Praxi Programació d’una àrea / matèria
ÍNDEX INTRODUCCIÓ 1.
2.
3.
COMPONENTS D’UNA PROGRAMACIÓ D’AULA 1.1.
Àmbits
1.2.
Dimensions
1.3.
Competències
1.4.
Continguts
1.5.
Activitats
1.6.
Seqüenciació de continguts
1.7.
Temporització
1.8.
Orientacions metodològiques
1.9.
Atenció a la diversitat
1.10.
Criteris d’avaluació
DESPLEGAMENT DELS COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ D’AULA 2.1.
Àmbits
2.2.
Dimensions
2.3.
Competències
2.4.
Continguts
2.5.
Activitats
2.6.
Seqüenciació de continguts
2.7.
Temporització
2.8.
Orientacions metodològiques
2.9.
Atenció a la diversitat
2.10.
Criteris d’avaluació
PASSOS A REALITZAR PER A FER UNA PROGRAMACIÓ D’AULA 3.1.
Pas 1
3.2.
Pas 2
3.3.
Pas 3
3.4.
Pas 4
3.5.
Pas 5
3.6.
Pas 6
3.7.
Pas 7
3.8.
Pas 8
3.9.
Pas 9
3.10.
Pas 10
1
Praxi Programació d’una àrea / matèria INTRODUCCIÓ Què és una programació per matèries? La programació per matèries o àrees és la planificació de la tasca educativa adreçada a l’alumnat de cada cicle o curs de l’etapa i per a cada àrea, matèria o àmbit, mantenint una coherència interna i entre les diferents matèries de l’etapa.
Nivells de concreció de les programacions •
Projecte educatiu de centre
•
Programació anual (àrees, matèries, cicles i cursos, projectes o àmbits)
•
Unitats didàctiques
Els components de les programacions són els que donen resposta a les preguntes bàsiques que es plantegen a l’hora d’afrontar una planificació rigorosa. Aquestes preguntes, aplicades a l’ensenyament, són el per a què, el què, el quan i el com ensenyar i avaluar. Els equips docents han de prendre decisions en relació amb la distribució anual dels continguts de cada curs o cicle de l’etapa, de les competències bàsiques i de les pròpies d’àrea o matèria en què se centrarà l’acció educativa, així com de les opcions metodològiques, organitzatives i d’avaluació en què es concreten els processos d’aprenentatge. Els referents normatius són:
Etapa / Cicle
Decret
Primer Cicle Educació Infantil
Decret 101/2010 del 3 d’agost
Segon Cicle Educació Infantil
Decret 181/2008 del 9 de setembre
Educació Infantil (Avaluació)
ORDRE EDU/484/2009 del 2 novembre
Educació Primària
(DECRET XXX/2015)
ESO
(DECRET XXX/2015)
ESO
(ECD/65/2015 a 21 de gener)
2
Praxi Programació d’una àrea / matèria
1. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ PER ÀREA / MATÈRIA Els components són: 1.1. Àmbits . Lingüístic, matemàtic, cientificotecnològic, de les ciències socials, artístic, educació física, cultura i valors ètics, i digital. 1.2. Les dimensions . Dins de cada àmbit trobem les competències bàsiques que estan agrupades en dimesions de coneixement, graduades en tres nivells de consecució i associades als continguts curriculars clau. 1.3. Les competències. S’entén per competència bàsica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. S’entén per competència bàsica de l’àmbit la que és pròpia i específica. 1.4. Els continguts . Han de ser l’instrument mitjançant el qual els alumnes assoleixin les competències bàsiques. Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència. 1.5. Les activitats. Activitats de procés: serveixen per poder fer entendre els continguts i anar assolint les competències bàsiques. Activitats d’avaluació: són l’instrument per verificar si els alumnes han assolit les competències bàsiques de la matèria. 1.6. La seqüenciació dels continguts 1.7. Les competències bàsiques transversals 1.8. La temporització 1.9. Les orientacions metodològiques 1.10. L’atenció a la diversitat 1.11. Els criteris d’avaluació
2.
DESPLEGAMENT DE LA PROGRAMACIÓ PER ÀREA / MATÈRIA 2.1.
ÀMBITS
L’organització curricular per matèries s’agrupa per àmbits de coneixement, que són els següents: o
De llengües català castellà anglès llatí De matemàtiques Cientificotecnològic biologia/geologia física i química ciències aplicades a l’activitat professional tecnologia De les ciències socials geografia i història cultura clàssica emprenedoria economia/emprenedoria economia Artístic música educació visual i plàstica De l’Educació Física ! ! ! !
o o
! ! ! !
o
! ! ! ! !
o
! !
o
3
Praxi Programació d’una àrea / matèria o o
2.2.
de valors ètics i religiosos digital
LES DIMENSIONS
Les dimensions serveixen per agrupar competències dins un mateix bloc de coneixement (per exemple la comprensió lectora). Estan detallades en cada àrea o matèria al decret.
2.3.
LES COMPETÈNCIES
S’entén per competència bàsica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. En cada dimensió hi ha diverses competències específiques que cal assolir al llarg de l’escolarització. En aquest apartat trobem al decret una gradació del nivell d’assoliment de la competència que estem treballant. És una forma de saber si la competència s’ha assolit en un nivell bàsic, intermedi o alt. Els diferents àmbits contribueixen al desenvolupament d’una o més competències bàsiques. El que cal és ressaltar-ho per tal de poder reconèixer i fer evident aquesta relació. En tot cas és bàsic explicitar les relacions entre ells i atendre la seva coherència global. COMPETÈNCIES BÀSIQUES TRANSVERSALS •
Comunicació lingüística
•
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
•
Competència digital
•
Aprendre a aprendre
•
Competències socials i cíviques
•
Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor
•
Consciència i expressions culturals
2.4.
ELS CONTINGUTS
Els continguts específics defineixen per a cada àrea o matèria els continguts, distribuïts per cursos o cicles. En la programació anual del centre, caldrà seleccionar, concretar i seqüenciar –per les unitats temporals en què es divideixi la matèria– els continguts que col!laboren en l’adquisició dels objectius i competències que s’han determinat. També apareixen els continguts clau de les competències (relacionats amb els continguts específics) en cada curs: són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.
2.5.
LES ACTIVITATS
Les activitats són el recurs que ens permet saber si l’alumne ha assolit positivament aquests continguts. Hem de diferenciar entre les activitats de procés: aquelles amb les quals fem un aprenentatge i les activitats d’avaluació: aquelles que permeten saber si s’han assolit els aprenentatges i per tant les
4
Praxi Programació d’una àrea / matèria competències de cada àmbit. Dins les activitats d’avaluació s’han de concretar la gradació del nivell d’assoliment d la competència.
2.6.
LA SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS
La seqüenciació dels continguts significa ordenar-los en el temps i organitzar-los entre sí amb la finalitat d’aconseguir, mitjançant el seu treball, les competències proposades.
2.7.
LA TEMPORITZACIÓ
La temporització o temporalització significa assignar períodes de temps a cadascun dels blocs de continguts o a cadascuna de les activitats del currículum. Podem entendre que temporalitzem, és a dir, que fem temporal una cosa (bloc o currículum) que no ho és; o bé podem entendre que programem en el temps el contingut d’un bloc o d’un currículum. En definitiva és quan es refereix a la distribució d’una acció formativa en el temps.
2.8.
LES ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
La metodologia consisteix en un conjunt de criteris i decisions que organitzen de forma global l’acció didàctica a l’aula. Les orientacions han de desenvolupar: Els principis pedagògics L’alumne ha de ser el protagonista i ha de participar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Les estratègies i tècniques docents: Programar aprenentatges significatius per a l’alumne. Programar un conjunt d’activitats diversificades. Els recursos Instruments, objectes, elements... que utilitzarem per a dur a terme la nostra programació. Ús de les TIC. L’organització de grups i espais Treball individual, per parelles, en grups petits o en grans grups.
2.9.
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de plantejar-se des de la perspectiva global del centre i de la participació prioritària dels alumnes en entorns ordinaris, i ha de formar part de la seva planificació. Les mesures més específiques d’atenció a la diversitat poden ser organitzatives –intervenció de dos mestres a l’aula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de manera individualitzada, preferentment dins l’aula ordinària o atenció fora de l’aula, etc.–, però han d’incidir fonamentalment en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació dels alumnes. Plans individualitzats
S’ha d’elaborar un pla individualitzat per a un alumne quan es consideri que per al seu progrés són insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació previstes. El pla individualitzat recull el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que l’alumne/a pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars.
5
Praxi Programació d’una àrea / matèria Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educació especial Atenció als alumnes nouvinguts Itineraris a 3r i 4t ESO
D’acord amb la normativa vigent, els alumnes han d’escollir entre cursar un itinerari d’opció acadèmica, un itinerari d’opció aplicada o un itinerari que permeti l’acreditació de la doble opció aplicada i acadèmica.
2.10.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
En el decret es defineixen per a cada àrea o matèria els criteris d’avaluació, distribuïts per cicles o cursos. En la programació per àrea o matèria, caldrà que el professorat seleccioni, concreti i seqüenciï –per les unitats temporals en què es divideixi la matèria– aquests criteris d’avaluació, partint de la base que seran el reflex de cada una de les competències que s’han d’assolir en cada àmbit.
6
Praxi Programació d’una àrea / matèria
3.
COM PLANIFICAR LA NOSTRA PROGRAMACIÓ PER ÀREA O MATÈRIA? 3.1.
Primer pas (T AULA 1)
Primer de tot hem de llegir el decret que ens correspon per etapa i les Orientacions del Departament d’Ensenyament de Catalunya. Hem de buscar en el decret l’àmbit (llengües, matemàtiques...) al qual pertanyem, la matèria que treballem. Dins nostre àmbit trobarem les competències que s’han d’assolir, agrupades en dimensions. Aquestes competències s’han d’assolir mitjançant l’explicaicó dels continguts. Amb una avaluació posterior, sabrem si s’han assolit les competències de cada àmbit de coneixement. Aquestes competències s’agrupen en dimensions i s’han de posar en primer terme de la nostra programació de l’àrea o matèria. Cal que segueixin la numeració tal com estan marcades en el decret. Cal tenir en compte els nivells d’assoliment (gradació). Se’n poden afegir més, les que hi ha al Decret són orientatives.
3.2.
Segon pas (T AULA 2)
Hem de buscar els continguts per a cada curs de l’àrea o matèria que treballem i els continguts clau. El contingut d'aprenentatge pot considerar-se com tota aquella informació que s'ofereix als alumnes i que serveix de base per a assolir les competències proposades. Els continguts amb què hem de treballar són els generals de la matèria o àrea i els trobem als corresponents decrets, segons l’etapa educativa. També estan agrupats segons la dimensió que es treballa. S’han de numerar tots els continguts.
3.3.
Tercer pas (TAULA 2)
Aquests continguts d’aprenentatge són el mitjà per assolir les competències de la matèria, per tant, cal seqüenciar els continguts amb cada competència (de la taula 1) que volem assolir. Segurament trobarem uns quants continguts que podrem seqüenciar a diverses competències.
3.4.
Quart pas (TAULA 2)
Un cop hem relacionat o seqüenciat les competències amb els seus continguts d’aprenentatge, caldrà pensar quines competències bàsiques transversals s’assoleixen quan l’alumne supera aquests continguts d’aprenentatge (i per tant arriba al resultat final de l’experiència educacional). Per elaborar una programació per matèries és imprescindible que es faci una relació correcta entre les competències, els continguts i les competències bàsiques transversals.
3.5.
Cinquè pas (T AULA 2)
Per assolir els continguts d’aprenentatge hem de preparar les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Són el recurs que ens permet saber si l’alumne ha assolit positivament aquests continguts. Cal posar-los, doncs, a la columna que trobem al costat dels continguts a la graella de la nostra programació per matèries o àrees.
7
Praxi Programació d’una àrea / matèria
3.6.
Sisè pas (TAULA 3)
Estableixen els tipus i el grau d’aprenentatge que s’espera que l’alumnat hagi assolit respecte a les capacitats que indiquen les competències generals de cada àmbit. Cal establir quines activitats d’avaluació es proposen per valorar si s’han assolit les competències bàsiques. Posteriorment seqüenciarem els criteris d’avaluació amb les activitats d’avaluació i amb la competència bàsica de cada àmbit i de cada dimensió i la competència transversal amb la qual es treballa. Finalment hem de preveure quins procediments de recuperació emprarem a l’hora d’avaluar aquells alumnes amb aquelles àrees o matèries que no s’assoleixin al llarg del curs escolar.
3.7.
Setè pas (TAULA 4)
L’atenció a la diversitat s’ha de recalcar en la nostra programació de l’àrea o matèria en dues vessants igualment importants: el reforç i l’ampliació. Han d’incidir fonamentalment: En les estratègies didàctiques i metodològiques. Tant amb els alumnes de reforç com amb els
•
alumnes d’ampliació. Han de determinar quin seguiment se’ls dóna a aquests alumnes i quines adaptacions tenim present al llarg del curs escolar. En el procés d’avaluació dels alumnes. Cal explicitar com són les nostres proves d’avaluació en
•
els casos de PI i com avaluem de forma general els alumnes amb necessitats educatives especials (dislèxia, TDAH...).
3.8.
Vuitè pas (TAULA 5)
En l’apartat d’estratègies metodològiques hem de desenvolupar una sèrie d’explicacions de com ensenyarem els nostres continguts d’aprenentatge als alumnes. Hem de tenir en compte aquests factors: •
Quines estratègies i tècniques docents utilizem a l’aula (si fem servir un mètode participatiu a l’aula, quines eines comunicatives emprem a l’hora d’explicar o fer saber els continguts didàctics...).
•
Hem de posar totes aquelles activitats que treballem a l’aula de forma genèrica (treballs individuals o en grup, reflexions a l’aula, creacions literàries, exercicis programats, exposicions, treballs a partir de les TIC...).
•
Cal tenir present quins recursos necessitarem a l’hora de posar en pràctica les activitats i poder planificar el material, els estris i els espais necessaris per tal de realitzar les activitats d’aprenentatge.
3.9.
Novè pas (taula que dóna títol al document)
Temporalitzar suposa marcar i establir dates de compliment de continguts a ensenyar. S’ha de marcar al llarg del trimestre per matèria/àrea i per curs/cicle. S’ha de fer per unitats didàctiques.
8
Praxi Programació d’una àrea / matèria Model per a la programació d’àrees o matèries A continuació hi ha el model per concretar aquestes programacions anuals a l’Educació Primària i a l’Educació Secundària Obligatòria.
9
Praxi Programació d’una àrea / matèria
PROGRAMACIÓ AULA MATÈRIA: _____________________________________ UNITAT DIDÀCTICA: ___ CURS: _____________ Tema: ____________________________ Durada: ___ hores Quina és la finalitat a la qual volem arribar? Entenem que la finalitat última a la qual volem arribar és a l’assoliment de les competències bàsiques. Per tant, en aquesta UD hem de posar les CB específiques i pròpies de la matèria que volem assolir. Si assolim aquestes competències bàsiques, contribuïm alhora a assolir els objectius generals de l’etapa.
Què volem assolir? TAULA 1 OBJECTIUS QUE ES TREBALLEN EN LA UD
COMPETÈNCIES DIMENSIÓ NIVELLS DE GRADACIÓ BÀSIQUES ESPECÍFIQUES Competència bàsica 1 CL 1 2 3 Competència bàsica 2 1 2 3 Competència bàsica 3 1 2 3 Competència bàsica 4 1 2 3 Es poden afegir més nivells de gradació. Assoliment al final de la unitat didàctica:
10
Praxi Programació d’una àrea / matèria
S’ha de posar totes les CB que es treballen en la UD.
Instruments amb els quals podem fer assolir les CB TAULA 2 ACTIVITAT (amb els tres nivells d’assoliment, si CBE que CB CONTINGUTS CC s escau, els que es s’assoleixen transv treballin en aquesta activitat) 1 Continguts (tots) X 2 Continguts 3 Continguts
X
4 Continguts 5 ... Assoliment al final de la unitat didàctica:
11
Praxi Programació d’una àrea / matèria
Instruments per saber si s’han assolit les CB TAULA 3 AVALUACIÓ Criteris d’avaluació
Activitats d’avaluació (amb el nivell de gradació)
Competència Bàsica que s’ha d’assolir
Assoliment al final de la unitat didàctica:
General
Instruments per atendre l’atenció a la diversitat TAULA 4 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (treball de la matèria) Reforç Ampliació ACI
–
Específic (s’ha de posar 1r i 2n ESO en el cas que pertoqui)
Caràcter preventiu
3r i 4t ESO
Aplicat – acadèmic
Extraordinari
Absentisme...
Assoliment al final de la unitat didàctica:
12
Praxi Programació d’una àrea / matèria
Instruments per a l’ensenyament – aprenentatge TAULA 5 METODOLOGIA RECURSOS
RECURSOS TIC
TÈCNIQUES METODOLÒGIQUES
13
