ana )%e aci !%es #r!res sen*illes
+, -S I COM.NICACIÓ Parti( !el s%p/sit s%p/sit )%e el nen0a t1 %na c#(%nicaci2 c#(%nicaci2 (3ni(a a(4 a(4 el se% se% ent#rn,
&orm &orma almen lmentt partic rticiipa en les activi tivita tats ts 7ue es an a l’au l’aulla am" "on "ona compr ompren ensi sió ó
%1
&/
&ormalment participa en les activitats 7ue es a a l’aula per imitació o per modelatge de l’adult#
%1
&/
0é iniciativa per comunicar:se am" l’adult;proessor;compan!, etc#
%1
&/
Es mostra molt inhi"it o a$llat#
%1
&/
0é ganes d’explicar coses encara 7ue no se l’entén#
%1
&/
0e diicultats per captar les situacions comunicativ tives i es comunica molt poc#
%1
&/
&omés es comunica puntualment am" gest o am" po7ues paraules#
%1
&/
%1
&/
Es comunica preerentment entre iguals
%1
&/
Es comunica preerentment am" adults
%1
&/
.recisa l’adaptació del context i els estímuls del interlocutor per comunicar:se#
22
5, F.NCIONS6 7ABILITATS COM.NICATIVES I E8PONENTS LIN9;STICS O4servaci2 !e l’al%(ne en sit%aci#ns i c#nte"t#s nat%rals: UNCI7NS
a)!tat &o$+n&ata
RE;ULACIÓ: capacitat de reg"lar l&acció de l&altre i d&accions pr?pies H
H
H
E(%onents !n'>?st&s co o ani,estaU
>eana l&atenció de l&altre %ers "n o!Cecte Assenyalant, mirant, mirant, anomenant...
>eana "na acció deterinada de l&altre Demana que li doni, doni, retiri, cordi, talli...
>eana la presencia de l&altre El demana anomenant-lo... anomenant-lo... , el segueix per tot arreu...
IN7RMACIÓ: capacitat d&in,orar d&in,orar i re!re in,oració in,oració H
n,ora de co s&anoena "na persona o o!Cecte Identificar-se, anomenar... anomenar...
n,ora so!re "n o!Cecte acció o ,et H
H
H
Des"riure# narrar# $onar una e%pli"a"i& 'so(re el que )a fet o *ol realit+ar,# "onstata no e%ist-n"ies ... pressa l&oposició/ acceptació als desitCos de l&altre Diu que nosi, manifesta manifesta opinions, du!tes... du!tes...
pressa les eocions i els sentients
E%pressa el plaer i $esplaer
DILE;: capacitat d&interrelació a! els altres= H
H
H
H
nt$n i realit'a ordres
HolMlicita in,oració a l&altre Fa preguntes# $ue $ue %s&, que fa&.....
ostra interès i participa en sit"acions de di.leg Inicia con'erses, demana demana aclariments...
;ESTIÓ S7CIAL: capacitat d&"tilit'ar ,or"les de relació social (opren i "tilit'a ,or"les de relació social H
"espon a les salutacions, salutacions, saluda i s(acomiada, mostra agrament, agrament, respon als als agraments dels altres...
H
tilit'a les ,ór"les de relació social a! coerència en relació a sit"acions i persones
<, PARLA I LLEN9.AT9E: PROD.CCIÓ H
H
=a ús del gest en su"stitució de la paraula
H
%e l’entén 7uan parla
H
Es mostra ha"itualment molt callat#
H
H
Les seves produccions ha"ituals són curtes(
23
Fes repetir les se&=ents se&=ents rases en la llen&%a (aterna !el nen, nen, Catal> 0 Castell>
Transcripci2
>e perdut els colors i la goma >e perdido los colores ! la goma ?ull anar al pati a @ugar a pilota uiero ir al patio a @ugar a la pelota
Frases a!!ici#nals
?,
FIT8A
AL.MNES
Transcripci2
AMB
LLEN9.A
MATERNA
DIFERENT
AL
CATAL@0CASTELL@ uina és la seva llengua materna9 0é un "on domini de la seva llengua materna9 >i han hagut canvis de po"lació;país9 uant temps a 7ue viu al nostre país9 uants an!s porta d’escolarit+ació9 uines llenges de relació hi ha entre els mem"res de la amília9 uina llengua parlen entre els pares9 uina llengua parlen entre els germans9 uina llengua de relació utilit+a en altres contextos9 OBSERVACIONS:
DOCUMENT /
COMPRENSIÓ I E8PRESSIÓ VERBAL INFANT + a 5 ans EAP Alumne(
)ata de naixement(
24
'entre( 'entre( )ata Avaluació(
'urs( .sicopedagog;a(
ESCALA DE LLEN9.AT9E PREESCOLAR SECCIÓ SECCIÓ III: + ans+ ans i (es#s C#(presni2 A%!itiva: C#: Entén el concepte d’unitat )ona’m un
2ha de donar un dels CD daus3
D#: -econeix mides 2dues culleres de dierent mida3 /n és la petita9
2assen!ala la cullera petita3
#: Entén la utilitat de les coses 2s’han de er servir targes am " di"uixos ade7uats3 Ensen!a’m a3 7u em servir per pentinar:nos9 "3 7u em servir per "eure llet o aigua c3 7u ens posem als peus9 d3 7u serveix per pu@ar:hi9 2n’encerta tres3 e3 7u em servir per planxar la ro"a9 3 7u em servir per tallar9 g3 7u em servir per escom"rar9 F#: %egueix ordres sen+illes 2dot+e daus i una caixa3 a3 es es una una torr torre e com com la la mev meva a "3 ara arem arem un tren tren c3 ara ara posa posa els els dau daus s dins dins la la caix caixa a
2n’ence 2n’encerta rta dues3 dues3
7a4ilitat Ver4al G#: -epeteix dos dígits( )igues 6D8 Ara digues( F:H, G:I, :J K#: Anomena o"@ectes( u és això9 a3 sa"ata "3 rellotge c3 taula d3 pilota e3 cadira 3 dau g3 llapís h3 terra H#: -epeteix rases( )igues el 7ue dic @o( 6sóc un nen;a gran8# - epeteix Ara digues( a3 @o nedo a l’aigua "3 @o tinc un gos petit c3 el gos ca5a el gat
2n’encerta una3
2n’encerta cinc3
2-epeteix una rase completa# 0ranscriviu la rase o anoteu el 7ue es deriva3
ESCALA DE LLEN9.AT9E PREESCOLAR SECCIÓ SECCIÓ IV: + ans i (es#s 5 ans
25
C#(prensi2 A%!itiva I#: 1dentiica dierents accions /n és9 a3 @uga "3 renta c3 corre
2presenteu els di"uixos am" unes targes ade7uades3
2n’encerta dues3
J#: -econeix i entén preposicions 2un dau, una nina, i una cadira petita de classe3 .osa el dau( a3 a so"re la cadira %1 "3 a sota la cadira %1 c3 davant de la cadira %1 d3 al costat de la cadira %1 e3 darrera de la cadira %1 2n’encerta dues3 C#: Entén la utilitat utilitat de les coses 2a7uest ítem és igual 7ue el el nM# passeu:lo només una vegdada3 Ensen!a’m( a3 7u em servir per pentinar:nos "3 7u em servir per "eure llet o aigua c3 7u ens posem als peus d3 7u serveix per pu@ar:hi e3 7u em servir per planxar la ro"a 3 7u em servir per tallar g3 7u em servir per escom"rar 2n’encerta cinc3 CC#: )istingeix parts d’o"@ectes( Ensen!a’m os és( a3 les rodes del tren "3 la porta del cotxe c3 la cua del cavall d3 la pota de la vaca
2n’encerta tres3
7a4ilitat Ver4al CD#: -epeteix tres dígits )igues( F:D 1 ara( C:F:J, J:K:C, D:G:
2n’encerta un3
C#: =a servir els plurals 2presenteu els di"uixos am" targes ade7uades3 u són això9 a3 sa"ates "3 daus c3 pollets d3 nens
2n’encerta dues3
CF#: Entén necessitats necessitats ísi7ues especíi7ues 2=eu la transcripció3 transcripció3 u as 7uan a3 tens son "3 tens gana c3 tens red
2n’encerta una3
CG#: 4anté una conversa ent servir rases 2=eu la transcripció3 Explica’m tot el 7ue vulguis de les teves @o7guines, dels teus germans, etc#
2=a servir dues rases o més de 7uatre o cinc paraules# 'adascuna 6%&:?:/8 per explicar el 7ue se li demana3
ANLISI VAL7RACIÓ Co$%rens* a+"ta e(%ress* er)a! a!+$nes "e 2-F anGs
26
SECCIÓ III C#(prensi2 A%!itiva
/"servacions, comentaris o transcripció
&oció 7uantitat
%1
&oció mida
%1
&oció d’utilitat( n’encerta tres
%1
%egueix ordres sen+illes( n’encerta dues
%1
7a4ilitat ver4al /"servacions, comentaris o transcripció -epeteix dígits( n’encerta una
%1
)enomina o"@ectes( n’encerta cinc
%1
-ep -epetei eteix x r rases ases(( rep repet ete eix una una ra ras se co compl mpleta eta
%1
SECCIÓ IV C#(prensi2 A%!itiva
/"servacions, comentaris o transcripció
1dentiica accions( n’encerta dues
%1
-eco -econe neix ix i ent entén én prep prepos osic icio ions ns(( n’e n’enc ncer erta ta dues dues
%1
Entén la utilitat de les cose oses( n’ n’encerta ci cinc
%1
)istingeix parts d’un tot( n’encerta tres
%1
7a4ilitat ver4al /"servacions, comentaris o transcripció -epeteix tres dígits( n’encerta una
%1
%1
4anté una conversa utilit+ant rases
%1
DOCUMENT 0
COMPRENSIÓ I E8PRESSIÓ VERBAL AL.MNES DE 5 ANS EAP 27
Alumne;a(
)ata naixement(
'entre(
'urs(
.sicopedagog;a(
)ata Avaluació(
AG DISC.RS NARRATI.: C#(prensi2pr#!%cci2 !e narraci#ns Nne Nnere re dis discu curs rsiu iu((
'ont 'onte( e( &arr &arrac ació ió dial dialog ogad ada a en terc tercer era a person persona# a#
.rova(
-eproducció oral de conte#
'ont 'ontin ing guts uts(
6La 6La cap caputxe utxeta ta verme ermell lla8 a8 am" am" el supor uportt del cont onte i o"@e o"@ect ctes es del conte en )#
.roc .roced edim imen ent( t(
Cr( Cr( Exp Expli lica caci ció ó del del cont conte e per per part part de l’ad l’adul ultt ent ent ree reer rnc ncia ia a les les imatges# Dn( -eproducció oral del conte per part de l’alumne, am" el suport de les imatges i;o principals personatges i o "@ectes del conte en )#
1nstrucció
T’agraden els contes?, quins contes saps?. Mira, jo porto aquest conte, el coneixes?. Ara l’explicarem. Primer jo te l’explicaré, i després me l’expliques tu i ho gravarem amb aquesta gravadora. ’acord?!
-eg -egistre(
Nravació de veu i anotacions ons so"r o"re l’ac ’actuació del nen# 0ranscripció escrita d’algunes estructures 7ue siguin representatives del llenguatge del nen;a nen;a 2es pot su"stituir su"stituir la gravació de veu per una ilmació3#
TRANSCRIPCIÓ: #10 lJnies apro=*
l conte que es fa servir és:
28
Vambé es pot utilit3ar una altre conte de la caput!eta que es tingui a l’escola del nen i que li resulti més familiar.
Segons les necessitats de l’alumne es pot utilit3ar també altres materials: imatge del 5N o la historieta temporal de K imatges del nen que compra un gelat.
/matge del 5N
29
Iistoria temporal de K imatges
30
DOCUMENT : COMPRENSIÓ I E8PRESSIÓ VERBAL AL.MNES DE H ANS EAP Alumne;a(
)ata naixement(
'entre(
'urs(
.sicopedagog;a(
)ata Avaluació(
AG DISC.RS NARRATI.: C#(prensi2pr#!%cci2 !e narraci#ns Nne Nnere re dis discu curs rsiu iu((
'ont 'onte( e( &arr &arrac ació ió dial dialog ogad ada a en terc tercer era a person persona# a#
.rova(
-eproducció oral de conte#
'ont 'ontin ing guts uts(
6>is 6>isto tori ria a del gat gat neg negra8 ra8 2Ooan Ooan 0oug 0oug,, CJIH CJIH## El leng lengua ua@e @e oral oral en la escuela# 4adrid(?isor3 am" suport de les imatges#
.roc .roced edim imen ent( t(
Expl Explic icac ació ió de la hist histor oria ia per per par partt de de l’ad l’adul ultt en entt ree reer rnc ncia ia a les les imatges# .osterior reproducció oral de la historia per part de l’alumne, 7ue manipula ell sol, sense a@uda de l’adult#
1nstrucció
4ira a7uesta histori oria, la conei neixes9# .rimer @o te l’explicaré, i després me l’expli7ues tu, tal com la recordis, i ho gravarem am" a7uest aparell# )’acord98
-eg -egistre(
Nravació de veu i anotacions ons so"r o"re l’ac ’actuació del nen# 0ranscripció escrita de les estructures representatives del llenguatge de l’alume;a 2es pot su"stituir la gravació de veu per una ilmació3#
TRANSCRIPCIÓ:
#10 lJnies apro=*
31
DOCUMENT ; VALORACIÓ FONJTICA I FONOLK9ICA TOTES LES EDATS EAP Alumne;a( 'entre( .sicopedagog;a( ;H A
)ata naixement( 'urs( )ata Avaluació( ;A
(
H;A
<;
HMATA ><(AW
A
#;-3*
A H
#;-3*
A H
;XA
#2n*
XA H
TA(
#;-3*
A H
;A
#;-3*
;A H
A;
#;-3*
A H
(AHA
#;-3*
(A H
TA
#;-3*
TA H
>
#;-4*
>A H
A
#;-3*
A H
(A
#;-3*
A H
H;A
#2n*
HHA H
<HA
#2n*
SA H
Y
#;-5*
YA H
A
#2n*
ZA H
(Y
#;-4*
YA H
#2n*
ZA H
;AA
#;-3*
A H
#2n*
A H
;
#;-5*
#2n*
<
;A
#;-3*
[ H
>A
#;-4*
[ H
AHA B (HVA
<;A
#;-3*
[;A H
AHA B <(AVA
;\A
#2n*
[\A H
/H/ B ( B /H/
(AH(H
#2n*
(H H
( B //
;AZA
#2n*
;A H
( B /
<
#;-4*
// B (
TA>A
#2n*
A> H
/
;
#2n*
<( H
AHAH
(HVH
<(AVH
A<(A>H
R>H
>H
32
W >eanar la repetició de la sJlMla!a directa no$s +"an no teni clar +"e pot artic"lar el ,onea en +Iestió= Hi artic"la correctaent en la prod"cció espont.nia o en repetició Ca no cal deanar +"e ,aci la sil=la!a directa= N7MS LLAR;S I N7MS C7MP7ST7S
REC7NEIHEMENT
DEN7MINACIÓ
REPETICIÓ
((>< ;A;AA ];;^A HAA<<A <A> A< (AVA > A<
33
INSTRUCCI7NS D#APLICACIÓ s tracta d&"n instr"ent per a l&a%al"ació ,onètica i ,onol?gica de l&al"nat d&d"cació n,antil i ;ri.ria itCanFant "na acti%itat interacti%a en ;o_er ;oint= s presenta "n conC"nt d&iatges digitalit'ades +"e acti%a el propi in,ant i són l&estJ"l per +"e prod"eii els sons de la parla a a%al"ar= a%al"ar= H&acopan)a de graelles de registre en s"port paper paper +"e ,aciliten el posterior an.lisi de les prod"ccions de l&al"ne= a col"na (
PR7CEDIMENT: A. ono!o'a Hit"ar l&in,ant da%ant de l&ordinador de anera +"e p"g"i %e"re !$ la pantalla i pr$er el !otó es+"erra del ratolJ o el !otó introb del teclat segons possi!ilitats i edat de l&al"ne= (ontrolar possi!les re,leos de ll" +"e p"g"in di,ic"ltar la !ona %isió %isió de la pantalla %eri,icar posant el cap de l&entre%istador a l&alFada del de l&in,ant= - nstr"cció# /ira, 'eus !% la pantalla&. ada 'egada que tu premis aquest !otó 0indicar# !otó esquerra del ratol1 o !otó 2intro3 del teclat) sortir4 una cosa a la pantalla i tu m(5as de dir qu6 %s, com es diu. i no 5o saps no passa res, em dius 3no 5o se3 i 7o t(a7udar%. 8reparat& omencem9
-
ransc ranscri" ri"re re eacta eactaen entt all? +"e +"e di" i co co o di" l&al" l&al"ne ne dins dins la case casella lla espo esponta ntanib nib o repetitb de la graella de registre= s aconsella!le gra%ar les prod"ccions de l&al"ne i copletar ,idelent la transcripció de sons +"e poden passar per alt en l&escolta directa=
@. ont&a >espr$s de la priera sèrie %eri,icar la prod"cció ,onètica de l&al"ne en repetició de sJlMla!a directa= - nstr"cció: Ara 5as de repetir el que 7o digui. :o 5as de dir igual, igual, que 7o. 8reparat& omencem#col"na HMATA ><(Ab*
-
ransc ranscri" ri"re re eacta eactaen entt all? +"e +"e di" i co co o di" l&al" l&al"ne ne a la case casella lla corr corresp espone onent nt de la graella de registre i an.lisi=
C. No$s !!ar's !!ar's &o$%ostos: Hit"ar l&in,ant da%ant de l&ordinador de anera +"e p"g"i %e"re !$ la pantalla i pr$er el !otó es+"erra del ratolJ o el !otó introb del teclat segons edat i possi!ilitats de l&al"ne= (ontrolar possi!les re,leos de ll" +"e p"g"in di,ic"ltar la !ona %isió de la pantalla %eri,icar posant el cap de l&entre%istador a l&alFada del de l&in,ant=
34
Re&one(e$ent: - nstr"cció:
eus que 5i 5a tres di!uixos a la pantalla&.
;oca am! el dit el cocodril. Ara, la papallona. I, el 5ipop
-
(orrec (orrecte te #B* #B* o no de la iatg iatgee +"e con, con,on on a la la case casella lla rec recone oneie ieen entb= tb=
Deno$na&*: - nstr"cció: "ecordes com es diu aquest #sen)alar #sen)alar el prier di!"i*U I aquest, com es diu& I aquest altre&
-
ransc ranscri" ri"re re eac eacta taent ent all? all? +"e +"e di" di" i co co o o di" l&al" l&al"ne ne a la la casel casella la denoinaciób= s aconsella!le gra%ar la prod"cció de l&al"ne i copletar ,idelent la transcripció de sons +"e poden passar per alt en l&escolta directa=
Re%et&*: Veri,icar la prod"cció de l&al"ne Dnicaent en a+"ells nos so!re els +"e +"edin d"!tes de la se%a realit'ació oral: - nstr"cció:
]o as ,et olt !e= Ara as de repetir el +"e Co dig"i ig"al ig"al +"e Co= ;reparatU (oence: papallona etc=
-
ran ransc scri ri"r "ree ea eact cta aen entt all all?? +"e +"e di" di" i co co o o di" di" l&al l&al" "ne ne a la la cas casel ella la repeticiób=
35
BIBLIOGRAFÍA DEL DÒSSIER Sos, @., Sos, F. 4677M<. ogop$dia pràctica. ;olecci)n ducaci)n al d+a. Fadrid: ditorial ;/SS5G@_/S. @parici, F., ;osta, @., Cemestre, H., lisberri, H., San3, F., Serrat, ., Giera, F. 5sicologia del llenguatge. 46778<. Barcelona: ditorial 9;.
&' &'%% %%'( %%'(,0 ,0$# $#,' ,' $ %=' %='*o *o%$ %$ P)o! P)o!o o#$ #$ &="( &="(#' #')/ )/'( '(*" *"@ @ !' !')) $ %=$%01($# $1 &"2"*0%#$# &' *o10("*$*"@ " %%'(,0$#,'< D'!$)#$1'(# &=E('($1'(# G'(')$%"#$# &' C$#$%0($ A)"% hospitaldenens*o1 467>7< ##!8'!'$!o),"1$,'(''**"o('I1$,'USERT)$#o)( 467>7< 467>7< o%'(,0$J'3K4!&2 ##!8)"(*o(''&0*$)'' 467>7< ##!8*o$&'%$"(2$(*"$*o1 ##!8*')!'&"$#)"$*o1 ##!81')"$(,o($%'%o,!o#*o1K#)$#o)(-&'%%%'(,0$#,'#1% ##!8$!'!$%'(*%*o1&"/')"&$&&"/')%o,o&'2#1 ##!800$)"o10%#"1$("$'!0(#o&'/"#$P)#'1$#'1$#1% ##!8#'**$#*)'&$&o*1$)*$*#0$*"o!&2
36
