Filosofia
1
ÍNDEX
FILOSOFIA 1
BATXILLERAT EDEBÉ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4
COM ÉS AQUEST LLIBRE DE L'ALUMNE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6
0.
PER A QUÈ SERVEIX LA FILOSOFIA? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
1. Ser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
2. Conèixer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
3. Actuar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
4. I, actualment… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
BLOC 1. El saber filosòfic 1.
FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20-41
1. Aproximació al concepte de filosofia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22
2. La filosofia i la seva història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
3. La filosofia i les altres disciplines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
4. Sentit i necessitat de la filosofia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
ZONA
................................ .................
41
BLOC 2. El coneixement 2.
EL PROBLEMA FILOSÒFIC DEL CONEIXEMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. La teoria del coneixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
44
2. La veritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
3. Els límits del coneixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
54
ZONA
3.
42-61
........................... ......................
LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
61
62-83
1. El coneixement científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
64
2. El mètode científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
68
3. L'optimisme científic i els seus límits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
71
4. Ciència, tecnologia i societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
75
ZONA
................................ .................
83
BLOC 3. La realitat 4.
L'EXPLICACIÓ METAFÍSICA DE LA REALITAT REALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84-105 1. La metafísica i l'estudi del ser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
86
2. Metafísiques espiritualistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
92
3. Metafísiques materialistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
95
4. Actualitat de la metafísica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
98
ZONA
5.
105
LES COSMOVISIONS I LA FILOSOFIA DE LA NATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106-131 1. La filosofia de la natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
108
2. Les cosmovisions antigues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
111
3. La visió moderna de l'univers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
115
4. La cosmovisió actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
119
ZONA
2
...... ..... ..... ...... ..... ..... ...... ..... ..... .
...... ..... ..... ...... ..... ..... ...... ..... ..... .
131
ÍNDEX
FILOSOFIA 1
BATXILLERAT EDEBÉ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4
COM ÉS AQUEST LLIBRE DE L'ALUMNE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6
0.
PER A QUÈ SERVEIX LA FILOSOFIA? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
1. Ser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
2. Conèixer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
3. Actuar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
4. I, actualment… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
BLOC 1. El saber filosòfic 1.
FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20-41
1. Aproximació al concepte de filosofia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22
2. La filosofia i la seva història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
3. La filosofia i les altres disciplines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
4. Sentit i necessitat de la filosofia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
ZONA
................................ .................
41
BLOC 2. El coneixement 2.
EL PROBLEMA FILOSÒFIC DEL CONEIXEMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. La teoria del coneixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
44
2. La veritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
3. Els límits del coneixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
54
ZONA
3.
42-61
........................... ......................
LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
61
62-83
1. El coneixement científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
64
2. El mètode científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
68
3. L'optimisme científic i els seus límits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
71
4. Ciència, tecnologia i societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
75
ZONA
................................ .................
83
BLOC 3. La realitat 4.
L'EXPLICACIÓ METAFÍSICA DE LA REALITAT REALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84-105 1. La metafísica i l'estudi del ser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
86
2. Metafísiques espiritualistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
92
3. Metafísiques materialistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
95
4. Actualitat de la metafísica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
98
ZONA
5.
105
LES COSMOVISIONS I LA FILOSOFIA DE LA NATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106-131 1. La filosofia de la natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
108
2. Les cosmovisions antigues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
111
3. La visió moderna de l'univers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
115
4. La cosmovisió actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
119
ZONA
2
...... ..... ..... ...... ..... ..... ...... ..... ..... .
...... ..... ..... ...... ..... ..... ...... ..... ..... .
131
BATXILLERAT
BLOC 4. L’ésser humà 6.
NATURALESA I CULTURA EN L’ÉSSER HUMÀ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132-153 1. La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
134
2. La naturalesa humana i el procés
d’hominització.............................................. 3. La cultura i el procés d’humanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Alguns debats en antropologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ZONA ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ...... .. 7.
136 141 145 153
LA REFLEXIÓ FILOSÒFICA SOBRE L’ÉSSER HUMÀ I EL SENTIT DE L’EXISTÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154-179 1. Concepcions sobre l’ésser humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
156 2. El sentit de la vida humana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 3. L’anhel de transcendència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 ZONA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179
BLOC 5. La racionalitat pràctica: ètica i filosofia política 8.
ÈTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180-201 1. L’ètica com a disciplina filosòfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
182 2. Algunes teories ètiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 3. Ètica aplicada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192 ZONA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201 9.
ELS FONAMENTS FONAMEN TS FILOSÒFICS FILOSÒF ICS DE L’ESTAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202-227 1. La filosofia política . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
204 2. Concepcions de l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211 3. El pensament utòpic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217 ZONA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227
BLOC 6. Cultura i societat 10. L’ESTÈTICA ’ESTÈT ICA FILOSÒFICA I LA CAPACITAT SIMBÒLICA SIMBÒLIC A . . . . . . . . . . . . . 228-249 1. La capacitat simbòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. L’estètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La bellesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. L’art . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ZONA
..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ...... ..... ..
230 236 238 24 2 41 249
11. LA COMUNICACIÓ I L’ARGUMENTACIÓ ’ARGUMEN TACIÓ LÒGICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250-279 1. Llenguatge i comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Argumentació i retòrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Què és la lògica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La lògica formal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. La lògica d’enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ZONA
..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ...... ..... ..
252 255 258 261 265 279
12. LA FILOSOFIA I L’EMPRESA L’EMPRESA COM A PROJECTE RACIONAL . . . . . . . . . 280-303 1. Filosofia i treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
282 2. Filosofia i empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288 3. Ètica laboral i econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293 ZONA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303
3
BATXILLERAT
edebé
COMPROMÍS AMB ELS VALORS PROPIS DEL BATXILLERAT
RIGOR I ACTUALITZACIÓ CIENTÍFICA — Ús precís precís i eficaç del coneixeme coneixement nt científic. — Actualització Actualització i contextual contextualització ització del coneixement.
CULTURA DE L’ESFORÇ — Treball eficient eficient mitjançant mitjançant activitats, activitats, problemes… que exigeixen una actitud proactiva per part de l’alumnat.
CURIOSITAT INTEL·LECTUAL
AUTONOMIA I RESPONSABILITAT
— Aprenentatge 360o: el coneixement més enllà de l’aula. — Descobriment Descobriment del gust gust per per saber saber.
— Capacitat Capacitat per a gestionar gestionar el propi propi aprenentatge per mitjà de reptes assolibles.
SIS HABILITATS PER A UNA SOCIETAT GLOBAL
COOPERACIÓ
COMPROMÍS AMB VALORS
— Propostes Propostes per per a un un treball treball cooperat cooperatiu. iu. — PBL (Problem-based learning / / Aprenentatge basat en problemes).
— Compromís Compromís ètic ètic per a conviure conviure en una societat canviant, per a créixer com a persona…
PENSAMENT CRÍTIC
CREATIVITAT
— Activitats Activitats de raonament raonament i filtres filtres cientícientífics per fer front a la toxicitat de la informació.
— Actitud creativa creativa i superació superació de reptes. — Actituds Actituds obertes obertes i flexible flexibless per a abordar reptes aportant solucions noves i creatives.
COMUNICACIÓ
INICIATIVA
— Gestió de la informació informació i la la comunicació comunicació d’una manera efectiva. — Les TIC TIC com a eina eina de comun comunica icació ció i font d’aprenentatge.
— Presa de de decisions decisions i iniciativa iniciativa emprenedor emprenedoraa mitjançant activitats i projectes per a la creació de miniempreses.
edebé
n
Projecte global interactiu
LLIBRE DIGITAL INTERACTIU Inclou els recursos digitals necessaris (presentacions, vídeos, i altres recursos com ara galeries d’imatges, enllaços, documents…), perquè el professorat gestioni d’una manera eficaç l’aprenentatge a l’aula digital.
PRESENTACIONS Presentació multimèdia de continguts.
VÍDEOS Continguts audiovisuals de recolzament a l’aula.
ALTRES RECURSOS Àmplia oferta de recursos educatius.
BIBLIOTECA DE RECURSOS DIGITALS Un espai fàcilment accessible en el qual es poden trobar recursos per a consultar, descobrir i explorar el coneixement.
Disponible en el teu espai personal: www.edebe.com
Pàgines inicials: — Per a contextualitzar el contingut. — Novetats científiques, curiositats…
edebé
n
Projecte global interactiu
Zona Plus: — Contacte amb l’actualitat científica que amplia els horitzons del coneixement. — Articles, crítiques de pel·lícules, etc. des d’un enfocament motivador.
Avaluació amb deu preguntes tipus test, d’elecció múltiple.
Exposició de continguts: — Rigor, ordre i actualització. — Potenciar el pensament crític, raonar, reflexionar i relacionar conceptes. — Suport multimèdia: llibre digital, enllaços…
— Àmplia proposta d’activitats, organitzades per apartats i nivell de dificultat per a promoure l’aprenentatge autònom. — Activitats tipus: Proves finals
•
•
•
Cada unitat inclou un comentari de text pautat: — Comprensió del text — Anàlisi — Relació — Valoració crítica
Síntesi semielaborada i deu preguntes (El món de les idees) que orienten els
conceptes clau de la unitat i les seves relacions.
Treball a internet Obertes al món
@
0# Per a què serveix la filosofia? q SER w
1. Ser o no ser, aquesta és la qüestió?
w
2. Existeix l’ànima?
w
3. Què ens distingeix dels animals?
w
4. Existeix l’ésser humà com existeix una
planta o un animal? q CONÈIXER w
5. Coneixem de la mateixa manera tots els
éssers humans? w 6. La nostra ment és un disc dur? w 7. Serà fals tot allò que coneixem? w 8. Si ho coneguéssim tot, seríem déus? q ACTUAR w w
9. Podem viure fora de la societat? 10. Per què hem de respectar les normes
socials? w 11. El treball ens fa lliures? w 12. La ignorància fa la felicitat? Com puc ser feliç? w 13. Per què no he de fer això? q I, ACTUALMENT… w
14. Si encara existeix la filosofia, on puc
trobar-la? w 15. Tancant el cercle: per a què serveix la filosofia?
La clau de la filosofia rau en les preguntes Els éssers humans ens caracteritzem per la curiositat, ens interessa saber qui som, d’on venim, on anem… La filosofia –tan difícil de definir– no és més que un intent racional d’identificar i de donar respostes als grans interrogants que envolten l’existència humana. Dit d’una altra manera, la clau de la filosofia rau en les preguntes. Però no qualsevol pregunta, sinó aquelles que intenten esbrinar l’essència i el rerefons de cada cosa. Preguntar, què hi ha de menú en un restaurant? o, quina hora és? no resulta gaire filosòfic, però sí que ho és: he de menjar carn? està justificat robar o matar per menjar? I no diguem si ens preguntem!: quin sentit té la vida? o, què és el temps? En principi, sembla que aquest tipus d’interrogants no són gaire pràctics per a sortir-se’n a la vida. És a dir, la filosofia no aporta un saber útil, però, per què ens plantegem aquest tipus de preguntes a la nostra vida si no serveixen per a atendre les necessitats bàsiques? És a dir, per a què ens resulta útil filosofar? Sembla obvi que aquesta «inutilitat» de la filosofia és només aparent, perquè pot ser tan important construir una carretera com preguntar-se quin és l’objectiu de construir-la i on pot portarnos. Més enllà de la utilitat merament pràctica, la filosofia no ensenya a fer pa però es qüestiona sobre la conveniència de fer un bon pa. I els éssers humans es caracteritzen per buscar un sentit a tot allò que fan, és a dir, per fer-se preguntes... En el text següent, Josep-Maria Terricabras reflexiona sobre aquestes afirmacions.
«Així, fins i tot preguntes tan trivialment quotidianes com “No sé si el meu marit encara m’estima” o “Quina roba de cortines combinaria bé amb la tapisseria del sofà?”, també poden donar pas a una reflexió filosòfica. No vull pas dir que sobre aquestes qüestions s’hagi de “filosofar”, s’hagin d’anar fent consideracions més o menys vagues amb estil altisonant. Que jo sàpiga, la filosofia no té res a dir sobre l’amor del marit o el color del sofà. Aquestes són preguntes que, en el seu nivell ordinari, es resolen -o no- amb l’experiència quotidiana -si van mal dades, amb un detectiu- i amb el consell d’algun expert en teixits. Per passar, però, del plantejament quotidià a un plantejament filosòfic s’han d’explorar els conceptes que apareixen en aquests contextos; per exemple, què vol dir això de saber que algú m’estima?, com ho puc saber?, “saber-se estimat” equival a “sentir-se estimat”?, l’amor té a veure amb una sensació interior o bé necessita criteris externs? I també: què vol dir que dues robes combinen? En les robes, només combinen els colors o bé també han de combinar els teixits, com qui diu, els tactes? Quan posem la mirada sobre un determinat teixit i sembla que el resseguim amb la vista, podem parlar de “tacte visual”? Si podem tocar coses amb la mirada, podem també intercanviar altres sentits i dir que “sentim el pes de l’edifici” -tal com escoltem el silenci- o que “notem l’aspror dels compassos finals”? Heus aquí una colla de conceptes i de relacions que es presenten com a reptes per a ser examinats i entesos. La mirada filosòfica sobre la vida quotidiana no és una mirada que vulgui donar explicacions o receptes. És una mirada que voldria ser literalment perspicaç; és a dir, que voldria travessar les coses per entendre’n millor el sentit i les possibilitats.» Josep-Maria Terricabras, Atreveix-te a pensar Edicions la Campana
A continuació, us proposem una reflexió sobre algunes (només algunes) de les eternes preguntes que s’han fet els éssers humans des de l’origen dels temps. Hem dividit aquestes preguntes en tres blocs que coincideixen amb els grans temes del pensament: ser, conèixer i actuar: La filosofia, com estem veient, consisteix a fer preguntes…
9
SER 1.
tió? s e ü q la s é ta s e u q a r, Ser o no se nt en é s el v er b mé s im por ta
« ser »? P er què « ser » x i e st si n co è qu En ? r Què é s l’ é s se no é s humà , no é s? e qu llò t a o t s? e gü n t ot e s le s lle ici del pensamen t. Quan l’in és er «s és è qu per La pregun ta sobre podrem pregun tar-nos tió es qü ta s ue aq e dr on puguem resp r humà o la ciència. la res ta de l’uni vers, l’ésse em. qües tions que e t propos les on sp re i ia tíc no la ix Llege ser ? , po t ser alhora ser i no r ? — Alguna cosa que és volem dir que no hi ha se res ha hi no e qu m die ple ? — Quan un lloc, aques t lloc es tà t o l t de a up oc sa co a — Si un idees i els ob jec tes ma teles ra ne ma xa tei a m la — Exis teixen de rials ? »
c urs u t un tre t en e l b re ha e m ho n U de l f i“ so bre les teories ó si us c is d na u d ’ ue l K an t (de l se an m Im y an m ig lòsof a le R ússia. E l tiro te de d u s l a ) � �� g le � � usd uran t una disc ar en ad nc se de es va de la es so bre l ’a u tor om h s do e tr en sió han af egi t les , a r pu ó a r a l e Cr í t i ca d f on ts.” 2013 o pa P r ess, 16-9ur E e: d t ï u d ra T .com/ k bi6r h t t p:// lin k s.ede be
ècia per Parmènides, ha Gr a tig n l’a en ja da cia ser, ini ugLa dispu ta en tre ser i no la filoso fia. Pla tó va prop ta to de la tal ba de s mp l’exises ta t un dels ca tò til, en can vi, de fensa va tiis Ar . es ide les de cia l’an nar l’exis tèn La ciència moderna cerca s ta ls. ria te ma ts ta ali re les tència de una respo ta segueix sense tenir er ob ta un eg pr la i ia ma tèr de fin iti va.
To be or not to be. T hat is t he q uestion.” “
qües tions plan te jades: les on sp re i t en gü se Llegeix la no tícia
eg uit l lanE ls científ ics han acons ingredien ts çar e l g uant a un de ls l ’antimatèmés esq ui us de l ’uni vers, ratori E uroria. Un eq uip de l La bo les (CER N ) pe u de Física de Partíc u er a veg ad a ha ca pt ur at pe r pr im f orma més àtoms d ’anti hidrògen, la sen z i l la d ’antimatèria.” -11-2010 Trad u ït de: P ubl ic o.es, 18 5 jaii http:// lin k s.ede be.com/
“
quin tide ma tèria ? Aleshores, cia èn bs l’a ria tè a tim n l’a — És è es di ferencia del noqu en i ix ee ss po cia pus d’exis tèn tèria scobrimen t de l’an tima de el e qu s eu Cr ». res ? és no «l’ésser és i el no-ésser — Parmènides a firma va: in tu ï ti va de Parmènides ? in valida aques ta idea tan
10
E x is tei x l’ésser humà com e x is tei x una plan ta o un animal?
4.
s ser s Una plant a , un ani mal i un é s ser humà són é que i x en el f et d e « ser » , si gni f ic a s. S i c om par te v iu er ènc i e s d e st ac ar i e s en la són i gual s? Qui ne s d i f t a i un « maner a d e ser » d ’un é s ser humà , una plan nt s le s plant e s i el s ani mal s que ani mal? S ón c on sc ie er ent s é s ser s que st s d i f d ’a són é s ser s? La i nt er ac ci ó ? er enc ia v iu s amb el seu ent or n , en què e s d i f a un apar ta t fonamen tal Sobre la qües tió de l’ésser, la filoso fia dedic pregun ta t per l’ésser a l’ésser humà. De fe t, to ts els filòso fs s’han ix de la res ta dels éshumà i pel seu t re t di ferencial que el dis tinge sers vius.
A Marcos R odríguez Panto ja el v a v endre el seu pare quan tenia 6 an y s. Un an y després, Marcos es v a quedar sol a la serra. Els llops el v an adoptar després d’adormirse en una co v a jugant am b els llo batons i de passar la pro v a de f oc en què la llo ba es v a encarar am b ell. Q uan el petit sal v atge v a sentir que la llo ba li llepa v a la cara v a sa ber que la se v a v ida esta v a f ora de perill.” Tradu ït de: La voz d e G al i c ia , 18-122010 “
. Llegeix aques ta no tícia i respon les qües tions els animals — Si l’ésser humà po t compar tir vida amb tres exisd’aques ta manera, són tan diferen ts les nos persona tències? So ta quines circums tàncies una t-se a un ac tua de manera més ins tin tiva, assemblan animal? en? Creus — Com imagines que acaba la his tòria del n socie ta t? que és capaç de tornar-se a in tegrar a la Per què?
e ta t era un — Aris tò til a firmava que qui no vivia en soci opines com animal o un déu. Després de llegir el tex t, o un aniAris tò til que q ui no viu en socie ta t és un d éu mal? pel·lícula o his — Series capaç d’esmen tar algun llibre, tòria real d’humans cria ts amb animals?
L’ésser humà té una par t animals, però ins tin ti va com la res ta dels animal que és l’únic té una par t cul tural.
12
CONÈIXER 5. Conei x em de la matei x a ma
tots els ésser s humans?
ner a
C om ar ri b o a c onèi x er l e s c o s e s ? Q ua n s é qu e c onec al gu na c o s a? La in f or mac ió qu e r ebo d el s meu s s ent it s é s v er ta d er a? P uc c onèi x er al gu na c o s a s i no l ’ent ec ? «Com coneixem?» ha estat una altra de les preguntes més debatudes per la f ilosofia.
Fixa’t en aquesta imatge proposada pel psicòleg danès Edgar Rubin i contesta les preguntes. — Què hi veus? Una cara? O una cop a?
Si l’origen del coneixement és la percepc ió que posseïm de l’entorn, aleshores, si els nostres sentits f ossin dif erents , també ho seria el nostre coneixement del món?
Seguint amb les f ormes de conèixer. Llegeix la notí cia següent i respon la pregunta sobre el coneixement: — Si «entrenem» el nostre cervell, coneixerem més que si el «maltractem»?
“
El met ge neur òleg es pecia list a Micha el Li pt on, del Medica l Ce nt er Mont ef ior e de Chica go , conclou en el seu est udi: ‘ Els co ps a l ca p a mb les pilot es de f ut bol poden ca usa r un da n y br ut al . Els r e pe t it s co ps de ca p poden desenca dena r a mb el t em ps una ca sca da de r es post es que cond uei x en a una deg ener ac ió de les cèl·lules ce r ebr al s’ .” T r ad uï t de: Lo s T i em p o s , 7 -10-2013 ht t p:/ / link s.edebe.com/ b h x
13
disc dur? n u s é t en m a tr s no 6. La
f or maci ó , pt or s d’ in ce e r om s s é m no Si ? a i r en la memò T ot el conei x ement e s ba sa a màqui na pot pen sar ? Un ? t a t i v i at e cr la o ó i ac n què pa s sa amb la i ma gi la dis tinció en tre éssers Des d’Aris tò til exis teix nrò, Alan M. Turing ja pla na turals i ar ti ficials. Pe d , re vis ta de filoso fia M in te ja va l’an y 1 950, a la compor ta en to ts els as que si una màquina es tel·ligen t, aleshores ha via pec tes d’una manera in lmen t alguns cien tí fics de ser in tel·ligen t. Ac tua s ja són in tel·ligen ts. a firmen que les màquine dre ta i després de llegir Obser va la ima tge de la es tions. l’explicació respon les qü
en una E l test de T uring consistei x r si un inpro v a q ue permet determina n h umà. ter loc utor és una màq uina o u ens p lan Un c a pc ht a és una pro v a q ue S’ uti litz en te ja un sistema inf ormàtic. s distorimatges am b l letres i nom bre iament, de sionats i modif icats a leatòr entendre manera q ue només e ls p ug ui a. un h umà, però no una màq uin ” s, 16-4-2008 Trad u ït de: Diari 20 minut o q http:// lin k s.ede be.com/q b77 “
com vegada has vis t ima tges — Segur que més d’una fiè ser veix? Saps què signi aques ta, saps per a qu Busca ? Saps qui és Turing? ta h c ca l’acrònim c ap gran ma temà tic. in formació sobre aques t n de me tessin errors, deixarie — Si les persones no co a con ver tir-se en una ser éssers humans per pos ta amb exemples. al tra cosa? Raona la res ble que una màquina — Creus que és possi I a subs ti tuir l’éspugui arribar a pensar? ser humà?
14
11. El treball ens fa lliur es? E l món é s r e sult at d e l’ ac ci ó humana? E l món que hem c re at é s v eri ta blement humà? E l t re ball d ignif ic a l’é s ser humà o é s una forma mod er na d ’e sc lav it u d ? Le s em pr e se s han d e t eni r v alor s èt ic s? Martin Heidegger afirmava que l’home es caracteritza per ser un ho mo f ab e r (home que fabrica) i que canvia el món amb les seves mans. En l’època g recoromana el treball manual era considerat impropi d’homes lliures. En el cristianisme i la tradició marxista el treball juga un paper redemptor i dignif icador de l’ésser humà. Llegeix el text proposat i respon les preguntes: — Es pot anomenar tr eb al l l’esclavitud a la qual estan sotmeses aquestes nenes? — Es pot ser f eliç en el treball? Si un treball és satisf actori, deixa de ser un treball? C reus que és necessari que les empreses tinguin un sistema de valors ètics per a evitar aquests casos? — Creus que l’ésser humà ha transf ormat el món amb el treball i que aquest seria totalment diferent sense la seva acció? — Existeix l’esclavitud al segle XXI?
Nenes i adolescents treballant sense contracte, privades de llibertat i en condicions insalubres durant més de 72 hores a la setmana per un salari de 0,88 euros al dia, del qual només podran disposar quan hagin transcorregut de tres a cinc anys i que servirà per a pagar el seu dot matrimonial.” Traduït de: El Confidencial, 20-12-2012 http://links.edebe.com/4h4tta “
En el rètol d’entrada al camp de concentració d’Auschwitz s’hi podia llegir aquest lema: «El treball us farà lliures».
17
I, ACTUALMENT… 14. Si encara existeix la
Com més gran és en l’home l’adquisició intel·lectual, més recula en ell el mico. Com menys saber, coneixement, cultura o memòria hi ha en un individu, més lloc ocupa l’animal, més domina, menys coneix la llibertat l’home. Satisfer les necessitats nat urals, obeir únicament els impulsos naturals, comportar-se com una persona dominada pels instints, no sentir la força de les necessitats espirituals, heus aquí allò que manifesta el ximpanzé en vosaltres. Cadascú porta la seva part de mico. La lluita per allunyar-se d’aquesta herència primitiva és quotidiana. I fins a la tomba. La filosofia convida a lliurar aquest combat i ofereix els mitjans per a fer-ho possible. ” Michel Onfray, Antimanual de filosofia , Editorial Edaf, 2005. “
filosofia, on puc trobar-la? La filosofia només es troba a les aules i a la universitat? La trobem a peu de carrer? Està present en les converses comunes? La filosofia va començar en les àgores o places públiques, com un saber útil per al poble. Després es va tancar en escoles, monestirs i universitats, per a sortir de nou amb el poble en moviments revolucionaris. Ara està tornant als carrers amb els cafès socràtics, la universitat popular o a les mateixes empreses. Llegeix aquesta reflexió de Michel Onfray, creador de la Universitat Popular de Cauen, sobre la filosofia com a propietat exclusiva de l’ésser humà: — Quina tesi defensa Onfray en aquest text? — Estàs d’acord amb les seves afirmacions? — Respon les qüestions inicials de l’apartat. — Quina imatge tens de la filosofia? Creus que és útil?
i x la f ilosof ia?
r ve 15. Tancan t el cercle: per a què se
f ia a la mev a P er ò… em ser ve ix per a al guna c o sa la f il o so c pr obleme s? v id a d iàr ia ? E m pot a j ud ar si e st ic malalt o t in r ve ix per a P ot ser vi r per a c re ar una em pr e sa o nomé s se ar pen sament s d ’a ut or s mor t s? memor it z que també apor ta solucions a La filoso fia no només es troba al carrer sinó m des tacar l’assessoramen t files noves inquie tuds de la vida ac tual. Pode empresarial o la filoso fia per a losò fic a par ticulars, la seva funció al món n èxi t als pa ïsos anglosaxons. nens de Ma t the w Lipman que es tà tenin t gra fia ha enva ït àmbits que, en prinUn bon exemple de com, avui dia, la filoso . c za y s P ro i m en ino f f M és P la tó cipi, no li eren propis és el llibre de Lou Mar ües tions plan te jades. Llegeix la ressen ya sobre el llibre i respon les q es trobi en tre els més venu ts? — Com expliques que un llibre de filoso fia so fia que se li o fereix? No serà que la gen t vol filoso fia però no la filo filoso fia és el millo r man ual — Mar ino f f sempre va de fens ar que la gen t que només vol vendre d’au toa juda perquè t’aconsellen savis i no pas ció? un llibre. Es tàs d’acord amb aques ta a firma empresa o quin és el seu sen ti t o — Si ens pregun tem per a què serveix una nir alguna cosa a dir? la seva raó de ser… la filoso fia no hauria de te
M és P la t ó i men ys P r ozac , pu blicat el 1999, v a ser un è xit de v endes a ni v ell mundial. Va ser tradu ït a més de 15 idiomes i es v a con v ertir en el lli bre del sector adult més v enut per Ediciones B a l’Estat espan y ol durant l’an y 2000. La clau? La def ensa q ue el seu autor f a de la f ilosofia com a su bstitut del terapeuta per a resoldre els pro blemes e xistencials de l’home.”
“
T rad u ï t de: E l C ult ur al, 2-10-2014
http://link s.ede be.com/ x x6e
19
1
#
Bloc 1. El saber filosòfic
Filosofia: sentit i història q 1. Aproximació al concepte de filosofia w
1.1. Origen del terme
w
1.2. El pensament preracional: mite i
w
màgia 1.3. Del pensament mític al logos 1.4. Divisió de la filosofia
w
q 2. La filosofia i la seva història w
2.1. La filosofia antiga
w
2.2. La filosofia medieval
w
2.3. Renaixement i filosofia moderna
w
2.4. La filosofia contemporània
q 3. La filosofia i w w w w
les altres disciplines 3.1. Filosofia i ciència 3.2. Filosofia i religió 3.3. Filosofia i art 3.4. Filosofia i economia
q 4. Sentit i necessitat de w
w w
la filosofia 4.1. L’escàndol de la filosofia 4.2. Vigència de l’actitud filosòfica 4.3. Les noves pràctiques filosòfiques
Vídeos
Presentació
Déus, titans i muses de la mitologia grega Fins a l’aparició de la filosofia i de la ciència, totes les cultures, inclosa la nostra, van travessar una etapa en la qual explicaven la realitat a través de relats protagonitzats per éssers fantàstics o divinitats. L’origen de qualsevol cultura està replet d’històries que ens expliquen com es va originar un poble, quins déus el protegien i de quina manera eren castigats també per aquests. En aquest enllaç trobaràs una introducció a la mitologia clàssica:
http://links.edebe.com/z4sx Fer-se preguntes La filosofia es caracteritza per la seva capacitat de fer-se preguntes, per plantejar-se interrogants sobre el món que ens envolta i també sobre nosaltres mateixos. Aquest qüestionament de la realitat és un dels trets distintius de l’activitat filosòfica, raó per la qual el filòsof Karl Jaspers arribà a afirmar que «En la filosofia són més essencials les preguntes que les respostes». Tanmateix, la ciència comparteix amb la filosofia el fet de fer-se preguntes, ja que, al cap i a la fi, les diverses ciències van sorgir a partir de la filosofia, si bé aquestes cercaran respostes mitjançant el mètode experimental. Et proposem seguir l’enllaç següent:
http://links.edebe.com/vydf
I una pel·lícula, un quadre o una cançó..., poden ser filosòfics? Les arts són un bon mitjà per a reflexionar sobre qüestions filosòfiques. En aquesta unitat descobriràs que els problemes filosòfics no estan tan allunyats de la vida quotidiana i que la filosofia es fa preguntes que ens interessen a tots i que, de fet, tots ens hem plantejat. Et proposem que miris aquesta pel·lícula i que hi identifiquis qüestions filosòfiques:
El show de Truman (1998),
de
Peter Weir.
En context a > Què creus que ens pot aportar fer-nos preguntes sobre el sentit de la vida, en què consisteix la felicitat, què significa ser lliures, etc.? Et sembla que val la pena pensar sobre aquestes qüestions? b > L’origen de la filosofia es relaciona amb la capacitat d’admiració davant la realitat. El filòsof és fa preguntes perquè el món que l’envolta li crida l’atenció i li desperta sentiments d’inquietud i d’admiració. Tenint en compte aquest aspecte, creus que hi ha alguna relació entre l’impuls que condueix a la creació artística i el que es troba en la base de la reflexió filosòfica? Què comparteixen i què els diferencia?
21
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC 1. Aproximació
al concepte de filosofia
1.1.
Origen del terme
1.2.
El pensament preracional: mite i màgia
1.3.
Del pensament mític al logos
1.4.
Divisió de la filosofia
PER A PENSAR-HI
Filosofem tots?
La filosofia és un assumpte que no concerneix només als professors. Per molt estrany que sembli, probablement no hi ha ningú que no filosofi. O, si més no, tothom té moments a la seva vida en què es converteix en filòsof. Bochenski, J.M., Introducció al pensament filosòfic.
1.
Aproximació al concepte de filosofia
Quin és l’origen de l’univers? Tindrà un final? Hi ha alguna cosa després de la mort? Quin sentit té la meva vida? Per què sóc com sóc i què em distingeix de la resta dels animals? Per què he d’obeir les normes? Com puc distingir el bé del mal? Si alguna vegada t’has formulat alguna o moltes d’aquestes preguntes, aleshores la filosofia no et resultarà gens estranya. I és que, malgrat la seva fama de fosca, la filosofia es pot considerar una activitat natural a l’ésser humà. Tanmateix, concretar en què consisteix no és una tasca fàcil i, per aquest motiu, conviuen i se succeeixen diferents concepcions i definicions. Això es deu fonamentalment al fet que la filosofia, en el seu afany per qüestionar-se qualsevol veritat que es dóna per establerta, també es qüestiona a ella mateixa. Així, la filosofia pot ser entesa com un saber que aborda qüestions que, per la seva complexitat, no poden ser objecte d’estudi d’altres disciplines, com per exemple, les preguntes sobre el sentit de l’existència, l’origen de totes les coses o allò que fa que molts objectes «aparentment» similars comparteixin o no una mateixa essència. D’altra banda, la filosofia també pot ser definida com a «ciència suprema», és a dir, alguna cosa així com l’origen del pensament científic i com a garant, avui dia, de la seva fiabilitat. Encara que també hi ha qui prefereix definir la filosofia com una determinada actitud, és a dir, com una actitud crítica sobre la forma de conèixer, sobre els objectes de coneixement i sobre tot el que se’n diu. Per tot això, per a aclarir què és això que anomenem filosofia , veurem quina és l’etimologia del terme i com va sorgir la filosofia en l’antiga Grècia, com a superació del pensament preracional anterior.
AMPLIA
Un animal filosòfic
Sabies que el símbol de la filosofia és la imatge d’una òliba? És un ocell nocturn i solitari amb una visió de 360° que sol romandre expectant a les branques més altes dels arbres abans d’aixecar el vol. Aristòtil afirmava que el filòsof s’assemblava a aquests ocells perquè ha de tenir la capacitat de «volar» on hi ha foscor i confusió. Hegel tornarà a utilitzar aquesta imatge de l’òliba per a referir-se a la filosofia destacant que, com l’òliba, el filòsof aixeca el vol quan hi ha foscor, per a fer referència al fet que el filòsof arriba quan ja ha passat tot, per exemple un succés històric, i que allò que intenta és posar-hi una mica de comprensió.
1.1.
Origen del terme
La paraula filosofia prové del grec i significa literalment ‘amic o amant (filos ) de la saviesa (sophia )’. Així, doncs, etimològicament la filosofia consisteix en el desig de conèixer. Gairebé totes les cultures comparteixen aquest desig. Tanmateix, quan parlem de filosofia, parlem d’una peculiar forma de saber: el que és racional, sistemàtic i crític. I aquest saber, segons els estudiosos, no s’hat donat des de sempre i en qualsevol lloc, sinó que té data de naixement. És tradicional situar el naixement de la filosofia en unes coorden ades espaciotemporals molt concretes: Jònia (colònia grega a l’Àsia Menor), segle VI a. C. En aquest moment, l’ésser humà observa tot allò que l’envolta, meravellat i estranyat alhora, però per primera vegada creu estar convençut de l’existència d’una explicació racional capaç de desvetllar l’ordre i el sentit ocult de tot. En aquest moment podem parlar de l’aparició de la filosofia. S’atribueix a Pitàgores de Samos haver estat el primer a emprar el terme «filòsof», en llançar un paral·lelisme entre la situació de l’espectador dels jocs olímpics i la condició de l’«amant del saber». A diferència dels atletes, que busquen la fama i la glòria, o els comerciants, que hi van moguts pel lucre, ens trobem amb aquells altres, els espectadors, que acudeixen als jocs simplement a contemplar desitjosos de conèixer i entendre tot allò que s’esdevé a la sorra. Amb Plató, un segle i mig després, el concepte «filòsof» servirà per a contraposar-lo al de «savi», atribut del que presumien els anomenats sofistes , destacats experts en oratòria i retòrica, els quals, per una altra banda, defensaven que no existien veritats absolutes. Plató els qualifica de «falsos filòsofs» i afirma que la tasca que caracteritza l’autèntica filosofia és la de la recerca de la veritat, el bé i la bellesa.
22
UNITAT 1. FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA
1.2.
El pensament preracional: mite i màgia
PER A PENSAR-HI
Els mites constitueixen un dels primers intents de l’ésser humà de fer-se càrrec del món que l’envolta: explicar i dominar la natura i, també, comprendre qui és ell mateix. Aquest tipus de narracions va ocupar un lloc important en l’evolució cultural de molts pobles, entre ells el grec, perquè els va proveir de les seves primeres descripcions i explicacions del món: del seu entorn natural, dels fenòmens atmosfèrics, dels principals costums, de la vida d’ultratomba, etc. Vegem alguns dels trets que comparteixen els mites: — Recorren a personatges llegendaris, per exemple, déus i herois de l’Olimp. En el mite, les forces de la natura estan personificades i divinitzades ( antropomorfisme). — Són relats imaginatius o fantàstics. Encara que el coneixement mític es basa en una observació atenta de la natura i en la captació dels problemes fonamentals de l’existència humana, les seves explicacions no són racionals perquè no es justifiquen ni es demostren. Els mites no recorren a lleis precises i comprovables, sinó a la voluntat capritxosa dels déus, de les seves disputes i dels seus amors. Així, en la Grècia arcaica, el canvi d’estacions s’atribuïa als estats d’ànim de Demèter (deessa de l’agricultura), motivats per l’absència o el retorn de la seva filla Persèfone. — L’autor del mite és sempre desconegut i col·lectiu, al contrari que en les teories científiques o filosòfiques. Els mites no són fruit de la creació conscient i intencionada d’una persona concreta a qui se li puguin atribuir, sinó que són conseqüència d’una formació lenta, espontània i popular. — Posseeixen un caràcter tradicional i acrític. Com que els mites són anònims i, a més a més, normalment no s’escriuen, es transmeten de pares a fills. Els membres d’una cultura reben el cos de coneixements que forma el sistema mitològic i l’accepten però no participen activament en la seva formació. D’aquesta manera, no se solen revisar ni criticar. S’accepten i s’assumeixen tal com vénen donats per la tradició.
Mitologia a la gran pantalla Els temes mitològics han atret des de sempre el gran públic i han estat motiu de múltiples versions cinematogràfiques. Us proposem veure les peripècies d’un heroi grec mitològic en el film Hèrcules (2014), de Brett Ratner.
Activitat 2
En aquest món en què prevalen les explicacions mítiques i fantàstiques d’allò que és real, amb els seus déus i els seus herois, els rituals són una manera d’enfrontar-se i de relacionar-se amb el món. Els sacerdots són els portadors d’aquest saber ocult, màgic, que permet fer front a les capritxoses forces naturals, des de les malalties fins als successos naturals. Podem veure en la màgia una forma de manipulació de la natura. Per a poder conèixer la voluntat divina era freqüent que els grecs visitessin els oracles, llocs sagrats on els déus revelaven les seves intencions, els missatges dels quals també eren interpretats pels sacerdots.
L’oracle de Delfos, situat al mont Parnàs, estava dedicat al déu Apol·lo i era un santuari al qual acudien els grecs per consultar els déus. Allí, la Pítia o Pitonisa entrava en èxtasi frenètic i revelava el missatge diví.
23
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC
1.3.
FIXA-T’HI
Màximes amb missatge
El poble grec en general i els seus poetes, artistes i filòsofs, en concret, sempre van tenir una visió pràctica de la saviesa tal com pots apreciar en aquestes màximes de l’època en què es produeix el naixement de la filosofia. «Res amb excés, tot amb mesura». (Soló d’Atenes) «No desitgis allò que és impossible». (Quiló d’Esparta) «No embelleixis el teu aspecte, sigues bell en el capteniment». (Tales de Milet) «No és savi qui sap moltes coses, sinó qui sap coses útils». (Èsquil)
Del pensament mític al logos
La filosofia sorgeix com un tipus de coneixement diferent del mitològic, entorn al segle VI a. C., amb els pensadors de l’escola de Milet. Per això, l’origen de la filosofia sol caracteritzar-se amb l’expressió el pas del mite al logos. Tanmateix, no existeix un acord entre els investigadors sobre les raons per les quals la filosofia i el pensament racional apareixen a Grècia i no abans o en un altre lloc. A continuació presentem algunes d’aquestes raons: — El «miracle» grec: defensada per John Burnet. Considera que el pensament racional va aparèixer sense origen previ gràcies a la genialitat dels grecs. — Com a resultat de l’evolució del pensament mític: segons Francis Macdonald Cornford no tot és arbitrari en el mite, sinó que també existeix un intent intel·lectual d’apropar-se a la realitat i de donar-li un sentit. Per això, no hi ha una barrera estricta entre el mite i la filosofia, sinó que constituirien dues formes successives i complementàries de coneixement. — A causa de factors culturals i econòmics: les polis gregues van ser organitzacions polítiques de petits estats independents. L’experiència de la democràcia, la prosperitat econòmica estimulada pel comerç, i l’ús popular d’un alfabet fonètic (que permetia reproduir per escrit la parla del carrer) van suposar una explosió cultural i de la vida pública. La veritat és que, existeixi o no una relació real entre aquestes formes de pensament, si anteriorment la realitat era explicada per mitjà de narracions fabuloses, ara les dades que ens arriben a través dels sentits comencen a ser racionalitzades segons principis o lleis. Els fenòmens o objectes del món deixen d’entendre’s com a producte de la voluntat dels déus i comencen a ser compresos segons la seva naturalesa. Amb el pensament filosòfic es tracta d’analitzar l’observació de la natura (physis ) mitjançant el logos, el qual es caracteritza pel seu caràcter:
CURIOSITATS
— Racional, perquè es basa en arguments lògic i en observacions de l’experiència. La filosofia no es limita a assenyalar que les coses són d’una determinada manera, sinó que intenta descobrir per què són precisament així. — Sistemàtic, ja que exigeix que totes les seves afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades, de manera que l’explicació de qüestions particulars es basi en la d’aspectes més generals. En filosofia, els coneixements estan ordenats i, dintre del sistema que formin, no s’admeten incoherències. De la paraula parlada a l’escrita
Els mites grecs han arribat a nosaltres gràcies al fet que progressivament van anar perdent el seu caràcter oral i van començar a ser escrits per no desaparèixer. Obres com la Ilíada o l’Odissea d’Homer o la Teo- gonia d’Hesíode, totes escrites durant el segle VIII a. C., reuneixen diferents relats de caràcter èpic o fantàstic que circulaven de forma oral per tot el Mediterrani.
Activitats 3 i 4
24
— Crític, perquè no admet res sense un examen racional i sosté que tot coneixement pot ser rebutjat si s’argumenten raons. LES DIFERÈNCIES DEL PENSAMENT: MITE I LOGOS PENSAMENT MÍTIC
PENSAMENT RACIONAL
Els fenòmens de la natura no es poden conèixer o predir perquè succeeixen segons el capritx dels déus. El món és, per tant, un lloc caòtic i arbitrari, sense lleis fixes.
Tots els fenòmens tenen una naturalesa i uns principis o causes naturals que permeten el seu coneixement. El món és, per tant, un lloc ordenat, regit per lleis fixes i estables.
Explica el món mitjançant relats fantàstics.
Es val de la raó per a conèixer les lleis que regeixen el món.
Les explicacions mítiques no accepten la revisió, constitueixen un coneixement o explicació acabat i tancat.
El coneixement racional està en constant revisió i, per això, és sensible a noves explicacions que millorin les existents.
Es tracta d’una explicació tradicional.
Es tracta d’una explicació crítica.
UNITAT 1. FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA
1.4. Divisió de la filosofia
AMPLIA
Ja sabem que, a diferència d’altres disciplines, la filosofia es caracteritza pel seu tarannà racional i crític. Però, de què s’ocupa? quin és el seu objecte d’estudi? Per la seva vocació universalista, la filosofia pretén ocupar-se de tota la realitat. Tanmateix, aquest àmbit és tan ampli que, amb el pas del temps, la filosofia s’ha anat especialitzant i dividint en diferents branques, segons el problema i la perspectiva utilitzada.
Més enllà de les aparences El prefix meta vol dir ‘més enllà de’ i la física és la ciència que estudia la matèria que compon el món. Per aquesta raó la metafísica és la primera disciplina filosòfica, ja que analitza les coses del món més enllà de la seva part material (que sempre pot canviar) per centrar-se en la seva naturalesa immaterial (que sempre és la mateixa). La naturalesa immaterial fa que les coses siguin el que són, mostrant la seva autèntica naturalesa.
INTERNET
La bellesa i la bondat, van de la mà?
Aquesta obra, titulada Le parade (1889), de George-Pierre Seurat, és un exemple de la visió holística que persegueix la filosofia. Amb la tècnica del puntillisme, l’autor pretén recrear amb simples punts les parts que conformen el tot.
Quina relació pot existir entre la llibertat, la bellesa o l’espontaneïtat? Existeix relació entre allò que és bell i allò que és bo? Aquest vídeo planteja aquesta i altres qüestions i també proposa una breu revisió sobre el concepte d’estètica:
http://links.edebe.com/sws
Aquestes són els principals branques de la filosofia: FILOSOFIA
METAFÍSICA
LÒGICA
EPISTEMOLOGIA
ÈTICA
ESTÈTICA
Etimològicament, significa ‘més enllà (meta ) de la física’ i designa la part de la filosofia que s’ocupa de l’ésser, és a dir, de les propietats de tot allò que és o que existeix, independentment del que sigui. Aquesta branca de la filosofia és de les més antigues i, per a molts, és la característica de l’activitat filosòfica.
Rep el nom del terme grec logos , ‘raó’, ‘paraula’... i s’ocupa dels raonaments expressats lingüísticament. Estudia la seva estructura, la seva forma i la seva correcció, i estableix quan un raonament està ben construït i podem, per tant, estar segurs de la validesa de la seva conclusió.
També es coneix com a teoria del coneixement i s’ocupa de qüestions com: què és el coneixement, tipus i formes de coneixement, la ciència, els límits d’allò que podem conèixer... Aquesta és una de les branques de la filosofia que, actualment, gaudeix de major popularitat.
Aquesta branca filosòfica té com a objecte els cod is morals; d’aquesta manera, analitza les nostres normes morals, la seva fonamentació, la seva validesa, la seva universalitat... És una altra de les branques clàssiques de la filosofia i aquella que ens pot ajudar a portar una bona vida.
És la branca de la filosofia interessada per l’art i la bellesa en general. Encara que l’interès i la reflexió sobre tot allò artístic són tan antics com l’ésser humà, com a disciplina filosòfica, l’estètica té un naixement recent (segle XVIII).
A més d’aquestes disciplines filosòfiques, pel seu caràcter interdisciplinari, la filosofia no només s’ocupa de l’àmbit de tot allò real, sinó també de la validesa i la fonamentació d’altres disciplines. Per això, existeix una extensa llista de filosofia de ...; per exemple: filosofia de la cultura, de la ment, del dret, del llenguatge...
Activitats 1 i 5
25
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC 2. La filosofia i la seva història 2.1. La filosofia antiga
2.
2.2. La filosofia medieval
La filosofia i la seva història
2.3. Renaixement i filosofia moderna 2.4. La filosofia contemporània
BIOGRAFIA
El pas del mite al logos que es dóna en l’antiga Grècia s’anirà desenvolupant a través dels segles en un diàleg permanent al qual s’aniran sumant els grans pensadors de tots els temps. En aquest apartat, coneixerem les grans etapes de la història de la filosofia, així com els representants més destacats de les diferents escoles. Sens dubte, les seves aportacions ens poden ser de gran ajuda a l’hora de formar-nos la nostra pròpia filosofia.
2.1.
La filosofia antiga
La filosofia va néixer a les colònies gregues de l’Àsia Menor i d’Itàlia en el segle VI a. C. Els seus primers representants es van preguntar sobre l’origen de la natura (physis ) i sobre si la multiplicitat de les coses que veiem diàriament podia en realitat obeir a les diferents maneres en què es manifesta un únic principi (arkhé ). Entre ells hi figuren Tales, Anaximandre, Empèdocles, Pitàgores, Heràclit i Parmènides. El primer gir substancial en l’objecte d’estudi de la filosofia va ser aportat pels sofistes (segles V-IV a. C.), els quals es van centrar en el concepte de «veritat» i van explorar les possibilitats lògiques del llenguatge, així com també la seva aplicació a la política. Sòcrates els va retreure la seva atenció per allò útil en detriment d’allò vertader, i va proposar als seus contemporanis la cerca de la virtut mit jançant el qüestionament de tota convicció subjectiva. Plató, deixeble de Sòcrates, va afirmar que, a més del món físic, material i canPitàgores de Samos
El filòsof grec Pitàgores, anterior a Sòcrates, va ser el gran impulsor de les matemàtiques i el fundador d’una
important germandat de caràcter religiós en la qual es conreaven la filosofia, les matemàtiques i altres disciplines. Va viure entre el 580 i el 495 a. C. i va dedicar les seves recerques a conèixer la natura mitjançant les matemàtiques, concloent que l’essència de tot el que ens envolta estava en els nombres. Segons ell, les coses estan relacionades amb els nombres i aquesta relació íntima s’observava en l’astronomia i la músi-
ca.
Activitat 7
viant, existia un altre plànol de l’ésser, fora de l’espai i del temps, de caràcter immutable i perfecte, en el qual es troben les veritables definicions dels conceptes universals. Va denominar a aquesta realitat món intel·ligible o món de les idees. Atès que les nostres ànimes ja van habitar originalment en aquest món, segons Plató el coneixement consisteix a arribar a recordar-les ja que, quan l’ànima s’introdueix en el cos es produeix una amnèsia. I aquells que siguin capaços de despertar en major mesura el record d’aquestes idees hauran de convertir-se en els governants de la polis. De la mateixa manera que Sòcrates i Plató, Aristòtil també mantindrà una posició crítica amb els sofistes i defensarà l’existència de veritats objectives. Va romandre durant vint anys a l’Acadèmia platònica, en què va esdevenir tutor del jove A lexandre el Gran, fins que finalment va crear la seva p ròpia escola a Atenes, el Liceu. Al Liceu es va dur a terme una intensa tasca de classificació sistemàtica de tots els sabers, des de la biologia o la física, fins a la lògica o la política. Després de la mort d’Alexandre el Gran el 323 a. C. s’inicia l’etapa de la filosofia hel·lenística, en què el pas de la polis a l’Imperi va donar lloc a noves escoles. Estoïcisme, epicureisme i escepticisme seran les propostes filosòfiques que aconseguiran major reconeixement. Les tres escoles es van a caracteritzar, entre altres coses, per atendre especialment la qüestió de com hem de viure per a aconseguir una existència més feliç. Aquestes doctrines filosòfiques gregues van perviure en temps de l’Imperi romà. Cal destacar també que en els segles III i IV adquireix gran notorietat a Egipte el neoplatonisme, en el qual van destacar Plotí i Hipàtia d’Alexandria, els quals van interpretar la doctrina de Plató des d’una visió mística.
Els primers filòsofs es van dedicar a l’estudi de la natura i buscaven el principi o els principis que s’amaguen darrere de la varietat de formes.
26
UNITAT 1. FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA
2.2. La filosofia medieval A partir de la fi de l’Imperi romà (segle V), i un cop consolidat el cristianisme com a religió oficial dels seus antics territoris, s’i nicia l’anomenada Edat Mitjana. Durant aquest període es va entendre que la funció de la filosofia era fonamentalment la d’ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana, per la qual cosa es van buscar explicacions complementàries als ensenyaments de les Sagrades Escriptures, considerades veritats inapel·lables, mitjançant l’exercici racional. La primera escola filosòfica cristiana medieval rep el nom de patrística, la figura principal de la qual és Sant Agustí . En les seves obres tractarà totes les qüestions que es convertiran en els temes fonamentals d’aquest període: la relació entre la raó i la fe, la il·luminació i l’amor com a via de coneixement, el lliure albir, el concepte de temps, etc. Segons el bisbe d’Hipona és necessari «creure per a entendre»: la fe i la raó han de col·laborar però partint de la preeminència de la fe sobre la raó. Ara bé, creure és una cosa raonable, de manera que la raó prepara el camí de la fe i, una vegada s’aconsegueix aquesta fe, ajuda a aprofundir en el sentit de la revelació. A partir del segle XI I, la filosofia d’Aristòtil va ser reintroduïda a l’Europa cristiana mitjançant traduccions i comentaris d’autors àrabs (Averrois Avicenna). Idees aristotèliques com les de l’ordre i la finalitat aplicades a la natura van ser assimilades pel pensament cristià i van donar lloc al moviment conegut com a escolàstica, els principals representants de la qual van ser sant Tomàs d’Aquino i Duns Escot. Sant Tomàs presentarà cinc vies per argumentar racionalment a favor de l’existència de Déu, ja que entendrà que a Déu s’hi pot arribar tant a través de la raó com de la fe (que en cap cas poden contradir-se mútuament). Tanmateix, hi haurà algunes veritats que només són accessibles mitjançant la fe, com per exemple el misteri de la Trinitat. ,
Duccio di Buoninsegna, Davallament de la creu , 1500. Sant Joan Damascè va afirmar al segle al servei de la teologia).
: «Philosophia ancilla theologiae» (La filosofia es posa
VIII
En el segle XIV, el frare franciscà Guillem d’Occam màxim exponent del nominalisme va criticar un dels principis bàsics de l’escolàstica, l’existència real dels universals. Segon Occam, els conceptes genèrics són creacions humanes que ens permeten ordenar el món, però no té sentit atribuir-los-hi una autèntica entitat. L’única cosa que existeix realment són els individus particulars, i els noms no són més que simples convencions humanes per a referir-se a aquests objectes. Per exemple, la bondat com a tal no existeix, és només un nom o, en tot cas, una abstracció mental, el que sí que existeixen són les accions bones concretes que realitzem. ,
,
Activitat 8
27
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC
2.3. Renaixement i filosofia moderna
PER A LLEGIR
A partir del segle XV es va generalitzar a Europa el moviment conegut com a Renaixement, un corrent de renovació cultural inspirat en els clàssics grecs i llatins. Encara que persisteix una visió cristiana del món, aquest període es caracteritza per l’ humanisme: se situa l’home al centre de la reflexió filosòfica com a ésser natural i històric que es realitza a través del cultiu de les arts i les ciències.
El dubte més filosòfic
René Descartes, autor entre altres obres del Discurs del mètode , és considerat el pare de la filosofia moderna. En la seva filosofia parteix del dubte metòdic: no donar res per cert mentre no tinguem la garantia absoluta de la seva veritat. Això el portarà a dubtar de tot, fins a arribar al famós «Penso, aleshores existeixo».
AMPLIA
Un veritable atreviment Sapere aude és una locució llatina que significa «atreveix-te a saber», encara que se sol interpretar com «tingues el valor de fer servir la teva pròpia raó» o «atreveix-te a pensar». La seva divulgació es deu al filòsof Immanuel Kant en el seu assaig Què és la I l·lustració?, encara que l’ús original es dóna en l’Epístola II d’ Horaci de l’ Epistularum liber primus: Dimidium facti, qui coepit, habet: sapere aude, / incipe (Qui ha començat, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comença).
Activitat 9
28
El nou auge de la recerca científica propiciarà la revolució científica protagonitzada per Copèrnic, Kepler i Galileu, entre d’altres. També va ser una època d’intensa reflexió política amb la creació del gènere de la utopia. Nicolau de Cusa, Marsilio Ficino, Pico della Mirandola, Giordano Bruno, Erasme de Rotterdam, Tomàs Moro i Francis Bacon són figures del pensament renaixentista.
L’interès per l’ésser humà durant el Renaixement va portar a Leonardo da Vinci a estudiar les proporcions anatòmiques de l’home en el seu Home de Vitruvi .
La filosofia de la Modernitat és hereva del Renaixement (segles XVII-XVIII), la qual s’orienta de manera principal cap a la teoria del coneixement, és a dir, l’estudi dels processos i dels límits de la raó humana. Van sorgir així dues escoles filosòfiques de plantejaments diferents, la racionalista i l’empírica. El racionalisme (Descartes, Malebranche, Spinoza, Leibniz) va sostenir la superioritat de la raó sobre els sentits per a aconseguir el coneixement. Segons els racionalistes, si la ciència es limitava a tot allò experimentable, la filosofia havia d’anar més enllà, a la recerca dels primers principis del coneixement, només assolibles per la raó. Com a model de coneixement, els racionalistes van escollir les matemàtiques, l’estructura de les quals van aplicar al món fís ic, assentant així les bases metodològiques de la ciència moderna. L’empirisme (Hobbes, Locke, Berkeley, Hume) mantenia que la raó havia de prendre sempre com a punt de partida les dades dels sentits perquè en cas contrari, res no garantia que les seves especulacions poguessin ser vertaderes. Segons els empiristes, quan naixem la nostra ment no posseeix cap contingut, és un full en blanc, i a partir de l’experiència adquirim els continguts amb els quals ha d’operar el nostre enteniment. Durant el Segle de les Llums (segle XVIII) fins a 160 il·lustrats francesos intervindran en la producció d’una obra monumental, l’ Encyclopedie , la primera enciclopèdia moderna, sota la direcció de Diderot i D’Alembert. Hi col·laborarien, entre d’altres, Montesquieu, Rousseau o Voltaire. En aquesta obra s’oferia una nova visió de la vida que trencava amb les creences tradicionals. La intenció era fomentar la llibertat de pensament i l’esperit crític, com reflectirà la màxima de Kant, el principal il·lustrat alemany: Sapere aude (Atreveix-te a saber). Els il·lustrats reclamen l’emancipació de l’home i la seva sortida «de la minoria d’edat» en la qual l’havia sumit la tradició. En el seu qüestionament de l’Antic Règim planten les llavors de les futures revolucions que tindran lloc en l’últim terç de segle. Ja en la primera meitat del segle XIX, el romanticisme alemany representat per Goethe suposarà una exaltació de la llibertat i el sentiment davant els rígids esquemes de la Il·lustració. Fichte, Schelling o Hegel seran els filòsofs més destacats de l’idealisme alemany. Les revolucions liberals del segle XIX s’inspiren en aquest moviment artístic i cultural.
UNITAT 1. FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA
2.4.
La filosofia contemporània
Tot i la diversitat de corrents i tendències, si alguna característica defineix sens dubte la filosofia contemporània és el seu tarannà crític i la seva actitud de denúncia i sospita. Aquesta actitud és especialment palesa en els corrents filosòfics que inauguren el segle XIX: el marxisme, la psicoanàlisi freudiana o l’irracionalisme de Nietzsche. Però també, en certa mesura, en cadascun d’aquests corrents de la filosofia actual:
FENOMENOLOGIA Edmund Husserl (1859-1938) Max Scheler (1874-1928)
NEOPOSITIVISME I FILOSOFIA ANALÍTICA Bertrand Russell (1872-1970) Ludwig Wittgenstein (1889-1951)
EXISTENCIALISME Martin Heidegger (1889-1976) Jean-Paul Sartre (1905-1980)
PERSONALISME Emmanuel Mounier (1905-1950) Jacques Maritain (1882-1973)
Activitat 6
Sorgeix com a reacció davant l’exagerat cientificisme del segle XIX. La principal aportació de la fenomenologia és situar el subjecte, el jo, al centre del coneixement i considerar que la filosofia ha de ser una descripció de la realitat fenomènica, no la física i quantificable de la ciència, sinó la que es mostra tal com és a la consciència.
Tots dos corrents es caracteritzen per la seva clara inspiració empirista, pel seu interès per la ciència i el coneixement. Però, sobretot, destaquen per la importància atribuïda al llenguatge. Segons aquest corrent, molts dels problemes filosòfics són causats per una errònia interpretació d’aquest. Per això, el que ha de fer la filosofia és analitzar i aclarir el llenguatge.
Es desenvolupa en un moment històric d’especial cruesa i desarrelament: el període de les dues guerres mundials i la tibant guerra freda que les va succeir. Es caracteritza, sobretot, per la creença radical en la llibertat i el desemparament de l’ésser humà, així com per la convicció que la seva existència només tindrà el sentit que ell decideixi donar-li.
Corrent filosòfic que es caracteritza pel reconeixement del valor i la dignitat de la persona com a principi fonamental. En aquest sentit general, el personalisme és una actitud i una tendència que estaria present en la tradició filosòfica europea des del Renaixement. Ara bé, en el segle XX es pot parlar d’un corrent personalista específic, amb una clara inspiració cristiana, ja que el concepte de persona és una aportació genuïna del cristianisme.
ESTRUCTURALISME Claude Lévi-Strauss (1908-2009) Louis Althusser (1918-1990) Michel Foucault (1926-1984)
HERMENÈUTICA Hans-Georg Gadamer (1900-2002) Paul Ricoeur (1913-2005)
Va sorgir com a mètode d’estudi de les ciències humanes. Es basa en el convenciment que la cultura, el llenguatge, la història... formen sistemes i que aquests s’han d’estudiar analitzant-ne l’estructura. L’expansió d’aquest mètode i les conseqüències que se’n desprenen l’han convertit en un corrent filosòfic caracteritzat per proclamar la propera desaparició de l’ésser humà en l’estudi de les ciències humanes, ja que l’ésser humà es troba supeditat a l’estructura.
Igual que l’estructuralisme, es tracta, en principi, d’un mètode propi de les ciències humanes. Ara bé, pels seus supòsits i les seves conclusions, és plenament una concepció i un corrent filosòfic. Es caracteritza per reivindicar que els esdeveniments i els àmbits d’allò que és humà no es poden conèixer mitjançant una descripció objectiva, sinó que requereixen una comprensió o interpretació (hermenèutica) inevitablement subjectiva.
ESCOLA DE FRANKFURT Max Horkheimer (1895-1973) Theodor Adorn (1903-1969) Jürgen Habermas (1929)
Amb una inspiració freudomarxista, l’escola de Frankfurt va sorgir com a reacció a un món tecnificat, en el qual les prioritats eren exclusivament l’eficàcia i la productivitat, al cost que fos. Per contra, aquest corrent proposa una crítica radical precisament de la tècnica, la ciència, el consumisme, la cultura massificada..., és a dir, de tot allò que contribueix a deshumanitzar la nostra societat.
29
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC 3.
La filosofia i les altres disciplines 3.1. Filosofia i ciència
3.
3.2. Filosofia i religió
La filosofia i les altres disciplines
3.3. Filosofia i art 3.4. Filosofia i economia
Com has vist, en el seu origen la filosofia es caracteritzava per un amor a la saviesa que no distingia entre tipus de saber. Els grans pensadors de l’Antiguitat van tractar de gairebé tots els temes que interessen a la filosofia però que pertanyien a diferents àmbits: ciència, política, literatura, art… En aquell moment, el saber no estava tan compartimentat com ara. Amb el temps, es van anar esqueixant del gran tronc comú les diferents branques del saber o disciplines.
PER A LLEGIR
Ciència i justícia
Els avenços científics fan que les reflexions filosòfiques sobre la ciència i el seu abast siguin del tot necessàries en una societat justa. Et proposem la lectura d’aquest article sobre la relació entre aquestes dues disciplines: http://links.edebe.com/rgg
PER A PENSAR-HI
Tanmateix, d’aquest origen comú es conserva una estreta relació de la filosofia amb altres àrees del coneixement com la ciència, la literatura, l’art o, fins i tot, la religió. En alguns casos aquestes relacions han estat controvertides però, en la majoria, han estat profitoses per al seu desenvolupament.
3.1.
Filosofia i ciència
Tales de Milet (630-546 a. C.), al qual hem considerat el primer filòsof, és també el primer astrònom i matemàtic; és a dir, el primer científic. El cas de Tales no és excepcional. Actualment, consideraríem que Pitàgores, Aristòtil o Descartes eren científics a més de filòsofs. Durant molts segles, no va haver-hi distinció entre l’activitat filosòfica i la científica perquè en tots dos casos: — Són sabers racionals i sistemàtics que pretenen trobar veritats universals sobre el món. — Comparteixen el mateix objecte d’estudi. Es plantegen preguntes similars: Quin és l’origen de l’univers? I quina és la seva constitució? Com va sorgir la vida? Per què som com som? On és el límit del que podem conèixer? Tanmateix, a partir del segle XVI i del naixement de la ciència moderna, es produeix un allunyament gradual entre la filosofia i la ciència, ja que les ciències experimentals incorporen el llenguatge matemàtic i han de ser comprovables en l’experiència per a ser acceptades com a vàlides.
Francisco de Zurbarán, Apoteosis de sant Tomás d’Aquino , 1631.
Tot i que ja no poden identificar-se, la relació entre la filosofia i la ciència segueix sent estreta ja que una part de la filosofia s’ocupa d’analitzar, valorar i qüestionar els mètodes, la fiabilitat, els límits de la ciència i les seves implicacions.
Fe i raó
En aquesta citació, sant Tomàs d’Aquino argumenta la superació de la confrontació entre fe i raó: «Allò naturalment innat en la raó és tan vertader que no hi ha possibilitat de pensar en la seva falsedat. I menys encara és lícit creure fals allò que posseïm per la fe, ja que ha estat confirmat tan evidentment per Déu. Per tant, com que només la falsedat és contrària a la veritat […] no hi ha possibilitat que els principis racionals siguin contraris a la veritat de la fe». Sant Tomàs d’Aquino, Summa contra els gentils , Llibre I, cap. VII.
Activitats 10 i 11
30
3.2.
Filosofia i religió
La relació entre la filosofia i la religió ha viscut els seus alts i baixos: moments de profunda connexió i moments de distanciament; però, tot i així, és indubtable que entre totes dues es donen nombroses coincidències i divergències. COINCIDÈNCIES FILOSOFIA-RELIGIÓ
Interessos similars
Comparteixen inquietuds i problemes: el sentit de l’existència, la transcendència de l’ésser humà, l’existència de Déu...
Dimensió pràctica
Pretenen ensenyar-nos a portar una bona vida, per l a qual cosa ens ofereixen preceptes o normes d e com hem d’actuar. DIVERGÈNCIES FILOSOFIA-RELIGIÓ
Tipus de saber
Filosofia
Constitueix una forma de saber racional i crítica que, sovint, comporta incertesa i dubte.
Religió
És una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es caracteritza per la creença en les veritats revelades.
UNITAT 1. FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA
3.3. Filosofia i art Deixant de banda la reflexió estètica, la filosofia ha mantingut una estreta relació amb l’art i alhora s’ha expressat mitjançant diferents manifestacions artístiques: la literatura, la pintura, l’escultura, els mitjans audiovisuals… Tots els camps de l’art han emprès un diàleg històric amb els problemes que afecten la filosofia, si no amb la intenció de donar-hi una resposta o trobar-hi una solució, sí com a mínim com a forma de plantejar aquests problemes i convidar l’espectador a reflexionar-hi. A la vegada, molts filòsofs han utilitzat vies artístiques per a expressar el seu pensament. No oblidem que els diàlegs platònics conformen autèntiques obres literàries; que pensadors com Schopenhauer, Nietzsche o Kierkegaard han recorregut a l’aforisme o a la retòrica literària per a compondre les seves obres principals; i que ja des dels seus inicis, molts dels problemes de la filosofia van ser plantejats en les tragèdies gregues. El teatre de Sartre en què es reflexiona sobre l’existència i l’ésser humà, algunes obres cinematogràfiques com per exemple El cel sobre Berlín o Ori- gen , així com la fotografia de Chema Madoz, o la literatura de Milan Kundera, mostren com les arts poden ser un vehicle per a expressar els problemes filosòfics. Fotograma d’El cel sobre Berlín (1987), de Win Wenders.
3.4. Filosofia i economia La reflexió filosòfica no pretén quedar-se en un plànol merament teoricista, sinó que té la voluntat de donar lloc a aplicacions pràctiques, com es posa clarament de manifest quan pensem en la relació que manté amb el discurs moral o polític, els estudis sociològics, els vincles que la retroalimenten amb les diverses concepcions artístiques, l’estreta connexió amb determinades escoles de psicologia, i també, naturalment, amb la discussió sobre l’activitat econòmica. L’economia és una ciència relacionada amb l’administració dels béns de què disposa un grup d’individus o una societat en el seu conjunt. Des d’aquest punt de vista, atès que condiciona els nostres hàbits o costums, no pot deixar d’estar vinculada a l’exercici de la virtut i a una concepció moral. Per aquesta raó, al llarg de la història, l’economia ha estat de gran interès per a certes esferes o reflexions pròpiament filosòfiques relacionades amb la filosofia aplicada. La discussió sobre els avantatges i inconvenients dels diferents sistemes econòmics, l’anàlisi dels efectes de la globalització en la societat de consum o la crítica sobre el tipus de relacions interpersonals que tenen lloc en l’àmbit empresarial són algunes de les qüestions que formen part dels debats filosòfics que s’esdevenen dins del marc que connecta la filosofia i l’economia.
Activitats 12, 13 i 14
31
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC 4. Sentit i necessitat de la filosofia 4.1. L’escàndol de la filosofia 4.2. Vigència de l’actitud filosòfica
4. Sentit i necessitat de la filosofia
4.3. Les noves pràctiques filosòfiques
PER A LLEGIR
Per a què serveix la filosofia?
Reflexiona sobre aquest text que gira al voltant de la utilitat o no de la filosofia: «Teniu raó: francament la filosofia pot fastiguejar el seu públic… En primer lloc, quan es fa servir, però sobretot, quan abusa de termes complicats: ataràxia, fenomenologia, noümens, eidètica, i altres termes impossibles de pronunciar, memoritzar o utilitzar. Després, quan s’entusiasma per qüestions que sembla que no tenen interès o són ridícules: per què hi ha alguna cosa més aviat que res? […] O quan afegeix a l’inconvenient de les paraules impossibles el de les preguntes extravagants. Per exemple, com són possibles els judicis sintètics a prio- ri ? […] Finalment, l’assignatura pot cansar-vos si persisteix a privilegiar les preguntes sense preocupar-se d’aportar respostes.» Traduït de: Onfray, M., Antimanual de filosofia.
La filosofia ha estat criticada pel seu hermetisme i elitisme, ja que es percep com un àmbit accessible només a una elit intel·lectual.
Malgrat les pretensions de racionalitat que hem atribuït a la filosofia, comprovar l’heterogeneïtat de les aportacions filosòfiques al llarg de la història podria portarnos a conclusions pessimistes sobre el seu sentit i la seva necessitat. És el que alguns autors han anomenat l’ escàndol de la filosofia . Tanmateix, una anàlisi detallada de l’actitud filosòfica ens reafirmarà en la seva vigència i actualitat.
4.1. L’escàndol de la filosofia Són diversos els aspectes que han portat els detractors de la filosofia a parlar d’escàndol filosòfic. Repassem algunes de les crítiques més contundents que se n’han fet: — La manca d’acord en la metodologia, en els pressupostos i en les diverses teories, explicaria la varietat de corrents filosòfics contradictoris. Després de segles d’activitat filosòfica, no sembla haver-hi un progrés significatiu, ja que, sovint, el pensament d’un autor no suposa la superació del pensament d’autors anteriors, sinó que pot constituir un canvi de perspectiva radical o un rebuig total de les conclusions a què s’havia arribat. La filosofia, a més, no sembla aconseguir resultats positius com ho fa la ciència. Les preguntes i els problemes que es plantegen queden oberts i sense solució definitiva. — El seu caràcter residual. Encara que la filosofia va començar sent una forma de saber universal que abastava tots els àmbits de coneixement, amb el temps, van anar esqueixant-se del gran tronc comú les actuals ciències específiques: la física, la psicologia, la sociologia, la lingüística… Per a alguns pensadors, allò que encara forma part de la filosofia són les futures ciències que encara no han assolit la maduresa suficient per a independitzar-se. — La futilidad dels seus problemes. Per a alguns pensadors, els problemes filosòfics són subtils passatemps sense importància; és a dir, complexes discussions sobre qüestions que no tenen cap rellevància en la vida pràctica o en l’avenç del coneixement científic. — El seu hermetisme. D’una banda, perquè l’ús d’una terminologia molt especialitzada la converteix en una activitat reservada als doctes i especialistes. I, d’una altra banda, pel caràcter insoluble de les qüestions de què s’ocupa, ja que, tot i el profund interès que suposen per a l’ésser humà qüestions com la relació ment-cos, la veritat, el més enllà..., sembla impossible trobar una solució satisfactòria.
Activitat 15
32
Malgrat aquest desacord, hi ha alguna cosa en comú en els plantejaments filosòfics. És el que s’ha anomenat actitud filosòfica, que neix directament de l’admiració i de la sorpresa davant la realitat.
UNITAT 1. FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA
4.2. Vigència de l’actitud filosòfica S’ha de reconèixer que, per a molta gent, la filosofia avui dia té tanta raó de ser com podia tenir en qualsevol altra època. De la mateixa manera que altres manifestacions de l’esperit humà, com l’art per exemple, filosofar f orma part de nosaltres de manera essencial, per la qual cosa, l’actitud filosòfica segueix tenint el mateix valor i actualitat que va tenir en la cultura grega. Vegem algunes de les característiques de la filosofia que fan que això sigui així: — Problematitzadora. Encara que el pensament filosòfic ha anat variant al llarg dels temps, sempre s’ha caracteritzat per ser una manera peculiar d’abordar els problemes, més que de resoldre’ls. Precisament, el valor de la filosofia no resideix tant en les respostes que proporciona com en les preguntes que formula. Ho comprovarem en les unitats següents: la filosofia qüestiona moltes de les nostres intuïcions bàsiques (el significat de veritat, la possibilitat de coneixement…). — Universalista i interdisciplinària. No es limita a un determinat àmbit, sinó que tracta d’abastar tota la realitat. La filosofia serveix, a més, per a establir unions entre les diferents ciències, entre la ciència i la vida quotidiana, entre la ciència i l’ètica, entre aquesta i l’art... El nord-americà R. Rorty considera que el filòsof és un «intel·lectual d’ús múltiple», perquè no té problemes que siguin exclusius de la seva disciplina. — Crítica. Suposa una recerca radical perquè ataca els temes d’arrel sense donar res per suposat. La filosofia qüestiona tot el que té alguna pretensió de coneixement. Intenta descobrir errors, fal·làcies i manipulacions ideològiques. Tot plegat perquè la filosofia persegueix l’emancipació del gènere humà de qualsevol subjugació cultural, política o, fins i tot, científica. — Clarificadora. Molts problemes es deuen a confusions creades per una comprensió deficient del nostre llenguatge. Per aquesta raó, per a autors com Wittgenstein, la filosofia és una activitat que consisteix en l’anàlisi conceptual. El seu objectiu és alliberador, ja que molts errors conceptuals ens atrapen sense que vegem la forma de sortir-nos-en. Segons Wittgenstein, aquests errors «ens atrapen de la mateixa manera en què una mosca queda empresonada en una ampolla». El valor i la funció de la filosofia serà ajudar-nos a sortir-ne. — Pràctica. Encara que en molts casos presenta un alt grau d’abstracció, el seu interès és, gairebé sempre, orientar-nos a la vida. Per això, s’ha dit que la filosofia és un art de viure i que si no serveix per a la vida, no serveix per a res. Com tots v olem encertar en la nostra manera de viure, per tal d’evitar el contrasentit i la desgràcia, necessitem un saber que no admeti res per suposat i que ens pugui orientar i conduir a terra ferma.
PER A LLEGIR
Si heu llegit a la pàgina anterior el text d’Onfray, us proposem que continueu… «Però també pot ser que no tingueu la raó del tot: la filosofia pot practicar-se amb autèntic plaer. Abans de res, precisem que el vocabulari tècnic o especialitzat pot ser necessari. Es concedeix sense problemes al metge o al mecànic que poden parlar, l’un d’una arteriola, l’altre d’un balancí, sense suscitar el retret: de vegades, l’ús de vocabulari especialitzat pot revelar-se indispensable. En filosofia, gairebé sempre és millor evitar-ho i inclinar-se per un vocabulari corrent. Però si no és possible, perquè la qüestió una mica fina necessita instruments apropiats, podem recórrer-hi sense exagerar. […] Pel que fa a les qüestions aparentment extravagants, podeu tenir raó: algunes només provenen de persones que s’especialitzen excessivament en la disciplina. A vosaltres no us sotja aquest perill… Deixeu-lo per als veritables aficionats. I per què no a vosaltres, quan tingueu diversos anys de filosofia a les vostres espatlles? Sigui com sigui, la filosofia no es redueix només a la pràctica de debats especialitzats. Comenceu per intentar resoldre les qüestions que us plantegeu a la vostra vida quotidiana, la filosofia té aquesta utilitat. El curs de filosofia pot i ha de contribuir a fer-ho possible.» Traduït de: Onfray, M., Antimanual de filosofia .
Activitat 16
El pensador d’August Rodin mostra la inherent actitud filosòfica de l’ésser humà.
33
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC
4.3.
Les noves pràctiques filosòfiques
En els últims trenta anys un nombre creixent de filòsofs estan portant a terme una sèrie d’activitats que no són del tot noves en filosofia, però que van rebre aquesta denominació per part de la UNESCO al congrés celebrat el 2006 sobre La filosofia. Una escola de la llibertat . Es tracta de diverses pràctiques filosòfiques que els filòsofs ja havien desenvolupat en diferents moments de la història i que ara s’han volgut recuperar. Entre d’altres, trobem: l’assessorament filosòfic a particulars, els cafès filosòfics i la filosofia per a nens.
Assessorament filosòfic a particulars Encara que ja s’efectuava en l’època clàssica, com a activitat professional comença modernament amb el filòsof Gerd Achenbach el 1981. És una activitat que consisteix a realitzar una o més sessions amb un filòsof assessor, amb la finalitat d’efectuar una revisió en profunditat sobre la pròpia filosofia de vida. L’objectiu és introduir el client en la reflexió crítica sobre la seva manera particular de sentir i de pensar, per a examinar conjuntament, en quina mesura aquesta juga a favor o en contra dels seus interessos i dels seus desitjos legítims de felicitat i de realització personal. El paper de l’assessor és, per tant, el de facilitar, a través d’un diàleg obert i respectuós, que el client adquireixi una major autocomprensió de la seva pròpia circumstància, millorant així la seva capacitat de presa de decisions i la seva autonomia personal.
Cafès filosòfics FIXA-T’HI
Els més petits filosofen
A Kio i Gus (1992) Matthew Lipman explora la sorpresa i el descobriment del món per part de dos nens.
Els cafès filosòfics són també anomenats cafès socràtics. Es tracta de debats oberts al gran públic moderats per un filòsof, el qual habitualment després d’una breu presentació convida els assistents a participar en la sessió fent-los raonar a partir dels seus propis punts de vista sobre el tema de debat. Els va iniciar Marc Sautet en el cafè Donis Phares de París el 1992 i d’allí van passar a altres ciutats i països. Avui dia se celebren en espais molt diversos i els temes de debat estan plantejats de manera que no es requereixin coneixements especialitzats de filosofia per a poder participar-hi.
Qualsevol tema pot ser debatut en un cafè socràtic, sempre que es tracti des d’una perspectiva filosòfica.
Filosofia per a nens
Activitats 17, 18, 19 i 20
34
Seguint la idea d’Epicur que «ningú és massa jove per a començar a filosofar», Matthew Lipman va dissenyar un programa per introduir els nens i els joves en el pensament filosòfic a partir de contes i materials diversos. A causa de l’èxit del programa, nombrosos professionals de l’educació s’hi han format i cada vegada són més les escoles que han incorporat aquests continguts.
UNITAT 1. FILOSOFIA: SENTIT I HISTORIA
ACTIVITATS
1 APROXIMACIÓ AL CONCEPTE
altres no buscaven l'aplaudiment ni el lucre, sinó que hi anaven per veure i observar acuradament què s'hi feia i de quina manera. […] I aquests es van anomenar amants de la saviesa , és a dir filòsofs , i així com els més nobles hi van (als jocs) només a mirar, així en la vida la contemplació i el coneixement de les coses sobrepassa en molt a tota la resta».
DE FILOSOFIA
1.
Llegeix aquestes sentències i redacta un breu escrit en el qual identifiquis i defineixis les principals concepcions o maneres d'entendre la filosofia. s
a) «[La filosofia] neix de la sorpresa radical i primitiva i brolla allí on es desperten els homes». (Karl Jaspers)
— Quines possibles motivacions davant un espectacle esportiu assenyala Pitàgores? Quina s'identifica amb el desig de conèixer que caracteritza la filosofia?
b) «La filosofia és la veritat, la terrible i desolada, solitària veritat de les coses. Veritat significa les coses posades al descobert». (José Ortega y Gasset)
— Com seria una crònica esportiva escrita per un periodista si s'ajustés al caràcter racional, sistemàtic i crític propi de la filosofia? Redacta una breu crònica sobre una trobada esportiva assumint la perspectiva general que considera el filòsof i el caràcter propi de la filosofia.
c) «Allò més essencial de l'actitud teorètica de l'home filosòfic és la peculiar universalitat de l'actitud crítica, una actitud que parteix de la negativa a assumir opinions prèviament donades». (Edmund Husserl) d) La nostra filosofia, això és, la nostra manera de comprendre o de no comprendre el món i la vida, brolla del nostre sentiment enfront la vida mateixa». (Miguel d'Unamuno) 2.
s
— Quin fenomen o esdeveniment tracta d'explicar? — Justifica que aquesta narració compleix els trets que hem atribuït al coneixement mitològic. — Contrasta aquesta narració amb l'explicació que dóna la història sobre l'origen de Roma. Quines característiques ha de tenir una explicació racional? s
s
5.
a
Llegeix aquest text i respon:
«Rea Sílvia, malgrat rendir culte a la divinitat de Vesta, va quedar encinta del déu Mart i fruit d'aquesta relació van néixer dos bessons, Ròmul i Rem. Per a evitar-los una mort segura, Rea Sílvia els va dipositar en una cistella de vímet que va deixar a la deriva del riu Tíber. Els dos nens van sobreviure alletats per una lloba, i amb el pas del temps van arribar a ser els fundadors de la ciutat de Roma».
3.
4.
Llegeix aquest fragment de Ciceró i respon:
«Després de quedar admirat Lleó del talent i l'eloqüència de Pitàgores, li va preguntar en quina de les arts confiava més, i Pitàgores li va replicar que no coneixia cap art, sinó que era filòsof. [Aquest] li va preguntar qui eren els filòsofs i en què es diferencia ven dels altres. Pitàgores li va respondre que la vida dels homes s'assembla a un festival celebrat amb els millors jocs de tota Grècia, per al qual alguns exercitaven els seus cossos […], uns altres eren atrets pel profit i el lucre a comprar o vendre, mentre que uns
Una de les actituds que es destaquen com a pròpies d'un filòsof és l'actitud contemplativa, relacionada amb el desig de conèixer. Existeix algun tipus de contradicció entre l'actitud contemplativa i l'orientació pràctica de la virtut moral? Justifica-ho aportant algun exemple. 2 Fixa't en les següents afirmacions i relaciona-les amb la branca de la filosofia corresponent. a) «Hem parlat de l'ésser primer, d'aquell al qual es refereixen totes les altres categories; en una paraula, de la substància. A causa de la seva relació amb la substància, els altres éssers són éssers i, en aquest cas, estan la quantitat, la qualitat i els atributs anàlegs. Tots aquests éssers, com hem dit en els llibres precedents, contenen implícitament la noció de la substància». (Aristòtil) b) «Per a decidir si una cosa és bella o no ho és, no ens referim a la representació d'un objecte per mitjà de l'enteniment, sinó al subjecte i al sentiment». (Immanuel Kant) c) «Sil·logisme és un argument en el qual, establertes determinades coses, en resulta necessàriament, per ser allò que són, una altra cosa diferent». (Aristòtil) d) «Pel que fa al bé i al mal, tampoc eludeixen res positiu en les coses –considerades aquestes en elles mateixes–, ni són una altra cosa que maneres de pensar». (Baruch Spinoza) e) «Totes les percepcions de la ment humana es reduei xen a dos gèneres diferents que jo anomeno impressions i idees. […] A les percepcions que penetren amb més força i violència les anomenem impressions. Per idees entenc les imatges febles d'aquestes en el pensament i el raonament». (David Hume)
35
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC
a) Creus que el nostre coneixement pot estar fonamentat només en la raó o en les conclusions a les quals arriba el nostre pensament? Quina altra condició necessita?
2 LA FILOSOFIA I LA SEVA HISTÒRIA 6.
a Fes un recorregut pels quatre períodes principals de
la filosofia identificant els principals problemes que s'analitzen en cadascun d'ells. Pots utilitzar una taula semblant a la que et proposem:
7.
ETAPA DE LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
PROBLEMES I TEMES OBJECTE D'ESTUDI
FILÒSOFS REPRESENTATIUS
…
…
…
b) O bé, penses que el nostre coneixement ha de limitarse a les dades que ens ofereixen els sentits?
3 LA FILOSOFIA I LES ALTRES DISCIPLINES 10.
a Plató
associa el vertader coneixement amb el món de les idees, que considera un món immutable i perfecte. Llegeix atentament aquesta reflexió de Plató, que apareix en El Banquet , i intenta respondre les preguntes que oferim a continuació:
«Cap d'aquestes coses és bonica en e lla mateixa, sinó que únicament en l'acció, segons com es faci, resulta una cosa o una altra: si es fa bé i rectament, resulta bonica, però si no es fa rectament, lletja. De la mateixa manera, no tot amor ni tot Eros és bell ni digne de ser lloat, sinó allò que ens indueix a estimar bellament».
a) Et sembla que segons Plató una mateixa conducta pot ser en alguns casos bona i en uns altres dolenta? De què dependria que fos una cosa o una altra?
11.
sSabies
12.
sPer
13.
s A continuació, et mostrem un dels famosos gravats
9.
s Un
dels temes fonamentals de la filosofia medieval va ser el de donar una explicació satisfactòria a la relació que mantenen la raó i la fe. Alguns pensadors defensaran que totes dues es contradiuen, de manera que les veritats que presenta la fe són contràries a la raó, mentre que uns altres considereraran que mai pot haver-hi contradicció entre les dues, però que la fe va més enllà del que permet afirmar la raó. Busca un representant de cadascun d'aquests punts de vista i explica breument de quina manera argumenta la seva posició. d Kant
defensa que la capacitat de la raó humana no és il·limitada i manté que el coneixement està lligat a l'experiència (la raó teòrica no pot anar més enllà de l'experiència). Llegeix la citació següent en què el filòsof alemany Immanuel Kant reflexiona sobre el coneixement i respon les preguntes que es plantegen a continuació. 2
«Pensaments sense continguts són buits; intuïcions sense conceptes són cegues».
36
dels grans filòsofs de la història van ser a la vegada destacats científics. De la mateixa manera, hi ha hagut importants científics que han escrit obres de caràcter filosòfic. Charles Darwin, per exemple, va destacar que admirava profundament la contribució a la biologia que havia fet Aristòtil. Fixa't en les següents paraules d'Einstein: «La relació mútua entre epistemologia i ciència és curiosa. Depenen l'una de l'altra. L'epistemologia sense contacte amb la ciència és un projecte buit. La ciència sense epistemologia –en el cas que sigui pensable– és primitiva i difusa». Si és així, com creus que caldria definir la relació entre filosofia i ciència? Raona la resposta.
b) Com relaciona Plató allò que és bo i allò que és bell? Estàs d'acord amb aquesta associació? Per què?
8.
a Molts
que el teòleg mallorquí Ramon Llull va escriure llibres sobre lògica? Cerca'l a internet i explica breument de quina manera va relacionar filosofia i religió. 1 què creus que la filosofia va donar lloc a una branca d'estudi com l'estètica? Existeix veritablement una diferència entre la bellesa d'una flor o d'un paisatge i la bellesa d'un quadre? Expressa mitjançant una o diverses fotografies (pots fer-les amb la teva tablet o smartphone) algun dels problemes o qüestions que interessen la filosofia.
de Goya. El seu títol coincideix amb el de la llegenda que se'n pot llegir a la mateixa pintura. Cerca informació sobre aquesta obra d'art, contextualitza-la i explica en quin sentit té un valor filosòfic.
Francisco de Goya, El somni de la raó produeix monstres, 1799.
UNITAT 1. FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA
14.
d El
Consell d’Administració d’una important empresa multinacional de l’àmbit de les TIC s’està plantejant la possibilitat de crear un departament de Filosofia per a assessorar i intervenir en els processos de creació de nous productes, en la producció i en la comunicació al mercat. Analitza els arguments a favor i en contra d’aquesta iniciativa, aportant exemples de situacions concretes que podrien donar-se i tracta de convèncer el President del Consell perquè opti per la teva proposta.3
4 SENTIT I NECESSITAT DE LA FILOSOFIA 15.
a Per
16.
a Segons
17.
a determinades persones, no val la pena perdre el temps pensant en aquelles coses que no podrem contestar d’una manera definitiva. Segons el seu punt de vista, si no es pot respondre un interrogant de forma segura, no té sentit dedicar-se a pensar possibles respostes. Què n’opines, d’aquest tema? Creus que és aplicable a qualsevol tipus de preguntes o et sembla que depèn del tema que es tracti? Sòcrates, «una vida no examinada no val la pena de ser viscuda». Així doncs, el mestre de Plató considerava que en tota vida humana hi ha d’haver moments de reflexió. Quan creus que les persones tendim a reflexionar? Val la pena planificar un temps per a reflexionar, o és millor deixar-ho a la improvisació? Raona la resposta. s Imagina que ets el conduc-
tor d’un cafè filosòfic sobre el tema: «Les mentides». Redacta quina podria ser la presentació que en faries i quines preguntes tindries preparades per a dinamitzar el debat. Si t’animes, pots posar-ho en pràctica i organitzar el cafè filosòfic amb els teus companys.
18.
s L’associació
de filosofia pràctica «El búho rojo» de Perú organitza periòdicament cafès filosòfics i altres activitats. Consulta la seva pàgina web i escriu tres temes que s’hi hagin tractat. Pots consultar el web www.buhorojo.de
19.
1
a Cerca
informació sobre GrupIREF, organització que es dedica a la investigació i la recerca en l’àmbit de l’ensenyament de la filosofia. Explica quines activitats desenvolupen. Pots documentar-te en aquest enllaç: http://www.grupiref.org/
5 ACTIVITAT DE SÍNTESI 20.
s Llegeix el text següent i respon a partir del que s’hi
explica: — Com va tenir lloc l’origen de la filosofia? — En què consisteix l’actitud filosòfica? — Quines són les crítiques a què s’ha vist sotmesa?
«Tales era un beneït, però un beneït curiós i despert, d’aquells que després, amb Pitàgores, es van anomenar f ilòsofs . De fet, es diu que ell va inaugurar l’espècie. I tot i que aquesta convenció històrica no sigui del tot certa, sí que resulta particularment afortunada (è o vero, o verosimile o quanto meno, ben trovato) pel fet que aquest personatge encarna el model arquetípic del savi exaltat, científic boig, in vestigador despistat que para més esment en les constel·lacions que en el terra que trepitja, amb les evidents i contundents conseqüències que això comporta. Ens consta que, guiat per una anciana fora de casa seva −ens diu Diògenes Laerci−, amb la finalitat d’estudiar els estels, va caure en un clot i, mentre ploriquejava, l’anciana li va dir: ‘Però Tales, si no podeu veure què teniu sota els peus, com voleu assabentar-vos de què hi ha al cel?’ Tales era un enginyer de Milet que havia viatjat per Egipte i per Orient Mitjà, on havia après matemàtiques i astronomia. I, tot i que que va aconseguir mesurar l’alcària de les piràmides; arribar a calcular, sempre segons argumentacions geomètriques, la distància entre els vaixells i la costa; dividir l’any en 365 dies; descobrir l’Óssa Menor i la seva importància per a la navegació; canviar el curs d’un riu o preveure amb exactitud, encara que fos una mica per sort, l’eclipsi que es va produir el 28 de maig de l’any 585 a. C., no estava molt ben considerat pels seus veïns, que el tenien poc més que pel ximple del poble. Aquesta opinió despecti va va ser bàsicament motivada per la poca transcendència pràctica del seu treball, és a dir, per la seva inutilitat. Retret que a partir d’aquell moment s’empraria innombrables vegades en contra de la filosofia i, sobretot, en contra dels homes que gosaven apartar-se de la cadena productiva de la societat i dedicar el seu temps a la recerca de conei xements sobre els temes més inversemblants, és a dir, els filòsofs». Traduït de: Güell, M. i Muñoz, J., Només sé que no sé res .
1 37
BLOC 1. EL SABER FILOSÒFIC
COMENTARI DE TEXT
L’EXERCICI DE LA FILOSOFIA Aquell que vulgui ser filòfof ha d’exercitar-se en l’ús lliure de la seva raó i no en un exercici imitatiu i, per dir-ho d’alguna manera, mecànic […]. En sentit estricte, ningú pot ser anomenat filòsof si no pot filosofar. Només es pot aprendre a filosofar mitjançant l’exercici i lús propi de la raó. Como e s podria aprendre també filosofia? Tot pensador construeix, per dir-ho d’alguna manera, la seva pròpia obra sobre les ruïnes d’un altre; però una obra no s’acaba mai en la seva totalitat. Per aquest motiu, i fonamentalment, ningú pot aprendre filosofía, perquè aquesta mai està donada. […] Qui desitgi aprendre a filosofa r ha de considerar tots els sistemes de filosofia únicament com a història de l’ús de la raó i com a objecte d’exercici del seu propi talent. El vertader filòsof , com a pensador autònom, ha de fer un ús lliure i personal de la raó, no un ús esclau i imitatiu”. “
Traduït de: Kant, I. «Introducció», Lògica .
Rembrandt, El filòsof meditant 1633. ,
,
La reflexió filosòfica es realitza bàsicament a través de textos escrits; per això, per a valorar les id ees d’un autor i form ar-nos-en una opinió, és fonamental analitzar i comentar textos. El comentari de text, d oncs, és una activitat fonamental en filosofia. Amb l’ajuda de l’esquema següent, podràs consolidar i millorar aquesta tècnica.
6. En el segle XII, Bernard de Chartres afirmava «som nans
A. Comprensió del text Per a comprendre un text cal realitzar una lectura activa i atenta, subratllar les paraules i idees principals, i esbrinar el significat exacte que l’autor vol transmetre .
1. Explica la diferència que estableix Kant entre un «exercici lliure» i un «exercici mecànic» de la raó.
2. Indica per què segons l’autor no hauríem de dur a terme un ús exclusivament imitatiu de la raó.
Es tracta d’esbrinar quines idees i quins arguments proposa l’autor en el seu text, i com els exposa. El contingut del text està molt lligat a l’expressió, per tant analitzarem el fons i la forma.
Il·lustració.
Per què creus que Kant, en el seu assaig Què és la Il·lustració?, afirma que el lema de la Il·lustració és la locució llatina sapere aude («atreveix-te a saber»)?
D. Valoració crítica
fi-
A l’apartat final del comentari has d’emetre una opinió sobre les idees de l’autor. És la part més subjectiva i lliure.
4. Explica per què l’ús i l’exercici lliure de la raó és impres-
8. Creus que el mer estudi d’allò pensat per altres filòsofs
cindible per a filosofar i raona per què segons Kant no es pot aprendre filosofia.
al llarg de la història tan sols proporciona, segons Kant, un coneixement «imitatiu»?
losofar i aprendre filosofia.
5. Què entén l’autor per «vertader filòsof»?
C. Relació En aquest apartat has de relacionar el text amb el món que t’envolta. Aquest exercici constant de comparació és la base del pensament filosòfic.
38
— Explica el seu sentit i relaciona’l amb la idea de Kant que filosofar consisteix a anar més enllà d’allò pensat per uns altres, per a completar el seu pensament i generar noves reflexions.
7. Relaciona el text de Kant amb l’època de la
B. Anàlisi de text
3. Assenyala la diferència fonamental que existeix entre
que caminem a coll de gegants». Aquesta idea es va fer popular per tal d’explicar la forma en què el coneixement humà avança en la història, i va ser adoptada per científics de la talla d’Isaac Newton.
9. Argumenta si aquesta forma mecànica de coneixement que Kant diferencia del veritable filosofar té alguna relació amb la forma del pensament mític.
10. Opines que aquesta «història de l’ús de la raó», com Kant anomena la història de la filosofia, ha acabat, o al contrari, encara hi ha molts capítols per escriure?
1#
Síntesi
1.
Aproximació al concepte de filosofia
2.
La filosofia i la seva història
3.
La filosofia i les altres disciplines
4.
Sentit i necessitat de la filosofia
Completa al teu quadern el següent mapa conceptual de la unitat:
Filosofia: sentit i historia
Concepte
Etapes
Necessitat i vigència
Relació
amb Antiga
Ciència
Pas del Etimologia
…
Religió
Renaixement i moderna
…
Mite
al
Economia Contemporània
…
Racional
Sistemàtic
En contra
…
A favor Teoria
Divisió Pràctica …
EL
Lògica
Epistemologia
Ètica
Estètica
Noves pràctiques
MÓN DE LES IDEES
1. Quines són les característiques essencials que distingeixen el pensament mític del pensament racional?
6. De quina manera s’han relacionat la filosofia i la ciència des de l’Antiguitat fins a l’època actual?
2. En quines parts es divideix la filosofia?
7. En quin sentit podem afirmar que l’art i la filosofia tenen alguna relació?
3. Quina posició van mantenir Sòcrates, Plató i Aristòtil pel que fa als sofistes? Per què?
8. Per què algunes persones consideren que la filosofia no aporta res que valgui la pena considerar?
4. Quina relació es va establir entre la filosofia i el cristianisme en l’Edat Mitjana?
9. Quines característiques de la filosofia es presenten per a reivindicar la seva necessitat i vigència?
5. Quins plantejaments van defensar els pensadors de la Il·lustració?
10. Explica en què consisteixen les anomenades «noves pràctiques filosòfiques» i quina és la seva finalitat.
39
AVALUACIÓ 1
#
Filosofia: sentit i història
1
Etimològicament el terme filosofia significa: a. b. c. d.
2
Culpa. Sospita. Amor per la saviesa Por del càstig diví.
La primera persona a la història que va utilitzar el terme filòsof va ser: a. Ciceró, en el descans de jocs esportius. b. Juli Cèsar, després de conquerir les Gàl·lies. c. Pitàgores, qui va establir una similitud amb l’espectador dels jocs. d. Plató, per a referir-se al seu mestre Sòcrates.
3
7
Un dels temes fonamentals de la filosofia medieval serà: a. La relació entre la raó i la fe. b. La recerca d’un principi material comú a totes les coses. c. La lluita de classes com a motor de la història. d. La definició de quin és el millor model d’Estat.
8
Qui va fer popular l’expressió Sapere aude com a lema d’un determinat moviment cultural? De quin es tractava?
El pensament filosòfic es caracteritza per ser: a. Racional. b. Sistemàtic. c. Crític. d. Totes són correctes.
4
El coneixement racional és un saber sobre les coses que: a. b. c. d.
5
40
a. b. c. d.
9
La metafísica. L’ètica. L’estètica. L’epistemologia.
0
Epicur i la filosofia hel·lenística. Sant Tomàs d’Aquino i l’escolàstica. Descartes i la filosofia moderna. Kant i la Il·lustració.
La relació entre filosofia i religió: a. b. c. d.
La branca de la filosofia que estudia tot allò relacionat amb el bé i la virtut és: a. b. c. d.
6
Explica la realitat a través de relats fantàstics. Manté sempre el que diu la tradició. Està subjecte a revisió i a noves explicacions. Es transmet de pares a fills de forma oral perquè mai es pugui perdre.
Sempre ha estat de col·laboració mútua. Mai hi ha hagut relació entre elles. Ha estat problemàtica en moltes ocasions. És una relació d’identificació, perquè totes dues estudien el mateix.
La lògica és una disciplina que:
L’expressió «l’escàndol de la filosofia» es refereix a la crítica que alguns llancen a la filosofia perquè hi veuen:
a. Estudia en què consisteix el fet que un argument sigui correcte. b. Va sorgir amb els filòsofs de la Modernitat. c. Demostra que la realitat sempre està per sobre dels raonaments. d. S’ocupa de fixar quins són els límits del coneixement humà.
a. Manca d’aplicació pràctica, ja que és massa teòrica. b. Que els filòsofs es contradiuen els uns als altres. c. Que tracta problemes que no es poden resoldre de cap manera. d. Totes són correctes.
