L’essencial de
Llengua
A I R À M I R P
L’essencial de Llengua, per a sisé curs de Primària, és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila . En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT Lluïsa March Soler
IL·LUSTRACIÓ ARTIMAGOS (Malena F. Alzu i Esther Pérez-Cuadrado)
EDICIÓ EXECUTIVA Lluïsa March Soler
DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.
Què és L’essencial ?
S’acosta el final de sisé curs i, per tant, el final de l’etapa d’educació primària. En aquests sis anys has aprés i has madurat molt. Queden ja ben lluny aquells inicis en què començaves a llegir, a escriure, a resoldre les primeres operacions matemàtiques, a conéixer la natura, a interpretar mapes, a aproximar-te a la història… Ara ha arribat un moment molt important…, si bé es tracta tan sols d’un pas més: has de superar una prova que tanca l’etapa de primària i per a la qual, sens dubte, estàs perfectament preparat. De segur que et serà més fàcil del que et penses, perquè tens una gran experiència i molts coneixements i destreses que has anat adquirint al llarg d’aquests cursos. Després, quan tornaràs de les vacances, començaràs l’educació secundària obligatòria (ESO). Aleshores haurà arribat per a tu, i per a tots els teus companys i companyes, un repte nou. Et sentiràs major i, sens dubte, diferent. En les pàgines d’aquest llibre trobaràs el més important, les qüestions fonamentals, de tots aquests anys d’estudi i d’aprenentatge, per comprovar El que has de saber i El que has de saber fer . El podràs consultar per a repassar i també per a practicar i exercitar-te. A més, com que els continguts seleccionats estan molt resumits, no et costarà gens recordar l’essencial. Prova-ho! Trau-ne profit! I, naturalment, no oblides que saps i saps fer-ho. De manera que… avant!
Índex
Vocabulari EL QUE HAS DE SABER
El diccionari
6
Relacions de significat
6
Formació de paraules
8
EL QUE HAS DE SABER FER
Utilitzar el diccionari Identificar relacions de significat entre paraules Conéixer i aplicar els mecanismes de formació de paraules
10
10
11
Gramàtica EL QUE HAS DE SABER
La comunicació. El llenguatge i les llengües
12
La paraula
13
El substantiu
14
L’adjectiu
16
Els determinants
17
Els pronoms
20
El verb
21
Els adverbis
30
Els enllaços
30
Els enunciats. L’oració
31
El text
33
EL QUE HAS DE SABER FER
Identificar les principals formes de comunicació
34
Reconéixer alguns trets identificadors del valencià
34
Diferenciar els elements que componen les paraules Identificar i analitzar els substantius Reconéixer i analitzar els adjectius Identificar i utilitzar correctament els determinants
35
Apostrofar correctament 35
36
Identificar i analitzar els verbs
38
Identificar i classificar adverbis i locucions adverbials
40
Reconéixer les característiques dels textos
54
Identificar les contraccions i fer-les quan cal
54
Usar correctament els signes de puntuació
55
Literatura 37
Analitzar oracions
53
36
Identificar diverses classes de pronoms
Reconéixer els enllaços i la seua funció
Conéixer i aplicar els diversos usos del guionet
EL QUE HAS DE SABER
Els textos literaris
56
Els textos narratius
56
40
Els textos poètics
58
41
Els textos teatrals
61
41
Ortografia EL QUE HAS DE SABER
L’ús de la majúscula
42
L’escriptura de les grafies
42
L’accentuació
45
La dièresi
46
El guionet
46
L’apòstrof
47
La contracció
47
Els signes de puntuació
48
EL QUE HAS DE SABER FER
EL QUE HAS DE SABER FER
Identificar textos literaris
62
Analitzar textos narratius
62
Analitzar textos poètics
63
Reconéixer els elements bàsics dels textos teatrals
63
Tipologia textual EL QUE HAS DE SABER
Altres tipus de textos EL QUE HAS DE SABER FER
Reconéixer i escriure diversos tipus de textos
Escriure majúscula quan cal
50
Identificar les grafies amb què es representen els sons
50
Aplicar les normes d’accentuació
52
Utilitzar la dièresi correctament
53
64
68
5
EL QUE HAS DE SABER
El diccionari El diccionari és el llibre on es recullen les paraules d’una llengua i els seus significats seguint un ordre alfabètic. A més del significat de les paraules, els diccionaris solen aportar altres tipus d’informació, com ara quina classe de paraula és, quines característiques gramaticals presenta, en quines frases fetes o expressions apareix, etc.
Ús del diccionari A l’hora d’utilitzar el diccionari cal tindre en compte les característiques següents: Les paraules hi estan ordenades alfabèticament lletra a lletra. Així doncs, si dues paraules comencen per una mateixa lletra, hem de fixar-nos en la lletra següent per a saber quina va davant de l’altra en el diccionari, i així successivament. Les paraules que varien segons el gènere, el nombre, la persona, etc., es troben en el diccionari sempre en la mateixa forma: els substantius en singular ( casa), els adjectius en masculí singular ( blanc) i els verbs en infinitiu ( riure). Quan una paraula té diversos significats, cada significat va precedit d’un número.
Tipus de diccionaris Segons la informació que aporten sobre les paraules, els diccionaris poden ser de diversos tipus: diccionari general (recull totes les paraules d’una llengua i els seus significats), diccionari enciclopèdic (a més de les paraules del diccionari general, inclou noms de llocs, personatges, etc., i informació detallada sobre aquests), diccionari de traducció (indica com es diuen i s’escriuen les paraules d’una llengua en una altra), diccionari visual (presenta les paraules en làmines il·lustrades agrupades temàticament), diccionari de sinònims i antònims, diccionari ortogràfic i de pronúncia... Hui dia també hi ha diccionaris en línia, que són aquells que es poden consultar per Internet.
Relacions de significat Les paraules d’una llengua estableixen diversos tipus de relacions les unes amb les altres en funció del significat o dels significats que tenen.
Sinonímia Dues paraules són sinònimes quan tenen el mateix significat. Per exemple, encisam i lletuga són paraules sinònimes. 6
encisam = lletuga
VOCABULARI
Antonímia Dues paraules són antònimes quan tenen significats contraris. Per exemple, negre i blanc són paraules antònimes.
Polisèmia Les paraules polisèmiques són les que tenen més d’un significat. Per exemple, la paraula caragol té diversos significats. caragol m 1. Mol·lusc que té closca
en forma d’espiral. 2. Clau o cilindre amb rosca. 3. Rínxol de cabells.
Homonímia Dues paraules són homònimes quan es pronuncien exactament igual, s’escriguen o no de la mateixa manera. Per exemple, les paraules coure (‘tipus de metall’) i coure (‘cuinar un aliment per efecte de la calor’) o maça (‘eina semblant al martell’) i massa (‘en excés’) són homònimes.
Paronímia Dues paraules són parònimes quan s’assemblen tant en la forma o es pronuncien d’una manera tan semblant, que es poden confondre. Per exemple, les paraules actitud i aptitud són parònimes.
Les paraules tabú i els eufemismes Les paraules tabú són aquelles que intentem evitar usar perquè ens resulten ofensives o poc elegants. Les paraules o expressions que utilitzem per a substituir les paraules tabú són els eufemismes. Així doncs, per exemple, l’expressió tercera edat és un eufemisme per a substituir la paraula tabú vells.
El sentit literal i el sentit figurat El sentit literal d’una paraula és el significat que té en origen. El sentit figurat, en canvi, és el significat que aquesta paraula adquireix a partir de l’ús expressiu que se’n fa. Per exemple, sol en sentit literal és l’estrella al voltant de la qual giren tots els planetes del sistema solar, mentre que sol en l’expressió ser un sol adquireix el significat figurat de ‘persona encantadora’. 7
EL QUE HAS DE SABER
Les frases fetes, els refranys i les interjeccions Les frases fetes són expressions que tenen un significat diferent, en conjunt, del que tindrien si sumàrem els significats de cada una de les paraules que les componen. Per exemple, mossegar-se la llengua no vol dir ‘prémer la llengua amb les dents’, sinó ‘callar’. Els refranys són frases o sentències d’origen popular que es diuen sempre de la mateixa manera i que contenen algun ensenyament. Per exemple, abril finat, hivern acabat és un refrany que indica que a finals d’abril comença a fer ja bon oratge. Les interjeccions són paraules o grups de paraules que presenten sempre la mateixa forma i que s’usen per a expressar emocions, establir comunicació entre el parlant i l’oient, etc. Per exemple, eh! o mare meua! funcionen com a interjeccions.
La família de paraules Una família de paraules està composta per totes les paraules que s’han format a partir d’una mateixa paraula. Per exemple, les paraules llimera , llimoner i llimonada pertanyen a la família de paraules de llima. Les paraules de la mateixa família coincideixen parcialment en la forma ( llimera, llimo nada...) i comparteixen alguns trets de significat.
El camp lèxic Un camp lèxic és un conjunt de paraules relacionades amb un mateix tema. Per exemple, les paraules paleta, pinzell o pintor formen part del camp lèxic de la pintura. LA PINTURA
paleta
pinzell
pintor
...
Formació de paraules La llengua disposa de mecanismes i procediments variats per a formar paraules noves. Segons la manera com s’han format, podem distingir diversos tipus de paraules.
Paraules primitives i paraules derivades La paraula primitiva és aquella a partir de la qual es formen totes les paraules d’una mateixa família. La resta són totes paraules derivades. Per exemple, en la família de paraules formada per carn, carnisser , carnívor , acarnissar ..., la paraula primitiva és carn i les altres en són derivades. 8
VOCABULARI
Les paraules derivades es formen mitjançant dos procediments bàsics: la prefixació i la sufixació. La prefixació consisteix a afegir davant de la paraula primitiva una partícula anomenada prefix. Exemple: pre- + història → prehistòria. La sufixació consisteix a afegir darrere de la paraula primitiva una partícula anomenada sufix. Exemple: història + -dor → historiador . A vegades, en afegir un sufix a una paraula, aquesta canvia de categoria gramatical. Per exemple, en afegir el sufix - ejar al substantiu estiu es forma el verb estiuejar . Alguns dels sufixos més habituals són els diminutius, que expressen la idea de ‘menut’ (casiua, armariet ) o d’afecte ( mareta ); els augmentatius, que aporten la idea de ‘gran’ ( pedrota, peuàs ); i els gentilicis, que indiquen el lloc d’on és una persona, un producte, etc. ( Alcoi + -à / -ana → alcoià / alcoiana).
Paraules simples i paraules compostes Les paraules simples són paraules primitives o paraules derivades formades per prefixació o sufixació. Per exemple, sol és una paraula simple. Les paraules compostes són les que estan formades per la unió de dues o més paraules simples. Per exemple, para-sol és una paraula composta.
para + sol → para-sol
Paraules onomatopeiques Les paraules que s’han format per imitació de determinats sorolls són paraules onomatopeiques . Per exemple, la paraula raucar és onomatopeica.
Rau, rauc! raucar
Neologismes i estrangerismes Els neologismes són les paraules que es creen per poder anomenar coses, accions, professions, etc. que abans no existien. Per exemple, la paraula tauleta tàctil és un neologisme recent. Alguns neologismes s’han format utilitzant els mecanismes de la llengua pròpia (prefixació, sufixació, composició...). Però, a vegades, en lloc de formar una paraula nova, s’utilitza una paraula procedent d’una altra llengua. Les paraules procedents d’altres llengües s’anomenen estrangerismes. Per exemple, escàner és un estrangerisme procedent de l’anglés.
Les sigles Les sigles són paraules formades a partir de la unió de les inicials de diverses paraules. Per exemple, ONG és una sigla formada a partir de les inicials de les paraules organització no governamental . 9
EL QUE HAS DE SABER FER
Utilitzar el diccionari 1 Escriu la forma en què buscaries aquestes paraules en el diccionari i ordena-les tal com les hi trobaries.
portaràs
blaves
arcs
amigues
bevien
roja
patins
somric
antics
sempre
2 Busca en un diccionari general en línia les paraules destacades i respon per a cada una.
Quin tipus de paraula és? Quants significats té? Quin significat té ací? Apareix en alguna expressió o frase feta? Copia’n un exemple i escriu el seu significat.
BARILLETTA
La deliciosa pasta italiana que mai se’n passa.
3 Escriu. Quin tipus de diccionari has d’utilitzar en cada cas? Per a obtindre informació sobre Grenlàndia. Per a saber com es diu entrepà en francés. Per a saber si es pronuncia la h en hàmster . Per a saber de quina altra manera es pot dir pimentó. Per a saber les parts d’un cotxe i on es troben.
Identificar relacions de significat entre paraules 4 Llig el text següent i localitza la paraula que es demana en cada cas. Una entrevista important
Aquell dia, Ricard tenia una entrevista de faena amb el cap d’una empresa molt important i estava molt nerviós. Si tot anava bé, a partir d’aleshores no tindria cap problema de treball. Però, ai!, si clavava la pota perdria una oportunitat única de millorar. Quina tensió!
10
Un sinònim d’ inquiet .
Una frase feta.
Una paraula polisèmica.
Dos homònims.
Un antònim de relaxació.
Una interjecció.
VOCABULARI
5 Escriu almenys cinc paraules en cada grup. FAMÍLIA DE PARAULES DE MAR
CAMP LÈXIC DEL MAR
6 Completa amb el parònim que corresponga. Durant la partida de cartes li van eixir dos Les teues paraules van produir un El detectiu
seguits.
ases / asos
positiu en ell.
afecte / efecte
que tot allò és una trampa.
sospita / sospira
7 Tria l’oració en què la paraula destacada està usada en sentit figurat. A Vaig travessar el carrer.
A Natàlia és una joia.
B Em va travessar amb la mirada.
B M’han regalat una joia.
8 Digues a quina paraula tabú substitueixen els eufemismes següents. defunció
malalt mental
donar a llum
conflicte bèl·lic
Conéixer i aplicar els mecanismes de formació de paraules 9 Escriu una paraula amb cada prefix i sufix proposat i digues quina informació addicional aporten a la paraula primitiva.
PREFIXOS
re-
des- sub-
SUFIXOS
-et
-eria -dor
10 Escriu tres paraules compostes i explica com s’han format. 11 Forma la paraula onomatopeica corresponent a cada soroll. Piu, piu! Dring!
Xiu!
12 Escriu dos neologismes i dos estrangerismes i explica què anomenen. 13 Copia escrivint en sigles els grups de paraules subratllats. Has de donar el teu número d’identificació fiscal. Lluís estudia a l’institut d’educació secundària El Clot. Aquest país és membre de l’Organització de les Nacions Unides. 11
EL QUE HAS DE SABER
La comunicació. El llenguatge i les llengües Les persones ens relacionem constantment les unes amb les altres i transmetem i rebem informació contínuament sobre el que pensem, volem i sentim. Aquest procés de transmissió i recepció d’informació s’anomena comunicació. En qualsevol procés de comunicació intervenen els elements següents: l’emissor (qui envia el missatge), el receptor (qui rep el missatge), el missatge (la informació que es dóna), el codi (els signes que s’utilitzen per a elaborar el missatge) i el canal (el mitjà a través del qual es transmet el missatge).
Tipus de comunicació Segons la manera en què les persones es comuniquen les unes amb les altres, hi ha dos tipus de comunicació. La comunicació no verbal és la que es realitza mitjançant gestos, senyals visuals, senyals acústics, etc. És a dir, és aquella que no utilitza paraules per a comunicar-se.
NO VERBAL
La comunicació verbal és la que utilitza les paraules com a mitjà de comunicació, és a dir, la que fa servir el llenguatge. VERBAL
Llenguatge i llengua Encara que a vegades es confonen, llenguatge i llengua no són el mateix. El llenguatge és un sistema de comunicació que consisteix en la combinació d’unes paraules amb altres per a formar missatges. Pot ser oral o escrit. Una llengua és el conjunt concret de sons, de paraules i de regles per a combinar-los que utilitza un determinat grup de persones per a comunicar-se usant el llenguatge. Cada llengua té un sons, unes paraules i unes regles de combinació distintes. Perquè hi haja comunicació és necessari que tant emissor com receptor coneguen la llengua que usen.
Les llengües d’Espanya. El valencià A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen altres llengües. Per exemple, a la Comunitat Valenciana es parla valencià, a Galícia es parla gallec, al País Basc es parla èuscar o basc... Totes aquestes llengües, excepte l’èuscar o basc, provenen del llatí. El valencià presenta algunes característiques pròpies que el diferencien d’altres llengües com el castellà. Per exemple, té e i o obertes que el castellà no té; grafies com la ç, la l·l o la ny ; moltes paraules diferents ( menjar , poma, xicotet ...), etc. 12
GRAMÀTICA
La paraula Les paraules són conjunts de sons o lletres que expressen una idea mínima.
Sons i lletres Quan parlem emetem sons. Hi ha dos tipus de sons: les vocals (a, e, i , o, u) i les consonants ( p, t , s, r ...). En valencià les vocals poden ser obertes ( pa, mel, flor ) o tancades (fil, ull, tren, dos). Quan escrivim representem els sons amb lletres. El conjunt de totes les lletres d’una llengua és l’abecedari o alfabet. L’abecedari valencià té 26 lletres: 5 vocals i 21 consonants. ABECEDARI a b c d e
f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
A més de les lletres de l’abecedari, en valencià tenim els dígrafs, que són dues lletres juntes que representen un únic so. Els dígrafs més habituals són qu, gu, ig, tx, tg, tj, ll , ny, l·l , rr i ss.
La síl·laba Una síl·laba és el grup de sons que pronunciem junts en un mateix colp de veu. Les síl·labes poden estar formades per un so o per diversos, però totes tenen almenys una vocal. Si dues vocals es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba es forma un diftong. En cas contrari, es produeix un hiat. La síl·laba que es pronuncia amb més força en una paraula és la síl·laba tònica. La resta són síl·labes àtones.
DIFTONGS ai ei oi ui
au eu iu ou
qua qüe qüi quo
gua güe güi guo
Classes de paraules Les paraules es poden classificar segons el nombre de síl·labes i segons la posició que ocupa la síl·laba tònica. Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser monosíl·labes ( món), bisíllabes ( ànec), trisíl·labes (cartera) o polisíl·labes ( margarida). Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes, si tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba ( camió); planes, si tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba ( telèfon); o esdrúixoles , si tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba ( piràmide). 13
